j ^ j t j ^ 4 a,^^ j

/flflT LLOREnÇ DE/ CARDA//flROCTUBRE DE 1987 * N° 132

¿& . ¿& , „

j ^ J ̂ J^ A,^T j 4^ J

<&

Editorial FLOR DE CARD -2- (-182)

Flor de Card

CIRCULACIÓ RODADA

Pareix esser que a Sant Llorenç de cadadia ès posa més difícil la circulació. Són po-que's les vegades que no ens trobam amb em-bossos i, encara que no es puguin compararams els de les grans ciutats, les molèstiesper als conductors i els veins en general sóna l'orde del dia.

En primer lloc tenim problemes de dobledirecció almanco als carrers de Santa Mariade Bellver, Rector Pasqual i un troç del car-rer Major.

En segon lloc hi ha manca de senyalitza-ció en diversos aspectes: d'una banda l'apar-cament dels cotxes s'hauria de repartir a les*dues bandes de cada carrer, de manera queles molèsties estassin més repartides entreels veins i la circulació fos més fluida; d'al-tra banda hi manquen "stop's", sobretot alsaccessos del carrer del Nord.

En tercer lloc, quan algun veihat fa obra,deixa els materials a la carrera molt sovintmés escampats del que seria necessari. Unasolució adient, per ventura, seria que es pa-gas un cànon per m2 utilitzat. Dins aquestapartat s'hi podria incloure el transformadordel Pou Vell, encara que ara sembla que jahan començat les obres per arreglar-lo.

En quart lloc seria important el treure lescarreteres del poble, ara que es redacten lesNormes Subsidiàries, en especial la d'Artà.Creim recordar que gairebé tots els acci-dents greus de circulació s'han donat en a-questa carretera.

A tots aquests apartats s'hi podrien afegirles causes que, al nostre veure, ajuden a aug-mentar els embossos esmentats abans: l'ex-cés de velocitat, sobretot a les carreteres,els renous, els mals aparcaments i, sens dub-te, la deixadesa de l'Ajuntament a l'horad'aplicar mesures correctives als infractorsde qualsevol norma.

Però, davant tot això, ens podríem plante-jar una pregunta: ¿què s'estima més la gent?Sembla que per a tothom és més còmodeque no hi hagi direccions prohibides, poderaparcar on doni la real gana, fer els stop'ssi ve bé, circular aviat quan un frissa... Araper ara no sabem la resposta, però d'aquestamanera es perdrien -o ja s'estan perdent?-les normes més elementals de la pacíficaconvivència.

Bolletí revista del Card, Centre Cultural deSant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Número 132. Octubre de 1987Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural cardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

Fca. U. SantandreuGuillem Pont

Antoni GenovartTateixSimonet/UmbertXesc UmbertJosep Cortès

Rafel FerrerAlfred F. Arnau

Maria Calmés

El de 8è.Jaume Galmés

CDS-PSOE-PSMLlorenç ArtiguesBel Nicolau

TVE 2 PortadaBiblioteca 3La vellesa kSant Llorenç, ahir 28Dama Nord 6Matances 7En Xesc 8El temps 10Espipellades 11Batec 18El Che i el Card 17Història 12Son Milana 14Dels f oners 16Demografia 19Si lleu... 24ComptabilitatL'Escola 20Poesia 22Esports 26L'Ajuntament 23El còmic 25Distribució

TELÈFONS D'INTERÈS

AjuntamentPolicia Nacional (Manacor)Guàrdia Civil (Son Servera")Joan Ramis (metge)BombersCreu Roja (Ambulància)JutgeFuneràriaGESAGrua

569003550044567020569020550080200102569046526053551800585680

Opinió FLOR DE CARD -3- (183V

LA BIBLIOTECA,UNA REALITAT POTENCIAL

Seguir l'evolució de la, encara jove, biblio-teca pública no es fa gaire dificultós. Potserles seves arrels cal situar-les a l'any 72,quan el Club Card obrf el seu local social.

Quan, per raons politiques, s'expulsà elClub Card de la segona planta de La Sala,•els llibres passaren a la Rectoria on, sota elguiatge dels Mns. Rosselló i Lliteres, s'impul-sà la que seria biblioteca Mn. Salvador Gal-més, posteriorment regida per un patronat.

Bufaven vents de democràcia, i des de"Flor de Card" es demanà insistentment lacreació d'una biblioteca municipal. Les insti-tucions autonòmiques propiciaren la creacióde biblioteques locals i es creà la nostra. Nosense una pressumible errada política: s'igno-rà l'existència i es despreciaren les suggerèn-cies del patronat constituït a l'entorn de labiblioteca parroquial.

Potser les raons són més complexes delque pot semblar a primera vista, però certés que la biblioteca municipal no començà elseu caminar de manera optimista i feliç; hihavia recels, pors... i gent marginada.

S'ha parlat d'errors i s'ha de matisar. Sis'entén que les obres del Consistori atanyensolament als regidors, llavors no es pot par-lar d'errors o, en tot cas, només afectarienels vots. Però si es considera que tot el queés "municipal" atany a tots els qui habitamel terme, que en definitiva és públic, quedaplenament justificat el mot.

Per tot això, i també perquè som mínima-ment conscient del migrat potencial lectorque ofereix la vila, vaig quedar sorprès alllegir l'estadi'stica de lectors i el nombre d'e-xemplars que constitueixen el fons de la bi-blioteca.

A trenta-u de setembre, a la biblioteca hiha 3.403 llibres; 425 persones disposen delcarnet de lector i, durant el mes, més decinc-centes persones han "passat" per la bi-blioteca i uns tres-cents llibres han visitatdomicilis llorencins. No, no està malament.

En tof cas,. el retret -i encara podriaésser discutible- es troba en la desproporcióentre els lectors adults (58) i els infantils(460).

Pens que les xifres estadístiques permetenuna anàlisi bastant optimista, i més desprésd'algunes visites superficials on hom se n'a-dona que...* el mobiliari no és l'adequat ni està enbonei, condicions;* el local és dificilment qualificable;* les condicions d'esment semblen esquifides.

És a dir, si fa no fa, la biblioteca funcio-na bé. Més que bé si consideram les condi-cions amb les quals s'ha de moure, però...

Potser des d'una òptica simplista pot pa-rèixer una crftica als gestors de la bibliote-ca, és a dir, al Consistori, però no és aques-ta la meva pretensió; vull arribar una micamés lluny.

El pagès, el qui realment estima allò quefa, se'n cuida. Així, si sembra un arbre, pri-mer fa un bon clot, després mira de triar elque més li agrada, llavors el rega a l'estiu iel mira créixer, esmotxa les branques queconsidera inoportunes... i el contempla ambgoig i orgull.

D'altra banda, el "dominguero", sembral'arbre i no se'l mira més; després, al parlardels arbres, es queixa perquè no li van bonso perquè la terra és dolenta.

La metàfora em serveix ben bé per il·lus-trar un uep! d'atenció.

En pocs anys a la vila s'han creat diver-sos serveis importants, transcendents, bells iprofitoses: Biblioteca, • S.M.O.E., Museu...,però no basta crear, cal cuidar i mimar, calpoder contemplar amb orgull allò que escreà. Cal estimar.

Tot això no arriba ni a suggerència, éssimplement un pensament.

Per això, i perquè no li don més importàn-cia que la que assenyala el valor textualdels mots, m'estalviaré el caure en els tò-pics de sempre: demanar excuses per si decas algú té la pell excessivament prima i sesent ofès, plantejar un munt d'interrogantstendents a reflexionar sobre el funcionamentde la biblioteca o acabar dient que qui ésconfrare que prengui candela.

Tanmateix, una mateixa realitat es potveure des de molt diversos angles i tenyidade diversos colors.

Guillem PontOctubre, 1987

Jubilats FLOR DE CARD -4-'(184)

A L'ENTORN DE LA VELLESA

-Bases per a un programa d'acció- (III)

2.- Les aparences, o el procés físic

I quants d'anys deu tenir? És una expres-sió ben repetida que potser mostra el graude precisió amb el qual els cossos denoten elpas dels anys.

Beauvoir assenyala que els cabells blanque-gen i no se sap ben bé perquè; per deshidra-tació i pèrdua d'elasticitat dels teixits de lapell, apareixen les rues; cauen les dents iaixí, el nas i la barra s'apropen; s'espessei-xen les parpelles superiors i es formen bos-ses sota els ulls; creix el lòbul de l'orella;els discs de la columna vertebral s'estrenyeni les vèrtebres s'aplanen; s'estrenyen les es-patles i augmenta la pelvis; els ossos es tor-nen fràgils...

Però, a més, hi ha quelcom que no es vetidirectament: el cor va perdent les facultatsd'adaptació; la circulació cerebral es fa méslenta; les venes perden elasticitat i la tensiósanguínia augmenta; la caixa toràcica tornarígida; els nervis transmeten més lentamenti les reaccions són més lentes... a nivell delsòrgans de reproducció sexual també es pre-senten modificacions, òbviament més radi-cals en el cas de la dona per mor de la me-nopausia i més lleugeresa en el cas de l'ho-me, que gairebé es limiten a una erecciómés lenta i una detumescència més ràpida.

I aquesta teringa "d'aspectes negatius"(?)sens dubte es podria allargar molt més,però tampoc no es tracta d'ésser derrotistes,car, ¿fins a quin punt afecten "la vida"? ¿Nopodríem fer una teringa tant o més llargaper descriure els canvis que es donen entreels 14 i els 18 anys? ¿O entreels 18 i els 30?

Amb tot i amb això,,tam-bé s'ha de comptar amb totun altre ventall de factorsque tenen incidència directasobre el procés biològic. "Ésjove però està molt espat-llat", diu la gent que parlad'un que ha hagut de fer mol-ta feina pesada. En aquestcas, l'adagi popular tambémostra la incidència de fac-tors com "comoditats", "bonavida", "vivenda conforta-ble"... sobre l'envelliment que,també té els seus avantatges.

3.- Aspectes importants

Alguns processos sensorials són importants.És a dir, hi ha determinats canvis que sí po-den incidir directament sobre la variable "vi-da".

Tots coneixem el problema de la "vistacansada", provocada per la pèrdua d'elastici-tat de les lents. També hi ha una reducció dela nineta, amb la conseqüent disminució de laquantitat de llurn que arriba a la retina. Itambé minva la capacitat d'adaptació als can-vis de llum.

Un altre problema seriós és el de la sorde-ra, car afecta directament a la comunicaciói, en el pitjor dels cassos, a l'autosuficiència-pot conduir un sord?-.

