ja tenim patronat! · 2009-11-09 · ja tenim patronat! es constitueix a ... èpoques passades que...

Any 8 • núm. 63 • La Franja, febrer de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Els

Pre

side

nts

de la

Cor

ona

d’A

ragó

am

b la

Min

istr

a de

Cul

tura

al P

alau

del

Llo

ctin

ent d

e B

arce

lona

Entrevista a David BadiaEl biòleg fragatí ens parla dels principalsproblemes mediambientals de la comarcadel Baix Cinca.

Festa deltossinoAlbelda celebrala XX ediciód’aquestatradició popularque cada anypresenta méscontingutsculturals.

GU

ILLE

RM

O M

ESTR

E

Trobada de coralsLa vila de Massalió acull la SetenaTrobada de Cant Coral de la Comarca delMatarranya.

SALVADOR PALOMAR

Diablets de Sant Antoni de la Freixneda

Ja tenimPatronat!Ja tenimPatronat!

ES CONSTITUEIX A BARCELONA EL PATRONATDE L’ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ

Núm. 63. Febrer de 2007 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio [email protected]

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

CAP DE REDACCIÓ:Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

COORDINACIÓ DE COMARQUES:Marta Canales

REDACCIÓ:Antoni Bengochea, Lluís Rajadell,Carles Sancho i Pasqual Vidal(el Matarranya). Arcadi Abad, Damià Torrent, Marta Canales, Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Carles Barrull, Anna Enjuanes,Neus Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Carles Sancho, Ramon Sistac i Carles Terès.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaPapelería GerminalC/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Si les associacions de les diferents comar-ques franjolines haguéssem de fer un balançanual del que ha suposat l’any 2006 per a la Fran-ja, aquest estaria qualificat com a «Annus horri-bilis»; un any, que començàvem demanant expli-cacions als diferents grups parlamentaris sobreel calendari de una futura «Llei de Llengues».Les respostes, a principis d’any, de que s’estàtreballant «en ello» no es feren esperar. Mésendavant, davant la nova Reforma estatutària,la Iniciativa Cultural de la Franja (amb les sevesbranques: ASCUMA, IEBC, Consells, CERIb),juntament amb els Casals Jaume I de Fraga il’Ateneu Popular del Baix Cinca, tornaren aexposar a les Corts d’Aragó i als diferents grupsparlamentaris aragonesos una redacció diferental articulat 8è de la Reforma, i fins i tot, esdemanava una compareixença pública per aexposar la nostra visió. Un cop més, i tot i seguirfil per randa el funcionament intern de les Cortsaragoneses, el màxim òrgan parlamentari del’Aragó i llurs forces polítiques no es dignarena contestar. Fins i tot, la CHA, defensora de lacooficialitat del català i molt crítica amb el nouestatut fins al punt de negar-se a recolzar-lo, entrealtres punts, per l’article vuitè, tampoc ha resposta la petició de les diverses entitats.

Una actitud similar dels poders públics vatindre la presentació de trenta mil firmes deciutadans en contra de la Llei de Muntanya, lesquals no foren escoltades ni pel Govern ni perles Corts; i pel que fa a les llengües, en dos anyss’han trencat les aspiracions de més de duesdècades reclamant la cooficialitat del català ala Franja. Ara s’inicia un cicle nou.

Però aquest any, també ha estat greu, perquèper primer cop en molt temps s’ha expressat elcatalà de la Franja com a «xapurrejat» en un llocpúblic tant representatiu com les Corts, sense capreprovació més que la de la CHA. L’autord’aquest despropòsit, que a hores d’ara encarano s’ha retractat és, ni menys ni menys que elflamant Justícia d’Aragó, un personatge que al2005 ni es va preocupar, com ho vàren fer elsseus antecessors, per les llengües minoritàries,perquè considera que no són minories socialsde l’Aragó mostrant d’aquesta manera unaopinió molt diferent a altres antecessors seus que,especialment als anys 90, quan era Justícial’Emilio Gastón, van arribar a insinuar a lesCorts la tramitació d’una Llei de Llengües. Peròla realitat és que la promesa d’enviar un avant-projecte al Parlament aragonès ha estat ajorna-da durant dos legislatures senceres.

Malgrat tot, des de l’associacionisme s’ha

continuat treballant en pro de la dignificació de lallengua i cultura catalanes de la Franja. Jornadescom les del Matarranya (la ja consolidada Troba-da Cultural, el projecte musical Sons del Mata-rranya, exposicions, etc) El Baix Cinca (amb unampli i emotiu homenatge a la figura i l’obra deJosep Galan, el concert de Lluís Llach, CingaForum, etc.) La Ribagorça (amb les Jornades i uncurs de Guerra Civil per la Ribagorça i la Llite-ra), mostren el dinamisme cultural i la vitalitat dela llengua i cultura catalanes de i a la Franja. Arabé, com va deixar palès la trobada matarranyen-ca, la preocupació i l’aparició als mitjans de comu-nicació turolencs del Matarranya és ben minsa, iaixò que existeix la columna de «Viles i gents» ala premsa comarcal i «lo Cressol» al Diario deTeruel.

Al nord, Lleida és la receptora de la franjaseptentrional en front d’una llunyana Osca o unesdespreocupades Barbastre i Montsó. La macro-Ribagorça, és un territori que té una part impor-tant dins de la Franja, i a més a més, darrerament,tant la zona pirinenca com la prepirinenca de laFranja gaudeixen d’un dinamisme econòmic pocconegut, però admirat per l’economista RamonTremosa i Balcells als seus articles a l’Avui». Toti això, per a tota la premsa, fins i tot la comarcal,el que prima és la capital, la Graus-gorça, quejunt amb Campo, Benasc i Castilló de Sos acapa-ren la informació, quedant en darrer lloc, Bena-varri. D’aquesta manera, la desinformació sobreles llargues valls de l’Isàvena i la Noguera Riba-gorçana és pràcticament total, i no cal dir si ensreferim als actes que es fan en català. D’aquestamanera, des de les corporacions municipals icomarcals i la premsa provincial es realitza, cons-cientment o inconscientment, una desinformaciói una censura lingüística que recorden més aèpoques passades que molts pensàvem que ja esta-ven superades.

En definitiva, 2006 ha estat un any d’abundantstreballs en i pel català per part de les Associacionsde la Franja, que no sempre han calat en el subcons-cient dels habitants de les capitals aragoneses,poc sensibles a la diversitat cultural del territori,ni en una part dels nostres veïns franjolins, aquellsque viuen i treballen, o que estiuegen i estimen laFranja. Poc podem fer en la nostra tasca divulga-tiva si les corporacions i els mitjans de comuni-cació no difonen les nostres agendes. Encara quesempre quedarà la tasca dels mitjans pròpis i inter-net per a demostrar que encara sobrevivim ambforça i dinamisme. Per la qual cosa, tot i que laFranja, en ocasions, sembla inexistent…podemafirmar que si que ho és; però segons per a qui!

Una franja inexistent?

Temps de Franja 63 6/2/07 11:03 Página 2

Núm. 63. Febrer de 2007TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorVa ser molt il·lustrativa l’assistència com a informador a l’ac-

te de constitució del Patronat de la Corona d’Aragó.Va ser curiós observar com va ser el president Balear, Jaume

Matas (PP), qui va obrir el foc de les intervencions bilingües:un bocí en castellà i un altre en català. Opció que van seguir (premeditadament? Per inèrcia?) laresta dels presidents de l’antiga Corona d’Aragó.

També em va cridar l’atenció el fet de que alguns dels periodistes aragonesos que van vindrea cobrir l’acte es van quedar bocabadats en descobrir que el seu president parlava «tan bé» el català.No és d’estranyar el seu desconeixement d’aquest fet, perquè tant la ràdio i la TV pública arago-neses es van cuidar de resumir només la part castellana del discurs («per respecte als televidentsque no l’entendrien»– em va replicar una jove periodista de Aragón Televisión, (la… nostra?).

També altres periodistes vam al·lucinar bombolles en veure a «Francisco» Camps parlar anima-dament amb Matas i amb els altres presidents, mentre prenien cava o veien la interessant expo-sició inaugurada a la planta baixa del Palau del Lloctinent en una llengua que diu que no és laseua ni l’ha après mai. I entenia i se l’entenia tot! Tot un portent, el senyor Camps.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaDavid Badia i Villàs

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Reportatge: El català en Pau Gargallo

2

3

4

7

10

15

16

17

18

Hípica internacional al Matarranya!!!Compte!!!

Al darrer TdF, escrit per en Lluís Rajadell, hiapareix un article referent al concurs de saltsinternacional celebrat el passat setembre a Mont-roig a la finca anomenada Torre del Marquès.

És evident que això pot representar una promo-ció turística molt important per la comarca, arabe jo no estic tan segur dels beneficis que aixòpot portar a mig i llarg termini. Tal i com es diua l’escrit l’empresari valencià, Mariano Garciaha posat en marxa un ambiciós i estrambòticprojecte hípic. Cal tenir en compte l’indret a ones va celebrar el concurs, jo vaig ser-hi, vaigquedar meravellat de l’espectacle que em varegalar la natura, el punt era un espai majestuósencerclat de muntanyes, pinedes, planures iterres de conreu, amb un cel clar i lluminós queens feia de sostre, no es podia demanar més.

He de dir que l’organització fou perfecta il’espectacle impecable, el que passa es que segu-rament l’ecosistema de la zona se’n devia ressen-tir ja que hi acudiren centenars de persones,això si a cavall dels pertinents automòbils (nos’hi podia anar d’altra manera) la qual cosa nobeneficià en res a la natura.

Això, tot i ser important, no és el que més empreocupa, el que realment em preocupa és quedarrera d’aquest fet puntual hi pugui haver movi-ments especulatius en el futur. Al diari La Comar-ca del 26-9-06 hi ha un titular que diu «Comien-zan los preparativos para el concurso de 2007»i diu «Los responsables del concurso hípicopiensan ya en las mejoras que incorporarán enla edición del 2007. La creación de una pistacubierta y el estudio para un hotel son algunosde esos proyectos».

Mireu, en aquest país som especialistes encarregar-nos allò que la natura ens dóna; enshem carregat les costes, part de les muntanyesde neu i ara ens en anem terra endins, en aquestmoment tenim mostres del que som capaços defer, tallades de boscos per urbanitzar i especu-lar, macro-urbanitzacions quasi sempre lligadesa camps de golf (sembla ser que en aquest paístothom juga al golf), edificacions en terrenysrústics requalificats depressa i corrents i sovintsense requalificar. No m’agradaria ser alarmis-ta però ja estem escarmentats.

Jo sempre he defensat que la comarca delMatarranya té el seu futur en el turisme, però enun turisme que ajudi a restaurar l’importat patri-moni arquitectònic i paisatgístic que tenen elsnostres pobles i el territori, que ajudi a mante-nir els senyals d’identitat de la nostra terra.Conservem-les, millorem-les i ampliem-les si cal,però d’una forma sostenible i mantenint l’equi-libri tal com s’ha fet fins ara. A camins l’avarí-cia mata les gallines dels ous i a més ens podemquedar sense corral.

Antoni Roca BCN / La Freixneda

12

19

SUBSCRIU-T’HI978 85 15 21

[email protected]


Núm. 63. Febrer de 2007 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T Una nova etapa

La darrera assemblea del’ASCUMA ha significat elmeu comiat com a secretari dela seua junta. Vaig accedir-hia finals del 93, de la mà d’enToni Llerda. Poc després, vaigser testimoni atònit de la tris-ta crisi que va apartar-ne unapart dels «històrics». Per sort,l’entrada de gent nova alsòrgans de decissió i especial-ment d’Hipòlit Solé com apresident, ens va permetreseguir endavant i eixamplarla base participativa. Nousprojectes, juntes obertes, asso-ciats que han passat per lesnostres reunions, amb càrreco sense, per aportar-hi lesseues inquietuds. Hi ha moltsnoms, alguns segueixen enprimera línia, d’altres s’handiluït entre els socis numera-ris –que, per cert, no han paratd’augmentar.

Ara em toca a mi. Quan vaentrar l’amic Javi com atresorer va dir-me que caliarenovar periòdicament elscàrrecs, que aixó d’encadenaranys i anys amb les mateixespersones no era saludable. Jovaig dir-li que d’acord, peròque sovint costa trobar quivulgui agafar responsabili-tats i que per això és bo, sifunciona, mantenir unaestructura. Ara veig que no,que el temps no passa en vai que una associació de ladimensió que ha adquirit lanostra, on s’hi mou un pres-supost considerable, neces-sita la rotació de càrrecs. Sino, passa que certs vicis esvan eternitzant i engrandint.Ara hi ha gent nova que apor-ta d’altres maneres de fer ique, espero, acabarà d’es-bandir els defectes de funcio-nament que puguin sobre-viure d’èpoques pretèrites.

