SANT JOAN 2011:“SI ENGUANY HAANAT AIXÍ,COM SERÀ L’ANYQUE VE?”

Ciutadella de Menorca, 1 de juliol de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.481

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 1 MOLL Eivissa, 50Dissabte dia 2 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Diumenge dia 3 CASTANY Tres Alqueries, 3Dilluns dia 4 MARCH Plaça Jaume II, 5Dimarts dia 5 CAVALLER Plaça de la CatedralDimecres dia 6 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDijous dia 7 PLAÇA NOVA Plaça NovaDivendres dia 8 OLEO Federico Pareja, 54

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mar tes 08'30-16’00 13’00-19’00

Mi ér co les 08'30-16’00 13’00-19’00

Ju e ves 08'30-16’00 13’00-19’00

Vi er nes 08'30-17’00 13’00-19’00

Sá ba do 08'30 19’00

Do min go 16'00 19’00

Núm. 3.481. Any LXVIII. Di pò sit le gal ME 54-1958.

DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carlos Marqués, Bàrbara F. Sena, Joan Canals.ADRE ÇA: C/ Pin tor Tor rent, 7 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 27 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 PER CALA’N BOSCH

* EXCEPTE DIUMENGES

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JUNY

61CALAN BLANES

DELFINESCALAN FORCAT

07:15*08:00*09:0508:4009:05 09:35*09:5010:05*10:3010:50*11:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:30*16:00*16:3017:00* 17:3018:00*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

64CALETA

CALA BLANCA SANTANDRIA

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:10

10:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00

21:00

22:30

23:001

24:30*1

65CALETA

CALAN BOSCH SON XORIGUER

07:0008:0008:45*09:0009:15*09:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

2

3

El Shotokan tanca una grantemporada

Sergi Enrich, cedital Recreativo de Huelva

Nous fixatges del CVCiutadella per la

propera temporada

Respectarla festa, sempre

Si volem que la festa de Sant Joan no perdi la seva essènciaens hi hem d’involucrar tots i totes. Hem de saber respectar elsmés petits detalls i allò que ens marquen els protocols que va re-collir en Josep Pons Lluch. Si volem demanar als que vénen defora que els repectin, els primers que ho hem de fer som els ciu-tadellencs i les ciutadellenques, i de manera especial aquells queparticipen o presideixen la festa, ja que des d’aquest setmanarino compartim que es faci públic l’acord de la Junta de CaixersSenyors abans del 9 de juliol, com està escrit als Protocols, i noes guardi el secret de l’elecció fins aquest dia. Són petits detallsque també hi ha que preservar si volem preservar la festa, i pertant aplaudim una vegada més a Gerard Villalonga, rector de laCatedral, que sí guardarà el secret del que ha de ser elproper caixer capellà fins el dia en que s’ha de fer pú-blic, el 9 de juliol al Saló Gòtic de l’Ajuntament.

S E T M A N A R I

“SI ENGUANY HA ANAT AIXÍ,COM SERÀ L’ANY QUE VE?”Aquesta és la pregunta que es fan els ciutadellencs iciutadellenques després de Sant Joan

SANT JO

AN 2011

PER MARIA DABÉN FLORIT

4

“Les festes ja no són el que eren”.Aquest és el comentari més escoltat quanpreguntem a algú del poble sobre Sant Joan.Però per què? Tots els entrevistats han coin-cidit en què el principal problema és la mas-sificació. No existeix un espai físic real peragrupar tantes persones i acaba sent “moltagobiant”, com assenyala Caterina Petrus ino es pot gaudir completament de la cele-bració. Cada vegada són més els cavallersals que la perillositat dels jocs d'Es Pla abocaa decidir no córrer l'ensortilla, les carotes oabraçats. Fins i tot els mateixos cavalls s'hihan negat alguna vegada, com el de l'amo deSon Vell aquest passat 24, encara que final-ment aquest va obeir el seu amo i corregué.

No tan sols es tracta d'una gran quantitatde persones, sinó també de l'augment d'ac-tes incívics. “Es nota la falta de respecte”afirma Tina Sillero, propietària de l'establi-ment Fruits Secs, situat aprop de l'Esglésiadel Roser. Ella en patí les conseqüències deprimera mà la matinada del 23 quan li vanrompre la porta del seu establiment durantuna baralla. A més, la zona es convertí permolts en el lloc idoni on satisfer les seves ne-cessitats.

Altres ciutadans asseguren entristits queels cavalls ja no són l'epicentre de les festes.Nin Mallo observa que “s'ha baretat la sena-lla [d'avellanes] per una bossa de plàstic i unbòtil de gin amb llimonada”. Mentre pren lafresca amb la seva dona Margarita Mercadaldavant la plaça d'Es Pins reflexiona sobre elfutur de Sant Joan. Segons ell el necessari ésun canvi de mentalitat. Però per tal de gaudirde les festes sense incidents no hem de mo-bilitzar les forces de l'ordre, ja que així dei-xarem enrere la celebració. Argumenta quequan les llibertats desapareixen també ho fala festa, el sentit de les quals hauria de resi-dir en el respecte al poble i a les tradicions.La concepció de Sant Joan no ha de ser un“macrobotellón” on tot val.

QUINES SOLUCIONS PROPOSAEL POBLE?Per Ciutadella és evident l'urgent neces-

sitat de prendre mesures. Els ciutadans coin-cideixen en què no podem deixar corrompreunes festes tant arrelades i estimades. Peròcom fer-ho?

Des de fa uns anys la proposta més po-pular és limitar el nombre de visitants durantla setmana de Sant Joan, que les institucions

marquin un màxim de viatges a les navieresi les companyies aèries.

No obstant, seria probable i lògic que elscomerciants i els dedicats a l'hosteleria o larestauració s'oposassin a aquesta mesura,que provocaria la baixada dels seus ingres-sos.

Una altra idea freqüent és “que facin ver-benes allunyades de la nostra festa”, apun-tant a què alguns dels forasters, aquells que,com diu n'Ester, tan sols acudeixen per“beure i esvalotar-se”, puguin passar-s'ho bésense causar aglomeracions.

Els aconteixements dels últims 23 i 24han propiciat la creació de plataformes vir-tuals a partir de Facebook per defensar laconservació de la tradició santjoanera. Unad'elles “Volem recuperar es nostro SantJoan”, molt recent, compta ja amb quasi1.000 seguidors que a través seu denuncienallò que els preocupa i aporten idees per mi-llorar el funcionament de les festes. Les pro-postes són d'allò més diverses, el que ésevident són les ànsies de que Sant Joan con-servi la seva essència.

llengües, encara que aixòno hagi evitat els accidentsd'enguany.

– Les companyies aè-ries i marítimes duen aterme serveis extraordi-naris. No obstant, en-guany el dic de Son Blancha propiciat l'arribadade 7.000 persones mésque altres anys. Es plan-tegen l'opció de limitar elnombre de vaixells iavions?

– No ho sé... Tampocels podem dir que no ven-guin.

– Quina opinió li me-reixen les mesures de seguretat? Són efi-cients?

– La tasca de la protecció civil, volunta-ris que provenen de Mallorca, Villa Carlos iCiutadella, juntament amb la Creu Roja,proporcionen un servei excel·lent. Coordi-nats per la policia local, s'aconsegueix cadaany una gran efectivitat per atendre els feritsi prevenir accidents.

– Fa uns anys existia l'associació “Esamics de les festes de Sant Joan”, volun-taris i voluntàries que treballaven per unmillor funcionament de les festes, sobre-tot fent passadís durant es jocs del vespre.L'alcalde José Maria de Sintas ha apuntata la possible formació d'una instituciósemblant.

– Aquesta associació feina una granfeina i es tornarà a impulsar. Ciutadella estàgelosa de les festes de Sant Joan i sensdubteens unirem per guardar-les i no les deixaremdesvirtuar.

– Dia 23 capvespre, durant ses avella-nes, mentre els cavalls pujaven a Sant

Joan de Missa, tres joves eren agredi-des i despullades aprofitant el caos

de la Plaça de ses Palmeres. – Mai havia passat un fet

com aquest i encara que noes pot consentir no deixade ser puntual.

SANT JO

AN 2011

PER MARIA DABÉN FLORIT

5

“L'EDUCACIÓ ÉS ESSENCIALPER TAL DE CONCIENCIARI EVITAR SITUACIONS DESAGRADABLES”

Per tal de conèixer el punt de vista deles institucions acudim a l'Ajuntament, onxerram amb la recentment nombrada re-gidora de festes, comerç, fires i mercats,Esperança Juaneda.

– Des de fa uns anys Ciutadella rep vi-sitants, sobretot mallorquins i catalans,que vénen a passar les festes de Sant Joan.Creu que la gran quantitat de turistes potarribar a representar un problema?

– La massificació és evident i també pre-ocupa la manca d'informació, jasigui de les normesbàsiques de la festao dels proto-cols. Algunsvan en xan-cletes a

nes Pla, altres porten els fillets en cotxets anes caragol des Born, toquen les brides delscavalls...

– Per a què això no ocorri, des de l'a-juntament es duran a terme campanyesper informar els forasters?

– Just acabam de passar les festes i laJunta de Sant Joan encara s'ha de reunir. Noobstant, tenim clar que l'educació és essen-cial per tal de concienciar i evitar situacionsdesagradables. Proporcionar-la a través detríptics als llocs d'arribada com l'estació ma-

rítima o l'aeroport, em sembla unabona iniciativa.

També segui-rem avi-sant a nesPla end i f e -r e n t s

6

7

TAULA

DE R

EDACCIÓ

Tu tienda especializadaen pesca de superficie y

pesca submarina.

Ven a disfrutar de las úl-timas novedades

del mercado.

Plaça Sa Font, 3971 48 21 02

Cáritas Diocesana llançarà una emissió de bons solidarisper finançar el funcionament de la planta TIV de Maó

Càritas Diocesana de Menorcallançarà el proper mes de juliol unaemissió pública de bons solidaris,per un valor unitari de 20 euros, perfinançar el projecte de la planta detractament de residus voluminososde Maó, que arrossega un dèficit de2 milions d'euros. El director de l'e-quip diocesà, Joan Mir Llorens, varealitzar aquest anunci dimarts du-rant la presentació de la memòria deCàritas de 2010. L'acte, celebrat aCa'l Bisbe, comptà amb la presènciadel bisbe de Menorca, Salvador Gi-ménez; el delegat episcopal de Cà-ritas Diocesana de Menorca, Francesc Triay; i la secretària general d'aquesta organització, AntòniaFlorit. Joan Mir va explicar que els bons s'emetran a un interès del 0% per un valor global de 2 milionsd'euros amb l'objectiu de sufragar les pèrdues de l'empresa TIV Menorca. La planta gestionada per Cà-ritas va patir el passat 3 de juny un incendi que va cremar completament el magatzem.

