interior catalunya forestal 94 · entrevista josep famadas: “cal un canvi en la ... jo li deia...

94desembre

2008

Emili Garolera, el llegat d’un gransilvicultor - VI Fòrum de PolíticaForestal - Biomassa - El pi pinyerLa pinya i el pinyó - EntrevistaJosep Famadas

Emili Garolera, el llegat d’un gransilvicultor - VI Fòrum de PolíticaForestal - Biomassa - El pi pinyerLa pinya i el pinyó - EntrevistaJosep Famadas

ISO 9001:Sistema de gestióde la qualitat

ISO 14001:Sistema de gestió i certificaciómediambiental

Elemental Chlorine-Freees refereix a papersfabricats amb cel·lulosa

que no ha estat blanquejada ambcloro gas. Garanteix uns mínimscontinguts de clor en el paper

desembre 2008núm. 94

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Josep M. Vila d’Abadal, Rosendo Castelló,

Ramon Bosch, Jordi Boix,Nazari Alibés, Josep Maria de Ribot

i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Eduard Rojas, Rut Sánchez-Garrido,

Javier Martínez, Xavier Vilai Manuel Martínez.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA.

DL: GI-1103-1997

Edició tancadael dia 2 de desembre de 2008.......................................

Foto de portada:

Detall de pi pinyerAutor: Josep Famadas

Cartes dels lectorsEditorial: Reptes en temps de crisi, i record a unmestre

Emili Garolera, un forestal excepcionalEmili Garolera, el llegat d’un gran silvicultorVI Fòrum de Política ForestalEls nous usos de la biomassaEl CFC fa un pas més i incorpora les associa-cions a l’entitatS’ha de permetre el pas a les companyieselèctriques?Article de fons: La pinya

Espècies forestals: El pi pinyerSanitat vegetal: Nematode de la fusta del piMeteorologia: La neu i el fredPublicacions

Entrevista Josep Famadas: “Cal un canvi en lagestió actual del pinyer per orientar aquestesmasses a la producció de pinya”

45

6 8

111617

18

19

24272931

32

activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumari

Desembre de 2008catalunyaforestal

Amb el suport de:

El paper utilitzat per CatalunyaForestal compleix aquestes certificacions:

Elegia

La mort de n'Emili Garolera Bohils ha colpitdolorosament els qui el coneixíem i l'estimà-vem.

Personalment, desitjo publicar a la revistaalgunes vivències desconegudes possiblementper a molts, que poden servir per valorar laseva envergadura humana, i vocacional.

A part de l'empremta que ha deixat en lesboscúries del Montseny -que significativa-ment, i amb gran anticipació, s'ha cobert deblanc, retent-li homenatge-, i que ha fetcoincidir la poesia amb el món real, la sevavida es va projectar en diversos àmbits.

Alt, cabell curt, expansiu, s'expressava ambgran propietat, no solament parlant de botà-nica, sinó també dels filòsofs alemanys delsegle XIX o de determinats corrents literarisfrancesos.

Jo li deia que feta salvedat de quan anava abosc, havia de vestir sempre de jaqué, que seli adaptava perfectament.

La seva envergadura professional va arribaral govern francès -xovinismes a part-, que liencarregà un estudi sobre les sureres a Algè-ria abans de la seva independència, i que vaportar a terme amb gran encert i competèn-

cia. A casa nostra, el govern central li va ofe-rir que es fes càrrec de la Direcció General deMonts, cosa que va declinar per raons òbvies:l'estada a Madrid li hauria impedit cuidar delsseus fills -com ell en deia, dels arbres de San-ta Fe del Montseny- i del patrimoni familiar.

A mi em parlava del ministre del Rei Sol -Colbert-, plantant roures per a la seva futuramarina.

Ignoro si el govern de la Generalitat li feualguna proposta, cosa que no crec.

Quan estava segur d'una cosa, no admetiavaguetats, fruits de la ignorància.

"Vostè no sap res de res, i a més està a lalluna", fou una resposta antològica.

Era un ecòleg, que és realment el difícil. El Consorci, fruit d'una iniciativa feliç, que

possibilità eludir el Sindicat Vertical existenten aquells temps, va incorporar-se a la sevavida.

La llum en les seves fagedes, i la projecció al'espai de les seves sequoies, expandirandurant llarg temps la seva memòria.

Girona, a 14 de novembre de 2008Ignasi de Ribot i de Balle

Assessor Jurídic del Consorci ForestalEnvieu lavostra cartadel lector a:

Correu ordinari: Consorci Forestalde Catalunya,C/ Jacint Verdaguer, 3,2a planta, 17430, Santa Colomade Farners

Correu electrònic:[email protected]

cartes dels lectors


4

Reptes en temps de crisi,i record a un mestre

5 editorial


a situació de crisi i preocupació que en els darrers mesos s'ha estès arreu i que estàafectant amb una força insospitada al consum i als esglaons que conformen la cadenade valor d'un gran nombre d'indústries i d'activitats econòmiques, afecta també i amb

especial intensitat la indústria de primera transformació de la fusta i la del moble. L'aturada dela construcció i la davallada de l'activitat industrial afecten molt directament al consum d'em-balatges, palets, tauler conglomerat, etc., i amenacen la continuïtat de moltes de les empresesdel sector. Fet que es tradueix també en una aturada important de l'activitat al bosc i del con-sum de fusta.

Davant d'aquest escenari és vital impulsar un canvi en profunditat per orientar a millorar lacompetitivitat d'un teixit productiu (cadena propietat - indústria) extremadament fràgil, deses-tructurat i madur. Malauradament i pel que fa al sector de la propietat forestal, l'impuls peravançar cap aquest canvi depèn en gran mesura del Govern i vull fer èmfasi en aquesta edito-rial de dos temes que són cabdals:

El primer, la revisió, modificació i aprovació del nou Pla General de Política Forestal. Un Plaque va quedar aturat l'anterior legislatura i que requereix d'un treball colze a colze amb elsprincipals agents del sector per passar d'un document d'intencions molt ampli, a un pla d'accióamb pocs objectius però ben definits. La millora de la competitivitat del sector productor ha deser el primer d'ells tal i com marca ja el Pla d'Acció Forestal de la UE.

El segon és la modernització i millora de l'administració forestal. La Llei 7/1999 del Centre dela Propietat Forestal (CPF) dibuixa un model que, tot i ser un referent per moltes CCAA en ter-mes de flexibilitat i participació, s'ha quedat a mig camí doncs cap govern fins a la data l'ha fetseu. El compromís de superar aquesta situació anòmala, anunciat el mes de setembre de l'anypassat per part del conseller Baltasar i ratificat el setembre d'enguany per part del presidentMontilla, són una mostra clara de la necessitat i de la voluntat de superar aquesta situació. Desdel Consorci demanem, però, agilitzar aquest procés i dur a terme els passos necessaris pertancar una proposta consensuada que permeti dotar al sector d'una administració àgil, moder-na i amb la capacitat suficient per aglutinar i impulsar un projecte de futur dirigit al bosc.

En darrer lloc vull aprofitar aquesta editorial per retre un cop més un sentit homenatge alnostre mestre i amic Emili Garolera. Una persona excepcional que ens deixà el dia 27 d'octubrei que ha esdevingut una referència per un bon nombre de generacions de silvicultors a casanostra. El seu neguit per l'experimentació i el convenciment sobre la importància de la diversi-ficació el van portar a introduir i assajar un gran nombre d'espècies als seus boscos deixantcom a llegat una experiència excepcional.

Audàcia, tenacitat i un desig irreprimible per anar més enllà i millorar i divulgar el coneixe-ment necessari per avançar en la gestió dels nostres boscos, han estat algunes de les constantsd'una persona que ha viscut el Consorci des del moment de la seva creació. És per això que,amb l'ànim de mantenir aquest esperit, la darrera Junta de Govern del Consorci va decidir bate-jar amb el seu nom les Jornades Tècniques Silvícoles que ell mateix va iniciar i que actualment idesprés de més de 25 anys d'història han esdevingut una referència per a silvicultors i profes-sionals a casa nostra.

L

Text:Josep M. Vilad’Abadal i Serra.

Presidentdel Consorci Forestalde Catalunya.

activitat 6Desembre de 2008catalunyaforestal

l passat 27 d'octubre ens deixà als 85anys d'edat Emili Garolera i Bohils. Elmultitudinari i emotiu enterrament

l'endemà fou un testimoni més de la sevaexcepcionalitat al llarg d'una llarga i fructí-fera vida. Nascut l'any 1923 al peu delMontseny la seva joventut es va veure trun-cada com la de molts d'altres joves de laseva generació per la Guerra Civil i la pos-tguerra.

