isabel roig grau eap sagrada família | manresa · 2019-05-24 · la microbiota humana es pot...

ISABEL ROIG GRAUEAP Sagrada Família | Manresa

1- Microbiota intestinal

2- Moduladors de la microbiota intestinal

3- Trasplantament fecalM

La microbiota humana es pot considerar un òrgan mès, amb funcionsimprescindibles per mantenir la salut.

Comunitat de microorganismes vius que resideixen en un nínxol ecològic determinatestablint relacions que condueixen a un equilibri dinàmic entre ells.

MICROBIOTA

Definició

Relació entre bacteri i hoste

• Comensal: Una de les parts es beneficia.

• Mutualista: Es beneficien mutuament.

• Patògena: Només una petita part delsbacteris que conviuen amb el ésser humàsón o poden arrivar a ser patògenes.

L'home els proporciona hàbitat i aliment i els micro-organismes li proporcionen salut.

Simbiosi: La vida conjunta entre la microbiota i l’hoste

Hoste perjudicat

Hoste beneficiat

Hoste indiferent

https://www.google.es/url?sa=i&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwiA34ukrqjbAhVKQBQKHXhzAHoQjRx6BAgBEAU&url=https://www.pinterest.es/pin/429319776957134166/&psig=AOvVaw32HUun5KNeaDpu1ib0IpDz&ust=1527595031681669

Fins fa menys d'una década només el

30% de la microbiota Intestinal era

cultivable {mostres de femta o

biòpsies intestinals}.

Actualment amb la introducció de

diverses tècniques de biologia

molecular per identificar i caracteritzar

els bacteris no cultivables.

La seqüènciació de fragments del

Gen bacteria 16S de ARN ribosomal

permet la identificació i la classificació

taxonòmica dels bacteris presents en

una mostra.

•(Nutr Hosp 2015;31(Supl.1):3-9)

•

• Totes les parts del organisme

contenen bacteris, però

particularment abundants a pell i

aparell digestiu.

• Entre un i dos kilos del pes corporal

d’un individu de 70 kg són els

bacteris que cohabiten amb ell.

Microbiota intestinalSimbiosis en la

microbiota

Malaltia

intestinal

Simbiosis en

el budell

Disbiosis en el budell

Dieta

Inflamació

Metagenoma

Hoste

Bacteris

Fenotip individual

Pediatric Research (2014) 76, 2–10 (2014)

Microbioma

Medi ambient

La microbiota humana✓ Hi han al voltant de 1000 espècies bacterianes.

✓ Combinació única. No hi han 2 microbiotes iguals al budell.

✓> 90% Bacteroidetes i firmicutes

✓< 10% Actinobacteris, Proteobacteris, i d’altres.

Lactobacils i bifidobacteris són els mutualistes més freqüents.

VARIABILITAT

Edat

Geografia

Dieta

Embaràs

Pèrdua de pes

Antibiòtics

MALALTIA

Obesitat

Diabetes mellitus

Aterosclerosis

SAOS

Malaltia autoinmune

Malaltia inflamatòria

intestinal

Circulation. 2016;133:2603-2609

Variabilitat segons geografia

Funcions de la Microbiota Intestinal

Maduració del tub digestiu, manteniment de la mucosa intestinal, producció de moc, activitat enzimàtica de la mucosa.

Afavoreix la digestió:- Fermentació d’aliments no digeribles, - Absorció de nutrients (aminoàcids, sucres, vitam,..) - Síntesi de metabòlits: (AGCC, vitamina K, VitaminaB12,..)

Funció Metabòlica Funció de barrera Funció de defensa Funció de manteniment

Desenvolupament del sistema immunitari intestinal

- Competició amb patògens (llocs d’unió)- Producció de substàncies antimicrobianes- Manteniment de la homeòstasi intestinal

…comença a haver

evidència

de que ja existeix

una

colonització

intrauterina

Firmicutes

Bacteroidetes

E. ColiProteobactèrie

LactobacillusBifidobacterium

Enterobacteriaceae

Establiment de la microbiota intestinal

Prenatal Naixament 1 mes 6 mesos 2 anys

Enterobacteris

Lactobacillus

Boca Vagina

Salut dental de la mare, l’alimentació, l'obesitat i l'ús d'antibiòtics durant l'embaràs

microbioma intestinal fetal. sistema immune final del nadó

Kozyrskyj and al.Birth defects Res C Embryo Today

Establiment de la microbiota intestinal

Prenatal Naixement 1 mes 6 mesos 2 anys

Lactobacillus sp.Prevotella sp.Bifidobacterium sp.

Staphylococcus sp.Coryneabacterium sp.Propionibacterium sp.

colonització afavorida pel pHgàstric relativament elevat ila secreció atenuada de bilis,típiques dels nounats.

contacte amb la flora vaginal materna i perineal

contacte amb pell

Part vaginal

Part per cessària

Nat Rev Gastroenterol Hepatol. 2015 Sep;12(9):497-506


Lactobacillus

Bifidobacterium

Enterobacteriaceae

Lactància materna

Lactància artificial



Firmicutes

Bacteroidetes

Farinetes de fruita

Puré de verdura

Sucres i polisacàrids

Polisacàrids complexos


Prenatal Naixement 1 mes 6 mesos 2 anys

EXPOSICIONS AMBIENTALS

Escherichia Coli

Proteobacteris

Menjar sòlid

↑ Firmicutes

↑ BacteroidetesAdult-likeMicrobiota


FETUS

PràcticamentEstèril

BEBÉS

Lactància maternaEspècie dominant: bifidobacteria

Lactància artificialMés bacteroidetes i menysbifidobacteries

NENS

Increment en la diversitatmicrobiana segonses va introduintsòlids en la alimentació

ADULTSFilos dominants:

Firmicutes

Bacteroidetes

Actinobacteris

ANCIANS

↓ Firmicutes i ↓ bifidobacteris

↑ Bacteroidetes i ↑proteobacterias

Desenvolupament de la microbiota intestinal

ESTÓMAGO

La epidermis és fàcilment colonitzable. Es seca, té un pH àcid i segrega àc. làctic.La majoria dels micro-organismes es troben en llocs on hi ha més humitat i nutrients.:

• Glàndules sebàcies • Glàndules sudorípares• fol·licles pilosos,

Actinobacteria (60% del total: corinebacteris i propionibacteris ) Firmicutes (25%: Staphylo epidermidis ).Fongs: Malassezia → caspa

Distribució de la microbiota intestinal

ESTÓMAGO

multitud de bacteris, protozous i llevats. Paper mutualista (discutible); estreptococs →càries i altres problemes dentalsLlevats → aftes

ESTÓMAGO

Sense colonització permanent.Conducte virtual, amb el menjar arrossega tots els microorganismes que intentin establir-se.

Més freqüents:Llevats / Bacteris orofaringis

ESTÓMAGO

Pocs micro-organismes, fonamentalment lactobacillus(escassos). El pH àcid una barrera pels micro-organismes.

També s’hi pot trobar: Campylobacter jejuni, Helycobacter pylori

ESTÓMAGO Nenes prepúbers: Mucosa seca i colonització escassa.

Etapa fèrtil: Lactobacillus (pH: 4-5). També es poden establir Gardnerella vaginalis, Candida albicans que poden convertir-se en patògens si proliferen en excés.

Menopausa: ↓ lactobacillus

ESTÓMAGO

Arumugam M, Raes J, Pelletier E, Le Paslier D, Yamada T, Mende DR, et al.Enterotypes of the human gut microbiome. Nature. 2011 May 12;473(7346):174‐80.

Microbiota intestinal normal

FIRMICUTES

ACTINOBACTERIS

BACTEROIDETES

MICROBIOTA I ARTERIOESCLEROSI

N Engl J Med 2013; 368:1575-1584 .

Figure 1: The contributory role of gut microbiota in cardiovascular diseaseMicrobiota intestinal i malaltia cardiovascular

MICROBIOTA I RISC CARDIOVASCULAR


TMAO i ARTERIOSCLEROSI

4007 participants amb MAC noaguda sotmesos acoronariografia.Supresió de microbiota ambantibiòticsAlimentats amb colina (dos ousdurs: 250 mgrs colina) i 250mgs fosfatidilcolinaEdat mitja: 63 anys2/3 homes

n engl j med 368;17:2013


La formació de TMAO a partir de carnitina es alta en omnívors i mínima en vegans

Nature Medicine volume19, pages576–585 (2013)

Mecanismes pels quals el microbiomamedia en la malaltia vascular.

Circulation. 2016;133:2603-2609


Nat Rev Immunol. Gener de 2015; 15 (1): 30–44.

Microbiota intestinal i periodontitis

Paper de la microbiota en la Insuficiència cardíaca

↓ Funció Ventricular i disfunció endotelial↓

Vasoconstricció crònica↓

Isquèmia intestinal no oclusiva↓

↑ permeabilitat intestinal↓

Traslocació Microbiota intestinal

Activació de monòcits i macròfags en sang i fetge

Resposta inflamatòria mediadaper endotoxines

Endotoxèmia

↑ Citoquines: IL6, FNTα


HTA i Microbiota intestinal

Wistar de Kyoto (WKY; MAP: 108 ± 2 mmHg)Rates espontàniament hipertensives (SHR; MAP: 148 ± 10 mmHg),

Disminució dels bacteris productors d’acetat i butirat en SHR

Composició de la microbiota de les rates WKY i SHR

Hypertension. 2015 Jun; 65(6): 1331–1340



La diversitat intestinal microbiana augmenta pel tractament de la minociclina

(Infusió d’Angiotensina IIP 24 hores: 124 ± 2 mmHg vs 168 ± 2 mmHg) Disbiosi intestinalMinociclina oral x 4 setmanes reequilibrar la composició de la microbiota cap a la diversitat

Hypertension. 2015 jun; 65 (6): 1331-1440


Adnan S, Nelson JW, Ajami NJ, et al. Les alteracions de la microbiota intestinal poden provocar hipertensió a les rates. Physiol Genomics . 2016; 49 (2): 96–104.



▪ La microbiota intestinal és fonamental per mantenir l’homeòstasi fisiològica.

▪ El present estudi va ser dissenyat per provar la hipòtesi que la disbiosi en la microbiota intestinal s'associa amb la hipertensió

Jose, Pedro A, and Dominic Raj. “Gut microbiota in hypertension.” Current opinion in nephrology and hypertension vol. 24,5 (2015): 403-9.

Àcids grassos de cadena curta

Efectes en la pressió arterial Receptors

Acetat ↓ Pressió arterial GPR41, GPR43, Olfr78, HDAC9

Propionat↓ Pressió arterial (GPR41) o

↑ Aument de la pressió (Olfr78)

GPR41, GPR43, Olfr78

Butirat Desconegut GPR41, GPR43, GPR109A

Mecanisme proposat dels canvis en la sacietat i la fam per la MI

Khan M.J., et al., 2016. Role of Gut Microbiota in the Aetiologyof Obesity: Proposed Mechanisms and Review of the

Literature. Journal of Obesity, 1–27. doi:10.1155/2016/7353642.

Factor de adipocit induit en dejú (Fiaf) → inhibeixlipoprotein lipasa (LPS→ ↓ importació àcids grassosal teixit perifèric

AcetatePropionateButyrate

Sacietat: Fibra dietética i AGCC → ↑ GLP1 i el seu recptor que estimula el lligam GPR41 que estimula l’hormona anorexígenaintestinal PYY i el GPR43 que regula la energia

• Paper de la dieta en els canvis de la composició de la microbiota intestinal

Els canvis en la microbiota intestinal ↓ lesproteïnes de connexió estretes de lescèl·lules epitelials intestinals i ↑ lapermeabilitat intestinal, fomentant així laendotoxèmia metabòlica i la resistència a lainsulina.

World J Gastroenterl. 2014 Dec 21;20(47):17737-45

Microbiota i Diabetes Mellitus 2

↑

Influència de la microbiota intestinal en la permeabilitat i la resistència a la insulina.