El director de Càritas va explicar que els bons es retornaran al cap de deu anys, si bé es preveu tor-nar cada any anticipadament un percentatge del 10% dels títols. El nom dels propietaris dels bons agra-ciats es decidirà per sorteig. Amb aquesta mesura, Càritas espera poder donar continuïtat al funcionamentde la planta TIV, la projecció de la qual ha quedat paralitzada arran del sinistre, i suportar la importantcàrrega financera de l'empresa. Al mateix temps, podrà estalviar-se els 110.000 euros d'interessos quesuposa anualment el deute de TIV Menorca amb les entitats bancàries. Joan Mir va explicar que lesbases es redactaran davant notari per tal de garantir la transparència del procés. Per al director de Càri-tas, l'emissió de bons solidaris “és una manera més de recaptar fons, tal com han fet ja algunes entitatsesportives”.

Art per la naturaL'artista Jordi Sintes Rita ha donat al GOB una sèrie de gravats, amb la idea de que el benefici ob-

tingut de la seva venda sigui invertit en els nostres projectes de protecció, com són el Centre de Recu-peració de Fauna Silvestre o el Viver de Plantes Autòctones.

Es tracta d'una col·lecció de cinc paisatges a l'entorn de fars de Menorca. Els temes són l'illa del'Aire amb les sargantanes negres; el cap d'Artrutx amb un llaüt navegant; el far de Cavalleria amb unacabra en primer pla; el far de Favàritx reflectit al Cós des Síndic, amb una barca varada, i finalment unatortuga de terra trescant entre les penyes als voltants del far de Punta Nati.

Els gravats es poden adquirir al Centre de la Natura de Menorca, a Ferreries, i al Molí del Rei, a Maó.Es poden comprar per separat o tota la col.lecció, amb un preu molt avantatjós.

Des del GOB volem manifestar el nostre agraïment a Jordi Sintes Rita, i animar-lo a seguir creantaquestes imatges tan belles inspirades en la natura de Menorca.

VENDO CHALET Y CASA DE MADERA ENSON CABRISAS

Chalet de unos 200 m2 edificados y casa de madera de 90 m2 enparcela de unos 2.750 m2. Piscina, zona de jardín., 2 zonas de ár-boles frutales y cultivo. Luz de GESA y agua comunitaria.La casa principal consta de 4 habitaciones, 2 cuartos de baño, co-medor con chimena, amplia cocina, sala de estar con estufa de ma-dera, lavadero y porxada.La casa de madera consta de 3 habitaciones, 1 cuarto de baño, co-medor estar, cocina y terraza. Muy bien conservada.Precio: 500.000 euros (negociables). Se acepta permuta por casacon patio en casco antiguo de Ciutadella y 30.000 euros.Interesados llamar al 639 892 245

Josep Maria Quintana, escriptorPER BÀRBARA F. SENA

L’escriptor Josep Maria Quintana pronunciarà enguany la conferència del Nou de Julioldes d’una perspectiva novel·lada, després de la publicació de la novel·la Els herois de la nit

(Edicions Proa, 2010), una obra ambientada en la Ciutadella assetjada per l’exèrcit otomà,però aportant una perspectiva que, tal vegada, la memòria col·lectiva ha anat deixant debanda. Així, l’escriptor apropa als lectors a través de la ficció una visió calidoscòpica delssuccessos ocorreguts durant i després d’aquell terrible Nou de Juliol, de la mà den Jaumei n’Arnau, els dos personatges principals, que representen, en certa manera, el xoc cultu-ral que hi havia entre la societat oriental de Solimà el Magnífic i l’Espanya, en blanc inegre, de Felip II. Una història on els bons no són tan bons i els dolents, no tan dolents.

mençaven a fer unaanàlisi crítica de lahistòria.

- Pot citar algunexemple?

- Sí, per ordre al-fabètic, serien enFlorenci Sastre,Josep Pallicer i Mi-quel Àngel Casasno-vas. Són personesque han tocat temesd’investigació moltimportants, que hanestat els primers enfer una revisió d’a-quests fets històricstranscendentals perla història de Me-norca, que han donat una sèrie dedetalls que em van interessar molt ique podien ser la base d’unanovel·la. Els he d’agrair aquestafeina que van fer.

- I com li va afectar?- Vaig tenir la impressió que du-

rant anys no havíem acabat d’entraral fons de l’assumpte. Hi ha fets his-tòrics que ens van bé, encara que si-guin terribles, ens donen glòria i devegades les coses no són tan claresi tan netes. Res del que s’ha dit pro-bablement és mentida, tret de lesexageracions. Podem fer una èpicafantàstica, però, sense treure-livalor, l’historiador té l’obligaciód’anar més enllà, i amb açò m’hebasat per escriure una novel·la.

- És indispensable pels menor-quins conèixer aquests fets pro-fundament?

- Absolutament. No podem cons-truir la realitat a partir de visionsparcials de la història. I no ho dicexactament per aquest fet, sinó enconjunt. Necessitam conèixer la re-alitat i el passat per construir el pre-sent sense enganys.

- Tal vegada l’objectivitat eradifícil a aquell temps...

- L’objectivitat no existeix, la ve-ritat és una lluita per aproxima-cions, perquè és un concepte moltteòric. Per tant, exigeixen estudi i

- Com se sent amb aquesta res-ponsabilitat?

- Per una banda content, i perl’altra, assumint que és exactamentuna responsabilitat i sempre té unnivell de compromís que et donauna certa preocupació, de cara a ferbé les coses.

- Però vostè coneix bé la histò-ria de l’assalt turc...

- Sí, dins del que es poden co-nèixer aquests fets tan antics. Conecbé el que significa el Nou de Julioli també Ciutadella. Però en aquestsmoments no se’m convida com his-toriador, encara que he tingut èpo-ques dins la meva vida que hetreballat en aquest camp. No crecque s’hagi d’esperar de mi una con-ferència de tipus històric. És evidentque se’m convida com escriptor,una persona lligada a la literatura.En aquest sentit, crec que es cap ala literatura que he de dur aquestparlament.

- Així, ens pot explicar què es-coltaran els ciutadellencs a la con-ferència del Nou de juliol?

- Encara no fa un any que he pu-blicat una novel·la que té una inspi-ració en el Nou de Juliol. Per tant,he fet una representació novel·ladapensant en uns fets històrics que heinterpretat a la meva manera, és adir, fent-ne literatura, fent una crea-ció que no necessàriament ha d’es-tar lligada a la realitat. No explicala realitat, sinó un món que l’autorcrea a partir d’uns fets històrics,però amb absoluta llibertat. Per tant,la idea és, a partir de la mevanovel·la, convocar alguns dels meuspersonatges i mantenir una con-versa amb ells.

- També va guanyar el Premide relat breu Nou de Juliol fa dosanys...

- Sí, va ser una mica l’inici d’a-questa novel·la. Amb una vintena depàgines, vindria a ser un resum delque va ser després. Vaig veure queaquell escrit era clarament el ger-men d’una novel·la més llarga.

- Com troba vostè que van

afectar els fets ocorreguts aquellNou de juliol a la memòriacol·lectiva dels ciutadellencs?

- Jo crec que ha afectat d’unamanera important, però a la vegadaparcial, a la memòria col·lectivadels ciutadellencs i dels menor-quins, encara que Ciutadella és laciutat que rep el cop fonamental.Fins no fa massa, no ens hem pre-ocupat gaire d’investigar el que hasucceït, i hem actuat d’una maneramolt visceral. Els fets van ser durs,terribles i van afectar a la vida i pro-pietat de les persones, per tant éslògic que provoqui una reacciód’indignació, una paraula que, percert, ara està molt de moda. Però lamemòria sempre és selectiva, hemd’anar alerta. En definitiva, els fetsvan ser terribles i van afectar a lasocietat d’una manera molt clara idirecta, però fins fa poc no hem in-tentat anar una mica més al fons.Ens hem quedat amb la reacció pri-mària, que és comprensible, però sivostè m’ho permet, també incom-pleta.

- Com el va afectar el treball dedocumentació, de recerca histò-rica, reviure tots aquests fets?

- Quan escric una novel·la, comles que darrerament escric, és a dir,inspirades en un fet històric, m’hede documentar profundament. Noperquè sigui un llibre d’història, queno ho és, però la creació literària iels personatges necessiten un co-neixement profund de la realitat his-tòrica. Efectivament, vaig tenir unasèrie de coneixements que me’lsprovocaven les lectures d’autorscontemporanis que realment co-

ENTREV

ISTA

”“ La novel·la no

explica la realitat,sinó un món quel’autor crea a partird’uns fets histórics,però amb absolutallibertat

autocrítica, en un sentit profund. - A la seva novel·la, també s’e-

videncia un fort xoc culturalentre l’Espanya d’aquell momenti l’imperi otomà.

- Va ser un tema que em va inte-ressar molt i de fet, el que em va ferpensar va ser en Josep Pallicer, ambels seus estudis i sobretot amb elseu llibre Gironins a Menorca. Mésenllà de les qüestions personals, idel que van poder sofrir, en Pallicerfa veure que uns ho van passar fatal,d’altres van morir pel camí, però laresta es va adaptar, i van tenir mi-llor sort a aquella pàtria. Així, emva interessar molt la diferència quehavia entre orient i occident, repre-sentats per Solimà el Magnífic iCarles V, rei d’Espanya i Empera-dor d’Europa. Aquestes dues socie-tats tenen moltes similituds, perògrans diferències. Tot dos són monsautocràtics, cruels, que creuen ambel dret de guerra i de conquesta, iper tant de fer esclaus, de dominarel món a la seva manera. Per con-tra, tenc la impressió que la societatd’Orient és en tecnicolor, i la deFelip II, en blanc i negre.

- En quin sentit?- Allà era possible la convivèn-

cia entre persones de diferent reli-gió i manera de pensar, dins d’unordre. Troben jueus, cristians, mu-sulmans, hi ha esglésies catòliques,encara que no poden tocar campa-nes, hi ha sinagogues... és un mónmolt més tolerant des d’aquest puntde vista. La societat occidental, lade l’imperi, és en blanc i negre, quees reflecteix, fins i tot, en la figuradel monarca: un home auster, vestitde negre, que no surt de Madrid... iestà dominada fonamentalment perla inquisició, que representa tot elcontrari d’aquesta “llibertat”,

10

“Els escriptors estem per dir mentidesperò que, d’alguna manera,s’aproximen a la realitat”

aquesta possibilitat de convivènciaentre persones de idees diferents. Lainquisició tallava qualsevol brot quees surti del que ells consideren laveritat.

- I açò es reflecteix perfecta-ment a la seva obra...

- Sí, a través de dos personatges,que són els dos germans. En Jaumei n’Arnau són dos al·lots de Ciuta-della que se’ls enduen. En Jaume ésun una mica més gran que l’altre, témés experiència i la sort que allà lescoses li van bé. Dins la desgràcia,acaba fent-se un personatge ric i po-derós. N’Arnau, encara que ha estatespavilat i un al·lot brillant i hahagut de cometre crims, té idealit-zat el món de Menorca, d’Occident,

que gairebé no ha viscut, perquèse’l van endur molt jove. Sap quementre no tengui diners no podràsortir, i pensa que quan trobi al seugermà l’ajudarà a tornar. Quan efec-tivament el troba, es produeix elxoc de civilitzacions. De dues per-sones, formades de la mateixa ma-nera, però quan es troben ja noparlen el mateix idioma. Quann’Arnau li parla de tornar, en Jaumeno ho entén. Açò produeix undrama personal entre aquestes duespersones. Que l’ajudarà, perquè se’lestima... i quan n’Arnau torna, estroba amb el món que descrivia enJaume i que ell pensava que era una

faci els cens de fin-ques, i va anar retar-dant tot açò fins afinals del segle XVI,fins que al final, elrei va acceptar que esfes a través d’una de-claració jurada, noper papers. Se con-suma una espoliacióde bens a favor d’unsparticulars, i neix una nova classe,que passarà de la classe mitjana a laclasse alta que ja no té les arrels enel segle XIII, sinó una altra que esfa a través dels diners aconseguits através de la desgràcia.