Carles Terès

Matilde Salvador i Segarra,que ha desenvolupat la seuaingent tasca musical a cavallentre comunitat valenciana icatalana. Malauradament no hiva poder ser present a causad’una malalia.

Finalment arribà el momentdel lliurament de premis i elsdiscursos que enguany van sertots en català, ja que el Presi-dente de la Federación Arago-nesa de Coros és el català JordiMartínez Brotons, que s’ho vapassar molt bé i es notava quese sentia com a casa. També vaparlar el compositor ManelCavero i va fer la cloenda, comde costum, el President de laComarca del Matarranya, elpena-rogí Roman Roda.

La sorpresa final ens la vaoferir l’Ajuntament de Massa-lió que va obsequiar als presentsamb el tradicional acte deMasalió Pujada del Pa Beneït,a càrrec de les mosses del poble,abillades amb els bellísssimsvestits tradicio nals. Va ser unmoment brillant i emotiu.

És de rigor felicitar a tots elsparticipants i assistents, espe-cialment als coralistes i als seusdirectors, que fan una tascacallada i entusiasta no semprereconeguda. L’organitazacióva ser excel·lent i el Presidentde la Comarca anuncià per fi elrecolzament oficial de l’entitatque presideix a l’esdeveniment.A la setena va anar a la vençu-da. És la màgia del número 7.

Margarita Celma es potsentir satisfeta d’haver dut aterme aquest sarau musical,que s’ha convertit en un delsactes corals més importants del’Aragó i un esdevenimentabsolutament imprescindibleper reforçar l’identitat de lanosta envellida, però bellíssi-ma i dinàmica comarca mata-rranyenca, i que sembla cami-nar amb bon peu de cara alfutur.

La Trobada Coral del Mata-rranya ha arribat aquest any ala seua setena edició amb laparticipació de set corals i centcoralistes. Si set és el númeromàgic del cicle complet de lacreació, es pot dir que en aques-ta setena trobada s’ha arribat ala maduresa definitiva.

L’Església de Massalió varesultar massa menuda perallotjar a tots els concurrents al’esdeveniment, que es desen-volupà, com de costum, el dia6 de desembre, dia de la Cons-titució Espanyola.

Margarita Celma coordinaa Francisco José Celma iBeatriz Barceló, els altres dosdirectors de les Corals, i totstres amb els coralistes unei-xen esforços per dur a bonterme la Trobada.

Com sempre l’acte va serbilingüe, però per primeravegada el català va ser la llen-gua de referència i es pot dirque el castellà s’utilitzà comllengua de cortesia. Això és lanormalització. Esperem notornar enrere.

Obrí l’acte l’alcalde deMassalió, Rafa Martí amb uncàlid i emotiu discurs, d’altnivell formal i de continguts,que no es recordava des de lapresentació de la Trobada aQueretes, per part de l’AntoniLlerda. També intervinguéÁngel Gracia, president de laDiputació Provincial de Terol.

La coral de Massalió, debutàamb una polifonia a dos veus.A continuació actuà la coral dela Freixneda i seguiren les mésexperimentades. El grup Kines-sis aportava refinament i swing,mentre el cor de cambra deBeseit, original i amb perso-nalitat, presentava el progra-ma més arriscat i difícil. Tambécomprovàrem la millora d’es-til de la coral de Valljunquerai els més veterans, el corThymiaterion de Calaceit, ambvint anys d’experiència, vanfer una demostració de bongust, elegància i saber estar. LaFrancisco Turull de Queretestancava l’acte de manerabrillant amb la seua versiómatarranyenca del Meu avi, totun clàssic. Adestacar la magní-fica cantata 147 de JohannSebastian Bach, que van ferconjuntament les corals deCalaceit i Beseit.

Totes les corals juntes inicia-ren la part més esperada delconcert, la dedicada al folklo-re autòcton, cada cop més ric,gràcies a la tasca de Margari-ta Celma, i que culminà ambl’interpretació conjunta de lesAubades del Matarranya, queja s’ha convertit en l’himneoficiós de la comarca, amb lacol·laboració dels gaiters deMassalió.

També es lliurà la Mencióhonorífica Miguel de Aguilar,aquest any a la compositora

La màgia del número 77a Trobada Coral del Matarranya a Massalió

Antoni Bengochea i Lombarte


Núm. 63. Febrer de 2007TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Incívics anònims

Fa poc ham hagut de passaruns quants dies a la ciutat. I,com ere d’esperar, tambéd’allí mos n’ham pogut endurun bon grapat d’experiències.La primera: la vespra del diade Nadal, a posta de sol, unagent, sense tindre en compteque aquell no ere dia de reco-llida de trastes, en va dixaruns quants a la vora delscontenidors situats davant decasa nostra; afortunadament,diversos vianants que els vantrobar, a poc a poc, se’ls vananar emportant. La segona:alguns homes, forçats per lesurgències de la bufeta, al voreque no venie ningú pel carreres posaven a orinar al racerdels contenidors. I la tercera:lo matí del dia de Cap d’Any,un home passejave el seu gos;i, com és habitual, gairebé acada portal i a cada cantól’animal s’aturave a marcarel territori; però en un deter-minat moment la bestiola vadipositar una enorme paste-rada; l’honorable ciutadà esva mirar els excrements ambcara de resignació i, amb totaparsimònia, es va traure unabossa de plàstic de la borxa-ca; però quan es va pensarque ningú el vee, es tornà aposar la bossa a la borxaca icontinuà el passeig dixant elpastís al mig de la vorera.Certament, l’incivisme tépoques excuses. I és encaramés censurable quan esproduïx aprofitant-se del’anonimat que proporcionela multitud. La conclusió ésque es tracte d’una anomaliaeducacional que cal corregir.I hauríem de començar perreeducar la gent gran. Perquési els majors no prediquemamb l’exemple és difícil quepuguem transmetre als nostresfills aquells valors de la nostrasocietat que consideremessencials. I precisament locivisme és un d’eixos valors.

J. A. Carrégalo

VIL

ES

I G

EN

TS Assemblea anual d’ASCUMA

i Homenatge a Toni LlerdaArnau Timoneda

Aquest any l’assemblea gene-ral de l’Associació Cultural delMatarranya (Ascuma) celebra-da a Calaceit la tarda del 6 degener ha estat ben especial perdiverses raons: la primera perla gran renovació de junta, elcanvi de president i l’home-natge a Toni Llerda. En l’as-semblea general anual, a la qualassistiren més d’una vintena desocis, la junta presentà el balançde les activitats realitzades, lasituació econòmica, la modifi-cació dels anteriors estatuts del’associació que fou aprovadaper unanimitat i la programaciópel 2007. Entre els projectesdestaquen l’edició del CD dobleSons del Matarranya i elsconcerts a La Barraca perpromocionar-lo, cinema encatalà, la publicació de dosvolums en homenatge al profes-sor Artur Quintana –unamiscel·lània i un recull d’arti-cles seus– i un altre sobre laliteratura oral de Mont-roig acàrreg de Josep A. Carrégalo, lacontinuació dels cursos decatalà per a adults i la coedicióde la revista Temps de Franja,oferir la coordinació de les asso-ciacions culturals locals, orga-nitzar la Trobada Cultural delMatarranya a la Vall del Tormo,jornades commemoratives delcentenari de l’IEC, publicacióen xarxa dels contes Qüentova, qüento vingue a càrrec dePasqual Vidal i Marc Martí,maleta didàctica sobre l’expo-sició de Desideri Lombarte acàrrec de Pepa Nogués, parti-cipació en fires i jornades,publicació en xarxa dels contin-guts digitals del Molinar…

En finalitzar l’assembleageneral ordinària començà l’ex-traordinària on es renovà lajunta. El nou president seràJosé M. Gràcia que rellevaràdel càrrec a Hipòlit Solé quepassarà a ser el tresorer, dosvicepresidents: Artur Quinta-

na i Pasqual Vidal,continuarà com a secre-tari Javier Arrufat i coma vocals: Mª DolorsGimeno, Natxo Soro-lla, Ricard Solana, PepaNogués , RubenLombarte i RamonRoyo. Al final de l’ac-te de constitució de lanova junta es lliurà unfort aplaudiment aHipòlit Solé que ha estatpresident de l’associaciódurant quasi 15 anys.

Acabada l’assembleaens vam desplaçar a laFonda Alcalà on ensesperàven la família de ToniLlerda i tots els que es vanafegir al sopar, homenatge ipresentació d’un llibre a la seuamemòria. Entre les autoritatsque presidien l’acte teníem elpresident i el vicepresident dela Diputació de Terol –recor-dem que Toni era diputatprovincial–, el president de laComarca del Matarranya i l’al-calde de Queretes –que vasubstituir Toni després de laseua mort–. Com a membres dela família assistiren la vídua, elsdos fills, el pare i la sogra. Alfinal del sopar es presentà elllibre Toni Llerda, terra i llen-gua. Biografia, fets i escritsd’Antoni Llerda i Juan, on hicol·laboràrem, entre altres, tresamics i companys: Joan LluísCamps, Carles Sancho i CarlesTerès i una associació culturalque presidí: ASCUMA. Inter-vingueren en la presentacióJoan Lluís Camps amic i paisàde Toni que feu un breu comen-tari del contingut de l’obra ide la seua importància perdestacar la personalitat de l’ho-menatjat. Després el nou presi-dent d’ASCUMA es mostràagraït de poder oferir la seuaprimera col·laboració. Aconti-nuació Carles Sancho va feruna breu història de l’amistat

amb Toni a través del compro-mís i de les coincidències cultu-rals. Mercè Pallarés, la vídua,profundament emocionadadesprés dels parlaments, agraía tots els assistents el seu recol-zament a la família i recordà elsesforços que havia fet Toni perunir la gent, per fer amics, perevitar enfrontaments. Peracabar l’acte dirigiren unesparaules als convocats el presi-dent i el vicepresident de laDiputació de Terol –ÁngelGracia i Antoni Arrufat– i elpresident de la Comarca delMatarranya José Román,agraint l’esforç d’ASCUMAen organitzar l’homenatge i enl’edició del llibre sobre Toni.

Alguns de nosaltres encaravam assistir a un altra convo-catòria musical promoguda perASCUMA, el concert de «LosDraps» a La Barraca de Quere-tes. Aquella penya emblemàti-ca de l’època dels primers anysd’adolescència de Toni i que,més tard, s’ha acabat conver-tida en un centre musical deprimera línia que coordina elprojecte musical ’Sons delMatarranya’ amb ASCUMA.El local, amb els de Pena-rojaa l’escenari, estava ple i elpúblic gaudint del rock rural.

J.M. Gràcia, nou president de l’ASCUMA

RIC

AR

D S

OLA

NA


Núm. 63. Febrer de 2007 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

El dissabte 20 de gener vatenir lloc la clausura de l’AnyCabrera (2n centenari delnaixement de Ramon Cabre-ra) amb una ruta literària deno-minada L’hivern del tigre. Ados quarts d’onze del matí, laboira encara fregava les teula-des de Flix, tot i que s’augura-va un bon dia. Els que assistí-rem als actes vam ser acollitsamb força calidesa pels alcal-des i regidors de cultura delsAjuntaments de Flix, Móra iMiravet. El títol L’hivern deltigre correspon a la novel·lahistòrica escrita en català deles terres de l’Ebre per Andreu

corresponents a les activitats del’Any, de mans de Carme Jime-nez i Mercè Roca, presidentai secretària tècnica, respecti-vament, de l’Institut RamonMuntaner.

AMóra, després de la recep-ció a la plaça de l’Ajuntamentper l’alcalde, Josep Solé, i elregidor de cultura, visitaremtambé el castell, aquest en estatde taller arqueològic i enreconstrucció. Castell templer–per aquelles terres s’acostumaa dir templari–, ple d’esdeve-niments de les tropes carlinesde Cabrera.

Abaix a la vila, després d’untomb per la part vella, ensdetinguerem davant de CaMontagut, on es va allotjarCabrera un parell de mesos,recuperant-se d’una malaltiano coneguda. Totes les expli-cacions a càrrec de JoanLaunes, president de l’Asso-ciació Cultural «La Riuada».

A Miravet, després de retro-bar noves forces, amb un bonàpat i una interessant tertúliaamb Andreu Carranza, l’alcal-de Toni Borrell i el grup, un xicminvat, vàrem ascendir alcastell. En Toni Borrell ens

Clausura de l’any CabreraLluís Roig

Carranza, prolífic escriptord’Ascó amb residència a Flix,el qual ens acompanyà i instruídurant tota la jornada. La ruta,amb l’alcalde Pere Muñoz, vacomençar a Flix amb el pas dela barca, que juntament ambel de Miravet són els únics queresten en funcionament en totel riu Ebre. Des de dalt delcastell de velles pedres i fetscarlins –restes d’una torre i pocmés– vàrem poder fruir de lavista del gran meandre del’Ebre al seu pas per Flix.Abans, durant la recepció alSaló de Plens de l’Ajuntament,havíem rebut les deu fitxes

donà una il·lustradíssima expli-c ac ió enve r s t o t e s l e sdependències de l’imponentcastell templer de Miravet, decarreus i dovelles de pedradolça d’Ascó. La vista des dela terrassa enrajolada, inima-ginable. (Si un dia en grupd’amics o associació desitgeuvisitar aquest castell, paga lapena contactar amb l’alcaldeuns dies abans, no trobareumillor guia)

Sota la coordinació de l’Ins-titut Ramon Muntaner i orga-nitzats pels centres d’estudis ientitats culturals de les Terresde l’Ebre, el Priorat, La Fran-ja, el Maestrat i els Ports, lesactivitats de l’Any Cabrera hantingut lloc a Falset, la Sénia,Ulldecona, Alcanar, Vinaròs,Móra d’Ebre, Amposta, More-lla, Beseit –aquí al Matarra-nya, sota la coordinació d’AS-CUMA, van intervenir PedroRújula, Núria Sauch, Joan LluísCamps, Joaquim Montclús iAlberto Moragrega. També aTortosa hi tingueren lloc lesjornades, i finalment a Flix,Móra d’Ebre i Miravet, tal comho hem descrit en aquesteslínies.

Al castell de Flix: al fons l’alcalde Pere Muñoz

Homenatge a Elvira HidalgoCarles Sancho

De les activitats culturalsd’enguany programades perRepavalde –Associació Cultu-ral per a la Recuperació delPatrimoni de Vall-de-roures–destaca la presentació d’un CDon s’ha gravat un concert enhomenatge a Elvira de Hidal-go –Vall-de-roures 1891-Milà1980– soprano i professora decant, entre altres de MariaCallas –1923-1977– tambésoprano grecoamericana, unade les veus més famoses del’òpera mundial. El concert-homenatge es va gravar a l’es-

glésia de Vall-de-roures el 19de juliol del 2003 promogutper l’Associació d’Amics de laMúsica de Saragossa sota ladirecció del professor EmilioBelaval. En aquest concert esvan interpretar sarsueles iòperes molt populars. L’actede presentació del CD es vafer el 6 de gener al matí al Salóde Plens de l’Ajuntament deVall-de-roures. Miguel AngelSantolaria, president delsAmics de la Música, i ManuelSiurana, president de Repa-valde, ens van fer un magnífic

retrat de la cantant i pedagogalocal, a més, es van poderescoltar algunes peces delconcert i altres de la pròpiaElvira de Hidalgo enregistradesel 1910 i recuperades amb unagran qualitat de so malgrat elpas del temps. A la tarda a l’es-glésia parroquial de la Torredel Comte es va poder escol-tar una magnífica antologiad’òpera i sarsuela sota la direc-ció musical i piano de EmilioBelaval.

Aquests dos actes dedicats ahomenatjar a Elvira de Hidal-

go han donat entrada a la cele-bració del VII Centenari del’adscripció al feu del bisbatde Saragossa –1307-2007–.Territori que comprenia elsactuals municipis de Beseit,Fondespatla, Massalió, la Torredel Comte i Vall-de-roures, elscinc de la comarca del Matar-ranya. Per aquesta celebracióRepavalde ha programat diver-ses convocatòries culturals quees desenvoluparan en totes lesviles que formaven part de l’an-tic feu del bisbat saragossàdurant 500 anys.

LLU

ÍS R

OIG


Núm. 63. Febrer de 2007TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

L’Institut d’Estudis del BaixCinca va inaugurar el 12 degener el cicle Cinga FòrumEconòmic i Social, un espai dedebat trimestral entorn a qües-tions d’interès per a la comar-ca, i en la línia d’aprofundir enles relacions existents entreAragó i Catalunya.

L’aigua com a factor dedesenvolupament econòmic vaencetar aquesta primera jorna-da, i va comptar amb ponentsde l’alçada de José Luis Pérez,president de la ComunitatGeneral de Regants del Canald’Aragó i Catalunya, MagíRaventós, gerent del grupCodorniu, i Eugeni Nadal, exconseller d’Economia d’Ara-gó, ex president de la Confe-deració Hidrogràfica de l’Ebrei un dels experts més rellevantsd’Espanya en gestió de l’ai-gua.

La presidenta de l’IEBC,Susanna Barquín, va destacarque aquesta entitat s’ha dedicatmés de vint anys a la defensa ila promoció del patrimonicomarcal, i que un dels patri-monis més importants, lespersones i els seus projectes iempreses, havien de tenir untracte específic. Per això, CingaFòrum Econòmic i Social, lanova proposta de l’Institutd’Estudis del Baix Cinca, havianascut amb la voluntat decontribuir al debat econòmic isocial a la comarca i també a laprojecció de la zona com a puntde trobada entre els interessosd’Aragó i Catalunya.

L’alcalde de Fraga, VicenteJuan, va ser l’encarregat d’obrirels actes, i va donar la benvin-guda al debat, que ell mateixhavia reclamat com a necessa-ri en un moment en què, mésque mai, la projecció econò-

1a edició del Cinga Fòrum

L’aigua, protagonista d’una jornada multitudinària

Arcadi Abad

mica del Baix Cinca és notable.José Luis Pérez va destacar

la novetat dels materials deconstrucció de la gran obrahidràulica i el que va significarel Canal d’Aragó i Catalunyaper a les comarques que es vanbeneficiar de les possibilitatsdel regadiu. La gestió de lesaigües a través de les diferentscomunitats de regants, agru-pades i coordinades en unacomunitat general, ha estat,durant cent anys, un model queha sobreviscut, va apuntarPérez, a molts esdevenimentspolítics, i sempre s’ha mantin-gut fermament al marge dequalsevol poder polític perpoder defensar els interessosdels regants. Va indicar tambéque el cicle sec actual dificul-ta les campanyes de reg, i vaposar sobre la taula la necessi-tat de regular i ampliar els abas-taments d’aigua.

Magí Raventós va exposarla història d’una família empre-sarial vinculada al Canal d’Ara-gó i Catalunya. Va il·lustrar latransformació de les terres desecà en regadiu, i com el desen-volupament econòmic d’unterritori ha estat lligat al desen-volupament de l’empresa. Lesdificultats primeres, les adap-tacions de conreus i els projec-tes actuals, tant a Raïmat coma Bellver de Cinca, van servircom a exemple de la importàn-cia de l’aigua com a recurs icom a factor de riquesa.

Eugeni Nadal, per la seuapart, va voler incidir en lanecessitat de mantenir l’acti-vitat agrària com a únic sectorcapaç d’alimentar la població,més tenint en compte la mancad’aliments i la fam al món.L’aigua potable és un dret i ésvital per garantir la seguretat

alimentària al món, va afirmar,i va denunciar que una Espan-ya cada vegada més urbanadesprestigia l’agricultura i elsector agrari per l’ús de l’aigua,enfront d’altres usos, com l’in-dustrial o el turístic. Nadaltambé va recordar que la regu-lació dels recursos hídrics aEspanya no s’ha completat, ique cal, sobretot a l’Aragó,resoldre les mancances que hiha en extensió del reg. Percontra, va lloar la gestió del’oferta d’aigua a Catalunya,única Comunitat, va insistir,que porta a terme una políticaextensiva en regadius. Va recor-dar que els rendiments de laterra es multipliquen amb l’ex-tensió de regadius, i una Euro-pa que compta amb el 30% desuperfície agrària útil, la més

important en percentatge almón, ha d’assumir un papermés responsable en la gestióagrària i en l’ús de l’aigua perpoder fer front a la lluita contrala fam al món.

La jornada de debat va clou-re amb la inauguració oficial deCinga Fòrum Econòmic iSocial per part del secretarisgenerals d’Agricultura d’Ara-gó i Catalunya, José AntonioGuzmán i Jordi Beltrán, respec-tivament. Tots dos es vancongratular de poder presidirun acte que tenia la voluntatd’aprofundir en les relacionsentre Aragó i Catalunya, i vanincidir en la importància delregadiu per al sector agrari, aixícom en la projecció de lacomarca del Baix Cinca, entermes econòmics.

JOSE

P L

AB

AT

Eugenio Nadal, expresident de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre


Núm. 63. Febrer de 2007 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

Terres de parlacatalana

No tinc res en contra delsdiaris electrònics, de fet enllegixco a vegades, quan esticdesvaguerada. L’altre dia n’hihavia un que destacava en untitular que L’IEC prefereixparlar de «països de parlacatalana». La notícia, pel quevaig entendre, venia motiva-da per la targeta promocionald’un simposi titulat «Elspaïsos de parla catalana i Euro-pa durant la darrera centúria»,organitzat per l’Institut d’Es-tudis Catalans, l’IEC. Em vacridar l’atenció la notícia,perquè no sabia que ho fos.

Una notícia se seleccionad’acord amb criteris de nove-tat, actualitat i interès. Pertractar-se d’un fet desconegutpel lector, perquè informasobre fets actuals, o per seruna informació significativaper a l’interès de la comuni-tat a la qual es dirigeix al mitjàde comunicació.

Tenint en compte que a l’ar-ticle 2 dels Estatuts de l’IEC esllegeix textualment que «l’àm-bit d’actuació de l’Institutd’Estudis Catalans s’estén ales terres de llengua i culturacatalanes», i que els estatutssón públics, vaig descartar elcriteri de la novetat. Pel que faa l’actualitat, bé, tenint encompte que es van aprovar fasis anys, i que es tracta d’undiari i no d’un mitjà sisanualo com es diga, tampoc noservia aquest valor. Ja nomésquedava l’interès. Quin interèshi ha a destacar que l’IEC utilit-za la fórmula «terres de parlacatalana», amb la qual elconjunt dels territoris se sentenmés còmodes que amb la poli-titzada «països catalans»?

Susanna Barquín

L’A

BA

BO

L

El passat 14 de gener, es vapresentar a Fraga l’Associacióde Vidus i Vídues del BaixCinca, una entitat de nova crea-ció que pretén aglut inaresforços per reivindicar solu-cions a una problemàticacomuna que naix com a conse-qüència d’un estat civil.

Les seues propostes girenentorn a l’adequació a lesnecessitats reals de la poblacióde les pensions de viduïtat id’orfandat. Així, reclamen que

s’igualen i s’actualitzen lespensions d’orfandat, i que esmantinguen al llarg del perío-de d’estudis com a pensióuniversal no contributiva. Pelque fa a les pensions de viduï-tat, reivindiquen que s’equi-paren al Salari Mínim Inter-professional, i es qualifiquencom a exemptes a l’hora de ladeclaració de la renda.

Durant la jornada de presen-tació d’aquesta associació, laDoctora en Dret i professora de

Dret del Treball i la SeguretatSocial a la Universitat CarlesIII de Madrid, Eva M. Bláz-quez, va pronunciar unaconferència sobre pensions deviduïtat i orfandat, on va posarde manifest que l’edat i el fetde ser home o dona són factorsque marquen diferències pelque fa a la dependència econò-mica de la pensió de viduïtat,i va anunciar que estan previs-tos canvis en favor d’una regu-lació en funció de l’edat.

Creada l’Associació de Vidusi Vídues del Baix cinca

D. Torrent

Més de 200 persones es van reunir lo passat dia 16 de gener, vespra de la festa de Sant AntoniAbad, al cinema Parcerissa de Saidí per a assistir a l’acte de presentació del llibre El canal d’Ara-gó i Catalunya: Cent anys d’esperança i de progrés de d’historiador saidinès Antonio Ibarz Ibarz.

Va presidir l’acte l’alcaldessa de Saidí, Teresa Font i intervingueren des de l’estrada, a més del’autor, lo president de la comunitat de regants del canal, José Luis Pérez, també natural de Saidí,i per part de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, entitat organitzadora de l’acte, Arcadi Abad i PepLabat.

Pérez donà compte dels actes que s’estan organitzant durant aquest període des de la Comunitatde Regants i la CHE per a celebrar el centenari de la construcció del Canal. Toni Ibarz esbrinà elcontingut dels diferents capítols del seu llibre, publicat a la col·lecció Gàllica Flavia, de l’IEBC.Anton Abad, responsable d’organització de l’IEBC a Saidí, explicà les activitats previstes per l’Ins-titut per a aquest nou any, i el Pep Labat, membre de la Junta Directiva d’aquesta entitat, explicàles diferents activitats culturals i vindicatives que l’associació baixcinquenya ha organitzat en elsmés de 20 anys d’existència.

Presentació del llibre de Toni Ibarz sobre el Canal, a Saidí

Felip Berenguer


Núm. 63. Febrer de 2007TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Quin fangar…

Marta Canales

El Departament de Medi Ambient de la DGA i la Confedera-ció Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) han conclòs la neteja de lazona del riu Cinca en la que fa més de cinc mesos hi va abocarlíquid residual l'empresa d'eliminació de cadàvers de bestiarCAZSA, de Saidí. Finalment, el material retirat suposa un volumde 36.000 litres. La major part d'ells eren aigua residual, de baixatoxicitat, amb una elevada presència de matèria orgànica, enca-ra que segons la DGA la seva possible toxicitat era molt reduï-da.