MICROBIOTA I DM 2

Type 2 Diabetes

Firmicutes ↓ shifts in gut microbiota associated with increases in plasma glucose concentrations

Clostridia ↓

Bacteroidetes-Prevotella ↑ versusClostridia coccoides-Eubacteium rectale ↓

Betaproteobacteria ↑

Bacteroidetes/Firmicutes ratio ↑

Microbiota i Diabetes Mellitus 2

Elie Metchntkoff 1910

Lactobacillussdelbrueckiisubespecie bulgaricus (BAL)

Moduladors de la Microbiota

Probiòtics: són microorganismes viusque administrats en quantitatsadequades produeixen beneficis perla salut del hoste.

Prebiòtics: són ingredients no digeriblesd’aliments que afecten al hosteestimulant el creixement i/o la activitatd’un nombre limitat de bacterisautòctons

Simbiòtics: contenen ambdós i el component prebiòtic afavoreix al component probiòtic

Bacteris àcid làctics (BAL)Bacteris no patògens, que s'associen a la producció d'àcid làctic a partir decarbohidrats, el que les fa útils per fermentació dels aliments. (Lactobacillus,Lactococcus, i Streptococcus thermophilus).


•PREBIÒTICS

•– Fructooligosacàrids (FOS):•• Inulina •• Oligofructosa

•– Galactooligosacàrids (GOS)

•– Lactulosa

•PROBIÒTICS

•– Bacteris àcid-làctics:•• Espècies de Bifidobacterium•• Espècies de Lactobacilus

•– Saccharomyces cerevisiae o boulardii

•– Escherichia coli i bacils cereus

•– Enterococs i Estreptococs

all, carxofa, porro, ceba, espàrrec, blat, plàtan...

llet i llegums

Sucre sintètic de fructosa i

galactosa

▪ Augment del nombre de bifidobacteris en el còlon

▪ Inhibició del creixement de bacteris patògens

▪ Augment de l'absorció de calci i vitamines.

▪ Augment del pes fecal

▪ Escurçament del temps del trànsit gastrointestinal

▪ Possiblement, una reducció dels nivells sèrics de lípids

Efectes dels prebiòtics


• Malaltia cardiovascular:

• Colesterol: la fibra soluble redueix el colesterol sèric i el risc de cardiopatia.

• De 10-25 g/dia i 2 g de fitoesterols. Recomanació A. Acció quelant i augment depropionat que passa a circulació portal i inhibeix la HMG-CoA reductasa, disminuint lasíntesi endògena de colesterol.

• Diabetis: la fibra soluble

• retarda el buidament gàstric,

• inhibeix la producció hepàtica de Glucosa i

• l'àcid butíric ajuda a reduir la resistència a la insulina. Falten estudis.

• Obesitat: incrementa la sensació de sacietat gràcies als pèptids que informen al cervell deque la ingesta és suficient. Falten estudis.

CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS QUE HAN DE CUMPLIR ELS PRODUCTES QUE CONTINGUIN MICRORGANISMES PROBIÒTICS

SEGURETAT No patògens ni tòxics

ESTAR VIUS Lliures d’efectes adversosResistents a la destrucció tecnològica (liofilització)

SEGUIR VIUS AL LLOC DE DESTÍ Resistents a la destrucció per secrecions gàstriques i biliarsCapacitat d’adherència i colonització de la cavitat diana.

ESTABILITAT Romandre estables durant la vida útil del producte.Variabilitat mínima entre els diferents lots del producte

QUANTITAT ADEQUADA Contenir el nombre adequat de microorganismes viables per arribar al efecte beneficiós demostrat.

NOMENCLATURA ESPECÍFICA Gènere, espècie i soca específica

EVIDÈNCIA CIENTÍFICA Estudis controlats d’eficàcia en éssers humans

EMMAGATZEMATGE Substàncies de vehicle que no afectin la viabilitat de la soca

EFECTE BENEFICIÓS Cada soca amb l’efecte beneficiós pel que ha demostrat evidència

ETIQUETAT Etiqueta adjunta a on especifiqui clarament aquestes característiques de forma clara i veraç.


