Edita: Ajuntament de la Vila JoiosaCasa Museu la Barbera dels Aragonés

© Els autors© De les característiques de la present edició, Ajuntament de la Vila Joiosa

Sèrie Catàlegs i Memòries de Vilamuseu, no 1

La Vila Joiosa, gener de 2013

Depòsit legal: A 17-2013

ISBN: 978-84-936978-4-6

Editors científics del catàleg: Carmina Bonmatí Lledó, María Jesús Marí Molina, Paula Doncel Recas y AntonioEspinosa Ruiz

Traducció a l’anglès: Daniel Miles (Arqueotrad)

Traducció dels articles al valencià: Secretariat de Promoció del Valencià (Universitat d’Alacant), llevat dels prò-legs i dels capítols VIII.3.10 (“Joies de dol”) i VIII.3.17 (“Altres objectes en la col·lecció de la Barbera”), traduïtsper Agustí Mayor (Tècnic de Normalització Lingüística, Ajuntament de la Vila Joiosa).

Disseny: Tresdedos Infográfica

La finca de la Barbera va ser una de les múltiples propietats que la família Aragonés va anar acumulant des d'època tardomedievala la Vila Joiosa. Els Aragonés van posseir el domini de propietats de terres, masies, molins, cases, etc. en la major part del terme dela ciutat i d'altres localitats veïnes, com per exemple unes quantes possessions conegudes per la documentació conservada en lamateixa Barbera: casa i terrenys en la Torreta, el Mas Blanc a Benimantell, una masia a l'Almiserà, l'alqueria de les Palmeres, el Masdel Castell o el Molí d'Avall de Benimantell. Posseïen terres a les partides del Pla de l 'Aljub, el Paradís, el Pla, el Torres i a localitatscom Relleu, Beniardà o Benifato.

La casa principal de la primogenitura dels Aragonés se situava al nucli urbà de la Vila, a la plaça de l'Om. A més, posseïa diversescases en arrendament com la del carrer Llimons (actual Dr. Álvaro Esquerdo).

La Barbera va formar part d'aquest conjunt de propietats, i havia de representar una de les de més pes específic de tota la xarxa,avui situada en terreny urbà, però tradicionalment concebuda com el centre d'una extensa àrea rústica. A pesar de no tractar-se dela residència habitual de la branca principal dels Aragonés, presenta una àmplia zona residencial amb espais sumptuosos, ja que vaser la seua vil·la d'esbarjo i l'habitatge dels mitgers, títol que corresponia a una branca secundària dels mateixos Aragonés.

No obstant això, i encara que la part d'habitatge acapare el major protagonisme pel que fa a la qualitat de l'arquitectura, no hemd'oblidar que la principal funció de la finca és de caràcter agropecuari: d'ací ve la importància i la magnitud dels cossos de serveien què es portava a terme l'emmagatzematge de productes de secà com ametles, blat, ordi, dacsa, garrofes, olives o raïm, i el pro-cessament d'alguns d'aquests productes en almàsseres (oli) i cups (vi), a més d' l'estabulació de bestiar i l'estable per a la cavalle-rissa.

Durant la fase d'estudis previs per a elaborar el projecte arquitectònic de rehabilitació, signat per l'arquitecte José Luis Gallardo, vampoder fer un estudi parcial d'arqueologia de l'arquitectura, aplicant-hi la metodologia habitual de l'estratigrafia mural, especialmentútil per a analitzar les diferents fàbriques i materials de construcció emprats, els elements arquitectònics que componen els edificishistòrics i les relacions cronoestratigràfiques que hi ha entre aquests. El resultat va ser l'elaboració d'una aproximació de la històriaarquitectònica de l'edifici, de la cronologia de les diverses accions constructives i de la funcionalitat dels diferents espais dels doscossos principals de la finca: el d'habitatge, compost per tres crugies paral·leles a la façana, i el de serveis o cavallerisses, formatper un cos principal i dos cossos laterals presidits per una plaça o pati.

L'estudi dels tipus de fàbrica mural juntament amb les relacions constructives de l'obra original i les reformes posteriors van perme-tre centrar el moment de construcció de la finca en la segona meitat del segle XVI o principis del segle XVII. A partir d'aquestes dates,s'han determinat dues grans fases de reforma, la primera centrada a finals del segle XVII o començaments del XVIII i la segona a lafi del segle XVIII, moment en el qual, llevat de certes intervencions posteriors de caràcter menor, pren forma definitiva l'edifici actual.

Segons aquestes primeres apreciacions, la configuració actual és el resultat de la interacció de cadascuna d'aquestes reformes, quemodifiquen profundament el plantejament arquitectònic inicial. En el cas concret de l'habitatge, encara que des de l'origen s'ha man-tingut la divisió en tres altures i la compartimentació en tres crugies paral·leles a la façana, s'han documentat importants transfor-macions al llarg de la història de l'edifici, com per exemple les úniques dues altures inicials de la primera crugia o les variacions enel planejament de la torre, primer sense habitacions de replanell i posteriorment amb aquestes, però a cotes distintes de les actuals.

Abans de fer la descripció de les parts de l'edifici i de les hipòtesis de reconstrucció segons etapes, comentarem breument el tipusde fàbrica que quasi amb exclusivitat es documenta en la finca. Es tracta d'una pedra engaltada, en la qual s'intercalen alguns còdolsde riu. Aquest tipus de fàbrica es documenta en les obres de les diferents fases, en què varia únicament el tipus de morter usat.

EL MAS DE LA BARBERAEL PRIMER INVENTARI I LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA DE L'ARQUITECTURAVíctor M. Algarra PardoPaloma Berrocal Ruiz

17

60

� �

La finca de la Barbera fue una de las múltiples propiedades que la familia Aragonés fue atesorando desde época tardomedieval enVillajoyosa. Los Aragonés detentaron el dominio de propiedades de tierras, masías, molinos, casas, etc. en la mayor parte del térmi-no de la ciudad y otras localidades vecinas, como por ejemplo algunas posesiones conocidas por la documentación conservada enla propia Barbera: casa y terrenos en la Torreta, el Mas Blanc en Benimantell, una masía en l’Almiserà, Alquería de les Palmeres, elMas del Castell o el Molino d’Avall de Benimantell. Contaban con tierras en las partidas del Pla del Chup, el Paraís, el Pla, el Torresy en localidades como Relleu, Beniardà o Benifato.

La casa principal del mayorazgo de los Aragonés se situaba en el casco urbano de la Vila, en la plaza del Olmo. Además contabancon diversas casas en arriendo como la de la calle Limones (actual Dr. Álvaro Esquerdo).

La Barbera formó parte de este conjunto de propiedades, y debía de representar una de las de mayor peso específico de toda la red,hoy situada en terreno urbano, pero tradicionalmente concebida como el centro de una extensa área rústica. A pesar de no tratarsede la residencia habitual de la rama principal de los Aragonés, presenta una amplia zona residencial con espacios suntuosos, puesfue su quinta de recreo y vivienda de los medieros, título que recaía en una rama secundaria de los mismos Aragonés.

Sin embargo, y aunque la parte de vivienda acapare el mayor protagonismo en cuanto a la calidad de la arquitectura, no debemosolvidar que la principal función de la finca es la carácter agropecuario: de ahí la importancia y magnitud de sus cuerpos de serviciodonde se llevaba a cabo el almacenamiento de productos de secano como almendras, trigo, cebada, maíz, algarrobas, olivas o uva,y el procesamiento de algunos de ellos en almazaras (aceite) y lagares (vino), además de estabulación de ganado y establo para lacaballeriza.

Durante la fase de estudios previos para la elaboración del proyecto arquitectónico de rehabilitación, firmado por el arquitecto JoséLuis Gallardo, pudimos llevar a cabo un estudio parcial de arqueología de la arquitectura, aplicando la metodología habitual de laestratigrafía mural, especialmente útil para analizar las diferentes fábricas y materiales de construcción empleados, los elementosarquitectónicos que componen los edificios históricos y las relaciones crono-estratigráficas existentes entre ellos. El resultado fue laelaboración de una aproximación de la historia arquitectónica del edificio, de la cronología de las diversas acciones constructivas yde la funcionalidad de los distintos espacios de los dos cuerpos principales de la finca: el de vivienda, compuesto por tres crujíasparalelas a fachada, y el de servicios o caballerizas, formado por un cuerpo principal y dos cuerpos laterales presididos por una plazao patio.

El estudio de los tipos de fábrica mural y las relaciones constructivas de la obra original y las reformas posteriores permitieron cen-trar el momento de construcción de la finca en la segunda mitad del siglo XVI o principios del siglo XVII. A partir de esas fechas, sehan determinado dos grandes fases de reforma, la primera centrada hacia finales del siglo XVII o comienzos del XVIII y la segundaa finales del siglo XVIII, momento en el que, salvo ciertas intervenciones posteriores de carácter menor, se conforma el edificio actual.

Según estas primeras apreciaciones, la configuración que nos ha sido legada es el resultado de la interacción de cada una de esasreformas, que modifican profundamente el planteamiento arquitectónico inicial. En el caso concreto de la vivienda, aunque desdesu origen se ha mantenido la división en tres alturas y la compartimentación en tres crujías paralelas a la fachada, se han documen-tado importantes transformaciones a lo largo de la historia del edificio como, por ejemplo, las únicas dos alturas iniciales de la pri-mera crujía o las variaciones en el planeamiento de la torre, primero sin habitaciones de descansillo y posteriormente con estas,pero a cotas distintas a las actuales.

Antes de abordar la descripción de las partes del edificio y las hipótesis de reconstrucción según etapas, comentaremos brevemen-te el tipo de fábrica que casi con exclusividad se documenta en la finca. Se trata de una mampostería careada, en la que se inter-

61

EL MAS DE LA BARBERA� �EL PRIMER INVENTARIO Y LA INTERVENCIÓN ARQUEOLÓGICA DE LA ARQUITECTURAVíctor M. Algarra PardoPaloma Berrocal Ruiz

17

Per als murs fundacionals, el travat de les pedres de paredar es fa amb un morter de calç i arena, al qual s'afegeixen abundants gra-ves; per tant, pot qualificar-se com un formigó de calç i arena. Amb posterioritat, el morter més freqüent va ser el de guix amb méso menys percentatge d'arena, que proporcionava en cada cas una coloració blanquinosa (fase entre els segles XVII i XVIII) o grisen-ca (fase de finals del segle XVIII).

L'ús de la rajola està molt restringit. En trobem, fonamentalment, en el bastiment d'envans a trencajunt de cantell. També s'utilitzaen els forjats de revoltons, sistema estès al llarg de tot l'habitatge. Finalment, es documenta la rajola en l'intradós dels arcs de lacambra, xemeneies, ràfecs i com a sistema de pavimentació en alguns punts.

1. El cos d'habitatge

La lectura de la façana principal anuncia l'estructura en tres crugies paral·leles a la façana i la divisió en tres plantes. No obstantaixò, aprofundint-hi una mica més, podem apreciar que els diferents elements de la façana no mantenen una total coherència com-positiva.

Una de les discordances més cridaneres, però no per això la més important en el resultat final de l'evolució de la casa, és la de lesbalconades que avui es poden apreciar i que fracturen l'especejament de carreuat de la porta. Procedeixen d'una altra propietat dela família Aragonés, i es col·loquen a finals del segle XIX o principis del segle XX, com es pot apreciar en un document fotogràficd'excepció, en què encara podien observar-se els originals finestrals sense balconada.

EL MAS DE LA BARBERAEL PRIMER INVENTARI I LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA DE L'ARQUITECTURA

62

1.

Fig. 11Fotografia antiga de la Barbera en què s'aprecia la façana principal sense els balcons.Fotografía antigua de la Barbera en la que se aprecia la fachada principal sin los balcones.

63

calan algunos cantos de río. Este tipo de fábrica se documenta en las obras de las diferentes fases, en las que varía únicamente eltipo de mortero usado.

Para los muros fundacionales, el trabado de los mampuestos se realiza con un mortero de cal y arena, al que se añaden abundan-tes gravas, por lo que puede calificarse como un hormigón de cal y arena. Con posterioridad, el mortero más frecuente fue el deyeso con un mayor o menor porcentaje de arena, que proporcionaba en cada caso una coloración blanquecina (fase entre los siglosXVII y XVIII) o grisácea (fase de finales del siglo XVIII).

El uso del ladrillo está muy restringido. Fundamentalmente se encuentra en la tabiquería, con tabiques a panderete. También se uti-liza en los forjados de bovedillas, sistema extendido a lo largo de toda la vivienda. Finalmente, se documenta el ladrillo en el intra-dós de los arcos de la cambra, chimeneas, aleros y como sistema de pavimentación en algunos puntos.

1. El cuerpo de vivienda

La lectura de la fachada principal anuncia la estructura en tres crujías paralelas a la fachada y la división en tres plantas. Sin embar-go, profundizando algo más, podemos apreciar que los distintos elementos de la fachada no guardan una total coherencia compo-sitiva.

Una de las discordancias más llamativas, pero no por ello de mayor calado en el resultado final de su evolución, es la de los balco-nes que hoy se pueden apreciar y que fracturan el despiece de sillería de la puerta. Proceden de otra propiedad de la familia Aragonés,recolocándose hacia finales del siglo XIX o principios del siglo XX, como se puede apreciar en un documento fotográfico de excep-ción, donde todavía podían observarse los originales ventanales sin balcón.

En la planta baja y el primer piso, la apertura de los vanos guarda una total simetría, y es el preludio de la compartimentación inte-rior que, salvo ciertas apropiaciones contemporáneas del espacio, sigue el esquema de vivienda organizada en un pasillo central conhabitaciones a cada lado en las tres crujías. Este esquema es el que habitualmente se conoce como de dues mans. Su definicióncomo tipo arquitectónico nace en la época moderna, en torno a los siglos XVI y XVII, momento en el que datamos la fundación deesta vivienda.

En la planta baja, el vano central corresponde a la entrada de la vivienda, solucionada mediante un gran arco de sillería (la piedraes arenisca: de ahí la fuerte erosión que presenta) de medio punto con dovelas molduradas con baquetón en el intradós. Las dosventanas laterales presentan la tipología de la vivienda con alféizar abocinado.