No obstant això, amb l'esperit de superaciói esforç que el caracteritzà va compensaramb escreix la impossibilitat de rebre unaformació reglada en l'àmbit de la seva passió-els boscos- amb l'observació, els viatges, lalectura i la conversa cada minut del dia. Lesjoves generacions que han gaudit de l'educa-ció a tots els nivells sense esforç difícilmentpoden comprendre el que realment suposatenir aquesta oportunitat i els esforços que,les persones que com en Garolera no esdonaven per satisfets amb la mediocritat i lainèrcia irreflexiva, havien realitzat per assoliruns coneixements tan amplis. Les estades dejoventut a França esdevingueren també unaoportunitat per obrir unes finestres al móncercant la llum on orientar el futur.

El relleu generacional coincidí amb elscanvis socioeconòmics de l'Espanya dels cin-quanta i en Garolera encertà amb l'apostaper a la repoblació dels terrenys d'agriculturamarginal que els masovers anaven abando-nant. No es donà per satisfet amb les rove-llades recomanacions de l'Administracióforestal d'aleshores i, entrant llavors de con-traban, començà a provar espècies als dife-

rents indrets de les finques del patrimonifamiliar. Al llarg de 50 anys de proves arribàa introduir i a assajar a escala forestal mésde 250 espècies i generà un bosc experimen-tal privat únic a Catalunya, la Península Ibè-rica i probablement a tot Europa, fruit de laseva tenacitat i amplitud ecològica de lacontrada. La seva gestió no es quedà mera-ment en la fase d'assaig, sinó que amplià elpatrimoni familiar amb importants adquisi-cions i reconvertí progressivament boscosinfracapitalitzats o sense utilitat pels canvistecnològics cap a noves orientacions mésprometedores (perxades de castanyer, boscosbaixos, suredes abandonades, etc.) desco-brint noves tècniques, com per exemple elratllat del suro.

La seva tasca no es va quedar a casa sinóque es va projectar cap a l'exterior amb unesperit de servei encomiable. De la visiócomparativa amb França, la seva segonapàtria, n'entengué la rellevància de l'arqui-tectura social i, en aquest cas, la necessitatd'organitzar-se de la propietat forestal. Tot iels entrebancs que duraren fins al 1977, enorganitzar-se fora de les entitats forçosesdel Movimiento (sindicat vertical), va ser undels impulsors, des de ben al principi de laseva singladura, del Consorci Forestal deCatalunya, que va trobar al 1948 una esclet-xa legal a la que deu l'imprecís i fins i totconfús terme de Consorci. Després d'una faseactiva a la dècada dels cinquanta, el Consor-ci entrà en un llarg letarg del qual el va des-pertar en Garolera amb ocasió del canvi alsistema democràtic actual, essent-ne elegit

E

El passat 27 d'octubre ens deixà als 85 anys d'edat Emili Garolera iBohils. El multitudinari i emotiu enterrament l'endemà d'aquesta datafou un testimoni més de la seva excepcionalitat en el curs de tota unallarga i fructífera vida.

Text:

Eduard RojasBriales,

Subdirector de laETSI Agrònoms /UniversitatPolitècnica deValència i degàdel Col·legid'Enginyers deMonts a laComunitatValenciana.

Emili Garoleraun forestal excepcional

president el 1980, càrrec que ostentà fins al1987. El Consorci començà a ser sentit dins ifora de Catalunya gràcies a la tenacitat iprestigi d'en Garolera, qui posà les bases delque amb el pas del temps ha assolit l'entitat.

Activitats com les Jornades Tècniquessobre Boscos destinades a formar forestal-ment als propietaris forestals menys vincu-lats i a la renovació generacional, els viatgesd'estudis i de tardor, l'augment de l'afiliació,l'aposta per l'abast català del Consorci, entremoltes altres varen ser iniciatives personalsseves. La seva elecció com a president d'ho-nor de l'entitat en deixar el càrrec de presi-dent era la conseqüència lògica d'aquestatasca.

En la política forestal catalana s'identificaperfectament la seva signatura, especial-ment quant als seus fonaments. La llei fores-tal de 1988, tot i les dificultats que hagué desortejar, inclogué finalment el seu principalcavall de batalla: el Centre de la PropietatForestal, que es posà immediatament enmarxa i que ha assolit uns resultats que sis'és objectiu ningú no hagués esperat ara fa20 anys gràcies, i és de tota justícia dir-ho, ala continuïtat del seu esperit lluitador i laperseverança dels seus successors, especial-ment en Josep M. de Ribot i en Josep M. Vilad'Abadal.

Amb independència dels seus càrrecs, enGarolera sempre estava disponible per rebreuna visita al seu bosc, aclarir telefònicamento personal qualsevol consulta d'un propietari

forestal, professor, investigador, etcètera. I,increïblement, a tots els explicava el quehavia fet centenars de vegades amb lamateixa il·lusió i frescor que el primer dia.L'únic límit a les jornades a bosc amb enGarolera era la llum solar. Les dificultatsmotrius que patí els darrers anys de la sevavida per poder anar a bosc i viatjar li forendifícils d'acceptar a una persona tan activacom ell.

De la seva vida pública cal esmentar quefou alcalde d'Arbúcies durant els primersanys setanta i que va rebre la Creu al MèritAgrícola el 1969 i el Guardó de l'AgriculturaCatalana el 1995.

Casat amb Maria Teresa de Prades tinguétres fills, Teresa, Joan i Dolors, i sis néts. Latasca familiar la continua en Joan Garolera,estretament vinculat al Consorci i al Centrede la Propietat Forestal.

Les dificultats que havia hagut de superarel curtiren com a persona de caràcter i prin-cipis amb qui es podia coincidir o no i on nocabia la indiferència, prevalent en tot cas elrespecte pel seu interlocutor si romaniacoherent i era treballador per damunt de lesdiferències de criteri o ideològiques.

En un món on predomina el curt-terminis-me, la frivolitat i l'hedonisme, es va prodigarsembrant però no sols els seus boscos ambarbres sinó per sobre d'això les ments -talcom demanava Ramón i Cajal el 1922- en unexercici de generositat i de transcendènciaels fruits del qual tots hem gaudit.

7 activitat


urant el 2007, des del Centre Tecnolò-gic Forestal de Catalunya es va dur aterme l'estudi titulat “Caracterització

física, botànica i silvícola de varis arborètumsi silvètums”. En aquest treball es recull elgran nombre d'assaigs de diferents espècieslocalitzades a les finques de l’Emili Garolera.Tanmateix, cal ressaltar que la superfícieestudiada tan sols representa una part de lesexperiències realitzades per Garolera. Altra-ment, cal destacar el jardí dendrològic ElRoquer, situat al costat de la seva casa d’Ar-búcies, on es poden trobar 150 espècies dife-rents entre arbres i arbustos.

A continuació, es presenta l'estudi “Carac-terització física, botànica i silvícola de varisarborètums i silvètums”.

Introducció

A finals del segle XX, les espècies exò-tiques no tingueren una funció estric-tament productora sinó que la sevapresència estava vinculada a funcionsornamentals en les primeres i segonesresidències de l'època.

En la transició d'aquestes espèciescap al domini forestal, cal mencionarla finca Masjoan d'Espinelves per serpionera en la introducció d'espèciesexòtiques de creixement ràpid. Així,per exemple, durant la dècada de1950 es va instal·lar en aquesta finca


En homenatge a la gran tasca forestal realitzada per Emili Garolera i ennom de la resta de companys i institucions que van tenir l'oportunitat il'honor de conèixer i poder treballar amb l'amic Emili, volem dedicar-liaquest article sense deixar d'enviar una forta abraçada a tota la sevafamilia. No t'oblidem...

el primer viver d'avet Douglas (Pseudotsugamenziesii), gràcies al qual es va iniciar laintroducció d'aquesta espècie al Montseny.

Cal dir, però, que la primera repoblació deconíferes exòtiques va tenir lloc l'any 1933 ala finca del Serrat, la qual va ser valoradamolt positivament pels elevats creixementsregistrats. Deu anys més tard, va començar laplantació generalitzada d'aquestes coníferesa les finques forestals de l'Emili Garolera.

Garolera ha estat un dels propietaris fores-tals i silvicultors més importants de Catalun-ya i tot un referent, també, arreu, que vadedicar tota la seva vida als arbres i als bos-cos, amb què va transmetre a les següentsgeneracions l'amor per la forest i les bonespràctiques silvícoles.

Emi l i Garo leraEl llegat d’un gransilvicultor

Nota:

Els mapes i gràficsque apareixen en aquestarticle, estan disponiblesa alta resolució a lapàgina web del Consorci,http://www.forestal.cat

D

Figura 1: Localització de la zona d'estudi.