Paral·lelament, el Govern d'Aragó ha encarregat una caracte-rització del fang que tardarà més d'un mes a estar acabada. L'in-forme serà remès al Jutjat de Primera Instància i Instrucció deFraga, que instrueix les diligències obertes contra tres respon-sables de CAZSA com a presumptes autors d'un delicte ecolò-gic. L'empresa sosté que l'abocament va consistir únicament enuns centenars de litres sortits per un sobreeixidor de la depura-dora durant uns minuts.

La retirada dels abocaments es va portar a terme després d'unapolèmica sobre a qui li corresponia actuar en aquest cas. Aques-ta situació va portar que el PP hagi sol·licitat la compareixençaen les Corts de tres consellers perquè expliquin la seua actua-ció. Es tracta dels responsables de Medi Ambient, Alfredo Boné;

Salut, Luisa María Noeno, i Agricultura, Gonzalo Arguilé. Tambédes de l'oposició, CHA va criticar la inoperància i la descoor-dinació de les administracions. El que ha quedat clar és que elGovern aragonès imputarà les despeses de la neteja dels residusorgànics abocaments al riu Cinca a l’empresa que resulti penal-ment responsable. Els treballs de restauració de la zona afecta-da van incloure la col·locació de 20 tones de grava.

Però els Ecologistes del Baix Cinca han emès una nota de prem-sa on deixen clara la seua opinió respecte a la gestió de l’admi-nistració aragonesa i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre,en aquest tema. Davant els intents per part dels ens implicats aempetitir la gravetat dels fets, afirmen que és obvi que desprésde sis mesos d’estar en el riu, l’abocament ha estat arrosegatprogressivament per les aigües, sense que es pugui determinarla quantia exacta ni la seua toxicitat. Les 36 tones de residus sónla part residual que després de sis mesos d’ineficàcia adminis-trativa han restat a la vora del Cinca. La gran part de l’aboca-ment està diluït al llarg del curs del riu, agreujant la situaciómediambiental.

L’administració i la CHE tenen clar que no va ser res, però sidesprés de cinc mesos encara han enretirat 36 tones… res, resno devia ser. Durant molt dies, amb fortes pluges i crescudes inclo-ses, els residus han anat fent camí riu avall. I després de tantsmesos, per què fer-ho ara si «no era res»? I si als lectors de prem-sa no ens falla la memòria, «l’irrisori abocament» sí era tòxic.Bé, de moment, resolen el tema a Térmens, encara que la sevapoblació no hi està d’acord… i és ben normal.

El primer que s’ha de dir ésque l’origen del topònim deSaidí no té una única versió.

Hi ha diferents possibilitats,algunes potser més atinadesque altres; però el que faremserà enunciar-les totes i aixípodrem pensar quina és la mésencertada.

a) La més allunyada delnostre temps és la d’aquellsque es basen en els escrits delgeògraf grec Ptolomeu Claudi.Segons aquest geògraf aquí,on està ara Saidí, hi havia unapetita localitat diíta Cibso oCiso on es lliuraren diversoscombats entre ilergets i romans(Historia de los Condes deUrgel, tomo I pàg. 5, Barcelo-na 1853).

Altres historiadors són parti-daris de localitzar aquest llocper la zona del Segrià entreLleida i Escarp.

b) Una altra possibilitat és

la defensada per FranciscoCastillón Cortada, mossèn queva estar uns anys a Saidí i estàmolt interessat per la Històriadel Baix Cinca. Segons ell elnom que ens ocupa vendria dela veu pre-romana «zay» o«zaya», després arabitzada; elseu significat seria el de «forta-lesa» o «castell» com en elbasc actual.

Aquesta teoria es recolzariaen què, encara avui, hi ha moltspobles del Pirineu i Pre-Piri-neu, tant aragonès com a català,que van ésser poblats i «bate-jats» o «rebatejats» per gentd’origen basc.

c) La 3a possibilitat seria ladefensada per Joan Coromi-nes, lingüista de gran prestigi,en la seva obra OnomasticonCataloniae en la qual s’incli-na per la etimologia àrab delnom de Saidí.

És el mateix origen que atri-

El nom de SaidíJosé M. Pascual Panadés

bueix a un «Zaidín», primerpoble i ara barri integrat aGranada, que Ibn-al-Khatibanomena «As-sa-idin» (Al-Andalus, tomo XVII, pàg.375). El femení «sa-ida» signi-fica afluent de riu: el pluralpopular degué ésser «sa-idin».

Una al t ra raó en favord’aquesta tesi seria el nom delriu Cinca = Al-Zaitun (riu deles oliveres o de les olives),riu gran, de grans avingudesque podia formar braços icanvis de llera. Aquest fetencara l’hem vist nosaltres,no?

Altres significats d’aquestaparaula en les diferents formesaràbigues serien «afortunat» i«orgia»; però aquestes novenen al cas.

d) La grafia Baix Medievalen què es presenta el nom deSaidí, al llarg dels textos quehem pogut consultar, són els

següents:SAYD SAYDINO ÇAYDÍ ÇAYDÍN ZAIADIN CEGDÍCEYDÍ ZAHADÍN ZAIDINOZAHEDINA ZAIDÍ ÇAIDINOÇAHIDINO ÇAYDINI

e) Avui tenim dos grafies,una per al castellà –ZAIDÍN–i una a l t r a pe r a l ca ta là–SAIDÍ–.

M.

CA

LUC

HO

Carrers de Saidí


Núm. 63. Febrer de 2007 TEMPS DE FRANJA10 ENTREVISTA

4 de novembre de 2006, enacabar l’acte de presentacióde l’obra Batec a batec.Miscel·lània de treballs ofertsen honor de Josep Galan iCastany celebrat al palau deMontcada de Fraga, lliurema un dels col·laboradors de lamiscel·lània, el biòleg DavidBadia, un breu qüestionaria propòsit de la seua visiósobre l’entorn natural delBaix Cinca i sobre els seusprojectes científics. Al cap depocs dies ens el retorna ambles respostes pertinents.

Pregunta. Primer de tot, quiha estat Josep Galan per a tu?

Resposta. Ha estat un refe-rent, un catalitzador per a ladinamització cultural, espe-cialment de la llengua, a lacomarca del Baix Cinca en elsúltimes dècades. Serà necesa-ria la col·laboració de forçagent per cobrir la feina queduia a terme, sense estridènciesperò de manera constant.

P. Crec que en l’actualitatresideixes a Osca, quinslligams tens/mantens amb laciutat de Fraga?

R. Per una banda, lligams

Entrevista a David Badia i Villàs, biòleg

amb la família i amics, ambels qui tractem de mantenir lesclàssiques celebracions comara la castanyada, cap d’any, lamona… Per una altra, femgairebé cada any algun curs(al Palau Montcada) o algunaeixida dintre del ProgramaSòcrates-Erasmus, de la ICHN,de la UCECN, etc. tenint aFraga o la comarca com a zonade estudi.

P. Com naix el teu interèsper l’entorn natural?

R. A l’Institut de Batxilleratde Fraga el professorat debiologia transmetria, i em cons-ta que encara ho fan, a més amés de coneixements, entu-siasme i passió; coses que enel meu cas em van saber tras-passar. Més entavant, alsprimers cursos de carrerauniversitaria, passaren unesdiapostives a classe que corres-ponien a la Serreta Negra deFraga i em va «picar» que d’al-tres conegueren molt millorque no pas jo l’entorn on vivia.Des de llavors tracto de apren-dre més coses de l’entorn natu-ral. I específicament del BaixCinca i voltants.

P. Com valores el coneixe-

ment que els habitants del BaixCinca tenim del nostre entornnatural?

R. En los darrers anys s’hapublicat molta informació alrespecte, però sospito que enca-ra hi ha gent que no ha fet unavolta per molts dels raconsnaturals que ens envolten. Amés hi ha grups de personesque per la seua fenya o afició(pagesos, caçadors, excursio-nistes,…) coneixen l’entorn ala seua manera. És importanttenir altres punts de vista peraprofitar allò que l’entorn enspot transmetre i ens passa desa-percebut.

P. Quin és l’estat de conser-vació del patrimoni natural delBaix Cinca?

R. A la comarca queda alvoltant d’un 20% de superficie

en un bon estat de conservació,bàsicament de mont, amb relleuaccidentat i en llocs allunyatsde les poblacions (per exemplela Serra d’Ontinyena, la deMequinensa, els Vedats deFraga i de Torrent). La riberapateix continues agressions quefa dificil trobar llocs naturalsperò, com els voltants estanmancats d’aigua, molta faunahi troba refugi (especialment al’Aiguabarreig). La resta delterritori és utilitzada de formamés o menys intensiva.

P. I en la resta de l’Aragó?R. A les zones on l’activitat

agrícola, ramadera i/o turísticaés molt intensiva el patrimoninatural ho pateix, si bé l’Ara-gó globalment té una baixadensitat de població quecomporta una certa dilució deles agressions ambientals antrò-piques.

P. Com creus que l’ense-nyament reglat al Baix Cincaté en compte l’estudi de l’en-torn natural?

R. És evident que allò que noconeixem no es pot disfrutarni conservar, per tant l’ensen-yament de l’entorn natural ésimprescindible en la formacióde la gent. Les Ciències Natu-rals haurien de tenir més pes enel segon cicle de secundària i,especialment, les que fanreferència a les Ciències de laTerra donada la vocació agrí-cola de la comarca. Tambés’hauria de facilitar el fer eixi-des per tal de assimilar elsconceptes teòrics impartits; ésallò que una imatge val mésque…

P. Què en penses de les espè-cies alòctones introduïdes en elmedi ambient del Baix Cinca?

R. Entre les espècies animalsn’hi ha que provoquen pèrdueseconòmiques i malmeten lafauna autòctona, però amb lesque hem de conviure per mancade capacitat de control; està

«L’ensenyament de l’entorn natural és im

«El moviment ecologista al Baix Cincaés incipient, però en el futur haurà de tenirun paper clau»


Núm. 63. Febrer de 2007TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

mprescindible en la formació de la gent»passant amb el musclo zebra ianteriorment amb el crancamericà. En alguns casos, estesmateixes espècies poden ser unrecurs tròfic per a altres animalso, fins i tot, convertir-se en unpotenciador turístic de la zona,com en el cas del silur. També,hi ha centenars d’espèciesvegetals recentment introduï-des, menys mediàtiques, queactuen com ruderals i generenpèrdues econòmiques alsconreus, per exemple l’abútilonal panís, l’heteranthera al’arròs, o la vulpia als cerealsd’hivern de sembra directa, etc.En qualsevol cas, la introduc-ció d’espècies alòctonescomporta riscos perquè, enmolts de casos, en desconei-xem les conseqüències.

P. Quina incidència té enl’entorn natural del Baix Cincales modernes tècniques agro-pecuàries?

R. L’ús d’adobs, fitosanita-ris o purins en dosis superiorsa les que la planta requereix ique el sòl pot retenir generenuna pèrdua de qualitat del’agroecosistema; i la inevita-ble arribada d’estos productesa l’aigua que més tard o mésprompte, haurem de beure.També es constata com elconreu de noves vessants sensemesures de conservació detalussos i de sòls n’incremen-ta l’erosió i escurça la vida delpantà de Riba-roja. S’ha depensar que els sòls han tardaten formar-se milers d’anys peròuna mala gestió els destrueix enpocs dies. En el futur immediat

del medi ambient.P. Com veus les anunciades

instal·lacions d’una centraltèrmica a Mequinensa i d’unaincineradora de residus càrnicsa la Granja d’Escarp?

R. Sembla bo pensar en unacerta diversificació en l’ús delterritori, però cal que no hihagen incompatibilitats. Elshabitants de la zona hauran defer balanç de les coses positi-ves i negatives que suposariaa curt i llarg termini. Particu-larment tenia la impressió quela comarca podria apostar peruna agricultura de qualitat,menys agressiva amb el mediambient i per un conjunt deserveis que acompanyen l’eco-turisme relacionat amb la ribe-ra i el mont (s’ha constatat comla renta per càpita dels arago-nesos millora a les comarquesque aposten pel turisme en lesseues diverses versions) peròés difícil compatibilitzar-hoamb eix tipus d’instal·lacions.I és que són instal·lacions querequeriran d’un fort controlambiental, en especial pel quefa referència a les emissions al’atmosfera (CO2, NO2, SO2).Pensem que cada dia passenpels nostres pulmons uns 10m3 d’aire i convé que estiguennets!

