jdolcet- els crp i el banc de recursos
TRANSCRIPT
5es Jornades de Biblioteques Escolarswww.cobdc.net/5JBE
Els Centres de Recursos Pedagògics i les biblioteques escolars. El Banc de Recursos com a exemple de col·laboració en xarxa.
Jordi DolcetCRP Baix Llobregat-6
Grup de Treball del Banc de Recursos: La lectura font de plaer i de coneixement
a) Quins són els elements d’èxit del vostre model de col·laboració en xarxa?
Els centres de recursos pedagògics són un servei educatiu del Departament d’Ensenyament que formen una xarxa que abasta tot el territori català. Presten uns serveis als centres que deriven de les pròpies funcions dels CRP. Unes funcions que de manera general es podrien agrupar en tres grans àmbits: la formació continuada i assessorament; la dinamització i acompanyament, i la gestió del coneixement i facilitació de recursos de suport a la docència.
En l’àmbit de la formació continuada i assessorament, les accions dels CRP en relació a les biblioteques escolars són de suport a l’organització, gestió i dinamització, i també poden actuar com a formadors/assessors/coordinadors en cursos telemàtics, assessoraments en centre, seminaris de coordinació i grups de treball. En aquest àmbit cal incidir en l’estreta col·laboració amb el Programa biblioteca escolar “puntedu” del Departament d’Ensenyament.
En l’àmbit de la dinamització i l’acompanyament, cal destacar la presència dels tècnics dels CRP al costat dels centres educatius que han endegat un projecte de biblioteca escolar, ja sigui en el marc dels tres anys de desplegament del projecte “puntedu”, com en el període posterior a aquest. Jornades d’intercanvi d’experiències i acompanyaments personalitzats són en el dia a dia de la feina dels CRP.
En l’àmbit de la gestió del coneixement i la facilitació de recursos per a la docència, els CRP tenen una llarga experiència, fruit de la gestió de la pròpia mediateca. Gràcies a aquesta experiència els CRP han estat, des d’un primer moment, els referents per als centres en la gestió documental amb epèrgam. En aquest àmbit, el de la gestió del coneixement, també cal destacar l’activitat del Banc de recursos: la lectura font de plaer i de coneixement.
El Banc de recursos (BDR) és un repositori d’informació que inclou una selecció acurada de documentació i recursos que faciliten el treball de la lectura des de les diferents àrees curriculars i en tots els vessants que hi estan vinculats (la comprensió lectora, la competència informacional i el gust per llegir), a més d’un apartat dedicat a les biblioteques escolars. Aquest repositori en forma de pàgina web el podeu consultar a la XTEC, a l’apartat dels Serveis
Organitzen: Amb el suport de:
5es Jornades de Biblioteques Escolarswww.cobdc.net/5JBE
Educatius, en aquest enllaç (http://www.xtec.cat/web/serveis/serveis/sez/crp/bancderecursos).
La informació que es troba al web del BDR es pot agrupar en tres apartats, el primer que podríem anomenar d’actualitat inclou una agenda d’esdeveniments i les darreres novetats més destacades incorporades al web; el segon és un fons de recursos generals amb la documentació considerada bàsica i enllaços generalistes, i el tercer àmbit, amb el gruix més gran d’informació, és el fons curricular i didàctic on s’hi exposen documents i recursos sobre biblioteca escolar, competència lectora, competència informacional, educació literària, eines per a l’avaluació, formació, guies de lectura, propostes didàctiques...
Aquest repositori, que va néixer el curs 2004-2005 és fruit de la col·laboració dels 75 CRP de Catalunya, coordinats per un grup de treball format per 14 docents (com a mínim hi ha un representant de cadascun dels 10 Serveis territorials del Departament d’Ensenyament). D’aquest grup de treball se’n desprèn una comissió tècnica que és l’encarregada del manteniment del web i en coordina el funcionament a través d’un pla d’actuació anual, que s’avalua en acabar el curs. Pel que fa al manteniment del web voldria destacar que hi ha un manteniment estricte dels enllaços (dues vegades a l’any), i que s’han establert uns criteris per a la selecció i valoració dels recursos per poder mantenir un nivell elevat de qualitat. Els factors d’èxit es podrien resumir en:
1 Entendre la biblioteca escolar com un recurs estratègic per al desplegament del currículum al centre i per a l’adquisició de les competències bàsiques. Per aquest motiu és essencial que la biblioteca es reconegui en documents com el Projecte Educatiu de Centre, en el Reglament de Règim Intern i en el Pla i la Memòria Anual, la seva inclusió en aquests dos darrers documents en permet una revisió continuada.
2 L’actuació coordinada dels centres de recursos en el desplegament del model de biblioteca escolar “puntedu”, ja sigui amb el Programa de BE o a través del BDR.
3 La presència de referents de biblioteques a cadascun dels CRP que es coordinen tant a nivell de SSTT com nacional.
4 El coneixement de la realitat escolar de l’entorn més proper per tal de donar solucions i acompanyar en el desplegament del projecte de biblioteca escolar. Des del Banc de Recursos i des del Programa biblioteca escolar “puntedu” s’està fent un recull de la feina que es fa des dels CRP.