9 activitat


Durant la seva vida, l'Emili Garolera vaviatjar per tot el món i va adquirir un grannombre d'exemplars de diferents espècies(Cedrus atlantica, Larix decidua, Abies cilici-ca, Sequoiadendron giganteum, etc.), que vaplantar a les seves finques. Avui dia, aques-tes plantacions formen diversos arborètumsi silvètums, en els quals podem trobar alvoltant de 180 espècies diferents, deles quals 130 són coníferes.

Objectiu

L'objectiu general de l'estudi es vacentrar en la caracterització física,botànica i silvícola de diversos arbo-rètums localitzats en les propietats del'Emili Garolera que destaquen per lesplantacions d'espècies introduïdes.

Zona d'estudi

Els arborètums objecte d'estudi eslocalitzen a les finques forestals Ban-cells, El Vilà de Sant Andreu, El Vilà -Coll de Té i Mollfulleda, totes ellespropietat d'Emili Garolera.

El conjunt de les finques es troben al'àrea del Montseny-Guilleries, mésconcretament, a les comarques d'O-sona, la Selva i una petita part alVallès Oriental, a les demarcacions deBarcelona i de Girona (Figura 1).

Metodologia

El treballs realitzats per a la caracte-rització dels arborètums es van dividiren 3 fases:

Fase I. Revisió dels manuscrits del'Emili Garolera. En aquesta primerafase es van recopilar i revisar elsmanuscrits (Figura 2) elaborats perl'Emili Garolera, on anotava la ubica-

ció, les característiques i els resultatsde les diferents plantacions i experièn-cies realitzades en les seves finques.

Fase II. Localització i caracteritzaciógeneral dels arborètums. Amb l'ajudadel Joan Garolera, fill de l'Emili Garo-lera, es van reconèixer i delimitar

sobre el terreny els arborètums objecte d'es-tudi. Al mateix temps, es va dur a terme unaprimera descripció dels arborètums.

Fase III. Rodalització i recollida de dadesde camp. Durant aquesta fase es va realitzaruna zonificació exhaustiva dels arborètumsen funció dels gèneres i/o de les espèciespresents, l'any de plantació i els treballs sil-

Figura 2.Mostra d'un croquisd'Emili Garolera.


vícoles que s'hi havien portat a terme.Alhora, es van caracteritzar els rodalsdes del punt de vista fisiogràfic, botà-nic, dasomètric i silvícola.

Resultats i conclusions

El nombre d'arborètums caracteritzats va serde 14 amb una superfície total de 93,67 hec-tàrees, en les quals es van diferenciar 327rodals diferents (Taula 1 i Figura 3).

Concretament, en les 93,67 hectàreescaracteritzades es van identificar un total de135 espècies arbòries diferents (Taula 2), 87espècies de coníferes i 48 espècies de plani-

folis. Entre les espècies presents destaquen32 espècies del gènere Pinus, 25 espècies delgènere Abies i 12 espècies del gènere Picea.Quant a les frondoses, cal destacar la presèn-cia de 7 espècies diferents del gènere Quer-cus.

Les experiències establertes a la zona d'es-tudi constitueixen una informació de valor

incalculable per a la silviculturaforestal. En aquest sentit la caracte-rització d'aquestes plantacions ha deservir com a principal eina de treballper a futurs estudis. El coneixementde les espècies millor adaptades i/oles més productives, o l'anàlisi delsrequeriments o condicionants de lesespècies es convertiria en una infor-mació fonamental per a la planifica-ció i la gestió d'àrees similars a les dela zona d'estudi analitzades.

Figura 3:Mostra de la roda-

lització de l'arborè-tum Soleia

de Vilanova.

Taula 2. Espècies arbòries presents a l'àrea d'estudi.

CONÍFERESAbies alba AvetAbies amabilis Avet roig americàAbies borisii-regis Avet del rei BorisAbies bracteata Avet de santa LlúciaAbies cephalonica Avet grecAbies cilicica Avet de CilíciaAbies concolor Avet del ColoradoAbies firma Avet japonès momiAbies fraseriAbies grandis Avet de VancouverAbies holophylla Avet de ManxúriaAbies homolepis Avet japonès de NikkoAbies koreana Avet de CoreaAbies lasiocarpa Avet blanc de les RocosesAbies lasiocarpa arizonicaAbies lowianaAbies magnifica Avet roig de ShastaAbies masjoani Avet de MasjoanAbies nephrolepis Avet blanc siberiàAbies nobilis Avet nobleAbies nordmanniana Avet del CaucasAbies numidica Avet de NumídiaAbies pindrow Avet pindrowAbies pinsapo Pinsap/Avet de rondaAbies sachalinensis Avet japonèsAbies veitchii Avet de VeitchCedrus atlantica Cedre de l'AtlasCedrus atlantica "Verticillata glauca"Cedrus atlantica "Fastigiata"Cedrus atlantica "Aurea"Cedrus deodara Cedre del HimàlaiaCedrus libani Cedre del LíbanChamaecyparis lawsoniana Xiprer de LawsonChamaecyparis lawsoniana glaucaChamaecyparis nootkatensis Xiprer de NootkaChamaecyparis obtusa Xiprer fals japonè Hinoki

x Cupressocyparis leylandii Xiprer de LeylandCupressus sempervirens XiprerCryptomeria japonica Cedre japonèsLarix eurolepisLarix europea / decidua Làrix europeuMetasequoia glyptostroboides MetasequoiaPicea albertianaPicea engelmannii Pícea d'EngelmannPicea excelsa Avet roigPicea glauca Pícea blancaPicea glehniiPicea likiangensis Pícea de LikiangPicea morinda Pícea d'AfganistanPicea obovata Pícea de SiberiaPicea omorika Pícea de SerbiaPicea rubra Pícea roja del CanadàPicea sitchensis Pícea de SitkaPicea willsoniiPinus armandii Pi xinès d'ArmandPinus contorta Pi de MurrayPinus contorta var. latifoliaPinus coulteri Pi de CoulterPinus densiflora Pi roig japonèsPinus eldaricaPinus glabraPinus jeffreyi Pi de JeffreyPinus jeffreyi x coulteri Pinus koraiensis Pi de CoreaPinus lambertiana Pi de LambertPinus leucodermis Pi de CalàbriaPinus monticola Pi blanc americàPinus muricata Pi bisbePinus nigra PinassaPinus nigra var. austriaca Pinassa austríacaPinus nigra var. calabrica=corsic PinassaPinus nigra var. corsicana Pinassa de Còrsega

Pinus nigra var. hispanica PinassaPinus nigra var. pallasiana PinassaPinus nigra var. yugoslavia PinassaPinus pinaster PinastrePinus pinaster var. magrebiana PinastrePinus resinosa Pi roig americàPinus rigida Pi rígidPinus serotinaPinus strobiformisPinus sylvestris Pi roigPinus thumbergii Pi negre japonèsPinus uliginosaPinus uncinata Pi negrePinus yunnanensisPseudotsuga menziesii Avet de DouglasSequoia sempervirens Sequoia vermellaSequoiadendron giganteum Sequoia gegantThuja plicata Tuia gegantTsuga heterophylla Tsuga heterofil·la

PLANIFOLISAcer opalus BladaAcer pseudoplatanus Fals plàtanAcer saccharinum Auró argentatAcer saccharum Erable sucrerAlnus glutinosa VernBetula papyrifera Bedoll americà de les canoesCarpinus betulus CàrpinusCarya alba o Caria ovata Cària ovadaCarya illinoensisCastanea sativa CastanyerCatalpa bignonioides Catalpa americanaCatalpa ovata Catalpa ovada groga xinesaCeltis occidentalis Lledoner americàCeltis sinensisCunninghamia lanceolata CuningàmiaFagus sylvatica Faig

Fraxinus americana Freixe blancFraxinus excelsior Freixe de fulla granFraxinus ornus Freixe de florGleditsia triacanthos Acàcia de tres punxesJuglans hindsiiJuglans nigra Noguera negra americanaJuglans regia NogueraJuglans regia x nigra Libocedrus decurrens CalocedreLiquidambar styraciflua LiquidàmbarLiriodendron tulipifera Tulíper de VirgíniaNothofagus alpinaNothofagus oblicua Roure australOstrya carpinifolia ÒstriaPlatanus occidentalis Plàtan occidentalPlatanus orientalis Plàtan orientalPrunus avium CirererPrunus serotina Cirerer americàPterocarya rhoifoliaPterocarya stenoptera Noguera de la XinaQuercus cerris Roure de TurquiaQuercus ilex AlzinaQuercus macrocarpa Roure de glans grossesQuercus palustris Roure dels pantansQuercus petraea Roure de fulla granQuercus robur Roure pènolQuercus rubra Roure americàThuja occidentalis Arbre de la vida /

