isbn - la linde arqueologíalalindearqueologia.com/wp-content/uploads/2013/03... · 2017-02-08 ·...

Edita: Ajuntament de la Vila JoiosaCasa Museu la Barbera dels Aragonés

© Els autors© De les característiques de la present edició, Ajuntament de la Vila Joiosa

Sèrie Catàlegs i Memòries de Vilamuseu, no 1

La Vila Joiosa, gener de 2013

Depòsit legal: A 17-2013

ISBN: 978-84-936978-4-6

Editors científics del catàleg: Carmina Bonmatí Lledó, María Jesús Marí Molina, Paula Doncel Recas y AntonioEspinosa Ruiz

Traducció a l’anglès: Daniel Miles (Arqueotrad)

Traducció dels articles al valencià: Secretariat de Promoció del Valencià (Universitat d’Alacant), llevat dels prò-legs i dels capítols VIII.3.10 (“Joies de dol”) i VIII.3.17 (“Altres objectes en la col·lecció de la Barbera”), traduïtsper Agustí Mayor (Tècnic de Normalització Lingüística, Ajuntament de la Vila Joiosa).

Disseny: Tresdedos Infográfica

L'aventura clandestina, el passatemps amb aspiracions artístiques, l'apunt ràpid d'una gestió econòmica, l'afany humà de perduraren el temps, la immediata necessitat de plasmar una imatge o una idea: aquestes poden ser algunes de les motivacions per lesquals un individu utilitza les parets d'un edifici com a suport no concebut per a escriure-hi o traçar-hi un dibuix.

A les masies, alqueries i cases de camp és molt habitual trobar grafits a les parets de certs espais, com són les cambres dels pisossuperiors, destinades de forma general a magatzems o assecadors de productes agrícoles, les cavallerisses, els porxos, els rafals oqualsevol altre cos d'ús econòmic. En aquests punts solem trobar referències escrites o gràfiques d'activitats de tipus econòmic, apartir de línies de comptes, realització de comptes o inscripcions que poden donar notícies de productes emmagatzemats, de la com-pra o venda d'altres o fins i tot de pràctiques relatives a la gestió de la propietat. Però, en altres casos, el grafit és una llicència per-sonal de rememoració, reivindicació, burla, oci, etc. Aquests, com els anteriors, són testimoniatges imprescindibles i directes de lagent que va viure i va utilitzar un determinat edifici al llarg del temps.

1. Característiques dels grafits

Durant els mesos de gener i febrer de l'any 2003 es van portar a terme els treballs de camp de documentació de diversos conjuntssingulars de grafits de la finca la Barbera datats entre els segles XVIII al XX, que s'han revelat com a petites i, en general, anònimesfinestres obertes al passat d'aquest edifici. En la fase de camp es van calcar els grafits mitjançant paper transparent de cel·lofana,i es van enregistrar les dades relatives al suport, la ubicació, les mesures i la tècnica de traçat.

Els espais de la finca on s'han localitzat els grafits són el pis superior o cambra del cos d'habitatge i les cavallerisses i rafals del pati.Són aquestes, justament, les àrees destinades a labors d'emmagatzematge, assecatge i, fins i tot, processament dels productes delcamp, però també espais que habitualment es releguen a trasters poc transitats i a habitació secundària o esporàdica del personalde servei.

En el pis superior de l'habitatge, els grafits es disposen en tres punts: l'escala de caragol de la torre, les petites estances creades enels replanells d'aquesta escala i la mateixa cambra.

Els grafits de l'escala de caragol són mostres aïllades i, a excepció del grafit núm. 23, indeterminades, ja que es tracta de línies otraços incisos o pintats amb almangra, que en el seu moment hagueren de formar part de dissenys que s'han perdut parcialment.

Per la seua banda, en les habitacions que envolten l'escala de caragol, les mostres de grafits són molt més abundants i variades.Aquestes petites estances de planta quadrangular formen una caixa amb almenys tres plantes, degueren construir-se a principis delsegle XVIII i anul·laren parcialment l'arc oest de la cambra. Han arribat als nostres dies com a trasters, però també degueren desti-nar-se a habitació de personal de servei o clientela de la finca. Els grafits es troben aïllats, llevat de la paret nord de la segona plan-ta, en què es registren superposicions i una ocupació de bona part de la paret a partir d'una altura de 0,54 m del sòl. Els grafits uti-litzen com a suport els arrebossats d'algeps dels paraments.

La cambra és el lloc de més concentració de grafits de tota la finca. Aquest espai era destinat fonamentalment al treball agrícolad'emmagatzematge de productes, per aquest motiu el major nombre dels grafits conservats són sèries de línies de comptes, llistesde productes o operacions aritmètiques que fan referència al mateix emmagatzematge.

Un altre grup nombrós és el dels grafits de dissenys de vaixells, una peculiaritat d'incalculable valor històric. L'altura d'aquest edifi-ci, que permetia fins i tot l'observació directa dels vaixells que atracaven a la Vila, i la mateixa vinculació de la seua gent al mar va

EL MAS DE LA BARBERA

ELS GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA Víctor M. Algarra PardoPaloma Berrocal RuizCecilio Sanz

19

70

��

��

S’ha publicat un resum d’aquest article en Algarra i Berrocal, 2009.19

La aventura clandestina, el pasatiempo con aspiraciones artísticas, el apunte rápido de una gestión económica, el afán humano dela perduración en el tiempo, la inmediata necesidad de plasmar una imagen o una idea: estas pueden ser algunas de las motivacio-nes por las que un individuo utiliza las paredes de un edificio como un soporte no concebido para escribir o trazar un dibujo.

En las masías, alquerías y casas de campo es muy habitual hallar grafitis en las paredes de ciertos espacios, como son las cámarasde los pisos superiores, destinadas de forma general a almacenes o secaderos de productos agrícolas, cuadras, porches, cobertizoso cualquier otro cuerpo de uso económico. En estos puntos solemos encontrar referencias escritas o gráficas de actividades de tipoeconómico, como líneas de contarios, realización de cuentas o inscripciones que pueden dar noticias de productos almacenados, decompra-ventas o incluso de prácticas relativas a la gestión de la propiedad. Pero, en otros casos, el grafiti es una licencia personalde rememoración, reivindicación, burla, ocio, etc. Tanto unos como otros son testimonios imprescindibles y directos de las gentesque vivieron y utilizaron un determinado edificio a lo largo del tiempo.

1. Características de los grafitis

Durante los meses de enero y febrero del año 2003 se llevaron a cabo los trabajos de campo de documentación de varios conjuntossingulares de grafitis de la finca de la Barbera datados entre los siglos XVIII y XX, que se han revelado como pequeñas y, por lo gene-ral, anónimas ventanas abiertas al pasado de este edificio. En la fase de campo se procedió al calcado de los grafitis mediante papeltransparente de celofán y se registraron los datos relativos al soporte, ubicación, medidas y técnica de trazado.

Los espacios de la finca donde se han localizado los grafitis son el piso superior o cambra del cuerpo de vivienda y las cuadras ycobertizos del patio. Son estas, justamente, las áreas destinadas a labores de almacenamiento, secado e incluso procesado de losproductos del campo, pero también espacios que por lo habitual se relegaban a trasteros poco transitados y a habitación secunda-ria o esporádica del servicio.

En el piso superior de la vivienda, los grafitis se disponen en tres puntos: en la escalera de caracol de la torre, en las pequeñasestancias creadas en los descansillos de esta escalera y en la propia cambra.

Los grafitis de la escalera de caracol son muestras aisladas y, a excepción del grafiti n.o 23, indeterminadas, pues se trata de líneaso trazos incisos o pintados con almagra que, en su momento, debieron formar parte de diseños que se han perdido parcialmente.

Por su parte, en las habitaciones que envuelven la escalera de caracol, las muestras de grafitis son mucho más abundantes y varia-das. Estas pequeñas estancias de planta cuadrangular forman una caja con al menos tres plantas, debieron construirse hacia prin-cipios del siglo XVIII y anularon parcialmente el arco oeste de la cambra. A nuestro tiempo han llegado como trasteros, pero conanterioridad debieron de destinarse a habitaciones de cierto personal de servicio o a clientela de la finca. Los grafitis se encuentranaislados, a excepción de la pared norte de la segunda planta, donde se registran superposiciones y una ocupación de buena partede la pared a partir de una altura de 0,54 m del suelo. Como soporte utilizan los enlucidos de yeso de los paramentos.

La cambra es el lugar de mayor concentración de grafitis de toda la finca. Este es un espacio destinado fundamentalmente al alma-cenamiento de productos agrícolas, de ahí que el mayor número de grafitis conservado sea el de series de contarios, listas de pro-ductos u operaciones aritméticas que hacen referencia al propio almacenamiento.

Otro grupo numeroso es el de los diseños de barcos, una peculiaridad de incalculable valor histórico. La altura de este edificio, quepermitiría incluso la observación directa de los barcos que atracaban en Villajoyosa, y la propia vinculación de sus gentes al mar fue

71

EL MAS DE LA BARBERA��

�� LOS GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA Víctor M. Algarra PardoPaloma Berrocal RuizCecilio Sanz

19

Se ha publicado un resumen de este articulo en Algarra y Berrocal, 2009.19

ser font d'inspiració per a les persones que els van traçar, fins i tot amb un alt nivell d'execució artística.

Un punt on la concentració de grafits és especialment alta és el parament exterior del cassetó que tanca la caixa de l'escala princi-pal a l'altura de la cambra. El marc és un envà de 2,06 per 1,63 m arrebossat amb morter d'algeps que permet una superfície allisa-da i apta per a traçar-hi grafits. Aquest envà s'ha eliminat en la remodelació, però se'n van extraure dos plafons exposats en la plan-ta baixa de l'edifici.

La gran superposició d'imatges que hi ha, en dificulta la visió i la interpretació. Així mateix, s'hi constata una sèrie de pràctiquesmolt habituals en els conjunts de grafits històrics. D'una banda, s'observen ratlles irregulars, sobretot incises, encara que en altrespunts també n'hi ha de llapis o de carbó, que corresponen a assajos d'escriptura o de traçat. L'execució d'aquestes línies permetfamiliaritzar-se amb l'instrument gràfic o condicionar-lo, com és el cas de l'afilament de la punta d'un llapis. D’una altra banda, s’hipoden veure esborrats parcials d’alguns grafits que, al perdre's o quedar difuminats, deixen lliure el suport per a un nou dibuix.

La tècnica amb què van ser traçats els grafits de la Barbera és majoritàriament la incisió sobre el suport de morter d'algeps. És unatècnica utilitzada tant per a traços simples, dibuixos esquemàtics o elaborats com per a mostres d'escriptura o de xifres. El tipusd'incisió, no obstant això, varia, ja que s'han detectat diversos graus de domini en el maneig de l'instrument incisiu i, fins i tot, unacerta especialització i mestratge amb la combinació d'altres tècniques. N'hi ha de traços basts i gruixuts, que denoten l'ús d'un ins-trument de punta roma, i d'altres ben executats, que indiquen un ús premeditat i estudiat de l'instrument. És el cas d'uns quantsvaixells, en què es combinen línies de gruix divers segons el detall i les dimensions de l'element representat.

El grau més alt de sofisticació el trobem en el grafit núm. 18, que representa un vaixell. Ací es va preparar el suport fumant la paret,fet que va proporcionar un efecte de clarobscur amb parts incises o raspades i d'altres fosques sense incisions.

El llapis o el carbó es van utilitzar exclusivament per al traçat de mostres d'operacions aritmètiques, algunes línies de comptes i inscrip-

EL MAS DE LA BARBERAELS GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

72

��

2.

Fig. 14

Habitació de la torre. / Habitación de la torre.

73

fuente de inspiración para las personas que los trazaron, en ocasiones, con un alto nivel de ejecución artística.

Otro punto donde la concentración de grafitis es especialmente alta es el paramento exterior del casetón que cierra la caja de laescalera principal a la altura de la cambra. El marco es un tabique de 2,06 x 1,63 m enlucido con mortero de yeso, que permite unasuperficie alisada y apta para el trazado de los grafitis. Este elemento se eliminó en la remodelación, pero se extrajeron dos pane-les que han quedado expuestos en la planta baja del edificio.

Existe una gran superposición de imágenes que dificultan la correcta visión e interpretación. Asimismo, se registra una serie de prác-ticas muy habituales en los conjuntos de grafitis históricos. Por un lado, se observan rayas irregulares, sobre todo incisas, pero tam-bién de lápiz o carboncillo, que corresponden a ensayos de escritura o de trazado. La ejecución de estas líneas permite familiarizar-se con el instrumento gráfico o acondicionarlo, como es el caso del afilado de la punta de un lápiz. Por otro lado, se aprecian borra-dos parciales de algunos grafitis que, al perderse parcialmente o quedar difuminados, dejan libre el soporte para un nuevo dibujo.

La técnica con la que fueron trazados los grafitis de la Barbera es mayoritariamente la incisión sobre un soporte de mortero de yeso.Se utilizó tanto para simples trazos, dibujos esquemáticos o elaborados como para muestras de escritura o de cifras. El tipo de inci-sión, sin embargo, varía, ya que se han detectado diversos grados de habilidad en el manejo del instrumento e, incluso, una ciertaespecialización y maestría en la combinación de otras técnicas. Hallamos desde trazos burdos y gruesos, que denotan el uso de uninstrumento de punta roma, hasta otros finos y bien ejecutados, que indican un uso premeditado y estudiado del utensilio. Es elcaso de ciertos barcos, en los que se combinan líneas de diverso grosor según el detalle y tamaño del elemento representado.

El grado de mayor sofisticación se alcanzó en el grafiti n.o 18, que representa un barco. Aquí se preparó el soporte ahumando lapared, lo que proporcionó un efecto de claroscuro mediante la combinación de partes incisas o raspadas con otras oscuras y sin gra-bar.

El lápiz o el carboncillo se utilizaron exclusivamente para el trazado de las muestras de operaciones aritméticas, algunos contariose inscripciones de relaciones de productos. En todos los casos pertenecen a grafitis datados en las últimas décadas del siglo XIX ylas primeras del XX.

Por último, se han registrado escasos ejemplares pintados en rojo o almagra (así el grafiti n.o 43).