5 La implicació directa dels CRP en la formació en biblioteques escolars a través de la formació telemàtica i del plans de formació de zona (PFZ). Pel que fa a la formació telemàtica destacar que són nombroses les persones de CRP que integren la plantilla de formadors del Programa de biblioteques escolars). Quant als PFZ voldria donar una dada que parla per sí sola: en el marc de 45 dels 75 PFZ funciona un Seminari de coordinació de biblioteques escolars o Grup de treball. En tots ells la implicació del CRP és gran, ja sigui com a coordinador o com a un integrant més del grup. Aquests 45 seminaris o grups de treball es reparteixen pels 10 Serveis territorials.
Organitzen: Amb el suport de:
5es Jornades de Biblioteques Escolarswww.cobdc.net/5JBE
6 La forma d’organitzar el BDR a manera de xarxa territorial, que ha permès una millora de la col·laboració dels serveis i ha fet molt més eficient la seva actuació tot optimitzant els recursos humans que la integren.
7 El nivell d’exigència i rigor professional en la feina dels integrants del grup de treball del BDR, que és gran. La seva llarga trajectòria i dedicació en tasques de dinamització i assessorament relacionades amb el món de les biblioteques escolars i la lectura en el propi territori, repercuteix de manera molt positiva en l'èxit del treball coordinat al BDR.
8 La valoració positiva de l’oferta organitzada i de qualitat que ofereix el web del Banc de recursos als centres en relació a la lectura i a la biblioteca escolar. Amb motiu del canvi d’interfície s’han fet presentacions en diferents fòrums (escoles, instituts, seminaris, grups de treball, assessors LIC...) i en tots ells l’acollida ha estat molt favorable.
b) Des del teu punt de vista quins serien els passos més prioritaris per consolidar i estendre una xarxa de suport a les biblioteques escolars?
Per contestar aquesta pregunta partirem de l’exposició de dues idees bàsiques a retenir.
IDEA NÚM. 1. Hi ha vàries xarxes territorials, però els serveis educatius, en general, i el centres de recursos pedagògics, en particular, ara per ara, conformen l’única xarxa educativa estable de suport general i continuat a escoles i instituts d’àmbit nacional. En aspectes com la formació, la gestió documental o el suport a les biblioteques escolars, per citar-ne tres, actuen de manera coordinada. S’adapten a les particularitats del territori, elaboren plans d’actuació conjunts amb els centres on es respecta la seva idiosincràcia. Per això qualsevol intervenció que es vulgui perdurable en un territori ha comptar sempre amb la col·laboració i complicitat dels CRP. I voldria remarcar la paraula PERDURABLE.
IDEA NÚM. 2. Les biblioteques escolars són un recurs educatiu viu i molt útil, però en situació crítica.
Algunes de les evidències que demostren que són un recurs viu i útil per als centres són:1 La primera, i més important, és que MAI hi ha hagut tantes biblioteques escolars a
Catalunya i això és degut a l’empenta donada pel Departament d’Ensenyament a través del Programa biblioteca escolar “puntedu”. Des del primer moment el Programa ha tingut al seu costat els CRP.
2 La presència de la figura del responsable de la biblioteca escolar en nombrosos centres de Catalunya, tant si han estat centres puntedu com no.
3 La presència de seminaris i grups de treball en 45 dels 75 PFZ.4 La presència d’objectius relacionats amb la BE en els plans d’actuació conjunts entre
CRP i escoles i instituts dins els seus plans anuals de centre. 5 La nombrosa participació dels centres en les diferents convocatòries del projecte
d’innovació Biblioteca escolar “puntedu”, que malgrat els continus atzucacs primer va
Organitzen: Amb el suport de:
5es Jornades de Biblioteques Escolarswww.cobdc.net/5JBE
créixer i després es va mantenir, fins l’aturada de la convocatòria a partir del 2011.
6 La preocupació per la formació, mostrada pels responsables de les BE, els integrants de les comissions de BE o docents en general tal i com es desprèn de l’elevada demanda dels cursos telemàtics oferts des del Programa biblioteca escolar “puntedu”, com la que es fa des dels PFZ, sense oblidar cursos, màsters i postgraus oferts per universitats i col·legis professionals.
7 La sol·licitud i obertura continuada de noves biblioteques a l’epèrgam i el seguiment continuat que es fa des del Programa de BE i des dels CRP per al bon funcionament de l’aplicació i per a la resolució immediata de les incidències. En el moment de celebració de les Cinquenes Jornades de Biblioteques Escolars hi ha 1729 biblioteques obertes a l’epèrgam.
8 La presència de xarxes de suport. En aquest sentit no cal oblidar que el BDR va néixer, entre d’altres raons, per donar suport a les primeres activitats formatives del Puntedu. També val a dir que si aquestes xarxes no hi fossin, ara no seríem aquí parlant.