P. En quins projectes estàstreballant?

R. En projectes de recerca,estic estudiant, amb d’altresmembres de la Universitat, elstipus de terres, de sòls i elsseus factors de formació(clima, organismes vius, temps,litologia, relleu) a la confluèn-cia Cinca-Segre-Ebre (Aigua-barreig). Anivell docent, estemadaptant l ’ensenyamentuniversitari a fórmules mésobertes, seguint el model del’espai europeu d’educaciósuperior (EEES).

Berenguer de Mussots

és previsible que es millorenestos aspectes, almenys és elque es pretén amb l’ús delquadern d’explotació de cadafinca o en la declaració dezones vulnerables pels nitrats,encara infravalorades.

P. Quin paper hauria de tenirl’agricultura tradicional en laconservació del patrimoni natu-ral?

R. Lo pagés en determinadeszones i amb les condicionsd’excedents de la Unió Euro-pea sembla que jugarà el doblepaper de productor i conserva-dor del medi natural aplicantmesures agroambientals, comara mantenint el guareit tradi-cional per afavorir la presènciade sisons o piocs, llaurarseguint les corves de nivell percontrolar l’erosió del sòl, deixarmarges o espones que incre-menten la biodiversitat, crearmosaics de vegetació que facende tallafocs, etc. Esclar quemanca equilibrar la renda delsque produeixen alfals dels queprodueixen sisons amb lesajudes agroambientals. L’agri-

cultura convencional està senttransformada en una agricul-tura de qualitat, amb traçabili-tat, o bé una agricultura inte-grada i fins i tot ecològica. Unincrement en el consum d’es-tos productes ajudarà a la seuavalorització, per exemple enmenjadors escolars, casalsd’avis,…

P. Com valores el movimentecologista en la societat delBaix Cinca?

R. Com a la resta d’Aragó,tinc entès que el movimentecologista al Baix Cinca ésmolt incipient però haurà detenir un paper clau en el futur.Sembla imprescindible ladefensa d’un desenvolupamentcompatible amb la conservació

«Sembla que el pagèsjugarà el doble paperde productor i conservador del medi natural»

«Allò que no coneixem no es pot disfrutar ni conservar»

David Badia Villas, nascut a Fraga el 1962, és doctor en Cièn-cies Biològiques amb la tesi doctoral La materia orgánica ensuelos de zonas semi-áridas: caracterización, descomposicióne influencia sobre propiedades biológicas presentada a laUniversitat Autònoma de Barcelona el 1991 i publicada el1993. Professor titular (al 1995 T.E.U.; al 2002, T.U.) de l’àreade producció vegetal a l’Escola Politècnica Superior d’Osca,dependent de la Universitat de Saragossa. Membre de la Insti-tució Catalana d’Història Natural –Secció d’Història Naturalde l’Institut d’Estudis Catalans– i de l’Instituto de Estudios Alto-aragoneses. És autor, sovint en col·laboració, de més d’uncentenar d’articles científics especialitzats i de divulgació sobreels sòls i el medi ambient, especialment centrats en el Baix Cincai l’Aragó en general. Entre els llibres destaquen els volums Lossuelos en Fraga: cartografia y evolución (1989), Arbres iarbusts del Vedat de Fraga (3a edició, 2001) i Guía natura-lística por el Bajo Cinca (2002).

B. de M.

«La introducció d’espècies alòctonescomporta riscos, perquè en desconeixemles conseqüències»


Núm. 63. Febrer de 2007 TEMPS DE FRANJA12 LA LLITERA

Aprovat el pressupost de la Comarca de la Llitera per al 2007

Fernando Sabés

El Consell Comarcal de laLlitera va donar llum verda alpressupost per a l’any 2007que ascendirà a 5.256.108euros. Aquest pressupost vacomptar per a la seua aprova-ció amb els vots a favor delPSOE, PAR i CHA, mentreque en contra van votar elsconsellers del PP.

Es tracta d’un document quedestaca per la contenció en ladespesa en totes les partidesque es desglossen de la següentforma: Presidència (339.130euros), Desenvolupament(190.354 euros), Administra-ció (390.614 euros), Extinciód’incendis (463.663 euros),Residències (1.654.969 euros),Servei Social (577.164 euros),Ensenyament (28.497 euros),Servei Tècnic (48.972 euros),servei de residus (660.311euros), Cultura (191.374euros), Esports (54.002 euros),Patrimoni Cultural (79.700euros), Arxius (31.404 euros),Joventut (10.000 euros), Turis-me (88.281 euros) i DeutePúblic (447.673 euros).

El conseller delegat d’hi-senda de la Comarca de laLlitera i portaveu del PSOE enel Consell Comarcal, JoséRamon Gombau, va destacarque es tracten d’uns pressu-

postos «molt realistes» i quesón fruit del consens i deltreball en les diferents Comis-sions Informatives. «La nostralimitació en aquests momentsla tenim en el capítol d’in-gressos i caldrà esperar a lanova fórmula de finançamentde les comarques que estudiaràel Govern d’Aragó en la pròxi-ma legislatura», va comentarGombau. De totes maneres, elresponsable de la Hisendacomarcal va indicar que «ambaquest pressupost es demostrael treball que s’està fent des dela Comarca per potenciaralguns serveis que són clausper als ciutadans com és el casd’Acció Social, que rep mésd’un 42% del total del pressu-post, la recollida de residus,amb un 12%, o extinció d’in-cendis, amb gairebé un 9%», vamanifestar Gombau.

Per la seva banda, els porta-veus del PAR i de CHA vandestacar que encara quehaguessin preferit un altre tipusde pressupostos els assumei-xen perquè són frui t delconsens i del treball realitzatper tots els membres de laComissió Informativa d’Hi-senda.

Així mateix, el PP, únic grupque no va aprovar la previsió

de comptes per a 2007, va justi-ficar la decisió que «són elspressupostos de l’equip deGovern i no ens veiem obli-gats a votar a favor».

D’altra banda, el ConsellComarcal de la Llitera va apro-var també la reclamació de8.000 euros a l’antiga Agrupa-ció de Bombers Voluntaris iVoluntaris de Protecció Civil deTamarit de Llitera en no haverjustificat correctament l’últi-ma subvenció que se’ls va ator-gar.

CalaceitAmb la posada en marxa

de la comarcalització d’Ara-gó, la vila de Calaceit foudeclarada com a capital cultu-ral del Matarranya. Això ho vaser possible gràcies als movi-ments culturals que s’inicia-ren a principis del segle passatdirigits per Santiago Vidiella,Marià Galindo, Joan Cabré,etc.. Després, a partir dels anyssetanta, amb l’arribada a lapoblació d’escriptors i perso-nalitats de renom cultural comJosé Donoso, Ràfols Casa-mada, Ángel Crespo, etc., iiniciatives com la «FundacióNoesis» i moviments cultu-rals nascuts a la població perla reivindicació de la llenguai la cultura.

Aquest any es compleixen800 anys de la primera cartade població de la vila atorga-da per Roderic de Bolea i laseva esposa Arsen i per Sançde Sarinyena i la seva esposaOliva. Arsen i Oliva eren fillesi hereves de Rotllant deCambrils el primer senyor dela població.

També es commemora en2007 el centenari de l’apari-ció del Boletín de Historia yGeografía del Bajo Aragón,promoguda des de la vila deCalaceit. Igualment es compli-ran els 125 anys del naixe-ment de l’arqueòleg JoanCabré. Cal recordar quegràcies a l’homenatge que seli va tributar amb motiu delseu centenari, avui la vila deCalaceit disposa d’un impor-tant museu arqueològic.

Després de llegir els butlle-tins que edita l’Ajuntamenton, sense cap vergonya i ambveritats a mitges, l’actualequip de govern els utilitzaper fer-se propaganda i ridi-culitzar a l’oposició, no hi haprevist que faci cap celebra-ció. S’hauran de fer lescommemorac ions fo r ad’aquest àmbit. Prenguen notaels votants.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

INSTAL·LAT UN CONTENIDORPER RECOLLIR GRANS

QUANTITATS DE PAPER–CARTRÓ A L’ABOCADOR

COMARCAL

La Comarca de la Lliteraha instal·lat un contenidorespecial destinat a la recolli-da de paper i cartró a l’abo-cador comarcal que s’ubicaal terme municipal de Tama-rit de Llitera. Aquest aboca-dor està destinat essencial-ment a empreses i a altresgeneradors d’importantsquantitats de paper o cartróamb la finalitat de facilitar-los al màxim la possibilitatde reciclar. Aquest servei, queés totalment gratuït, ve aampliar el que ja es realitza enles poblacions de la Comar-ca i que està destinat al reci-clatge en els habitatges.

L’horari en el que es podràutilitzar aquest gran conteni-dor de recollida és de dillunsa divendres de 8.00 a 14.00hores. La seva instal·lació al’abocador comarcal s’ha duta terme amb la finalitat defacilitar al màxim sobretot ales empreses el reciclatge depaper i cartró dins del compro-mís amb el medi ambient dela Comarca.


Núm. 63. Febrer de 2007TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Em disculpo per haver fet anar un recurs retòric tan suat i barro-er. En definitiva, no és més que una paronomàsia barata: la xarxad’Internet. I la porto a col·lació perquè fa dos dies que estic tancata casa, i no pas per la grip (encara que n’arrossego seqüeles, comgairebé tothom en est hivern en què s’escalfa tot el planeta,excepte el Pla de Lleida on m’ha tocat la sort de viure).

Si no estigués angoixat per les presses, fóra un bon momentper a reflexionar sobre els canvis en les condicions de vidaproduïts en els darrers vint anys. Si durant el tercer quart del segleXX l’agricultura, pels nostres rodals, va passar del postneolítica la gran revolució de la mecanització del camp (amb les diàs-pores que se’n derivaren), el final de segle i el començament del’actual es caracteritzen per la revolució urbanita, que ha canviatla nostra manera de viure fins al punt d’atrofiar-nos literalmentl’espinada. Quan era petit m’imaginava el futur com un fart derobots i coets pertot arreu. Però ni autopistes aèries a les ciutats,ni hiperespai, ni multitransgalaxialitat.

Ara que el futur ja és el present (si més no des de l’òptica delsmeus records), tot plegat resulta decebedor; no té glamour. L’úni-ca cosa que ha canviat de debò, fins al punt que no ho podíem

La xauxa de l’internat

Ramon Sistac

haver imaginat de cap manera, és la virtualitat. Per posar un exem-ple. Avui, abans de posar-me a treballar, he fullejat dos diaris enPDF, un parell de revistes electròniques, un «blog» i un fòrumon he escrit unes quantes carallades. He contestat el correuelectrònic i després d’esmorzar he començat a cercar dades a l’ine-fable Google, algunes de les quals aprofito per a estes ratlles ihe comprovat, com sospitava, que l’expressió correcta és «portara col·lació» i no pas «traure a col·lació», que és una castellana-da). També he fet una transferència bancària, i tot en pijama. Amesura que avançava el matí, m’he vist en la necessitat d’acu-dir al cybersupermercat, he fet la comanda, he omplert el formu-lari de la targeta de crèdit i diligentment m’ho han portat a casa.A més del pa, he triat un bon «Costers del Segre» i uns talls decarn ben roja, sucosa i tendreta… que he passat lleugeramentper la planxa ben calenta, i que m’he servit amb un tall de foieal damunt, que s’ha anat fonent amb la calor residual de la carnlentament, dolçament, suaument, amorosament…

Bé, tot plegat també és virtual; fruit de la meua imaginació.Haig de confessar que he dinat una trista sopa de verdures i unplàtan. I és que el meu metge (ah, si l’enxampo a soles…!) m’hadit que tinc un problema, com no, virtualíssim (que no pasvirtuosíssim): el colesterol alt. Serà orc! Resulta, doncs, que ésuna mena de cosa de les que no pots veure ni tocar; seguramentun altre invent de la classe dominant, dels americans, del governcentral o de l’Església catòlica per a fer-nos la guitza, la vidamés trista… Un cop més, em toca vessar una altra llàgrima pelsparadisos perduts (i no cal dir que virtuals).

La Festa del Tocino d’Albelda, un èxit creixentRedacció

La reivindicació de la «Festadel Tocino», celebració popu-lar del mondongo tal com vanéixer en els seus orígens, és eltema central d’aquesta festapopular, d’interès turísticautonòmic, de la localitat d’Al-belda. Enguany, a la seva 20aedició, s’hi van trobar més dequatre mil persones, encara quela reivindicació de poder matarel porc en directe davant de lagent continua vigent, ja que del’Associació per a la ProteccióBenes t a r de l s An ima l s(ANPBA) va anunciar el 2003accions legals contra els orga-nitzadors de la festa, la Penya«Lo Magre», si no es compliala legislació vigent al sacrificardel porc.

«Lo Magre», en la seua llui-ta per recobrar el sacrifici enpúblic del porc, ha estat recol-zat per les firmes dels milers devisitants (entre 4.000 i 5.000,segons els organitzadors) que

cada any es reuneixen en elpoble per seguir aquest anticritual.