EL MAS DE LA BARBERALOS GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

��

2.

Fig. 15Cassetó. / Casetón.

cions de relacions de productes. En tots els casos pertanyen a grafits datats en les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX.

Finalment, s'han registrat escasses mostres de grafits pintats en roig o almangre (com el grafit núm. 43).

2. Tipologia

Hem diferenciat quatre categories: dibuixos de vaixells; inscripcions; línies de comptes, comptes i inscripcions econòmiques; i altresmotius figuratius.

2.1. Dibuixos de vaixells

Juntament amb els traçats de línies de comptes, operacions aritmètiques i inscripcions de productes agrícoles emmagatzemats, larepresentació de vaixells és el grup de grafits més nombrós que hi ha a les parets de la finca la Barbera.

La relació de la Vila Joiosa amb el mar ésben coneguda. Com assenyalen Espinosa,Payà i Llinares (2001, 2), la morfologia delmunicipi, amb sistemes muntanyencs queenvolten la població, ha dificultat històrica-ment els contactes per via terrestre amb lescomarques de l'entorn. No obstant això,aquesta circumstància no ha obstaculitzatel seu desenvolupament. El Mediterrani hasigut la via de comunicació que ha dotat laVila d'una clara vocació marinera. Tal vega-da aquesta idea definisca millor l'entorn enquè es van fer els gravats de vaixells.

Sense necessitat de remuntar-nos a unantic passat fenici, grec o romà molt lligat ala navegació, es poden citar notícies moltmés modernes que avalen aquesta relacióconstant entre la Vila Joiosa i el mar .

En l'obra Relaciones geográficas de TomásLópez, escrita al segle XVIII, poden llegir-senombroses dades referides a activitatsdirectament relacionades amb el mar, acti-vitats que seran una constant en la històriade la ciutat. L’autor esmenta que la platja,per la profunditat que tenia, permetia fon-dejar-hi embarcacions sense perill i, a més,disposava d'un petit port (l'Alcocó) a mitjamilla a llevant, de molta seguretat en elstemporals més forts. La pesca mantenia enel segle XVIII vint grans embarcacions depesca i també d'altres de menors i bolijos,dues parelles de bous de pesca, i d'altresde sardinals, palangres i altres espècies. Lapirateria continuava present en la vida quo-tidiana per múltiples aspectes: perill(saquejos, captura d'esclaus…), despesa endefensa (construcció de torres de defensa,fortaleses…), o obtenció de beneficis per lacaptura de naus i galeres. El comerç dona-


74

��

2.

Fig. 16

Grafit núm. 17. / Grafiti n.o 17.

75

2. Tipología

Hemos diferenciado cuatro categorías de grafitis: dibujos de barcos; inscripciones; inscripciones económicas, contarios y cuentas; yotros motivos figurativos.

2.1. Dibujos de barcos

Junto a los trazados de contarios, operaciones aritméticas e inscripciones de productos agrícolas almacenados, la representación debarcos es el grupo de grafitis más numeroso en las paredes de finca la Barbera.

La relación de Villajoyosa con el mar es bien conocida. Como señalan Espinosa, Payà y Llinares (2001, pág. 2), la morfología del muni-cipio, con sistemas montañosos que rodean la población, ha dificultado históricamente los contactos por vía terrestre con las comar-cas de su entorno. Sin embargo, esta circunstancia no constituyó ningún obstáculo a su desarrollo, dado que encontró en elMediterráneo su vía de comunicación, que la acabó dotando de una clara vocación marinera. Tal vez sea esta idea la que mejor defi-na el entorno en el que se realizaron los grabados de barcos.

Sin necesidad de remontarnos a un antiguo pasado fenicio, griego o romano muy ligado a la navegación, se pueden citar noticiasmucho más modernas que avalan esa constante relación entre Villajoyosa y el mar.

En las Relaciones Geográficas de Tomás López, escritas en el siglo XVIII, pueden leerse numerosos datos referidos a actividades direc-tamente relacionadas con el mar, actividades que serán una constante en la historia de la ciudad. El autor menciona que la playa,por su profundidad, permitía fondear embarcaciones sin peligro y, además, disponía de un pequeño puerto (el Alcocó) a media millahacia levante, de mucha seguridad en los temporales más fuertes. La pesca mantenía en el siglo XVIII veinte grandes embarcacionesde pesca, algunas de menor y boliches, dos parejas de pesca de bou, y otras de sardinales, palangres y otras especies. La pirateríaseguía presente en la vida cotidiana por múltiples aspectos: peligro (saqueos, captura de esclavos…), gasto en defensa (construc-ción de torres de defensa, fortalezas…) u obtención de beneficios por la captura de naves y galeras. El comercio daba trabajo a unamarinería abundante con 40 embarcaciones de tráfico de distinto tonelaje que comerciaban «hasta con reinos extraños». Otros mari-neros servían en la Armada real y en los reales astilleros. Finalmente, cita la importancia del cultivo del esparto para las fábricas decordelería de Villajoyosa.

Antonio José Cavanilles, en 1797, en sus Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reino

de Valencia refiere que 370 hombres se ocupaban en la pesca y en viajes marinos; en obras del esparto, para almadrabas y otrosusos, se empleaban muchísimos más.

En el Diccionario Geográfico, Estadístico, Histórico de Alicante, Castellón y Valencia de 1849, de Pascual Madoz, figuran también unaserie de noticias de Villajoyosa y su partido judicial. Existían 6 fábricas de cordelería de esparto, 8 de cáñamo, 3 de tejidos de lanapara velas de buques. Las mujeres se ocupaban de las fábricas de jarcias y redes para pesca. Los principales ramos de la industriaeran la arriería, la navegación y la pesca. Había 685 individuos entre pilotos, patronos y gente de matrícula embarcados en los bar-cos de la carrera de América y de cabotaje. Tripulaban además 31 embarcaciones de pesca; de estas, 16 con 196 hombres salían cadaabril a cabo Espartel, en la costa de África. Otros 14 o 15 barcos, con 200 hombres, iban a la costa de Estepona de septiembre ajunio. La maestranza se ocupaba de la construcción de barcos menores en la playa, unos 25 barcos anuales de 50 a 150 toneladas.Había 300 hombres más que se ocupaban de varar y botar los barcos y de su carga y descarga. En 1845, las entradas a puerto fue-ron de 467 barcos dedicados al cabotaje, con un total de 46.596 toneladas y 3.144 tripulantes. También entraron 50 barcos con 2.529toneladas y 389 tripulantes del comercio extranjero y de América. Las salidas eran similares.

Como acción de guerra por mar cabe citar que, en 1823, los liberales de Alicante, a bordo de 7 faluchos, hicieron una expedición con-tra Villajoyosa, que resultó fallida.

Por lo tanto, durante los siglos XVIII y XIX, la relación de Villajoyosa con el comercio marítimo, la pesca, la construcción naval y lasindustrias del mar difícilmente pudo ser mayor. Según datos de los autores de esos siglos, había tantos vecinos que se ocupaban enfaenas relacionadas con el mar como familias en la población. En este contexto, es fácil entender cómo los barcos son el principaltema de los grafitis.

En relación con las naves representadas, se han localizado barcos con una, dos y tres velas latinas, navíos de línea y barcos de apa-rejo mixto, con velas cuadras y latinas. Si se exceptúan los navíos de línea, que navegaron por todo el mundo, el resto de barcosrepresentados son típicos del Mediterráneo, aunque ocasionalmente llegaron a navegar en otros mares. Ahora bien, desde que se


��

2.

va treball a una marineria abundant amb 40 embarcacions de tràfic de diferent tonatge, que comerciaven «fins amb regnes estranys».Altres mariners servien en l'Armada reial i en les reials drassanes. Finalment, cita la importància del cultiu de l'espart per a les fàbri-ques de cordilleria de la Vila.

El 1797 Antoni Josep Cavanilles, en les Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reino

de Valencia esmenta que 370 homes s'ocupaven en la pesca i en viatges marins; en obres de l'espart, per a almadraves i altres usos,se n'empraven moltíssims més.

En el Diccionario Geográfico, Estadístico, Histórico de Alicante, Castellón y Valencia de 1849, de Pascual Madoz, figuren també unasèrie de notícies de la Vila Joiosa i el seu partit judicial. Hi havia 6 fàbriques de cordilleria d'espart, 8 de cànem, 3 de teixits de llanaper a veles de bucs. Les dones s'ocupaven de les fàbriques d'eixàrcies i xarxes per a pesca. Els principals rams de la indústria erenl'arrieria, la navegació i la pesca. Hi havia 685 individus entre pilots, patrons i gent de matrícula embarcats en els vaixells de la carre-ra d'Amèrica i de cabotatge. Tripulaven, a més, 31 embarcacions de pesca; d'aquestes, 16 amb 196 homes, salpaven a l'abril al capEspartel, a la costa d'Àfrica. 14 o 15 vaixells més, amb 200 homes, anaven a la costa d'Estepona de setembre a juny. A la platja, lamestrança s'ocupava de la construcció de vaixells menors, uns 25 vaixells anuals de 50 a 150 tones. Hi havia 300 homes més ques'ocupaven de varar i botar els vaixells i de carregar-los i descarregar-los. El 1845 van entrar a port 467 vaixells dedicats al cabotat-ge, amb un total de 46.596 tones i 3.144 tripulants. També van entrar-hi 50 vaixells amb 2.529 tones i 389 tripulants del comerç estran-ger i d'Amèrica. Les eixides eren similars.

Val a dir que el 1823 els liberals d'Alacant a bord de 7 falutxos van atacar la Vila Joiosa des del mar. L'acció no va tenir èxit.

Com podem apreciar, la relació de la Vila Joiosa durant els segles XVIII i XIX amb el comerç marítim, la pesca, la construcció naval iles indústries del mar difícilment va poder ser més intensa. Segons les dades dels autors d'aquests segles, hi havia tants veïns ques'ocupaven en faenes relacionades amb el mar com famílies hi havia en la població. En aquest context és fàcil entendre com els vai-xells són el motiu principal dels grafits.

En relació amb les naus representades, s'han localitzat vaixells amb una, dues i tres veles llatines, navilis de línia i vaixells d'apa-rell mixt, amb veles quadres i llatines. Llevat dels navilis de línia, que van navegar per tot el món, els altres vaixells representatssón típics del Mediterrani, tot i que ocasionalment van navegar en altres mars. Ara bé, des que es va començar a utilitzar habitual-ment la vela triangular en el Mediterrani, entorn als segles VIII-IX, fins al segle XX, sempre hi ha hagut vaixells d'una, dues o tresveles llatines. Aquesta és la dificultat més gran per a identificar els vaixells. Altres problemes afegits per a la identificació correctasón el grau de detall dels dibuixos, els coneixements dels dibuixants o que alguns tipus de vaixells únicament es diferencien en lesdimensions i la datació d'aquests.

En relació amb el diferent nombre de veles llatines que van muntar els vaixells que van navegar en aigües valencianes fins a l’aca-bament del segle XIX, podem esmentar els tipus següents:

2.1.1.Vaixells amb una vela llatina

Galera. Feia uns 40 m d'eslora i 6 de mànega, per la qual cosa era molt allargada (una proporció de 7 a 1, aproximadament). Desplaçavaentre 130 i 170 t. Durant el segle XV i bona part del XVI, la galera va aparellar només una vela llatina, com es pot veure en repre-sentacions de la batalla de Lepanto (1571). A partir del segle XVII va muntar dos pals.

Llaüt. Vaixell de petites dimensions, de 10 a 12 m d'eslora i 4 de mànega, de 30 o 40 t de desplaçament. Es va emprar entre elssegles XV i el XX, principalment per a pesca en el Mediterrani i com vaixell d'avís a la costa; entre la costa i les Balears, per a adver-tir els moviments de vaixells pirates.

Tartana. Embarcació d’una única vela i algun floc, uns 20 m d'eslora i unes 80 t de desplaçament. Es va emprar del segle XVI al XXper a diferents usos costaners, com a veler de càrrega de cabotatge y, de vegades, també armada.

Barca. De dimensió variable i de 10 a 100 t. Va estar en ús del segle XIV al XVII.

Galiota. Galera petita. Només va muntar una vela i va ser molt usada per pirates i corsaris des del segle XVI. Muntava de 16 a 20bancs de remers, amb un sol home per rem. També va ser coneguda com galera subtil o mitja galera.

Fusta. Embarcació més petita que la galiota, molt ràpida i lleugera. Muntava d'11 a 20 bancs de remers i es va usar en labors de


76

��

2.

77

empezó a usar habitualmente la vela triangular en el Mediterráneo, hacia los siglos VIII o IX, hasta el siglo XX, siempre ha habidobarcos de una, dos o tres velas latinas. Esa es la mayor dificultad para la identificación de los barcos. Otros problemas añadidos parala correcta identificación son: el grado de detalle de los dibujos, los conocimientos de los dibujantes o que algunos tipos de barcosúnicamente se diferencien en el tamaño y la datación de los mismos.

Según el número de velas latinas que montaron los barcos que navegaron en aguas valencianas hasta finales del siglo XIX, podemoscitar los siguientes tipos:

2.1.1. Barcos con una vela latina

Galera. Medía unos 40 m de eslora y 6 de manga, por lo que era muy alargada (una proporción de 7 a 1, aproximadamente).Desplazaba de 130 a 170 t. Durante el siglo XV y buena parte del XVI, la galera montó una sola vela latina, como puede verse enrepresentaciones de la batalla de Lepanto (1571). A partir del siglo XVII montó dos palos.

Laúd. Barco de pequeño tamaño, de 10 a 12 m de eslora y 4 de manga, de unas 30 a 40 t de desplazamiento. Se empleó desde elsiglo XV al XX, principalmente para pesca en el Mediterráneo y como barco de aviso en la costa; entre la costa y las Baleares, paraadvertir de movimientos de barcos piratas.

Tartana. Embarcación de una única vela y algún foque, unos 20 m de eslora y unas 80 t de desplazamiento. Se empleó del siglo XVIal XX para diferentes usos costeros, como velero de carga de cabotaje y, a veces, también armada.

Barca. De dimensión variable y de 10 a 100 t. Estuvo en uso del siglo XIV al XVII.