Tuia del CanadaTilia americana Tell americàTilia tormentosa Tell argentatTrachycarpus fortunei Palmera excelsaUlmus americana Om blanc americàUlmus sibericaZelkova serrata Zelkova japonesa

VI Fòrum de Po l í t ica Foresta l

Anticipar-se a la sorpresa i planificar la incertesa,principis que regiran la definició de les polítiquesforestals durant el pròxim segle

activitat11Desembre de 2008catalunyaforestal

a sisena edició del Fòrum dePolítica Forestal es va estruc-turar en quatre blocs temà-

tics: les noves tendències, reptes ioportunitats en la política forestal;el sector forestal, societat i comu-nicació; política forestal i corres-ponsabilitat de la propietat i delsector forestal, així com els nousreptes ambientals i la corresponsa-bilitiat social. A continuació s'ex-posen les conclusions:

Conclusions del bloc 1Noves tendències, reptes i opor-tunitats en la política forestal

1. El paradigma del canvi globalens ha portat a deixar de pensar enmodels basats en principis deter-ministes d'estabilitat, equilibri icertesa cap a sistemes dinàmicsamb un alt nivell d'interdependèn-cia i interconnexions. Anticipar-sea la sorpresa i planificar la incerte-sa seran els principis que regiran ladefinició de les polítiques forestalsdurant el pròxim segle.

2. Les estratègies dels organis-mes d'àmbit mundial com la FAOpassen per un reconeixement deles interaccions del sector forestalamb altres sectors i múltiplesactors a diferents escales. Aquestainteracció és font alhora de con-flictes i d'oportunitats que podenser modulades a través de l'orde-

El paradigma del canvi global ha portat a deixar de pensar en models basats en principisdeterministes d'estabilitat, equilibri i certesa cap a sistemes dinàmics amb un alt nivell d'in-terdependència i interconnexions. Anticipar-se a la sorpresa i planificar la incertesa seranels principis que regiran la definició de les polítiques forestals durant el pròxim segle. Ésuna de les conclusions del primer bloc -titulat "Noves tendències, reptes i oportunitats enla política forestal"- del VI Fòrum de Política Forestal celebrat al Centre Tecnològic Forestalde Catalunya, a Solsona, els dies 4, 5 i 6 de novembre.

L

nació i la plani-ficació estratè-gica, en què lainformació esconverteix enuna necessitatbàsica.

3. Encara quela responsabili-tat dels boscoseuropeus recauen els estats

membres, la creació del Pla d'Acció de Boscosde la Unió Europea, nascut de l'estratègiaforestal, representa un element clau en lacoordinació i un marc coherent per a les polí-tiques en matèria forestal desenvolupadespels estats membres.

4. La silvicultura pot jugar un paper impor-tant en la mitigació del canvi climàtic a travésde les funcions de segrest, magatzem i substi-tució de combustibles fòssils com a font d'e-nergia. Europa té un balanç negatiu en fustaja que la producció és inferior a les necessi-tats actuals i les previstes. Tenint en compteque només s'extreu un 60% de la fusta apro-fitable i que hi ha un cert marge per a lamillora dels sistemes de producció, es potpensar que és possible un major nivell d'apro-fitament (wood mobilization) en un contextde gestió forestal sostenible.

5. Europa demana i demanarà fusta d'im-portació. La iniciativa FLEGT pretén evitarl'entrada a la Unió Europea de fusta obtingu-da de forma il·legal com un mecanisme dereducció de les tales il·legals a través de lasupressió de la demanda. El Reglament CE2173/2005 que estableix un sistema de llicèn-cies i el paquet forestal recentment desenvo-

lupat poden fer variar els esquemes delsimportadors de fusta i tenir efectes en elsmercats locals.

Conclusions del bloc 2Sector forestal, societat i comunicació

Tant per a la promoció del sector forestal comde la gestió forestal sostenible i el reconeixe-ment de la multifuncionalitat dels boscos, ésfonamental l'elaboració i posada en marxad'estratègies de comunicació forestal, ambmetodologies, objectius i destinataris bendefinits, que hauran de tenir en compte:

1. La cada cop major presència dels temesambientals en els mitjans de comunicació.

2. La gran varietat de percepcions i sensibi-litats cap als boscos i la conseqüent falta d'in-terlocutors únics i d'un missatge comú entemes forestals, sobre els quals "diversesfonts" se senten o es perceben legitimades peropinar independentment del seu nivell d'ex-pertesa (el contrari del que succeeix, perexemple, en el camp de la medicina).

3. La desconnexió que habitualment existeixentre la realitat forestal i la percepció social(d'acord amb la visió que s'ofereix des delsmitjans de comunicació) que es té dels bos-cos, especialment en la predominant i influentsocietat urbana.

4. Que, no obstant això, l'actualitat es crea,i anticipar-se al que a la gent li interessa ofe-reix una oportunitat per articular els missat-ges del sector cap a la societat. La limitadacapacitat inherent a l'individu d'absorbirinformació fa que fem nostra la informaciód'altres a través dels discursos.

5. La inherent complexitat i transversalitatde les qüestions relacionades amb la gestió


Foto: A la imatge Margaret A.Shannon, vicedegana iprofessora al The Rubens-tein School of Environmentand Natural Resources dela Universitat de Vermont iprofessora d'Honor de laUniversitat de FreiburgAlbert Ludwig donant laconferència inaugural delFòrum titulada 'Preparant-nos pel segle XXII: Antici-pant la sorpresa i planifi-cant la incertesa'.

forestal sostenible i la conservació dels bos-cos, enfront de la necessitat mediàtica i decomunicació de missatges simples, però alho-ra rigorosos per no caure en desinformacions.L'estacionalitat mediàtica dificulta abordar laglobalitat del problema, com pot ser el casdels incendis forestals considerats únicamenta l'estiu.

6. Promocionar per igual la triple dimensióde la sostenibilitat, amb la seva vocacióambiental però també social i econòmica,com un tot de la gestió forestal i com amanera de millorar la comprensió social de lesrelacions d'interdependència que existeixenentre els boscos i el desenvolupament de lasocietat.

D'altra banda, urgeix enfortir la capacitat decomunicació del món forestal cap a la socie-tat, a través de:

1. Establir punts de trobada entre la veuexperta del sector i els professionals de lacomunicació.

2. Vehicular l'inherent atractiu mediàtic delstemes mediambientals i forestals a través deformats periodístics i publicitaris adequats pera cada cas (per exemple, la suma de petitsmissatges acaben explicant una globalitatmassa complexa per ser tractada per ella sola).

3. Els processos de participació de la planifi-cació forestal com l'espai i l'oportunitat querepresenten per promoure el debat social.

4. Facilitar als professionals de la comunica-ció interlocutors i fonts d'informació forestal.

5. Elaborar un discurs integral i integrador(que abordi la transversalitat dels boscos i eldesenvolupament social, i representi a totes lesparts), reequilibrador (l'articulació dels pluralis-mes condiciona la cohesió territorial), en positiu(ús responsable de l'espectacularització i el cul-te a l'emoció) i proactiu (establint aliances) desdel sector com a generador d'opinió.

6. L'ús coherent i responsable dels elementstransmissors d'informació sobre el bon fer de lagestió forestal sostenible i valoració social delproducte forestal com els segells de qualitat.

Conclusions del bloc 3Política forestal i corresponsabilitat de lapropietat i del sector industrial

Multifuncionalitat i externalitats:1. La multifuncionalitat està àmpliament

acceptada per tots els agents del món fores-tal, inclosos els propietaris forestals. La sevarellevància, si és pos-sible, adquireixmajors proporcionsals boscos mediterra-nis i de muntanya.

2. Hi ha el risc queles múltiples deman-des forcin la segrega-ció del tractamentpolític dels boscos, laqual cosa els acabadebilitant i impedint elseu indispensablereconeixement com ainfraestructura bàsicadel país.

3. Les exigènciesambientals i socialsque comporta la mul-tifuncionalitat són el"driving force" de lescreixents exigències legals i implícites quesuporta la propietat forestal.

4. Es constata una greu asimetria entreaquestes exigències i els retorns que la socie-tat assigna als boscos destinats al seu mante-niment.

L'actiu ambiental que una petita fracció dela societat genera li ocasiona un passiu patri-monial injustificable.

5. La conseqüència d'aquesta situació és l'a-bandonament per falta de rendibilitat, el des-poblament rural i l'augment del risc d'incen-dis. Els paisatges que s'han anat protegintresponen més a inèrcies de formes de gestiódel passat ja desaparegudes, que als paisatgesque estan generant de cara al futur l'absènciade gestió i la insolidaritat territorial, la idoneï-tat dels quals no s'ha plantejat ningú.

6. Es fa necessari un gran pacte social queasseguri unes relacions democràtiques i equi-tatives al medi natural i que, més enllà dereconèixer els serveis ambientals, socials ieconòmics dels boscos, assigni de forma esta-ble els recursos necessaris per al seu manteni-ment d'acord amb els estàndards requeritsdels boscos mediterranis.

7. La biomassa d'origen forestal ha de cons-tituir un complement a les altres produccionstant per als propietaris forestals com per a la

Foto 1:Josep M. Vila d'Abadal,president del ConsorciForestal de Catalunya,durant l'acte inauguraldel VI Fòrum de PolíticaForestal.

Foto 2: Un moment de la taularodona 'Comunicació,publicitat, boscos i socie-tat' que va comptar amb laparticipació de XavierDuran, director del progra-ma El Medi Ambient deTV3; José Antonio Pareja,director de Continguts deLavinia Productora. XavierCarbonell, coordinador delÀrea de Mediació Ambien-tal d’Arc MediacióAmbiental i moderador dela taula.Rafel Jorba, conseller Res-ponsable en pluralisme.Consell de l'Audiovisual deCatalunya; Jorge Askasi-bar, president FundaciónBasoa; i Luis Guijarro, pre-sident de l'Associació dePeriodistes d'InformacióAmbiental.


activitat


14

indústria. Els conreus energètics constitueixenuna opció per a terres agrícoles marginalssense moltes altres alternatives.

Arquitectura social:1. Els reptes plantejats als propietaris fores-

tals a Espanya requereixen d'una complexaarquitectura social capaç d'aprofitar les forta-leses i compensar les debilitats (dispersió en17 CCAA, fraccionament propietat, absentis-me, invisibilitat en els mitjans, representacióexterior, etc.). El repte és convertir el propieta-ri forestal en silvicultor conscienciat.

2. Les escales temporals del silvicultor seseparen cada dia més de les de la societatsent necessaris mecanismes per compassar-les.

3. L'especificitat de la muntanya mediterrà-nia requeria una veu pròpia a escala europeaon els interessos de les zones més consolida-des (boreal, atlàntica, centreuropa) integrinels específics del mediterrani (generació d'ex-ternalitats, alt intervencionisme, risc d'incen-di, nul·la rendibilitat). Per a això el 2007 s'haestablert ARCMED entre diferents regionsmediterrànies com a entitat que agrupa a lesassociacions de silvicultors del mediterranieuropeu.

Indústria:1. L'ús de la fusta per a la construcció

(estructures), decoració, mobiliari i interioris-me contribueix a la qualitat de vida, fixaciótemporal de carboni, és renovable i reciclable iconsumeix una fracció de l'energia requeridapels productes alternatius (plàstic, metalls,vidre, formigó, etc.).

2. La cadena forestal és tan feble en el seuconjunt com el seu graó més feble i ha d'ana-litzar-se en la seva integritat a fi d'assegurarla seva viabilitat i competitivitat. Els processoshan d'analitzar-se des de la perspectiva delconsumidor (demanda) cap amunt del procés(upstream) a diferència d'allò més habitualfins ara (downstream).

3. La cadena forestal és responsable del2,5% del PIB i ocupa a 250.000 persones alnostre país.

4. La certificació forestal inclosa la cadenade custòdia és un element clau de competiti-vitat i ha d'avançar-se en la compatibilitatdels dos models de certificació existents a

Europa (PEFC i FSC).5. Ha d'assegurar-se que els productes

importats acreditin uns requisits ambientalsequiparables a les produccions europees ambquè competeixen.

Models de política forestal a Espanya:1. L'Espanya de les autonomies és d'una

gran riquesa i ofereix un ventall d'alternativespolítiques que suposen un banc d'experiènciesper a la millora de les polítiques destinades almedi rural i natural.

2. La "política forestal comparada" permetdestacar aquells aspectes que han tingut èxiten els diferents models autonòmics. La majo-ria de comunitats autònomes disposen de lleispròpies, de Plans Forestals i de normes per al'ordenació dels boscos privats. Així mateixsón majoria les que disposen d'elements d'in-terlocució com Organismes consultius i Asso-ciacions forestals.

3. L'Administració central exerceix la coor-dinació de les administracions impulsantgrups de treball i projectes específics mitjan-çant convenis, exercint la representació d'Es-panya davant els organismes comunitaris,especialment en relació als Programes de Des-envolupament rural.

4. Les autonomies convergeixen cap a laconstitució d'Administracions integrals queagrupin tots els serveis relacionats amb elsector forestal i el medi ambient. S'estanplantejant noves fórmules en forma d'agèn-cies específiques sectorials.

5. El Model de Centre de la Propietat Fores-tal com a societat mixta sectorial proposa queel sector s'incorpori activament en l'adminis-tració assumint determinades responsabili-tats. La participació de tota la societat és devital importància per legitimar les ajudes del'administració.

6. El model autonòmic permet adaptar elsprogrames de cada regió a les seves especifi-citats i estructures productives.

7. Es promou una estratègia d'orientacióproductiva especialment centrada en lesautonomies amb majors pluviometries i altaproductivitat potencial: El bosc que no pro-dueix no és viable a llarg termini.

8. En la resta de les CCAA es planteja unprograma més complex a la recerca del con-sens de la població per legitimar les ajudes

cap a la millora de la gestió forestal atenental fet que els boscos mediterranis no generenrecursos econòmics suficients per cobrir lesseves despeses de mantenimient.

9. En tots els models es defineixen unespautes prioritàries per a la lluita contra elsincendis forestals i la millora dels models d'or-denació per adaptar-los a les diferents reali-tats, especialment pel que fa a les dimensionsde les zones a gestionar.

10. Els actors forestals han d'assumir la for-ta incidència del sector en les economies deles zones de muntanya i especialment com apatrimoni valuós encara que degradat a causadel seu abandonament.

11. És necessari definir una estratègia a llargtermini per valoritzar els boscos ja que nomésla defensa i conservació d'allò que genera lessuficients rendes serà viable a llarg termini.

Conclusions del bloc 4Nous reptes ambientals i corresponsabilitatsocial

1. La cada cop major presència dels temesambientals en la societat ofereix noves opor-tunitats per establir aliances entre el sectorforestal, el món empresarial, la societat civil iles administracions generals i locals en favordels boscos.

2. La responsabilitat social de les empreses, itambé de les administracions té cada cop unmajor reconeixement social, un efecte positiva-ment contagiós i la capacitat d'arribar a un grannombre de persones.

3. No obstant això, és fonamental exigir untractament congruent per gaudir de credibili-tat, sent una oportunitat de difondre mésenllà d'uns hàbits sobretot uns valors ambien-tals generadors de canvi social.

4. Les fundacions per a la conservació de lanatura i el món de la custòdia del territori engeneral ofereixen un espai de trobada entre lasocietat i les empreses ambientalment proac-tives, i el territori. Tenen una gran projecciósocial (i per tant responsabilitat) i gaudeixend'elevada credibilitat, per la qual cosa són unvehicle de comunicació estratègic cap a lasocietat urbana sobre els boscos i les sevesnecessitats.

5. Precisament, ajustar l'àmbit d'actuaciódel tercer sector a les necessitats reals del

territori (no allò que s'ha percebut des defora) milloraria la seva projecció social tambédins els agents socials del territori i facilitariales aliances de col·laboració entre ambdós. Perla seva responsabilitat social, aquest és unrequisit fonamental per garantir una correctafunció pedagògica i divulgativa, que eviti, encanvi, l'ús mediàtic i partidista de tòpics queresideixen en la concepció urbana dels boscos.

6. La creació i consolidació de fundacionstemàtiques dedicades a la promoció delsvalors forestals i del territori, especialment através d'un discurs endogen i amb capacitatd'articular el debat i establir lobbys d'opinió,ofereix nous espais de comunicació del sectoramb la societat emparats amb la credibilitatgeneralitzada de la figura de les fundacions.

7. Cada cop més, les empreses i les indús-tries veuen en la sensibilització ambiental una"oportunitat de negoci" on totes les parts higuanyen (win-win). D'una banda cobreixen elsseus compromisos de responsabilitat social, iper un altre aboquen al territori recursos enpro de la gestió forestal sostenible i la conser-vació dels boscos. És fonamental articularaquestes col·laboracions amb el suport tècnicsuficient per garantir que les actuacions s'a-justin a les necessitats del territori, i avançaren el coneixement i confiança mútua peraprofitar la receptivitat de les corporacions aaquest tipus d'actuacions.

8. L'avaluació ambiental estratègica de plans iprogrames és un exemple de com l'ambientalit-zació de la planificació territorial suposa unaoportunitat per inserir valors forestals de caràc-ter transversal a nivell normatiu, i promoure lacomplicitat dels agents del territori en la gestió iconservació dels boscos. Així mateix, cal establirjuntament amb la planificació territorial el marcgeneral adient per facilitar que les polítiques deplanificació i gestió forestal puguin desenvolu-par-se adequadament, de forma coordinada isinèrgica amb la resta de polítiques transversals.

9. Els processos de participació són un espaide trobada i discussió sobre els boscos i elsseus valors, però, sobretot, una oportunitatper a "compartir la responsabilitat", definir quis'ocupa de què, i establir el grau de disponibi-litat (a "cedir" el poder) de les parts. El bondesenvolupament dels processos de participa-ció permet promoure complicitats entre usua-ris, beneficiaris i agents del sector forestal.



Els nous usos de la

biomassactualment, els conreus energèticsforestals són ja una alternativa alsconreus tradicionals en moltes zones

de Catalunya i poden ser un punt de trobadaentre silvicultors i pagesia. Algunes barreresque obstaculitzen aquesta tendència són ladesagregació del consum tèrmic, la comodi-tat dels combustibles fòssils, la dificultat i elcost d'aprovisionament de biomassa i lamanca d'experiència en aquest camp, entred'altres.

Aquestes són algunes de les conclusionsque s'exposen a partir de la jornada "Noususos de la biomassa, realitat, experiències iperspectives", que va tenir lloc al Castell deCastellet el passat 16 d'octubre. La jornada,promoguda per la Fundació Abertis amb laUniversitat Autònoma de Barcelona i la Uni-versitat de Girona, va comptar amb la parti-cipació del Consorci Forestal de Catalunya.

Altres conclusions ques'extreuen d'aquesta sessiósón que el desenvolupamentd'aplicacions tèrmiques ielèctriques a partir de bio-massa forestal és molt infe-rior al potencial excedentariforestal de Catalunya,sobretot en l'actual situacióde contínua pujada de preusdels combustibles fòssils i del'electricitat i que tecnolo-gies com la gasificació i lapiròlisi de biomassa -tot i

que estan encara en fase de desenvolupa-ment industrial- permeten obrir un ventallde possibilitats d'obtenció de productes pelque fa a la conversió de la biomassa.

Les conclusions de la jornada també recu-llen que el nou repte de la química verda -onels materials lignocel·lulòsics juguen unpaper important ja que són font de produc-tes renovables- és avançar cap a una filoso-fia de disseny basada en nous tipus de pro-cessos i productes. Així mateix, a partird'aquesta jornada s'entreveuen dues viesprincipals de desenvolupament de la biomas-sa en el context de la química verda: d'unabanda biorefineries que maximitzen el valorde la biomassa lignocel·lulòsica com a matè-ria primera per produir biocombustibleslíquids, productes químics i energia, i, de l'al-tra, el cultiu d'espècies vegetals específiquesque subministrin directament substànciesd'estructura química i propietats properes ales necessitats dels sectors industrials.

Les conclusions de la jornada també expo-sen la necessitat de trobar un espai de debaton tots els membres del sector puguin dialo-gar i constituir una xarxa entre tots elsactors implicats per integrar i conciliar lesdemandes tant dels usos actuals com delsnous usos de la biomassa. En aquest sentit,la creació del Museu Forestal de Catalunya aSant Celoni representa una oportunitat pelfet de ser un focus de difusió i sensibilitzacióde la població sobre els nous usos de la bio-massa.

A

Els conreus energètics forestals són ja una alternativa als conreus tradicionals enmoltes zones de Catalunya i poden ser un punt de trobada entre silvicultura i page-sia. Així ho recullen les conclusions de la jornada "Nous usos de la biomassa, reali-tat, experiències i perspectives", que va tenir lloc el passat 16 d'octubre al Castell deCastellet.

l Consorci Forestal de Catalunya hafet un pas en el seu procés de consoli-dació i ha integrat les associacions de

propietaris forestals a l'entitat per afavorir lavertebració del sector.

Fins al moment, podien ser socis personesfísiques o jurídiques propietàries de finquesforestals i, també, totes aquelles personesque, tot i no sent propietaris de finquesforestals, estiguessin interessades en el sec-tor. Ara, també poden integrar-se al Consorciles associacions de propietaris forestals.

Amb aquesta iniciativa l'associaciópretén aprofitar sinergies i crear unaúnica taula de debat per defensar elsector a través d'una única veu. Lesprimeres associacions que ja s'hanintegrat al Consorci són l'Associació dePropietaris del Montnegre i del Corre-dor i l'Associació de Propietaris de Fin-ques Rústiques de la Vall de Campro-don. En aquests moments, des del

Consorci s'està treballant en la futura incor-poració de noves associacions.

D'aquesta manera, el Consorci Forestal deCatalunya continua i consolida la seva líniade treball -desenvolupada des de la seva cre-ació- d'unir el sector en l'àmbit espanyol ieuropeu, amb la Confederación de Organiza-ciones de Selvicultores de Espanya (COSE)l'any 1992 i, darrerament, l'any 2007, amb launió de les Associacions de Propietaris Fores-tals de l'Arc Mediterrani (ARCMED), entred'altres.

article de fons17Desembre de 2008catalunyaforestal

El CFC es reuneix amb unavintena d’alcaldes del Berguedà

Amb la finalitat de fer conèixer elConsorci Forestal de Catalunya (CFC) ila realitat del sector forestal al terri-tori català en general i al Berguedà enparticular, Joan Rovira, secretarigeneral del CFC, i Xavier Hernández,tècnic forestal de Serveis Forestals aBerga, van reunir-se el passat 7 denovembre amb una vintena d'alcaldesdel Berguedà.

La trobada, que va tenir lloc al Con-sell Comarcal del Berguedà, va tractartemes com la situació actual forestaldel Berguedà, la gestió forestal enalguns municipis inclosos en espaisPEIN/Parc Natural i la problemàticadels ajuntaments davant la massifica-ció i la recol·lecció de bolets en algunsdels municipis. Des del CFC es vaexposar la necessitat d’una llicènciaper a boletaires o un carnet.

El Consorci Forestal fa un pas més i incorporales associacions a l'entitat

E

?activitat 18Desembre de 2008catalunyaforestal

mb la finalitat d'evitar incendis iinterrupcions al servei elèctric com aconseqüència del contacte dels

cables conductors amb branques o troncsd'arbres, els propietaris de les línies elèctri-ques es veuen obligats, tant per la normativaestatal com per l'autonòmica, a manteniruna zona de protecció a tos dos costats de lalínia.

La neteja d'aquesta franja només corresponals titulars de les línies elèctriques no alspropietaris forestals, com en alguna ocasiós'ha pogut observar, però aquests últims -segons aquesta mateixa normativa i justifi-cació- no tenen cap altra sortida que perme-tre'n l'accés.

Ara bé, tot i que és evident que el dret depropietat dels propietaris es veu afectat oprivat "per una causa d'utilitat pública" talcom estableix l'article 33 de la Constitució:"Nadie podrá ser privado de sus bienes yderechos sino por causa justificada de utili-dad pública o interés social (...) mediante lacorrespondiente indemnización y de confor-midad con lo dispuesto por las leyes".

En conseqüència, és cert que s'ha de per-metre l'entrada a les finques per motius d'in-

terès general o utilitat pública a les com-panyies elèctriques per realitzar les netegesque per llei corresponen, però també és certque aquest tipus de limitacions de la propie-tat han d'anar acompanyades de la correspo-nent indemnització als propietaris, d'acordamb l'article 5.2 del Decret 61/1995, de 7 demarç, pel qual s'estableixen mesures de pre-venció d'incendis forestals.

El problema, però, és determinar aquestaindemnització entre el propietari i la com-panyia elèctrica.

Quan es constitueix ex novo una servitudforçosa d'energia elèctrica, es recomanableque aquesta ja prevegi les neteges que licorrespondran i la seva indemnització.

En aquest sentit és important tenir encompte que si la normativa canvia i l'espaide protecció augmenta, la indemnitzaciótambé cal que ho faci proporcionalment. Enaquest sentit s'ha pronunciat recentmentl'Audiència Provincial de Girona com segueix:"un increment qualitatiu o quantitatiu en lamanera d'exercir un pas, pot donar lloc a unnou resarciment". Per tant, cal revisar les ser-vituds si ens trobem amb aquest tipus desituacions.

S’ha de permetre el pas ales companyies elèctriques

Text:Rut Sánchez-GarridoMontejo.

AdvocadaBellvehí Advocats.Assessora legal delCFC.