En l’edició d’enguany, elgrup musical Tirurirus Fri vallegir un manifest en el qualdemanaven a l ’autor i ta tcompetent «que amb el mateixraser es tracti el tocino d’Al-belda com al toro dels tore-ros» i, després de relatar elcalvari al qual se sotmet al toroen nom la festa nacional, espreguntaven si la festa «nacio-nal» és menys cruenta que fermondongo.

Malgrat això, un any més laFesta del Tocino d’Albelda vaaconseguir recrear tot el procésd’elaboració artesanal que amoltes cases rurals segueixencelebrant, i també van acon-seguir aplegar milers de perso-nes procedents de Catalunya,Aragó, Navarra, el País Valen-cià i fins de França, els qualscomencen degustant al matí la

xocolata amb coca i seguei-xen amb carn de porc a la brasasobre una torrada amb oli d'oli-va i picada, mentre que almigdia hi ha olla barrejada,caldereta de costella, fruita deltemps i cafè, tot gratuït.

A més dels ajuts institucio-nals que rep la penya, són mésde 200 els establiments que

col·laboren en aquesta festa,així com les aportacions delsmés de 375 socis que té l'enti-tat. D’ells, més d'un centenarsacrifiquen una jornada dediumenge per a fer de bonsamfitrions, atenent les graellesi altres necessitats d’una festaresultat de l’esforç de tot elpoble d’Albelda.

DIA

RIO

DEL

ALT

OA

RA

GÓ

N


Núm. 63. Febrer de 2007 TEMPS DE FRANJA14 LA RIBAGORÇA

El claustre del monestir d’Alaó torna a veure la llum

Glòria Francino Pinsasa

Uns dies abans de Nadal vanfer-se realitat les excavacionsdel claustre del monestir d’Alaóde Sopeira, consagrat pel bisbede Roda San Ramon l’any1123, a càrrec de tècnics del’empresa Prames, sota la direc-ció de l’arqueòloga, BeatrizAndrés, en un dels projectesde la Direcció General d’Ara-gó, que ha atorgat 60.000 eurosper dur a terme aquesta obraque no ha f e t més quecomençar.

Des d’anys enrere els veïnsde Sopeira reivindicaven ques’excavés el claustre delmonestir, també conegut popu-larment com l’hort del capellà,perquè els capellans van viurea l’antiga abadia fins els anysseixanta del segle XX; elmonestir havia desapregut coma tal durant la desamortitzacióde Mendizábal, no obstantaixò, l’església va esdevenirel centre de la parròquia deSopeira fins al dia d’avui.

L’hort tenia arbres fruiters, i jafa un parell d’anys van serarrencats i la superfície nete-jada per l’Ajuntament. Peròencara hi havia molta runa dediverses obres com la teuladai altres anteriors, que amb eltemps s’havia deixat allí.

Se sabia de l’existència delclaustre gràcies a la documen-tació del monestir, el primerdocument del qual està datatl’any 806-814. Quan es va repi-car el ges i la calç que cobrial’interior de l’església, a la naulateral nord va aparèixer laporta d’accés del temple alclaustre. D’allavors ençà hanpassat molts anys.

Testimonis orals recordavenhaver sentit dir que a comença-ments del segle XX se n’havienendut pedres del claustre carre-gades als matxos fora de Sopei-ra, qui sap on? També testi-monis escrits, com és el cas dela novel·la Eros Christ, publi-cada al 1908, i situada a Sopei-

ra, amb trets molt realistes,quant als topònims i altresaspectes –malgrat ser l’èpocadel modernisme– hi ha unadescripció molt fidedigna delmonestir i dels seus voltants, iparla del claustre en runes i deles pedres que encara s’hitroben, l’any 1906, quan l’au-tor Víctor Oliva va visitar elpoble.

Desenterrat a últims del2006, conserva el perímetredel quadrat al voltant del qualpassejaven els frares benedic-tins, amb rajoles de ceràmicaroja en algunes zones, ambdependències del cenobi, ambun enterrament on es veuperfectament que hi haviahagut una tomba, amb unainscripció llatina en un carreual mur nord d’un tal Unvere-dus?, que havia estat enterrata Alaó; les bases de les colum-nes a les parets del claustre

encara reposaven al mateix lloccobertes de terra, han apare-gut alguns trossos de capitells,i s’intueix el túnel que es diuque comunicava l’església ambel Castell de Sopeira i altresllocs.

Contemplar les parets al rasi les divisions d’antiguesdependències del monestir ésun panorama enriquidor per alconjunt arquitectònic romànicd’Alaó, que pot aportar enca-ra interessants sorpreses si escontinua treballant en l’exca-vació. Sense oblidar que eltreball es troba en la fase delcomençamen t , s ’han dereforçar i refer les parets exte-riors i reconstruir el propiclaustre amb les pedres retro-bades, abans que la pluja, laintempèrie i les circumstànciesaccidentals puguin destruiraquesta joia amagada fins ara,potser perquè l’arribéssim a

EN CONTRA DE LA CONSTRUCCIÓ D’UNA PRESA A MONTREBEI

Diferents entitats del Principat, com la Universitat de Llei-da (UdL) i organitzacions ecologistes de la Franja hanmostrat la seua oposició al projecte de construcció –enca-ra en fase d’estudi– d’una pressa de trenta-tres metresd’alçada a la cua de l’embassament de Canelles, a menysde cinquanta metres del Congost de Montrebei, a la Riba-gorça Oriental.

Mesos enrere, el passat 19 de novembre ja es va ferpúblic un manifest a la UdL on es considera que, de fer-serealitat aquest projecte, «el seu impacte seria irreparable».

El Montsec és un espai de gran bellesa i riquesa biolò-gica i és protegit per diverses normatives nacionals i euro-pees. Forma part de la Xarxa Natura 2000 i és candidat aPatrimoni de la Humanitat davant la Unesco.

L’estudi inicial d’aquest projecte fou presentat el passat30 d’agost a la seu de la delegació del Govern a Lleida, ambla presència de l’allavonses conseller de Política Territo-rial, Joaquim Nadal.

CeRiB

RIC

AR

D S

OLA

NA


Núm. 63. Febrer de 2007TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

El Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó se celebra amb cava, entre somriures i suspicàcies

Màrio SasotEl passat 20 de gener va tindre

lloc al restaurat Palau del Lloc-tinent de Barcelona l’acte oficialde fundació del Patronat de l’Ar-xiu de la Corona d’Aragó, ambla presència de ministra de Cultu-ra, Carmen Calvo i els presi-dents de les Comunitats Autò-nomes pertanyents a l’anticRegne: el de Catalunya, JoséMontilla, el de Balears, JaumeMatas, l’aragonès Marcel·li Iglè-sias i el de la Comunitat Valen-ciana, Francisco Camps.

Entre els discursos i saluta-cions florentins i la satisfacciómés o menys generalitzada perhaver-se arribat a una fita comu-na després de 25 anys de reunionsi demores estèrils, es podien apre-ciar les divergències de fons entrerepresentats de partits políticsdiferents (dos autonomies estanpresidides pel PSOE i dos pelPP) així com l’interès divers quesuscita a cada territori la gestióconjunta de l’Arxiu.

Jaume Matas i PranciscoCamps posaren l’accent endemostrar que la Corona d’Ara-gó va ser una peça clau per aforjar posteriorment la «unitatd’Espanya». Amés, el president

L’ARXIU MÉS ANTIC D’EUROPAL’Arxiu de la Corona d’Aragó naix com Arxiu Reial l’any 1318 per iniciativa del Rei Jaume II,

conscient del valor polític i històric que els documents que expedia la seua Cancelleria tenien per adefensar la legalitat dels seus territoris. A aquest arxiu es va incorporar la documentació de l’ArxiuReial de Barcelona que datava del segle IX.

L’actual i immens fons documental està dividit administrativament en nou seccions: La Reial Cance-lleria, el Consell d’Aragó, la Reial Audiència de Catalunya, el Reial Patrimoni, la Generalitat de Cata-lunya, les Ordres religioses i militars, Protocols Notarials, Delegació d’Hisenda de Barcelona, i l’ano-menat Diversos i Col·leccions, que inclou actes de col·legis professionals i fons nobiliaris i familiars.

Actualment, l’arxiu disposa de dos seus: el Palau del Lloctinent, al barri gòtic, i la seu del carrerAlmogàvers, 77. En total són 2.842 metres quadrats de materials, 8.033 lineals de prestatges, delsquals més d’una tercera part estan ocupats per documentació.

El Patronat de l’Arxiu està presidit per la Ministra de Cultura, en ser una entitat de titularitat esta-tal, i té dos vicepresidències; una vicepresidència primera estarà ocupada pels consellers de Cultu-ra de les quatre comunitats autònomes de forma rotativa anual. La segona estarà ocupada pel subse-cretari del Ministeri de Cultura.

El nou òrgan rector comptarà amb catorze vocals nats; els altres tres consellers de Cultura de lesComunitats Autònomes i onze alts funcionaris de l’Administració central. A més a més, el Patronatpodrà designar a vuit personalitats rellevants del món de la cultura. Els òrgans decisoris del Patro-nat seran el Ple i la Comissió Permanent. També es podran formar Comissions d’Estudi per a treba-llar diversos temes.

Balear indicà que ses illes gràciesa la seua pertinença a la Coronad’Aragó «havien contingutl’avenç de sarraïns a la Península,afavorint la reconquesta».

Camps recordà en aquestsarxius apareixen «els cognomsde molts repobladors que esquedaren a viure a poblacionsvalencianes i que encaraperviuen».

Lo pres ident a ragonèsremarcà el caràcter ‘confederal’d’una Corona «que va saberadministrar la diversitat jurídi-ca i econòmica dels diferentsregnes, comtats i principats quela componien» la qual cosavalorà com «un exemple per a

l’Espanya i l’Europa actuals».El president català, José

Montilla, va valorar l’interès iqualitat cultural de l’Arxiu, «undels més importants d’Europa ianimà a tots els patrons de lainstitució a treballar per impul-sar la seua conservació i difu-sió».

Com a rerefons de l’acte esta-va el recurs d’inconstitucionali-tat presentat per València, Aragói Balears contra l’Estatut deCatalunya, que preserva la docu-mentació de l’arxiu Reial deBarcelona, del segle IX, i la reco-pilada a partir del segle XVIIIcom d’exclusiva competènciadel Principat.

De gairó Hi ha dies en què t’aixe-

ques de gairó. No sé si vostèsconeixen aquesta expressióque diuen a la meua vila ique vol dir lo mateix queaixecar-se del llit amb lo peuesquerre, i, en fi, acabar tenintun mal dia. Lo de perquè lopeu d’eixe costat i no l’altredel dret tindrà a veure amb lamajoria, que utilitza la partdreta del cos. Potser per aixòja des de els romans, tanaficionats als auguris, tot allòque venia de l’esquerra, de laseua sinistra, era fatal, és adir, «sinistre» al nostre voca-bulari connotatiu.

T’aixeques del costat queno toca i s’encadenen infor-tunis. Vas de pressa des deprimera hora i un petit aparellde no res que necessites –uneixugacabells, una torrado-ra…—i resulta que no s’en-gega. Arribes tard a treballar,i ara t’has deixat alguna cosaa casa. No et pots connectara Internet i mirar uns correusque aguardaves; vas a un altreordinador, nou però una micaatrotinat, i es pengen losdocuments. La impressoratampoc respon ni la grava-dora de CDs, i el llapis dememòria se descompon endos. Quina tragèdia!

Què fer? Tornar al passat:a la màquina d’escriure ambpaper de calcar? Al bolígrafi prou? Quins temps! No sési ho faríem, ni qui treballaamb material informàtic niqui fa feines domèstiques,això de tornar a l’era prema-quinista i preelectrònica permoltes avaries que tinguerenalhora. Hem construït unmón de màquines que mosfan la vida fàcil, però tambédifícil quan s’entesten en nofuncionar. Arribat un dia«tort», hem de pensar que unsimple càlcul de probabili-tats ha provocat totes lesdesgràcies i que demà serà unaltre dia!

M. Dolores Gimeno

LO

CR

ES

OL


Núm. 63. Febrer de 2007 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

La quadratura del cercle Hèctor Moret publica la seua poesia completa en edició bilingüe

Màrio Sasot

Després del magnífic aperi-tiu que va suposar l’aparició el2005, a la col·lecció Lo Trull,de In nuce, l’antologia líricad’Hèctor B. Moret en versiótrilingüe, los amants de la bonapoesia i seguidors de la trajectò-ria del poeta mequinensà hantornat a estar de sort amb lapublicació de Camp Clos, querecull la seua obra poèticacompleta en edició bilingüe.