- Una lectura, doncs, necessà-ria, ja que apropa al lector, a tra-vés de la ficció, fets històrics tanrellevants com els que relata.

- He d’aclarir que no esperin tro-bar la veritat a aquesta novel·la. Elsescriptors estem per dir mentidesperò que, d’alguna manera, s’apro-ximen a la realitat.

11

”“ Tenc la impressió

que la societat deSolimà el Magnífic ésen tecnicolor, i la deFelip II, en blanc inegre.

ENTREV

ISTA

meravella. - N’Arnau es va topar de nas-

sos amb la crua realitat...- Així és. Hi ha un després, rere

l’assalt. El temps passa i te n’ado-nes que tot aquell món del rescat,del qual han fet una història d’hero-isme d’un personatge que tenimpenjat Dalt la Sala aquí, i a Alaior,perquè era alaiorenc, les cròniquesexpliquen que va redimir esclaus.Però quan hem començat a analit-zar, es converteix en una història deque els diners no arriben, que esqueden pel camí, i que, en el fons,aquest personatge redimeix 80 per-sones, i un seguidor seu, 80 més.Estem parlant de 160 persones deles 4.000. Alguns van poder retor-

els historiadors i pens que la histò-ria també ha de recordar el “desprésde”. Que a lo millor no ens agradatant...

- Sembla ser que la necessitatva treure les pitjors emocions del’ésser humà.

- Crec que va ser així. Al costatde persones que es van interessar,per redimir gent, n’hi va haver quevan morir, fins i tot, anant a redimiresclaus... hi va haver una altragent que va fer un gran ne-goci. Els van fer curadors definques, llocs, cases que noeren seves i que van comen-çar a actuar com si fossinseves. Està documentat.Fins i tot, hi ha cartes deFelip II ordenant que totsels diners dels esclaus esdediquin a la seva redemp-ció. I no es duu a terme. Hiha gent que impedeix que es

nar pel seus propis mitjans. Veiemque es fa un esforç, però que nos’organitza des d’aquí, sinó d’Espa-nya i dels bisbes. Te n’adones,doncs, que hi ha una societat que esrefà i que es comença a trobar béperquè, poc a poc, es comença aapropiar de manera lenta de les pro-pietats dels desapareguts. Aquí vanquedar un milenar de persones in’hi ha que tornen, són els que refanla societat. Ho dic perquè ho diuen

La Policía Nacional treballa per identificarels autors dels abusos a diverses jovesel Dissabte de Sant Joan

La Policía Nacional treballa en la identificació dels implicats en els abu-sos comesos el Dissabte de Sant Joan contra diverses joves –podria haver-hi fins a set víctimes- durant la ‘guerra d’avellanes’, uns fets que han causatuna gran commoció a Ciutadella. El director insular de l’Estat, Javier Tejero, ex-

plicà que s’està fent feina en la identificaciódels agressors a partir del material foto-gràfic que s’ha posat a disposició deles autoritats i que, en cas ques’esbrini de qui es tracta,es dictaran les or-

PER CARLES MARQUÈS

12

dres de crida i recerca pertinents. El titular del Jutjat d’Instrucció nú-

mero 1, Sergio López Ruz, ha obert, demoment, diligències per un delicte de le-

sions contra els dos únics detinguts peraquest cas, ambdós residents a Mallorca. Sergio

López considera que els fets denunciats no encaixenen el tipus penal d’agressió sexual. Els imputats van

quedar en llibertat amb càrrecs, acusats d’un delictede lesions. En les diligències s'ha suprimit tota conno-

tació sexual relacionada amb els incidents, un fet que haindignat a les víctimes. Els dos únics detinguts fins ara són S. M. de la

Ll., de 18 anys i natural de Madrid però residenta Marratxí, i D. M. M., de 19 anys i resident aPalma. Tots dos van passar la nit de SantJoan als calabossos. Algunes de les vícti-mes de les lesions serien menors d’e-dat. Els fets esdevinguts durantaquestes festes són conseqüènciade la massificació i de l’anonimatde l’actuació en grup dels pres-sumptes autors de les lesions –el jutge no parla, en cap cas,d`abusos, ni molt menys

LOCAL

13

d’agressions sexuals-. Les víctimes que han declarat s'han queixat només dels cops, contusions i rebuts. A més,

a la vista dels atestats aportats per la Policia Nacional, en cap cas es podria parlar d'agres-sió sexual sinó tan sols d'abusos. Aquests episodis ja van ser de-nunciats l’any passat i preocupaven, de fet, a les autoritast. Laproblemàtica va ser tractada durant la reunió de la JuntaLocal de Seguretat que es celebrà abans de les festesd’enguany, i es parlà fins i tot de muntar un opera-tiu conjunt de policíes locals uniformats iagents de la Policía Nacional de paisà pertal d’evitar que es tornassin a produirnous casos. El més sorprenent de totés que, tot i aquest operatiu, l’ac-tuació policial no servís abso-lutament de res.

Santiago Tadeo es va convertir dissabtepassat en el novè president al capdavant delConsell de Menorca des que es va crear laprimera corporació insular l’any 1979. Elnou mandatari va prometre “fer més ambmenys”, és a dir, “molta feina i austeritat”,com a principal eix de la seva política al cap-davant de la institució menorquina.

Recolzat per la important majoria abso-luta que va obtenir el PP en les eleccions del22 de maig, els vuit consellers populars vanvotar a favor de Tadeo, mentre que els cincde l'oposició -quatre del PSOE i un delPSM-Més per Menorca- es van abstenir.

Els reptes econòmics de Menorca per ferfront a la crisi van centrat bona part de la in-tervenció del recent investit president. I hova fer repetint els conceptes que va prodigardurant la passada campanya electoral. Enaquest sentit, remarcà que vol “recuperar laMenorca emprenedora, la de les il.lusions ide les oportunitats”.

Això passa, segons el nou presi-dent, per posar en marxa “unnou sistema de gestió” del'administració, de maneraque l'austeritat és peçaclau. Com havia anunciatanteriorment, el nouConsell tindrà la meitatde directors insularsque en l'anteriormandat, passant

de 25 a un màxim de 12. Per la seva banda,l'equip de govern tindrà entre dos a tres con-sellers executius menys que el 2007. Tot aixòreportarà un estalvi de “més de 5 milionsd'euros durant els pròxims quatre anys”.

La realització d'auditories internes per acada un dels departaments de la institució in-sular serà el següent pas, així com “no usarhabitualment el cotxe oficial a excepció d'a-quelles ocasions del tot imprescindibles”.

Tadeo anuncià, d’altra banda, que “ja éshora que l'administració torni a la societatcivil el pes que li correspon”. El presidentmanifestà, a més, la seva convicció que “elsector privat ha de ser el veritable motor del'economia”. “Els polítics i l'administracióhem de fer un pas enrere i donar el protago-nisme a qui l’ha de tenir, la societat civil, elteixit associatiu i el sector privat”, digué.

El dirigent popular remarcà que “la nos-tra política social més activa serà que la genttingui feina”, de manera que “treballaré alcostat de tots els sectors productius”. En

aquest sentit, indicà que el turisme, coma motor de l'economia insular, serà unapeça clau i insistí, en aquest sentit, enel seu oferiment a les altres forces po-

lítiques per consensuar unmodel “més enllà de dosmandats”. El Pla Territo-rial Insular (PTI) i el d'E-quipaments Comercialspatiran modificacions,

anuncià, per “estimular l'economia”. El pri-mer, per “crear seguretat jurídica” i al ma-teix temps perquè el camp “sigui mésrendible i l'oferta turística més atractiva”. I elde comerç, per a “acabar que els menorquinses vagin a comprar fora de l'illa”

D'altra banda, Tadeo es referí també alproblema del transport aeri a Menorca i re-petí que aquest mandat ha de ser el de trobarla solució. “Em compromet una vegada mésa no descansar per defensar el dret dels me-norquins a tenir un transport aeri barat i ade-quat a les nostres necessitats, per tornar asituar Menorca com a punt de referència a laMediterrània”. Tadeo emfatitzà, finalment,que vol “governar des del consens, la lliber-tat i no des de la imposició” i va allargar lamà a l'oposició.

Per part seva, el socialista Marc Pons vaavisar Tadeo en el seu discurs que tot i lesdificultats econòmiques, “Menorca necessitamolt més que una institució austera, neces-sita una institució i un govern fort”.“Aquests són moments difícils per a moltagent, moments d'incertesa davant del futur,d'inseguretat en el treball, d'indignació perla resposta donada a les pressions dels mer-cats”, remarcà.

Davant d'això, Pons insistí que “Me-norca necessita un govern fort”, i amb auto-crítica, “conscient de la factura que hemhagut de pagar pels errors comesos”. Aquestgovern, afegí, “ha d’alçar la veu davant decada decisió que danyi els interessos de Me-norca, que lluiti per a cada inversió, per acada competència”. L'expresident advertíque “això no és gens fàcil. Demana valentia,tenacitat, capacitat de sacrifici, molta gene-rositat i voluntat de sumar esforços”, peròallargà també la mà als populars. “Pot comp-tar amb nosaltres per afrontar l'adversitat”,reiterà, “amb lleialtat al govern, amb actitudconstructiva, molt rigorosa, disposada a arri-bar a acords en les grans qüestions d'estat”.

Finalment, la consellera del PSM, MaiteSalord, va ser escridassada per alguns delsassistents a l’acte de constitució del nouConsell quan insistí, en el seu discurs, en lanecessitat de “potenciar la nostra llengua, lallengua catalana pròpia de Balears”. Salordmanifestà que la llengua és “l'eix vertebra-dor de la nostra societat, com un element decohesió social, un fet fonamental de la nos-

PER CARLES MARQUÈS FOTOS: MENORCA DIARIO

14

Santiago Tadeo promet “austeritat” i“molta feina” en la seva presa de possessiócom a nou president del Consell

CompetènciesD’altra banda, Sa-

lord reclamà que elConsell assumeixi du-rant els pròxims anys “lescompetències pròpies, queentenem com a exclusivesi en cap cas com delega-cions del Govern, aixícom també la transferèn-

cia de les competèn-cies no pròpies

que marcael Estatut”.

M é sencara, Sa-lord llançàuna adver-tència da-vant el recent anunci delconseller balear de Turisme,Carlos Delgado, de no tras-passar les competències dePromoció Turística als con-sells, almenys de moment.“No valen dobles discursos,el d'oposició i el de govern,ni tampoc utilitzar la crisi

econòmica com a coartada: estracta de poder gestionar des deMenorca aspectes tan importantscom poden ser, per exemple, lapromoció turística, i en cap cas,

de augmentar pressupostos”. Laportaveu del PSM també va posarèmfasi en la necessitat d'aconseguirun finançament “just” per part del'Estat i en el reconeixement de la re-alitat insular pel que fa al transportpúblic. “Estem convençuts”, va dir,“que aquests són els dos eixos fona-mentals sobre els quals ha de girarel creixement de l'illa i pels qualshauríem de treballar des del primer

dia”.

