j o r n a d e s p o e s i a e l t r i a n g l e

1
52 El Triangle • número 988 • 18 d’octubre de 2010 CULTURA ELS PROMOTORS mm El desembarcament ha nascut de l’empenta de cinc catalans residents a la capital mexicana: el doctor en filosofia i promotor cultural Xavier Martínez, la filòloga Neus Ortega,el professor Carles Bondia, la gerent del Club Català de Negocis Marta Puig i el poeta mallorquí Pere Perelló. La seva iniciativa ha comptat amb el patrocini de l’Institut Ramon Llull i el suport de l’Institut Nacional de Belles Arts (INBA), de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i d’altres entitats hispanomexicanes. Cinc catalans a l’Orfeó Els organitzadors de les jornades: d’esquerra a dreta, Xavier Martínez, Marta Puig, Neus Ortega, Xavier Torroja (president de l’Orfeó Català), Carles Bondia i Pere Perelló. LITERATURA. L’ESPECTACLE ‘CABARET BROSSA’ ÉS UNA DE LES ACTIVITATS MÉS DESTACADES plat fort de les jornades, l’obra de teatre Cabaret Brossa, que es presentarà el 16 i el 17 d’octubre al Centre Nacional de les Arts (Cenart). La representació es complementarà amb una mos- tra de poesia visual al propi re- cinte de l’Orfeó, que passarà des- prés al Centre de Creació Literària Xavier Villaurrutia. Dues maneres de difondre de manera calidoscòpica les moltes facetes del fill més il·lustre i in- classificable de Sant Gervasi: abraçaran poesia escrita, poesia visual i altres accions escèniques d’aquest artesà visionari que, en- tre Dau al Set i Algol, va recupe- rar el vell camí de les avant- guardes d’entreguerres, perdut pel triomf del franquisme i l’e- xili cultural que justament va te- nir a Mèxic alguns dels seus mi- llors fruits. DESCENDENTS DE L’EXILI Entre els participants mexicans d’aquestes jornades hi ha tres noms imprescindibles per en- tendre el panorama intel·lectual del Districte Federal. Noms que expliquen la importància i l’ac- tualitat de l’exili català. Entre ells, el patriarca dels poetes des- terrats, Ramon Xirau. Ja vore- jant la norantena, Xirau segueix publicant en grans revistes cul- turals i s’ha guanyat el reconei- xement de la intel·liguèntsia del seu país d’acollida. Tanta és la importància del personatge que Fondo de Cultura Económica (FCE), la principal editorial go- vernamental, continua publi- cant la seva obra poètica escri- ta únicament en català. Deixeble de Xirau és José Ma- ría Espinasa, que des d’aquest setembre dirigeix la delegació mexicana de la prestigiosa Edi- ciones Akal. En col·laboració amb Roger Bartra, fill d’il·lustre poeta i principal pope de la dre- ta liberal del país, Espinasa va coordinar fins al 1995 el suple- ment cultural del diari La Jor- nada, que va dedicar gran aten- ció a autors catalans, des de Jaume Cabré fins a Albert Ràfols-Casamada. En aquestes trobades poèti- ques no hi faltarà tampoc l’im- prescindible Martí Soler, gerent editorial d’FCE i profund conei- xedor de la història de la diàspo- ra catalana i de la seva colossal influència en la indústria edito- rial mexicana. l CARLES HAC MOR I MARIA JOSEP ESCRIVÀ ENCAPÇALARAN UNA DELEGACIÓ DE NOU RAPSODES CATALANS POESIA que travessa L’ATLÀNTIC Les primeres Jornades de Poesia Contemporània Catalana i Mexicana definiran, entre el 20 i el 30 d’octubre, l’agenda de la ciutat més gran del continent americà. Un esdeveniment que recorda els llaços establerts entre ambdues cultures en ocasió de la diàspora consegüent a la victòria franquista A partir del 20 d’octu- bre, una acurada se- lecció de poetes en llengua catalana aterra a Mèxic. Des dels més veterans (Carles Hac Mor) fins als més novells (Maria Josep Escrivà), passant per jo- ves consagrats (Eduard Ramí- rez), un estol arriba a terres me- xicanes per rendir tribut al país que va acollir una gran part de l’exili literari català. Mostrarà, in situ, la vitalitat de la poesia ac- tual en totes les seves expres- sions, capelletes i dialectes. Els organitzadors d’aquestes primeres jornades, anomenades «Entre la palabra y los sentidos», han volgut portar al Districte Fe- deral un aire festiu, transgressor i iconoclasta que nou poetes ca- talans deixaran sentir durant dues setmanes. Són precursors i hereus de la generació que al principi dels noranta, i de la mà d’Enric Casassas i la seva tropa bohèmia, van revolucionar la rapsòdia per la via de la perfor- mance, caldo de cultiu d’un cir- cuit de bars, cabarets i locals al- ternatius que avui agrupen diverses fornades d’artistes i un públic fidel i constant. Les jornades se celebraran en escenaris de luxe de l’impressio- nant Palau de Belles Arts al Pla- netari de l’Institut Politècnic Na- cional (IPN). Tal com recorda Neus Ortega, «volem fusionar poesia i art, Catalunya i Mèxic, per mantenir obert aquest pont esplèndid que van començar els exiliats el 1940». Temps de retro- bar les paraules que de fa temps viuen en secreta fusió. A cavall de l’Atlàntic. Entre Barcelona i el Districte Federal. BROSSA, TERCERA BASE Els esports nord-americans tenen força tradició en aquest país. En argot del beisbol, diríem que Bros- sa arriba aquest 2010 a la tercera base. Primer fou l’exposició Joan Brossa, poeta visual, que el 1998 va mostrar alguns dels seus poe- mes objecte al Museu Carrillo Gil, una fundació privada situada a l’exclusiu barri de San Ángel. I, al començament del segle XXI, el mateix Orfeó Català de Mèxic va instal·lar una breu exposició a la seva seu del barri de Juárez. Ara Brossa es convertirà en motor d’un projecte col·lectiu, el Text: Oriol Malló Foto: Francesc Parés

Upload: oriol-mallo

Post on 13-Feb-2017

167 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: J O R N A D E S  P O E S I A  E L  T R I A N G L E

52 • El Triangle • número 988 • 18 d’octubre de 2010

CULTURA

ELS PROMOTORS

mm El desembarcament hanascut de l’empenta de cinccatalans residents a la capitalmexicana: el doctor enfilosofia i promotor culturalXavier Martínez, la filòlogaNeus Ortega,el professorCarles Bondia, la gerent delClub Català de Negocis MartaPuig i el poeta mallorquí PerePerelló. La seva iniciativa hacomptat amb el patrocini del’Institut Ramon Llull i elsuport de l’Institut Nacionalde Belles Arts (INBA), de laUniversitat NacionalAutònoma de Mèxic (UNAM) id’altres entitatshispanomexicanes.

Cinc catalans a l’Orfeó

Els organitzadors de les jornades: d’esquerra a dreta, Xavier Martínez, Marta Puig, Neus Ortega, Xavier Torroja (president de l’Orfeó Català), Carles Bondia i Pere Perelló.

LITERATURA. L’ESPECTACLE ‘CABARET BROSSA’ ÉS UNA DE LES ACTIVITATS MÉS DESTACADES

plat fort de les jornades, l’obrade teatre Cabaret Brossa, que espresentarà el 16 i el 17 d’octubreal Centre Nacional de les Arts(Cenart). La representació escomplementarà amb una mos-tra de poesia visual al propi re-cinte de l’Orfeó, que passarà des-prés al Centre de CreacióLiterària Xavier Villaurrutia.Dues maneres de difondre demanera calidoscòpica les moltesfacetes del fill més il·lustre i in-classificable de Sant Gervasi:abraçaran poesia escrita, poesiavisual i altres accions escèniquesd’aquest artesà visionari que, en-tre Dau al Set i Algol, va recupe-

rar el vell camí de les avant-guardes d’entreguerres, perdutpel triomf del franquisme i l’e-xili cultural que justament va te-nir a Mèxic alguns dels seus mi-llors fruits.