Probiòtics. Característiques

Lactobacilus casei

Bifidobacterium bifidum

Saccharomyces boulardii


MICROBIOTA

COLÒNICA

(Modulació)

Sistema immunitari:

Immunitat innata Immunitat adquirida

Tròfica:

Acceleració del trànsit

gastrointestinal

Competició amb bacteris patògens

• Efecte barrera

Metaboliconutritiva:

Ajuda a diferents metabolismes

Síntesis de vitamines

Moduladors de la Microbiota• ALIMENTS FERMENTATS D’ORIGEN LÀCTIC O VEGETAL

• Iogurt clàssic:• Lactobacillus bulgaricus• Streptococcus thermophilus

• Transformen la lactosa en àcid làctic

• Aliments funcionals o llets fermentades:

• Lactobacillus acidofilus, L.casei...

• Bifidobacterium bifidus• Textura i gust diferent:

• Actimel®: Lactobacillus casei DN-114 001(108 UFC/ml )• Activia®: Bifidobacterium animalis DN-173010• LC1®: Lactobacillus johnsonii LaI

•

>108 bacteris viables

World Gastroenterology Organisation, 2011


✓ Infusió d'una suspensió de femta procedents d'un individu sa en el tub digestiu d'un malalt.

✓ Diverses denominacions: reconstitució de la flora fecal, transferència de microbiota intestinal,

bacterioteràpia fecal o repoblació fecal,

✓ La més correcta és trasplantament de microbiota fecal (TMF) veritable trasplantament o

implant d'un òrgan o fragment de teixit viu des d'un donant a un receptor per reparar una

lesió.

Transplantament microbiota fecal

Definició

Segle. IV Xina

Suspensions de materiafecal “sopa groga”

Tractament de diarrea i infeccions intestinals

Segle XVII ingesta de femta per millorar

patiments intestinals del bestiar remugant.

Els beduïns recomaven als soldats II guerra ingesta de femta de dromedari per tractar la disenteria

que patien els combatents

S. XX Eisman

descriuen casos de colitis fulminant per C. Difficile,

tractats amb enemesfecals de retenció amb

una alta taxa d’èxit i escassos efectes 2os.

Història

P. F. de Groot, M. N. Frissen, N. C. de Clercq & M. Nieuwdorp (2017) Fecal microbiota transplantation inmetabolic syndrome: History, present and future, Gut Microbes, 8:3, 253-267,

Història del transplantament fecal

Impacte de la infecció por Clostridium difficile

NEJM 2015;372:825

Donants

Entrevista amb el donant per identificar riscos de malalties que poden passar desapercebudesper no tenir proves diagnòstiques específiques.

El cribratge del donant abans del TMF es similar al requerit per un transplantament d’òrgansafegint un anàlisi exhaustiu en la femta del donant.

Receptors

Sense límit d’edat ni comorbiditats.

Tenir una esperança de vida >3 mesos

Embaràs

Al·lèrgia greu alimentària

Perforació Gastrointestinal

Depenents del procediment

Per colonoscòpia: Diverticulitis recent

Sonda ND: anomalies anatòmiques: estenosi, trastorns de motilitat

CI Kelly. Am J Gastroenterol 2014;109:1065e1071. Webb. Transpl Infect Dis. 2016 ;18(4):628-33

Procediment

• Degut a la falta d’estandarització de la selecció i el cribratge del donant en el TMF, els criteris de cada estudi són variables.

• Tipus de donant

▪ Familiars del pacient

▪ Individus amb contacte íntim amb el pacient (marit, esposa, parella)

▪ Voluntaris sans sense relació amb el receptor

• Actualment es desconeix les característiques del donant ideal

• Validesa 3 mesos

• S’ha de comunicar si hi hany canvis

• Reinterrogar abans de la donació

Entrevista clínica + qüestionariConsentiment informat

Nomès el 10% dels potencialsdonants van pasar tots elsexamens. Paramsothy. Inflamm Bowel Dis 2015

SP. Costello. CID, abril 2016

Preparació del receptor

Antibiòtic Si? / N0?

Loperamida oral en dosi única o pauta múltiple (2 mgs cada 2 h. fins un total de 8 mgs) per facilitar la retenció de la solució transplantada.

Via NG o nasojejunal administrar IBP la nit abans i el matí del procediment per atenuar un possible efecte negatiu de la secreció gàstrica sobre la microbiota trasplantada.