A

El Consorci Forestal de Catalunya (CFC) reco-mana no efectuar plantacions de Pinus radia-ta (pi insignis) amb planta de fora de Cata-lunya davant el risc d'introduir el fongFusarium circinatum. Aquest any, a Catalunyano hi ha hagut producció de planta de viverde Pinus radiata. Davant d'aquest fet i del riscd'introduir el fong Fusarium circinatum -talcom s'avisa des dels serveis fitosanitaris delDepartament de Medi Ambient i Habitatge(DMAH)- el Consorci demana evitar la impor-tació de planta de fora de Catalunya, i sobre-tot de les zones afectades per aquest fong:

País Basc, Cantàbria, Astúries i Galícia. Lasituació és greu i preocupant, sobretot alnord d'Espanya (País Basc, Cantàbria, Astúriesi Galícia), on ja s'estan promovent mesuresper evitar la proliferació dels efectes devasta-dors sobre les plantacions de Pinus radiatad'aquestes zones -destrucció del materialvegetal afectat i establiment d'una zonademarcada de seguretat en un radi de 5 km.A les portes del període de plantació, el CFCja ha demanat al Centre de la PropietatForestal i al DMAH adoptar mesures urgentsper evitar la introducció de la malaltia

El CFC recomana no plantar pi insignis de fora de Catalunyapel risc d’introduir el fong Fusarium Circinatum

article de fons19Desembre de 2008catalunyaforestal

Introducció: situació estratègicai distribució

El pi pinyer (Pinus pinea L.) és una de lesespècies forestals més característiques de laconca mediterrània, i és present, amb majoro menor intensitat, engairebé tots els païsosque la componen. No obstant això, la sevaescassa extensió superficial actual la famereixedora de la màxima atenció de cara aconservar la seva variabilitat genètica. ÉsEuropa, concretament la Península Ibèrica -imolt especialment la comunitat autònomad'Andalusia-, la qui sustenta la major super-fície arbrada d'aquesta espècie i és, a més, lamajor productora de pinyó del món.

S'estima en unes 700.000 ha la superfícietotal de pi pinyer mundial, una distribucióque és com segueix:

Per estats:Epanya: 510.000 ha (72%)Portugal: 70.000 ha (10%)Itàlia: 40.000 ha (6%)Turquia: 40.000 ha (6%)Altres (Marroc, Grècia, França, Israel): 40.000ha (6%)

(Veure gràfics de distribució territorial a lapàgina 23)

D'aquesta forma, ens trobem davant unbosc que ocupa una extensió de terreny moltconsiderable, amb què l'Estat espanyol és la

primera potència mundial en superfície d'a-quest cultiu, si bé amb una molt escassaposada en valor.

Exposició de motius

Tal com s'ha indicat, les pinedes andaluses estroben en una situació de gran capacitatpotencial però amb una gran dosi d'estanca-ment, per causa fonamentalment dels factorssegüents:

- Descens progressiu de la producció: l'altgrau de la producció no constant al llarg delsanys en el cicle del cultiu, augmentat per lasensibilitat cli-màtica delmateix (el climad'un any afectala producció deles campanyesconsecutives), faque les collitestinguin una granvariabilitat i noes pugui establirun patró pro-ductiu estable;en qualsevol dels casos, si no s'introdueixentècniques de gestió (aclarides, millora decapçada, empelts, etc.) la producció no pas-sarà mai dels 2.000 kg/ha, cosa que limita lapotencialitat de les pinedes; d'aquesta forma,si les produccions cultivades no suporten lesdespeses de millora de les explotacions,

La pinyaText:Javier Martínez.

Enginyer agrònomGerent de Coforest,SCA

CCAA Superfície % CCAA Superfície %Castella Lleó 80.838 17,57 Castella-LM. 35.339 7,68Catalunya 55.027 11,96 Andalusia 263.712 57,33Extremadura 10.527 2,48 Altres 3.159 0,69Madrid 10.527 2,29 Total 460.000 100

Distribució de la superfície de Pinus pinea L. a Espanya

(Foto: Miriam Piqué)

aquestes no es posaran en valor i s'abando-naran.

- Limitada regulació del sector: la conside-ració de la pineda com un ecosistema silves-tre i l'escassa tradició empresarial del sectorfan de la pinya un recurs que es consideraresidual i d'escàs impacte social i mediam-

biental. No obstant això, el seu desenvolupa-ment econòmic en els territoris forestals i laseva problemàtica laboral específica ensconfronten amb la realitat, i és prioritari quees produeixi un canvi de mentalitat, tant enles administracions com en els propietarisparticulars de pinedes i els agents del sector,tot establint mecanismes adequats de con-trol i de suport.

- Falta de personal qualificat per exercir lestasques tradicionals: encara que la introduc-ció de maquinària en els processos produc-tius es va adaptant, la recol·lecció manual ésencara un pilar bàsic del sector ja que l'oro-grafia de les zones de serra no permet enmolts casos la introducció de la recol·lecciómecanitzada. Això implica un alt grau d'es-pecialització i formació del recol·lector, jaque d'una altra manera l'eficiència producti-va és baixa i els riscos laborals alts.

- Absència d'ajudes específiques al sector:tot i que Andalusia té una gran extensióforestal en general i, com hem indicat, unagran potencialitat específica als boscos depi, tradicionalment els sectors forestals hemestat discriminats respecte a altres territoris-fonamentalment els de les zones rurals-,per bé que la repercussió d'ajudes en leszones de serra hauria de ser de major quan-tia, ja que les nostres opcions de recursossón menors. I, fins i tot, dins de l'àmbit delssistemes fustaners altres cultius com l'ave-llaner, la noguera, el garrofer o, més recent-ment, el castanyer, estan rebent una altraconsideració a nivell d'ajuda. No obstantaixò, la pineda, amb els mateixos condicio-nants, sempre ha estat fora de les línies d'a-juda específiques, cosa que sense cap dubteprova la pèrdua de renda i l'abandonament

article de fons 20Desembre de 2008catalunyaforestal

Millorar el procés de recol·leccióEn aquests moments, des del Consorci Forestal de Catalunya s'estàtreballant en la modificació de la normativa actual per incorporarla figura del propietari en el registre de compres, un pas importantper poder fer un acurat seguiment del procés de recol·lecció.

En concret, el mes d'abril el Consorci Forestal de Catalunya vamostrar la seva preocupació al Departament de Medi Ambient iHabitatge en una reunió en els Serveis Territorials a Girona en rela-ció a la manca d'instruments de resposta de què disposen els pro-pietaris forestals davant la recol·lecció de pinyes per part de terce-res persones que no tenen autorització.

Des del Consorci es demana la col·laboració del Departament perliderar una trobada dels diferents sectors afectats per aquesta pro-blemàtica i, en segon lloc, també s'ha sol·licitat la modificació del'article 7 de l'Ordre de 18 de juliol de 1991, per la qual s'ordena elsector de la recollida i comercialització de pinya del pi pinyer en elsentit de facilitar el control de l'origen de les pinyes en els centrescompradors.

En concret, el Consorci sol·licita, entre d'altres mesures, que lesindústries i els compradors intermediaris només puguin adquirir lespinyes de recol·lectors en possessió de la corresponent llicènciavigent i hagin de portar un llibre de registre de compres en el qualhauria de figurar la data de transacció; la quantitat comprada; laidentificació de la finca origen de les pinyes (nom, terme municipal,hectàrees de recol·lecció i número d'instruments d'ordenació fores-tal si en disposa); el nom, document d'identitat i data de l'autorit-zació signada pel propietari de la finca per a la recol·lecció; aixícom el nom, el número de llicència i la residència del proveïdor.

d'un dels ecosistemes més importants d'aques-ta regió.

- Pèrdua de la identitat cultural: a més de lesmotivacions econòmiques (pèrdues de jornals) imediambientals (risc d'incendis i disminució dela biodiversitat i qualitat paisatgística), l'aban-donament del bosc en general i de les pinedesen particular, afecta la idiosincràsia dels territo-ris en la seva cultura i tradicions, que tenen unalt component de cohesió social i una granpotencialitat de cara a l'exterior pel seu compo-nent turístic.

Conclusions:

El potencial productiu de la superfície de pinedaal territori espanyol (destacant entre les altresCCAA: Castella Lleó, Catalunya i Andalusia) és elmés alt dels que es produeix en l'àmbit mundial.La quantitat d'hectàrees (72% de tota la super-fície global) i la nostra tradició al sector ensconfereixen el títol de ser la primera potènciamundial d'aquesta matèria primera. Així, tant elsector privat com les Administracions Públiques,ja que elles també són propietàries i titulars degrans masses de pinedes, haurem de ser agentsactius del desenvolupament del sector, ja que lanostra potencialitat genera una gran responsa-bilitat amb i per al nostre territori i, per tant,per a les persones que han apostat per quedar-se i viure-hi.