I si bé, en els cassos esmentats, la ciènciaactual aporta solucions més o manco definiti-ves, voldria assenyalar altres processos senso-rials no gens cuidáis; tal és el cas del gust ide l'olfacte. Les mancances en aquestscannps no solament afecten en el plaer delmenjar i altres experiències, sinó que tannbépoden incidir sobre el coneixement d'alimentspassats i sobre l'abús de condiments -perexemple, la sal- aspecte que sempre compor-ta els seus perills.

Sembla ésser que, amb l'edat, també min-ven el dolor i la sensibilitat en el palmell dela mà i en els peus, però augmenten els roda-ments de cap ("Vértigo", que en deim ara).

Potser, de tots els canvis que es produei-xen, el que, com veurem, tendra més trans-cendència és el que fa referència a la psico-rr.otricitat, els decrements en l'actuació psi-comotora. En aquest aspecte Botwinich -citatper Kalish- arriba a les següents conclusions:

I W^^^x..* -*•»?

FLOR DE CARD -5- (185)

- El temps de reacció de les persones majorsés més lent que no el de les persones joves.- Això és independent de la modalitat senso-rial que rep i processa la informació.- Aquest 'enlentiment pot afectar les tasques

.necessàries de la vida.La darrera afirmació aiximateix és dura,

però també cal assenyalar que s'estableixen,inconscientment, uns processos compensatorisque fan que, la tasa d'accidents personals iindustrials mostrin molt poc o cap canvi ambl'edat.

D - ASPECTES PSICOLÒGICS

1.- No tothom pensa igual

Repassant el que està escrit i a l'abast,hom ben aviat se n'adona de que no tothompensa igual. Aixf, alguns -com Bize i Vallier-parlen "d'envelliment mental" referint-se auna pèrdua o minva de facultats que les dar-reres investigacions assenyalen que això noés del tot cert.

Aiximateix, Lehman, en una coneguda in-vestigació assenyala l'edat en la qual les per-sones ofereixen una major contribució creati-va en els diferents camps on, malgrat les va-riances, la majoria d'aportacions se situen enla joventut en detriment de la vellesa. Peròtot s'ha d'agafar amb pinces, car, de bandapossibles discussions a l'entorn del terme"creativitat" -no és creació una nova manerade defensar els raihns de les abelles?-, tambécal assenyalar que la majoria dels bons cienti"-fics i artistes estableixen nous descobrimentsquan són joves, però després desenvolupen lesnecessàries implicacions de tais descobri-ments.. És a dir, a l'hora de valorar el "bagat-ge creatiu total" no se situa, precisament, enla joventut.

De totes maneres no ens hem de perdre endiscutibles divagacions, sinó anar a les darre-res aportacions que, potser se superaran,però, ara per ara, són les més fiables.

2.- Les darreres aportacions

És obvi que la gent normal atribueix a lavellesa molts de "problemes" que res tenen aveure arnb ella.

Un dels trets més caracteristics és, pot-ser, la pèrdua de memòria; expressions refe-renciais en trobaríem a balquena. Però certés que estudis de laboratori han demostrat

que la memòria mostra molt poc decrementannb l'edat. Norrés quan hi ha interferèncieses dóna el decrement.

De l'aprenentatge en parlaré quan tractiels aspectes educatius, però sembla ésser quela capacitat d'aprendre tampoc no rrinva.

I quan a la capacitat verbal val a dir quedeclina molt menys que l'actuació psicomoto-ra.

Sens dubte l'aportació més interessant ésla de Lehr, al assenyalar que l'edat no ésmés que un altre dels múltiples factors deter--minants de la capacitat i rendiment intel·lec-tual.

A nivell comparatiu, és interessant obser-var les variances de determinats aspectes so-bre la "intel·ligència general":

Edat cronològicaSalutFormació escolarProfessió

4-4'5%8-10%19%20%

És a dir, el número d'anys de vida d'unapersona no és un factor determinant de la ca-pacitat de rendiment mental. Altres aspectescom la formació escolar, la professió amb lespossibilitats inherents d'entrenament mental ila salut, són molt més importants que nol'edat.

En tot cas, un factor determinant és la ra-pidesa, punt on es poden situar gran part delserrors d'investigació. Rapidesa que es perdper mor dels aspectes biològics assenyalatsanteriorment. Si el factor temps no es consi-dera, no es poden establir diferències entrevells i joves a nivell de rendiment intel·lec-tual.

Untemaespinós és el relatiu al caràcter; ala constància o variabilitat dels trets de lapersonalitat, car les investigacions no ho dei-xen clar del tot.

Una cosa es dóna com a certa: les diferèn-cies que es donen entre individus d'un mateixgrup d'edat són més significatives que lesque es donen entre grups distints. Amb parau-les de Lehr "La situació total de la vida (enels seus aspectes biogràfics i socials) semblaexercir una influència molt més decissiva quel'edat cronològica, respecte a les modifica-cions de la personalitat".

Lligat als aspectes psicològics hi ha, tam-bé, una cosa fonamental: l'acceptació perso-nal de la vellesa o la manera en que la perso-

.../...


•••>^*«

na assumeix aquesta època que anomenam ve-llesa.

És un aspecte que pot definir la passivitato l'acció, la recerca d'una realització perso-nal o el deixar-se dur perquè "tot ja estàfet", el desig i l'esperança o l'abandó i larecerca de subterfugis de molt diversa índo-le. Però... potser més pes hi tenen encara elsaspectes socials que coméatarem seguida-ment.

En definitiva, com assenyala el Dr. Gó-mez, "No s'envelleix tan sols biològicament.A les modificacions biològiques, siguin qualssiguin les causes, s'hi uneixen íntimamentunes modificacions de tipus social. Unes i al-tres es donen a la vegada, conjuntament iactuaran sobre cada persona en particular,afectant-la tant en la seva manera d'éssercom en la forma d'enfrontar-se a la nova si-tuació". Al cap i a là fi, la vida, el desenvo,-lupament s'ha d'entendre com un procés "to-tal" -on intervenen multitud de factors i in-terrelacions- al llarg de tota la vida.

Guillem Pont

t»«fe*;;?A

IfTKBTonurv.riUT «„.„r., X.

Lgr "•»""fjf monuments clf ' necessari,perqué mi parlen delpatiu, de les nou rettradicions i de li ninnacudura. Millorar le*

carrers, (mlil·lacions, ifer-ne de novet einecrsiati. perquè,representen el nostreproveí.El Contri! Intuiti de

COOPERACIÓMillorca ha fei molí enaquén itniit. AmbI »emaciò «obre !• nanide camins del Consell,que englobi un total de707 km..dels I.700exiitenti a Mallorca, queha lignificai la rea lí lucióde 138 | " . IT

inverilo de 852 milions.I l Conseil fa poisiblet Ici«pincions de tols els

cipis de comptar ambuna infri i de

rveis basica. Ambaquén objectiu haelaborat els Plani d'Obresi Serveis que han supostl96 obres hidràuliques, 149obres de carreteres i»mini. I8Sd'urhaniuaciò, Md'rntlumenai i 44 demillora, restauració ilemodelació d'edificis

públic», amb una inversiólotal de 3.700 milions depesici« en quatre anyïEll mullats, evidentmentuiisfacioris, estan avui tla vista.

BON CONSELL, BONS RESULTATS.

^1 <~< i. IMSIII /\R nr M v i 'MV'v

GlosesDAMA NORD (esperit)

¿Quina serà la teva sort,ai, Dama Nord, Dama Nord?Si tu xucles vents i núvols,mane? trombes i fiblons,tornes la mar tempestiva,juntes boires i fredors,fas encendre foc al pastor,despistes sa manada,embulles els marinersesborrant-los el seu port...¿Quin fou el pecat que feres?¿Qui et va fer tornar aqui'?No tens fesomia, peròtots ja saben bé qui ets.Pensa que enc que no et veguinsaben cert tots que -tu hi ets.Com te veig, neixeren aixf?Ets d'aire, d'aigua o de gel?Ets núvol, granis o llamp?Es que tu ets tot açò?Com és que no tens amiguesi tampoc no tens amics?Si vingueres al món fouper a guerrejar al bon temps,que de les teves derrotestothom les diu bonances,per a tots tan estimades.Ai, Dama Nord, Dama Nord!Quina serà la teva sort?

Antoni GenovartNovembre 86

Nota

La Comissió de Sanitat del Consell Insu-lar de Mallorca ens ha fet arribar el fulletque adjuntam amb la revista d'aquest mes.Parla dels inconvenients del tabac i dónaunes suggerències per intentar deixar de fu-mar.

Si ets fumador i tens un quartet d'hora,llegeix-te'l. Et pot ajudar.

GoLlaboraciò FLOR DE CARD -7- (187)

SES MATANCES

Novembre, temps de matances.

Els porcs ja estan grassos i rabassuts, jaque s'han atapit tot l'estiu de figues seques(fruit el qual ens ha donat més d'un mald'esquena).

Un temps les matances eren d'aquelles,d'aquelles, de les que se'n diuen de PinyolVermell! Constituïen una gran festa i com atal era acollida amb molta alegria i il·lusió.La gent hi assistia amb ganes de fer feina,de riure i de passar-s'ho bé.

El dia abans es deixaven a punt tots elspreparatius: la ditxosa banqueta, general-ment d'alzina -que només es treia peraquells dies tan assenyalats i tot l'altretemps estava ben arraconada perquè no fesnosa-. Al mateix temps les madones entra-ven tions i estelles dintre de la cuina per talde tenir el foc ben preparat. Els porqueretsrepassaven les ganives per l'esmoladora perdeixar-les el tall d'allò més fi. I les fadrine-tes treginaven els grans ribells amb ganesd'ésser omplits. I aixT ho deixaven tot prepa-rat per quan arribas l'hora de la veritat.

A l'horabaixa s'encenia un bon foguero da-vant la possessió i s'armava una petita bulla,que l'endemà s'havien d'aixecar molt de ma-tf per començar la tasca.

A l'hora d'anar a jeure l'amo donava unbon massatge a la madona perquè no li pe-gas parrana a l'hora d'omplir sobrassades.

L'endemà, a trec d'alba, amb el cant del

Tateix

gall com a despertador, tot eren Hongos perbaixar del llit, com més aviat millor!

Les mestresses ja s'havien posat el davan-tal matancer i els masclells s'havien arro-mangat per anar a cercar el porc. El treien,el fotien damunt la banqueta i l'amarravenben fort: aquell per les cames de davant,l'altre per les de darrera i aquell tercer perles orelles o per on anàs millor. El porc japodia grunyir i espolsar, que tanmateix l'aco-rador s'anava atracant al coll.