Administració de solucions evacuants: polietilenglicol el dia previ al TMF.

Infecció recidivant per C. difficile (ICD): mínim 3 infeccions lleu a moderada i fracàs de tractament amb vancomicina durant 6 - 8 setmanes o almenys 2 episodis de ICD severa amb hospitalització i morbiditat significativa.ICD moderada que no respon a la teràpia estàndard (Vancomicina durant almenys 1 set)ICD severa sense resposta a la teràpia després de 48 hores

Infecció recurrent /recidivant amb morbiditat significativa i sense resposta al tractament.

La majoria dels protocols programen almenys 5 dies de vancomicina

La vancomicina comprometeria la implantació de la nova microbiota… (no hi ha estudis comparatius)

Redueix les espores i afavoriria la implantació de la nova microbiota. També facilita l'exploració

Assegurar la indicació

Vancomicina 125 mg/6h. v.o.

Programar la colonoscòpia

Suspendre Vancomicina 48 hores abans

Preparar la colonoscòpia

Preparació del receptor

Preparació de la mostra fecal

❑Femta fresca conservada en nevera.

❑Temps recomanat entre donació i infusió < 24 hores, preferible < 6 h

❑Femta amb crioprotector afegit (permet almacenar-la i congelar-la fins 8 setmanes. Resultats en termes d’eficàcia = femta fresca,(microbiota sembla no alterar-se amb la congelació)

▪ Avantatges

o Eliminació de l’olor fecal

o Major facilitat d’ús

• Diluent

• El volum utilitzat oscil·la entre 50 i 500 ml.


AiguaLLet

IogurtSF

• El volum de solució administrat varia entre 25 i 1500 cc. En infecció per C. Difficile major taxa de curació a major volum (97% amb 500cc vs 80% amb volums<200cc)


Dilució i homogeneïtzació de les femtes donants amb un 0,9% de NaCl en una batedora.

Filtració posterior de la suspensió fecal homogeneïtzada i diluïda amb un tamís de metall per eliminar restes.

Suspensions fecals repartits en xeringues de 20 ml abans de l'aplicació.

• Vies d’administració

• Colonoscòpia (42%)

• Nasogàstrica (22,7%)

• Enemes (12,4%)

• Combinació de vàries vies (11,8%)

• Nasojejunal (2,5%)

Rohlke F, Stollman N. Fecal microbiota transplantation in relapsing Clostridium difficile infection. Therapeutic advances in gastroenterology. Nov2012;5(6):403-420.

Via d’administració del TMF

• Alta• Sonda nasogàstrica o naso duodenal• Infusió lenta (≈20 mL en 3 min)• Endoscòpia

• Infusió TMF (aprox 30 g en 150 mL)• Alguns grups fins 500 mL• Anti-H2

Posició semiasseguda 4 hores

Enema

• Dejú 12 hores

• Decúbit lateral dret, genolls cap al pit

• Administració de ≈150 g de femta en suspensió de 300 ml

• Només arriba fins a angle esplènic

• La loperamida i el dejuni afavoreixen la retenció de la TMF

Kassam Arch Intern Med 2012

Colonoscòpia

• Dejú

• Preparació amb polietilenglicol

• Tècnica

• sedació

• Rentat i succió de residus

• Intentar arribar al cec

• mínima insuflació

• Dipositar 300 ml en còlon dret, 150 en còlon transvers i 50 ml en còlon esquerre

• Repòs en decúbit lateral dret

• Loperamida.

Assaigos oberts

Síndrom intestí irritable (15) Infecció per VIH (3)Malaltia celíaca (3) Pes corporal (16)

Colitis ulcerosa (45) Malalties hepàtiques (16)

Neoplasia calorectal (6) Psicosis (7)

Estrenyiment (8) Hipersensibilitat (9)

E.Crohn (19) Depresió (5)

Colangitis esclerosant (3) Enfermedades neurològiques (15)

Encefalopatia hepàtica (2) Diabetes mellitus (17)

Obstrucció intestinal (2) Síndrom memetabòlic (6)

Fracàs hepàtico (3) Malalties autoinmunes (6)

Malabsorció (5) Malaltia coronària (2)

…. ….

https:// clinicaltrials.gov (21-marzo-

2017)

286!!

