intervenció rigau ceu pgcat 2012
TRANSCRIPT
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
1
TRANSCRIPCIÓ EN BRUT
Aquesta transcripció està pendent de
verificació i correcció. Pot contenir, doncs,
errades de fidelitat i incorreccions
lingüístiques i no es pot considerar
com una publicació oficial
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
2
Fitxer 01
Comissió d’Ensenyament i Universitats
IX legislatura / Quart període / 25 de gener de 2012
Comissió d’Ensenyament i Universitats
Presidència
de l’H. Sr. Joaquim Llena i Cortina
Sessió núm. 15
SESSIÓ NÚM. 15
La sessió s'obre a ***. Presideix Joaquim Llena i Cortina, acompanyat de la
vicepresidenta, Milagros Fernández i López, i del secretari, Antoni Balasch i Parisi.
Assisteix la Mesa el lletrat Miquel Lluís Palomares Amat.
Hi són presents els diputats Ramona Barrufet i Santacana, Dolors Batalla i Nogués,
Mireia Canals i Botines, Cristina Iniesta i Blasco, Roger Montañola i Busquets i
Neus Munté i Fernàndez, pel G. P. de Convergència i Unió; Daniel Font i Cardona,
Marina Geli i Fàbrega i Consol Prados Martínez, pel G. P. Socialista; Pedro
Chumillas Zurilla i Rafael López i Rueda, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya;
Dolors Camats i Luis, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i
Alternativa; Anna Simó i Castelló, pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya, i
Albert Rivera Díaz, pel S. P. Ciutadans.
Assisteix/-en a aquesta sessió...
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
3
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
Punt únic: Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al
2012 (tram. 200-00018/09). Govern de la Generalitat. Debat i votació de les
esmenes a la totalitat de la secció pressupostària corresponent al Departament
d'Ensenyament. G. P. ICV-EUiA, S. P. C's, S.P. SI, G. P. SOC, G. P. ERC (Text
presentat: BOPC, 213, 3; esmenes a la totalitat: BOPC, 225, 4)
El president
Molt bona tarda. Si els mitjans de comunicació ens ho permeten, començaríem la
sessió. Els agrairia que facin la seva feina, no els ho puc pas negar, però, en tot
cas... (Pausa.) Sí? Molt bé, molt bona tarda. En primer lloc, si m’ho permeten,
donar la benvinguda a la consellera, honorable senyora Irene Rigau, i als membres
de la conselleria que l’acompanyen. En concret, la senyora Maria Jesús Mier,
secretaria general, la senyora Maria Dolors Salgado i altres membres del
departament.
Projecte de llei
de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012
(esmenes a la totalitat de la secció pressupostària corresponent al
Departament d’Ensenyament) (tram. 200-00018/09)
Tots vostès saben que el debat s’organitzarà de la següent manera: trenta minuts
una exposició inicial de la consellera, deu minuts per a cada grup; un segon torn de
com a màxim quinze minuts per a la consellera, i cinc minuts per a cadascun dels
grups que desitgin tornar a intervenir. Sense més preàmbuls passaríem la paraula
a l’honorable consellera.
La consellera d’Ensenyament (Irene Rigau i Oliver)
Moltes gràcies, president. Procurarem, doncs, cenyir-nos a aquest temps. Demano
disculpes. Tinc la veu una mica fosca. Com tots vostès saben, el pressupost de la
Generalitat aquest 2012 representa la segona fase del pla d’ajust que ja es va
iniciar l’any passat i que es basava sobre uns principis que per tots vostès són
coneguts però que crec oportú repetir. El principi d’austeritat, de prioritat de la
despesa social, de credibilitat, de coresponsabilitat i de continuïtat de l’ajust
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
4
pressupostari. Així doncs presentem aquesta segona fase del pla d’ajust per allò
que és relatiu al món de l’ensenyament. Però també els haig de dir que si bé el
pressupost té aquests principis, és un pressupost que permet complir amb el
mandat de la LEC en allò que són els drets reconeguts a alumnes professors i
famílies, i que coincideix i permet desenvolupar el pla de Govern que tots vostès
coneixen.
Els he dit que prioritzava i que uns dels pilars era la despesa social, i crec pertinent
recordar-ho, perquè només quan en un pressupost se sumen totes les partides que
es destinen al món social i es comparen amb el conjunt podem veure si és una
prioritat o no. Si dividim en cent parts el pressupost de la Generalitat, el 69,3 per
cent respon a iniciativa social, respon a despesa social. Una breu seqüència
històrica. 2003: 55,5 per cent el percentatge en despesa social; 2008: 52 per cent;
2010: 54 per cent; 2011: 67 per cent; 2012: 69 per cent. Aquí es posa en evidència
que grans obres d’inversions en infraestructures deixen pas a la despesa dedicada
al món social. Per tant, podem dir que mai com aquest any el bloc de despesa
social havia pesat tant en els pressupostos de la Generalitat, i aquestes són xifres
incontestables.
(L’exposició de la consellera és acompanyada d’una projecció de xarts, els quals
poden ser consultats a l’expedient de la comissió.)
Els he dit que formava part d’aquest compromís de reducció del dèficit en dos
anys. Vostès tenen un dossier, també es projecta aquí; i aquí queda molt clar, si
ens situem al 2010, que la Generalitat de Catalunya havia acumulat un dèficit, que
situat, i nominat amb 4,22, s’havia de reduir a 1,30. Vostès saben que el Govern
central ens exigia per al 2011 reduir-ho a 1,30. Però que cap membre del Govern i
el Govern en conjunt i el seu president al capdavant van veure que era impossible
fer aquest ajustament de reduir el dèficit trobat fins a 1,30, i, per tant, van proposar
fer-ho en dos anys. I, per tant, aquesta vegada, aquest any presentem la segona
fase, que ens hauria de situar en aquest mandat que tenim, que a nivell d’Estat
també es relaciona amb el mandat europeu. Per tant, estem en pla compromís de
reducció del dèficit que vam perioditzar en dos anys, en consonància amb les
polítiques socials, però també de control de dèficit que s’estan vivint al nostre
voltant.
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
5
Vostès saben que per una banda, els ingressos, les despeses que tindrem,
s’hauran de dedicar als interessos del deute que en el seu dia es van adquirir.
D’una manera col·loquial sovint hem dit que durant el 2011 cada dia s’ha hagut de
pagar 4 milions d’euros d’interessos. I que enguany, començant el 2011,
pràcticament són 5,5 milions diaris d’interessos. Sense entendre aquestes
obligacions no es pot entendre per què hi ha aquestes realitats pressupostàries.
Per això és bo poder-ho recordar. Però també és dit que aquest estalvi tan
important per poder reduir aquest dèficit no és un estalvi i una retallada lineal entre
tots els departaments sinó que s’ha fet entre l’11 i el 12 i que en el cas
d’Ensenyament, que equival a 12 punts, està sensiblement per sota de la mitjana
dels departaments.
A partir d’aquí, els podem dir, a partir d’aquest principi de priorització de la despesa
social, situant-nos en el 69,3 arrodonit al 70 per cent, que això només tindria sentit
si a nivell global es continués promovent mesures de suport a la recuperació
econòmica però que sense aquesta lluita contra el dèficit no hi pot haver
recuperació possible. I, a partir d’aquí doncs té especial rellevància l’esforç que
s’ha demanat als treballadors públics. O com ens hem demanat els treballadors
públics, o que se’ls ha demanat.
Una gràfica, també, per situar-nos, per poder entendre la magnitud del que estem
presentant i el perquè –i el perquè–, perquè la gent sovint pregunta: «Té sentit això
que fem?» Doncs miri, senyors i senyores diputats, i les persones que ens
acompanyen avui aquí, vostès poden veure com durant una època, del 2004 al
2008, va créixer paral·lelament la despesa i els ingressos, tant entrava i tant es
gastava. Però a partir del 2008, es va continuar gastant, fins al 2010, però en
canvi, la línia blava demostra que no n’entraven. Per tant, disminuïen els ingressos
però creixia la despesa. I ara hem iniciat, en aquesta fase de 2010-2012, com
poden veure, una rebaixa de la despesa, perquè també, fent pujar una mica els
ingressos, es pugui anar coincidint, i poder-ho fer conciliar.
Aquesta és la raó de tantes i tantes mesures, que es poden veure poc amables i
poc simpàtiques, però que aquesta és la situació, la radiografia. L’any passat, quan
els ho vam explicar, senyors i senyores diputats, el pressupost, vam poder fer una
descripció capítol per capítol. Enguany el dossier és diferent i els explicaré la raó.
No perquè no puguin comparar, sinó perquè aquest és un pressupost viu, és un
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
6
pressupost viu que té dues fases. La fase que avui presentem i la fase que es
crearà, l’escenari que es crearà un cop s’hagi aprovat en aquest Parlament el
pressupost i la Llei de mesures.
Perquè miri, després vostès ho veuran. Ara, en aq2uesta primera presentació
podem situar a 2012 el pressupost en 4.610 milions. Si haguéssim de treure la part
que ja sabem que ens vindrà del Govern central, perquè aquesta ja la tenim
assignada, però que esperem que sigui molt més, com ha sigut en aquests darrers
anys, o si pot ser més, doncs seria de 4.595. Els dic aquesta xifra per poder
comparar la seqüència que tenen a sota. El 2010 mirin quin va ser el pressupost,
en milions d’euros, al 2011 i al 2012. Es veu aquí com minva històricament. Sí,
perquè ha anat baixant. Però també es veu a la columna de la dreta quin és, amb
relació al pressupost de la Generalitat el seu pes. I, per tant, no perd pes el
Departament d’Ensenyament, sinó que en guanya sensiblement. Del 20,96 del
2010 al 21,85. I, per tant, això és una cosa a tenir molt en compte quan parlem de
prioritats i parlem de línies de llarg recorregut. Per tant, si vostès comparen el
pressupost d’Ensenyament i el de la Generalitat, podran veure, en el pes relatiu,
que té un pes important, i que per segon any aquest pes s’incrementa.
Va ser un pes més fort el 2011 amb relació al 2010, i sensiblement el de 2012 amb
relació al 2011. Ara bé, els deia que era un pressupost viu, és evident. Perquè com
saben, a la llei de mesures hi ha, i en tot el conjunt de la llei, una bateria de
mesures de funció pública que permet, un cop aplicades, revertir aquest estalvi
sobre la resta de partits. A partir d’aquí, doncs, anem a explicar-ho amb ple detall.
Anem a explicar-ho.
Si el projecte de pressupost és 4.595 milions d’euros, a retribucions de personal li
corresponen 2.982. Vostès saben que és un dels departaments amb més dimensió
de personal, i a polítiques educatives, 1.613, entenent que les retribucions del
professorat estan a les retribucions de personal, eh? Anem a veure, en l’aplicació
de la llei de pressupostos i mesures que s’està debatent en comissió aquests dies
al Parlament, s’aplicaran un conjunt de mesures que representarà una disminució
de la partida de retribucions de personal i es traslladarà a polítiques educatives, de
manera que s’incorporaran 197 milions a polítiques educatives. Així doncs, allà on
deia que es dedicaria 1.613 milions a polítiques educatives en el seu conjunt, que
són el capítol II, el IV, el VI i el VII, per diferenciar-ho de l’I, doncs veuen que
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
7
esdevé, amb una partida de 1.868. Això què ens permet dir? Doncs ens permet dir
que en el Departament d’Ensenyament i en aquest pressupost la despesa
d’estructura s’aprima i es manté la despesa en inversió de polítiques educatives.
Però que aquest fet no es podrà palesar fins que s’hagi aprovat la llei en aquest
Parlament i s’hagin aplicat les mesures de funció pública en general.
I és aquí doncs que hi pot haver una sensació que aparentment pot semblar que hi
ha una disminució pel que fa a polítiques educatives molt gran, quan en realitat, en
polítiques educatives pràcticament és la mateixa perquè el que sí que variarà, a
partir de l’aplicació de les mesures de retribució serà el conjunt destinat a persona l
i a professorat.
Així doncs, anem a veure en aquest conjunt de pressupost si podem demostrar,
perquè aquesta és la nostra voluntat, perquè és la nostra realitat, que educació és
una prioritat. Què vol dir prioritat? Doncs prioritat vol dir, com hem dit abans, vol dir
quin pes té en el conjunt de polítiques. Si la disminució dels dos anys està per
sobre de la mitja. Podem analitzar-ho des de diferents perspectives. Però fixin-se,
l’any passat els deia que el nivell d’ingressos de la Generalitat havia quedat
equiparat el 2006. Allò que diem sovint. Imaginem-nos en una casa, que la tenim
ara organitzada, però que de cop els ingressos que entren, en lloc de ser els que
entraven l’any passat són els que entraven el 2006. A partir d’aquí, has de fer
ajustos.
Enguany, l’import del pressupost del departament es pot equiparar al que hi havia
l’any 2007. Aquesta és la realitat. Una realitat dura, és veritat, però anem a mirar.
