UNIÓ DE PAGESOS DE MALLORCA www.unio-pagesos.net

IIINNNTTTEEERRRPPPRRREEETTTAAACCCIIIÓÓÓ DDDEEELLLSSS RRREEESSSUUULLLTTTAAATTTSSS

DDDEEE LLL’’’AAANNNÀÀÀLLLIIISSSIII DDDEEE TTTEEERRRRRRAAA

LLLuuuiiisss MMMaaarrrtttííínnneeezzz SSSuuulllllleeerrr EEEnnngggiiinnnyyyeeerrr AAAgggrrròòònnnooommm

UUUnnniiióóó dddeee PPPaaagggeeesssooosss dddeee MMMaaallllllooorrrcccaaa wwwwwwwww...uuunnniiiooo---pppaaagggeeesssooosss...nnneeettt

C/ Manacor, 20, 2n, 2a 07006 (Palma) Tel.: 971 46 41 42 Fax: 971 46 40 61

Centre Bit Raiguer - C/ Selleters, 25 Polígon Can Matzarí - 07300 (Inca) Tel.: 971 88 70 06 Tel.: 971 88 70 96

INTRODUCCIÓ

Les característiques del sòl afecten de manera determinant als cultius. A més a més, les característiques del sòl són molt variables. Per saber quines són aquestes característiques en cada cas, s'ha de fer un estudi del sòl mitjançant una anàlisi.

Interpretar el resultat d’una anàlisi de terra no és sempre senzill. Amb l’objectiu de definir les principals característiques del sòl i de facilitar l’ interpretació de l’anàlisi hem elaborat el present document.

CARACTERISTIQUES FISI QUES DEL SÒL

Textura

La textura és una propietat del sòl que es fa servir per a descriure la proporció relativa de les diferents mides de partícules minerals de sòl (es suposa que són esfèriques i es classifiquen pel seu diàmetre).

Les partícules s'agrupen d'acord amb la seva mida i s'anomenen sorra (de 2 a 0.05 mm), llim (de 0.05 – 0.002 mm) i argila (menys de 0.002 mm). A continuació es mostra més en detall la definició del sòl en funció del diàmetre de les partícules que el conformen (en mm).

Textura mm Sorra molt gruixuda 1.000–2.000 Sorra gruixuda 0.500–1.000 Sorra mitjana 0.250–0.500 Sorra fina 0.100–0.250 Sorra molt fina 0.050–0.100 Llim 0.002–0.050 Argila < 0.002

Per tant en la textura del sòl no es té en compte la matèria orgànica ni el percentatge de calç. Sovint es fa servir un diagrama triangular que determina la textura dels sòls (Figura 1).

Figura 1. Gràfic per la denominació del sòl en funció de la textura.

És possible dividir les textures en quatre classes fonamentals, que permeten definir les principals propietats del sòl :

textura sorrenca: sòl ben airejat i fàcil de treballar, però pobre en reserva d'aigua, pobre en elements nutritius i amb una feble capacitat de bescanvi catiònic i aniònic.

textura llimosa: l'excés de llim i la insuficiència d'argila poden provocar la formació d'una estructura massiva, acompanyada de condicions físiques desfavorables. Aquesta tendència es corregeix afegint-hi suficient humus i calci.

textura argilosa: sòl químicament ric però les seves condicions físiques són deficients: medi impermeable (propens a l’embasament) i mal airejat que obstaculitza la penetració de les arrels. El sòl es treballa amb dificultat ja que quan està humit és un sòl molt plàstic i quan està sec queda compactat. Una bona estructura afavorida per la humificació corregeix en part aquestes propietats desfavorables.

textura equilibrada (franca): correspon a l'òptim, en la mesura que presenta las major part de les qualitats dels tres tipus precedents, sense els seus defectes.

Exemple de granulometria favorable a la majoria dels conreus: 20-25% d'argila, 30-35% de llim, 40-50% de sorra.