Las variaciones compositivas se observan en el piso superior. En la actualidad, la primera crujía presenta una altura de cubierta pordebajo de la de las crujías segunda y tercera, de manera que se observan las ventanas del orden superior de la cambra, seis en ori-gen. Sobresale como elemento más característico de la vivienda la arcada o loggia de arcos carpaneles, siete en la fachada principaly uno en cada uno de los laterales.

No obstante, esta no fue la configuración original de la fachada. La primera crujía tan sólo dispuso de una altura con cubierta a unagua, de este modo, no solo era visible el orden superior de la cambra, sino también el inferior, que actualmente consiste en unaserie de ventanas interiores entre la cambra y la terraza con arcada.

A finales del siglo XVII o principios del XVIII se recrece un segundo piso en la primera crujía y se abre un paso entre la cambra y elnuevo espacio, que debía de presentar una cubierta a un agua.

En el Archivo del Reino de Valencia se conserva un plano el que se trazan de forma idealizada los términos de Benidorm yVillajoyosa, además de la torre del Aguiló. En el caserío que representa Villajoyosa se rotula un edificio que, sin guardar plenamen-te las características de la finca de la Barbera en esta segunda fase de su evolución arquitectónica, nos sirve de referencia para hacer-nos una idea más ajustada de cómo pudo ser el edificio sin su popular arcada. El edificio representado muestra un gran arco demedio punto en la fachada y en el piso superior se distribuyen tres ventanales sin balcón. Sobre la cubierta a dos aguas sobresaleuna torre muy similar a la de la Barbera.

Será a finales del siglo XVIII cuando definitivamente se fije la terraza porticada o con arcada, que constituye una lectura particular yculta de las naies y riuraus tan habituales en la comarca de la Marina.

18

EL MAS DE LA BARBERAEL PRIMER INVENTARIO Y LA INTERVENCIÓN ARQUEOLÓGICA DE LA ARQUITECTURA1.

En la planta baixa i en el primer pis, l'obertura dels buits presenta una simetria total i és el preludi de la compartimentació interiorque, llevat de certes apropiacions contemporànies de l'espai, segueix l'esquema d'habitatge organitzat en un passadís central ambhabitacions a cada banda en les tres crugies. Aquest esquema és el que habitualment es coneix com de dues mans. La definició coma tipus arquitectònic naix en l'època moderna, cap als segles XVI i XVII, moment en què datem la fundació d'aquest habitatge.

A la planta baixa, l'obertura central correspon a l'entrada de l'habitatge, solucionada mitjançant un gran arc de carreuat (la pedra ésarenosa: per això presenta una forta erosió) de mig punt amb dovelles motlurades amb bordó en l'intradós. Les dues finestres late-rals presenten la tipologia de l'habitatge amb ampit atrompetat.

Les variacions compositives s'observen en el pis superior. En l'actualitat, la primera crugia presenta una altura de coberta per davallde la de les crugies segona i tercera, de manera que s'observen les finestres de l'ordre superior de la cambra, sis originàriament.Destaca com a element més característic de l'habitatge la llotja o loggia d'arcs carpanells, set en la façana principal i un en cadas-cun dels laterals.

No obstant això, aquesta no va ser la configuració original de la façana. La primera crugia tan sols va disposar d'una altura ambcoberta a un aiguavés, d'aquesta manera no només era visible l'esmentat ordre superior de la cambra sinó també l'inferior, queactualment consisteix en una sèrie de finestres interiors entre la cambra i la terrassa amb llotja.

A la fi del segle XVII o principi del XVIII es recreix un segon pis en la primera crugia i s'obri un pas entre la cambra i el nou espai,que havia de presentar una coberta a un aiguavés.

En l'Arxiu del Regne de València es conserva un plànol en què es tracen de forma idealitzada els termes de Benidorm i la Vila18

EL MAS DE LA BARBERAEL PRIMER INVENTARI I LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA DE L'ARQUITECTURA

64

1.

Fig. 12

Plànol de delimitació dels termes de la Vila Joiosa i Benidorm, per Francisco Carrasco (1717). Arxiu del Regne de València, mapes i plànols núm. 1. Plano de deslinde de los términos de Villajoyosa y Benidorm, por Francisco Carrasco (1717) (Archivo del Reino de Valencia, mapas y planos n.o 1).

65

En el interior de la vivienda, la planta baja posee un eje central distribuidor a lo largo de las tres crujías, desembocando en el patiotrasero. Aquí destacan las habitaciones de la mano izquierda, destinadas a despachos, dormitorios y el salón, con un hogar amplioque ocupa todo el ancho de la crujía central, dotado de bancos de obra corridos y una piedra de hogar en el suelo.

En la mano derecha, pero con acceso únicamente desdeel patio trasero, se encuentra la bodega, que ha conser-vado hasta la actualidad diversas tinajas de aceite.

El primer piso fue la planta principal o noble de lavivienda. Allí se situaban en la fachada principal el des-pacho de la parte derecha, el salón central y el come-dor de la parte izquierda. Los dormitorios principalesestaban en la segunda y tercera crujía y también enesta última existía un espacio reservado para salita convistas al patio y una gran despensa.