Galeota. Galera pequeña. Solo montó una vela y fue muy apreciada por piratas y corsarios a partir del siglo XVI. Montaba de 16 a 20bancos de remeros, con un solo hombre por remo. Se la conoció a veces como galera sutil o media galera.

Fusta. Embarcación más pequeña que la galeota, muy rápida y ligera. Montaba de 11 a 20 barcos de remeros, y se usó en laboresde trasbordo y cabotaje, además de emplearla en acciones armadas.

2.1.2. Barcos con dos velas latinas

Galera de dos velas. En uso desde finales del siglo XVI hasta finales del XVIII, cuando se construyeron las últimas. Las galeras rea-les llegaron a tener 56 m de eslora y algo menos de 8 de manga. A partir del XVII se las armó con cañones. En España se suprimióla condena a galeras del Código Penal en 1803.

Saetía. Barco de carga de poco calado, similar a la galera, aunque de menor tamaño. Hasta el siglo XVI llevó 2 velas latinas y remos.Aún a finales del siglo XVII se citan sus frecuentes entradas en el puerto de Valencia, que entonces tenía poco fondo.

Falucho. Embarcación de origen árabe que se empleó desde el siglo XV hasta mediados del XX. Se hicieron diferentes. En el sigloXVIII, los faluchos dedicados a la piratería y al corso tenían unos 15 m de eslora y 3,5 de manga.

Londró. Barco a vela y remo, similar a la galera, de construcción más tosca, que se empleó mucho en tareas de cabotaje durante elsiglo XVI en Valencia.

Jabeque. A veces se define como barco con dos palos con velas latinas, aunque es mucho más frecuente citarlo montando tres palos.Los más pequeños tenían unos 27 m de eslora y 150 t de desplazamiento. Se empleó para misiones de vigilancia de la costa medi-terránea. Es muy probable que la cantidad de las velas montadas estuviera en relación con el tamaño de los cascos.

2.1.3. Barcos con tres velas latinas

Galeaza. Galera de gran tamaño, muy lenta y fuertemente artillada, que surgió en el siglo XVI, pero dio muy mal resultado enfrenta-da en combate a galeones artillados. Tuvo una vida corta.Saetía. Embarcación ligera y con poco calado. Se sabe que fue empleada en estas costas como buque de carga hasta finales del sigloXVII. Similar a la galera, aunque de menor tamaño.

Jabeque. Este barco gozó de una gran fama entre la gente del mar por su velocidad, maniobrabilidad y condiciones marineras, y fue


��

2.

transbord i cabotatge, i també en accions de combat.

2.1.2. Vaixells amb dues veles llatines

Galera de dues veles. En ús des de finals del segle XVI fins a finals del XVIII, moment en què es van construir les últimes. Les gale-res reials van arribar a fer 56 m d'eslora i menys de 8 de mànega. A partir del XVII es van armar amb canons. El 1803 es va supri-mir a Espanya la condemna a galeres del Codi penal.

Sagetia. Vaixell de càrrega de poc calat, similar a la galera, encara que de menors dimensions. Fins al segle XVI van aparellar duesveles llatines i rems. Encara se citen a la fi del segle XVII, com a vaixells que entraven freqüentment al port de València, que llavorstenia poc fons.

Falutx. Embarcació d'origen àrab emprada des del segle XV fins a mitjans del XX. Se'n van fer de diferents tipus. En el segle XVIII, elsfalutxos dedicats a la pirateria i al cors feien uns 15 m d'eslora i 3,5 de mànega.

Llondro. Vaixell de vela i rem, similar a la galera, de construcció més tosca, que es va emprar molt en navegació cabotatge durantel segle XVI a València.

Xabec. De vegades es defineix com a vaixell de dos pals amb veles llatines, encara que és molt més freqüent citar-lo arbrat de trespals. Els més menuts feien uns 27 m d'eslora i desplaçaven 150 t. Es va emprar per a missions de vigilància de la costa mediterrà-nia. És molt probable que el nombre de veles que muntava estiguera en relació amb el volum del buc.

2.1.3. Vaixells de tres veles llatines

Galiassa. Galeres de grans dimensions, molt lentes i fortament artillades, que van sorgir en el segle XVI, però van donar molt malresultat en combats amb galions artillats. Van tenir una vida curta.

Sagetia. Embarcació lleugera i de poc calat. Se sap que va ser emprada en aquesta costa com a embarcació de càrrega fins a l'aca-bament del segle XVII. Similar a la galera, encara que de menors dimensions.

Xabec. Aquest vaixell va tenir una gran fama entre la gent del mar per la velocitat, la maniobrabilitat i les condicions marineres quetenia, i va ser un dels millors vaixells de vela. Originàriament va ser un vaixell musulmà, que va començar a construir-se en el segleXV. Va començar navegant a vela i rem. Els rems s'empraven per a aproximar-se a la costa o quan no hi havia vent. Feia de 30 a 40m d'eslora i desplaçava de 300 a 400 t. En el segle XVII muntava 20 canons sobre la coberta, i això el va convertir en un vaixell temi-ble. Es va emprar moltíssim a Algèria i Tunísia en el tràfic de cabotatge. Els pirates barbarescos també el van utilitzar ja que, ambunes magnifiques condicions nàutiques, superava clarament la galera emprada per la monarquia hispànica en els combats. Per aques-ta raó, l'Armada es va veure obligada en el segle XVIII a construir xabecs artillats, la majoria a Cartagena, per a poder lluitar en con-dicions d'igualtat contra els pirates. Solament així, a la fi del XVIII o principis del XIX, es va poder derrotar la pirateria a la costa medi-terrània espanyola. Els més grans que es van construir per a l'Armada desplaçaven 680 t i muntaven 38 canons. Així mateix se'n vanconstruir de 420 t i armament similar, i també d'altres de menors dimensions.

Del xabec es van derivar molts tipus de vaixells mediterranis per a usos diferents, copiant-ne l'aparell o el buc. Com a millor home-natge d'aquest vaixell s'ha dit: «desgraciadament va deixar de construir-se a principis del segle XX».

El 16 d'abril de 1755 davant de les costes de la Vila Joiosa va haver-hi un combat naval, pràcticament a la vista dels veïns. La bata-lla es va lliurar entre una flotilla de tres xabecs algerians, comandada pel pirata Hagi-Mussa, i una altra de cinc xabecs espanyolsamb base a Cartagena, al comandament de la qual hi havia el capità de fragata Josef de Flon. La victòria va ser per a De Flon, des-prés d'un renyit combat de disset hores. És possible que aquest esdeveniment tinga alguna cosa a veure amb el gran nombre dexabecs que hi ha representats a les parets de la Barbera.

Com es pot observar en el grafit núm. 6, hi havia xabecs amb la vela del pal mitjana de menor superfície, model d'ús més freqüentdesprés que es començaren a utilitzar dispositius per a millorar el maneig i l'eficiència del timó adossat al codast. En tots els vai-xells de vela que empraven la vela triangular de popa per a ajudar a governar-lo, es pot observar que la superfície d'aquesta dismi-nueix a partir de principis del segle XVIII, tal com figura en aquest dibuix. En els xabecs que es van construir a Cartagena, cap a1750, la vela del pal mitjana era bastant més petita que la muntada en els pals de proa.


78

��

2.

79

uno de los mejores barcos de vela construidos. En origen fue un barco musulmán que se empezó a construir en el siglo XV. Comenzónavegando a vela y remo. Los remos se utilizaban para aproximaciones a la costa y calmas de viento. De 30 a 40 m de eslora, des-plazaba de 300 a 400 t. En el siglo XVII montaba 20 cañones sobre cubierta, lo que le hizo un barco temible. Se empleó muchísimo

en Argelia y Túnez para el tráfico de cabotaje. Los piratas berberiscos también lo usaron pues, por sus magnificas condiciones náu-ticas, superaba claramente a la galera empleada por España para combatirlo. A cuenta de esto, en el siglo XVIII la Marina españolase vio obligada a construir jabeques artillados, la mayoría en Cartagena, para poder luchar en condiciones de igualdad contra lospiratas. Solo así, a finales del XVIII o principios del XIX, se pudo acabar con la piratería en la costa mediterránea española. Los mayo-res jabeques que se construyeron para la Armada tenían 680 t y 38 cañones. Asimismo, se armaron de 420 t y similar armamento,aunque también hubo otros de menor tamaño.

Del jabeque se derivaron muchos tipos de barcos mediterráneos para diferentes usos, que copiaban el aparejo o el casco. Comomejor homenaje de este barco se ha dicho: «desgraciadamente se dejó de construir a principios del siglo XX».

El 16 de abril de 1755, frente a las costas de Villajoyosa, se libró un combate naval casi a la vista de los vecinos. La batalla enfren-tó a una flotilla de tres jabeques argelinos, comandada por el pirata Achimuza, y otra de cinco jabeques españoles con base enCartagena, al mando del capitán de fragata Josef de Flon. La victoria fue para los españoles, después de un reñido combate de die-cisiete horas. Es posible que este acontecimiento tenga algo que ver con la gran cantidad de barcos de este tipo que se encuentranrepresentados en las paredes de la Barbera.

Como se puede observar en el grafiti n.o 6, existían jabeques con la vela del palo de mesana de menor tamaño, modelo que se usómás frecuentemente cuando se empezaron a utilizar dispositivos para mejorar el manejo y la eficiencia del timón adosado al codas-te. En todos los barcos de vela que empleaban la vela triangular de popa para ayudar a gobernarlo, se puede observar que el tama-ño de la misma se hace menor a partir de principios del siglo XVIII, tal como figura en este dibujo. En los jabeques que se constru-yeron en Cartagena hacia 1750, la vela del palo de mesana era bastante más pequeña que la montada en los palos de proa.

Nao o náu. Barco que transportaba 1.000 t e incluso más. En algunas versiones montó tres velas latinas, aunque no era el aparejomás usual en estas embarcaciones. Se cita muy a menudo actuando en aguas valencianas, como nave mercante o armada durantelos siglos XIV al XVI.

Carabela. Fue muy empleada por castellanos y portugueses en el comercio con Valencia desde el siglo XIV al XVI. Algunos de losmodelos iniciales más pequeños emplearon aparejo de tres velas latinas.

Pinque o pingüe. Construido principalmente en Italia. Se empleó en el siglo XVIII y primer cuarto del XIX. Con aparejo similar al jabe-que, su casco era más redondeado y lleno. Navegaba a vela y remo. Medía unos 25 m de eslora y 6,50 de manga. No tuvo muchoéxito.

Si se busca cuáles de los barcos anteriores pudieron ser los representados en los grafitis estudiados, deberían eliminarse como posi-bles los que ya no se empleaban en los siglos XVIII y XIX, los que no navegaban habitualmente por esta zona y aquellos que los tex-tos no citan en relación con el comercio valenciano o con los hechos de armas y de piratería que se vivieron en estas costas. Conesto se reducirá bastante la lista anterior.

De los barcos de un solo palo, los representados únicamente pudieron ser laúdes, tartanas o galeotas. Laúdes y tartanas fueronempleados en los siglos citados, principalmente en labores de pesca y cabotaje, mientras que las galeotas fueron utilizadas por lospiratas y por la Armada hasta el siglo XVIII. Toda la familia de galeras llevaba una característica toldilla cubierta a popa y un baupréshorizontal y bastante alargado bajo la batería de proa. El número de galeotas fue escaso en el siglo XVIII (diez en todo el siglo), yen el XIX ya no se emplearon. No solo actuaron en el Mediterráneo. Así pues, laúdes o tartanas parecen ser los barcos de un palo dibujados (grafitis n.o 2, 3, 5 y 13). Ambos barcos, los más utilizados


��

2.

Fig. 17

Falutx (model).Falucho (modelo).

Fig. 18

Xabec artillat de tres pals (model). Jabeque artillado de tres palos (modelo).

Fig. 19

Xabec bergantí (model). Jabeque bergantín (modelo).

Fig. 20

Navili línia (model).Navío línea (modelo).

Nau. Amb capacitat per a carregar 1.000 t i fins i tot més. En algunes versions muntava tres veles llatines, encara que no era l'apa-rell més usual en aquestes embarcacions. Sovint apareix citada com a nau mercant o armada durant els segles XIV al XVI a la costavalenciana.

Caravel·la. Va ser molt emprada per castellans i portuguesos en el comerç amb València, des del segle XIV fins al XVI. Alguns delsmodels inicials més petits van emprar aparell de tres veles llatines.

Pinc. Construït principalment a Itàlia. Es va emprar en el segle XVIII i primer quart del XIX. L'aparell era similar al del xabec, peròamb el buc més arredonit i ple. Navegava a vela i rem. Feia 25 m d'eslora i 6,50 m de mànega, aproximadament. No van tenir granèxit.

Si busquem quins de tots aquests vaixells van poder ser els representats en els grafits estudiats, hauríem d'eliminar com a possi-bles els que ja no s'empraven en els segles XVIII i XIX, els que no van navegar habitualment per aquesta zona i els que no s’esmen-ten en els textos en relació amb el comerç valencià o els fets d'armes i de pirateria que es van viure en aquestes costes. Amb aixòes reduirà bastant la llista anterior.

Dels vaixells d'un sol pal, els representats únicament van poder ser llaüts, tartanes o galiotes. Llaüts i tartanes van ser emprats enels segles citats, principalment en labors de pesca i cabotatge, mentre que les galiotes van ser utilitzades pels pirates i per l'Armadafins al segle XVIII. Tota la família de les galeres duia una toldilla coberta a popa característica i un bauprès horitzontal i bastant allar-gat sota la bateria de proa. El nombre de galiotes va ser escàs en el segle XVIII (deu en tot el segle), i en el XIX ja no es van emprar.No van navegar únicament en el Mediterrani.

Per tant, llaüts o tartanes semblen ser els vaixells d'un pal dibuixats (grafits núm. 2, 3, 5 i 13). Els dos vaixells, els més utilitzats enels segles XVIII i XIX a les costes valencianes, van estar en ús des d'abans del segle XVIII fins a principis del XX, i tenien el mateixaparell. Es diferenciaven únicament que la tartana era de majors dimensions.

Dels vaixells de dos pals amb vela llatina, els que més possibilitats tenien d'haver sigut representats van ser la galera, la sagetia, elxabec de dos pals i els falutxos.