En el pressupost del 2007, del pressupost general, què s’hi dedicava a
Ensenyament, en el pressupost del2012, què s’hi dedica, i podran veure que lluny
de dedicar-hi menys podem dir que es demostra que és una prioritat, perquè
s’incrementa el percentatge.
Per tant, si poden veure que ingressos 2007, ingressos 2012, la part global de la
Generalitat, la part d’ensenyament, doncs continua sent pràcticament la mateixa,
lleugerament superior. És en aquest tipus de comparacions que podem explicar la
nostra prioritat. Una altra cosa seria si disposéssim de més recursos, si el deute fos
diferent, si el dèficit fos diferent i si les possibilitats de la Generalitat a nivell
financer fossin unes altres. Nosaltres hem explicat aquest conjunt perquè, què
passarà? Que d’aquest estalvi derivat de les mesures..., s’aniran aplicant a les
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
8
diferents partides que vostès que vostès han pogut analitzar. I, per tant, em podran
dir «oh, a partir de tal ha rebaixat molt», i jo li diré, és que en aquesta partida hi ha
d’anar la part corresponent als 197 milions que vindran derivats de capítol 1. Però
ens ha semblat que si no està aprovat, havíem de respectar el procés i el calendari
de debat de la llei.
El que sí que els podem dir,
Fitxer 2
...amb molt de gust contestaré en el torn, és que les prioritats, com els he dit, del
departament poden mantenir-se tal com han estat formulades tant en el seu pla de
govern com en el pla de treball. Garantir el dret de l’educació, millorar l’èxit escolar,
fer de cada centre un centre de qualitat, incrementar l’oferta postobligatòria,
aconseguir una administració educativa al servei de les comunitats.
Quins indicadors en aquests moments ja podem dir? Primera afirmació important:
plantilla de personal docent: la mateixa, la tenim congelada a 71.650 efectius; ho
va ser el 2010, ho va ser el 2011, hem tancat l’any, hem tancat el curs i hem
demostrat que allò que vam dir era veritat. Que hi havia dotacions que van servir,
que es derivaven de primària i van servir a secundària? Certament, perquè van
créixer molt a la postobligatòria i els canvis horaris a primària ens van permetre
mantenir la plantilla, donar una cobertura molt més gran, amb l’increment, a més,
que vam fer d’una hora, cosa que després ja podrem parlar, però que aquest any
no succeirà.
Plantilla de personal d’administració i serveis: amb les mateixes consideracions. El
nombre d’alumnes no passarà de 15.000 aquest any; l’any passat va passar de
21.000, i si comptem la postobligatòria, 29.000. Nombre de centres públics,
nombre de centres concertats: en aquest sentit, manteniment perfecte de la línia.
Quan nosaltres els diem que amb aquests mateixos recursos es poden millorar les
coses, es poden millorar. Permetin-me un exemple. Mirin, s’ha dit a vegades que,
si no incrementem en professorat, segur que massifiquem. Permetin-me unes
dades que no són aquí, però que són simples i les podran entendre perfectament.
L’any 2008-2009 –o 2009-2010, agafem-ne un d’aquests, 2008-2009–, hi havia 3
grups de P3 a ràtio 28; el 2011-2012 com a molt n’hi ha 2; a 27 n’hi havia 18, n’hi
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
9
ha hagut 10; a 26 n’hi havia 126, n’hi ha hagut 96; a 25 n’hi havia 374, n’hi ha 507,
i menys de 25, n’hi havia 917 i n’hi ha 844. Hem millorat la ràtio, hem evitat les
massificacions, perquè els vam explicar que, amb la càrrega lectiva que teníem, la
podíem repartir sense incrementar plantilla, rebaixar les ràtios de determinats llocs
i garantir la bona educació.
Una altra mesura que estem aplicant i que el pressupost preveu consolidar:
l’impuls del suport escolar personalitzat. En aquests moments, tenim pràcticament
un 30 per cent d’alumnes que el reben. Si vostès tenen en compte el percentatge
d’alumnes amb TDAH, el percentatge d’alumnes amb discapacitat, més enllà de
l’atenció que puguin rebre d’educació especial en el mateix centre, el percentatge
d’alumnes d’endarreriment ordinari que hi pot haver en l’aprenentatge i el d’altres
capacitats, els podem explicar que l’estan rebent en el seu conjunt.
Un 73,95 per cent dels centres, doncs, està impartint el [CEP# 00.03.37] i el 26 per
cent són els que tenen la sisena hora anomenada com a ampliació horària aquí.
Amb això què estem fent? Ja hem pogut constatar com, aplicant els recursos que
teníem d’una altra manera, estem evitant que els problemes de lectoescriptura es
consolidin al cicle inicial i que la millora de la competència ja aquest any podran
veure i ho podran explicar com s’està notant –perquè els centres ho valoren
positivament, però n’estem fent el seguiment– el millor seguiment dels alumnes en
una etapa tan crítica i també en altres nivells.
Una altra mesura que es pot fer perfectament i que estem consolidant sense haver
hagut d’incrementar i sense costos afegits: el fracàs escolar vam entendre que
calia prioritzar-lo com a eix central, vostès ho saben, com a lluita. A partir d’aquí,
vam posar la lectura en el punt central, i el Pla d’impuls de la lectura, que tots
vostès saben que forma part de l’eix central i que s’entén no només com a hàbit
lector i buscant el plaer per la lectura, sinó també com la competència que permet
entendre el contingut de totes les matèries. En aquests moments, amb els recursos
existents estem treballant a 360 centres –180 de primària, 180 de secundària–,
amb una xarxa territorial a través de la mateixa inspecció, dels mateixos assessors
lingüístics, a través dels mateixos serveis territorials i els serveis centrals,
dinamitzant tots els recursos existents, sense haver hagut de prioritzar o d’haver de
fer detriment d’altres àrees de recursos.
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
10
Permetin-me, un altre exemple de com és possible utilitzar els recursos i millorar
l’educació. En aquests moments, vostès saben que l’ESO i el batxillerat també
tindran uns canvis. Cal dir que d’aquí a pocs dies sabrem si els canvis que estaven
previstos a l’ESO es consoliden o no; demà mateix hi ha conferència sectorial del
nou ministre, convocada pel nou ministre, i sabrem què pot passar amb la previsió
de la Llei de sostenibilitat, d’economia sostenible, en l’apartat d’educació. Però, per
part nostra, ja els podem dir quelcom que, sigui quina sigui la decisió del Govern
central, nosaltres tirarem endavant.
Les proves de setembre, les activitats de reforç d’estiu, que això no vol dir, afavorir
la repetició, ans al contrari –ans al contrari–, declarar l’estiu també com a període
perquè els alumnes puguin superar i reforçar aquells coneixements que al juny no
han pogut assolir, perquè al llarg del curs ha faltat o dedicació o esforç, o hi ha
hagut alguna circumstància que no ho ha permès.
Però pensin també que posarem fi a un tema que fa anys que teníem pendent.
Catalunya fins ara ha estat la comunitat autònoma que menys hores tenia en el seu
currículum dedicades a matemàtiques; en teníem 420, eren les més baixes –les
més baixes– de tot l’Estat. Passem a 490 –passem a 490. Representa una
despesa addicional? No. Representa una manera diferent d’organitzar la plantilla. I
això com es fa? Doncs, redefinint també l’objectiu i l’estructura de les matèries
optatives.
Vegem com podem, sense incrementar en línies generals la dedicació horària del
professorat, com podem atendre els nous alumnes. Doncs, per exemple, analitzant
la realitat de les optatives. Catalunya tenia un ventall d’optatives molt i molt variat,
que venia dels crèdits de la reforma, els crèdits de lliure elecció, una sèrie
d’iniciatives que en el seu camp experimental s’havien posat i no s’havien revisat.
Mirin, teníem a Catalunya en aquests moments –és el que estem revisant i
canviarem per al curs vinent– a primer d’ESO 206 optatives amb menys de 10
alumnes; segon d’ESO, 320 optatives amb menys de 10 alumnes, i a tercer, 418.
Com poden entendre, un ventall així d’optatives que en el seu conjunt, analitzat
centre per centre i nom per nom, hi ha un catàleg tan gran que arriba a 5.267
optatives. Ja es veu que això, doncs, ha anat derivant, i una optativa per a tres
alumnes o per a dos alumnes no té sentit.
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
11
Per tant, posant el límit de deu alumnes per optativa, classificant per grups les
optatives i vinculant-les de manera prioritària a les àrees instrumentals, trobarem
una manera molt important d’alliberar també recursos horaris i també d’evitar
dispersió en el treball de l’alumne. Els poso aquests exemples per posar de
manifest que, des de diferents perspectives, encara que no incrementem la
plantilla, podem utilitzar tota aquesta quantitat de recursos humans, de manera que
puguem donar resposta, sense massificar les nostres aules, la resposta adequada,
ja que, com poden veure en aquestes referències, en aquest camp hi ha molt de
marge de maniobra i de millora.