Como elemento propio de la arquitectura destaca elpavimento del salón central, solado con azulejos deestilo rococó de la serie de los rameados, que puededatarse entre las décadas de 1780 y 1790.

En esta planta se conservaba la mayor parte de losobjetos domésticos y suntuarios hasta fechas recien-tes: cerámicas, piezas de metal, porcelanas, relojes,muebles, cuadros, etc.

La segunda planta estaba destinada a cambra de almacenamiento agrícola en las crujías segunda y tercera, que se dividían longitu-dinalmente por una arcada de tres grandes arcos de medio punto. El resultado, en origen, era un gran espacio libre de comparti-mentaciones, donde se almacenaban los productos del campo y servía, además, para alojar trastos y toda suerte de objetos y uten-silios en desuso. La prueba más evidente de la función de almacenamiento son los abundantísimos grafitis de contarios, es decir,líneas incisas verticales que permitían llevar la contabilidad o administración de los productos que en la cambra se guardaban.

El último nivel de este edificio es el de la torre y las habitaciones a ella asociadas. La torre constituye uno de los elementos máscaracterísticos de la finca. Sin embargo, su conformación actual también presenta diferencias respecto a la que pudo tener en ori-gen, pues opinamos que para entonces la torre no disponía de habitaciones de descansillo. Estas fueron creadas en la fase de fina-les del siglo XVII o comienzos del XVIII, como evidencian las relaciones estratigráficas entre el muro de la caja de la escalera, los delas habitaciones y uno de los grandes arcos centrales de la cambra, que se halla cortado y parcialmente tapiado para la instalaciónde estas habitaciones. Su número varió de tres más la terraza final a las actuales dos habitaciones, al eliminarse el descansillo cen-tral en la segunda mitad del siglo XVIII. Contamos con una fecha post quem para su construcción, centrada en el año 1730, momen-to en el que se trazó esta fecha, junto a otros grafitis, sobre el enlucido de una de estas habitaciones.

El uso de estos espacios debió de ser el de cuarto trastero o desván, como evidencian las baldas de obra en las paredes y los abun-dantes objetos en desuso todavía existentes. Sin embargo, la habitación intermedia pudo ser utilizada también como dormitorio aldisponer de un armario empotrado. La acumulación de grafitis en esta estancia podría indicar la permanencia prolongada de un indi-viduo en este punto.

La torre propiamente dicha presenta una escalera de caracol hasta su salida. Se remata con un chapitel con friso de azulejos del tipomitalat verde y tejado con tejas vidriadas en azul, rematándose con una bola de piedra y una veleta con un corazón asaeteado enun extremo y una flecha en el otro, mientras que el vástago central presenta una decoración en volutas. Estos elementos puedendatarse a inicios del siglo XVII, siguiendo en concreto a patrones de la arquitectura de raíz.

2. Las cuadras o caballerizas

El área de cuadras o caballerizas o, en un sentido más amplio, de servicios de la finca, constituye en la actualidad un conjunto bienarticulado de cuerpos que, sin embargo, poseen un origen constructivo distinto, siendo algunos de ellos el resultado de una readap-

EL MAS DE LA BARBERAEL PRIMER INVENTARIO Y LA INTERVENCIÓN ARQUEOLÓGICA DE LA ARQUITECTURA1.

Fig. 13

Projecte del port de la Vila Joiosa, obra de J. García Campero (1835). Sobre la Vilas'aprecia l'edifici de la Barbera (Museu Naval de Madrid).

Proyecto del puerto de Villajoyosa, obra de J. García Campero (1835). Sobre lavilla se aprecia el edificio de la Barbera (Museo Naval de Madrid).

Joiosa, a més de la torre de l'Aguiló. En el caseriu que representa la Vila es retola un edifici que, sense tenir plenament les caracte-rístiques de la finca de la Barbera en aquesta segona fase de l'evolució arquitectònica, ens serveix de referència per a fer-nos unaidea més ajustada de com va poder ser l'edifici sense la popular llotja de la façana. L'edifici representat mostra un gran arc de migpunt en la façana i en el pis superior es distribueixen tres finestrals sense balconada. Sobre la coberta a dos aiguavesos sobreïx unatorre molt similar a la de la Barbera.

Serà a la fi del segle XVIII quan definitivament es fixe la terrassa porticada o amb llotja, que constitueix una interpretació particulari culta de les naies i riu raus, tan habituals a la Marina.

En l'interior de l'habitatge, la planta baixa presenta un eix central distribuïdor al llarg de les tres crugies, que desemboca en el patide darrere. Ací destaquen les habitacions de la mà esquerra, destinades a despatxos, dormitoris i el saló, amb una llar àmplia queocupa tot l'ample de la crugia central, dotat de bancs d'obra correguts i una pedra de llar a terra.