La galera, igual que la galiota, va perviure fins que Ferran VI, el 1748, va suprimir el cos de galeres. Tanmateix, la reaparició de lapirateria va portar Carles III a restablir-la el 1784. En tot el segle XVIII es van emprar 9 galeres a Espanya i 3 a Amèrica. A la fi de lacentúria, les galeres i galiotes eren vaixells molt superats. Les últimes es van desarmar a Cartagena el 1800.

La sagetia era un vaixell medieval mediterrani, similar a les galeres encara que més petit, que es va modificar i va arribar a arbrardos o tres pals. En el segle XVII encara es va utilitzar en transport de cabotatge en ports de València. També es va armar amb doscanons en la galeria de proa i altres dos en popa, i va ser emprada pels pirates i contra ells.

El falutx és un vaixell que va començar a usar-se en el Mediterrani en el segle XV, amb el pal de proa normalment inclinat cap avant.Bastants de les versions d'aquest vaixell es van destinar a la pirateria i al cors. També va ser el vaixell de dos pals i veles llatinesmés emprat en els segles XVIII i XIX per aquestes aigües. Va continuar construint-se fins a principis del segle XX. Aquestes caracte-rístiques semblen identificar-se en els dibuixos dels grafits núm.7, 15 i 21.

Dels vaixells de tres pals amb veles llatines, els que van tenir més possibilitats de ser representats van ser la sagetia, el xabec i elpinc.

La sagetia va perviure durant el segle XVIII. S'han trobat cites que parlen de la seua presència en aquest moment en operacionsnavals de diversos escenaris, com a transport i com a vaixell artillat.

El pinc, originari de Gènova, va ser utilitzat principalment en labors de transport entre el sud de França i la costa algeriana, encaraque també n'hi va haver uns quants a Catalunya. Tenia bastant mànega en la zona de bodega per a augmentar la seua capacitat, iuna toldilla elevada sobre la línia de coberta.

El xabec va ser, tal vegada, el més ràpid dels velers àrabs; com a detall pot dir-se que l'última coberta de toldilla sobresortia del bucper popa. En el segle XVIII, l'Armada espanyola en va construir 47 per a combatre d’altres: els dedicats a la pirateria. Si s'hi sumen elsespanyols, francesos, italians i nord-africans emprats en el tràfic de mercaderies, és clar que els vaixells amb tres veles llatines que


80

��

2.

81

en los siglos XVIII y XIX en las costas valencianas, estuvieron en uso desde antes del siglo XVIII hasta principios del XX, y tenían elmismo aparejo, con la única diferencia de que la tartana era de mayor tamaño.

De los barcos de dos palos con vela latina, aquellos con más posibilidades de haber sido representados fueron la galera, la saetía,el jabeque de dos palos y el falucho.

La galera, al igual que la galeota, pervivió hasta que Fernando VI, en 1748, suprimiera el cuerpo de galeras. Sin embargo, por haberreaparecido la piratería, Carlos III lo volvió a restablecer en 1784. En todo el siglo XVIII se emplearon 9 galeras en España y 3 enAmérica. Al final de la centuria, galeras y galeotas eran barcos muy superados. Las últimas se desarmaron en Cartagena en 1800.

La saetía era un barco medieval mediterráneo similar a las galeras, aunque más pequeño, que se fue modificando y llegó a montardos y tres palos. En el siglo XVII aún se utilizó en transporte de cabotaje en puertos de Valencia. En ocasiones fue armada con doscañones en la galería de proa y otros dos en popa, y fue empleada por los piratas y contra ellos.

El falucho es un barco que se empezó a usar en el Mediterráneo en el siglo XV, con el palo de proa normalmente inclinado haciadelante. Bastantes de las versiones de este barco estuvieron destinadas a la piratería y al corso. También fue el barco de dos palosy velas latinas más empleado en los siglos XVIII y XIX por estas aguas. Se siguió construyendo hasta principios del siglo XX. Sus carac-terísticas parecen identificarse en los barcos dibujados en los grafitis n.o 7, 15 y 21.

De los barcos de tres palos con velas latinas, los que tuvieron más posibilidades de ser representados son la saetía, el jabeque y elpingüe.

La saetía pervivió durante el siglo XVIII. Se han encontrado citas que hablan de su presencia en ese momento en operaciones nava-les de diversos escenarios, como transporte y como barco artillado.

El pingüe, originario de Génova, fue utilizado principalmente en labores de transporte entreel sur de Francia y la costa argelina, aunque también hubo algunos en Cataluña. Tenía bas-tante manga en la zona de bodega para aumentar su capacidad, y una toldilla elevadasobre la línea de cubierta.

El jabeque fue, tal vez, el más rápido de los veleros árabes; como detalle se puede citarque la última cubierta de toldilla sobresalía del casco por popa. En el siglo XVIII, la Armadaespañola construyó 47, que se emplearon en la lucha armada contra otros del mismo tipo:los dedicados a la piratería. Si a estos se les suman los españoles, franceses, italianos ynorteafricanos empleados para el tráfico de mercancías, es claro que los barcos con tresvelas latinas que más se vieron en esa época en estas costas fueron, precisamente, losjabeques (grafitis n.o 4, 6, 8, 10, 12, 13, 14, 16, 20, 21).

2.1.4. Otros barcos identificados en la Barbera dels Aragonés

Navíos de línea. El grafiti 11 y uno de los barcos del conjunto n.O 19 corresponden a naví-os de línea. Una de las escuadras de estos navíos tenía su base en Cartagena, donde tam-bién se construyeron bastante de ellos, por lo que no sería extraño verlos navegar frentea la costa de Villajoyosa durante los siglos XVIII y XIX.

Este tipo de barco tuvo su origen en 1637, cuando Carlos I de Inglaterra pidió al construc-tor Phineas Pett que proyectara el mayor barco del mundo: el Sovereign of the Seas. Pocodespués, Inglaterra, Holanda, Francia y, años más tarde, España disponían de numerososnavíos de línea en sus flotas. Perduraron como los mayores buques de guerra hasta ladécada de 1860, cuando empezaron a ser sustituidos por barcos con blindaje de hierro,propulsados a vela y vapor.

Fueron barcos de unos 55 a 65 m de eslora, 15 a 16 de manga y de 1.200 a 2.000 t de des-plazamiento. Montaron tres palos cruzados, con vela latina en la parte baja del palo demesana. En 1705 se añadieron los foques en la proa, y hacia 1745 se empezó a suprimirla parte de proa de la vela latina, dando lugar a la vela cangreja, que todos los navíos ya montaban en el palo de mesana en el 1800.


��

2.

Fig. 22

Grafit 19.Graffiti 19.

més es van veure en aquesta època en aquestes costes van ser precisament els xabecs (grafits núm. 4, 6, 8, 10, 12, 13, 14, 16, 20,21).

2.1.4. Altres vaixells identificats en la Barbera dels Aragonés

Navilis de línia. El grafit núm. 11 i un dels vaixells del conjunt núm. 19 corresponen a navilis de línia. Unade les esquadres de navilis tenia la base a Cartagena, on també se'n van construir bastants, per això no eraestrany veure'ls navegar davant de la costa de la Vila Joiosa durant els segles XVIII i XIX.

Aquest tipus de vaixell va tenir l'origen el 1637, quan Carles I d'Anglaterra va demanar al constructor PhineasPett que projectara el major vaixell del món: el Sovereign of the Seas. Poc temps després, Anglaterra, Holanda,França i, uns quants anys més tard, Espanya, disposaven de nombrosos navilis de línia en les seues flotes.Van perdurar com els majors bucs de guerra fins a la dècada de 1860, quan van començar a ser substituïtsper vaixells amb blindatge de ferro, propulsats a vela i vapor.

Van ser vaixells d'uns 55 a 65 m d'eslora, 15 o 16 m de mànega i de 1.200 a 2.000 t de desplaçament. Van arbrar tres pals encreuats,amb vela llatina en la part baixa del pal mitjana. El 1705 es van afegir els flocs a proa, i cap al 1745 es va començar a suprimir lapart de proa de la vela llatina, donant lloc a la vela aurica que tots els navilis ja armaven el 1800 en el pal mitjana.

Vaixells d'aparell mixt, amb veles quadres i llatines. El místic és un vaixell d'origen espanyol de tres pals amb veles llatines en trin-quet i mitjana i dues veles quadres en el pal major. Per l'aparell vèlic que arma també rep el nom, més apropiat, de xabec bergan-tí. Els grafits interpretats com a místics són els núm. 1, 9, i 18.

Es tracta d'un vaixell de cabotatge d'una vintena de m d'eslora i un desplaçament d'unes 80 t. Es va emprar preferentment en elssegles XVIII i XIX a les costes espanyoles i marroquines. En el Museu de Barcelona es conserva un plafó de ceràmica que represen-ta aquest tipus de vaixell, artillat, procedent de l'oratori del Gremi de Mariners de Palma de Mallorca, datat el 1779.

Hi havia una altra versió d'aquest vaixell, amb vela similar, coneguda com a pollacra o xabec pollacra, que va començar a construir-se a França i Espanya a partir de finals del XVII o principis del XVIII. Com a aparell armava una vela llatina en el pal de proa; unavela triangular, sota una altra de quadra, en el pal mitjana; i veles quadres en el pal major. Tenia un buc fi i ràpid, derivat delsemprats en vaixells musulmans, i va estar dedicat al tràfic de mercaderies. També van construir-se altres vaixells amb el mateix buc, amb els dos pals de proa amb veles quadres i llatina en el de mitjana, quevan ser coneguts com a pollacres o xabec pollacra. Se'n van construir diversos a les Balears a mitjan segle XVIII.

2.2. Inscripcions

El nombre de grafits que inclouen una xifra o un text no relacionats amb la comptabilitat de productes agrícoles és escàs en el con-junt de la finca. D'aquests, la major part correspon a noms d'individus.

El grafit núm. 24 correspon al nom complet d'un membre de la família: Francisco Aragonés. En ell destaca l'ús de la r en forma d'as-pa o x. A partir de l'examen paleogràfic, s’ha pogut datar clarament en el segle XVIII.

També de la família Aragonés són les pràctiques d'escriptura del grafit núm. 27, que reuneix diversos textos en què es repeteix total-ment o parcialment aquest cognom. En tots els casos es cometen faltes ortogràfiques: «araragones», «arar…» o «arargones». Aquestfet, junt amb l'arredoniment excessiu i la incorrecta modulació entre lletres, denoten la curta perícia de l'autor, tal vegada un xiqueten procés d'aprenentatge que encara no havia arribat a un nivell òptim d’escriptura.

Hi ha dos noms més complets, Juan Bartolomé (núm. 25) i Cristóbal de la Torreta (núm. 29), aquest últim molt pròxim al grafit tambétextual núm. 28, amb el qual manté unes certes similituds en el traçat de la v i de la t amb un apèndix superior corbat. La Torretapot fer referència, al marge d'un cognom, a un topònim, ja que la família Aragonés posseïa l'heretat coneguda amb aquest nom, alsafores de la ciutat, uns set-cents metres al nord de la Barbera.

Finalment, també s'ha registrat un nom aïllat «Jayme» (núm. 30), que pot fer referència a un altre membre de la família Aragonés,que va tenir una llarga nòmina de individus amb aquest nom al llarg dels segles XVIII al XX.

A més de noms propis, el grafit més interessant és el núm. 28, en què s'introdueix una versió antiga de l'actual «tonto el que lo


82

��

2.

Fig. 21

Tartana (model).Tartana (modelo).

83

Barcos de aparejo mixto, con velas cuadras y latinas. El místico es un barco de origen español de tres palos con velas latinas en trin-quete y mesana y dos velas cuadras en el palo mayor. Por el aparejo vélico montado también recibe el nombre, más apropiado, dejabeque bergantín. Los grafitis interpretados como tal son los no 1, 9, y 18.

Se trata de un barco de cabotaje de una veintena de m de eslora y un desplazamiento de unas 80 t. Se empleó preferentemente enlos siglos XVIII y XIX en las costas españolas y marroquíes. En el Museo de Barcelona se conserva un panel de cerámica que repre-senta este tipo de buque, armado, procedente del oratorio del Gremio de Marineros de Palma de Mallorca, fechado en 1779.

Existía otra versión de este barco, con vela similar, conocida como polacra o jabeque polacra, que se empezó a construir en Franciay España a partir de finales del XVII o principios del XVIII. Como aparejo montaba una vela latina en el palo de proa; una vela trian-gular bajo otra cuadra, en el palo mesana; y velas cuadras, en el palo mayor. Tenía un casco fino y rápido, derivado de los emplea-dos en barcos musulmanes, y estuvo dedicado al tráfico mercante.

También se construyeron otros barcos con el mismo casco, y con los dos palos de proa con velas cuadras y latina en el palo de mesa-na, que fueron conocidos como polacras o jabeques polacra. Se construyeron varios de estos en las Baleares a mediados del siglo XVIII.

2.2. Inscripciones

El número de grafitis que incluyen una cifra o un texto no relacionados con la contabilidad de productos agrícolas es escaso en elconjunto de la finca. De estos, la mayor parte corresponden a nombres de individuos.

El grafiti n.o 24 corresponde al nombre completo de un miembro de la familia: Francisco Aragonés. En él sobresale el uso de la r enforma de aspa o x. A partir del examen paleográfico, se ha podido datar claramente en el siglo XVIII.

También de la familia Aragonés son las prácticas de escritura del grafiti n.o 27, que reúne varios textos en los que se repite total oparcialmente el apellido. En todos los casos se cometen faltas ortográficas: «araragones»,« arar…» o «arargones». Este hecho, unidoa la excesiva redondez y la incorrecta modulación entre letras, denota la poca pericia del autor, tal vez un niño en proceso de apren-dizaje que todavía no había alcanzado un nivel óptimo de escritura.

Otros dos nombres completos son los de Juan Bartolomé (n.o 25) y de Cristóbal de la Torreta (n.o 29), este último muy próximo algrafiti también textual n.o 28, con el que guarda ciertas similitudes en el trazado de la v y de la t, con un apéndice superior curva-do. La Torreta puede hacer referencia, al margen de un apellido, a un topónimo, pues la familia Aragonés poseía la heredad conoci-da con este nombre, en las afueras de la ciudad, unos setecientos metros al norte de la Barbera.

Finalmente, también se ha registrado un nombre aislado «Jayme» (n.o 30), que puede hacer referencia a otro miembro de la familiaAragonés, que contó con una larga nómina de individuos con este nombre a lo largo de los siglos XVIII al XX.

Además de nombres propios, el grafiti más interesante es el n.o 28, en el que se introduce una versión antigua de la actual «tontoel que lo lea», con la frase «todos los que leiesen este rrenglon serian unos grandes vorricos io me alegro», escrito en una sola línea.Desde el punto de vista paleográfico se observan rasgos que podrían datar el texto en el siglo XVII, como los ápices superiores dela t, v y l, aunque otros, como el uso de la r en forma de aspa pueden situarnos ya en el siglo XVIII.

En este apartado incluimos un grafiti que reúne dos monogramas (n.o 23). El primero es la interjección Vitor, que corresponde a laexclamación de alegría en señal de victoria o de consecución de una acción, y que tradicionalmente se pintaba en las paredes delas universidades después de obtener un grado académico o una cátedra. El segundo es el monograma de Ave Maria, formado porlas iniciales AM.

El último grafiti (no 26) de este grupo es el de las cifras repetidas «1730», que interpretamos como un año, y que podría datar algu-nos de los grafitis de la pared norte de la habitación de la torre.

2.2.1. Inscripciones económicas, contarios y cuentas

El grupo más numeroso de testimonios recuperados es el de aquellos grafiti relacionados con la gestión económica de productos delcampo. Tanto en las cambras como en los cuerpos del patio se registran numerosos grafitis conocidos como contarios, consistentesen series de trazos verticales que facilitan la contabilidad de unidades de un determinado producto. Estas series pueden ser muy


��

2.

lea», amb la frase «todos los que leiesen este rrenglon serian unos grandes vorricos io me alegro», escrit en una sola línia. Des delpunt de vista paleogràfic s'observen trets que podrien datar el text en el segle XVII, com els àpexs superiors de la t, v i L, encaraque d'altres, com l'ús de la r en forma d'aspa, poden situar-nos ja en el segle XVIII.

En aquest apartat incloem un grafit que reuneix dos monogrames (núm. 23). El primer és la interjecció Vitor, que correspon a l'ex-clamació d'alegria en senyal de victòria o de consecució d'una acció, i que tradicionalment es pintava a les parets de les universi-tats després d'obtenir un grau acadèmic o una càtedra. El segon és el monograma de Ave Maria, format per les inicials AM.

L'últim grafit (núm. 26) d'aquest grup és el de les xifres repetides «1730», que interpretem com un any i que podria datar algunsdels grafits de la paret nord de l'habitació de la torre.

2.2.1. Inscripcions econòmiques, línies de comptes i comptes

El grup més nombrós de testimoniatges recuperats és el dels grafits relacionats amb la gestió econòmica de productes del camp.Tant en les cambres com en els cossos del pati es registren nombrosos grafits consistents en sèries de traços verticals que facilitenla comptabilitat d'unitats d'un determinat producte. Aquestes sèries poden ser molt llargues, fins i tot superar les 50 línies i, en gene-ral, parteixen totes elles d'una línia horitzontal superior, com si se'n penjaren. També hi ha línies horitzontals cap a la meitat de lesverticals, traçades possiblement després de comptar-ne la totalitat. No obstant això, en ocasions s'observa més d'una línia horitzon-tal en paral·lel, fet que pot interpretar-se com a recomptes successius. De les nombroses evidències, s'ha seleccionat el grafit núm.37, format per 44 línies verticals i una horitzontal superior que les uneix. La numeració va de dreta a esquerra, de manera que lesdues primeres línies, més curtes, són posteriors al traçat original del rosari. Eliminades aquestes dues línies, sobre la número vint-i-cinc apareix la xifra 25 i deu línies després apareix la xifra 10.

Hem relacionat també amb la gestió econòmica els diversos comptes traçats al llapis amb operacions aritmètiques diverses (sumes,restes, multiplicacions i divisions). Pel tipus d'instrument gràfic emprat, les anotacions de productes, en particular d'ametles, s'hand'associar al grup de grafits de finals del segle XIX i principis del XX.

Els grafits núm. 31 al 35 arrepleguen relacions de productes comptabilitzats en les dates que se citen (1886, 1898, 1901 i 1905). Seseparen per varietats d'ametla: comuna, amollar i amarga, i es comptabilitzen per cafissos i barcelles. Aquestes són mesures d'àrids:una barcella són 20,775 litres i un cafís són 12 barcelles.

Esmentarem finalment el grafit núm. 36, situat en el porxo del pati de l'edifici principal, sobre l'arrebossat d'algeps del paredat d'unantic buit. Encara que no es tracten d'una relació de productes del camp, s'ha inclòs per afinitat en aquest apartat. Aquest testimo-niatge és de gran importància per a la història constructiva de l'edifici, ja que en aquest se cita una relació de materials de cons-trucció. Els assentaments es reparteixen en sis dies, els 4, 23 i 25 d'un mes i els dies 1, 3 i 8 del següent. En total es comptabilit-zen 28 cafissos d'algeps (al voltant de 6.980 l), un carro d'arena i rajoles. L'arena i l'algeps són els dos materials amb què s'elaborael morter de travat de la fàbrica de maçoneria de la fase del cos dels estables que, en l'estudi d'estratigrafia dels murs de l'edifici,vam poder datar a l'entorn de finals del segle XVIII o principis del XIX, època en què també es data el grafit a partir de la paleogra-fia, que bé podria fer referència a alguns dels materials emprats en aquestes obres. Sobre la relació de materials apareix la paraula«Mallol» (vinya jove). Opinem que en aquest cas ha de tractar-se d'un cognom, també existent, d'un individu relacionat amb el tras-llat, la compra o la comptabilització dels materials.

2.3. Altres motius figuratius

De tema figuratiu, a més dels que mostren traços simples o ratlles de difícil interpretació i fins i tot de dubtosa filiació a un dissenyconcret, s’han documentat altres exemples. En general, es tracta de mostres d'escàs valor artístic o de pobra execució, en contrastamb el dibuix d'alguns vaixells.

Els grafits núm. 38 i 39 pertanyen a sengles dibuixos pròxims entre si del que semblen aus, representades amb cos corbat, cua, potesamb garra i bec.

El grafit núm. 40 correspon a un cor sagital, habitual des del barroc en la iconografia religiosa com a símbol de devoció, del qual sor-geix un ram. Igualment d'índole religiosa és el grafit 42, que unifica dues agrupacions de creus llatines, que remeten a un camp decreus d'un calvari.

Una de les escasses mostres de grafit pintat amb almangra és el número 43, que correspon a una figura antropomorfa muntada en


84

��

2.

85

largas, incluso superar las 50 líneas, y por lo general parten todas ellas de una línea horizontal superior, como si se colgaran de ella.También existen líneas horizontales hacia la mitad de las verticales, posiblemente trazadas después de contar el total. No obstante,en ocasiones se observa más de una línea horizontal en paralelo, lo que puede interpretarse como recuentos sucesivos. De las nume-rosas evidencias, se ha seleccionado el grafiti n.º 37, formado por 44 líneas verticales y una horizontal superior que las une. La nume-ración va de derecha a izquierda, de manera que las dos primeras líneas, más cortas, son posteriores al trazado original del conta-rio. Eliminadas estas dos líneas, sobre la número veinticinco aparece la cifra 25 y diez líneas después aparece la cifra 10.

También con la gestión económica hemos relacionado las diversas cuentas trazadas a lápiz con operaciones aritméticas diversas(sumas, restas, multiplicaciones y divisiones). Por el tipo de instrumento gráfico, se han de asociar al grupo de las anotaciones deproductos, en particular de almendras, fechables a finales del siglo XIX y principios del XX.

Los grafitis 31 al 35 recogen relaciones de productos contabilizados en las fechas que se citan (1886, 1898, 1901 y 1905). Se separanpor variedades de almendra: comuna, amollar y amarga, y se contabilizan por cahíces (cafís, en valenciano) y barchillas (barcelles,en valenciano). Estas son medidas de áridos, de las que una barchilla son 20,775 litros en la provincia de Alicante, y un cahíz equi-vale a 12 barchillas.

Mencionaremos por último el grafiti n.º 36, situado en el porche deledificio principal del patio, sobre el enlucido de yeso del tapiado deun antiguo vano. Aun no tratándose de una relación de productos delcampo, se ha incluido en este apartado por afinidad. Su testimonio esde gran importancia para la historia constructiva del edificio, pues citauna relación de materiales de construcción. Los asientos se repartenen seis días, los 4, 23 y 25 de un mes y los días 1, 3 y 8 del siguien-te. En total se contabilizan 28 cahíces de yeso (alrededor de 6.980 l),un carro de arena y ladrillos. La arena y el yeso son los dos materia-les con los que se elabora el mortero de trabado de la fábrica de mam-postería del cuerpo de cuadras que, en el estudio de estratigrafíamuraria del edificio, pudimos datar en torno a finales del siglo XVIII oprincipios del XIX, época en la que se data también el grafiti a partirde la paleografía, por lo que bien podría hacer referencia a algunosde los materiales empleados en estas obras. Sobre la relación demateriales aparece la palabra Mallol, que en valenciano se traducecomo majuelo o viña joven. Opinamos que en este caso debe tratar-se de un apellido, también existente, de un individuo relacionado conel traslado, la compra o la contabilización de los materiales.

2.3. Otros motivos figurativos

De tema figurativo, además de aquellos que muestran simples trazoso rayas de difícil interpretación e incluso de dudosa filiación a un dise-ño concreto, se han documentado algunos ejemplos. En general, setrata de muestras de escaso valor artístico o de pobre ejecución, encontraste con ciertos dibujos de barcos.

Los grafitis 38 y 39 pertenecen a sendos dibujos próximos entre sí delo que parecen aves, representadas con cuerpo curvado, cola, patascon garra y pico.

El grafiti 40 corresponde a un corazón asaeteado, habitual desde elBarroco en la iconografía religiosa como símbolo de devoción, del quesurge un ramo. Igualmente de índole religiosa es el grafiti 42, que uni-fica dos agrupaciones de cruces latinas, que remiten a un campo decruces de un calvario.

Una de las escasas muestras de grafiti pintado con almagra es el n.º43, que corresponde a una figura antropomorfa montada en una cruz


��

2.

Fig.23.

Grafit 43.Graffiti 43.

una esquemàtica creu. Podria interpretar-se com un espantaocells o, fins i tot, com un penell, si no fóra pels petits apèndixs de peusde què està dotat. El cap està tocat amb un barret amb el que semblen plomes.

Finalment, el grafit núm. 41 mostra la meitat d'un disseny arquitectònic, corresponent al dibuix geomètric del desenvolupament dediversos arcs rebaixats o carpanells superposats. Aquesta pràctica de dibuix arquitectònic a les parets ja ha sigut documentada pernosaltres en un edifici de la ciutat de València (l'alqueria baixmedieval de Barrinto), i era una forma habitual de representació enmanuals de construcció o arquitectura, com pot observar-se en el De l'art de picapedrer del mallorquí Joseph Gelabert, publicat el1653.


86

��

2.

87

esquemática. Podría interpretarse como un espantapájaros, o incluso como una veleta, si no fuera por los pequeños apéndices depies con los que se le dota. La cabeza está tocada con un sombrero de posibles plumas.

Por último, el grafiti n.º 41 muestra la mitad de un diseño arquitectónico correspondiente al dibujo geométrico del desarrollo de variosarcos rebajados o carpaneles superpuestos. Esta práctica de dibujo arquitectónico en las paredes ya ha sido documentada por noso-tros en un edificio de la ciudad de Valencia (la alquería bajomedieval de Barrinto), y era una forma habitual de representación enmanuales de construcción o arquitectura, como puede observarse en el De l’art de picapedrer del mallorquín Joseph Gelabert, publi-cado en 1653.


��

2.

EL MAS DE LA BARBERACATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

88

��

2.

Núm. 1LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, part superior dreta, a1,31 m d'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell de tres pals amb el buc decorat amb dues sèries de ziga-zagues separades per una línia horitzontal. L'aparell vèlic és de veles llatines en trin-quet i mitjana orientades a la dreta i decorades amb línies verticals, i dues velesquadres amb els rivets remarcats en el pal major. Poden observar-se altres elementscom el timó. Aquest vaixell sembla arrossegar una barca petita, feta amb traços moltsenzills, a la qual es troba unida mitjançant una línia obliqua. Es tracta d'un místic,també conegut com xabec bergantí. MESURES: 83 x 48 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 1LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, parte superiorderecha, a 1,31 m de altura del nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Barco de tres palos con el casco decorado con dos series de zig-zagsseparadas por una línea horizontal. El aparejo vélico es de velas latinas en trinque-te y mesana orientadas hacia la derecha y decoradas con líneas verticales, y dosvelas cuadras con los ribetes remarcados en el palo mayor. Pueden observarse algu-nos otros elementos como el timón. Este barco parece arrastrar una pequeña barca,realizada con trazos muy sencillos, a la que se encuentra unida mediante una líneaoblicua. Se trata de un místico, también conocido como jabeque bergantín. MEDIDAS: 83 x 48 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 2LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, part central dreta, a1,21 m d'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell. Petita embarcació d'una sola vela. S'hi representa el pal majoramb una vela possiblement replegada; el buc té els extrems corbs i apuntats i el cosdecorat amb línies horitzontals amb petits triangles en el centre. Per la datació assig-nada a la representació, deu tractar-se d'un llaüt o una tartana. Encara que tambées van construir falutxos d'un sol pal en el segle XVIII, en el Mediterrani, normal-ment, n'arbraven dos.MESURES: 25 x 15 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 2LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, parte central dere-cha, a 1,21 m de altura del nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Barco. Pequeña embarcación de una sola vela. Se representa el palomayor con una vela posiblemente replegada; el casco tiene los extremos curvos yapuntados y el cuerpo decorado con líneas horizontales y pequeños triángulos en elcentro. Por la datación asignada a la representación, debe de tratarse de un laúd ouna tartana. Aunque también se construyeron faluchos de un solo palo en el sigloXVIII, en el Mediterráneo normalmente montaron dos.MEDIDAS: 25 x 15 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

3. Catàleg de Grafits Històrics de La Barbera3. Catálogo de Grafitis Históricos de La Barbera

89

EL MAS DE LA BARBERACATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

��

2.