També a la formació professional, que saben que és un dels eixos, i vostès saben
que l’any passat, i ho consolidarem, vam posar la formació professional com a
prioritat, i, a més a més, vam incorporar l’anglès com a matèria a totes. Ara farem
un pas més. D’aquí a pocs dies podrem fer pública una normativa en què, més
enllà de les pràctiques d’FP a l’empresa, hi hagi que una part del currículum –una
part del currículum– es pugui fer a l’empresa i es pugui certificar amb allò que s’ha
après a l’empresa, combinant estudi i contracte d’emprenedoria, d’aprenent, un
contracte també que, en el nou marc, ens permetrà afavorir l’ocupabilitat dels nois
que estan estudiant.
Per tant, això no ens representa increment de docents. Al contrari, ens incrementa
la dedicació i el temps dels nois a les empreses, i ens allibera o no, perquè en
faran el seguiment, però en cap cas se sobredimensiona, la nostra càrrega docent i
la nostra possibilitat lectiva.
En definitiva, és un pressupost, doncs, que sí que a foto fixa podria semblar que
disminueix en un 4,9, però els recordo que un 4,3 ve de la despesa de
remuneració. I amb la diferència que hi haurà en aquest capítol I per poder derivar
en els altres capítols, ens haurà de permetre mantenir les ràtios, la plantilla i els
serveis; els serveis, per exemple, de beques. Els serveis de beques, quan s’hi hagi
afegit el que ve de Madrid..., perquè nosaltres hem estat prudents: atès que hi ha
un canvi de govern, que hi ha hagut canvi de govern, no hem volgut imputar a les
partides aquelles quantitats que tradicionalment arribaven. Estem a l’espera,
doncs, de saber què arriba, i després dir-ho, perquè, si no, nosaltres hauríem aquí,
davant de vostès, explicat un pressupost que després no seria realitat, però que
estem convençuts que s’enriquirà. I s’enriquirà amb beques, s’enriquirà pel que fa
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
12
al programa de tecnologia, s’enriquirà amb programes d’esforç i amb programes,
per exemple, de plans d’entorn.
Tots aquells programes que es feien a Catalunya i que estaven ben finançats per
programes ministerials, doncs, esperem que es puguin repetir per tal de poder
créixer. Saben que l’any passat vam tenir..., estaven previstos en el pressupost els
57 milions per a la gratuïtat del tres-sis, que no va arribar; aquest any no hem
volgut incloure la proposta del zero-tres que tradicionalment arriba per si no
arribés. Per tant, no és estrany que, si algú ha fet els càlculs, diu: «Oh, per a plaça
de llars d’infants surt una quantitat molt diferent de la que hi ha hagut ara.»
Nosaltres hem posat d’acord amb les nostres disponibilitats. Veurem el Govern
central quines disponibilitats té, com ho estructura en programes i com això arriba
a les comunitats.
Per tant, aquest és un pressupost que, com els he dit, és dinàmic en doble sentit:
en el fet que es nodriran les polítiques educatives de recursos propis que els hem
pogut valorar perquè Economia ja ens ho ha pogut quantificar i, per tant, no estem
dient quelcom que sigui un invent, sinó que està quantificat en 197 milions; i que,
mentre no sigui aprovada aquesta llei, tant la Llei de pressupost com la de
mesures, no podem imputar als capítols derivats de les línies de les polítiques
educatives. I, a més a més, poder-ho complementar amb les de Madrid.
Dit això, repeteixo que nosaltres, atenent els drets bàsics dels estudiants, de les
famílies i les col·laboracions institucionals, tenint en compte que estem en aquesta
segona fase de poder reduir el dèficit de Catalunya, aquell que havíem de reduir en
un any però que era impossible, perquè cap ciutadà de Catalunya veia que això es
pogués fer i, per tant, vam haver de proposar fer-ho en dos anys, doncs, sabem
que a partir d’aquí ens ha d’esperar, si tot va bé, una nova etapa, que, havent fet
aquesta contingència, havent reordenat tant com podem aquest pressupost,
optimitzant al màxim els seus recursos i posant al seu centre allò que és
substancial per a l’educació, que és el professorat.
A partir d’aquí, doncs, estem oberts a totes les seves preguntes, que ben segur
podran aclarir molts altres aspectes que amb el temps que tenim assignat i ateses
les circumstàncies esmentades no hagin pogut aclarir.
El president
Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012
13
Gràcies, honorable consellera.