A mà dreta, però amb accés únicament des del pati de darrere, hi ha el celler, que ha conservat fins a l'actualitat diverses gerres d'oli.

El primer pis va ser la planta principal o noble de l'habitatge. Ací se situaven, a la façana principal, el despatx de la part dreta, lasala central i el menjador de la part esquerra. Els dormitoris principals eren a la segona i tercera crugia, i també en aquesta últimahi havia un espai reservat per a saleta amb vista al pati i un gran rebost.

Com a element propi de l'arquitectura destaca el paviment del saló central, amb rajoles d'estil rococó de la sèrie dels ramejats, quepot datar-se entre les dècades de 1780 i 1790.

En aquesta planta es conservava la major part dels objectes domèstics i sumptuaris fins a dates recents: ceràmiques, peces de metall,porcellanes, rellotges, mobles, quadres, etc.

La segona planta estava destinada a cambra d'emmagatzematge agrícola en les crugies segona i tercera, que es dividien longitudi-nalment per una arcada de tres grans arcs de mig punt. El resultat era, originàriament, un gran espai lliure de compartimentacions,on s'emmagatzemaven els productes del camp i servia, a més, per a allotjar andròmines i tota mena d'objectes i utensilis en desús.La prova més evident de la funció d'emmagatzematge són els abundantíssims grafits de rosaris, és a dir, línies incises verticals quepermetien dur la comptabilitat o l'administració dels productes que es guardaven a la cambra.

L'últim nivell d'aquest edifici és el de la torre i les habitacions que hi té associades. La torre constitueix un dels elements més carac-terístics de la finca. No obstant això, la conformació actual també presenta diferències respecte de la que va poder tenir originària-ment, ja que opinem que en aquells dies la torre no disposava d'habitacions de replanell. Aquestes van ser creades en la fase definals del segle XVII o començaments del XVIII, com evidencien les relacions estratigràfiques entre el mur de la caixa de l'escala, elsde les habitacions i un dels grans arcs centrals de la cambra, que està tallat i parcialment paredat per a la instal·lació d'aquesteshabitacions. El nombre va variar de tres més la terrassa final a les actuals dues habitacions, en eliminar-se el replanell central en lasegona meitat del segle XVIII. Disposem d'una data post quem per a la construcció, centrada en l'any 1730, moment en què es vatraçar aquesta data, al costat d'altres grafits, sobre l'arrebossat d'una d'aquestes habitacions.

L'ús d'aquests espais degué ser de traster o golfes, com evidencien les lleixes d'obra en les parets i els abundants objectes en desúsque encara hi ha. No obstant això, l'habitació intermèdia va poder ser utilitzada també com a dormitori, ja que disposava d'un arma-ri de paret. L'acumulació de grafits en aquesta estança podria indicar la permanència prolongada d'un individu en aquest punt.

La torre pròpiament dita presenta una escala de caragol fins a l'eixida, que acaba amb un capitell amb fris de rajoles del tipus mita-lat verd i teulada amb teules vidriades en blau, coronada amb una bola de pedra i un penell amb un cor sagitat en un extrem i unafletxa en l'altre; la tija central presenta una decoració en volutes. Aquests elements poden datar-se a l'inici del segle XVII, seguint,en concret, patrons de l'arquitectura d'arrel.

2. Els estables o cavallerisses

L'àrea d'estables o cavallerisses o, en un sentit més ampli, de serveis de la finca, constitueix en l'actualitat un conjunt ben articulatde cossos que, no obstant això, tenen un origen constructiu diferent. Alguns d'aquests són el resultat d'una readaptació de l'antigaplanta, de la qual una part s'ha conservat i una altra s'ha eliminat.Hi ha, per tant, una heterogeneïtat quant al ritme constructiu d'aquest sector de la finca i també una diversificació de les funcions

EL MAS DE LA BARBERAEL PRIMER INVENTARI I LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA DE L'ARQUITECTURA

66

1.

67

tación de su antigua planta, de la que una parte se ha conservado y otra se ha eliminado.

Existe, por lo tanto, una heterogeneidad en cuanto al ritmo constructivo de este sector de la finca y también una diversificación delas funciones de los espacios o cuerpos que lo componen. No obstante, las últimas reformas, que dieron como resultado la situa-ción actual, conformaron una planta bien definida, con la planificación suficiente para conseguir un ritmo coherente de los cuerpos.

El área consta de un pasillo, con estancias en su lado derecho, que da acceso a la plaza o patio central, que articula los diferentescuerpos. A derecha e izquierda se desarrollan dos cobertizos con su frente abierto.

El conjunto se cierra con el cuerpo principal de la caballeriza o zona de servicios, compuesto por tres crujías paralelas a la fachada,dividido en dos mitades que marcan su cubierta a dos aguas. Existen un total de siete espacios para usos agropecuarios (pajar, cua-dras, almacenamiento de cosechas, almacén de aperos de labranza) e incluso de producción o elaboración de productos como pudoser el caso del aceite. Esta sería la situación que se gestó a finales del siglo XVIII y que ha llegado hasta nuestros días.

