LA REVOLUCIÓ DEL GESSAMÍ

Tal com es dedueix del títol del nostre projecte volíem aprofundir en la rellevància que havia

tingut internet i quin ús se’n va fer de les xarxes socials en el desenvolupament dels

esdeveniments que van concloure en l’anomenada Revolució del Gessamí (revolta popular que

va tenir lloc a Tunísia entre el gener i el febrer de 2011)

Abans, però, necessitàvem contextualitzar els períodes previs a la revolta per a poder entendre

els motius de l’aixecament popular. Per això hem fet una petita introducció de la història política

i social de Tunísia.

Un altre punt important era poder analitzar la revolta com a resultat d’una acció social i d’una

conducta col·lectiva. Per tal de relacionar els diferents actors, factors polítics i socials (com el

règim autoritari, l’índex de corrupció, el percentatge de pobresa, l’atur...), condicions de

conductivitat, tensions estructurals i generació de creences que justifiquen l’emergència d’una

acció social i d’una conducta col·lectiva ens vam basar en la teoria de la Tensió Estructural de

Neil Smelser.

D’altra banda, per a poder dotar de contingut el nostre projecte era necessari la recerca de

dades estadístiques sobre l’ús i tinença de les tecnologies de la informació i la comunicació a

Tunísia. També convenia trobar aquest tipus de dades en relació a altres països àrabs i, vam

trobar escaient fer una petita comparativa amb països occidentals. Quin va ser el paper de les

xarxes socials en aquesta revolta? Realment han tingut la importància que s'ha publicitat en

l'organització i mobilització de la població? En aquest aspecte sorprèn que en un país amb un

baixíssim percentatge de punts de connexió a internet, les xarxes socials juguessin un paper

tant important en tot el procés, superant el control social imposat per les autoritats mitjançant la

censura i la manipulació dels mitjans de comunicació tradicionals.

Desenvolupem la cronologia dels fets de la revolució a Tunísia des de la immolació d’un jove

tunisià anomenat Bouazizi el 7/12/2010, que va ser el detonant que va desencadenar la revolta,

a la caiguda del govern de Ben-Alí el gener de 2011 i a la caiguda del govern de Mohamed

Ghannouchi el febrer de 2011.

És la primera revolució àrab del segle XXI i la que va animar a que els altres països es revolucionessin per deslliurar-se dels presidents dictadors que els governaven. Introduïm breument l’efecte dominó a Egipte i a Líbia.

Repassem, també, les conseqüències immediates de l’aixecament de la població en l’estructura

social i política del país. Ens preguntem que pot esperar en un futur la societat civil del país.

S'ha obert definitivament un camí a la construcció d'un país més democràtic i més transparent

com demanda la població? Les estructures del poder polític s'afegiran al canvi promogut i iniciat

pels seus ciutadans?

Per acabar, pensem que internet és l’espai social per excel·lència en el món actual i que la

seva evolució ha fet possible la comunicació global i immediata de les masses. La Revolució

del Gessamí marca un punt d’inflexió en les mobilitzacions col·lectives, el que anomenem

mobilitzacions 2.0.

Rebel·lessin