9 La redacció d’unes directrius i estàndards per a les biblioteques escolars catalanes, que es presenten en aquestes jornades.
Per contra també hi ha evidències que demostren que les biblioteques escolars es troben en una situació crítica:
1 La més destacada són les retallades continuades que l’ensenyament públic ha sofert durant els darrers anys i que han afectat (i molt) a les biblioteques escolars (manca de pressupost, assignacions d’horaris...).
2 El trencament de les expectatives creades en les primeres convocatòries del projecte d’innovació educativa Biblioteca escolar “puntedu”, perquè des del Departament d’Ensenyament s’han prioritzat altres iniciatives, sense haver avaluat l’èxit d’algunes que ja estaven en marxa.
3 La dràstica reducció de l’oferta formativa telemàtica que ha deixat sense formació a nombrosos docents, malgrat l’esforç que s’ha fet per a mantenir obertes el màxim nombre d’activitats i aules.
4 El desànim del professorat.
Així, un cop revisades totes les evidències, comprovarem que les que situen les biblioteques en una situació crítica són importants i difícils de resoldre des de les xarxes de suport perquè són conseqüència d’una situació per ningú volguda. Penso que des de les xarxes de suport hem de fixar-nos en les evidències que ens diuen que la biblioteca és un recurs viu i que cal donar suport i acompanyar als centres que hi creuen i fan un gran esforç per mantenir-les.
Ens hem de queixar, sí, però també treballar per superar aquesta situació crítica proposant solucions i alternatives factibles. I, sobretot, donar resposta a les necessitats del dia a dia d’escoles i instituts. Sovint una simple paraula o una petita acció són la línia que separa el fracàs de l’èxit.
Organitzen: Amb el suport de:
5es Jornades de Biblioteques Escolarswww.cobdc.net/5JBE
Un cop exposades les dues idees bàsiques, enumeraré i argumentaré els passos que al nostre entendre (el dels CRP) es podrien considerar prioritaris per consolidar i completar una xarxa de suport. No utilitzem la paraula “estendre”, perquè els CRP en general i el BDR en particular ja arribem a tot el territori. Aquests passos, voldria deixar clar, no són pas d’ordre conceptual ni ideològic, perquè tots tenim molt clar el model de biblioteca que volem: la biblioteca escolar. puntedu. Són passos més aviat de caire organitzatiu. Enumeraré uns breus ítems sobre els quals (CRP i BDR) hauríem d’avançar per consolidar la nostra xarxa i per aconseguir sinèrgies amb altres institucions que també treballen pel bé de la BE i així esdevenir una única xarxa.
Des del punt de vista dels CRP:a Continuar l’estreta col·laboració amb el Programa biblioteca escolar “puntedu” per
implantar el model de biblioteca que volem.b Aprofundir en el protocol d’actuació dels CRP en relació a l’assessorament i
acompanyament als centres per al desplegament del projecte de biblioteca escolar. Un protocol que està actiu de fa uns anys però que cal actualitzar.
c Donar continuïtat a la política formativa específica iniciada en cursos anteriors i que acompanyava els docents dels CRP, en l’actualització de coneixements i eines necessàries per a realitzar un assessorament de qualitat als centres.
d Incorporar les xarxes socials i altres eines 2.0 en els processos d’assessorament i acompanyament perquè esdevinguin més interactius i serveixin de mirall per a l’assoliment d’una veritable biblioteca escolar 2.0.
e Saber cercar complicitats amb altres institucions que actuen en el territori, per tal de fer una acció coordinada i complementària. Penso amb les biblioteques públiques, amb les quals, per exemple es podria treballar en l’elaboració d’unes polítiques de col·lecció que es complementessin, de manera que per la part que ens toca, els CRP ens anéssim especialitzant en el vessant més didàctic de la col·lecció d’un territori. I també amb unitats del Departament d’Ensenyament perquè la biblioteca escolar i l’impuls a la lectura beuen de les mateixes bases teòriques.
Des del punt de vista del Banc de Recursos:a Continuar amb la feina feta fins el moment, de manera que l’actualització del
repositori esdevingui més útil i arribi a un sector més ampli dels docents catalans.b Millorar la coordinació dels integrants del BDR i la difusió dels recursos mitjançant les
eines 2.0.c Donar-lo a conèixer a altres entitats i institucions que també treballen en l’àmbit de
les biblioteques escolars per tal de compartir coneixements i recursos.d Augmentar la difusió de pràctiques de referència tant dels centres docents com dels
propis serveis educatius en l’àmbit de la lectura i les biblioteques escolars.
Voldria acabar expressant el desig que aquestes Jornades esdevinguin un punt d’inflexió en la coordinació dels diferents agents que actuen pel bé de la biblioteca escolar. Una estreta
Organitzen: Amb el suport de:
5es Jornades de Biblioteques Escolarswww.cobdc.net/5JBE
coordinació de les diferents xarxes farà més fort el paper de la BE en la dinàmica interna del centre.
Organitzen: Amb el suport de: