Altres_Agents, C_9 Continguts

-Factors que intervenen en els canvis segons l’edat són:

-Herència: ens determina com a espècie i individu. Per aquesta raó ningú som iguals. Ens marca com quan naixem i com serem, determina la infància.

-Ambient present: el canvi actual té un pes important a la nostra vida, i a les nostres relacions en el present.

-Ambient passat: el que som, fruit de les experiències.

-Que es la psicologia?

-Els seus orígens

·La psicologia com a ciència.·Es constitueix a la segona meitat del segle XIX.·El primer laboratori de psicologia experimental es construeix en 1879 per Wundt.·Concepció general del que tenia que ser aquesta nova ciència, quins continguts havia de compendre i com s’havia d’abordar.

-Van apareixer dues corrents

·Mecanicista o psicología ambientalista ( depèn de l’ambient)

.Organicista o psicología innatista (depèn de l’herència)

Objectiu: donar una explicació més lógica del perquè les persones evolucionen i es desenvolupen i no al contrari.

Mecanicista (ambientalista)

-Característiques:

·Considera la persona com una màquina que reacciona i actua estimulada de l’exterior.·Subjecte no té capacitat de raonament ni de decisió propis, dependrà pel seu desenvolupament dels estímuls de l’exterior o ambient.·El desenvolupament es un procés continu que depèn dels aprenentatges que s’adquireixen a mida que es vagi produint la maduració de l’organisme (exemple: pare lladre, fill lladre; pare metge, fill metge; no poden escollir)

Organicista (innatista)

Característiques:

·Contempla al subjecte com un organisme actiu, dinàmica activa i una direcció cap a uns objectius o fites.·No dependrà per a desenvolupar-se tant de l’exterior com de sí mateix.·Els canvis de conducta en la persona són el resultat d’uns processos interns. ·Dóna igual l’exterior, si tens gens violents a pesar de venir d’una bona família serà violent.

Corrent interaccionista

Característiques:

·Accepta que les persones per desenvolupar-se necessiten tan de factors ambientals com de factors innats o hereditaris.·No es dóna mes importància a uns factors que a uns altres.·Es conseqüència de les dues primeres teories.

Esquemes visuals:

Mecanicista

Organicista

Interaccionalista

-Per a que ens serveix la psicología?

·Conèixer quin és el moment del desenvolupament de la persona i adaptar-nos a les seves capacitats.(Nen 3 anys amb capacitats normals: conversa, menjar…Si hi ha problemes hem d’ajudar perquè arribi a les seves capacitats.)

·Optimitzar al màxim les possibilitats de la persona.(L’Ana posa l’exemple de Dana, la seva alumna. Tartamudeja i deixa de parlar perquè la seva mare li acaba les frases. Hem d’ajudar-li per a que pugi la seva autoestima i donar-li solucions. Potenciar el que te bo.)

·Per estructurar i dissenyar la nostra intervenció.(Adaptar-nos al alumne (als seus defectes), treure-li lo millor de ell. Per exemple una nena amb fluxe, trobar-li el lloc positiu al menjar, una intervenció seria posar-li primer el primer plat i desprès el segon oferint-li petit-suise durant el segon.)

·La intervenció es pot moure:

-Preventiva: l’individu té una alteració.

-Correctiva-Reeducativa: detectem un trastorn i treballem per ajudar-lo a superar-lo.

-Enriquidora: aprofitar al màxim les capacitats de l’individu per al millor desenvolupament.

La paraula PSICOLOGIA ve de la denominació:Psico=estudiLogia=estudi

Actualment el concepte de psicologia es l’estudi científic de la conducta humana i dels processos mentals, i com a tal estudia tot el que la gent pensa, sent o fa.

Conducta: aquella activitat per la qual un organisme viu es relaciona amb el medi i s’adapta per poder sobreviure. La conducta es pot observar i canviar en funció d’experiències o aprenentatges.

El que la gen pensa o sent: es refereix als processos psicològics, com la percepció, la memòria, el pensament...

Característiques de la psicologia com a ciència

1.Caracter científic: utilitza el mètode hipoteticodeductiu, basat en l’observació rigorosa i sistemàtica dels fenòmens psicològics.

2.Es una ciència eclèctica: recull dades aportades per altres disciplines com la biologia, la sociologia, l’antropologia...

3.Poseeix un caràcter multidisciplinari: dirigeix el seu interès al comportament d’un organisme que aprèn a adaptar-se al medi.

4.Opera amb diferents nivells d’anàlisi: cada psicologia tracta un àmbit ( psicologia social: adaptació a grups; psicologia clinica: tractaments...)

Finalitats de la psicologia

Descriure: comportaments, vivències i sentiments.

Esbrinar les causes d’aquest comportament: per aquest motiu formula les hipòtesis o busca explicacions basades en una teoria, sempre provisional i susceptible de revisió.

Realitza prediccions: fan anticipacions a l’ocurrència d’un fet determinat.

Ajuda a canviar conductes, actituds o emocions.

Branques de la psicologia

Es pot dividir la psicologia en dues parts:

Psicologia general: investiga la naturalesa i el funcionament dels processos psicològics basics.

Psicologia aplicada: s’ocupa de la funcionalitat dels processos psicològics on els diferents àmbits en que actuen els individus.

Psicologia general

Formen part d’aquesta psicologia les branques següents:

-Psicologia experimental:

-Estudia processos psicològics.

-Per mitjà de dissenys experimentals de laboratori.

-Utilitza tant animals com éssers humans.

-Psicologia social:

-Estudia les manifestacions dels comportaments suscitades per la interaccio d’una persona amb d’altres.

-Camp d’estudi es molt ampli i divers.

Ej: ens deixem influenciar rapidament per la gent. Com per exemple l’anorexia=models. Es vol ser com una model.

-Psicologia del desenvolupament:

-S’ocupa dels canvis que es produeixen en la conducta durant el desenvolupament vital.

-Descriu i explica la modificació de la conducta en funció de l’edat de l’individu, del context històric i desde les experiències individuals.

-Actua d’una manera o un altra a diferents persones. Per exemple jo als 25 anys serè diferent que quan el meu avi tenia 25 anys.

Ej: Senyora de 60 anys amb minifalda. Teòricament a cada edat li correspon una conducta.

-Nosaltres ens desenvolupem d’una manera i els nostres avis diferent. La gent madurava abans.

-Psicobiologia:

-Estudia les bases biològiques del comportament (sistema nerviós).

-Les influencies de la genètica o de la farmacologia en la conducta.

Ej.: nen hiperactiu, el psiquiatra li posa medicació i aquesta li modificarà la conducta.

-Psicologia de la personalitat

Investiga quines característiques defineixen una persones, el perquè dels seus comportaments...

-Com interaccionen les forces genèriques o ambientals en una persona.

Ej.: Fill sobreprotegit. Als 15 anys el nen molt protegit es rebel·la contra la mare (deixa de menjar) això li provoca un trastorn en l’alimentació. El menjar es l’única forma que te de control

-Psicologia de l’aprenentatge

-Investiga la generalitat d’alguns processos que governen l’aprenentatge. Teories sobre l’aprenentatge, coses que poden passar en l’espècie humana. Ej.: ¿Quina capacitat te una tribu d’Americà Central i un altre d’Americà Llatina?

-Psicologia diferencial

-Investiga les diferencies individuals que presenten els individus respecte a la conducta i als processos mentals.

Molt lligada a l’aprenentatge, però aquesta com es cada persona; jo actuo diferent en un cas que l’Ana en el mateix cas, n’hi ha diferencies entre nosaltres.

Psicologia aplicada

-Psicologia educativa

Es la que es fa a l’escola. Investiga, realitza e interpreta proves psicològiques, a partir de test psicològics, per ajudar als estudiants a prendre les seves pròpies decisions.

Aquesta psicologia també orienta als pares i als mestres per tal d’aconseguir un millor rendiment en l’etapa escolar del nen. Per exemple: un nen que diu que no li . Aquesta psicologia averigua els motius i busca solucions.

-Psicologia clínica

Es la psicologia que diagnostica i treballa amb problemes psicològics, emocionals o conductuals. Per exemple ajuda a una persona amb manca d’habilitats socials, o falta d’autoestima.

-Psicologia industrial

La seva actuació es centra en el mon de l’empresa. Per exemple un psicoleg indrustrial dona pautes per com fer entrevistes...

Psicologia del desenvolupament

Objectius:

-ajudar a conèixer a l’infant

-aprendre a educar

Concepte: ( Mes general )

Par de la psicologia que estudia els processos de canvis psicològics que succeeixen al llarg de la vida humana.

-Conducta, pensament, memòria...

Es important que sapiguem els canvis de la persona tant físics com mentals, ja que ens donaran una idea en la evolució de la persona.

Ex.: Tres nadons es desenvolupen igual però el quart diferent. Estudiarem el perquè, si n’hi ha algun problema motor, ...

Conceptes clau per a descriure desenvolupament

Quantitatives:

Son les dades palpables, fàcils de controlar, perquè normalment progressen de manera ordenada, com ara el pes, la talla... El patró ens el dóna el psiquiatra.

Qualitatives:

Son dades observables. No funcionen tan ordenadament com les quantitatives, ja que poden haver salts, regressions... Hi ha algunes que si que es desenvolupen de forma semblant en cada etapa de desenvolupament, com ara la creativitat, sociabilitat. Es important quan arribem a la intel·ligència ja que es pot medir el coeficient intel·lectual. El patró ens el dóna el psicòleg.

Maduració: ( psíquic )

Suposa un concepte dinàmic de possibilitat de perfectibilitat ( canvis qualitatius). La maduració es considera com la perfecció psicològica en la etapa que li correspon.

Desenvolupament: ( físic )

Es refereix a les transformacions morfològiques, es a dir, físiques que es van realitzant al llarg de la vida. ( canvis quantitatius ). Cada infant te el seu desenvolupament.

Evolució:

Maduració + Desenvolupament

El desenvolupament es únic per a cada persona. Les teories i patrons son únics per a cadascun.

Els aspectes quantitatius i qualitatius van relacionats, encara que son mes greus els qualitatius al nen li molesta mes el quantitatiu ( ser el mes baixet de la classe...).

No pot estudiar cada nen en particular per això es creen les teories i patrons generals, que normalment es donen sempre. Es creen per poder classificar a cada persona. Com a mestres hem d’estar molt al dia d’aquest patrons.

Les teories i models sempre son hipòtesis de treball comprovades. Posteriorment s’aplica a cada nen. Per exemple: una hipòtesi diu que el nen als 13 mesos ha de caminar, i el nostre encara no ho fa, probablement la seva maduració esta retrasada.

Considera a la persona desde diferents perspectives:

-Etapa concreta:

Ens diu hipotèticament les característiques de la persona que tenim al davant. Com s’està desenvolupant el nostre alumne. Per exemple, si el nen es sord, perquè? Desde l’embaràs o a sigut ara, ... Molt important l’ambient present ( el que esta passant ara ).

-La pròpia experiència:

Tal com viu la persona en cada moment.

-Circumstancies culturals:

Aquelles que envolten el subjecte, com la família, els companys, els amics, la societat...

Ex.: Nena sahrauí porta un any a Espanya amb la família desestructurada. La nena no parlava, tan sols es manifestava per somriures, etc. No veu a la mare perquè treballava molt. La nena venia bruta a l’escola, amb polls, sense calces... Hem de buscar un espai amb ella, a traves del somriure, les carícies, rentar-la, va començar a emetre sons. A final de curs deia “mama” “papa”. Sempre hem de treballar en contacte amb la família i que aquesta respongui.

Fotografia de la persona:

PASSAT PRESENT FUTUR

Herència Ideals

Allò adquirit(creençes, cultura...) Temors

-Família –Grups

-Escola –Societat Noves experiències

Aspectes conscients i inconscients que persisteixen

del passat

Teories del desenvolupament humà

Conductisme

Prové de la Mecanicista.

La “Reflexologia Russa” que es la que donarà pas al conductisme.

Ivan P Pavlov (1849-1936)

Vol explicar com funciona el nostre pensament, llenguatge...a través d’estímuls condicionats. El feia alguna cosa sobre la persona per a veure com reaccionava aquesta. Per exemple, pessigo a la Sara i ella saltarà. Provoco la situació i ella actua. Un estímul del exterior la condiciona per a fer alguna cosa determinada.

Estímul concret Reacció concreta

Cada persona reaccionarà de una manera determinada. Hem de mesurar i observar les conductes.

Conceptes clau:

-Estímuls neutres

Son aquells que no provoquen res a la persona. Per exemple la Sara porta un perfum i a mi això no hem provoca res. Es neutre per a mi.

-Estímul incondicionat:

El subjecte davant aquest estímul actua de manera innata. Per exemple, pessigo a la Marta i a ella li provocarà saltar.

-Resposta incondicionada:

Resposta innata. Per exemple, vaig a pessigar a l’Azahara i ella s’apartarà.

-Resposta condicionada:

Es la resposta que hem après que hem de fer davant d’un estímul. Per exemple, ens posen Madona mentre ens donen un entrepà de pernil. Al cap dels dies associarem la Madona amb el entrepà i babejarem.

L’experiment de Pavlov diu així:

1. Un gos segrega saliva (RI) quan se li posa menjar a laboca.2. Si abans de presentar-li el menjar o simultàniament femsonar un xiulet (EN) i repetim aquesta operació diversesvegades,3. Arribarà un moment que el simple soroll del xiulet(EC)serà suficient per provocar la salivació(RC)

Conclusió:a) Un estímul que era indiferent o neutre ( el xiulet)b) Es converteix en un estímul que condiciona unaresposta (la salivació), sense la intervenció d’un estímulincondicional (el menjar).c) El gos ha après i ho manifesta a través de respostesanticipatòries.

MENJAR=ESTIMUL INCONDICIONAT

XIULET= ESTIMUL NEUTRE

BABEJAR = RESPOSTA INCONDICIONADA

Pavlov afirma:

o Els diferents estímuls fan una funció d’adaptació de l’animal al seu mediEx: si una persona no escolta el que diuen no es pot involucrar en l’ambient dels oients.

o Les respostes innates, incondicionades o reflexes o és suficient per explicar l’adaptació

o Ha d’apendre a respondre a aquests estímuls per adaptar-se al medi

o Necessitem un aprenentage per desenvolupar-nos

- Conductisme

- Els fonaments del conductisme: BEHAVIORISME (comportament, conducta)

- Apareix a Estats Units al s. XX

- Va ser una psicologia dominant durant la primera estapa del s.XX

- L’objectiu: ESTUDIAR LA CONDUCTA

Principis bàsics:

o El mètode que defensa aquesta psicologia es que s’ha de centrar en l’estudi de les dades observades objectivament i mesurables del comportament.

o No estudia els processos mentals (memòria, llenguatge...), ja que si existeixen no es poden demostrar (no són mesurables)

o La conducta es produeix per una causa-efecte, on tota resposta prové d’un estímul i on a tot estímul li segueix una resposta

- Condicionament clàssic

Autor: John B. WATSON (1878-1958)

o Els estímuls neutres associats a estímuls incondicionats

o L’estimul neutre (sense el estímul incondicionat) passa a ser un estímul condicionat i produeix una resposta condicionada

Quan l’estímul condicionat provoca una resposta condicionada (sense la presència de l’estimul incondicionat) es produeix l’APRENENTATGE.

El desenvolupament humà és el resultat d’un procés que s’inicia quan es passa de tenir unes respostes incondicionades, a donar unes respostes condicionades, per donar lloc a unes respostes o aprenentatges cada vegada més complexos.

- Condicionament Operant

Autor: Frederic Skinner (1931-1990)Objectiu: Entendre la conducta dels èsser humansTeoria: Un subjecte davant una situació pot tenir diferents respostes. Quan aquesta resposta és reforçada positivament repetirà aquesta conducta, i si és reforçada negativament no repetirà aquesta conducta.L’acumulació d’experiències reforçades positiva o negativament determinen la conducta de l’individu.

- Diferències entre el condicionament clàssic i el operant

CONDICIONAMENT CLÀSSIC CONDICIONAMENT OPERANT

Resposta prevista (innata) , la persona actua com una màquina

La persona escull una conducta que repetirà o no

S’actua sobre un estímul (repetim la resposta al estímul fins que aprenem

S’actua sobre la resposta (segons la resposta sigui positiva o negativa la repetirà o no, podem

elegir)

- Psicologia animal

Autor: Edward L. THORNDIKE (1874-1949)Aportacions:

o L’aprenentatge per assaig i error (ex. Gat)- el procés es centra en la conducta, apren aquesta conducta reduint errors- la conducta permet l’adaptació al medi a través de l’apenentatge, ho han après perquè ha sigut un èxit, una recompensa.

o La llei d’fecte- Les respostes correctes i adaptatives s’aprenen quan condueixen el plaer i la satisfacció, les respostes recompensades es repeteixen.

MODEL PSICOANALÍTIC (prové de la corrent INTERACCIONISTA)

Autor: Sigmund FREUD (1856-1939)Teoria: - Les dades del conscients no són suficients per explicar el comportament humà (necessitem dades inconscients) aquello que veo Importante para Freud aquello que no veo

- Va descobrir que les persones milloraven de la seva malaltia quan parlaven de la seva malaltia sense CENSURAR, TÈCNICA DE LLIURE ASSOCIACIÓ (va dient tot el que pensa i sent hi ho expressa sense censura). Això ho va motivar i creà la PSICOANÀLISI (1923)

- Psicoanàlisi

Definició: és un mètode per a la investigació dels processos mentals

Desde el punt de vista de Freud:

o És una teràpia dirigida al tractament dels transtorns mentals i neguitosos

o Es recolza en teories sobre la manera en que l’insconcient interactua amb la ment concient (tipus de relació entre concient i inconscient)

o El mètode es basa en els processos de lliure associació

o Intenta explicar el funcionament de la ment humana i el seu desenvolupament

o Ens proporciona teories sobre el comportament dels èssers humans, dintre de la societat i les seves relacions personals

- Principals teories del sistema Freudià

Freu va estructurar la personalitat en TÒPIQUES. La Tòpica és una teoria o punt de vista que suposa una diferenciació de l’aparell psíquic en un cert nombre de sistemes estructurats dotats de característiques o funcions diferents, disposats en un determinat ordre.

1º Tòpica (1900): el psiquisme estava format per sistemes:

o Inconscient:- conté estímuls bàsics- tots els pensaments aportats de la conciència, sigui perquè simplement estan latents, sigui a causa del seu origen profund, o bé, a causa dels mecanismes de repressió ( tots els pensaments “no bons” ho reprimeixen, ho guardaven ocult a l’insconcient i reprimeixen també els sentiments que creuen desagradables) (mitjançant somnis, hipnopsis...)- no designa tan sols les idees latents en general, sinó especialment les que representen un determinat caràcter dinàmic, és a dir, aquelles que es mantenen lluny de la conciència

- Supera la repressió a través d’imatges i símbols (als somnis manifestem els sentiment que no voliem i que es troben al inconscient)- en un estat de somni la censura baixa el seu nivell i permet que el món incoscient a través dels símbols passi al món conscient

o Preconscient:- és una forma de l’inconscient

- esta situada entre l’inconcient i el conscient- es distingeix de l’inconscient per l’eventualitat de l’evolució ver la conciència dels pensaments que conté (EX: la mare maltradada quan veu que a la seva filla també li estan maltratant).

- el podem conèixer fent un gran esforç- hi ha la censura que impedeix que surti a la consciència o no (en funció de l’entorn)

o Consciència:- allò que tenim a la consciència és la visió clara del que pensem- ho expressem a través de la paraula

Com a objectiu, les persones tendim a guiar-nos pel PRINCIPI DEL PLAER (satisfer els nostres desitjos)

Que fem, rebutjem a l’inconscient totes aquelles coses, esdeveniments o situacions insoportables (desplaers) són els que provoquen els simptomes dels problemes mentals ( a vegades és un avantatge guardar al inconscient el que no ens agrada i el que no ens dóna plaer).

La cura de la psicoanàlisi es centrava:Fer passar els continguts, que eren a l’inconscient i que eren a causa dels simptomes, al sistema conscient, així, una vegada s’havia donat sentit als simptomes, aquest desapareixerien (per averiguar l’origen de la malaltia que tingui).

La 1ºTòpica no va funcionar com ell pretenia, es va adonar que les persones no sempre rebutjaven aquelles situacions que el provocaren desplaer, sinó que es produïen moltes recaigudes en casos que s’havien donat com a resolt. (en moltes persones no bastava passar de l’inconscient a conscient per solucionar el problema sinó que recaia una altra vegada).Llavors Freud va revisar l’anterior teoria i va crear una de nova

2º Tòpica o teoria de l’estructura: es basa en un model que planteja el psiquisme com un joc de relacions interpersonals entre instàncies: allò, jo i superjo.

Objectiu: enfortir el jo, fer-lo més independent del superjò i ampliar el seu domini sobre l’allò

o Allò (id): a l’hora de nèixer busques el plaer, com amamantar. Els infants es mouen per instints, el superjo. Es va formant un aprenentatge amb l’aquisició de les normes. - Està situat a l’inconscient, on estan situats els instints- Vol aconseguir el plaer- No tolera la frustació- Vol ser lliure- Busca la pròpia satisfacció- És regit pel principi del plaer

- El conjunt de l’activitat psíquica té com a finalitat evitar el desplaer i procurar el plaer.

o Jo (ego):- És el responsable del manteniment i la supervivència de l’organisme davant del món exterior- El jo no existeix en nèixer- Es crea a partir de l’allò (id) en la mesura en què s’estableix contacte amb el món exterior- És regit pel principi de la realitat- S’aparella amb el principi del plaer, el qual modifica la recerca de satisfacció.- La recerca de satisfacció no es realitza pel camins més curts, si no per camins llargs- S’identifica amb el conscient i representarà la raó i el sentit comú

o Superjo (superego):- Constitueix el referent moral de la persona- S’hi interioritzen les normes socials, els ideals i les prohibicions- La major part del superjò és inconscient, tot i que alguns aspectes són conscients- En aquesta estructura se creen tensions i conflictes- Els conflictes entre el jo i el superjò és intentar equilibrar les demandes de l’allò que són prohibides pel mateix superjò, i en aquest procés de la prohibició actua com a reguladora- És regit pel principi del deure- Representa l’aspecte moral, l’ètica, el control de la conducta, ens proporciona el premi o el càstig- Ve determinat per l’entorn social- El construïm al llarg de la nostra vida. Una part és conscient però d’altres a l’inconscient (tema tabú o allò que no sabem raonar).

ALLÒ (id) JO (ego) SUPERJO (superego)

- Regit pel principi del plaer

- Satisfer els instints al moment

- Situat a l’inconscient

- Ens diu allò que és real

- És pràctic i racional

- Participa en la “toma de decisiones”

- Regit pel principi de la realitat

- Ha de satisfer a l’allò e manera controlada

- Dóna sentit d’allò que és correcte i d’allò incorrecte

- Responsable de què actuem de manera acceptable per a la societat

- Examina e nostre comportament. Decideix allò que és adequat i controla els tabús

- És dominant i exigeix la perfecció del jo

- Opera de manera oposada a l’allò

Resum. ESTRUCTURA DE LA PERSONALITAT

1º TÒPICA 2º TÒPICA

Inconscient(allò que no esta a la conciència)

Allò (id)(regit pel principi del plaer)

Preconscient(allò que és a punt de ser conscient)

Jo (ego)(regit pel principi de la realitat,

en part conscient, en part inconscient)

Conscient(allò que actualment és conscient)

Superjò (superego)(regit pel principi del deure,

és inconscient però en alguns aspectes son conscient)

- Dinàmica de la personalitat

Explica quines són les forces que mouen la personalitat.

L’origen de la nostra conducta és per a Freud una pulsió (instint).

Pulsió: és un procès dinàmic que té una càrrega energètica que fa tendir l’organisme cap a una finalitat

Teoria de les pulsions:

o Les pulsions d’autoconservació o instints del jo (sobreviure)- Associades al principi de la realitat (al deure)- Tendirien a la conservació de la persona- Provenen del compromís amb la realitat i consideren les respostes que caldria donar a cada situació i el preu que suposarien (conseqüència)- Aquestes pulson són les que proporionen l’aprenentatge ( a través de la familia, la cultura...)

o Les pulsions sexuals o instints sexuals (conservar l’espècie)- Tendiriena la conservació de l’espècie (era l’objectiu de l’època)- Estan associades al principi del plaer (satisfer les necessitats)- Són les pulsions més importants en l’activitat humana- Són objectiu constant de l’acció repressora, raó per la qual l’inconscient reprimit està constituït per impulsos sexuals- El desig sexual és la força amb què la pulsió sexual és representada a la ment (els homes ho podien “cobrir” si era una dona NO, llavors acabava en l’incoscient)

Teoria Dualista:

o La pulsió de la vida o instint de la vida (eros):Abraçarà totes les pulsion sexuals i d’autoconservació.

És el que ens porta a la recerca del plaer personal i de l’espècie ( satisfaccions sexuals, superviència)

o La pulsió de a mort o instint de la mort (thanatos):Fa referència als components destructius i agressius (vivència d’una persona) que es troben en tots els èssers humans

Freud considerava la vida humana una lluita continua entre aquestes dues pulsions

Característiques de la pulsió o instint:

o Font (allò que ho origina): allò que origina l’excitció corporal o estat de tensió sobre una part del cos)

o Finalitat: satisfacció o supressió de l’estat de tensió (si origina algunacosa negativa, eliminar-lo) que provoca la font, és la descàrrega o compresió (reducció de la tensió)

o Objecte: és l’element per mitjà del qual s’obté una finalitat

- Teoria de la sexualitat/psicosexual

o Explicar el desenvolupament o l’evolució de la personalitat ( estructura, dinàmica...)

o Va dividir el desenvolupament de la personalitat en diferents fases (sempre sexual del nen o de l’adult)

o Cada etapa / fase es va succeint d’una manera determinad biològicament (patró que tothon segueix)

o La manera en què l’èsser humà supera cada fase influeix en la seva personalitat adulta (si una no es pasa amb èxit)

Etapes:

Es produeix dels cero fins a l’any esdesenvolupa la fase oral , el plaer (finlitat) està lligat a l’excitació de la cavitat bucal, els llavis i les genives (font).L’acció de mamar és l’activitat més important en aquesta estapade la vida del nen i per això la mare es converteix en el primer objecte amat. El nen sent amor o odi en funció de si la dona li dóna el pit o no.La font d’amor també es la font d’alimentació i es converteix en la font de plaer.

Entre l’any i els tres anys es desenvolupa la fase anal, la font principal de plaer és l’anus. És l’etapa on és produeix l’entrenament del control d’esfínters, el nen/a ha d’aprendre quan aquesta activitat és acceptada socialment.

Durant els tres i sis anys es desenvolupa la fase fàl·lica, el penis és la part més important del cos, i el plaer es dóna per l’estimulació d’aquest. Els barons senten orgull de tenir penis i les nenes es qüestionen perquè elles no el tenen. És el que s’anomena Complex d’Edip. Amb aquesta teoria Freud sosté que: els nens (4-5 anys) s’enamoren de les seves mares

, manifestant-ho amb que és vol cassar amb ella o ficant-se en el llit dels pares. És curiós amb el cos de la mare i sent gelosia del seu pare perquè desitja d’una manera exagerada a la seva mare, però com el pare és més gran té por de que el castigui i per aquest motiu abandona el desig per la seva mare. Per a les nenes, la seva teoria és: també es senten inclinades per la seva mare però deixen de sentir-se així quan descobreixen que ella no té peni i per aquest motiu la odia. Les nenes se senten castrades, a més esperen que el seu pare les deixi embarassades perquè el veuen com un objecte sexual. Aquest conflicte és resol quan l’atracció passa cap a altres homes.

En la fase de latència (7-11 anys) les necessitats sexuals estan més tranquil·les, a més es produeix una espècie de “pudor” per la qual no volen mostrar el seus cossos despullats al sexe contrari, en els vestidors.

Durant la pubertat és dóna la etapa genital, i és desperta l’interès pel sexe. Els genitals són el centre de les sensacions agradables i els adolescents busquen l’estimulació d’aquets i al satisfacció sexual en les relacions. En aquesta etapa és resol el Complex d’Edip.

Erik H. Erikson (1902-1994) pertany a l’etapa psicoanalista relacionada amb la teoria psicosexual. Erikson creo que el desenvolupament era procedent d’una sèrie de crisi del desenvolupament. Aquesta crisi consisteix en vuit tasques de la vida de l’home. Durant aquesta etapa s’han de recórrer un conjunt de proves, per tal de preparar-te per la següent. En cada etapa hi ha aspectes positius i negatius, i per tal d’arribar a un equilibri hem de apropar-nos al costat positiu. La resolució de la crisis del desenvolupament depèn: de la interacció i de l’entorn social.

Erikson proposa vuit estadis evolutius, que es desenvolupen durant tota la vida:

- Confiança enfront de desconfiança: (1r any). Correspon a l’etapa oral-sensorial, en la qual els bebès aprenen a confiar que els cuidaran i atendre les seves necessitats, però també poden perdre la confiança en quant a la cura que se’ls hi dona.

- Autonomia enfront de vergonya i dubte: (1-3 anys). Correspon a l’etapa anal. Els nens aprenen a ser autosuficients per poden arribar a dubtar de les seves pròpies habilitats.

- Iniciativa enfront de culpa: (3-6anys). Correspon a l’etapa fàl·lica, en la qual els nenes volen fer tasques d’adults, a vegades traspassen límits imposats pels pares i això crea un sentiment de culpa.

- Laboriositat enfront d’inferioritat: (7-11 anys). Correspon a l’etapa de latència; els nens aprenen a ser competents i productius amb les seves habilitats, o bé se senten inferiors o incapaços de fer alguna cosa bé-

- Identitat enfront de confusió: És dóna en l’etapa de l’adolescència , intenta saber “qui és”, estableix identitats sexuals, politiques i professionals. És pot sentir confós respecte als rols que ha d’exercir.

- Intimitat enfront aïllament: És dóna en l’adultesa, es busca companyia i amor, o bé s’aïllen perquè tenen por al rebuig i/o la desil·lusió.

- Generativitat enfront d’estancament : El adults de mitjana edat col·laboren amb la següent generació amb el treball significatiu i/o la criança dels fills.

- Integritat enfront de desesperació: Les persones grans tracten de trobar sentit a la vida, considerant-la o desesperant-se perquè no ha assolit els objectius proposats.

Respecte el model cognitiu, es desenvolupa la psicologia cognitiva que es basa en: la conducta ha de ser explicada arrel d’entitats mentals variades, per tal d’estudiar-la hem d’analitzar els processos mentals i la memòria humana.

Watson, un dels precursor de la psicologia cognitiva, deia que la psicologia quedava limitava amb l’estudi de les conductes observables. Els aspectes relacionats amb la consciència va deixar de tenir interès. A partir del S.XX el paradigma conductista es va posar en qüestió, a causa d’aquestes situacions:

- Els plantejaments conductistes estaven invalidats per explicar els fenòmens mentals.- Jean Piaget utilitzava models cognitius quan el conductisme continuava essent el

paradigma dominat.- Les primeres computadores feien la seva aparició.- Aparició de la cibernètica i de la teoria de la informació- Noam Chomsky va obrir noves perspectives arrel dels estudis sobre el llenguatge.

Jean Piaget (1896-1980) es va interessar per la intel·ligència i el coneixement humà. També es centra en com s’origina i es desenvolupa el pensament racional (funcions cognitives). Creu que el desenvolupament humà s’ha d’explicar a partir del desenvolupament cognitiu. Piaget considera la intel·ligència com una adaptació biològica, per tant, són intel·ligents aquells que sobreviuen malgrat els canvis que es produeixen en el seu entorn. L’adaptació es duu a terme durant tota la vida, sobretot a la infància, on les funcions cognitives s’han de desenvolupar en passar d’una estructura a una altra de superior. Piaget enumera els estadis de desenvolupament següents:

- Estadi 1. Intel·ligència sensoriomotriu: (0-2 anys). És la intel·ligència practica, sense representació mental ni llenguatge.

- Estadi 2. Intel·ligència preparatòria : (2-7 anys). Apareix el llenguatge i la representació simbòlica. Pensament egocèntric.

- Estadi 3. Intel·ligència operatòria concreta : (7-12 anys). Sortida de l’egocentrisme, permet el pensament objectiu i el raonament lògic.

- Estadi 4. Intel·ligència operatòria formal: (12-16 anys). Nivell teòric i abstracte. Raonament analític i emocional.

Segons Piaget, per passar d’un estadi a l’altre és necessari haver assolit un nivell d’equilibri i organització mental. Consisteix en una successió d’adaptacions, incorporacions i organitzacions d’objectes i elements externs a la pròpia estructura. Per a Piaget l’adaptació és la capacitat d’orientar-se vers nous esquemes a partir de les noves relacions continuades amb l’ambient. Aquesta adaptació està formada per un doble mecanisme:

- Assimilació: es tracta de la incorporació de una nova informació a l’estructura mental de la persona. El subjecte incorpora els objecte als esquemes que ja tenia.

- Acomodació: reorganització dels elements de l’estructura un cop s’hagi produït una assimilació.

L’organisme tendeix a estar en equilibri, encara que cada nova adquisició produeix un desequilibri. El procés mitjançant l’assimilació i l’acomodació constitueix un procés de desequilibració, repetint-se al llarg de la vida, amb estructures cada vegada més complexes i organitzades. En definitiva, l’adaptació és una equilibració progressiva entre un mecanisme d’assimilació i d’acomodació.

Cibernètica, la teoria de la informació i els ordinadors: va néixer al 1942 a Neova York, amb l’idea: “d’intercanviar coneixements entre la fisiologia i les tecniques en mecanismes de control” a partir de la iniciativa:

- Concepte de cibernètica (Nobert Wiener): “ciència que s’ocupa dels mecanismes i sistemes de control que són comuns a les persones i a les màquines”. L’objecte d’estudi són els aparells que transformen la informació d’una manera molt semblant a com ho fa la ment humana. Un altre aportació:

-Concepte de retroalimentació: “procés a traves del qual es recull informació sobre una acció, i aquesta és retornada sobre l’acció realitzada per corregir-ne els errors, reorientar-la o regular-la”

C.Shanon i Weaber, creen: Bases de la teoria de la informació, amb la qual es pot concebre la informació de forma totalment independent del contingut o la matèria especifica que hom tracta. La psicologia es va preocupar per aplicar-los als processos mentals

Chomsky i la psicologia cognitiva: va fer l’estudi de la llenguatge des de una òptica cognitivista. Els elements que intervenen en l’evolució del llenguatge són: estructures innates que posseïm, estímuls determinats per les situacions, i la maduració i la capacitat que té per processar la informació rebuda .

Principis de la psicologia cognitiva: El fonament analògic és: ment-oridnador, es a dir, l’esser humà és igual a un ordinador, funcionem com un processador d’informació. Un organisme capaç de: recollir i processar informació i obtenir un resultat. La informació: es capta per mitjà de sentits, es processa en fases i es transforma fins que se n’obté un resultat.

Per entendre la transformació de la informació en la ment de l’individu els continguts de la psicologia cognitiva són:

o Processos mentals: estudi de la ment d’una persona quan està realitzant una tasca determinada.

o Les estructures mentals: manera com s’emmagatzema i s’utilitza el coneixement.