15

INSU

LAR

tra identitat com a poble, que ha de rebre totel suport a partir de polítiques que assegurinel seu ús, i per tant, la seva pervivència”.

Malgrat l'incident, la consellera naciona-lista continuà endavant amb el seu discurs.En finalitzar, el president de la mesa d'edat,el conseller Luis Alejandre, demanà al pú-blic que s'abstingués de realitzar comentaris“en veu alta”.

El milionari rus, nacionalitzat grec,Nikolai Smolenski s’interessaper la finca de Santa Anna

La finca de Santa Anna, un dels en-clavaments naturals més espectacularsde la costa sud de Ciutadella, ha des-pertat la curiositat del jove magnat rusNikolai Alexandros Smolenski, de 31anys, fill del banquer Alexander Smo-lenski, que va formar part de la míticacampanya de reelecció de Borís Yeltsinel 1996. El “nen oligarca”, com l’ano-menen els diaris anglesos ("The BabyOligarch"), ja posseeix des de 2004 lafinca veïna de Alparico, que controla através de la societat Al Parico SA, de laqual és administrador únic.

Al Parico SA és la nova denomina-ció social de l'antiga propietària, la so-cietat Al Parico Golf & Country ClubMenorca. Aquesta societat es va consti-tuir a Madrid el 28 de juliol de 1995,pocs mesos abans de registrar a l'Ajun-tament de Ciutadella un luxós projecteque, sota el pompós títol de “Golf, Saluti Turisme”, contemplava la construccióde dos camps de golf, un hotel, 300 re-sidències de luxe i un heliport, amb unainversió superior als 144 milions d'eu-ros. Al voltant de la fronterera fincad’Alparico es desenvoluparia un dels

PER CARLES MARQUÈS

16

diversos col.labora-dors a Espanya iVöcklabruck (Àus-tria), controlava finsaleshores el conselld'administració d’Alpa-rico Golf & Country.

Els actuals pro-pietaris de SantaAnna ja han satis-fet, d’altrabanda, l'im-post de

casos de corrupció més sonats de la his-tòria recent de Ciutadella, que acabariaamb la dimissió de l'exalcalde del PP,Gabriel Allés Vázquez, condemnat persuborn.

Tot i fer realitat el seu somni de com-prar per al seu gaudi personal una de lesjoies naturals de Menorca, el jove i am-biciós Nikolai ha demostrat en altresocasions ser un tipus capritxós, comquan va adquirir el 2004 TVR, un delsúltims icones de la indústria automotriudel Regne Unit, especialitzada en la fa-bricació de cotxes esportius de luxe se-miartesanals, que va tancar dos anysdesprés causant la pèrdua de milers dellocs de treball. Ara, la seva vista s'hau-ria dirigit cap a la veïna Santa Anna,propietat dels hereus de MargaritaBagur Rosselló, que, després oferir-la fa

17

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

CHALET PARA ALQUILAR.4 HABITACIONES DOBLES,

COMEDOR-COCINA, DESPENSAY LAVADERO, PORCHE.

2 TERRAZAS, AIRE ACONDICIONADOY PISCINA CON CESPED.SE ALQUILA POR SEMANASO MESES. EN CIUTADELLA.

TEL.: 971 38 47 62638 555 887

un any al Govern, l'han posat a la vendaa través d'una coneguda agència immo-biliària de l'illa.

Santa Anna, propietat de MenorcaVavisol SA, entitat mercantil creada perJuan Vázquez Capó i l'exdiputat del PP,Adolfo Vilafranca, és, de fet, l'únicafinca inclosa en la massa hereditària deMargarita Bagur sobre la qua el testa-

ment de la 'senyora Vázquez '-com esconeixia a Ciutadella a la vídua de Ber-nat de Olives Beltrán-, no inclou captipus de cautela que restringeixi la sevavenda.

Fonts pròximes a la propietat hanconfirmat que el multimilionari rus hau-ria demanat informació sobre la finca,de 226 hectàrees, que, segons es publi-cita a l'agència, “inclou la prestigiosaplatja verge de Macarella, una de lesmés apreciades de l'illa”. Els terrenys,que tenen pou propi, inclouen la casapredial, dos bouers, una era i altresconstruccions menors, en la seva majorpart refugis d'animals, fins a sumaruna superfície construïda de 600metres quadrats. En el vídeo depresentació que acompanya l'a-nunci, s'assegura que la finca,

que no disposa d’electricitat, “comptaamb una gran varietat de paisatges, desde zones boscoses i de frondosa vegeta-ció fins clars que s'assemblen a granscamps de golf”. A més, s'assenyala que“arriba al mar” i que “inclou una platja”.

Nikolai Smolenski va comprar el2004 Alparico al promotor austríacFranz Walter Aichinger, que, al costat de

successions i transmissions al Governbalear, pagament que, segons fonts prò-ximes a la propietat, s'hauria realitzat enefectiu dintre del primer trimestre d’en-guany. Després de la mort de MargaritaBagur, al febrer de 2010, els seus hereusvan oferir la finca al Govern balear a tra-vés del conseller menorquí d'Ordenaciódel Territori, Joan Marquès.

LOCAL

SANT JOAN 2011 EN IMATGES

Un total de 25 festers van cremar a Ciutadella en la nit deldia 22. Els carrers es van omplir de música, ambient i sobre

tot amistat santjoanera (Foto: Bep Al·lès)

El fabioler Sebstià Salort va demana permís per inicar el pri-mer replec del dissabte de Sant Joan al caixer senyor, Ma-

nuel de Soto i Martorell (Foto: Bep Al·lès)

Els caixers i cavallers van arribar a Sant Joan de Missa onvan ser rebuts pel Bisbe de Menorca i la capellana titular,

Florenci Sastre (Foto: Bep Al·lès)

Ambient de festa i de màgia al primer caragol de SantaClara. A la imatge el fabioler Sebastià Salort al carrer de Ses

Roques (Foto: Bep Al·lès)

Ciutadella va viure amb intensitat el Caragol des Born, alcostat des Mirador esperaven els cavalls els fillets i les perso-

nes majors (Foto: Bep Al·lès)

18

El president del Govern de les I. Balears, José Ramón Bauzà,va gaudir amb el seu grup d'amistats del dissabte de SantJoan, mentres que el dia de Sant Joan el va viure de manera

institucional (Foto: Bep Al·lès)

SANT JOAN 2011 EN IMATGES

– El caragol de Santa Clara de les 9 des matí és el més ciutade-llenc i a la vegada tranquil. Gent esperant sa capadeta a la por-xada del convent de les germanes clarisses (Foto: Bep Al·lès)

– El pla de Sant Joan estava ben ple al matí de la festa on elscavallers van córrer s'ensortilla per tal de preparar-se per a

córrer el capvespre (Foto: Bep Al·lès)

– L'expectacularitat del córrer abraçats es va poder viure iveure amb més intensitat als jocs del matí, on no hi haviatanta gernació i es va obrir més pas (Foto: Bep Al·lès)

– Els caixers pagesos del present bienni, Pau Bosch i ToniSalord al caragol de Santa Clara des migdia, abans de ferentra a una casa del carrer de sa Font (Foto: Bep Al·lès)

– El caixer casat Valeriano Allès va córrer s'ensortilla i la vaendevinar als jocs del Pla des capvespre, i s'en va emportar la

preciada cullera de plata (Foto: Bep Al·lès)

– Moment en que es dóna assistència a l'amo d'Albranxella,després de patir un accident quan corria ses carotes amb el

caixer pagès de Migjorn (Foto: Bep Al·lès)

19

Debo decir que es un privilegiopoder ver la fiesta desde casa, yaque muchas personas sea por lo quefuere no pueden salir a ver la fiesta,y además gracias a la televisión eInternet llegan a todo el mundo.¡Hay que ver la tecnología lo que escapaz de hacer!

Yo fui una de las personas que tuve que ver lafiesta por la televisión, pero como soy algo crítico,debo decir que no todo me gusto. Una de las cosas quedisfruté viéndolas, fueron las entrevistas en vivo enmedio de la fiesta por este locutor tan simpático, quecasi se lo cargan los caballos, menos mal que todo aca-baba en un pequeño susto, y el sin perder el humor ysiempre con la sonrisa en la boca seguía y seguía en-trevistando.

Lo que no me gusto a mi personalmente fue que todo el tiempo los co-mentaristas hablaran de cosas, aunque algunas estuvieran relacionadascon la fiesta, pero es que había momentos que daba la sensación que loimportante era lo que se comentaba, y la fiesta quedaba como un telón defondo. A mi me parece que lo importante es lo que se está viviendo y ade-más en directo, que es todo un lujo; y si se quiere comentar alguna anéc-dota de tanto en tanto, pues no queda nada mal. Otra de las cosas quepersonalmente no me gusto fue la lluvia de planos generales a cada mo-mento, sobre todo en Es Pla de San Joan, con lo importante que es el mo-mento, y no los planos generales, pues cada vez que los caixes intentabanllevarse la ensortilla introducían un plano general, y me parece que lo im-portante era ver lo que estaba ocurriendo, y sentir lo que era capaz dehacer la juventud para recuperar dicha ensortilla, en cambio se hacia desdelejos una vista general, y claro los medios planos llegaban tarde, ¡peroque le vamos hacer! ¡Ah! se me olvidaba, y también muchos planos degente en los huertos, gente encaramada en las paredes y gente de espal-das, con lo bonito que es ver es jaleo o los juegos.

Otra de las cosa que me parecieron autenticas barbaridades, es que sedijera que los accidentes que ocurrían en Es Pla daban carácter a la fiesta,o hablar de robos de bicicletas durante uno de los peores accidentes queocurrieron durante ses corregudes, yo no daba crédito a lo que estabaoyendo, robo de bicicletas ¡señores! Cuando todos los que no pudimos ira Es Pla estábamos pendientes de la gravedad de dicho accidente múlti-ple, con tres personas tiradas en el suelo e intentando reanimarlas, y conla frialdad del sonido de las sirenas de las ambulancias, y ya ven se ha-blaba de bicis, en fin, será que ya estoy desfasado y no me entero de lo quees moderno, o no lo es, ¡Hay Dios!

Quiero aclarar que no estoy en contra de los comentaristas, pero yo lesaconsejaría que antes de decir algo, se lo pensaran mejor ya que esto llegaa todo el globo terráqueo.

José Mª Cleofe

Cada any, des de fa moltes dècades, un grupcada vegada menys nombrós de gent gran , “super-vivents de la División azul “ canta al cementiri ma-drileny de l'Almudena cançons d'origen alemanycom “Jo tenia un camarada”

A més, els nostàlgies entonen l'himne falangista,el “ Cara al sol” acompanyats per uns pocs joves de

gest desafiador al estil nazi..Un breu resum de la ( División azul ).Quan aquets joves voluntaris espanyols varen sortit d’Espanya

varen rebre per boca de Ramón Serrano Suñer la consigna d’escom-brar a Rússia del mapa.

Commemoren una derrota i una matança. La derrota a la batallade Krasni-Bor, a les afores de Leningrat, el 10 de febrer de 1943,quant més de 1.200 soldats espanyols que vestien l’uniforme alemanyvan morir i altres tants van quedar seriosament ferits en menys de vinthores en una ofensiva del exercit soviètic. Si es llegeix la premsa del'època, la que acompanyava la seva marxa, estaven lluitant contra eljudaisme, el bolxevisme i la maçoneria. En aquest afany es van dei-xar la pell, entre 1941 i 1944, uns cinc mil joves dels gairebé cin-quanta mil que es van presentar voluntaris per anar a Rússia varenlluitar com a soldats alemanys, uns soldats que van jurar lleialtat alFürher Adolf Hitler.

UN BREU RETRAT D’AQUEST PERSONATGE.Un dels fonaments d'Hitler i el NSDAP de les polítiques socials

és el concepte de «higiene racial». Es va basar en les idees d'Arthurde Gobineau, l'eugenèsia, i darwinisme social. Aplicat als éssers hu-mans, «la supervivència dels més aptes» va ser interpretat com unaexigència de la puresa racial i la matança fora de la «vida indigna deser viscuda». Les primeres víctimes van ser mutilats i nens amb retarden un programa anomenat Acció T4. Després d'una protesta pública,Hitler va fer un intent de posar fi a aquest programa, però, de fet, elsassassinats van continuar.

Entre 1939 i 1945, les SS, amb l'ajuda de governs col·laboracio-nistes i reclutes dels països ocupats, sistemàticament van assassinarentre 11 i 14 milions de persones, inclosos prop de sis milions dejueus, en els camps de concentració, els guetos i les execucions enmassa hi ha través d'altres mètodes com els experiments mèdics. Amés de ser gasejats fins a la mort i molts d'ells van morir com a con-seqüència de la fam i la malaltia mentre treballaven com esclaus (devegades en benefici de les empreses privades alemanyes en el procés,a causa del baix cost d'aquesta mà d'obra). Juntament amb els jueusvan ser assassinats polonesos no jueus (més de tres milions de vícti-mes), els comunistes o suposada oposició política, membres de grupsde resistència, catòlics i protestant opositors, els homosexuals, els gi-tanos, els minusvàlids físics i retardats mentals, presoners de guerrasoviètics (possiblement el major nombre, proper als tres milions), tes-timonis de Jehovà, clergat anti-nazi, sindicalistes, i pacients psiquià-trics. Un dels majors centres d'assassinat en massa va ser elcomplex-camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. Hitler mai va vi-sitar els camps de concentració i no va parlar en públic sobre les mortsen termes precisos.

Les matances que van portar a l'Holocaust (la «Solució Final dela Qüestió Jueva» o Endlösung der Judenfrage) van ser planificades iordenades per líders nazis, amb Himmler jugant un paper clau. Si béno s'ha trobat l'ordre concreta d'Hitler autoritzant l'assassinat en massadels jueus, hi ha documentació que demostra que va aprovar els Ein-satzgruppen, esquadrons de mort que van seguir a l'exèrcit alemanya través de Polònia i Rússia, i que se li va mantenir bé informat sobreles seves activitats. L'evidència també suggereix que en la tardor de1941, Hitler i Himmler van decidir l'extermini en massa per mitjà degasos. Per avançar en l'aplicació d'aquesta «Solució Final», es va ce-lebrar la conferència de Wannsee, prop de Berlín, el 20 de gener de

20

OPIN

IÓUna commemoració i un personatge RETRANSMISIÓN FIESTAS DE

SAN JUAN

1942, amb quinze alts funcionaris participants, dirigit per ReinhardHeydrich i Adolf Eichmann. Les actes d'aquesta reunió proporciona-rien la prova més clara de la planificació per l'Holocaust. El 22 de fe-brer, Hitler va ser gravat dient als seus socis, «anem a recuperar lanostra salut només amb l'eliminació dels jueus». Això és una breu re-trat d’un dels personatges més sanguinaris i que avui molt a pesar delsseus crims té en el món incomprensiblement bastant seguidros.

Andreu Genestar Sabater

21

22

23

HORARIS AVIÓ I BARCO DEL 4 AL 10 DE JULIOL DE 2011

Menorca - Barcelona SalidasVueling (Diario) 08,05 h.Air Europa (Diario) 09,40 h.Vueling (Diario) 11,25 h.Spanair (Diario) 11,30 h.Vueling (Diario) 13,10 h.Air Europa (Diario) 15,50 h.Vueling (Diario) 16,50 h.Spanair (L-M-X-J-V-D)17,20 h.Air Europa (V-S) 18,15 h.Vueling (L-M-X-J-V-D) 18,20 h.Air Europa (M-X-J-S-D) 18,20 h.Vueling (Viernes) 21,05 h.Vueling (L-M-X-J-D) 21,55 h.Vueling (Sábado) 22,20 h.Spanair (M-X-J-S) 22,25 h.Vueling (Diario) 23,55 h.Barcelona - Menorca SalidasVueling (Diario) 06,45 h.Air Europa (Diario) 08,05 h.Spanair (Diario) 10,05 h.Vueling (Diario) 10,05 h.Vueling (Diario) 11,50 h.Air Europa (Diario) 14,20 h.Vueling (Diario) 15,25 h.Spanair (L-M-X-J-V-D) 16,00 h.Air Europa (M-X-J-V-S-D)16,40 h.Vueling (Diario) 17,00 h.Vueling (Viernes) 19,45 h.Air Europa (Lunes) 20,30 h.Vueling (L-M-X-J-D) 20,35 h.Spanair (M-X-J-S) 20,55 h.Vueling (Diario) 22,35 h.Menorca - Madrid SalidasIberia (M-X-J-V-S ) 07,30 h.Iberia (Lunes) 07,35 h.Vueling (L-J-S) 09,05 h.Spanair (Viernes) 09,25 h.Vueling (L-J-V-S-D) 11,10 h.Spanair (Diario) 12,20 h.Air Europa (Diario) 12,20 h.Vueling (V-D) 13,25 h.Iberia (Domingo ) 13,50 h.Air Europa (Domingo) 14,25 h.Iberia (V-S) 15,25 h.Iberia (L-M-X-J) 15,30 h.Air Europa (Viernes) 16,00 h.Air Europa (Sábado) 16,50 h.Vueling (L-M-X-J-V-D) 19,00 h.Air Europa (L-X-V-D) 19,20 h.Spanair (Domingo) 19,20 h.Air Europa (V-D) 19,20 h.Air Europa (Martes) 20,20 h.Air Europa (Sábado) 21,15 h.Spanair (Jueves) 21,25 h.Air Europa (Jueves) 21,25 h.Spanair (Sábado) 22,10 h.Spanair (Viernes) 23,40 h.Madrid - Menorca SalidasSpanair (Viernes) 07,30 h.Air Europa (Domingo) 10,20 h.Spanair (Domingo) 10,20 h.Spanair (L-M-X-J-V-S) 10,25 h.Air Europa (L-M-X-J-V-S) 10,25 h.Iberia (L-M-X-J-V) 10,40 h.Iberia (L-J-V-S-D) 11,10 h.Iberia (Domingo) 11,25 h.

Air Europa (Domingo) 12,15 h.Iberia (Sabado) 13,25 h.Air Europa (Viernes) 13,35 h.Air Europa (Martes) 14,30 h.Air Europa (Sábado) 14,35 h.Air Europa (Jueves) 14,45 h.Spanair (Jueves) 14,45 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 17,00 h.Air Europa (L-X-V) 17,10 h.Air Europa (Domingo) 17,15 h.Spanair (Domingo) 17,15 h.Air Europa (Sábado) 19,05 h.Spanair (Sábado) 20,00 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 20,30 h.Spanair (Viernes) 21,30 h.Menorca - Valencia SalidasIberia (Sabado) 11,40 h.Iberia (L-M-X) 12,40 h.Iberia (J-V) 13,55 h.Iberia (Miércoles) 15,25 h.Iberia (Domingo) 16,15 h.Valencia - Menorca Salidas Iberia (Sabado) 10,15 h.Iberia (J-V) 11,55 h.Iberia (Domingo) 12,05 h.Iberia (L-M-X) 14,05 h.Iberia (Miércoles) 17,10 h.Menorca- Ibiza SalidasIberia (J-V) 12,40 h.Iberia (Domingo) 13,30 h.Iberia (Sabado) 16,00h.Ibiza- Menorca SalidasIberia (J-V) 14,05 h.Iberia (Sabado) 14,35 h.Iberia (Domingo) 14,55 h.Menorca - Palma SalidasIberia (M-X-J-V-S-D)07,05 h.Iberia (Lunes) 07,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-S) 09,15 h.Iberia (Diario) 10,45 h.Iberia (Diario) 11,25 h.Iberia (Diario) 13,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 16,00 h.Iberia (L-M-X-J-V) 16,55 h.Air Berlin (J-D) 18,15 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 18,15 h.Iberia (Diario) 20,35 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 21,20 h.Palma - Menorca SalidasIberia (L-M-X-J-V-S) 08,10 h.Iberia (Diario) 09,40 h.Iberia (Diario) 10,20 h.Iberia (Diario) 12,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 14,45 h.Iberia (L-M-X-J-V) 15,35 h.Air Berlin (J-D) 15,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 17,05 h.Iberia (Diario) 19,30 h.Iberia (L-M-X-J-V-D) 20,15 h.Iberia (L-M-X-J-V-S) 21,50 h.Iberia (Domingo) 22,40 h.Menorca - Bilbao SalidasAir Europa (Viernes) 11,10 h.Vueling (L-M-J-S) 13,10 h.Air Europa (Domingo) 14,15 h.Air Europa (Sábado) 14,40 h.Air Europa (Lunes) 14,55 h.

Air Europa (Jueves) 17,00 h.Vueling (M-X-J-V-D) 17,40 h.Air Europa (Miércoles) 18,50 h.Vueling (Sábado) 21,50 h.Bilbao - Menorca SalidasVueling (L-M-J-S) 07,15 h.Air Europa (Viernes) 09,00 h.Air Europa (Domingo) 12,10 h.Air Europa (Lunes) 12,50 h.Air Europa (Miércoles) 13,20 h.Vueling (M-X-J-V-S-D) 15,50 h.Air Europa (Sábado) 16,55 h.Air Europa (Jueves) 19,20 h.Menorca- Oviedo SalidasAir Europa (Sábado) 19,05 h.Oviedo - Menorca SalidasAir Europa (Sábado) 12,20 h.Menorca- Zaragoza SalidasAir Europa (Martes) 16,50 h.Zaragoza - Menorca SalidasAir Europa (Martes) 18,40 h.Menorca - Londres SalidasAeropuerto LutonEasy Jet (Viernes) 09,45 h.Easy Jet (L-M-X-J-D) 10,25 h.Monarch (L-X-V) 11,50 h.Aeropuerto GatwickMonarch (Martes) 12,00 h.Monarch (Miércoles) 13,00 h.Easy Jet (L-M-X-J-V) 16,25 h.Easy Jet (S-D) 16,40 h.Monarch (Sábado) 21,45 h.Easy Jet (Sábado) 21,45 h.Londres - Menorca SalidasAeropuerto LutonEasy Jet (Viernes) 05,50 h.Easy Jet (L-M-X-J-D) 06,30 h.Monarch (L-X-V) 07,15 h.Aeropuerto GatwickMonarch (Martes) 07,50 h.Monarch (Miércoles) 08,25 h.Monarch (Viernes) 09,00 h.Easy Jet (L-M-X-J-V) 12,30 h.Easy Jet (S-D) 12,45 h.Monarch (Sábado) 17,45 h.Easy Jet (Sábado) 17,50 h.Menorca - Manchester SalidasEasy Jet (Sábado) 10,10 h.Monarch (Viernes) 11,20 h.Monarch (Domingo) 12,05 h.Monarch (L-M) 12,20 h.Monarch (Viernes) 13,50 h.Monarch (Jueves) 19,35 h.Easy Jet (L-J) 20,20 h.Manchester - Menorca SalidasMonarch (Sábado) 06,00 h.Monarch (Viernes) 06,50 h.Monarch (Domingo) 07,30 h.Monarch (L-M) 07,45 h.Monarch (Viernes) 09,00 h.Easy Jet (Jueves) 15,00 h.Easy Jet (M-J) 16,10 h.Menorca - Liverpool SalidasTuifly (V-S) 17,15 h.Liverpool - Menorca SalidasTuifly (V-S) 13,15 h.Menorca - Bristol SalidasTuifly (V-S) 17,15 h.Bristol - Menorca SalidasTuifly (V-S) 13,15 h.

Menorca - Berlín SalidasAir Berlín (Domingo) 07,55 h.Berlín - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 06,35 h.Menorca - Munich SalidasAir Berlín (Domingo) 08,50 h.Munich - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 06,00 h.Menorca - Düsseldorf SalidasAir Berlín (Domingo) 12,05 h.Tuifly (Domingo) 15,40 h.Tuifly (Jueves) 20,40 h.Düsseldorf - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 09,05 h.Tuifly (Jueves) 17,15 h.Tuifly (Domingo) 18,45 h.Menorca - Colonia SalidasAir Berlín (Domingo) 10,05 h.Colonia - Menorca SalidasAir Berlín (Domingo) 05,00 h.Menorca - Frankfurt SalidasTuifly (Domingo) 15,05 h.Tuifly (Jueves) 22,50 h.Frankfurt - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 18,25 h.

Tuifly (Jueves) 19,50 h.Menorca - Hannover SalidasTuifly (Jueves) 14,30 h.Tuifly (Domingo) 21,55 h.Hannover - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 12,25 h.Tuifly (Jueves) 17,45 h.Menorca - Stuttgart SalidasTuifly (Jueves) 20,55 h.Tuifly (Domingo) 21,25 h.Stuttgart - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 06,05 h.Tuifly (Jueves) 11,45 h.Menorca - Hamburgo SalidasTuifly (Domingo) 09,15 h.Hamburgo - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 06,00 h.Menorca - París SalidasEasy Jet (Domingo) 13,50 h.París - Menorca SalidasEasy Jet (Domingo) 11,05 h.Menorca - Basilea SalidasTuifly (Domingo) 13,45 h.Basilea - Menorca SalidasTuifly (Domingo) 11,15 h.

Avió

BarcoCiutadella - Barcelona SalidasBalearia (Diario) 10,30 h.Balearia (L-X-V-S) 13,00 h.Balearia (Domingo) 16,00 h.Barcelona - Ciutadella SalidasBalearia (Diario) 17,00 h.Balearia (M-J-V-D) 23,59 h.Balearia (Sábado) 23,59 h.Mao- Barcelona SalidasTrasmeditarranea (L-M-J-V-S-D) 11,00 h.Barcelona - Mao SalidasTrasmediterranea (L-X-J-V-S-D) 22,30 h.Mao- Palma SalidasTrasmediterranea (Domingo) 17,30 h.Palma - Mao SalidasTrasmediterranea (Domingo) 08,00 h.Mao- Valencia SalidasTrasmediterranea (Domingo) 17,30 h.Valencia- Mao SalidasTrasmediterranea (Sábado) 23,00 h.Ciutadella- Alcudia SalidasBalearia (Domingo) 07,00 h.Iscomar (Sábado) 11,30 h.Balearia (Domingo) 12,00 h.Balearia (L-X-V-S) 13,00 h.Iscomar (L-M-X-J-V) 13,00 h.Iscomar (L-M-X-J-D) 19,00 h.Iscomar ( V-S) 20,00 h.Balearia (Diario) 21,00 h.Alcudia- Ciutadella SalidasBalearia (L-X-V-S) 07,00 h.Iscomar (L-M-X-J-V-S) 08,00 h.Balearia (M-J-D) 09,00 h.Balearia (L-X-V-S) 12,00 h.Balearia (Domingo) 13,00 h.Balearia (Domingo) 16,00 h.Iscomar (L-M-X-J-S-D) 16,00 h.Iscomar (Viernes) 17,00 h.

per Joan Canals Soldado

posseeix facilitat per jugar encertada-ment tant a prop com lluny de lacol•locadora. Domina tots els atacsque pot desplegar una central. Amés la seva demarcació és comple-tada per ser una molt bona bloque-jadora. El CV Ciutadella ha tancat el fit-xatge de la jove col·locadora càn-tabra Cristina Sanz Cañizo.Substituex a la retirada, i fins aracapitana, Tico González. Es tractad’una jove amb clara progressió.Surt de la selecció Espanyola Per-manent i les tres darreres tempora-des les ha jugadores amb el CvTorrelavega (Cantabria Infinita).Les dues primeres a la SFV2, on la2009-10 aconsegueix l’ascens, iaquesta darrera a la màxima cate-goria espanyola, essent sempre lacol•locadora titular. Sanz ve millo-rant any rere any i aquest fet el ra-tifica la seva primera citació aquestany amb la selecció Espanyola Abso-

EL CV CIUTADELLA JUGARÀ LA CHALLENGECUP EUROPEA LA PRÒXIMA TEMPORADA

La Confederació Europea de Vo-leibol (CEV) ha admès el CV Ciu-tadella en les competicionseuropees i li ha concedit plaça a laChallenge Cup, la tercera competi-ció del continent. El conjunt quetornarà a entrenar Chema Rodrí-guez s’enfrontarà al CSU TarguMures de Romania a Ciutadellaentre el 29 de novembre i l’1 de de-sembre d’enguany. El partit de tor-nada serà a la pista romanesa entreel 6 i el 8 de desembre.El CV Ciu-tadella havia renunciat, per diver-sos motius, a la competició de laChampions League a la que teniadret com a Campió de la SuperlligaFemenina. Tanmateix veia factibleassumir una competició inferior. Elfet de ser campió de lliga només lidonava participació a la màximacompetició europea i per accedir aqualsevol altre competició conti-nental havia de ser per invitiació ex-pressa de la CEV. El club ciutadellenchavia sol•licitat plaça a través de laREFVB i finalment la CEV ha inclòs alprimer equip de l’entitat en el quadre dela segona ronda previa (32aus definal)de la Chellange Cup. En cas dequè el CV Ciutadella superàs aquestaprimera eliminatòria, s’enfrontaria alperdedor entre el Sagres Neuchatel deSuïssa i el Radnicki Beograd de Serbia,ambdós pertanyents a la CEV Cup.

Moviments a la plantilla del CV Ciu-tadella. Arriben Carla Dias i CristinaSanz, Kylie Atherstone és baixa.El nou fitxatge vermellenc és CarlaDias, que havia jugat l’última tempo-rada al Cantàbria Infinita, però té unaltre any d’experiència a la SuperlligaEspanyola, ja que la temporada 2009-10va vestir la samarreta de l’OxidocPalma. Dias és una central de 190 cen-tímetres d’alçada i 24 anys acabats defer. Es tracta d’una jugadora molt adap-table a qualsevol directora de joc, ja que

Esports 7Esports 7

24

Carla Dias

Cristina Sanz

luta. Fa un any a Las Palmas va sernombrada Millor Col·locadora Junior2010.La creu de la jornada d’avui és la notí-cia que arriba dels Estats Units. La opo-sada nord-americana Kylie Atherstonehaurà de ser intervinguda d’una impor-tant lesió a l’espatla, les molèsties de lesquals se li van reproduir jugant amb elValeriano Allès Menorca. Atherstonetenia afectada la seva espatla, però ambsessions de fisioteràpia, tractament iprogramats descansos va aconseguir fi-nalitzar la temporada a un alt nivell,com ho prova l’obtenció del MVP de lafinal de SFV a Ciutadella contra el CAVMúrcia.Atherstone ha enviat al club unanotificació amb el diagnòstic detallat dela seva lesió al mateix temps que la-menta la situació i el contratemps gene-rat, alhora que comunica al Club:“Moltes gràcies per tot i esper que puguitornar a Menorca per jugar, però primerhe d’aconseguir estar físicament bé deltot “.

25

BIEL MEDINA I BERTO VAQUEROA L’SPORTING MAHONÉS

SERGI ENRICH MARXA CEDITAL RECREATIVO DE HUELVA

Els ciutadellencs Biel Medina i Berto Va-quero jugaran la pròxima temporada amb l’Sporting Mahonés de la 2ªB Divisió del fut-bol espanyol. Ambdós jugadors foren delsprimers en confirmar la seva incorporació a l’equip que presideix Paco Segarra i que lapròxima temporada entrenarà Luís Elcacho.Així, Bintaufa podrà disfrutar a la temporada2011-2012 de presència ciutadellenca a lesseves files després de contar enguany ambDavid Moll “Mingo”, qui no continuarà ambl’ equip maonès.Biel Medina es converteix en el primer fit-xatge del Sporting Mahonés per a la properatemporada. Després d’ un intent errat per in-corporar-lo al Sporting durant el mercat hi-vernal, ara si que es confirma el fitxatge a totsels efectes de Biel Medina Piris com a noujugador de l’ Sporting Mahonés de la SegonaDivisió “B”.El defensa central ciutadellenc, que desprèsde quedar sense equip a mitjans de l’ any pas-sat després de la difícil sortida de l’ Anortho-sis de Chipre, ha entrenar amb el conjuntmaonès durant els cinc darrers mesos, signael contracte que l’ uneix amb el club per unatemporada amb opció a una altre.L’ experimentat jugador de 31 anys, i ex-ju-gador del club de llevant a la temporada2005/06, va donar el salt a la Segona Divisió“B” a la temporada 2006/07, on va jugar ambel CE Hospitalet, precisament, l’ equip catalàva ser el que eliminà als de Bintaufa durant elplay off d’ ascens.Amb els catalans, en Biel va disputar 32 par-tits i va aconseguir 2 gols. Les següents tem-porades (2007-2009) les va jugar a les files

El futbolista ciutadellenc Sergi Enrichjugarà la propera temporada a la LligaAdelante de la segona divisió del futbolespanyol després de confirmar-se laseva cessió per part del RCD Mallorcaal Recreartivo de Huelva que entrenaràÁlvaro Cervera.El Recreativo de Huelva ja va intentarfer-se amb els serveis del davanter ciu-tadellenc el passat mes de gener encaraque aquella vegada, l’ entitat verme-llenca no el va deixar sortir de les sevesfiles. Ara, les coses han canviat i el Ma-llorca vol que en Sergi Enrich agafi ex-periència i minuts per poder despréstornar a l’ illa.El davanter ciutadellenc, que va debu-tar a la Primera de la mà de Gregorio

de l’ Eibar, a la Segona Divisió “A”, on vaparticipar a 54 partits i va marcar 5 gols.La següent temporada va recaure a les filesdel Nàstic de Tarragona, també a la 2ªA, onva jugar 24 partits i va marcar 3 gols. I ja a latemporada passada, va provar sort a les filesde l’ Anorthosis de Chipre.Varies circumstàncies a la gestió i direcció del’ entitat xipriota precipitaren la seva tornadaa Espanya al passat mes de desembre, on pos-teriorment els problemes que va tenir amb eltrànsfer entre federacions, avortaren la sevacontractació per l’ Sporting.El segon fitxatge ciutadellenc es Berto Va-quero, que també es converteix amb el segonfitxatge de la nova era “Elcacho” i segueix

Berto Vaquero i Biel Medina, nous fixatges de l’Sporting Mahonés.

les passes del seu compatriota Biel Me-dina,ambdós coincidiren a la temporada2005/06 a les files de l’ Sporting Mahonés.El de sobra conegut interior esquerra menor-quí, de gran qualitat i molt de gol, iniciaràaixí la seva tercera etapa com a jugador blau,al que tornarà després de jugar amb l’ AtlèticCiutadella, CD Pinatar i CE Mercadal.Açò si, el Ciutadellenc torna molt més madura les files de l’ equip, però amb les il·lusionsi les ganes més renovades que mai, i ambganes de començar la seva primera aventuraa la Segona Divisió “B”. El jugador es mos-tra “orgullós i agraït al club per el seu interès,i molt motivat per començar el més prest pos-sible aquesta nova etapa”.

Manzano, no ha contat aquesta tempo-rada amb moltes possibilitats al primerequip mallorquí. Va ser titular a la pri-mera jornada de lliga contra el Real Ma-drid però després una lesió el va

allunyar de la competició i a la tornadas’ incorporà al filial, amb qui acabà lalliga i baixà a la Tercera.

26

“VIALLI” I “LLUNA PLENA” TRIOMFENA L’ESPECIAL DE SANT JOANET

CAMPIONAT DE BALEARSDE DOMA CLÀSSICA

Nombrós públic es va donar cita a l’ hi-pòdrom Torre del Ram de Ciutadella pera viure una tarda especial de trot, amb setcarreres programades damunt la distànciadels 2.100 metres i proves molt disputa-des, totes elles amb motiu de les ja tradi-cionals carreres del dia de Sant Joanet.La primera del programa va ser per elscavalls de la categoria foment, en la queuna reforçada Nada Negra,amb en Mi-quel Benejam a les rendes es va imposaramb autoritat corrent per l’ exterior. Dar-rera ella entraven Tumbesa de Flo ambTito Cortès i Turk Corner amb Pau Gener.A la segona prova, una excepcional TessBG, amb en Jaume Gelabert, va realitzaruna gran carrera, al capdavant des de l’inici i imposant un fort ritme als metresfinals, aconseguint així una còmode vic-tòria a la recta d’ arribada. Segon va entrarTreisy Llinàritx, ja que els altres partici-pants van ser distanciats.Carrera especial a la tercera, disputadaper als poltres de dos anys de la generació“V”, amb una altre demostració de poderdel pupil de les Quadres de Ponent, un ex-traordinari Vialli, que imposava la sevallei des de la sortida adjudicant-se la vic-tòria fàcilment, Vladimir Allès i Viking’sDream van ser segon i tercer.

Els propers dies 2 i 3 de juliol es cele-brarà al Club Hípic de Ciutadella elCampionat de Balears de Doma Clàs-sica, celebrant-se al mateix moment unCampionat Nacional de la mateixa dis-ciplina (CND**).

Aquest campionat es celebra enguanya Menorca per els mèrits dels genets elpassat 2010, que van guanyar en lamajoria de les categories.

A la quarta carrera, carrera agrupada i vic-tòria per el francès Modern, que va supe-rar damunt la retxa d’ arribada a Jaspi TKi donava el doblet a Miquel Benejam.Henry Llinàritx era tercer.A continuació arribava el plat fort delcapvespre i no va defraudar. La prova es-pecial per a nacionals va ser d’ alt nivellamb una gran carrera, sense ningú mos-trant les seves cartes fins que a la darreracorba, una excepcional Lluna Plena, ambCarlos Pons al “Sulky”, va realitzar unpotent “rush” final que li va valer la vic-tòria amb una temps d’ infart d’ 1.17’3.Sulky Biniati era segon i Nepal tercer.

La sexta carrera va ser per un milloratReste Avec Moi de Damià Bosch, que ro-dant a l’ estela d’ Uriadna Allès va sabermantenir el ritme de carrera i realitzar ungran canvi a la recta de mata que li donàla victòria. Uriadna Allès era segona i Tu-pamaro MO, tercer.Va tancar el programa la victòria del de-butant Cellini Cla a les mans de l’ apre-nent Claudia Subirats i rodant al lloc de lamort durant tota la carrera, va aguantar elsatacs dels seus rivals als metres finals iaconseguia una merescuda victòria ambun gran temps. Stel de Murallet i Or duChatelet entraven darrere ell.

27

AMB CINC MEDALLES A ANDORRA ICERDENYA, ELS KARATEKES DEL SHOTOKANTANQUEN UNA GRAN TEMPORADA

Un or, dues plates i dos bronzes, és el totalde metalls aconseguits per els Shotoka-ners en els dos campionats internacionalsen que participat el passat cap de set-mana. L’or va venir dels guants de ToniRibot, les dues plates aconseguides pelsmenorquins caigueren la primera per elveterà Dani Pérez i la segona de mans dela gran promesa Shutín, i els bronzes vin-gueren una de Victor Lapuente i l’altre deIvan Etchebehere, la resta d’expediciona-ris, Jordan Lee, Manel Bosch, FrancescSanz, Samuel Velàzquez i Lluís Caste-llano, a pesar de no fer-se amb cap metallvaren demostrar estar en un gran nivellanant superant rondes però sense arribar aclassificar-se per medalla.

Toni Ribot - va ser la gran sorpresa delcampionat, ja que el jove karateka de tansols 11 anys, sempre ha destacat en lamodalitat de Kata (tècnica). En aquestaocasió va pujar al podi per penjar-se la

medalla d’or en kúmite, tenint que supe-rar a verdaderes “moles”, però Ribot vademostrar que la envergadura dels seusoponents no havien de ser un impedimentper ell, i així va ser, Ribot va lluitar comun autèntic kumitero.

Dani Pérez - després de realitzar un grancampionat i superant al seu primer rivalper un contundent 8-0, va seguir passantrondes fins arribar a la final a on va saltaral tatami davant un portuguès medallistaeuropeu, posant-se el ciutadellenc per da-vant en el marcador, però malauradamentel portuguès va iniciar una gran remun-tada realitzant un impressionant combat iimposant-se finalment amb un marcadornegatiu per Dani Pérez.

Shutín - representant a la selecció Baleara Cerdenya, en la modalitat de kúmite en-63kg, va desbancar en les eliminatòries atots els seus rivals de forma segura i sense

rebre cap punt en contra al llarg de tot elcampionat. Així va arribar fins a la final,moment en que no va poder superar a unfort competidor perdent per un resultatdesfavorable de 2-0. Per Shutín totsaquests tipus de campionats son expe-riències positives de cara a la preselecciódel mundial del mes de setembre.Ivan Etchebehere - va firmar una gran ac-tuació, saltant al tatami en la modalitat dekata en la que va perdre en la primeraronda davant el competidor que finalmentes proclamà sub-campió de la categoria,per tant va optar a la repesca a on no vafallar i s’imposà, derrotant al seu oponentandorrà.

Victor Lapuente - també va caure en pri-mera ronda de kúmite però la repescatambé és va decantar cap al competidor

El grup de competidors desplaçats a Andorra

28

ELS ALUMNES DE SANT FRANCESC DE SALESCLAUSUREN EL CURS VINE A NAVEGAR

Amb la participació dels alumnes delCol·legi Sant Francesc de Sales, ha aca-bat la campanya del curs Vine a Nave-gar, que ha organitzat el Consell Insularde Menorca a través dels col·legis deprimària i desenrotllat a les escoles devela dels Clubs Nàutics de l’ illa. Ambaquest grup han estat 60 els alumnesque han passat per l’ escola de vela delClub Nàutic Ciutadella. Ha estat ratifi-cant donar a conèixer als nins i nines l’àmbit marí, nàutic i la vela perquè tin-guin un coneixement del medi que ca-racteritza la nostra illa i obrir lespossibilitats als que volen practicar l’ es-port de la vela, oferint-li cursos a moltbaix preu tot l’ any.

menorquí el qual es va aprofitar la de seval’alçada, un handicap favorable a Lapu-ente, per tant, va lograr ser el cinquè me-tall per les vitrines del club Shotokan enaquesta doble expedició.

Shotokan Ciutadella - una vegada aca-bada la temporada competitiva, el club dekarate ciutadellenc i els seus entrenadorsPere Calafat i Shuto Triay, defineixen alclub Shotokan Ciutadella com a innova-dor per la creació en aquest any de l’e-quip de tecnificació privat del club, queestà entravessant una època de grans èxitsen quant a resultats competitius aconse-guits a nivell autonòmic, nacional i inter-nacional, un club tradicional, per què almateix temps, combina el karate esportiuamb la línia del karate més conservadora,i un club en projecció ja que aspira a su-perar els reptes marcats i a millorar els re-sultats obtinguts en els darrers anys. Toni Ribot, exhibint amb orgull la bandera de Sant Joan al més alt del podi

29

– Vendo recambios Kia Shuma, Hyunday Accent 1, Express, Tipo, para-golpes Golf IV. Tel.: 610 27 69 93. Luis.– Visón señora, largo, color miel. Ocasión: 2.800 euros (costó 6.000).Obsequio de abrigo de colas de zorro. Tel.: 625 57 28 65

FEINA – Menorquin se ofrece para mantenimiento de jardines y pisci-nas, así como equipos de frio y climatización y pintura en gene-ral. Persona seria. Tel.: 615 297 870. –Se venden 2 retrovisores y espejo Fiat Punto por 4 euros. Posi-bilidad trueque en varias cosas. Tònia. 633 793 370. – Profesor de formación vial, director de auto-escuela, formadorde cursos de sensibilización y reeducación vial. Diplomado enmagisterio. Me ofrezco para toda España. Experiencia. José Ma-nuel. tel.: 610 54 19 21– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar,jornada completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74- Miguel.– Se ofrece profesional para trabajos de construción o pintura,mantenimiento etc. Interesados llamar al telefono 671 319 551.– Menorquina seria y responsable con nociones de idiomas, yexperiencia se ofrece para trabajar: auxiliar administrativo,ayudante recepcion, reposicion supermercados, dependientas,fregaplatos,cuidados de personas mayores x horas., lmpieza o para cual-quier otro tipo de trabajo. Disponibilidad y capacidad de apren-dizaje. Ana Telf: 606751305– Chica menorquina responsable, se ofrece para cuidar perso-nas mayores o/y con discapacidad, limpieza.... Con Experien-cia.Actualmente estudio ATENCION SOCIOSANITARIO.Disponbili-dad e incorporacion inmediata.Ana Telf:606751305 – Me ofrezco para cuidar enfermos en el hospital por las noches.Persona seria y responsable. Tel.: 658 27 91 34– COCINERO con mucha experiencia se ofrece para trabajar,jornada completa o fines de semana y extras. Tel. 628 66 99 74- Miguel.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311– Vendo móvil táctil LG KP501 nuevo, sin usar en su caja, para orange.60 euros. Tel.: 615 34 53 07

MOTOS I BICICLETES– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 747 914

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.0000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Es ven tabla de surf “Sailboard” amb vela, 50 euros.Tel.: 639 20 47 70.– Vendo Llaüt con cabina, 28 palmos, motor Perkins. Papeles enregla. Tel.: 648 60 89 79.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros Tel.: 669455 757.