Para su etapa fundacional entre los siglos XVI y XVII, hemos planteado una hipótesis de restitución, basada en la idea de que la zonade servicios estaba constituida por un edificio longitudinal, el cual se adosaba a la mano derecha de la vivienda en su fachada tra-sera y alcanzaba el huerto trasero hasta el mismo punto que la actual edificación de la cuadra. Se trataría de una nave de 22,60 mde longitud por 7,20 m de ancho, que debió de disponer de dos crujías longitudinales de planta baja con un muro central.

3. Inventario de objetos domésticos, de trabajo y suntuarios de la finca

Junto al estudio arqueológico de la arquitectura y la documentación de los grafitis allí conservados, procedimos a la realización delprimer inventario y catalogación de la totalidad de los objetos de la finca de la Barbera. El valor patrimonial del conjunto de objetosmuebles se acrecienta por encontrarse en los propios espacios de uso y/o consumo habituales. Por esta razón, durante el trabajode campo se tuvo un especial cuidado en no perder la información topográfica del contexto espacial en el que se conservaban laspiezas.

La propia signatura o número de inventario de las piezas fue diseñada para que, con tan solo una serie de dígitos, se pudiera entodo momento situar un objeto en su lugar de emplazamiento y no perder así la unidad del conjunto.

Los tres primeros números hacen referencia a la situación o ubicación del objeto en el edificio, según se trate de una habitación dela vivienda, de las cuadras o de los espacios al aire libre. Separados por un guión, otros tres números identifican una pieza particu-lar, contenida en un determinado espacio y, finalmente, en el caso de objetos conservados en el interior de otros objetos se añadentres dígitos más para su individualización, que se unen a los de la pieza contenedor (armarios, baúles, escritorios…). De este modo,la pieza 114-007-011 corresponde a un crucifijo que se hallaba en el interior de un escritorio, que a su vez se localizaba en el salónde la mano derecha en la primera crujía de la primera planta de la vivienda.

Para la catalogación se creó una ficha que recogía las referencias generales de las piezas (tipo/nombre, materia, uso, procedencia…),los datos de localización en el edificio, la descripción y los datos relativos a su conservación, restauración y valoración museográfi-ca. Esta ficha se halla informatizada, siguiendo el programa de base de datos FileMaker Pro.

Se catalogaron cerca de mil objetos, además de un elevado número de piezas de escaso valor conservados en el interior de cajones,armarios, etc., que se registraron en listados de inventario. En total se diferenciaron 37 categorías o grupos genéricos, entre los quepodemos destacar, por la mayor abundancia de piezas o relevancia, los objetos de vajilla, cristalería, cestería, muebles, objetos decocina y hogar, cuadros, instrumentos agrícolas, indumentaria, ajuar doméstico, objetos religiosos, instrumentos de medición, deescritorio, de iluminación, herramientas, además de abundante documentación y una importante biblioteca, fundamentalmente detemática religiosa.

Se trata de un conjunto cerrado y unitario que demuestra la trayectoria de una familia y la representación de la vida cotidiana de laclase social a la que pertenece, en este caso alta, pero también de la clase trabajadora y labriega que mora, cuida y mantiene lafinca a través de sucesivas generaciones.

Gracias a la conservación de los objetos en el interior de la finca podemos realizar una acertada aproximación a la historia de géne-ro, en la que se aprecia la profunda diferencia de tareas y destinos sociales y culturales a los que se veían abocados tanto hombrescomo mujeres, y de la vida familiar desde la niñez hasta la madurez.

EL MAS DE LA BARBERAEL PRIMER INVENTARIO Y LA INTERVENCIÓN ARQUEOLÓGICA DE LA ARQUITECTURA1.

dels espais o cossos que el componen. No obstant això, les últimes reformes, que van donar com a resultat la situació actual, vanconfigura una planta ben definida, amb la planificació suficient per a aconseguir un ritme coherent dels cossos.

L’àrea consta d'un passadís, amb estances al costat dret, que dóna accés a la plaça o pati central, que articula els diferents cossos.A dreta i esquerra es desenvolupen dos rafals amb el front obert.

El conjunt es tanca amb el cos principal de la cavallerissa o zona de serveis, format per tres crugies paral·leles a la façana, dividiten dues meitats que marquen la coberta a dos aiguavesos. Hi ha set espais per a usos agropecuaris (pallissa, estables, emmagatze-matge de collites, magatzem d'eines per a llaurar) i fins i tot de producció o elaboració de productes, com podia ser el cas de l'oli.Aquesta seria la situació que es va gestar a la fi del segle XVIII i que ha arribat fins als nostres dies.