Núm. 3 LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, part inferior dreta, a1,04 m d'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell o bot esquemàtic amb un sol pal central i una sèrie de líniesque van de coberta al penol del pal per representar l'eixàrcia del vaixell petit. Teninten compte el segle en què va ser pintat, la nau solament va poder aparellar vela lla-tina, per tant, es va voler representar un llaüt o una tartana.MESURES: 22 x 12 cm.CRONOLOGIA:segle XVIII.

N.o 3LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, parte inferior dere-cha, a 1,04 m de altura del nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Barco o bote esquemático con un solo palo central y una serie delíneas que van de cubierta al penol del palo para representar la jarcia del pequeñobarco. Si se tiene en cuenta el siglo en que fue pintado, el buque solo pudo llevarvela latina, por lo que se debe de ser un laúd o una tartana.MEDIDAS: 22 x 12 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 4LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret est, a 1,13 m del nivell desòl.TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell complet i ben traçat amb el buc, tres veles llatines, maste-lers, timó i botaló. Es tracta d'un xabec, en què s'ha representat la balconada depopa. MESURES: 43 x 26 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 4LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared este, a 1,13 m del nivelde suelo.TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco completo y bien trazado con el casco, tres velas latinas, más-tiles, timón y botalón. Se trata de un jabeque en el que se ha representado la bal-conada de popa. MEDIDAS: 43 x 26 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.


90

��

2.

Núm. 5LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret sud, a 0,84 m del nivell desòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell de traç una mica deficient i sobre el qual s'han marcat unasèrie de línies que emmascaren més el gravat. Sembla que es tracte d'un vaixell d'unúnic pal, amb botaló, en què no es veu clarament la representació de la vela. Lesdues línies inclinades que es veuen a la dreta (a proa), que van al penol del pal, espodrien interpretar com una vela floc; la línia amb més inclinació que talla el palmés baix seria l'antena de la vela triangular. Si la interpretació és correcta, el vaixellrepresentat seria un llaüt o una tartana, ja que totes dues embarcacions duien floca més de la vela llatina.MESURES: 40 x 26 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 5LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared sur, a 0,84 m del nivelde suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Barco de trazo algo deficiente y sobre el que se han marcado unaserie de líneas que enmascaran más el grabado. Parece que se trate de un barco deun único palo, con botalón, del que no se ve claramente la representación de la vela.Las dos líneas inclinadas que se ven a la derecha (a proa), que van al penol del palo,se podrían interpretar como una vela foque; la línea con mayor inclinación que cortael palo más abajo sería la entena de la vela triangular. Si la explicación es correcta,el barco representado sería un laúd o una tartana, pues ambas embarcaciones lle-vaban foque y vela latina.MEDIDAS: 40 x 26 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 6LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior esquerra, a 1,52 m del nivellde sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell complet i ben traçat amb el buc, tres veles llatines, maste-lers, timó i botaló. Correspon a un xabec amb la vela del pal mitjana de menorgrandària. MESURES: 14 x 11 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 6LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior izquierda, a 1,52 m delnivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Barco completo y bien trazado con el casco, tres velas latinas, más-tiles, timón y botalón. Corresponde a un jabeque con la vela del palo mesana demenor tamaño. MEDIDAS: 14 x 11 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

91


��

2.

Núm. 7LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior esquerra, a 1,47 m del nivellde sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell complet de traçat esquemàtic, de dos o tres pals, amb velesllatines representades en els dos de proa. El pal de popa, situat pràcticament foradel casc, és bastant dubtós; més aviat sembla que forme part d'una de les líniesondulades representades que de la arboradura del vaixell. Possiblement es tractad'un vaixell de dos pals, un falutx. Si fóra de tres pals, la vela del pal mitjana esta-ria arreplegada. Navegar amb les veles de popa arreplegades no era rar: en manualsde navegació de l'Escuela Española de Guardiamarinas del segle XIX es pot llegir que,si amb les veles dels pals de proa es navega al rumb desitjat, s'han d'arreplegar lesveles del pal de popa, ja que el seu ús donaria lloc a haver d'emprar permanent-ment el timó i s'acabaria perdent velocitat. Això és més aplicable a veles quadres ia la navegació oceànica. L'aparent i desproporcionada bandera de popa, pot ser queno siga tal, sinó un altre dibuix sense relació amb el vaixell.MESURES: 40 x 22 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 7LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior izquierda, a 1,47 m delnivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Barco completo de trazado esquemático, de dos o tres palos, convelas latinas representadas en los dos de proa. El palo de popa, situado práctica-mente fuera del casco, es bastante dudoso; parece más que forme parte de una delas líneas onduladas representadas, que de la arboladura del barco. Posiblemente setrata de un barco de dos palos, un falucho. De ser de tres palos, la vela del palomesana estaría recogida. Navegar con las velas de popa recogidas no es raro: enmanuales de navegación de la Escuela Española de Guardiamarinas del siglo XIX sepuede leer que, si con las velas de los palos de proa se navega al rumbo deseado,se deben recoger las velas del palo de popa, ya que su uso daría lugar a tener queemplear permanentemente el timón y se acabaría perdiendo velocidad. Esto es másaplicable a velas cuadras y navegación oceánica. La aparente y desproporcionadabandera de popa puede que no sea tal, sino más bien otro dibujo sin relación conel barco.MEDIDAS: 40 x 22 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.


92

��

2.

Núm. 8LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior esquerra, a 1,30 m del nivellde sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell complet de traçat esquemàtic amb buc, tres veles llatines,mastelers i botaló. S'ha representat un xabec amb el pal de proa inclinat cap a proa,com era habitual en aquests vaixells. Sembla que en els pals s'haja volgut represen-tar part de l'eixàrcia.MESURES: 14 x 16 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 8LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior izquierda, a 1,30 m delnivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Barco completo de trazado esquemático con casco, tres velas lati-nas, mástiles y botalón. Se ha representado un jabeque con el palo de proa inclina-do hacia proa, como era habitual en estos barcos. Parece que en los palos se hayaquerido representar parte de la jarcia.MEDIDAS: 14 x 16 cm.

CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 9LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior central, a 1,57 m del nivellde sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell complet i ben traçat amb el buc, tres pals amb veles llatinesen trinquet i mitjana i dues veles quadres en el pal major, timó, botaló i bandera enel pal major. Es tracta d'un místic o xabec bergantí. MESURES: 8 x 5 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 9LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior central, a 1,57 m delnivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Barco completo y bien trazado con el casco, tres palos con velas lati-nas en trinquete y mesana y dos velas cuadras en el palo mayor, timón, botalón ybandera en el palo mayor. Se trata de un místico o jabeque bergantín. MEDIDAS: 8 x 5 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

93


��

2.

Núm. 10LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior central, a 1,42 m del nivellde sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell complet més aviat esquemàtic, interpretat com un xabec ambbuc, tres veles llatines, mastelers, timó, botaló, balconada de popa i bandera a popa.MESURES: 21 x 9 cm.CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 10LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior central, a 1,42 m delnivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Barco completo un tanto esquemático, interpretado como un jabe-que con casco, tres velas latinas, mástiles, timón, botalón, balcón de popa y bande-ra en popa.MEDIDAS: 21 x 9 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 11LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior central, a 1,48 m del nivellde sòl.TÈCNICA: Incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell complet i molt elaborat, amb el buc, tres mastelers amb velesquadres, botaló, mascaró de proa, bandera en el pal de trinquet, banderola en el demitjana i bandera gran a la popa. Així mateix, presenta un bot independent, unit ala popa amb un cap. El dibuix sembla que clarament vulga representar un navili delínia amb dues cobertes de bateries. Aquesta era la disposició habitual dels navilisde línia que armaven de 60 a 80 canons. Per damunt d'aquest nombre, armaven trescobertes de bateries.MESURES: 18 x 10 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 11LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior central, a 1,48 m delnivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Barco completo y muy elaborado, con el casco, tres mástiles convelas cuadras, botalón, mascarón de proa, bandera en el palo de trinquete, bande-rín en el de mesana y gran bandera en la popa. Asimismo, presenta un bote inde-pendiente, unido a la popa mediante una cuerda. El dibujo parece que claramentequiera representar un navío de línea con dos cubiertas de baterías. Esta era la dis-posición habitual de los navíos de línea que montaban de 60 a 80 cañones. Por enci-ma de este número, montaban tres cubiertas de baterías.MEDIDAS: 18 x 10 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.


94

��

2.

Núm. 12LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part central esquerra, a 1,12 m del nivellde sòl.TÈCNICA: incisió Tipus: figuratiu. Vaixell complet identificat com un xabec amb buc, tres veles llati-nes, mastelers, timó, botaló i bandera a popa.MESURES: 14 x 10 cmCRONOLOGIA: segle XVIII

N.o 12LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte central izquierda, a 1,12 m delnivel de suelo.TÉCNICA: Incisión TIPO: Figurativo. Barco completo identificado como un jabeque con casco, tres velaslatinas, mástiles, timón, botalón y bandera en popa.MEDIDAS: 14 x 10 cmCRONOLOGÍA: s. XVIII

95


��

2.

Núm. 13LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part central, entre 0,87 i 1,19 m del nivellde sòl.TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Conjunt de cinc vaixells. El superior és un vaixell de tres pals, enquè es pot apreciar que les veles no estan desplegades, sinó que estaven aparella-des sobre antenes, que és el suport de les veles llatines. La línia realçada de la proano és real. Possiblement s'ha volgut representar un xabec, en port o ancorat davantde la costa.Baix, a l'esquerra, hi ha un vaixell esquemàtic de buc lleuger, amb un sol pal. L'antenas'ha dibuixat horitzontal sobre la línia de coberta. Deu tractar-se d'un llaüt o una tar-tana.Baix, a l'esquerra, dibuix esquemàtic d'un vaixell, una mica més confús per super-posició d'altres gravats, però que permet veure'n el buc, bastant lleuger, tres pals i,en ells, tres veles llatines. Sembla que es tracte de la representació d'un altre xabec.A la dreta, representació esquemàtica d'un buc de vaixell, els pals i les veles delqual, si és que es van representar, estan pràcticament tapats amb diferents gravats.Una de les línies que sembla eixir del buc amb bastant inclinació permet imaginar-se una antena d'una vela triangular. És molt difícil aventurar-se a definir el que esva voler dibuixar. A la part inferior, buc d'un vaixell, possiblement una simple barca de rems, tan abun-dants en qualsevol port.MESURES: 20 x 18 cm; 14 x 11 cm; 26 x 22 cm; 40 x 38 cm; 21 x 12 cm.CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 13LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte central, entre 0,87 y 1,19 m delnivel de suelo.TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Conjunto de cinco barcos. El superior es un barco con tres palos enel que se puede apreciar que las velas no están desplegadas, sino que iban monta-das sobre entenas, que es el soporte de las velas latinas. La línea realzada de la proano es real. Posiblemente se ha querido representar un jabeque en puerto o ancladofrente a la costa.Abajo, a su izquierda, se sitúa un barco esquemático de casco ligero, con un solopalo. La entena se ha dibujado horizontal sobre la línea de cubierta. Ha de tratarsede un laúd o una tartana.Abajo a la izquierda, dibujo esquemático de un barco, algo más confuso por super-posición de otros grabados, pero que permite ver el casco, bastante ligero, tres palosy tres velas latinas montadas en los mismos. Parece que se trate de la representa-ción de otro jabeque.A la derecha, representación esquemática de un casco de barco, cuyos palos y velas,si se representaron, están prácticamente tapados con diferentes grabados. Una delas líneas que parece salir del casco con bastante inclinación permite imaginarse unaentena de una vela triangular. Es muy difícil aventurarse a definir lo que se quisodibujar. En la parte inferior, casco de un barco, posiblemente una simple barca de remos, tanabundante en cualquier puerto.MEDIDAS: 20 x 18 cm; 14 x 11 cm; 26 x 22 cm; 40 x 38 cm; 21 x 12 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.


96

��

2.

Núm. 14LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part esquerra inferior, entre 0,56 i 0,70 mdel nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Conjunt de dos vaixells. El superior esquerre representa un bucesquemàtic de vaixell en què s'aprecia l'afogament dels tres pals; el de proa, incli-nat cap a proa. És possible que el dibuix, si va arribar a completar-se, representaraun dels xabecs tan freqüents en aquests gravats. El buc, lleuger, esvelt i amb balco-nada a popa, podria perfectament pertànyer al vaixell esmentat.El de la part inferior dreta és un vaixell complet de tres pals, el de proa inclinat capa la proa, amb dues veles llatines i la vela de mitjana sense muntar. Presenta ban-dera blanca amb la creu de Sant Andreu en roig (creu en aspa) a popa. Aquesta vaser la bandera de l'Armada espanyola fins que Carles III, el 1785, la va canviar perl'actual bandera d'Espanya. Per això, deu tractar-se d'un xabec de l'Armada anteriora aquesta data.MESURES: 26 x 22 cm i 30 x 20 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 14LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte izquierda inferior, entre 0,56 y0,70 m del nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Conjunto de dos barcos. El superior izquierdo representa un cascoesquemático de barco en el que se aprecia el arranque de tres palos; el de proa,inclinado hacia proa. Es posible que el dibujo, si llegó a completarse, representarauno de los jabeques tan frecuentes en estos grabados. El casco, ligero, esbelto y conbalconada a popa, podría perfectamente pertenecer al barco citado.El inferior derecho es un barco completo de tres palos; el de proa, inclinado hacia laproa; dos velas latinas y vela de mesana sin montar. A popa presenta bandera cru-zada en aspa, que era blanca con la cruz de San Andrés en rojo. Esa fue la banderaque empleó la Armada Española hasta que Carlos III, en 1785, la cambió por la actualbandera de España. Por ello, debe de tratarse de un jabeque de la Armada anteriora esa fecha.MEDIDAS: 26 x 22 cm y 30 x 20 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

97


��

2.