Amb el soroll, l'al.lotea s'havia despertati ja començava a enrevoltar la banqueta, de-manant, amb crits i renou, la petita i xisto-sa coa del porc.

Les gatoves enceses socarraven l'animal idesprés, amb un parell de poalades d'aigua,llevaven la resta del pèl que havia quedat.Aleshores l'envestien amb les pedres tosquesi tots, frega que frega la pell de la porcada!

Després el matador el desxuiava i les ma-dones començaven a preparar les banquetesplenes de fulles de col per fer els budellsnets. Mentrestant les cuineres acabaven depreparar el berenar, que la gent ja es queixa-va de sentir "córrer rates" per la oanxa.Quan tot estava a punt s'atapien d'un bonplat de sopes amb pebre coent, però hi dei-xaven un raconet pel llom acabat de tallar.

Després de la panxada es posaven a pas-tar les sobrassades i els butifarrons i prepa-raven la màquina d'omplir. La caldera bulliai esperava impacient l'arribada dels butifar-

rons i els camaiots. I mentre acaba-ven de cosir els budells, les sobras-sades s'omplien, es cordaven i, benuntades, es penjaven dalt del sòtil.

Entrada de fosca s'enllestia el so-par: arròs, aguiat cje carn, pilotes ipatates, quatre ametles torrades isis o set bunyols. Panxa plena s'as-seien enrevoltant el foguero, treienguitarra, guitarro i ximbomba i co-mençaven a sonar mentres els balla-dors es fermaven les espardenyes i"cametes donau-me!", a ballar jo-tes, copeos i mateixes tota la nit.Entre ball i ball sortia qualque jocverdet de la boca de qualcún quehavia empinat massa el tassó.

Per desgràcia les matances ja nosón el que eren, com tot i la gentja les considera una tasca .pesadaen lloc d'una bulla. Però heu depensar i creure que no hi ha bonessobrassades sense unes bones matan-ces, no ho perdeu mai de vista!

Entrevista FLOR DE CARD -8- (188)

En Francesc Humbert -en Xesc-, com tot-hom sap, és un llorencf que va néixer ara fa42 anys a Sa Fontpella i que duu la corres-ponsalía dels temps de la banda del llevant ala televisió.

-Xesc, des de quan tens aquesta afició?-D'ençà que era al·lot petit i vivia a fora-

vila. Crec que això va influir perquè m'inte-ressàs més. Però sa qüestió és que m'agradai ho vaig cultivant des de fa molt de temps.

-Quants d'anys fa que reculls dades sobrees temps?

-Una vintena, sobretot de sa quantitat depluja.

-Vols dir que fa vint anys que dones infor-mació a Ciutat?

-No. D'això de Palma just fa dos anys quefunciona. Va començar a rel de s'inundacióde sa gasolinera, quan se'n temeren que joduia lo d'es temps i pensaren que per ventu-ra tendria dades importants sobre ses brus-ques.

-I d'on ho has après? Vares tenir qualquemestre, qualcú de sa família o algun conegutque t'aficàs dins es tema?

-Sa major part de lo que sé ho he aprèsde llibres que jo mateix em comprava, per-què de sa familia he estat es primer que ha

duit aquest trull. Un d'es llibres que tenemés gelosos i que més m'han ajudat ha estat"El tiempo es noticia", de Mariano Medina,que el me va dedicar personalment. Pensa siem devia agradar que qualque vespre davalla-va an es poble amb sa "vespa" just per veure"El hombre del tiempo" an es telediari!

-I es teus fills, han heredat aquesta afició?-No 'massa. Ells ja han nascut dins un al-

tre ambient més tancat i mai no han tengutsa preocupació de si se banyava s'anyada.Però encara els podria pegar sa brusca... Avegades...

-Quins instruments vares tenir quan co-mençares. Els feies tu?

-En es principi, abans de poder-me com-prar res, jo mateix mirava de fer-me'n: barò-metres, termòmetres... encara que em ^soliasortir poca cosa. S'únic que m'anava bé eras'higròmetre, per .midar s'humitat, queestava fet amb una cerra de mula ben tensa-da.

Després munpare, me'n record molt bé,l'any 64, per 2850 pts. em va comprar un ba-ròmetre que encara tene a ca-nostra, i méstard vengueren una veleta feta meva i untermòmetre senzillet.

-I ara, després d'aquests anys, deus tenirqualque cosa més, o no?

-Clar! Per part meva hi he afegit vàriescoses i per part d'es Centre Zonal de Palmatambé: dos pluviòmetres, un pluviògraf, quedeixa marcada s'hora que ha plogut i saquantitat de litres, un anemòmetre-veleta,que sense sortir defora i a través d'indica-dors electrònics puc veure sa direcció i savelocitat d'es vent i termos de màximes imfnimes, a més d'es de temperatura normal.

-Amb tants d'aparells no et deu mancargaire cosa?

-Si', sempre hi manques coses, Mare deDéu! Em manca una garita meteorològicaper tenir es termòmetres i altres instru-ments oficials, com es que hi ha a s'escola, amés d'un anemògraf, que mideix el vent ahores concretes.

-A partir de quan t'encarregues de formaoficial?

-Es primer càrrec oficial va ésser, com jat'havia dit, fa dos anys, quan hi va haver s'i-nundació.

-Tu que ets un homo entès en núvols ivent ¿quan els te mires, veus lo mateix ques'altra gent?

-A jo cada un m'indica una cosa diferent.Vénen a ser com ses persones, n'hi ha de ra-biosos, de tranquils... Cada nigul té un ca-ràcter propi: n'hi ha que serveixen per fer


ombra i d'altres que fa por estar-hi davall.A la vista i de lluny ja es pot dir si duran ai-gua o si no arribaran.

-Passem a un altre tema. ¿Te pareix queSant Llorenç té unes característiques moltassenyalades en relació a la resta de s'illa?

-No. Més o manco se podria dir que és unterme mig' entre ses temperatures i ses plu-ges de Mallorca.

-A s'anterior pregunta te l'hem feta persebre com punyetes ha arribat un poblet comSant Llorenç a ser anomenat cada dia p'essegon canal de sa televisió!

-Bé, això va ser perquè jo era un corres-ponsal de Palma. Ells mateixos m'aficaren asa televisió sense tèmer-me'n. Un dia crida-ren d'es Centre Zonal i em digueren que es-taven cercant col·laboradors per donar infor-mació diària a sa televisió i jo, com queaixò m'agrada, no m'ho vaig pensar dues ve-gades.

-I ara, com funciona?-És molt senzill. Cada horabaixa, de di-

lluns a divendres, em criden des de televisiói jo els don ses temperatures i sa pluja.. -Deus cobrar qualque cosa per fer això...

-Tene una petita paga simbòlica, però emdóna més satisfacció haver escampat es nomde Sant Llorenç per ses Illes, p'es Països Ca-talans i fins i tot Andorra. De Sant Llorençabans no se'n parlava i ara se'n parla unpoc. I això sempre et dóna un poc de popula-ritat, no és ver?

-Per donar s'informació, xerres personal-ment amb so locutor o hi ha qualcú que se'ncuida?

-No, jo xerr directament amb en TomMestres, aquest jovenell que veim cada dia ales 8 per sa segona cadena. Fotem unes bo-nes xerrades i ell ja m'avisa de lo que s'espe-ra per demà. Per cert, quan començàrem nosabia pronunciar molt bé es nom d'es nostropoble i li ho vaig haver d'ensenyar fent-li re-petir moltes vegades.

-I tu què trobes, que encerten o que s'e-quivoques, en general?

-Jo trob que endevinen més de sa meitatde ses vegades. Molta gent pensa que s'equi-voquen o que una bufada de vent se n'ho haduit tot, però no és així. N'hi ha que no ve-uen que es frorft anunciat mos travessa i quepot passar sense ser actiu, de manera quesembli que no ha passat.

-Si algú, en un moment determinat vol se-bre més coses d'es temps que s'espera, ¿hiha qualque servei complementari, a més desa premsa, sa ràdio i sa televisió?

-Sf. Està bastant ben muntat. A Ciutat

mateix, cridant an es 403611 i a través d'uncontestador automàtic podem sebre s'infor-mació tant terrestre com marítima, i mar-cant passades les tres d'es capvespre teniminformació de ses 48 hores següents. És unservei gratui't de metereologia.

-També hi col·labores des d'aquí?~ -SÍ. Si s'espera alguna cosa especial per aSant Llorenç també surt en es bolletí infor-matiu.

-Es centre de Palma, és molt gran? Hitreballa molta gent?

-Una vintena de persones, en tres torns.Hi fan feina nit i dia. Compta amb uns apa-rells bastant avançats, per fotografies d'essatèlits, etc, a més de ses eines més cor-rents. Jo hi he estat dues vegades i m'hanatès molt bé sempre. Crec que deu esser und'es millors d'es territori espanyol.

-Hi ha molta gent, com tu, que doni infor-mació a Ciutat?

-Som un centenar, repartit per totes sesBalears. A més es Centre edita mensualmentun bolletí que reben tots es corresponsals.

-I per acabar, ¿què opines tu sobre s'in-fluència que pugui tenir es temps sobre escomportament de cada individu?

**«>£••


El tempsSÉTÊMÛRC

per XESC UMBERT

So-10'

-No crec que sigui sa persona més indica-da per parlar-ne, però hi. ha coses ben lògi-ques i que qualsevol dia podem comprovar:es dies d'humitat, és a dir, .quan ha d'arribarun front fred i baixa sa pressió o quan famolta calor, sa majoria de ses personestenen tendència a empitjorar. En canvi si ésun dia sec o assolellat, arnb sa pressió mésalta i amb poca humitat, sa gent està com amés alegre i desenfadada. Però això són co-ses de gent amb estudis i no d'un foravilercom jo.

-Enyores fora-vila?-Enyor sa tranquil·litat que tenia i sa

vista d'es núvols i d'es paisatges naturals.

Aina Simonet i Rafel Umbert

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22

/

^So-il1

\8°ÎV \

s / - l l

II«32' 14

•^LO fnÁvíma

IV ' . 17

\*°ÍZ° 20

34» YHlüm»i s f 23

tfo£

3Z- 26

•:/'¡i¿5 29

32,'4/S»'7

31'»i-

l>*30-

32C 12

irj?4 15

|£« HUMVKKXX

32' , 18

(•?'S3'

21

[fs r 2k

y3Ì- 27

,<C£

|S»Z.1-

Wffiï¿í'! /•/•*'

30

25-3J-

/

7rr131 '

^^9¿/">*

2t>'52' 10

ir3Z° 13

ir35'

Vt\wv***vo-

16

19

3í,- „,«/-«( g - i ¿¿

S'31°ar 25

20-2g- 28

31

»piygellades FLOR DE CARD -11- (191)

Segons es Diari de Mallorca de dia 11 d'octubre, si a Sant Llo-renç construïen tot lo que poden construir passaríem a tenir89.500 habitants, amb un creixement d'es 2.264%.Si bé és probable què mai no arribem an aquesta xifra, com dius'autor de s'article, lo que és ben cert és que és aquesta sa fi-losofia urbanística que amara es nostros plans d'ordenació.¿Que no trobau que ja n'hi ha prou?

Un de sa televisió em va fer reparar amb so fet de que quan noltros éremjoves tenfem, com deim a un altre lloc d'aquesta mateixa revista, pòstersdel "Che" o de Gandhi penjats per ses parets, mentres que es joves d'arahi posen cotxes de carreres, motos o moneies assegudes a un excusat.Com bé deia en Dylan, es temps estan canviant.

&

Quan en Toni Cuc va voler explicar es seu vot favorable a s'urbanitza-ció de diversos poli'gons i en Falera li va enflocar, nguent, que no vota-va igual quan estava a s'oposició, vaig pensar, il·lusionat, que a la fireviscolava es debat dins La Sala, que de ses eleccions ençà es plenseren més avorrits que un enterro.Però es batle, temeros de que s'armàs una brega de galls dins es ple,va tallar d'arrel sa discussió, matant abans de néixer una confrontacióque prometia esser de lo més interessant.Llàstima!

És ben evident que s'Escola de Música no sona de cap manera.Sinó ¿d'on treu cap que ses classes de solfa les organitzi sa Banda -unaentitat privada- en lloc de s'Escola, que és pública, si és s'Ajuntamentes qui paga ses 70.000 ptes. mensuals an es professor?Ara surten a llum ses deficiències d'un reglament mal fet, que deixa gai-rebé tot es pes organitzatiu damunt es President de Cultura, sense mirarsi li agrada o no sa música, en lloc de deixar-lo en mans d'es represen-tants de ses entitats musicals, que aquests sí que tenen af ició.Ja ho diguérem a sa revista d'es novembre de l'any passat -pàg. 15-. Estemps, per desgràcia, mos ha donat sa raó.

Per sortir an es pas d'es rumors que en aquest sentit han corregut, comu-nicam an ets accionistes de Flor de Card que poden romandre ben tran-quils, que sa baixada d'es dòlar i de sa majoria de ses Bosses -amb perdó-de tot el món, si ha afectat gens ses nostres accions ha estat per fer-lesenfilar encara més.I això" que n'hi ha que ja fa estona que en cerquen fins i tot davalldres i no hi ha manera de trobar-ne cap!I és que Flor de Card és molt Flor de Card!

Amb un grosser intent de vilipendiar s'imatge d'en Toni Cuc, sa vesprade ses Verges una partida d'al.Iotes anaren a fer-li una serenata a lesdues de sa matinada.Posats en contacte amb ell per aclarir sa qüestió, mos va jurar i perju-rar que no hi havia motiu, que ja feia molts d'anys que no feia festa enuna data tan assenyalada.

VOLEM UN

HOSPITAL

ïï

Ses manifestacions, al·lots, tampoc ja no són lo que eren.Ara les organitza s'Ajuntament, en fan crides i et conviden personalment,tenen es papers ben estirats, hi ha servei d'orde, emissores de F.M. que hocontrolen tot i en acabar just se llegeix un paper!No em digueu que s'assemblin gens a ses d'abans!Però, tot sigui per s'Hospital de Manacor!

Josep Cortès

Història FLOR DE CARD -12- <192)

-1883-

26 de juny.- A proposta del Sr. FrancescRiera, Tinent de Batic, s'acorda que s'obliguia Joan Frau i Oliver a atorgar escritura pú-blica de venda del terreny que va alienar aaquest Ajuntament davant l'església oratoride Sant Antoni i que està dedicat a plaça pú-blica.

10 de juliol.- Per a portar a terme, a SantLlorenç i Son Garrió, els serveis propis d'a-quests llocs, quedaren elegits regidors per alprimer Damià Mesquida i Galmés, DomingoFemenias i Rosselló, i Bartomeu Umbert i peral segon Antoni Santandreu. Segueixen, pertant, com a encarregats municipals el Sr.Mesquida, de Sant Llorenç _ i el Sr. Santan-dreu, de Son Garrió.

29 de juliol.- El metge Guillem Rosselló1

renuncia al càrrec de repartidor de consumsper tenir contracte de metge titular.

A proposta de Damià Mesquida consideraque basta el sou del guàrdia municipal deSant Llorenç i aquest no és modificat.

31 de juliol.- S'acorda'pagar a:- Miquel Vaquer, 338*25 pts. pel treball i ma-terials que com a picapedrer té avançats enla construcció d'un cobertfs en el pou públicde Sant Llorenç.- Bartomeu Umbert, 315'75 pts. pel que téavançat com a fuster en el mateix pou.- Id, 5'26 per mànecs de les eines dels cami-ners de Sant Llorenç.- Id. 19'09 per la reparació de poals, cordesnoves i altres ormejos necessaris per al ser-vei dels pous públics.- Pere Antoni Sancho, ferrer, 22'02 pts. pera reparació d'eines.

12 d'agost.- Guillem Bauçà i Sard, amb laseva fami'lia, ha passat a viure a la Colòniade Sant Pere.

En aquests anys foren algunes les famíliesque fugiren del poble a causa dels consums,atrets pels avantatges fiscals de la Llei deColònies Agrícoles.

19 d'agost.- S'autoritza per unanimitat alSr. Antoni Santandreu per a que s'encarreguide fer construir un rellotge públic de sol aSon Garrió.

2 de setembre.- Entre els pagaments acor-dats hi ha el de 16'23 pts. al vicari de SantLlorenç per la festa patronal.

ítem 36 pts. a Antoni Santandreu per lacompra i materials emprats en la col·locacióde tres piques per rentar i abeurar els ani-mals a Son Garrió.

7 d'octubre.- A proposta del Sr. AntoniSantandreu s'acorda procedir a la numeraciódels carrers de Son Garrió, aixf com a lescasses de possessió del seu terme.

-1884-

9 de gener.- L'Ajuntament desestima el re-curs en contia de l'eixamplament del camfde Son Garrió. El regidor Miquel Domenge,com té per costum, vota en contra de la ma-joria.

28 de gener.- Els regidors de Sant Llorençproposen a l 'Ajuntament, el qual accepta laproposta, que Joan Andreu Llull sigui el fos-ser de Sant Llorenç. Cobrarà 150 pts. cadaany i començarà avui mateix.

L'Ajuntament pagarà 5 pts. mensuals, perespai d'any i mig, a la dida de Miquel Cal-dentey, f i l l bessó de Bartomeu i Isabel Nadal,tots ells de Sant Llorenç.

S'aproven els plans de les fatxades queJaume Sales i Llorenç Mesquida volen cons-truir al carrer Ordines.

2 de febrer.- Acord de pagar 37'50 pts. aJaume Capó per jornal i materials empratsen la construcció i col·locació d'un rellotgede sol i numeració de cases i possessions aSon Garrió.

20 d'agost.- El Sr. Santandreu denunciaque s'està establint Sa Gruta sense que a LaSala s'hi hagin presentat els plans.

14 d'octubre.- A la vista del dèficit quehavia anunciat el bâtie a la sessió del passat8 d'octubre, el regidor Pere Muntaner propo-sa una comissió "para que el presupuesto seescatime todo lo posible, aún a costa de losmismos servicios municipales". Vet-aquf lesrebaixes que afecten a Sant Llorenç i SonGarrió:- No adjudicar al plaça de saig a Sant Llorenç.- Baixar el sou al saig de Son Garrió i dei-xar-lo redui't al de simple oficial.- Suspendre quatre places de guarda-carrers,una a Sant Llorenç i l'altra comú entreaquest i Son Garrió.- Suspendre dues places de caminers a Sant


Llorenç i una a Son.Garrió, i baixar mig ve-llo diari a les restants.

-1885-

10 de març.- Llorenç Caldentey, regidor,diu que com a vocal de la Junta Local dePrimera Ensenyança, té l'encàrrec de l'Ins-pector que ha visitat Son Garrió de sol.lici-tar la creació d'una escola per a nins i unaaltra per a nines. Tothom hi està d'acord.

27 d'abril.- Expedient sobre la segregacióde Sant Llorenç.

Reunit l 'Ajuntament en sessió ordinàriabaix de la presidència del Tinent de BatleAntoni Pastor Vallespir "diose cuenta de unainstancia suscrita por D. Mateo Lliteras pi-diendo se libraran ciertas certificaciones yse emitiera el informe en el expediente so-bre segregación del lugar de San Lorenzo ypara emitir dictamen sobre este complejoasunto nombróse una comisión compuesta delos señores Ribot, Muntaner y Umbert votan-do los señores Domenge Truyol Segura y

Aguiló para que antes se consultara a la Di-putación Provincial sobre la forma en que de-bian librarse las certificaciones".

13 de maig.- L'Ajuntament sap de la crea-ció de dues escoles noves a Son Garrió iacorda que la Junta Municipal d'Ensenyançaindiqui el que han de cobrar els mestres.

13 de juny.- Aproven el pla de la tacanade la casa de Mateu Salas Llodrà, al carrerOrdines de Sant Llorenç.

17 de juny.- El regidor Bartomeu Umbertdemana que a Sant Llorenç s'augmenti laplantilla amb un peó veihal. Acorden dir-hoa la Comissió de Pressuposts. Si es dóna elcas, el càrrec serà per Bartomeu Llinàs Pla-nissi.

El Sr. Umbert demana que s'activi l'expe-dient per a la segregació de Sant Llorenç. Liho prometen.

Rafel Ferrer Massanet

LIMPIEZAS URBANAS DE MALLORCA,

CONCESSIONARI DEL SERVEI DE RECOLLIDA I ELIMINACIÓ DELS FEMS

DEL TERME MUNICIPAL DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR

ANUNCIA

LA POSADA EN SERVEI, EN ATENCIÓ A L'USUARI EN GENERAL, DE LA

RECOLLIDA TOTALMENT GRATUÏTA DELS OBJECTES VOLUMINOSOS EN

DESÚS.

PER A CONCERTAR AQUEST SERVEI ES PREGA QUE TELEFONIN PRÈ-

VIAMENT .AL N? 553301, INDICANT NOM, ADREÇA I RELACIÓ DELS OB-

JECTES A RECOLLIR.

EL SERVEI TENDRA LLOC EL PRIMER DIMARTS DE CADA MES.

CoLLaboració FLOR DE CARD -14- (194)

ELS NAVETIFORMËS

Són les construccions típiques del pre-tala-iòtic final (1500-1300 a 3.C.), és a dir, cons-truccions ciclòpies. Habitat en navetiformes,enterraments en coves artificials de moltescambres, grans comunitats agrícoles, incre-ment del material metàl·lic, braceroles, a-dorns d'ossos i ceràmica Hissa.

Són construccions en forma de ferraduraallargada, els elements bàsics de les qualssón: entrada, cambra i absis de mig punt; al- 'tres vegades l'absis és apuntat i hi compa-reix un tercer element que és el corredor opetita antecambra que uneix el portal ambla cambra principal.

A partir del prototipus bàsic en forma deferradura allargada, cal distingir dues va-riants essencials:1.- Els murs van en disposició paral.lela re-matant la seva part posterior amb un absissemicircular, lleugerament apuntat.2.- Els murs tenen una direcció convergentper formar l'entrada, que ve donada per l'es-trangulament de la cambra. Aquests exem-plars no solien tenir corredor i l'absis és gai-rebé sempre apuntat.

Pel que respecta a la tècnica constructi-va, cal dir que és purament ciclopia, elsseus murs estan formats per un doble para-ment compost per una primera filada- deblocs poligonals de forma irregular, però benencaixats, els quals es recolzen a un sòcolde pedres planes. Els blocs de damunt sónmés petits.

Per desgràcia no tenim elements de judicisuficients per dir com era la coberta, deguta l'estat ruihós en què es troben tots ells.Es pot suposar, emperò, que la coberta esta-

ria feta de trocs i branques,i per impermeabilitzar-lesfang argilós. ÉS molt possibleque la coberta estàs aguanta-da per dues o tres columnesde troncs d'arbres i que deguta aquest tipus de cobertura nofos necessari el dintell, ele-ment que no apareix a cap ja-ciment d'aquest tipus.

El navetiforme es presentaaillât o formant petits nuclis.

SON MILANA (Navetiforme)

M.C.I.M. 21-8-HI.M.P.P. -(N-02-IN)

SituacióDamunt un turó i abrigat per una munta-

nyeta dins els terrenys de Son Milana i no

SON MILANANAVETIFORME

/ o - ' ~ 4. - / X-87/ .S / ' ->X / ' » N

• / , ' / / /_ / / >N //// /'.'/"/ '*&V A

¿rf?//?*\''

< '•' ' ,/ ,;̂ -A /

A '

/*&'/&'<•<R'T 'Vù/"'<'&'//,/ ' / uy / / /

w'///' - '

i // / / / '/./ ' ','¡' '// ^ ' <'*</>

/

'/</ // /"?/ > D // / / / / / / / / / /

/

/ / / /' ' ' / ' / . . / /

Alfred F. Arnau/ / / // / / / ' /


gaire enfora de les cases, quasibé just dar-rera.

AccésA un quilòmetre i mig de la carretera de

Sant Llorenç a Artà hi ha un camf rural al'esquerra. Després d'un centenar de metress'ha de deixar el cotxe i a peu, pel mateixcarni', arribam a les cases de Son Milana. Tra-vessant una petita extensió de terra cultiva-da topam amb el navetiforme.

10Restes d'una construcció navetiforme que

conserva únicament el repeu, format perblocs molt grossos i assentats verticalment.

El mur de la part dreta ha desaparegutparcialment, aixf com la part de l'absis, queseria, segons indica la direcció del mur con-servat, lleugerament apuntat.

La cambra és avui terreny de sembradi's ,restant esbandits i nets els murs de l'esquer-ra, els quals conserven el parament extern iintern, mentres que el de la dreta només con-serva qualque bloc de l'intern i algun, moltdispers, de l'extern.

A la zona de l'entrada no veim restesd'antecambra ni tampoc els murs sofreixen a-quest espècie d'estrangolament per formarl'entrada característica d'alguns navetifor-mes de l'illa. Pel contrari, els murs seguei-xen una direcció paral.lela.

Els restes conservats avui tenen unes mi-des de: 1V62 m. de llargària i 6 m. d'amplà-ria; els murs tenen una gruixa mitja de 2

m. Això ens dóna un espai útil d'habitatgede 12'62 m. de llargària per 4 m. d'amplària.Cal dir que dintre la cambra s'hi troba el ba-sament del que suposam que fou la foganya.

Malgrat l'avançat estat de destrucció enquè es troba el present jaciment, és moltpossible que els seus nivells fèrtils es trobinintactes, com ha succei't a altres navetifor-mes de l'illa.

CeràmicaLa ceràmica de superficie que ha compare-

gut són dos trossets, però suficients per po-der determinar-ne l'època, ja que són de ce-ràmica Hissa, característiques del pre-talaiò-tic final.

BIBLIOGRAFIA

Guerrero Ayuso, Víctor (Los núcleos Ar-queológicos de Calvià).

Rosselló Bordoy, Guillem (Las navetas deMallorca).

Mascaró Passarius, 3. (Prehistòria de lasBaleares).

Doria, Marc (Les monuments ciclopéensdes fies Balears).

(El meu agrai'ment a Maria Bel Pont iPere Mas, sense la col·laboració delsquals no hagués estat possible fer elpresent estudi).

Alfred F. Arnau

Ceràmica del període pre-talaiòtic II (del 1000 al 800 a d.C) trobada a Llucamar els anys40. Col·lecció 3ordi Pont. Fotografia de 3osep Cortès.

Col Laboració FLOR DE CARD -16- -(196)

DELS FÖNERS (II)

Amb l'arribada de la fil la de la matinadacomençà Morfeu a abandonar els nostres vai-xells i quan vaig sortir a coberta tot el meucos va romandre esglaiat al contemplar l'her-mosura d'aquelles terres. Em creia que eraXauxa de qualque fat o que els meus ulls ve-ien el que no hi havia. Allò semblava lacasella de qualque déu.

Els oracles eren propicis i el regne deNeptú, estava en calma; la quadriga d'Apol.locomençava lentament a caminar i cap fúriano es veia aprop. Havia arribat el moment,en nom del "Senatus Populusque Romanus"de prendre possessió d'aquelles terres.

Terra de Balearius, orgullosa i altiva, ci-clopia i hereva dels déus, .mare d'estranysmercenaris, cobdiciada sempre pels fenicis,port dels grecs, bressol d'Ambal i ara seriacolònia romana.

Allà lluny, uns homes quasi despullats fe-ien voltejar les fones de forma amenaçant.M'hagués agradat poder conversar amb elsf oners i dir-los que m'ensenyassin i contassincoses de la seva vida i aprendre d'ells, peròla primera calabruixada de pedres ja ens vaésser damunt. La destrossa fou molt grossa,legionaris morts, els vaixells plens d'estellesi les veles rompudes. Quan vérem aquell des-astre entenguérem tot d'una el que d'ellsens havien contat, els braus guerrers queeren.

Aleshores afegírem moltes pells de cabrai bou fins a fer un gran llençol, i aquest,ben estirat, seria la nostra defensa. Aixi' foui quan començà la segona calabruixada elsseus baleos, topant amb la ben tensada pell,rebotien cap a ells o sinó, almanco, prote-gien els vaixells i es menjaven el cop comuna soca d'arbre. D'aquesta manera vàrempoder avançar en forma de tortuga i, a for-ça de sang i suor, poc a poc trencàrem lesdefenses dels baleàrics. A La posta del solhaviem guanyat la. batalla i tot eren morts,ferits i llaments o crits de victòria.

De dintre el vaixell vèiem la platja totasembrada de fogueteres que es reflectiendintre del mar balear, fent mil-i-una formesmàgiques i cantant una estranya cançó, pot-ser de dol o de plany per als foners que ha-vien estat vençuts.

De fet semblava com si aquelles munta-nyes plorassin i els déus, fats i demés donas-sin el seu condol amb silenci als darrers fo-ners.

Però, jo que us admir i respet, us demanque la vostra llavor no mori, sinó que un dia

torneu a ser el gran poble valent i noble quesempre heu estat, perquè el que volsaltresdeixau, mai ningú no ho sabrà tornar fer. Elsfills de la mar i el sol es poden dormir, peròmai no moriran. Jo us esper, valents foners.

Després va arribar la nit, que ho tapa totamb el seu mantell negre i jo vaig cauredintre els braços de Morfeu.

Havien acabat els idus de juny.

PliniTraducció lliure: Alfred F. Arnau

CABRERAPARC NACIONAL"

• '

f

Des de fa anys nombroses i prestigiosesentitats i institucions locals, estatals i inter-nacionals, de caire cultural, politics, cientí-fic i social, reclamen la protecció estrictade l'arxipèlag de Cabrera, la supressió deles maniobres i la conversió en Parc Nacio-nal maritime-terrestre.

El GOB n'és una d'elles i per això convo-ca la manifestació dels dijous, 5 de novem-bre, a les 8 del vespre al passeig del Born, iet convida de tot cor a participar-hi, dema-nant-te que divulguis la convocatòria entreel teu cercle de familiars i amics.

Pensa que de l'èxit d'aquesta manifesta-ció pot dependre el futur de Cabrera.

Tal d ia com avui FLOR DE CARD -17- (197)

És costum estès gairebé pertot arreu queels mitjans de comunicació dediquin una sec-ció a recordar els esdeveniments més impor-tants de les vides d'aquells personatges que,per una raó o l'altra, sobresortiren parda-munt la resta dels mortals. Una encertadainiciativa sense la qual és ben segur que pas-sarfem sense témer-nos pel dia en què vanéixer l'Honorable President Cañellas o ladata exacta de l'aixecament de Simó TortBallester, amb les imprevisibles conseqüèn-cies que l'oblit podria comportar.

En aquests dies de calor i brusques ha to-cat el torn a la mort del "Che" Guevara, queja fa -Déu meu, com passa - el temps!- vintanys que el mataren, i el fet m'ha reviscolata la memòria una anècdota de quan el ClubCard era el Club Card.

¿I què té que veure el "Che" Guevara ambel Club Card? es demanarà el lector, sorprèsdavant una possible relació entre el revolu-cionari per excel·lència i un tranquil poblede l'Illa de la Calma.

