INTRODUCCIÓ: PROGRAMA I REPERCUSIONS. Característiques del colp:

-Pronunciament vuitcentista: general amb aspiracions polítiques i sense violència- Manifest buit de solucions concretes:

• esperit del 98: regeneracionista.• monàrquic: culpa dels polítics.

-Suspensió de la Constitució de 1876 i censura prèvia.

Repercussions:- bona rebuda pels regeneracionisme.- passivitat del govern liberal- socialistes a la expectativa- republicanisme en contra però febles.- dreta catòlica a favor per a acabar amb el caciquisme que els impedia l’accés a poder- intel·lectualitat: benèvola expectativa

Conclusió:-falta d’oposició.- “cirujano de hierro” (J. Costa): soles possible en l’ambient regeneracionista

3.1. El directori militar i la qüestió del Marroc. Directori militar: contra la primera idea. conflicte de Marroc:

- rectificació de l’abandonament (causes) al nou intent de penetració.- primeres gestions acord negociat i autonomia a Abd-el-Krim, oposició africanista

extensió del poder d’Abd-el-Krim quasi independent. atac al Marroc francés.

- aliança franco-espanyola desembarco d’Alhucemas (1925). èxit rotund. rendició d’Abd-el-Krim.

- conclusió aconseguiment més important de Primo de Rivera.

3.2. El directori civil (1925-1930). La creació de la Unió Patriòtica. Objectiu creació d’una política nova fi del caciquisme i l’oligarquia. Definició crida a gents d’idees fora de la política tradicional i pugna dretes i

esquerres. Components sectors catòlics oposats al torn (José Calvo Sotelo).

extrema dreta maurista però regeneracionista. Resultats caràcter governamental.

autoritarisme barrejat amb tecnocràcia. fracàs front al caciquisme i l’oligarquia.

JoséCalvo Sotelo, membre de les files mauristes

Miguel Primo de Rivera con el cardenal Segura y el nuncio Tedeschini

Les obres públiques. Política hidràulica: - creació Confederacions Hidrogràfiques aprofitament integral.

regadiu i energia. Comunicacions: - carreteres inversió mixta.

- ferrocarrils intervencionisme. - fracàs de construcció i corrupció.

La producció industrial. Intervencionisme: - “Consejo de Economía Nacional”. Emissió de Deute Públic: - motor de l’expansió.

- augment de les despeses sense major recaptació inflació.

Impostos: - reforma fracassada de Calvo Sotelo. - oposició de l’oligarquia recolza el règim.

Creació de monopolis (CAMPSA).

Política social. Sistema corporatiu: - comitè paritari comissions mixtes provincials consells de corporació.

- igualtat de representació patrons i obrers més govern.

objectiu regular les condicions i evitar conflictivitat.

Crítiques: - feixisme més be doctrina social catòlica. - artificial i governativa autònoms i independents. - control socialista inevitable per crisi anarquisme i catòlic.

Beneficis: - estabilitat de l’ocupació i seguretat social. - salaris estables o a la baixa. - falta de conflictivitat.

Col·laboració socialista: - Largo Caballero al “Consejo de Estado”. - canvi des de 1927 oposició. - Crisi de l’anarquisme: - CNT semiclandestí. - radicalisme FAI insurrecció.

Número de huelguistas entre 1913 y 1924

3.3. L’oposició al règim. Els polítics de la vella guàrdia.

- evolució: de l’expectativa (colp inevitable i poc durador) a l’acritud. causes: - actuació de la Dictadura contra l’oligarquia i el caciquisme.

- acusacions d’immoralitat als vells polítics del torn.- Fracàs: - soles gestos sense transcendència.

- apel·lacions al Rei. Els republicans.

- Característiques: - desunió.- nou republicanisme (Azaña) :

més intolerant i actiu amb programa concret. crítica al republicanisme tradicional (Lerroux i Blasco

Ibáñez)

L’oposició militar. Dificultats inicials: - esperança per a derrocar el règim després de les reformes.

- “Sanjuanada”, 1926. Reformes militars (creació d’opsició):

- africanistes afavorits pels mèrits de guerra (Marroc).- artilleria contrària als mèrits de guerra: dissolució del cos.

pro-republicana.- creació de la Acadèmia General Militar en Saragossa (dirigida per Franco).

Els intel·lectuals. Enfrontament de grans figures: Unamuno, B. Ibáñez, Valle Inclán… Conclusió coordinació final entre intel·lectuals i estudiants d’origen burgès.

Alcalá-Zamora

Les universitats espanyoles s’alçan contra la dictadura de Primo de Rivera.

L’afonament de la Monarquia. Dimissió de Primo de Rivera: - consulta amb els comandaments militars.

- crítica del rei ignorat. queda com únic responsable.

Govern Berenguer: - intent de retorn a 1876 i al caciquisme. - benintencionat però sense capacitat política. - ignorància del canvi social, polític i de l’opinió pública.

Republicanisme: - històric A. Lerroux.- d’origen monàrquic N. Alcalá-Zamora i Maura.- intel·lectual Azaña.- Pacte de San Sebastián més socialistes creació govern

provisional. Crisi del govern Berenguer: - convocatòria d’eleccions generals.

- negativa monàrquica soles municipals.

EL ERROR BERENGUER.

No se dice que el error sea de Berenguer, sino más bien al contrario: que Berenguer es un error...Pero esta vez se ha equivocado. Se trataba de dar largas. Se contaba que con pocos meses de gobierno emoliente bastarían para hacer olvidar a la amnesia celtíbera los siete años de dictadura. Por otra parte, del anuncio de elecciones se esperaba mucho. Entre las ideas sociológicas nada equivocadas que, sobre España posee el régimen actual, está esa de que los españoles se compran con actas. Por eso ha usado siempre los comicios...Desde Sagunto, la Monarquía no ha hecho más que especular sobre los vicios españoles, y su política ha consistido en aprovecharlos para su exclusiva comodidad... Pero esta vez se ha equivocado. Éste es el error Berenguer. Al cabo de diez meses, la opinión pública está menos resuelta que nunca a olvidar lo que fue la Dictadura...

Pero esta vez se ha equivocado. Este es el error Berenguer, del que la Historia hablará. Y como es irremediablemente un error, somos nosotros, y no el régimen mismo; nosotros, gente de la calle, de tres al cuarto y nada revolucionarios, quienes tenemos que decir a nuestros conciudadanos: ¿Españoles, vuestro Estado no existe! ¿Reconstruidlo! Delenda est monarchia.

J. Ortega y Gasset, El sol, 14 de noviembre de 1930. Reelaborado.

Govern almirall Aznar: - no frena l’opinió pública. - promesa d’eleccions municipals 12 d’abril. - pas a plebiscit sobre la monarquia.

- victòria republicana en les ciutats.

Conjunción - Republicano

Socialista62%

CoaliciónMonárquica

36%

Independientes y otros

2%

MANIFIESTO DE ALFONSO XIII

Las elecciones celebradas el domingo me revelan claramente que no tengo hoy el amor de mi pueblo. Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo...Un rey puede equivocarse, y sin duda erré yo alguna vez, pero sé bien que nuestra Patria se mostró en todo momento generosa ante las culpas sin malicia. Soy el Rey de todos los españoles, y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas, en eficaz forcejeo con quienes las combaten. Pero, resueltamente, quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro en fratricida guerra civil. No renuncio a ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósito acumulado de la Historia de cuya custodia ha de pedirme algún día cuenta rigurosa.

Alfonso XIII. 17 de abril de 1931