Núm. 15LOCALITZACIÓ: cambra. Mur entre la primera i segona crugia. Extrem esquerre, a 1,57m d'altura des del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell de dos pals, amb vela llatina desplegada en el pal de proa irecollida en el de popa. En tots dos pals hi ha representada l'eixàrcia. S'hi veu queempren els rems, a més de la vela de proa, per a la propulsió. S'interpreta com unfalutx. En els segles XVIII o XIX, aquests vaixells sols empraven els rems per a apro-ximar-se a la costa o per falta de vent. Sembla que aquest vaixell s'ha representatja prop de la costa, per això que ha arreplegat una de les veles i ha començat aemprar els rems. La maniobra següent seria cobrar l'altra vela i continuar a rem finsa la platja.MESURES: 50 x 30 cm.CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 15LOCALIZACIÓN: cambra. Muro entre la primera y segunda crujía. Extremo izquierdo, a1,57 m de altura desde el nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Barco de dos palos, con vela latina desplegada en el palo de proa yrecogida en el de popa. En ambos palos está representada la jarcia. Está emplean-do los remos, además de la vela de proa, para la propulsión. Se interpreta como unfalucho. En los siglos XVIII o XIX, estos barcos solo se servían de los remos para acer-carse a la costa o por falta de viento. Parece que este barco se ha representado yacerca de la costa, por lo que ha recogido una de las velas y ha empezado a usar losremos. La maniobra siguiente sería cobrar la otra vela y continuar a remo hasta laorilla.MEDIDAS: 50 x 30 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 16LOCALITZACIÓ: cambra. Mur entre la primera i segona crugia, a 54 cm de la porta d'ac-cés al porxo i a 1,29 m del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell de tres veles llatines amb buc i botaló, timó i bandera a popa,interpretat com un xabec.MESURES: 68 x 45 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 16LOCALIZACIÓN: cambra. Muro entre la primera y segunda crujía, a 54 cm. de la puer-ta de acceso al porche y a 1,29 m del nivel de suelo.TÉCNICA: inciso.TIPO: figurativo. Barco de tres velas latinas con casco y botalón, timón y bandera enla popa, interpretado como un jabeque.MEDIDAS: 68 x 45 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.


98

��

2.

Núm. 17LOCALITZACIÓ: cambra. Brancal oest de l'obertura central de l'arcada, a 2,03 m delnivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell molt elaborat amb buc, quilla, mastelers i canons. Representaun vaixell amb diversos pals, el disseny original dels quals ha sigut ratllat a cosafeta en una intervenció posterior que ha deixat l'eixàrcia totalment irreconeixible. Lazona corresponent a la posició dels pals trinquet i major, com també la part baixadel buc, han sigut les zones més afectades pel raspat i regravat posterior. Semblaque en el dibuix original es va representar, tal vegada únicament, l'eixàrcia corres-ponent a dos pals; el tercer pal s'ha representat sense arborar. Com a detall del buc,s'hi pot veure una coberta de bateria sobre coberta, emprada en diversos tipus devaixells de l'època. Com a hipòtesi, per les formes del buc, pot ser que es tractarade representar inicialment una fragata artillada, en què s'ha volgut indicar que lesveles no estaven desplegades per estar atracat o fondejat.MESURES: 26 x 22 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 17LOCALIZACIÓN: cambra. Jamba oeste del vano central de la arcada, a 2,03 m del nivelde suelo.TÉCNICA: inciso.Tipo: figurativo. Barco muy elaborado con casco, quilla, mástiles y cañones.Representa un barco con varios palos, cuyo diseño original ha sido tachado concien-zudamente en un una intervención posterior que dejó la jarcia totalmente irrecono-cible. La zona correspondiente a la posición de los palos trinquete y mayor, así comola parte baja del casco, han sido las zonas más afectadas por el raspado y regraba-do posterior. Parece que en el dibujo original se representó, tal vez únicamente, lajarcia correspondiente a dos palos; el tercer palo se ha representado sin arbolar.Como detalle del casco, se puede ver una cubierta de batería sobre cubierta, emple-ada en varios tipos de barcos de la época. Como hipótesis, por las formas del casco,puede que se tratara de representar inicialmente una fragata artillada, en la que seha querido indicar que las velas no estaban desplegadas por estar atracado o fon-deado.MEDIDAS: 26 x 22 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

99


��

2.

Núm. 18LOCALITZACIÓ: cambra. Brancal oest de l'obertura central de l'arcada, a 1,68 m delnivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Representació incompleta d'un vaixell elaborat en què s'ha empratla tècnica del clarobscur sobre un fons de paret fumada. S’ha gravat el buc fi i arti-llat amb la línia de canons, els mastelers amb les veles replegades i banderes.Aparellava veles llatines en els pals trinquet i mitjana i veles quadres en el major,per tant, es tracta d'un místic o xabec bergantí, també anomenat xabec pollacra osimplement polacra. La bandera representada en el masteler de popa era l'espanyo-la, oficial en l'Armada des de Carles III, que dóna una datació per al vaixell de 1785en avant.MESURES: 24 x 22 cm.CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 18LOCALIZACIÓN: cambra. Jamba oeste del vano central de la arcada, a 1,68 m del nivelde suelo.TÉCNICA: inciso.TIPO: figurativo. Representación incompleta de un barco elaborado en el que se haempleado la técnica del claroscuro sobre un fondo de pared ahumada. Se ha graba-do el casco fino y artillado con la línea de cañones, los mástiles con las velas reple-gadas y banderas. Montaba velas latinas en los palos trinquete y mesana, y velascuadradas en el palo mayor, por lo que se trata de un místico o jabeque bergantín,también citado como jabeque polacra, o simplemente polacra. La bandera represen-tada en el mástil de popa era la española, oficial en la Armada desde Carlos III, loque da una fechación para el barco de 1785 en adelante.MEDIDAS: 24 x 22 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.


100

��

2.

Núm. 19LOCALITZACIÓ: cambra. Brancal oest de l'obertura central de l'arcada, a 1 m del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Conjunt de sis vaixells disposats verticalment, que descriurem començant pelde més amunt.Dibuix 1r. Es tracta d'un vaixell en què s'aprecia únicament el pal de popa, que munta unaantena per a vela llatina plegada, i de buc fi, amb coberta alta, prolongada per popa. Per laposició del pal en relació amb el buc i pel tipus de buc representat, deu tractar-se d'un vai-xell de tres pals, podria ser un xabec bergantí o bé un xabec.Dibuix 2n. Es tracta d'un simple traç que pot voler indicar la forma del buc d'un vaixell.Dibuix 3r. Representa una embarcació propulsada a rem, sense arboradura en la part visible.No és possible identificar-la ja que falta la part de proa del dibuix.Dibuix 4t. Pot ser que siguen dos els vaixells representats. A la dreta, un poc més alt, semblaestar dibuixat un buc d'un vaixell petit o un bot, amb un únic pal. Més avall, més centrat, s'hiveu una representació parcial del que podria ser un buc, amb unes línies horitzontals sobrecoberta, que tal vegada representen una antena arriada.Dibuix 5è. És la representació més completa. S'hi pot veure un vaixell de buc de gran volum,en què s'aprecien dues cobertes de bateries i alcàsser artillat. La arboradura està formada perun únic pal amb tres vergues, amb les corresponents veles quadres arreplegades. La represen-tació no és real: no es va construir mai un vaixell amb dues cobertes de bateries que munta-ra un únic pal. O bé el gravador desconeixia aquest detall o, el que és més probable, es limitàa representar un únic pal per falta d'espai. Sembla que el que es va voler representar va serun navili de línia de 60 a 80 canons, els més nombrosos dels construïts a Espanya, al qual fal-ten dos pals per dibuixar.Dibuixos 6è 7è. Possibles representacions de popes de vaixells, tan minses que no permetencap tipus d'identificació.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 19LOCALIZACIÓN: cambra. Jamba oeste del vano central de la arcada, a 1 m del nivel de suelo.TÉCNICA: Inciso.TIPO: Figurativo. Conjunto de barcos dispuestos verticalmente, que se van a describir comen-zando por el situado más arriba.Dibujo 1o. Se trata de un barco del que se aprecia únicamente el palo de popa, que monta unaentena para vela latina recogida, y casco fino, con cubierta alta, prolongada por popa. Por laposición del palo en relación con el casco y por el tipo de casco representado, debe de tratar-se de un barco de tres palos, quizá un jabeque bergantín o un jabeque.Dibujo 2o. Se trata de un simple trazo que puede querer indicar la forma del casco de un barco.Dibujo 3o. Representa una embarcación propulsada a remo, sin arboladura en la parte visible.Al faltar la parte de proa del dibujo, no es posible identificarla.Dibujo 4º. Puede que sean dos barcos los representados. A la derecha, parece estar dibujadoun casco de un barco pequeño o un bote, con un único palo. Algo más abajo, más centrado,se ve una representación parcial de lo que podría ser un casco, con unas líneas horizontalessobre cubierta que, tal vez, representan una entena arriada sobre la misma.Dibujo 5º. Es la representación más completa. En ella se puede ver un barco de casco de buentamaño, en el que se aprecian dos cubiertas de baterías y alcázar artillado. La arboladura laforma un único palo con tres vergas, con las correspondientes velas cuadras recogidas. Larepresentación no es real: no se construyó nunca un barco con dos cubiertas de baterías quemontara un único palo. O bien el grabador desconocía este detalle o, lo que es más probable,se limitó a representar un único palo por falta de espacio. Parece que lo que se quiso dibujarfue un navío de línea de 60 a 80 cañones, el más numeroso de los construidos en España, alque le faltan por dibujar dos palos.Dibujos 6º y 7º. Posibles representaciones de popas de barcos, tan exiguas que no permitenningún tipo de identificación.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

101


��

2.

Núm. 20LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat esquerre de la balconada central, a 1,05m d'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Gran vaixell esquemàtic del qual s'aprecia el buc lleuger, amb tresveles llatines i floc, amb botaló desproporcionat, excessivament llarg. Tant el floc deproa com la reducció de la vela del pal mitjana, per millores introduïdes en el maneigdel timó, van començar a muntar-se en els vaixells en la primera meitat del segleXVIII, per això la representació d'aquest possible xabec ha de datar-se a partir d'a-quest moment. Les formes del buc no corresponen a les dels xabecs ni als vaixellsde càrrega amb tres veles llatines; el gravador no va donar molta importància aaquest detall. MESURES: 190 x 105 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 20LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado izquierdo del balcón central, a 1,05 m dealtura del nivel de suelo.TÉCNICA: inciso.TIPO: figurativo. Gran barco esquemático del que se aprecia su casco ligero, con tresvelas latinas y foque, con botalón desproporcionado, excesivamente largo. A causade las mejoras introducidas en el manejo del timón, tanto el foque de proa como lareducción de la vela del palo mesana se empezaron a montar en los barcos en laprimera mitad del siglo XVIII, por lo que la representación de este posible jabequedebe fecharse a partir de ese momento. Las formas del casco no corresponden a lasde los jabeques ni a los cargueros con tres velas latinas: el grabador no le dio muchaimportancia a este detalle. MEDIDAS: 190 x 105 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 21LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat dret de la balconada central, a 1,05 md'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Representació d'un vaixell de buc fi, amb tres pals que munten velesllatines, catalogat com un xabec, en què pot apreciar-se la bandera aspada a popa,usada per l'Armada espanyola fins a 1785.MESURES: 28 x 20 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 21LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado derecho del balcón central, a 1,05 m dealtura del nivel de suelo.TÉCNICA: inciso.TIPO: figurativo. Representación de un barco de casco fino con tres palos que mon-tan velas latinas, catalogado como un jabeque. En él se puede apreciar la banderaaspada en popa, usada por la Armada española hasta 1785.MEDIDAS: 28 x 20 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.


102

��

2.

Núm. 22LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat dret de la balconada central, a 1,70 md'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Vaixell esquemàtic en què s'aprecia el buc fi i els dos pals, amb unavela llatina desplegada en el pal de proa i l'antena d'una altra vela triangular arre-plegada en el pal major. Per la posició dels pals representats, excessivament a proa,sembla que el dibuix poguera estar incomplet i que falte per representar un altre pala popa. Si es va voler representar el que es veu, segons l'aparell, es tractaria deldibuix d'un falutx que ha plegat una de les veles o que encara no l'ha amollat. Aixòdóna a entendre que està prop de la costa.MESURES: 20 x 19 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII-XIX.

N.o 22LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado derecho del balcón central, a 1,70 m dealtura del nivel de suelo.TÉCNICA: inciso.TIPO: figurativo. Barco esquemático del que se aprecia su casco fino de dos palos,con una vela latina desplegada en el palo de proa y la entena de otra vela triangu-lar recogida en el palo mayor. Por la posición de los palos representados, excesiva-mente hacia proa, parece que el dibujo pudiera estar incompleto y que falte porrepresentar otro palo a popa. Si se quiso representar lo que se ve, y atendiendo alaparejo, se trataría del dibujo de un falucho que ha recogido una de las velas o queaún no la ha largado. Esto da a entender que está cerca de la costa.MEDIDAS: 20 x 19 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 23LOCALITZACIÓ: escala de la torre, paret sud del tram final, a la dreta de la finestrapetita, a 1,01 m d'altura respecte a l'últim graó. TÈCNICA: incisió.TIPUS: monograma. Superior, monograma de l'exclamació Vitor, i inferior, inicials AMdel monograma d'Ave Maria.MESURES: 67,5 x 27 cm.CRONOLOGIA: segle XVII-XVIII.

N.o 23LOCALIZACIÓN: escalera de la torre, pared sur del tramo final, a la dcha. de la peque-ña ventana, a 1,01 m de altura respecto al último escalón.TÉCNICA: incisión.TIPO: monograma. Superior, monograma de la exclamación Vitor, e inferior, inicialesAM del monograma de Ave Maria.MEDIDAS: 67,5 x 27 cm.CRONOLOGÍA: s. XVII-XVIII.

103


��

2.