El "Che" com a persona, naturalment, nohi té res a veure, però com a símbol, sí. Re-sulta quan quan organitzàrem el Club Card,la quadrilla de pollastrells. amb idees revolu-cionàries "light" que dúiem el maneig, te-níem, com tot jove ben criat, una serie demites que marcaven més o manco el nord dela nostra tasca comunitària: Gandhi, Jesu-crist, el llChe",.. i cada un d'ells tenia, a unlloc preferent de la paret, el corresponentpòster dibuixat, mal m'està dir-ho, per la màdel qui signa aquest escrit.

En aquell temps -que en dóna de voltes elmón, eh?- les relacions amb la Corporacióencara eren amistoses, si bé és veritat que a-questa amistat duraria manco que un xicleta la porta d'una escola, i al torneig d'escacsque organitzàrem hi participaren el batic iuna partida de regidors. Si faig esment deque el seu paper en el torneig no fou tan bri-

llant com ells esperaven no és per fer-losquedar malament, sinó per arrodonir la con-tarella, que no és de bona criança encollo-nar-se'n dels qui no saben jugar gaire.

La qüestió, per no sortir-nos del tema, ésque totes les partides es desenvoluparen -vosassegur que ben per casualitat- just davall elpòster del "Che", sense que cap dels conser-vadoríssims membres de la Corporació hi po-sas cap emperò. ¿Que estaven tan embada-lits amb la partida que perdien el mojí devista? ¿Que no tenien ni punyetera idea dequi era el "Che"? Anau-ho a sebre! La qüestióes que no en parlaren ni poc ni molt.

Pocs dies després, a l'hora d'entrar en ellocal social del Club, situat, si ho recordau,a la segona planta de l 'Ajuntament, compro-vàrem, astorats, que el pòster del "Che"havia desaparegut del seu lloc habitual. Des-prés de tirar junta i plantejar diverses possi-bilitats arribàrem a la conclusió de que al-gun admirador secret del revolucionari o del'artista pintor se l'havia fet seu, i, enra-biats per la felonia, aferràrem al seu lloc uncartell que deia: "Aquí hi havia el "Che". Elmos han robat".

El misteri, emperò, no durà gaire, ja queuna setmana més tard, no em faceu dir perquin camí, ens assabentàrem de tot l'assump-te: resulta que per necessitats burocràtiqueso metabòliques, el secretari de l'Ajuntament,don Paco, que anava un poc més al dia -i noper pròpia experiència, creis-me- en assump-tes revolucionaris internacionals, va pujar ala segona planta i m'afinà el pòster del"Che". Ja m'imagin el rebumbori que deguéarmar al batle: "I què fa aquell comunistapenjat a una paret de l'Ajuntament!? ¿I queno veus que si ve es governador mos treuràa tots defora? Fes-lo desperfjar tot d'una!"

I el batle, davant l'esfereïdor panoramaque se li presentava, no s'ho degué • pensardues vegades: va cridar en Pep Comís, alCel sia, aleshores cap dels municipals de lavila, i li va ordenar que immediatament des-penjàs la f eresta imatge de les dependènciesmunicipals.

Com podeu suposar, el fet va provocartanta lulea entre els membres del Club comel dia en què una parella de guàrdies civilsva vigilar el nostre local tot el temps que unmembre del GOB -avui parlamentari de laComunitat Autònoma- va projectar unes dia-positives sobre l'àguila peixetera.

Com canvien els temps, eh?

3osep Cortès

Batec FLOR DE CARD -18- -(198)

LA BANDA

En vista dels bons resultats que ha donata altres indrets i preveient un final irremeia-ble si seguien pel mateix carn f, el dia 5 d'oc-tubre en Llúcia Sureda va presentar la dimis-sió com a director de la banda de música.D'aquesta manera deixava el camp lliure pera la contractació d'un professional que do-nàs un nou impuls a l'agrupació musical.

En Llúcia, que va iniciar el seu camí to-cant un requinto a la banda llorencina al'edat de nou anys, també va pertànyer a lesde Manacor i Porreres. Va dirigir la nostrabanda a començaments dels anys 60 -durantun any- i a partir de l'öctubre de 1973 finsara.

Sembla ésser que ja s'-ha contractat unnou director -valencià-, que vendrà dos picsper setmana amb l'encàrrec de començardes d'abaix, ensenyant solfeig als al·lots in-»teressats.

LA DEPURADORA

Amb l'assistència del President del Go-vern de la Comunitat Autònoma, Gabriel Ca-ñellas, el batle de Sant Llorenç, BartomeuPont i altres autoritats autonòmiques i lo-cals, a més dels hotelers més destacats dela zona, va tenir lloc, el dia 14 d'octubre, lainauguració oficial de la depuradora de SaComa, que, com se sap, depura les aigüesresiduals de la costa llorencina.

Després que el President descobrís unaplaca commemorativa, els assistents a l'actetengueren ocasió de visitar les instal·lacions,

que per lo vist són de les més modernes del'illa.

Per arrodonir la festa, el Sr. Moll va con-vidar la comitiva a un dinar en el seu hotel,el Royal Mediterrani, el més gran i luxós dela zona del llevant de Mallorca.

MUSEU

A proposta de la Comissió de Cultura i enun ple extraordinari convocat a tal fi, el dia8 d'octubre la Corporació va acordar, perunanimitat, la creació del Museu ArquelògicMunicipal de Sant Llorenç des Cardassar, des-tinat a reunir, estudiar, conservar i exposartotes aquelles obres d'art, troballes arqueolò-giques i records històrics que puguin consti-tuir el patrimoni cultural del poble.

El Museu estarà regit per un Patronat, elsmembres del qual seran: President -el Presi-dent de la Comissió de Cultura-, un Directori vuit vocals, d'entre els quals s'elegirà unSecretari, un Tresorer i es distribuiran lestasques necessàries per al seu bon funciona-ment. Tots els càrrecs seran nomenats per laCorporació, tendrán una duració de quatreanys i no rebran cap compensació econòmicaper part de l 'Ajuntament.

En el futur el Museu s'ubicarà a la Casade Cultura, amb la resta d'associacions i enti-tats culturals del poble (biblioteca, sala d'ex-posicions i conferències, etc.), però mentres-tant aquesta no estigui disponible l 'Ajunta-ment acondicionará un local provisional.

Flor de Card, en la mesura de les sevespossibilitats, anirà publicant mensualment les

dades dels jaciments arqueolò-gics del , terme municipal deSant Llorenç, aixf com les fo-tografies de les peces que, apoc a poc, aniran formantpart del Museu.

TRANSFORMADOR

Després de gairebé un anyde fer nosa, a la fi, a mitjanmes passat varen començarles obres del nou transforma-dor de vora el Pou Vell.

La ubicació no serà exacta-ment la mateixa i s'esperaque dins poques setmanes jaentri en funcionament, que en-tre la direcció prohibida i el


pont, la circulació s'havia posat d'allò méscomplicada.

Josep Cortès

HOSPITAL

Seguint una iniciativa de les quatre revis-tes manacorines de Premsa Forana, aquestsdies s'ha mobilitzat la gent de la comarcaper pressionar l'administració central perquèconstrueixi el segons hospital de la SeguretatSocial a Manacor.

A tal fi, el dia 27 hi va haver una concen-tració al parc municipal de Manacor per ex-plicar la situació i el 31 es va organitzar unamanifestació a Ciutat.

Valguin aquestes retxes com a adhesió in-condicional a la proposta.

JOIERIA FEMENIAS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

Demografia

NAIXAMENTS

A Sant Llorenç, el dia 17 d'agost, va néi-xer un nin que li posaren per nom Pedró An-drés. Són els seus pares en Bartomeu Santan-dreu i na Catalina Bauçà. Salut!

En Pedró Duran García, f i l l d'en Guillemi na Bàrbara, neix a Sant Llorenç el dia 13d'agost. Enhorabona!

Na Maria Soler Llodra filla d'en Joan in'Antònia, neix a Sant Llorenç el dia 14 d'a-gost, Salut!

N'Eduard i en Miquel Fuster Aguilar, fillsd'en Francisco i na Trinidad, neixen el dia13 d'agost a Son Garrió. Salut!

També a Son Carrió neix, el dia 19 d'a-gost, n'Àngela García Martínez, filla den'Angel i n'Antònia. Enhorabona!

En Joan Mesquida Febrer neix a Sa Comael dia 23, f i l l d'Antoni i Antònia. Salut!

Na Maria del Mar Nebot Puigròs, fillad'en Xerafí i na Francesca, neix el dia 30d'agost a Sant Llorenç. Enhorabona!

Na Joana Maria Adrover Llinàs, filla d'enBartomeu i na Catalina, neix a Sant Llorençel dia 4 de setembre. Salut!

N'Anà Belén Calzado Ojeda, filla d'ehBraulio i n'Anà Nieves, neix el dia 5 de se-tembre a Sa Coma. Salut!

N'Isabel Antònia Martí Sansó, filla d'enBartomeu i na Petra, neix a Sant Llorenç el

6 de setembre. Enhorabona.En Francisco David Riera Me. Neely, fill

d'en Mateu i n'Alma Alícia, neix el dia 8 desetembre a Cala Millor. Salut!

En Joan Sureda Artigues, f i l l d'en José ina Margalida, neix a Son Carrió el dia 27 desetembre. Salut!

Na Francesca Catalina Umbert Font, fillad'en Bartomeu i na Catalina, neix el dia 25de setembre a Sant Llorenç. Enhorabona!

A Son Carrió neix en Bartolomé Rigo Ge-novart, fill d'en Mateu i na Bàrbara. Dia 2d'octubre. Enhorabona!

Na Maria Magdalena Rosselló Salas, fillad'en Miquel i na Maria, neix dia 3 d'octubrea Sant llorenç. Enhorabona!

En Rafel Genovart Melis neix dia 20 d'oc-tubre, fi l l de Rafel i Margalida. Salut!

é

DEFUNCIONS

En Juan Muñoz Gil, casat, mor a Sant Llo-renç a l'edat de 83 anys, el dia 26 de setem-bre. Al Cel sia.

NOCES

N'Antoni Pont Calmés i na Margalida Ga-ya Gayà es casen a Sant Llorenç el dia 12d'octubre.

En Bartomeu Capó Grimait i na DamianaAntònia Nicolau Juan es casen a Son Carrióel dia 12 d'octubre.

Enhorabona a les dues colles!

Maria Calmés

"Escola FLOR DE CARD -20- (200)

Tenim a-continuació una sèrie d'auquesque els al·lots de segona etapa fan.Aquests són de 8è,explicant el que es fa a la classe, cercant expressar la seva creativitati utilitzant la llengua i el dibuixcom a medi d'expressió i anant fent la història de cada dia.

Hem recollit un grapat d'ellesamb el dibuix propi.Llàstima no poder exposar els colors(que tal volta eren més expressius).

Però és una manera d'anar recordant cosesque es fan,amb la cn'tica i sàtirapròpies dels al·lotsde 13 i 14 anys. i

Els de 8è

IHem entrat i hem triatdelegat i subdelegat

Ens han donat les normes sabentque per qualcú se'n van amb el vent

b* <»o

L'esplai tots corrent i juganti el temps passa volant

^

#OA la classe d'anglèshem rigut xerrant l'anglès

A les naturalshem xerrat dels estels£ I la una i.quan sona el timbre

i tothom arranca a córrer

També hem emprat el llibre de 7m.per fer un repassim

De naturals, un nou tema,que més tard haurem de fer esquema

I no s'aficaràperò s'aguardará

iUn joc també hem fetque no era sobre un fet

^^Avui la noticia no s'ha aficadaperquè no estava acabada.


El dia ha començatmalament i ploguent

Hem tengut socialsfins i tot pels queixals

El temps del recreo hem .tingut' per jugar i berenar

*P&LfVJ-0-jJ-

Hem tingut matemàtiquesa carretades.-

N'han treta una deforai era de ses bones!

Estàvem cansats d'esperara l'hora d''anar a dinar.

De matemàtiques no en sé ni "papa"JoJ era a l'altra classe

De lengua hemos descrito la escueladesde afuera

D'anglès hem fet invitacionsamb distintes expressions

?>De 'socials \,'hem vist diapositives culturals

De català hem d'estudiarper passat demà.

Un dia més d'escola ha passati ja s'ha acabat.

víem de ferA llenguatge-descriure l'escola ha-però ningú ho tenia bé.

Avui ens han canviati alguns tenen el mateix veïnat

De matemàtiques tenim tareafins que surti la marea

•T̂ TT̂ -Í'XS

itesowi

De naturals hem començat temai prest haurem de fer l'examen

Vam escolat el cassét,per sebre quin era el fet

G3Avui un mapa hem feti el primer dia ho entregarem

Poesia FLOR DE CARD -22- (202)

QUATRE POEMES D'ADOLESCËNCIA I UNA CANÇÓ

Tot just començada la tardor ja és hivern.Solitari, contempi com els estornellss'amunteguen i es dispersen rera la claror d'un llampen aquest trist i desolat vespre d'octubre.Dintre el joc de colors de pluja, cel i ocellsveig una figura difuminada... la crinera del cavall blancque avui m'ha d'esperar a la riba!Segueix caient la pluja, paradisíaca:alhora càlida i suau, alhora forta,com si volgués dir-me alguna cosa.Impàvid, sord, cec, no trob el meu, cos,fins i tot desig que plogui com sempre.Uns salzes de fràgils fulles ombregen el viaranyper on camfn, endinsant-me' bosc enllà.La nit s'atansa i jo m'alluny'de la riba...De pressa, de pressa, .de pressa:el cavall blanc tem la nit. *

Em vaig abocar a l'abisme:una escala agonitzava davall el pont de

tenebres,i jo pujava sense témer l'incòl.lume a-

parició.Lluien estellicons de foc bondadósalbirant el vencedor de tan cruel combat

***No s'equivocaren els estels:aguardava impacient el nocturn botxí.

Un llamp clivellava el negre reialme.S'estintolava, la llunarera unes desplaences de núvols:s'acompliria la profecia? 'Lluny d'aquells jardinson s'arrapa l'heuraevoc un perdut misticisme.Trèmul ho és totVessa sempre el veire,

ans no es buidaUn crit, i un altre i un altre

i altresclams condemnats a ser insaciables.

Jaume Calmés

ImatgeTe mirava des del terrat.Estava naixent, encara, la llunaque -esgrogueïda- anava enlairant-sefins esdevenir blanca al seu zenit.Guspirejaven les flames d'un focque tu ationaves amb diligència;Cap al tard, quan sols hi havia caliusi un tebi fanalet enlluernant-te,la lluna no apagava de les meves pupil·lesla teva claror:

enigma de tempestes i cla-rianes.

CançóLa pluja és mar,La mar és pluja;galtes floridesjo les dic amor.Segell del món,món segellat;fines tisoresescapcen blat.El vent és vent,el cel és cel;al llavi ardentneix mon embat.Adéu, adéu,s'acaba el cant:dolç amor meude trist esguard.

I ARA, A MÉS...

PIZZERIAAMB UN AUTÈNTIC FORN DE LLENYA!

Carrer d'en Sureda, 1 * Tel. 570624PORT DE MANACOR

Ajuntament FLOR DE CARD -23- (203)

L'AJUNTAMENT INFORMA:

Després dels resultats de les darreres elec-cions, on cap grup polític aconseguí la majo-ria, els partits CDS, PSM i PSOE signarenun pacte i un programa que fessin possiblegovernar i administrar l'Ajuntament aquestsquatre anys.

Era i és intenció dels tres grups intentardonar el màxim d'informació als ciutadans.

Per això aprofitarem sempre que ens siguipossible Íes pàgines de "Flor de Card" per in-formar de la nostra política.

Sabem que acabam de començar i que ensqueda rnolt de temps per acabar aquesta le-gislatura, que els mesos que hem passat sónels més difícils de l'any per mor de l'estiu iles vacances, però malgrat això podem dirque no hem deixat de fer feina en capmoment.

El pacte que signàrem segueix viu, i con-tràriament a l'opinió d'alguns que el voldrienveure fracassar, podem afirmar que hi hauna voluntat política dels tres grups perquèes mantengui així.

Sabem també que no sempre serà possiblefer tot el que voldríem, a vegades les cir-cumstàncies, el temps... no ens ho perme-tran, però creim que amb la vostra crítica iajuda, el poble pot tirar envant i per partnostra desitjam i volem que sigui possible.

Durant aquests mesos l'Ajuntament s'haorganitzat políticament i ha començat a fun-cionar. .

* Hi ha una Comissió de Govern que esreuneix cada divendres a les 12 del migdia,per tractar els assumptes de l'Ajuntament iprendre els acords pertinents.

* Hi ha una comissió dels set presidentsque es reuneix cada 15 dies per passar comp-tes de la feina feta.

* Cada president de comissió ha assumitunes tasques i n'és el seu responsable. Així elbatle és el responsable de Governació, ambtot el relacionat amb el personal i el funcio-nament de l'Ajuntament.

* N'Antoni Sansó duu la Cultura, l'ense-nyament i les Festes, i està al Consell esco-lar de Sant Llorenç.

* En Mateu Puigròs duu les Obres, l'Urba-nisme, és el batle de Son Garrió i el delegatde la Policia. Està també en el Consell esco-lar de Son Garrió.

_*,En Bartomeu Mestre duu la Comissió es-pletai de Comptes i Hisenda.

* N'Andreu Femenies és el responsable dela Sanitat i l'Acció Social.

* N'Ignasi Humbert duu la Zona Costanerai és el delegat de Turisme. Està en el Con-sell escolar de Cala Millor.

* En Pere Umbert duu el Manteniment iels Esports i és el delegat d'Agricultura.

D'ençà que ens férem càrrec de l'Ajunta-ment,- S'han començat a redactar les Normes Sub-sidiàries, tan necessàries per al nostre {ermemunicipal.- S'ha comprat el solar de darrera el PouVell per intentar solucionar part del proble-ma del Xaragall, alhora que tenim conversesamb Obres Hidràuliques i la Conselleria perfer la presa i eixamplar els ponts del tor-rent.- S'ha aprovat ampliar el cementiri de SonGarrió amb 48 ninxos i un magatzem.- S'ha enllumenat part de la platja de CalaMillor i hem fet un concurs per donar l'enllu-menat al camp de futbol de Sant Llorenç.- S'ha equipat la policia amb una moto i unafurgoneta, a més de convocar-se tres placesmés.- Han entrat tres persones més a la brigadad'obres i s'ha de comprar una furgoneta.- S'ha inaugurat la depuradora i tenim con-verses amb enginyers per redactar el projec-te de canalització d'aigües brutes i netes aSant Llorenç i Son Garrió.- S'ha donat per concurs el servei de recolli-da de fems i es fa feina damunt projectesrelatius als tractaments dels fems.- S'ha creat un Museu Arqueològic Munici-pal, amb un Patronat que dirigeix el seu fun-cionament.- S'estan obrint expedients a oores ii·iegais,posant multes i paralitzant aquelles que notenen permís, exigint el màxim de compli-ment de la llei.- S'ha contractat un director professionalper dirigir i organitzar la banda de música.- S'ha començat a elaborar el pressupost mu-nicipal.- S'han ampliat els serveis del SMOE.- Tenim reunions amb l'Ajuntament de Mana-cor per acondicionar el rivet de S'Illot i ferun poníala partició dels termes.

Encara que l'Ajuntament estigui organit-zat i funcioni sabem i creim que moltes co-ses es poden millorar i superar. Aquest és elnostre compromís i la nostra voluntat.

Aconseguir-ho és cosa de tots.

CDS, PSM i PSOE

Si lleu. FLOR DE CARD -24- (204)

MOTS ENCREUATSHORITZONTALS.- l.-Que murmura. 2.-Que té afinitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 amb una altra cosa. Teixit molt fort de cotó o de cànemusat en la confecció de veles de nau. 3.-Conjunt d'animalsde pastura. Sfmbol de l'oxigen. 4.-Que inocula. 5.-Fer saberalguna cosa a algú, donar-li'n coneixament o notícia. 6,-Ca-ra del dau marcada amb un punt. Nota musical. Cent. Con-sonant. 7.-Símbol del radi. Substància cristal·lina amargantque ocorre en les fulles del grèvol.VERTICALS,- 1,-Adobar el peix per conservar-lo. ^.-Espo-nerosa. 3.-Marge. 4.-MÍ1. Cos esporífer de les uredínies, enforma de copa, que conté nombroses espores disposades ensèries semblants a cadenes. 5.-Numeral ordinal amb que esdesigna el primer terme d'una sèrie numerada. Dit del

temps núvol i fred que amenaça pluja, tempesta. 6.-Consonant. En certs jocs de cartes, dues otres cartes del mateix nombre. Nom de lletra. 7.-Sfmbol de l 'alumini. Al rev. gos. Cent. 8.-Notamusical. Natural de Dàcia. 9.-Al rev. negació. Metall groc. Si'mbol del nitrogen. lO.-Peix te-leosti semblant almoll, però més pla. Sfmbol del radi.

SOPA DE LLETRES

L LM LES

EIES

NT

T C OR O LA M AL T NT R AH I KR O BC O P

B EA DE SV PL AT ER SE NM UA TE SL F

I GT RE EA GX AN LI TO PN TD ST IG C

M A PI R MG A O3 P SO E BR C DN X EQ F QA N AT X TZ T LV . O A

FUGA DE VOCALS

LL_R_NC_NS, LL_R_NC_NS,

LL_RG S D_N_D_S,

C RTS S S RM NS.

Si cercau be, dins aques-ta sopa de lletres hi tro-bareuels noms de vuitvens.

ENDEVINALLA

Cada dia aixec el voli no teñe ales ni plomes,faig ses voltes més rodonesque sa flor d'es gir-sol.Som inimic d'es mussol,que en veure'm ja s'arracona;d'es lladres som sa vergonyai d'es fredolecs consol.

•jos ja sg

VTIVNIA3C1N3

•suouuas sa sijro'sapeuip sanajEjj

'SUOÍIU3JOJJ 'SUTDU3JOJT•

STVDOA 3d VDJ1J

Va

a0va

N

a0

N0

I 3 I3V 3 Ia v i

vO 1a v y

i io ad i

vs

1 On D o Ny 3

n viSlVri3H3N3

g vi jy n

v

HVNIHVW

S1OW

N V

Nà0cDI

Vi

Id11VDayD

N nO N

NX V

I 3

S3H13-n

Vi V3 N

1 OA

3

g 3

tí 11 1

Va

D 1s3

1 Vi1 1

3d VdOS

inOCMI

LO(XII

QCE

«t

OLUCi

CEoO

• i—

'CoS

Esports FLOR DE CARD -26- {206)

El Cardassarde Primera RégionalPreferent,a la temporada1987-88

Aquesta vegada i, com bé haureu vist, sense lapuntualitat d'altres anys, ens disposam de bellnou a començar l'enfilall de cròniques futbolísti-ques referides als equips locals. Parlarem, ésobligat, del primer equip i, quan hi hagui temps illoc suficient, ho farem de les categories infe-riors del Cardassar, de "Sa Penya" i, també, delbàsquet.

PREFERENT

A la relació de nous fitxatges que donàrem en a-questa revista el mes de juliol, a part de la in-corporació del juvenil Joan Sancho (Roget), com sa-breu, cal afegir-hi els noms de tres joves juga-dors procedents del Badia. Són Julio García, JoanNebot (Pistola) i Joan Fuster (Xim). Amb una plan-tilla jove i conjuntada, amb els anys (sobretot enaquests darrers, on no hi ha hagut tant de ballpel que fa a les adquisicions), el Cardassar 87-88començaria la lliga de la manera que segueix:

CARDASSAR 4, MONTUIRI O (30.08.87)Immillorable inici de campionat. Domini total i

absolut per part dels llorencins, que jugaren demanera vistosa especialment els .primers 45 minuts,la qual cosa féu que el públic es divertís d'allòmés bé. Els artillers serien: Nicolau per dues ve-gades, Nebot (que debutava) i Mondéjar.

ESPANYA 1, CARDASSAR O (6.09.87)Els visitants aguantaren la primera part, i

s'arribà al descans amb el resultat inicial. A lareanudado, el Cardassar no exposà tant, noarriscà tant en l'empresa. Com a conseqüència d'a-quest conservadurisme, arribà a les seves xarxesl'únic gol del partit. Manca d'ambició.

CARDASSAR 3, SON SARDINA O (13.09.87)Partit sense cap més complicació. Nicolau trigo-

lejador.

LA VICTORIA 2, CARDASSAR O (20.09.87)Partit que no passarà a la història. Els locals

s'avançarien gràcies a un penalty i a partir d'a-quí els visitants intentaren igualar el resultat.No fou així i, en una segona pena màxima, La Victò-ria deixava més que resolta aquesta confrontació.

CARDASSAR 2, FERRIOLËNC 1 (27.09.87)Partit on els visitants perderen la imbatibili-

tat en aquesta lliga. Gols de Nieto i Mondéjar.

ESPORLES 1, CARDASSAR 3 (4.10.87)Els dos primers positius. Excel·lent partit

dels grocs-i-negres. Marcaren Nebot, Nicolau i Ros-selló (Polit).

CARDASSAR 2, ES PORT 2 (11.10.87)

Molta gent en Es Moleter per presenciar aquestinteressant partit de rivalitat comarcal i, en a-quest cas, de rivalitat de punts, també. El temps,al principi, era bastant agradable encara que ambuna mica de vent; a mesura que el partit avançava,el temps empitjorà per fer un fred gairebé d'hivern.

El partit fou bastant disputat, i així ho asse-nyalava el marcador a la fi del partit: empat ados gols, un resultat que es pot considerar satis-factori per als dos equips, encara que, és clar,sempre sap un poc de greu el perdre un punt dinsel propi terreny, i més si aquest és important.

Molt mogut, dèiem, fou l'inici del partit, ambun "Port" que sortí en trompa, obligant Seminarioa esforçar-se en dues ocasions. Poc temps després,el Cardassar tampoc no es quedava enrera i ben apunt va estar d'inaugurar el marcador en una opor-tunitat immillorable. El jove "Pistola", desprésde desfer-se del porter visitant, errava el més fà-cil amb la porteria tota per a ell. El públic real-,ment quasi no s'ho creia. Què hi farem? Són coses


del futbol...Barceló, un dels jugadors més destacats la

temporada anterior, provava sort amb un xut impres-sionant de fora de l'àrea que el jove i valent por-ter visitant desbaratava de forma espectacular.Abans, Roig havia cedit una pilota a Nicolau que a-quest llançava amb molt de perill. Potser foren a-quests els millors moments de bon joc per part delCardassar en tot el partit.

A la reanudació s'hi arribà amb un gol en con-tra aconseguit en el llançament d'un còrner on ladefensa local restà paralitzada. Així, el Cardas-sar surt a la segona part disposat a igualar labrega, i és Mondéjar qui disposa d'una gran ocasiói la pilota surt a molts pocs centímetres part da-munt el travesser. Seria aquest mateix jugador quiaconseguiria l'empat mercès a una passada de Barce-ló. Posteriorment, el petit davanter repetia sortavançant-se a la defensa vermella. El Cardassar,doncs, havia remuntat un marcador advers, i jugavaamb més tranquil·litat, quan en un contraatac visi-tant, agafant la nostra defensa en contrapeu, elPort supera la sortida desesperada del porterlocal i estableix el resultat que ja seria defini-tiu. A partir d'aquí, el poc temps que restava sejugaria sense cap més història.

' SES SALINES 1, CARDASSAR 3 (18.10.87)Partit jugat amb molta duresa, més encara, amb

un comportament del tot antiespo'rtiu per part delslocals, i on els de Sant Llorenç aconseguiren en-dur-se'n els dos punts cap a ca-seva i sumar dospositius,.que li permeten anar endavant i enfilar-se en la classificació. Els gols, Mondéjar (2) iMunar.

Amb aquest partit la classificació és lasegüent:

Arto •.••..••.•••.-..-.. •"••••«.••.•SÄhSordna .................'M*W*..

ïr .tf-,2$-.

cr

Hernán Cortés, 3MANACORT. 554265

Jaume Calmés

* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE

MARGALIDA MOREY

11

General Mola, 11-E(Baix da'a Coa)

Tel. 554078 MANACOR

DAVANT LA DESAPAREGUDA

DISCOTECA "ODYSSEY TROPICAL1

DISCO

CALA MILLOR

4 BARS A t PISOS

D'AMBIENT FUTURISTA«

DIVENDRES I DISSABTESG A L E S E S P E C I A L S !

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -28- (208)

SABATES A MIDA

Anar al sabater per fer-seunes sabates a mida no teniares d'extraordinari. I millor,era un fet extraordinari, per-què en el Sant Llorenç d'ahirno es gastaven gaires sabatesi sí moltes espardenyes, però,alhora, era un fet usual. Enmoments assenyalats es feienfer unes sabates a mida, unamuda.de roba... el món de lesmultinacionals, del "pret-a-porter" i del gastar pel gastarencara era impensable.

A ca "Es Sivillet", a ca "EsCoix de Pocafarina"... feiensabates. Eren artesans saba-ters. Artistes, no d'aquestsd'extravagàncies i -de fàcilimaginació sinó d'aquells enquè, cada peça representa unamena de mescla de treball ru-tinari, imaginació i experimen-tació. El resultat, una peçaamb preu prèviament pactat isense més reconeixements quel'autosatisfacció (Collons, quem'han quedat de bé aquestes!)

Prendre decisions en eltranscurs del treball rutinarivoltats pel llum i l'olor -bencaracterística i mescla de pe-ga, cuiro, tinta...- de la boti-ga: fer fils, picar soles, posarcera, banyar els materials, es-tirar les plantilles... i altresfeines de mossatge. El mes-tre, solia fer les feines delica-des : tallar les peces (plantilles, forts, pun-tes, fortes i gires), estirar-les damunt la for-ma, fer rebaixes i entreíalls, empastar, en-tatxar, cosir...

Dit així, pot parèixer simple, però compor-tava unes eines, uns costums, una litúrgia,una complexitat solament descriptible ambun cert domini de subjectius i adjectius.

De quina manera més ràpida es va per-dent el bagatge amuntagat de mica en micai trasmès mitjançant la cultura popular!

Què en resta dels mots?Quin sentit té, ara i aquí, parlar de:Martell de soletes, tanalles d'entatxar,

planxa, bigalot, repols, tirapeu, ganxo detreure formes, peu de ferro, banya, raspa,xaire, castallevador, boixeta, alena, esquirol,bitzego,'pata, osset, planxeta, ferro de da-vants, ferro de rebaves, ferro de francs, ro-

deta de marcar punt, 'esbravador, guitzoll,lluneta, cutxilla d'arronyar, cutxilla espasma,formes...

Tot un munt d'eines, que implicaven ac-cions i relacions, avui perdudes.

A la fotografia, la sabateria d'"Es Sivi-llet" a l'any 22, deixada per l'exposició defotografies antigues de l'any passat.

Guillem Pont

j ^ j t j ^ 4 a,^^ j

Documents