Per a l'etapa fundacional entre els segles XVI i XVII, hem plantejat una hipòtesi de restitució, basada en la idea que la zona de ser-veis estava constituïda per un edifici longitudinal adossat a la mà dreta de l'habitatge en la façana posterior i que arribava a l'hortde darrere fins al mateix punt que l'actual edificació de l'estable. Es tractaria d'una nau de 22,60 m de longitud per 7,20 m d'ample,que devia de disposar de dues crugies longitudinals de planta baixa amb un mur central.

3. Inventari d'objectes domèstics, de treball i sumptuaris de la finca

Al costat de estudi arqueològic de l'arquitectura i de la documentació dels grafits conservats, vam fer el primer inventari i cataloga-ció de la totalitat dels objectes de la finca de la Barbera. El valor patrimonial del conjunt d'objectes mobles s'incrementa pel fet detrobar-se en els mateixos espais d'ús o consum habituals. Per aquesta raó, durant el treball de camp es va tenir una cura especialper no perdre la informació topogràfica del context espacial en què es conservaven les peces.

La mateixa signatura o número d'inventari de les peces va ser dissenyada perquè, amb tan sols una sèrie de dígits, es poguera entot moment situar un objecte en el lloc d'emplaçament i no perdre la unitat del conjunt.

Les tres primeres xifres fan referència a la situació de l'objecte en l'edifici, segons es tracte d'una habitació de l'habitatge, de lescavallerisses o dels espais a l'aire lliure. Separades d'un guió, tres xifres romanes més identifiquen una peça particular, contingudaen un determinat espai i, finalment, en el cas d'objectes conservats en l'interior d'altres objectes s'hi afigen tres dígits més per a laseua individualització, que s'uneixen als de la peça contenidor (armaris, baguls, escriptoris…). D'aquesta manera, la peça 114-007-011, correspon a un crucifix, que es trobava en l'interior d'un escriptori, que al seu torn es localitzava en el despatx de la mà dretaen la primera crugia de la primera planta de l'habitatge.

Per a la catalogació es va crear un model de fitxa que recollia les referències generals de les peces (tipus/nom, matèria, ús, pro-cedència, etc.), les dades de localització en l'edifici, la descripció i les dades relatives a la conservació, restauració i valoració muse-ogràfica. Aquesta fitxa està informatitzada, seguint el programa de base de dades FileMaker Pro.

Es van catalogar prop de mil objectes, a més d'un bon nombre de peces d'escàs valor conservades en l'interior de calaixos, armaris,etc., que es van registrar en llistes d'inventari. En total es van diferenciar 37 categories o grups genèrics, entre els quals podem des-tacar, per la major abundància de peces o rellevància, els objectes de vaixella, cristalleria, cistelleria, mobles, objectes de cuina i llar,quadres, instruments agrícoles, indumentària, aixovar domèstic, objectes religiosos, instruments de mesura, d'escriptori, d'il·lumina-ció, eines, a més de documentació abundant i una biblioteca important, fonamentalment de temàtica religiosa.

Es tracta d'un conjunt tancat i unitari que demostra la trajectòria d'una família i la representació de la vida quotidiana de la classesocial a la qual pertanyen, en aquest cas, la classe alta, però també de la classe treballadora i camperola que habita, cuida i mantéla finca a través de generacions successives.

Gràcies a la conservació dels objectes en l'interior de la finca podem fer una encertada aproximació a la història de gènere, en quès'aprecia la profunda diferència de tasques i destinacions socials i culturals a què es veien abocats tant homes com dones, i de lavida familiar des de la infantesa fins a la maduresa.

La història de la religiositat està també àmpliament representada gràcies als nombrosos objectes piadosos de la col·lecció.

A través de les eines per a llaurar de la casa i de les cavallerisses, així com dels nombrosos grafits, es poden extraure abundantsdades que permeten una excel·lent aproximació a la història econòmica de la Vila en els segles XVIII, XIX i XX.

EL MAS DE LA BARBERAEL PRIMER INVENTARI I LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA DE L'ARQUITECTURA

68

1.

No hem incorporat en aquest article noves dades producte del seguiment de les obres que no hem dut a terme nosaltres.

ARV, Mapes i plans, núm. 1.

17

18

69

La historia de la religiosidad también se encuentra ampliamente representada gracias a los numerosos objetos piadosos de la colec-ción.

A través de los aperos de labranza de la casa y de las cuadras, así como de los numerosos grafitis, se pueden extraer abundantesdatos que permiten una excelente aproximación a la historia económica de la Vila en los siglos XVIII, XIX y XX.

EL MAS DE LA BARBERAEL PRIMER INVENTARIO Y LA INTERVENCIÓN ARQUEOLÓGICA DE LA ARQUITECTURA1.

No se han incorporado en este artículo nuevos datos producto del seguimiento de las obras que no fue llevado a cabo por nosotros.

A.R.V., mapas y planos, n.o 1.

17

18