Duodenal Infusion of Donor Feces for Recurrent C. difficile

Estudi obert controlat randomitzat de 3 modalidats Terapèutiques:

1- TMF precedit de vancomicina 500mg x 4i de rentat intestinal

2- Vancomicina 500mg x 4 x 15 d

3- Vancomicina i rentat intestinal

L’estudi va acabar abans d’hora

NEJM 2013; 368:407-415

▪ Brot de ICD por 027▪ Març-Novembre/2013: tractament convencional i TMF

després de 3 fracasos▪ Des de desembre/2013: canvi d’estrategia: TMF (des

de el primer episodi)▪ Mortalitat global: 3/16 (19%) vs 29/45 (64%)▪ Mortalitat 1 mes: 1/6 (6%) vs 24/43 (56%)▪ Recurrència:

▪ 6/16 (37,5%) TMF van necessitar una nova TMF per recidiva en el primer mes

▪ 2/16 recurrència tardana

Lagier. Eur J Clin Microb Infetc Dis 2015

TMF precoç

No TMF precoç

TMF: revisió sistematica

Resultats de 844 casos en 10 països

C. difficile

Enf.inflamatoria intestinal

Altres

91% de curació

8,8% no resposta5,5% recurrència

YT. LI. Alimentary, Pharmacology andTherapeutics 2016D.Drekonja. Ann Intern Med 2015

611 pacients90 dies

seguiment

516 pacients

85%

Referència Nº Definicions Taxa Factors

Meighani

Eur J Gastroenterol & Hepatol 2016

201

casos

Persistència diarrea després de >1TMF

12,4% Dona

Hospitalizatció prèviaCirurgia prèvia

Fischer

Am J Gastroenterol

2016

328

casos

Persistència o recurrència(precoç=1 mes; tardana 1-3 mesos)

18,6%

(precoç) i

2,7%

(tardana)

ICD greu o greucomplicada Hospitalització prèvia

Ianiro CMI 2017 64

casos

Necesitat de mésde una infusió

31% ICD greu Preparació del colon deficient

Altres reportats: rebre antibiòtics concomitants, escàs volum de infusió, <30 g de femta, administració en enema, administració per via “alta”

Seguretat

•Revisen 1555 TMF (≈ 1200 per ICD)

-Complicacions derivades del procediment

•(perforació: casos aïllats)

•- Complicacions infeccioses•2 infeccions per Norovirus•4 bacterièmies per BGN

•- Complicacions inflamatòrias•11 casos de febre•6 casos d’exacerbació de la EEII

•- Efectes adversos GI: flatulència, diarrea, dolor abdominal, en general transitoris

•Morts atribuibles: 3

•Shock séptic amb bacterièmia

•Pneumòmia per aspiració (desprès de sedació i administració per endoscòpia de TMF)

Baxter. J Hospital Infection 2016

✓ En general, la major part dels EEAA són lleus i autolimitats

✓ Dificultat en establir causalitat. Escasa informaciói absència de pacients control

✓ Necesitat d’estandarizació i recollida sistemàtica.

✓ Absència d’informació dels EEAA a llarg termini.

Potencial terapèutic del TMF

Therapeutic potential of fecal microbiota transplantation. Gastroenterology, vol. 145, number 5, 946 - 953

Aspectes regulatoris

No apliquen les normatives de cèl·lules i teixits ("substància combinada") Aplicació de mesures de qualitat i seguretat de substàncies d'origen humàMandat per a futura normativa ...

No aplica normatives de cèl:lules i teixits

C. Informat + estudi donant + traçabilitat

FMT és un fàrmac i per tant subjecte als aspectes regulatoris com IND (Investigational New Drug)"Enforcement discretion" per a r-ICD

FMT és un "fàrmac" i la seva utilització només pot realitzar-se en el contextde EECC. FMT permesa en r-ICD que no respon a tractament convencional

isabel roig grau eap sagrada família | manresa · 2019-05-24 · la microbiota humana es pot...

Documents