DESCENDENTS DE L’EXILIEntre els participants mexicansd’aquestes jornades hi ha tresnoms imprescindibles per en-tendre el panorama intel·lectualdel Districte Federal. Noms queexpliquen la importància i l’ac-tualitat de l’exili català. Entreells, el patriarca dels poetes des-terrats, Ramon Xirau. Ja vore-jant la norantena, Xirau segueixpublicant en grans revistes cul-turals i s’ha guanyat el reconei-xement de la intel·liguèntsia delseu país d’acollida. Tanta és laimportància del personatge queFondo de Cultura Económica(FCE), la principal editorial go-

vernamental, continua publi-cant la seva obra poètica escri-ta únicament en català.

Deixeble de Xirau és José Ma-ría Espinasa, que des d’aquestsetembre dirigeix la delegaciómexicana de la prestigiosa Edi-ciones Akal. En col·laboracióamb Roger Bartra, fill d’il·lustrepoeta i principal pope de la dre-ta liberal del país, Espinasa vacoordinar fins al 1995 el suple-ment cultural del diari La Jor-nada, que va dedicar gran aten-ció a autors catalans, des deJaume Cabré fins a AlbertRàfols-Casamada.

En aquestes trobades poèti-ques no hi faltarà tampoc l’im-prescindible Martí Soler, gerenteditorial d’FCE i profund conei-xedor de la història de la diàspo-ra catalana i de la seva colossalinfluència en la indústria edito-rial mexicana. l

CARLES HAC MOR I MARIA JOSEP ESCRIVÀENCAPÇALARAN UNADELEGACIÓ DE NOURAPSODES CATALANS

POESIA que travessa L’ATLÀNTICLes primeres Jornades de Poesia Contemporània Catalana i Mexicana definiran, entre el 20 i el 30 d’octubre, l’agenda de la ciutat més gran del continentamericà. Un esdeveniment que recorda els llaços establerts entre ambdues cultures en ocasió de la diàspora consegüent a la victòria franquista

Apartir del 20 d’octu-bre, una acurada se-lecció de poetes enllengua catalanaaterra a Mèxic. Des

dels més veterans (Carles HacMor) fins als més novells (MariaJosep Escrivà), passant per jo-ves consagrats (Eduard Ramí-rez), un estol arriba a terres me-xicanes per rendir tribut al paísque va acollir una gran part del’exili literari català. Mostrarà, insitu, la vitalitat de la poesia ac-tual en totes les seves expres-sions, capelletes i dialectes.

Els organitzadors d’aquestesprimeres jornades, anomenades«Entre la palabra y los sentidos»,han volgut portar al Districte Fe-deral un aire festiu, transgressori iconoclasta que nou poetes ca-talans deixaran sentir durantdues setmanes. Són precursorsi hereus de la generació que alprincipi dels noranta, i de la màd’Enric Casassas i la seva tropabohèmia, van revolucionar larapsòdia per la via de la perfor-mance, caldo de cultiu d’un cir-cuit de bars, cabarets i locals al-ternatius que avui agrupendiverses fornades d’artistes i unpúblic fidel i constant.

Les jornades se celebraran enescenaris de luxe de l’impressio-nant Palau de Belles Arts al Pla-netari de l’Institut Politècnic Na-cional (IPN). Tal com recordaNeus Ortega, «volem fusionarpoesia i art, Catalunya i Mèxic,per mantenir obert aquest pontesplèndid que van començar elsexiliats el 1940». Temps de retro-bar les paraules que de fa tempsviuen en secreta fusió. A cavallde l’Atlàntic. Entre Barcelona i elDistricte Federal.

BROSSA, TERCERA BASEEls esports nord-americans tenenforça tradició en aquest país. Enargot del beisbol, diríem que Bros-sa arriba aquest 2010 a la tercerabase. Primer fou l’exposició JoanBrossa, poeta visual, que el 1998va mostrar alguns dels seus poe-mes objecte al Museu Carrillo Gil,una fundació privada situada al’exclusiu barri de San Ángel. I, alcomençament del segle XXI, elmateix Orfeó Català de Mèxic vainstal·lar una breu exposició a laseva seu del barri de Juárez.

Ara Brossa es convertirà enmotor d’un projecte col·lectiu, el

Text: Oriol Malló Foto: Francesc Parés