Literatura Catalana

Comentari de text “Eco”, de Joan Brossa

Poesia Avantguardista

Facundo Ferreyra1r Batxillerat “C”Curs: 2011 - 2012

ÍndexJoan Brossa..................................................................................................................................1

Eco................................................................................................................................................1

Comentari de text....................................................................................................................2

Conclusió..................................................................................................................................2

Bibliografia...................................................................................................................................3

Joan BrossaJoan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic. Per a ell no existia distincions de gènere (literari, escènic, visual...). Des de petit es va interessar pel teatre i pel seu component de màgia i sorpresa, ja que ell tenia antecedents familiars en el món del teatre. No li agradava estudiar, i als 17 anys (1936) va ser cridat per lluitar al bàndol republicà, on allà, a la guerra va començar la seva carrera poètica. Brossa va ser impulsat a la psicologia gràcies a Freud i, finalment, va lligar íntimament la psicologia amb la seva literatura. Va tenir com a mestre a J. V. Foix i, en plena postguerra, es va involucrar, juntament amb un grup de pintors, en l’edició d’una revista avantguardista: “Dau al Set”.

És considerat un dels avantguardistes més importants de la segona meitat del s.XX, guardonat amb molts premis com Lletra d’Or (1981), Ciutat de Barcelona (1987), Medalla Picasso de la Unesco (1988), entre altres.

És molt conegut per la seva poesia visual i els seus cartells, no obstant, va publicar uns 80 llibres de literatura, tots redactats només en llengua catalana.

EcoVersos Poema Mètrica1234

5678

910111213

1415

-Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.-Explica’m què és la lluna. -La lluna.-I per què en Pere plora amb desconsol?-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

-I les muntanyes què són? I els estels?-No són més que els estels i les muntanyes.-I aquestes canyes? I aquestes arrels?-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

-I aquesta taula? I aquest balancí? I aquestes mans que fan ombra xinesa? Digues: i el món? I l’home?

-Heus aquí l’última forma de la saviesa:

Mira’t a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més.

10A10B10A10B

10C10D10C10D

10E11F63e10F

10G10G

Comentari de textEl poema presentat és “Eco”, una poesia escrita per Joan Brossa a l’any 1980, aleshores, pertany al seu moviment cultural de l’Edat contemporània, el postmodernisme (1965-1990).

Tot el poema és una metàfora, i gràcies a la seva varietat i l’ús d’imatges, es pot definir el poema com surrealista. El tema general de l’obra és una reflexió que fa sobre la vida i el seu sentit. En la primera estrofa, la primera veu poètica pregunta per l’explicació de que és el sol i la lluna, dos coses que tothom (vident) pot observar i possiblement contestar, i amb això, l’autor es refereix a que la vida és molt més senzilla. Després, la estrofa explica, mitjançant el plor per la mala fortuna d’en Pere (persona qualsevol), que el destí és el que és el que és, ja està escrit. El segon quartet del poema es continua fent preguntes senzilles amb la intenció de que la vida és més fàcil i senzilla del que sembla i que nosaltres mateixos la compliquem inútilment volent veure més enllà del que és. En la tercera estrofa del poema, la primera veu poètica va més a fons, preguntant sobre l’home i el món. Finalment, en l’última estrofa, s’incita a la primera veu poètica i al lector a assumir la realitat pròpia del món, de que som com som i que ens hem d’acceptar.

La poesia de Joan Brossa es un sonet amb rima consonant (excepte en dos versos) encadenada: 10A-10B-10A-10B – 10C-10D-10C-10D – 10E-10F-6-3e-10F – 10G-10G. Al poema “Eco” podem trobar figures retòriques com una gran quantitat de paral·lelismes (quan la primera veu poètica fa les preguntes), polisíndeton (repeticions de la conjunció “i”) i moltes preguntes retòriques, ja que és un dels trets característics d’aquest poema que serveix, gairebé, com espina dorsal.

ConclusióEl poema comentat és un poema amb una reflexió determinista, que afirma que no podem canviar el nostre destí i, a més a més, ens porta a la reflexió de no complicar-nos la vida per saber que són les coses més enllà de la seva essència, sinó assumir la realitat.

Bibliografiahttp://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Brossa

http://antologiacatalana1b.blogspot.com.es/2011/02/eco-aroa-santiago.html

http://www.slideshare.net/juanjogonzalez/eco-8100292