La versió castellana ha estatobra del professor i folkloristaCarlos González, que ha fet unexcel·lent treball de traducció,atenint-se no solament al signi-ficat lèxic dels poemes, sinó ala etimologia dels mots, a laseua sonoritat, al ritme i fins itot a la rima dels versos.

En Camp clos/Campo cerca-do, editat per Prensas Univer-sitarias de Saragossa, es podenseguir, passa a passa, l’evolu-ció i les constants poètiques itemàtiques de una obra consi-derada com un tot global itancat, per decisió de l’autorque, a principis dels anys 90 java donar per conclosa la seuaproducció lírica.

Així, Camp clos/Campocercado inclou els sis poema-ris editats anteriorment: Penta-grama, Parella de negres/Pare ja de negros ,

Ròssecs/Rastros, Al cul del sactrobarem les porgueres/ En elfondo del saco hallaremos lasgranzas, Antídots /Antídotos iTemps pervers/ Tiempo perver-so. Finalment, a manera d’epí-leg i sota el títol de Quadernetd’exercicis complementaris,es publiquen cinc poemes queno estaven inserits en elspoemaris esmentats i que vanser escrits en l’època més juve-nil del poeta (1975, 1976) i lamés tardana (2003).

En la poesia de Moret espoden veure dos vessantspoètics complementaris: unque es podria qualificar de«reflexiva», on discorren enparal·lel indagacions sobre lacreació poètica, i diàlegs imonòlegs del poeta en prime-ra persona en torn al fetamorós, i una altre que té quel-com de «divertimento» onconviuen jocs poètics formalsi conceptuals (rodolins, palín-droms, ambigüitats, ironiescontrasts, etc.) i poemes narra-tius que detallen, amb humori agudesa aventures amoro-ses més o menys frustrades, ohistòries on es desvela elpaisatge, la geografia física iespiritual de la Mequinensanatal i el seu entorn ebrenc.Entre aquests trets el poeta

destaca l’origen morisc seu idels seus congèneres i el caràc-ter sec, adust dels riberencsque, d’eixa manera, es confo-nen i s’assimilen al paisatgeque els envolta.

La llengua emprada perMoret en la seua poesia és uncorpus polièdric i multiformeon es poden trobar paraules iexpressions de la parla mequi-nensana actual i col·loquial,junt amb arcaismes lèxics delmón de la terra, de l’àmbitfluvial o de les mines, o cultis-mes medievals i formes pròpiesdel català oriental. D’altresvegades, l’autor, per voluntatd’estil, construeix estrofes opoemes sencers anfiglòsics,

que sonen igual en català queen italià, en francès o enprovençal.

En la seua versificació,predomina l’estil lliure, però avoltes retorna als clàssicsrenaixentistes italians ambmetres com el sirventès, elsonet, o els versos i estrofescurtes a imitació de líricatrobadoresca, reivindicant latradició poètica catalana. Totaixò es barreja sàviament en lapoesia de Moret amb elementsde modernitat de la cultura delsegle XX (el noucentismecatalà, el pop, el rock&roll,anglicismes, etc., junt amb lapoesia i la cançó romànticaitaliana o francesa).

MMIISSCCEELL··LLÀÀNNIIAA AARRTTUURR QQUUIINNTTAANNAA ii FFOONNTT

L’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del BaixCinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans i l’Associació de Consells Localsde la Franja –organismes constitutius de la Iniciativa Cultural de la Fran-ja (Coordinadora d’Entitats Culturals de l’Aragó Catalanòfon)–, amb elsuport i la col·laboració d’un nodrit grup de persones i entitats motiva-des en la difusió i l’estudi i de la llengua i la literatura aragoneses i cata-lanes a l’Aragó com ara l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, l’Institu-to de Estudios Turolenses, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Consello d’a FablaAragonesa, Govern d’Aragó, etc., han cregut oportú dedicar al doctorArtur Quintana i Font una publicació d’homenatge (Llengües i fets, acti-tuds i franges. Miscel·lània de treballs etnològics, filològics i lingüísticsoferts a Artur Quintana i Font), amb motiu de la seua jubilació com abibliotecari i professor universitari i del seu setantè aniversari.

Hi podrà participar tota persona que ho desitge i hi seran admesostreballs sobre llengua i literatura, especialment els que estiguen motivatspels temes tractats per l’homenatjat: dialectologia, onomàstica i etno-logia en terres aragoneses, literatura popular a l’Aragó i al Carxe, histò-ria de les llengües catalana i aragonesa, lexicografia, les altres «fran-ges» peninsulars i europees, relacions entre la cultura catalana il’alemanya…

Els articles haurien de tenir un màxim de 12 fulls a un espai i mig ihauran d’estar redactats, preferiblement, en català o en aragonès. Pertal que a finals d’octubre de l’any 2007 puga publicar-se la miscel·lània,els treballs hauran d’ésser tramesos (en disquet o directament a l’adreçaelectrònica esmentada més avall) al coordinador de la miscel·lània, HèctorMoret Coso, c/ Aribau, 47, àtic 2a, 08011 Barcelona; o bé Plaça U,núm. 12, 50170, Mequinensa (Saragossa), abans del final de juny de2007.

Els interessants a prendre-hi part són pregats de fer arribar notícia aHèctor Moret, a l’adreça electrònica [email protected] o a algunade les adreces postals adés esmentades, com més aviat millor de la volun-tat de participar-hi i la temàtica triada.

Com és habitual, la coordinació de la miscel·lània es reserva el dretde no admetre els treballs que no s’ajunten a les característiques indi-cades o que no tinguen el mínim de qualitat desitjada.

Presentació del llibre a la III Fira del llibre i autor ebrenc a Móra d’Ebre

RIC

AR

D S

OLA

NA


Núm. 63. Febrer de 2007TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Sirventesos i narcocorridos

Esteve Betrià

El doctor Josep Romeu i Figueras (Òdena, 1917-Barcelona,2004) –filòleg medievalista, estudiós i crític de poesia popularcatalana i insigne poeta– anotava en el Diccionari de la Litera-tura Catalana (1979) d’Edicions 62 que amb el mot sirventèses fa referència a un «Gènere poètic trobadoresc de temàticadenunciadora diversa –moral, política, bèl·lica, satírica, d’atacpersonal, àdhuc de discussió literària, etc.–, escrit en un estil moltviu i animat, fins i tot agressiu i virulent, i que admetia diversesmodalitats formals i genèriques. Era cantat amb la melodia d’unacançó preexistent, a la qual manllevava també la forma estròfi-ca i mètrica. Entre els autors de sirventesos més notables figu-ren els trobadors Marcabrú, Guillem de Berguedà, Bertran deBorn, Peire Vidal, Peire Cardenal, Cerverí de Girona, etc. [JRF]»

D’un dels trobadors citats, Guillem de Berguedà, documen-tat –a grans trets– en la segona meitat del segle XII, ens han arri-bat una trentena de poemes, entre els quals destaquen, pel seullenguatge cru i obscè, diversos sirventensos, però també elsincer i delicat planh –elogi fúnebre que constitueix un gènerepoètic trobadoresc emparentat amb el sirventès perquè, igual queaquest, fa referència a un esdeveniment pròxim i elogia o atacauna persona– que trobà en ocasió de la mort de Ponç de Mata-plana a mans dels sarraïns. Guillem de Berguedà prengué parten moltes lluites feudals i, a causa del seu caràcter violent i abran-dat, de mica en mica fou abandonat per parents i amics i, final-ment, sembla que morí assassinat per un soldat abans de 1196.

L’obra d’aquest trobador ha estat recentment (2003) traduïda alcatalà, musicada i enregistrada en un excel·lent doble disc perun nombrós grup de músics catalans coordinats per en FrancescRibera «Titot», cantant dels grups Brams i Mesclat, i amb arran-jaments i instrumentalització d’en Marcel Casellas, un delsmúsics més prestigiosos del país.

Tot això (sirventesos i planhs sobre esdeveniments pròxims,Guillem de Berguedà, violència i enfrontaments entre senyors,trobadors que elogien o ataquen persones conegudes, etc.) m’hanvingut al cap mentre llegia a La Vanguardia del passat 27 dedesembre la crònica «El ’narcocorrido’se tiñe de sangre», subti-tulada «Las canciones por encargo dedicadas a las hazañas delos traficantes son una metáfora de los males de México». Lalectura d’aquesta crònica –signada pel periodista saidinès JoaquimIbarz– no és altra cosa, al meu entendre, que una actualitzaciódel món dels trobadors i joglars medievals al Mèxic del segleXXI; és a dir Nihil novum sub sole, si més no en el món de lapoesia. El ’narcocorrido’és un gènere musical del nord de Mèxicque idealitza el tràfic de drogues, la vida dels caps dels ’narco-traficants’ i les lluites –incidencias, en diuen– entre bandesrivals. Unes disputes sagnants de les quals en ocasions són vícti-mes els mateixos compositors dels ’narcocorridos’, uns troba-dors moderns contractats per destacar i difondre atributs reals oimaginaris dels mafiosos, els quals paguen generosament persentir-se lloats en temes que els immortalitzen. Malgrat assas-sinats i amenaces, els especialistes en compondre ’narcocorri-dos’ cada dia tenen més clients, i més ingressos. Així, de Mèxics’han estès a Sud-amèrica, en especial a Colòmbia, un altre país–com anota en Joaquim Ibarz– amb capos rumbosos. Fins i toten això hi ha paral·lelismes amb la poesia trobadoresca: nascu-da en les corts feudals del sud de la Gàl·lia, ràpidament s’estenguéper països veïns, per Catalunya, Llombardia, Ligúria, Galícia,…

José Luis Paricio, periodista, director de Ràdio Binèfar«El periodisme local és la meua vocació i la meua vida, pràcticament tot»

Javier Ortega

José Luis Paricio Casado,director de Radio Binéfar ycorresponsal a la comarca de laLlitera del Diario del Altoara-gón, va rebre el passat 25 degener el premi de l’Associa-ció de la Premsa d’Aragó(APA) en reconeixement a laseua tasca informativa des d’unmitjà local.

En la seua persona, segonsla junta directiva de la APA, espremiava la trajectòria de «unhome de ràdio, gran defensorde la comunicació local, espe-cialment de la seua localitat,Binèfar, i la seua comarca, laLlitera.

Tenia 17 anys acabats de ferquan començà, en 1978, la seua

CRÒNIQUES TAGARINES

tasca informativa. Durant totsaquests anys ha estat compa-ginant el seu treball a la ràdioamb la corresponsalia delDiario del Altoaragón, «unperiòdic al que em sento moltvinculat» –declarà alguna voltaParicio.

Entre la seua família estroben el seu germà Joaquín,batlle de El Grado/Lo Grau, iPaco, director dels mítics Titi-riteros de Binéfar.

José Luis és també un apas-sionat del futbol. Fidel segui-dor del Binéfar, que milita a latercera divisió, el seu equip«gran» és el Barça.

La seua necessitat de contartot el que passa al seu entorn

l’ha fet ser corresponsal delsdiaris Segre, AS i Equipo.

I ell, des de la seua feinadiària, ha parlat de temes tandiversos com del creixementde població que ha experi-mentat Binéfar, que ha superatja els 9.000 habitants, delsproblemes en les comunica-cions i l’estació ferroviària, dela presentació d’una guia dedi-cada a la Llitera, o dels actesdel començament de l’AnyJubilar de Sant Josep de Cala-sanç, amb motiu del 450èaniversari del seu naixement.

Paricio ha escrit i coordinatllibres como el dedicat a lahistòria i la experiència de laseua estimada Cadena Dial

Binéfar. També va ser un dels promo-

tors d’una multitudinàriadegustació de vedella a la Llot-ja de Binéfar en els difícilstemps de «vaques boges».

Tot això i molt més ho fasempre, José Luis, amb unsomriure permanent i gensimpostat.

AR

AG

ON

PR

ESS


Núm. 63. Febrer de 2007 TEMPS DE FRANJA18 PAÏSOS CATALANS

No ho sé com ho veieu, tot plegat, però la perspectiva dels noustemps no em fa massa bona espina. Tant si ho mirem per la cosalocal, com si ho enfoquem des dels altres punts de vista –el delpaïset de la Franja, l’àmbit dels Països Catalans, l’Estat espan-yol o, directament, tot el món mundial– em pareix que la cosa noestà per tirar coets.