Núm. 24LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, a 1,64 m d'altura delnivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: Inscripció. Nom propi masculí, amb la llegenda «Fransisco Aragonés».MESURES: 60 x 14 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 24LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, a 1,64 m de altu-ra del nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: inscripción. Nombre propio masculino, con la leyenda «Fransisco Aragones».MEDIDAS: 60 x 14 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 25LOCALITZACIÓ: Habitació de la torre, planta segona, paret nord, a 0,85 m d'altura delnivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: inscripció. Nombre propi masculí, amb la llegenda «Juan Bartolomé».MESURES: 25 x 6 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 25LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, a 0,85 m de altu-ra del nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: inscripción. Nombre propio masculino con la leyenda «Juan Bartolomé».MEDIDAS: 25 x 6 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 26LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, a 0,88 m d'altura delnivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: xifra. Dues xifres d'any repetides en dues línies: «1730 / 1730».MESURES: 18 x 11 cm.CRONOLOGIA: 1730.

N.o 26LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, a 0,88 m de altu-ra del nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: cifra. Dos cifras de año repetidas en dos líneas: «1730 / 1730».MEDIDAS: 18 x 11 cm.CRONOLOGÍA: 1730.


104

��

2.

Núm. 27LOCALITZACIÓ: cambra. Parament exterior de la primera planta d'habitació de la torre,entre 1,64 i 2,05 m del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: inscripció. Pràctiques d'escriptura amb el cognom Aragonés. Es diferencien trestextos: «araragones que», «arar» i «ararg/one». Presenten faltes d'ortografia i escas-sa perícia en l'escriptura.MESURES: 46 x 4 cm, 35 x 12 cm i 40 x 14 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 27LOCALIZACIÓN: cambra. Paramento exterior de la primera planta de habitación de latorre, entre 1,64 y 2,05 m del nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: inscripción. Prácticas de escritura con el apellido Aragonés. Se diferencias trestextos: «araragones que», «arar» y «ararg/one». Presentan faltas de ortografía yescasa pericia de escritura.MEDIDAS: 46 x 4 cm, 35 x 12 cm y 40 x 14 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 28LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior central i dreta, a 1,53 m delnivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: inscripció. Grafit disposat en una línia d'escriptura, amb la llegenda: todos losque leiesen este rrenglon serian unos grandes vorricos io me alegro.MESURES: 83 x 4 cm.CRONOLOGIA: segle XVII-XVIII.

N.o 28LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior central y derecha, a1,53 m del nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: inscripción. Grafiti dispuesto en una línea de escritura, con la leyenda: «todoslos que leiesen este rrenglon serian unos grandes vorricos io me alegro».MEDIDAS: 83 x 4 cm.CRONOLOGÍA: s. XVII-XVIII.

105


��

2.

Núm. 29LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior dreta, a 1,52 m del nivell desòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: inscripció. Nom propi partit en dues línies, amb la llegenda: «Christoval de laTorreta».MESURES: 30 x 8 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 29LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior derecha, a 1,52 m delnivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: inscripción. Nombre propio partido en dos líneas, con la leyenda: «christovalde la torreta».MEDIDAS: 30 x 8 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 30LOCALITZACIÓ: cambra. Arc central, parament sud, brancal dret, a 1,42 m del nivell desòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: inscripció. Nom personal amb llegenda «Jayme».MESURES: 15 x 10 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 30LOCALIZACIÓN: cambra. Arco central, paramento sur, jamba derecha, a 1,42 m del nivelde suelo.TÉCNICA: inciso.TIPO: inscripción. Nombre personal con leyenda «Jayme».MEDIDAS: 15 x 10 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 31LOCALITZACIÓ: cambra. Arc central, parament sud, brancal dret, a 1,45 m del nivell desòl.TÈCNICA: llapis.TIPUS: inscripció. Data i relació de productes agrícoles amb la llegenda: «Dia 7 mayo1886 / 32 Caises comuna / 28 Barchillas amollar».MESURES: 55 x 20 cm.CRONOLOGIA: 1886.

N.o 31LOCALIZACIÓN: cambra. Arco central, paramento sur, jamba derecha, a 1,45 m del nivelde suelo.TÉCNICA: lápiz.TIPO: inscripción. Fecha y relación de productos agrícolas con la leyenda: «Dia 7 mayo1886 / 32 Caises comuna / 28 Barchillas amollar».MEDIDAS: 55 x 20 cm.CRONOLOGÍA: 1886.


106

��

2.

Núm. 32LOCALITZACIÓ: cambra. Arc central, parament nord, a 1,43 m d'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: inscripció. Relació de producte agrícola amb la llegenda: «42 cafisos 4 barse-lles». La xifra 42 dins d'un quadrat.MESURES: 20 x 4 cm.CRONOLOGIA: segle XIX-XX.

N.o 32LOCALIZACIÓN: cambra. Arco central, paramento norte, a 1,43 m de altura del nivelde suelo.TÉCNICA: inciso.TIPO: inscripción. Relación de producto agrícola con la leyenda: «42 cafisos 4 barse-lles». La cifra 42 dentro de un cuadrado.MEDIDAS: 20 x 4 cm.CRONOLOGÍA: s. XIX-XX.

Núm. 33LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat dret de la balconada central, a 1,16 md'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: llapis.TIPUS: Inscripció. Data i relació de productes agrícoles amb la llegenda: «almendracaysos 47 el dia 19 febrero 1898». MESURES: 32 x 15 cm.CRONOLOGIA: 1898.

N.o 33LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado derecho del balcón central, a 1,16 m dealtura del nivel de suelo.TÉCNICA: lápiz.TIPO: inscripción. Fecha y relación de productos agrícolas con la leyenda: «almendracaysos 47 el dia 19 febrero 1898». MEDIDAS: 32 x 15 cm.CRONOLOGÍA: 1898.

107


��

2.

Núm. 34LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat dret de labalconada central, a 1,40 m d'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: llapis.TIPUS: inscripció. Data i relació de productes agrícolesamb la llegenda: «Año 1901 almeldra / comuna 40 cay-sos y 7 Bar / y 3 caysos amollar / y 3 Balcellas Elcayna/ una amarga 5 febrero».MESURES: 25 x 20 cm.CRONOLOGIA: 1901.

N.o 34LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado derecho delbalcón central, a 1,40 m de altura del nivel de suelo.TÉCNICA: lápiz.TIPO: inscripción. Fecha y relación de productos agríco-las con la leyenda: «Año 1901 almeldra / comuna 40 cay-sos y 7 Bar / y 3 caysos amollar / y 3 Balcellas Elcayna/ una amarga 5 febrero».MEDIDAS: 25 x 20 cm.CRONOLOGÍA: 1901.

Núm. 35LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat dret de labalconada central, a 1,40 m d'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: llapis.TIPUS: inscripció. Data i relació de productes agrícolesamb la llegenda: «Dia 24 Optubre 1905 / La Foia 60 cay-sos almendra».MESURES: 20 x 7 cm.CRONOLOGIA: 1905.

N.o 35LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado derecho delbalcón central, a 1,40 m de altura del nivel de suelo.TÉCNICA: lápiz.TIPO: inscripción. Fecha y relación de productos agríco-las con la leyenda: «Dia 24 Optubre 1905 / La Foia 60 cay-sos almendra».MEDIDAS: 20 x 7 cm.CRONOLOGÍA: 1905.


108

��

2.

Núm. 36LOCALITZACIÓ: pati, cos principal, primera crugia, meitat esquerra, a 1,32 m d'alturadel nivell de sòl.TÈCNICA: grafit fet al llapis de carbó i incisió.TIPUS: inscripció. Relació de materials de construcció amb la llegenda: «Mallol / Lunes4 caises Yeso / y 60 ladrillo n.o 9 / dia 23 4 caises Yeso / dia 25 5 caises Yeso / 1carro arena / dia 1 = 3 caises yeso / dia 3 = 9 caises Yeso / dia 8 = 3 caises Yeso».MESURES: 40,5 x 58,5 cm.CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 36LOCALIZACIÓN: patio, cuerpo principal, primera crujía, mitad izquierda, a 1,32 m dealtura del nivel de suelo.TÉCNICA: grafiti realizado a lápiz de carboncillo e incisión.TIPO: inscripción. Relación de materiales de construcción con la leyenda: «Mallol /Lunes 4 caises Yeso / y 60 ladrillo n.o 9 / dia 23 4 caises Yeso / dia 25 5 caises Yeso/ 1 carro arena / dia 1 = 3 caises yeso / dia 3 = 9 caises Yeso / dia 8 = 3 caises Yeso».MEDIDAS: 40,5 x 58,5 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 37LOCALITZACIÓ: cambra. A l'esquerra de la porta d'accés al porxo, a una altura de 1,22m.TÈCNICA: incisió.TIPUS: ratlles de comptar, de 44 línies verticals i 1 horitzontal superior que les uneixsobre la qual apareixen les xifres «25» i «10» del recompte de línies.MESURES: 70 x 46 cm.CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 37LOCALIZACIÓN: cambra. A la izquierda de la puerta de acceso al porche, a una alturade 1,22 m.TÉCNICA: inciso.TIPO: contario de 44 líneas verticales y 1 horizontal superior que las une, sobre lacual aparecen las cifras «25» y «10» del recuento de líneas.MEDIDAS: 70 x 46 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

109


��

2.

Núm. 38LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, part superior central,a 1,47 m d'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Zoomorf. Figura que representa una possible au de perfil, amb elcap mirant a l'esquerra, el cos sinuós, decorat amb dues línies longitudinals que eltravessen de banda a banda i nombroses línies verticals que en decoren la meitatposterior. La cua apareix desplegada. Posseeix un ala decorada amb línies obliqüesen el dors, dues potes emplenades amb curts traços oblics i amb 4 o 5 urpes, i enla zona del cap, una espècie de cresta feta amb semicercles concèntrics. Sota el colls'aprecien una sèrie de traços indefinits, com també una estrella inconclusa.MESURES: 54 x 34 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII-XIX.

N.o 38LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, parte superiorcentral, a 1,47 m de altura del nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Zoomorfo. Figura que representa una posible ave de perfil, con lacabeza mirando hacia la izquierda, el cuerpo sinuoso, decorado con dos líneas lon-gitudinales que lo atraviesan de parte a parte y numerosas líneas verticales quedecoran su mitad posterior. La cola aparece desplegada. Posee un ala decorada conlíneas oblicuas en el dorso, dos patas rellenadas con cortos trazos oblicuos y con 4o 5 garras, y en la zona de la cabeza, una especie de cresta realizada mediante semi-círculos concéntricos. Bajo el cuello se aprecian una serie de trazos indefinidos, asícomo una estrella inconclusa.MEDIDAS: 54 x 34 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 39LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, part superior esque-rra, a 1,46 m d'altura del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Zoomorf. Figura que representa una possible au de perfil, amb elcap mirant a l'esquerra, el cos sinuós i la cua desplegada. Posseeix un ala en el dorsdecorada amb línies obliqües, dues potes (de 2 o 3 urpes) realitzades amb línies ver-ticals paral·leles i una espècie de bec ample que recorda el d'un ànec.MESURES: 38 x 21 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 39LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, parte superiorizquierda, a 1,46 m de altura del nivel de suelo.TÉCNICA: incisión.TIPO: figurativo. Zoomorfo. Figura que representa a una posible ave de perfil, con lacabeza mirando hacia la izquierda, el cuerpo sinuoso y cola desplegada. Posee unala en el dorso decorada con líneas oblicuas, dos patas (de 2 y 3 garras) realizadascon líneas verticales paralelas y una especie de pico ancho que recuerda al de unánade.MEDIDAS: 38 x 21 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.


110

��

2.

Núm. 40LOCALITZACIÓ: cambra. Al costat de la porta d'accés al porxo, a 1,42 m del nivell desòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Cor sagital i damunt un ram. Al costat d'aquest grafits hi ha nom-broses ratlles, la majoria per a rascades.MESURES: 48 x 20 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII-XIX.

N.o 40LOCALIZACIÓN: cambra. Junto a la puerta de acceso al porche, a 1,42 m del nivel desuelo.TÉCNICA: inciso.TIPO: figurativo. Corazón asaetado con un ramo encima. Junto a este grafiti existennumerosas rayas, la mayoría debidas a rozaduras.MEDIDAS: 48 x 20 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 41LOCALITZACIÓ: cambra. Al costat de l'escala de caragol, a una altura de 0,63 des delsegon graó.TÈCNICA: incisió.TIPUS: disseny arquitectònic de desenvolupament d'arcs, tallat pel tir de la llar delsaló. MESURES: 30 x 24 cm conservats.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 41LOCALIZACIÓN: cambra. Junto a la escalera de caracol, a una altura de 0,63 desde elsegundo escalón.TÉCNICA: inciso.TIPO: diseño arquitectónico de desarrollo de arcos, cortado por el tiro de la chime-nea del salón. MEDIDAS: 30 x 24 cm conservados.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

111


��

2.

Núm. 42LOCALITZACIÓ: cambra. Brancal dret de l'arc central, a 1,58 m del nivell de sòl.TÈCNICA: incisió.TIPUS: figuratiu. Creus. Dos conjunts de 6 i 7 creus llatines en líniaMESURES: 30 x 30 cm i 40 x 10 cm.CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 42LOCALIZACIÓN: cambra. Jamba derecha del arco central, a 1,58 m del nivel de suelo.TÉCNICA: inciso.TIPO: figurativo. Cruces. Dos conjuntos de 6 y 7 cruces latinas en línea.MEDIDAS: 30 x 30 cm y 40 x 10 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 43LOCALITZACIÓ: cambra. Brancal esquerre de l'arc aquest, a 1,04 m d'altura del nivellde sòl.TÈCNICA: pintat amb almangra.TIPUS: figura antropomorfa amb el cos en forma de creu, grans mans i cames i peuspetits. Cap amb barret i les formes del tors i els malucs marcades. Possible espan-taocells.MESURES: 35 x 20 cm.CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 43LOCALIZACIÓN: cambra. Jamba izquierda del arco este a 1,04 m de altura del nivel desuelo.TÉCNICA: pintado en almagra.TIPO: figura antropomorfa con el cuerpo en forma de cruz, grandes manos y piernasy pies pequeños. Cabeza con sombrero. Se marcan las formas del torso y caderas.Posible espantapájaros.MEDIDAS: 35 x 20 cm.CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

isbn - la linde arqueologíalalindearqueologia.com/wp-content/uploads/2013/03... · 2017-02-08 ·...

Documents