ALTRES– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35– Calendarios de bolsillo, vendo. Series de los últimos años, temas yaños a elegir. Varios miles diferentes, 7 centimos cada uno. José Ma-nuel. Tel.: 610 54 19 21– Monedas variadas de plata y al peso, vendo. José Manuel. Tel.: 61054 19 21– Busco habitación para alquilar todo el año. 240 euros gastos inclui-dos. 971 48 27 71 - 657 41 50 39– Vendo 18 libros curso completo de cocina CEAC. Sin usar. 30 euros.tel.: 971 38 29 48– Vendo 10 tomos Fauna “Felix R. de la Fuente” 15 euros.Tel.: 971 38 23 71– Compraria MOTOSIERRA a benzina de segona mà, en bon estat. Tel.:661 428 548 ó 971 38 11 04– Es ven piano de paret de color marró fosc comprat fa 8 anys. Com-pleta-ment nou i per només 1.500 euros. Tel: 620035126.– 2º Piso en c/ Martorell, 90 m2 , amplio salón comedor, amplia cocinay amplio baño completo, 2 habitaciones con armarios empotradosgrandes, habitación pequeña y lavadero a parte, pequeño balcón des-cubierto. parking doble y trastero. Telf. 971385921.

30

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

Sabem que... ? (136)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)

Cuina nostra

Ous remenats ambsobrassada

Ingredients: 8 ous, 250 g de pasta de sobrassada o de so-brassada voltada, mig got de llet o de nata, 1 cullerada demantega i sal al gust.

Elaboració: Dins un tià de terra o una paella antiadherent so-fregirem la pasta de sobrassada o la sobrassada voltada -sensepell- tallada a bocinets amb la mantega just volta i volta. Se-guidament batrem els ous dins un bol amb un pessic de sal ila llet o nata i quan estigui ben batut ho afegim a la paellao tià i ho cuinam a foc ben dolç sense deixar de remenar ambuna cullera de fust -mai de metall-, fins que quedi lligat, peroanant alerta que no es sequi massa.

Nota: Queda molt bo acompanyat d’unes llesques de pa depagès torrat.

Es parla de la grn celebració i ambient de les passades festes deSant Joan i es fa una crònica de cadascún dels actes principals comel caragol des Born, les Completes de Sant Joan de Missa, la Be-guda, la Missa de Caixers, Sa Convidada -la primera que pronun-ciava el batle i excaixer senyor Simón de Olivar Canet, baró deLluriach-, els jocs des Pla i els focs artificials.

Es parla de la visia de Carmen Polo de Franco a Ciutadella.Al Saló Gòtic de l’Ajuntament hi havia una exposició de pintu-

res de Bernat Benejam, Pepe Torrent, Joaquin Carretero i Mr. Brus-set, que havia pintat la Catedral de Ciutadella.

S’inaugurava el quiosc de la plaça des Born, que va ser beneïtpel senyor Jaume Gener Campins. El seu titular era en Joan Bene-jam, conegut popularment com en Carrió. El quiosc era de líniesultramodernistes i substituïa al quiosc de fusta que hi havia. Encarahi ha qui recordar els gelats, frigos i aludes de Can Carrió.

· 20 abril 1778 – En la nit del dissabte els Jurats de Ciuta-della reberen una carta de su Exa. en la que els hi diu que és ne-cessari fer algunes obres en les talaies del terme abans delproper dissabte, o que ell enviarà menestrals per fer-les, pa-gant-lis del cadastre del terme. Resolgueren fer-les amb totapromtitut, i que se supliqui a su Exa. per veurer si les pagariadels Reials Cofres, o de l’estany de Ciutadella.

· 21 abril 1778 – En Jaume Brinis de Ciutadella representaals Jurats que té unes cases situades en el carrer del Santíssim,i demana permís per construir un forn de puja (pagament), quel’ajudaria a campar la vida de la seva crescuda família, que lamajor part són femelles, ja que en aquell carrer, en anys pas-sats ja n’hi havia un que va ser enderrocat. Se li concedí el per-mís sol·licitat.

· 21 Juny 1778 – Els Jurats de Ciutadella feren un memo-rial a su Exa. de com aquesta queda despoblada de tropa, iacçó causa molta miseria per no poder aprofitar els fruits quees cullen, i d’altra part queda molt perillosa d’algun corsari,majorment en temps de guerra, que amb molta facilitat po-drian saltar a terra i pondre el bestiar a causa de no poder-sedefensar per la falta de dita tropa, per tant que l’aumenti.

· 30 Juny 1778 – Es trobava en Ciutadella el Sr. Alimundoamb el rellotge per acabar-lo en el convent del Socors i col-locar-lo en una de les torres de dit Convent abans de la festa deTots els Sants

· 30 Juliol 1778 – En el port de Ciutadella es trobava unvaixell qui carregava llenya per fora de l’Illa. I açó és en per-judici de l’Universitat perquè se pot experimentar falta dellenya. Els Jurats recórren al Batlle General per fer desembar-car la dita llenya.

El Iris 1 de juliol de1961

31

La velocitat amb la que circulen pels ca-rrers del nucli antic les motos dels repartidorsde pizzes.Que es faci públic per premsa el nomenamentdel caixer senyor i aquest concedeixi entrevistesabans de ser nomenat oficialment.La massificació de la festa, els accidents i els

desgavells que hi ha hagut.La música molt alta i fins les 4,30 h de la matinada de certsbars del nucli antic que sols han obert per Sant Joan.Que es venguin litrones de gin amb llimonada a bars isuermercats i després, fora de les festes, es critiqui el bo-tilió. Sant Joan és molt més un “botellón” de 2 dies.El preu abussiu d’alguns locals que et cobraven 1,90 perun refresc d’aixeta i amb molt de gel.La proliferació de litrones de cervessa en bòtils de vidre.Que la temporada turística no acabi d’arrancar a Me-norca.

Que hi hagi un moviment ciutadà per apreservar l’esperit de la festa de Sant Joan.Que el president del Consell doni a fer l’au-ditoria als serveis econòmic de la casa.El discurs de sa Convidada del nou alcaldei excaixer senyor, José María de Sintas.

La celebració del Memorial Day amb la presència delbatle José María de Sintas.Que arribin els “famosos” estiuejants com el futbolistaRaul, que vam poder veure pels carrers de Ciutadella.Que la Serra de Tramuntana de la veïna illa de Mallorcai que podem veure des de Menorca els dies clars hagi estatdeclarada Patrimoni de la Humanitat.Que el PSM hagi presentant al Parlament mitjançant enNel Martí, una proposició no de Llei per a instar al Go-vern central a aprovar una modificació legislativa quepermeti la dacció de pagamaent per a poder lliberar-sede les hipoteques.

Dites i refranys...- A Ciutadella, es cul no els hi cap dins sa barcella

PARENÒSTIC DEL MESDE JULIOL DE 2011

SOL

Dia 1 el sol sortirà a les 06,19 i es pondrà a les 21,17 h.Dia 31 el sol sortirà a les 06,41 i es pondrà a les 20,59 h.

LES LLUNES DE JULIOL

Dia 1 lluna nova en Cranc.Dia 8 lluna creixent en Balances.Dia 15 lluna plena en Capricorn.Dia 23 lluna minvant en Taure.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS

Els experts diuen que és el millor mes per sembrar bledes, ma-duixes, carxofes, coliflors, mongetes tendres, naps, pastanagues,endívies i tomàtigues tardanes. Podeu recolir apis, fesolets verds,ciurons, tomàtigues i pastanagues, a més dels cereals, els primersmelons d’olor i les síndries primerenques.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 1, Aaró, Leonor.Dissabte dia 2, Urbà, Martinià.Diumenge dia 3, Tomàs apòstol.Dilluns dia 4, Elisabet de Portugal.Dimarts dia 5, Antoni Maria Zacaria.Dimecres dia 6, Maria Goretti.Dijous dia 7, Fermí, Claudi.

Quo Vadis Sant JoanEl futur de la festa ha quedat en entredit, molts

es demanen quin serà el futur amb la massificacióque s’està patint. L’arribada massiva de gent joveque ve amb ganes de beure i de passar-ho bé estàdesvirtuant el sentiment santjoaner.

No es pot aturar que arribi més gent, que hihagi més enllaços, però sí que es pot exigir a na-vilieres i companyies aèries que si volen augmen-tar freqüències per Sant Joan ho facin també endates puntuals com són les festes de Nadal, les deSetmana Santa o Sant Antoni, quan venir a l’illa éscar i amb pocs vols.

Sant Joan es mereix una reflexió profunda.

Piso en zona paseo marítimoCon 2 dormitorios, baño, cocina,salón-comedor y terraza cubierta.Precio: 130.000 €

ApartamentoCon 2 dormitorios, baño, cocina ame-ricana, salón-comedor, terraza cu-bierta y jardín y piscina comunitarios.Precio: 165.000 €

Garaje próximo al centroDe aproximadamente 132 m2

Dispone de aseo, 2 cuartos cerrados ypequeño patio.Precio: 165.000 €

Apartamento próximo a la playa.Con 1 dormitorio doble, baño, cocina ame-ricana y salón-comedor.Precios: 75.000 €

Casa a reformar en el casco antiguode Ciutadella. De aproximadamente140 m2 construidos.Precio: 190.000 €

Casa en el casco antiguo de Ciuta-della. Situada a escasos metros delConvento de Santa Clara.Precio: 240.000 €

Chalet en Cap d’Artrutx. Con 3 dor-mitorios dobles, 2 baños, cocina,salón-comedor, 2 terrazas cubiertas,lavadero, garaje, barbacoa y piscina.Precio: 360.000 €

Chalet en zona residencial deCala’n Blanes. Con 4 dormitorios, 2baños, cocina, salón-comedor,2 terrazas, lavadero, garaje, barba-coa y piscina.Precio: 550.000 €

Chalet en Santandria de 1.890 Conunos 180m2 construidos y unos1.800m2 de parcela. Finca con el en-canto de una construcción antiguae infinidad de posibilidades.Precio: 370.000 €

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Piso en planta baja. Con 1 dormitoriodoble con armario empotrado, baño y salón-comedor con cocina.Piscina comunitaria.Precios: 99.000 €