L’any encetat hi haurà eleccions municipals; i també hi hauràles autonòmiques a l’Aragó. I això serà bo? Què convé quepasse?, o sigui, qui convé que guanye per assegurar d’avançar enla presència i l’ús del català? Marededéu senyor, m’apunten elsassessors, però si cap partit mai no incorpora promeses electo-rals relacionades amb creixements lingüístics o discursos cultu-rals i collonades d’eixes; més aviat, al contrari (continua l’advi-ser). Si no tenim un partit que ens «ho arregle», com es potenfocar?, què podem fer? («vendre’ns la casa i anar a lloguer!»,em torna a ajudar el manager). O siga que, per ara, sense un bonparaigua en forma de partit on aixoplugar-te, tot fa pensar quecal continuar buscant estratègies a partir de l’associacionisme i,fins i tot, de l’actuació personal, com la d’individus amb els seusarticles-corcó escampats per tota la premsa d’arreu del territori,o les iniciatives telemàtiques transmissores de noves del nostremón que arriben a tants «usuaris»… No cal dir que tot és bo perguanyar dignitat fins a assolir LA dignitat necessària. Aquestes

actituds individuals –poseu-hi Quim Gibert o Natxo Sorolla–vénen a ser com una lliçó ecologista: tots podem fer alguna cosa,per minúscula que siga a favor de la sostenibilitat…

Per continuar amb la perspectiva de l’any, tenim a tocar Llei-da, capital de la cultura catalana de l’any 2007 (tot i anar decorcoll al principi amb no sé quina mandanga d’una xiquetaconcursant en un concurs televisiu espanyol de cançó espanyo-la); a València estan més contents que un gínjol amb la inaugu-ració del complex El Segle, amb la firma d’Eliseu Climent, el granvenedor d’esperances de la marca PPCC; i això passa quan farà300 anys des de la batalla d’Almansa, el 1707, on segons la histò-ria acaba tot per als representats per aquella marca o, si ho voleu,torna a començar. I també serà l’any de Frankfurt, i caldrà veurecom es descabdella l’esdeveniment més important per a la lite-ratura i la cultura catalanes dels últims temps…

Davant aquestes bagatel·les, els optimistes de debò trauen pit, iet miren per damunt el muscle (m’agrada aquesta paraula), com dient:amb tantes coses importants que van bé com és que hi ha qui s’em-patolla a pensar en aquestes xorrades (aquesta no m’agrada gens);i aleshores t’aboquen les meravelles del creixement econòmic, ambl’expansió del futur immediat en poblacions com Fraga o la febra-da de l’or de la Saragossa olímpica del 2008 (o com se’n diga)…o que et deixes «guiar» pels interessos marcats pels mitjans decomunicació, amb el món feliç representat pels cromos dels suple-ments dels diaris dels diumenges de paper cuixé o, directament pelbroc gros, pels defensors d’això que anomenen neoliberalisme…

Davant la varietat de mostruari, ara no sé per quins set sous,m’ha vingut al cap allò tan catòlic (perdoneu si l’erro o en faigheretgia): de què ens serveix tenir tanta cosa material, si perdeml’ànima? Ai, que encara prendré mal.

2007, un bon mal any

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

«AArenys el dijous parlen encastellà». Històricament Arenysde Mar ha estat una vila desenyors (o de marquesos), moltsdels quals gaudien de serveidomèstic. Aquesta dita s’explicaperquè el dijous era el dia de festade les minyones, que gairebétotes eren castellanes. I, alesho-res, en petits grups, se les veia perla riera conversant, passejant icercant xicot. És a dir, no fa ni unsegle el castellà era una llenguaexòtica en terra catalana i preci-sament per aquesta raó les ditesen parlen en aquest sentit.

Tan exòtica era la llengua de lameseta entre nosaltres que noteníem la necessitat de conèixer-la en la quotidianitat. Per això laveu popular no ha passat per altel cas d’un llaurador valenciàque va patir burles i menyspreusel dia que va haver d’anar aValència a fer unes gestionsoficials. Tio Canya, la cançó

Aigua correntQuim Gibert

d’aquest personatge de poble,així ho explicita: «set vegadesva fer cua, en presentar unspapers, per no saber expressar-se,en llengua de forasters». Les ditesi les cançons tradicionals propor-cionen dades d’un temps, d’unacultura, d’un indret… Al capda-vall, baixar de la Font del Gat, enreferència a la popular tonada, ésdel tot possible perquè es tractad’un llogarret de la muntanyabarcelonina de Montjuïc. I si algút’hi engega, també és possibleanar a raure a la Quinta Forca. Ahores d’ara correspon a un puntindeterminat de la barriada deCan Tunis, però en el segle XIVera un veral inhòspit de més enllàde les muralles de Barcelona.Tot i que un cert aire exòtic envol-ta la Font del Gat i la QuintaForca, ambdós paratges tenen ohan tingut una existència real.Pel pedagog Antoni Miralpeix,aquestes expressions i melodies

són una mena de dipòsit, en lamemòria col·lectiva, de concep-tes i vivències de l’experiènciadels pobles i dels individus: «undipòsit dinàmic en constant canvii sempre a punt de tornar a serreutilitzat». Allò que ens mou areutilitzar aquesta cultura oral ipropagar-la neix de la nostravoluntat de ser. En aquesta línia,l’assagista Víctor Alexandreapunta que «és del sentiment d’onprové la força que ens empeny acrear un llenguatge propi que enspermeti explicar-nos».

Els occitans, de l’aigua corrent,en diuen aigua viva. I tal vegadaaixò ens aporti pistes sobre l’ori-gen d’Aiguaviva (Matarranya),vila ubicada en la confluènciadels rius Bergantes i Guadalop,i d’altres topants amb aquestamateixa denominació. Ho confir-ma la lingüista Carme Junyentquan assenyala que les llengüessón considerades com els instru-

ments d ’adequació al medi «quecada comunitat desenvolupa (iaquí hi ha la causa de la diversi-tat) i, per tant, l’instrument dequè disposa cada individu peradaptar-se a l’entorn».

No és tant estrany, aleshores,que el castellà, en no ser la llen-gua autòctona, sigui un idiomasense accent quan l’utilitzem elscatalans (o qualsevol altrecol·lectiu no castellanoparlant).És a dir, a casa nostra sona comun castellà de llibre. Per això, enlloc de dir-li «pelo» al cabell –talcom fan els castellans– sovintho traduïm per «cabello».

L’oralitat transmesa de paresa fills ens obre portes tant perconèixer l’idioma en profunditatcom per comprendre un país. Noen té cap dubte l’escriptor portu-guès José Cardoso Pires, que diuque «la llengua forma part delpaisatge, la llengua és la veu delpaisatge».


Núm. 63. Febrer de 2007TEMPS DE FRANJA 19REPORTATGE

El català en Pau GargalloJosé Miguel Gràcia

Les primeres paraules queva escoltar Pau Gargallo vanser en català, qui ho dubta? Enel català de Maelle, el qualtanca a dojo les as. (Quan erexiquet, pujai a l’ermita deSanta Bàrbera, replegai terrei amb l’aigüe del xoro fee figu-retes d’hòmens i dones ambmans de timonsell, i per boca,una flor roa. I jugai i rieva…).

Al traslladar-se els seus paresa Barcelona quan tenia set anys,el xiquet Pablo, encara no Pau,aniria a escola, parlaria encatalà amb els altres xiquets i,potser, estudiaria amb llibresescrits en català. A casa, natu-ralment, seguirien parlant encatalà de Maella Al taller d’Eu-geni Arnau, a l’Escola de BellesArts de la Llotja i a Els QuatreGats parlaria també en català.Per tant, la seua formació i rela-ció seria globalment en català.Qui sap en quin moment i perquanta gent, deixaria de serPablo i passaria a ser Pau?

A l’angle superior d’esque-rra del retrat que li va fer alseu amic Joan Canellas, vaescriure, l’any 1896, o potserel 97: A mon amich/Joan Cane-llas/P. Gargallo. Per algunmotiu que desconeixem l’obra

va ser retornada a l’autor ambla inscripció: Al autor P Garga-llo/son amich Joan Canellas.

A l’edat de 19 anys –any1900–, possiblement perinfluència del seu íntim amic ipoeta, Rafel Nogueras i Oller,publicà en el número 26 de larevista Joventut, un relat curt encatalà –una mena de conte–signat com Pau G. i Catalánamb el títol: Somni i realitat,il·lustrat per A. Solé («una donablanca com la neu, rossa coml’or i amb ulls d’àngel» entrade sobte al taller d’un joveescultor). L’Hèctor Moret vatranscriure íntegrament elconte, a la revista Despertaferro! (núm. 8 de 1991) i ensdiu en un paràgraf de l’article:«[Pau Gargallo] no deixà maid’emprar la llengua catalana, alcostat de la castellana i la fran-cesa, per expressar les sevesreflexions ar t ís t iques enquaderns i dietaris de caràcteríntim i personal». Rafel Nogue-ras, poeta modernista, simbo-lista i amb idees força anar-quistes, col·laborava sovint enla revista Joventut, amb poemesi algun text en prosa. El poemaJustícia, publicat el 1903, va seril·lustrat per Pau Gargallo ambun dibuix obscur i tenebrós.L’any 1900, Gargallo havia fetun magnífic retrat al seu amicRafel amb una molt depuradatècnica pictòrica, possiblementfou aquest retrat el millor detots els que dibuixà l’artista deMaella. (Al marge dret delr e t r a t e s c r i gué : ENNO/GUERAS i no el signà)

Ben escàs és el treball literaride Gargallo que ens ha arribat,en el cas que n’escrigué més,així i tot, encara s’hi pot exami-nar una altra petita mostraliterària, al Museu Gargallo deSaragossa, escrita a l’altra caradel dibuix de Persones cami-nant (esbós), un parell d’anysabans del conte, i que diu: «Jacasi no em recordo de com

s’agafa la pluma per a fer-laanar com deu per explicar totlo que un sent i pensa. Resolta tributar un moment de prega-ria a n’aquell jove i ja cèlebrepoeta que sa última voluntatfou deixar que anéssim passantaquesta miserable existènciarebent desenganys del mónmentre sa matèria restaria tran-quil·la i ell i son ànima portatsper l’ideal viatjarien pels espaisde l’infinit i lo invisible gosantels plaers que en vida [nohavien pogut] lograr». (En latranscripció només em fet algu-nes modificacions ortogràfi-ques segons la normativavigent). Cap resta del català deMaella en el seus escrits lite-raris.

Gairebé totes les obres queva signar Gargallo ho va ferescrivint-hi. P. Gargallo, pertant ens és difícil saber en quan-tes ocasions voldria dir Pabloo Pau. Per contra, en lesreferències de les revistes cata-lanes de l’època –Joventut,Themis, Garba, Revista Nova,Futurisme, Forma, etc.–, ambmotiu de exposicions, premis,crítica i catàlegs, sempre l’ano-menaven com Pau.

Com he insinuat més amunt,crec que el amic poeta, RafelNogueras, va influenciar forçaen Gargallo, quan ambdós

vintenejaven pels Quatre Gatsi altres indrets intel·lectuals deBarcelona, si tenim en comp-te la gran amistat que esdispensaven i la forta perso-nalitat del poeta. Una curiosi-tat vull destacar de RafelNogueras: allà per l’any 1905va escriure un poemari de cairesocial, Les tenebroses, el qualva anar publicant en plecs a larevista Joventut. Un delspoemes, Una essa, era unpoema visual, que semblal’anunci dels cal·ligrames queal cap de nou anys publicariaApol·linaire.

No em quedaria tranquil sino digués que jo mateix, en unsversets que vaig escriure faalgun temps, lloant Maella iGargallo, l’anomenava Pablo.Ara en saber un xic més de laseua vida i obra, ho rectificaréen part. L’estrofa en qüestió era:«I escultures neixen/ de terra idel Pablo,/després ferro i bron-ze,/de Pablo Gargallo». Aixíl’he rectificada: «I esculturesne ixen /de t e r ra i de lPablo,/després ferro i bron-ze,/del gran Pau Gargallo». Eldeixar en el primer vers el nomPablo obeeix en primer lloc a lacircumstància de que a Maella,de menut, així li dirien; i d’al-tra banda, perquè no és possi-ble rimar Pau amb Gargallo.

Text literari de Pau Gargallo de 1908

Portada del número 26 de la revistaJoventut, on publicà Pau Gargallo,Somni i realitat


Any 8 • núm. 63 • La Franja, febrer de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Els

Pre

side

nts

de la

Cor

ona

d’A

ragó

am

b la

Min

istr

a de

Cul

tura

al P

alau

del

Llo

ctin

ent d

e B

arce

lona

Entrevista a David BadiaEl biòleg fragatí ens parla dels principalsproblemes mediambientals de la comarcadel Baix Cinca.

Festa deltossinoAlbelda celebrala XX ediciód’aquestatradició popularque cada anypresenta méscontingutsculturals.

GU

ILLE

RM

O M

ESTR

E

Trobada de coralsLa vila de Massalió acull la SetenaTrobada de Cant Coral de la Comarca delMatarranya.

SALVADOR PALOMAR

Diablets de Sant Antoni de la Freixneda

Ja tenimPatronat!Ja tenimPatronat!

ES CONSTITUEIX A BARCELONA EL PATRONATDE L’ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ

ja tenim patronat! · 2009-11-09 · ja tenim patronat! es constitueix a ... èpoques passades que...

Documents