Estructura

L’estructura d’un sòl fa referència a l’organització natural de les partícules individuals de sorra, llim i argila per formar unitats de dimensions més grans, anomenades agregats, de caràcter més persistent. En la formació d’aquest agregats intervenen de forma activa l’argila i el humus que degut a la seva naturalesa provoquen que les partícules s’ajuntin o es separin.

L’estructura més favorable pels conreus és la granular (amples buits): afavoreixen la circulació de l’aigua i l’aire.

Porositat

La porositat d’un sòl es defineix com la relació entre el volum ocupat pels porus i el volum total del sòl. La porositat està condicionada per la textura i l’estructura del sòl: els sòls argilosos tenen més porositat que els sorrencs.

En relació als conreus, les dimensions dels porus té més importància que el seu volum. D’aquesta forma, els sòls argilosos (porus petits i nombrosos) retenen una gran quantitat d’aigua, però exigeixen molt treball per aconseguir una ventilació adequada. En canvi, els sòls sorrencs (porus grans) no presenten problemes de ventilació, però retenen poca quantitat d’aigua.

Color del sòl

El color de la terra pot aportar informació sobre la naturalesa dels components presents en el sòl i sobre algunes de les seves característiques. Per apreciar el color, el sòl ha d’estar sec.

Colors blanquinosos: manifesta presencia de sorra de quars, calcària o guix.

Colors foscos: indica presencia d’humus. Colors grisos, verdosos o blavosos: poden indicar problemes per

mancança de ventilació. Colors marrons o vermellosos: manifesten una correcta ventilació.

LA MATERIA ORGÀNICA DEL SÒL

La matèria orgànica compren tots els residus vegetals i animals present en el sòl. El nivell de matèria orgànica estable o “humus” d’un sòl varia en funció del clima, del tipus de sòl (temperatura, humitat i ventilació), característiques de les restes vegetals i animals i el maneig del sòl.

Percentatge d’humus Zones àrides 1.0 – 1.5 % Zones fredes i humides 5.0 – 10 % Zones temprades i humides 2.5 – 5.0 %

En funció de la textura del sòl i del percentatge d’humus podem interpretar els resultats de l’anàlisi de la següent manera:

Nivell d’humus Sòl sorrenc Sòl franc Sòl argilós Molt baix 0.00 – 1.75 0.00 – 1.50 0.00 – 2.00 Baix 1.76 – 2.50 1.50 – 2.00 2.00 – 3.00 Normal 2.51 – 3.50 2.10 – 2.90 3.00 – 4.00 Alt 3.51 – 4.25 3.00 – 3.75 4.00 – 5.00 Molt alt > 4.25 > 3.75 5.00

Per millorar un sòl pobre en matèria orgànica hem d’incorporar fertilitzants orgànics (que tenen la capacitat de generar humus) com, per exemple:

Fems sòlids: mescla de dejeccions sòlides i líquides del ramat, junt a productes utilitzats com a llit.

Fems fluids o purins: mescla de dejeccions sòlides i líquides del ramat, junt a l’aigua de neteja.

Compost Restes de residus vegetals: restes de conreu (per exemple, palla de

cereal), de poda, etc. Adobs verds: les plantes de vegetació ràpida y abundants

s’incorporen al sòl. Son molt apreciades les faves i les lleguminoses en general, mostassa blanca, l’associació vesa més civada o ordi, clavell de moro, cafè mallorquí, etc.

Relació C/N

La relació C/N es un paràmetre que serveix per avaluar la qualitat de la matèria orgànica del sòl i, en definitiva, la seva fertilitat. Els microorganismes present en el sòl necessiten carboni, com font d’energia (oxiden el C i el converteixen en CO2 enviant-lo a l’atmosfera), i nitrogen, i ambdós els prenen de les restes orgàniques.

La relació d’aquests dos elements pot arribar a ser un factor limitant per els conreus. A continuació es classifica la relació C/N en funció de la seva concentració en el sòl.

Relació C/N < 8 Molt bona

8 – 10 Bona 12 – 15 Normal 15 – 20 Deficient 20 – 30 Dolenta

> 30 Molt dolenta

EL COMPLEX ARGILÓS HÚMIC

La matèria orgànica del sòl es transforma per l’acció de l’aire, l’aigua i els microorganismes del sòl. Una part de la matèria orgànica es transforma en substancies minerals i l’altra part en humus. Posteriorment, l’humus també es transforma en substancies minerals, encara que molt lentament.

Petites partícules d’humus i argila es troben en suspensió en el sòl. Quan aquestes partícules entren en contacte amb partícules de calci es coagulen, formen una massa gelatinosa que rep el nom de complex argilós húmic. Aquest complex és responsable de moltes de les propietats físiques i químiques que determinen la fertilitat del sòl.

UNITATS EN QUE S’EXPRESSEN ELS CATIONS DE CANVI

Normalment, amb l’anàlisi de sòl rebrem informació de la concentració de diferents cations de canvi, com són el calci, magnesi, potassi o sodi. Aquests cations vendran expressants en miliequivalents per 100 g de terra (meq/100 g) o en parts per milió (ppm).

El meq d’un ion o de qualsevol compost és el seu pes atòmic dividit per la seva valència:

1 meq = pes equivalent/1000 Pes equivalent = pes atòmic X valència

pes atòmic (Pa)

valència (V)

pes equivalent* (eq)

miliequivalent* (meq)

Calci (Ca++) 40.08 2 20.04 0.02004 Magnesi (Mg++) 24.32 2 12.16 0.01216 Potassi (K+) 39.10 1 39.10 0.03910 Sodi (Na+) 23.00 1 23.00 0.02300

* Expressants en grams.

Expressants en ppm aporten informació de la relació en grams d’un element davant a un milió de grams de sòl. Això vol dir que un sòl amb 10 ppm de K, vol dir que conté 10 mg de K per cada kilogram de terra.

A continuació, presentem alguns factors de conversió útils que poden servir d’ajuda per canviar de forma senzilla d’unitats.

meq/100 g multiplicar ppm

Ca 200.4 Ca Mg 121.6 Mg Na 230.0 Na K 391.0 K Cl 354.6 Cl

Per passar de ppm a meq/100 g, s’ha de dividir en lloc de multiplicar.

meq/100 g multiplicar ppm

SO4 480.3 SO4 CO3 300.0 CO3

HCO3 610.1 HCO3 PO4 316.5 PO4

S 160.3 S NO3 620.0 NO3

Per passar de ppm a meq/100 g, s’ha de dividir en lloc de multiplicar.

Altres conversions que poden resultar útils per planificar el pla d’adobat en funció del resultat de l’anàlisi de terra serien:

multiplicar P 2.29 P2O5 K 1.20 K2O Ca 1.40 CaO Mg 1.65 MgO

Per fer la conversió inversa, s’ha de dividir en lloc de multiplicar.

PROPIETATS FÍSICO-QUÍMIQUES DEL SÒL

Carbonats y calcària activa

Son paràmetres importants perquè un excés d’ambos indica que tindrem problemes amb els conreus. La calcària activa afavoreix una ràpida descomposició del humus del sòl en elements minerals, però també pot arribar a bloquejar o impedir que la planta absorbeixi alguns elements fonamentals, com el fosforo o el potassi.

CO3Ca (%) nivell calcària activa (%) probabilitat clorosis 0 – 5 molt baix - - 5 – 10 baix 0 – 6 alta 10 – 20 normal 6 – 9 baixa 20 – 40 alt > 9 molt baixa > 40 molt alt - -

Valors de carbonats superiors al 20% no ens haurien de preocupar, excepte quan el contingut en calcària activa sigui també elevat. De fet, valors baixos de carbonats son molt més alarmat per la fertilitat del sòl.

Respecte a la calcària activa (mesura la facilitat de descomposició dels carbonats), de forma genèrica, amb percentatges inferiors al 10% convindria aplicar adobs fosfòrics en forma de Escorias Thomas, mentre que amb valors iguals o superiors al 10% el fòsfor convindria aplicar-lo en forma de Superfosfato.

pH (graus d’àcides i alcalinitat d’un sòl)

El pH aporta informació sobre la concentració d’ions H+ en el sòl. Es considera un sòl neutre quan el pH = 7, àcid si el pH < 7 i bàsic o àlcali si el pH > 7.

De forma general, amb un pH baix (àcid) trobarem deficiències de calci (Ca), magnesi (Mg), fòsfor (P), molibdè (Mb) i bor (Bo) per els conreus. A més a més, hi haurà una escassa nitrificació i, per lo tant, un baix índex de transformació de la matèria orgànica en humus. Probablement hi haurà també fitotoxicitat per excés d’alumini (Al), manganès (Mn), ferro (Fe) i zinc (Zn) solubles.

Amb pH alt (bàsic), lo normal a Mallorca, hi ha carència de fòsfor (per una fixació irreversible i progressiva de l’àcid fosfòric) i de potassi (degut principalment a l’acció de magnesi i del calci).

A Mallorca tant els sòls, com l’aigua, solen ser bàsics degut a la elevada concentració de calcària. En aquestes condicions es recomana incorporar al sòl matèria orgànica i especialment sofre o guix, a més de prestar atenció als continguts de potassi i fòsfor.

A continuació, s’indiquen aproximadament els kg de sofre o guix per hectàrea que hem d’aportar al sòl per baixar el pH a nivells de 6.5 – 7. Les quantitats presentades son orientatives i pensant en una capa arable de 15. Si la capa arable és de 30 cm els kilograms de sofre o guix per hectàrea serà el doble.

kg/ha de sofre.

pH En tota la superfície Localitzat en solcs

Sorrencs Argilosos Sorrencs Argilosos 7.5 450 - 650 900 - 1100 225 - 280 340 - 550 8.0 1100 - 1700 1700 - 2200 340 - 550 650 - 900 8.5 1700 - 2200 2200 o més 650 - 900 900 o més 9.0 2200 - 3400 - 900 o més -

kg/ha de guix.

pH En tota la superfície Localitzat en solcs

Sorrencs Argilosos Sorrencs Argilosos 7.5 2400 - 4100 4670 - 5830 1200 - 1490 1810 - 2920 8.0 5830 - 9010 9010 - 11660 1800 - 2920 3450 - 4470 8.5 9010 - 11660 11660 o més 3450 - 4770 4470 o més 9.0 11660 - 18020 - 4770 o més -

Mantenir un correcte nivell de pH en el sòl és molt important, perquè d’això depèn, entre d’altres coses, la disponibilitat de molts elements nutritius pels conreus. A la següent figura es mostra gràficament l’influencia del pH sobre la disponibilitat dels principals nutrients.

Conductivitat (CE)

La mesura de la conductivitat elèctrica serveix per definir la salinitat d’un sòl. La classificació del sòl en funció de la CE (expressada en mmho/cm) podria ser:

CE Classificació 2 No salí 2 – 4 Lleugerament salí 4 – 8 Salí 8 – 16 Molt salí

Capacitat d’intercanvi total (CTC)

És un paràmetre que, junt al contingut de matèria orgànica, ofereix informació sobre el índex de fertilitat d’un sòl. La CTC mesura la capacitat que té un sòl per retenir cations. S’expressa com miliequivalents per 100 g de sòl (meq/100 g).

Tipus de sòl CTC Sòls sorrencs 10 meq/100 g Sòls francs 15 meq/100 g Sòls argilosos 20 meq/100 g

Valors inferiors a 5 meq/100 g són indicadors de sòls molt poc fèrtils. En canvi, si la CTC és superior a 30 meq/100 g significa que hi ha una gran quantitat de matèria orgànica o bé un gran percentatge d’argila; característica poc recomanable per els conreus.

Cations de canvi: calci (Ca), Magnesi (Mg) i sodi (Na)

El calci intervé en el creixement de les arrels i en la absorció dels altres elements nutritius. A Mallorca els sòls són majoritàriament bàsics, però això no vol dir que tot el calci present estigui disponible pels conreus. En qualsevol cas, els principals problemes per deficiència de calci és manifesten, principalment, en sòls àcids.

El magnesi es un component fonamental de la clorofil·la i, si hi ha mancança, es pot veure reduït l’índex de fotosíntesis. Es manifesta per un engroguiment de les plantes.

El sodi, per la seva banda, és un element d’escassa importància per la vida vegetal i no cal prestar-li massa atenció en el pla d’adobat.

A continuació es mostren les distintes concentració que podem trobar en els resultats de les anàlisis del sòl.

meq/100 g Molt baix Baix Normal Alt Molt alt Ca 0.0 – 3.5 3.5 – 10 10 – 14 14 – 20 > 20 Mg 0.0 – 0.6 0.7 – 1.5 1.6 – 2.5 2.6 – 4.0 > 4.0 Na 0.0 – 0.3 0.3 – 0.6 0.6 – 1.0 1.0 – 1.5 > 1.5

PRINCIPALS NUTRIENTS

Nitrogen, fòsfor i potassi (N-P-K) son els principals nutrients utilitzats per les plantes. Per aquest motiu és bàsic conèixer la concentració d’aquests elements en el sòl i tenir-los en compte en el nostre programa de fertilització.

Molt sintèticament, el N té un efecte directe sobre el correcte desenvolupament de les fulles, el P sobre els arrels i el K sobre la salut de la planta i la seva capacitat per resistir a les malalties.

Nitrogen (N)

El nitrogen és un element indispensable per a la vida dels conreus i un factor clau en la fertilització. Es troba present en proteïnes, vitamines, hormones, clorofil·la, etc. Aquest element participa activament en el desenvolupament vegetatiu de les plantes: creixement de troncs i brots, producció de fullatge i fruits, etc.

Un excés de N debilita l’estructura de la planta, desequilibrant la relació entre les parts verdes i les parts llenyoses. A més a més, la planta perd resistència a les malalties.

El N disponible pels conreus deriva de la mineralització de la matèria orgànica i de la fertilització química, motiu que emfatitza l’ importància de tenir molt en compte aquest element en el programa d’adobat.

Molt baix < 0.05% Baix 0.05 – 0.08% Lleugerament baix 0.08 – 0.10% Normal 0.10 – 0.15% Lleugerament alt 0.15 – 0.18% Alt > 0.18%

Fòsfor (P)

El fòsfor intervé activament en el processos de creixement de la planta. La mancança de fòsfor provoca un feble desenvolupament, amb fulles i fruits més petits i retràs en el procés de maduració, especialment en conreus on es recol·lecta la llavor.

Gran part del P present en el sòl no està disponible per les plantes i el seu procés de disponibilitat es molt lent. Per tant, amb l’objectiu d’evitar un empobriment del sòl i els seus efectes negatius sobre els conreus, és importat realitzar una fertilització racional d’aquest element.

La textura del sòl influeix sobre la major o menor disponibilitat de fòsfor per als conreus: la concentració de fòsfor en un sòl sorrenc és molt més gran que en un sòl argilós.

Analíticament son dos els mètodes que s’utilitzen: OLSEN (quan el pH ≥ 6.5, com passa majoritàriament a Mallorca) y BRAY (quan el pH < 6.5; sòls àcids). A continuació mostrem com hem d’interpretar els resultats de P en funció d’un mètode o de l’altre.

Mètode OLSEN (pH ≥ 6.5) Contingut en P (ppm) Interpretació

0 – 3 Molt pobre 3 – 5 Pobre 5 – 11 Medi 11 – 20 Alt

> 20 Excessiu Orientativament, 5 ppm = 28 kg/ha.

Una concentració de 11 ppm es considera una concentració normal. Un sòl es considera fèrtil quan té una concentració entre 18 i 25 ppm de fòsfor Olsen.

Mètode BRAY (pH < 6.5) Contingut en P (ppm) Interpretació

0 – 3 Molt pobre 3 – 7 Pobre 7 – 20 Medi > 20 Alt

20 ppm de P es considera un valor normal.

Potassi (K)

El potassi afavoreix la formació d’hidrats de carboni i la seva acumulació en el sòl. La mancança de potassi provoca una reducció de la collita, especialment en els conreus on es recol·lecten els òrgans de reserva: té una influencia directa sobre la mida i la qualitat dels fruits i també sobre el color i la fragància de les flors.

A més a més, quan la deficiència es gran apareixen taques en les fulles i cremades en els vores i les puntes, i les plantes son menys resistents, en general, a malalties.

Normalment, els laboratoris determinen la concentració de potassi en el sòl a traves del mètode del acetat. Com s’ha comentat pel fòsfor, si la concentració de potassi en el sòl és optima només haurem de realitzar un adobat de manteniment. S’ha d’estar alerta, particularment, en sòls sorrencs.

Molt baix Baix Normal Alt Molt alt

Secà Sorrenc 0.00 – 0.15 0.16 – 0.30 0.31 – 0.45 0.45 – 0.75 > 0.75 Franc 0.00 – 0.20 0.21 – 0.40 0.41 – 0.60 0.61 – 1.00 > 1.00 Argilós 0.00 – 0.25 0.26 – 0.50 0.51 – 0.75 0.76 – 1.25 > 1.25

Regadiu extensiu

Sorrenc 0.00 – 0.20 0.21 – 0.40 0.41 -0.60 0.61 – 1.00 > 1.01 Franc 0.00 – 0.25 0.26 – 0.50 0.51 – 0.75 0.76 – 1.25 > 1.26 Argilós 0.00 – 0.30 0.31 – 0.60 0.61 – 0.90 0.91 – 1.50 > 1.51

Regadiu intensiu

Sorrenc 0.00 – 0.30 0.31 – 0.55 0.56 – 0.85 0.86 – 1.35 > 1.35 Franc 0.00 – 0.35 0.36 – 0.65 0.66 – 1.00 1.01 – 1.60 > 1.60 Argilós 0.00 – 0.40 0.41 – 0.75 0.75 – 1.15 1.16 – 1.85 > 1.85

Si tenim també els resultats de la concentració de magnesi (Mg), una relació que ens serveix d’índex per mesurar la fertilitat del sòl es la relació K/Mg que ha de estar sempre dins el marge 0.3 – 0.8.

CONCLUSIONS

Fer recomanacions d’adobat generals és molt arriscat, perquè malgrat les reduïdes dimensions de l’illa de Mallorca, les característiques del sòl varien significativament. De fet, un adobat de fons pot variar molt, inclús en parcel·les veïnes, ja que influeix molt l’historial de fertilització (el que s’ha fet en els darrers anys).

Aquest fet evidencia l’importància de conèixer les característiques de la terra que treballem abans de definir el pla de fertilització, i això s’aconsegueix amb una anàlisi de terra. Aquesta característica és, si cal, més important en la producció ecològica on els programes d’adobat és projecten a llarg termini.

Si podem dir que, en principi, sempre serà positiu incrementar el contingut en matèria orgànica, intentant aprofitar al màxim tots els residus vegetals i animals a disposició, ajustar la fertilització nitrogenada d’acord a les normes agroambientals i ajustar el reg a les necessitats dels cultius.