Malgrat l'anterior, i tal com succeeix en altressectors, l'escàs suport a la transformació alterritori i a la comercialització del productegenera importants fugides de matèria primera adoll per a altres països que ocupen els nostresmercats potencials. Aquest procés genera dosefectes molt negatius per al sector: la no per-manència del valor afegit al territori, amb lesconseqüències de generació i repartiment deriqueses que això implica, i la menor considera-ció del consumidor cap al nostre producte, ambquè es genera una relació equivocada entre ori-gen i distribució: el pinyó és espanyol, però lamarca de distribució és de fora; d'aquesta for-ma, el consumidor, que no està sensibilitzat niformat, tendeix a pensar que "el millor pinyó ésel dels altres països, no el nostre". Així mateix,aquest suport escàs a la comercialització, viainformació i sensibilització del consumidor, faque s'estiguin introduint als nostres propis mer-cats pinyons d'origen forani de qualitat ínfima

21 article de fons



que despresti-gien el sectori confonen unclient que,després, seràmolt difícil derecuperar.

El pi, tot iser una espè-cie moltdomesticada ique tradicio-nalment haestat utilitza-da pel seuvalor com aproductor depinyó, fusta,llenyes o coma ornamental,sempre hatingut unabaixa consi-deració i unescàs grau deprotecció idesenvolupa-ment.

És indubta-ble el valor ecològic i mediambiental de lespinedes, els efectes tangibles i intangiblesque el seu ecosistema confereixen a l'entornnatural, però també es innegable la sevarepercussió socioeconòmica als territoris onhabita, on s'estableix com una espècie fores-tal de gran potencial estratègic. D'aquestamanera, les poblacions i actors del sectorsom els primers interessats a aplegar conser-

vació mediambiental i desenvolupament eco-nòmic, ja que la sostenibilitat de les massesde pi pinyer va paral·lela al nostre manteni-ment en el temps.

Potser, pròpiament, no podríem parlar dedesenvolupar, al 100%, la pineda com uncultiu, o almenys no en les masses ja confor-mades, on la biodiversitat i la regeneració delbosc natural són elements essencials, però síque podem establir i potenciar tècniques sil-vícoles relacionades amb la serva millora ique ens apropin a la seva màxima potenciali-tat productiva: la posada en valor de la pine-da genera un vertader projecte de desenvolu-pament sostenible al territori d'actuació,basat en un procés bidireccional, ja que totaugment en la rendibilitat del producte finalimpulsa i comporta millores al bosc i a lainversa.

El limitat suport a l'activitat es tradueix enuna absència de regularització del sectorque, per una banda, deriva en males pràcti-ques mediambientals al bosc i, per una altrabanda, genera tot un sistema d'economiasubmergida que comporta associats furts,robatoris i llocs de compra-venda no autorit-zats i sense control; calen, per tant, mesures,tant coactives com incentives, de regulaciódel sector que produeixin un aflorament del'activitat, evitin pràctiques no desitjables idonin transparència al mercat.

Propostes

Pels motius exposats, creiem que és absolu-tament necessari que des de l'AdministracióPública es prengui consciència de la necessi-tat de col·laborar i ajudar específicament el

ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha.

Es demana tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margaritaal 972 84 27 08

(Fotos: Josep Famadas).

Desembre de 2008catalunyaforestalactivitat23

sector de la pineda; per això plantegem unasèrie de mesures concretes que poden servirde marc de reflexió i de debat:

a) Realització d'un cens real de les exten-sions superficials de pi pinyoner a les comu-nitats autònomes on habita l'espècie, discri-minant entre les de marcat caràcterconservatiu i les que s'han posat en produc-ció o potencialment productores; d'aquestaforma, una vegada discriminades i identifica-des, caldrà acondicionar-les i explotar-les peral cultiu de la pinya i conferir-los una marca-da prioritat al seu caràcter productiu.

b) Mesures per a la regularització del sec-tor, tot establint mecanismes realistes, lògicsi adequats per al control de les recol·leccions,tant en propietat pública com privada, evi-tant furts i pràctiques mediambientals dolen-tes i els llocs no autoritzats de compra-vendade pinyes.

c) Creació d'una línia d'ajuda directa per asuperfície amb criteris de condicionalitatmediambietal i regularització del sector, deforma que es conservin els valors naturalsd'aquest ecosistema autòcton i es produeixiun aflorament de l'activitat i un control de lamateixa (en relació al punt anterior); nomésaixí podrem assegurar la seva sostenibilitat.

d) Impuls i suport a la industrialització delsector als nostres territoris i a la comercialit-zació del producte, havent de treballar en lalínia d'identificació i discriminació del pro-ducte; d'aquesta forma, amb la conveniènciadel sector, impulsar una denominació d'ori-gen o indicació geogràfica protegida del pin-yó espanyol i alguna campanya de sensibilit-zació i augment del consum.

A les GuilleriesES VEN ESPLÈNDIDA

FINCA RÚSTICA

32 ha. Molt ben ubicada.A 12 km. de Vic.

Amb PTGMF en funcionament.Múltiples possibilitats d’ús.

Més detalls al telèfon 608 69 59 27

espècies forestals 24

Introducció

El pi pinyer és una espècie típicament medi-terrània que tradicionalment s'ha orientatcap a dos tipus de producció completamentdiferenciades: la conservació i/o produccióde fusta i la producció de fruit. La gestió deles masses de pi pinyer cap a un o altreobjectiu presenta una forta oposició, ja queun model ha d'estimular el creixement de lafusta o creixement vegetatiu i l'altre ha d'a-favorir la producció de llavor o creixementreproductiu. Això es tradueix en una gestiód'una massa sota una elevada densitat i ambpoda baixa, en el primer cas, i amb una den-sitat molt més baixa amb podes altes, en elsegon.

Distribució

Com que es tracta d'una pinàcia cultivadades de l'antiguitat, es fa molt difícil establirl'àrea originària de l'espècie, però hom potafirmar cada cop amb més seguretat que l'à-rea inicial de distribució deuria comprendretot el cercle mediterrani, inclosa la Península

Ibèrica. Avui però, el pipinyoner arriba fins a laXina.

Actualment, l'àrea dedistribució arriba per l'estfins a Síria i el sud delCaucas, i per l'oest, fins aPortugal. A Espanya ocupaentre 330.000 ha i 400.000ha. Les majors massesnaturals o naturalitzadeses localitzen sobre tresgrans nuclis: la duna con-tinental de la Meseta delDuero, el sud-oest penin-sular i el sud del SistemaCentral. A Catalunya ocupaunes 36.000 ha i s'estén

des de nivell del mar fins als 1.000 m d'alti-tud i forma pinedes de grans extensions alMaresme, la Selva, el Vallès Oriental, el Giro-nès i l'Empordà.

Morfologia

És un arbre l'altura del qual pot arribar finsals 30 m, dotat d'una típica capçada amanera de paraigua. Sistema radicular moltpotent. Tronc recte i cònic, cilíndric per a lapoda. Escorça bruna-grisenca, molt esquer-dada, que cau en plaques gruixudes que dei-xen al descobert zones de color taronja. Lesfulles són llargues, de 10 a 20 cm, i de fins a2 mm de gruix, punxegudes i agrupades dedos en dos, flexibles, de color verd intens, iromanen a l'arbre 3-4 anys. Cons masculinssubcilíndrics, de fins 15 mm. Cons femeninssolitaris, o agrupats per 2 o 3, ovoides, defins a 20 mm. Les pinyes es fan a l'extrem deles branques, són voluminoses i de 8-15 x 10cm, pesants, amb pinyons de 15-20 x 7-11mm, de closca dura i sense ales o de midamenor d'1 mm i caduques.

Floreix de març a maig. La maduració deles pinyes necessita tres anys. L'obertura i


El

Text:Xavier Vila

Enginyer TècnicForestalServeis Forestals

Santa Colomade Farners

pi pinyer

(Fotos: Miriam Piqué).

caiguda dels pinyons s'efectua a la tardor deltercer any, tot i que en ocasions pot endarre-rir-se fins a la primavera següent. Aquestcaràcter és important perquè permet preveu-re la collita amb molt temps per endavant.

Ecologia

Des del punt de vista ecològic, com ocorreamb la majoria dels nostres pins, és unaespècie heliòfila, això vol dir que no suportal'ombra, per la qual cosa la seva presènciasolament està assegurada en aquells indretssotmesos a una elevada insolació.

Se situa en estacions dels pisos termome-diterrani i mesomediterrani, amb precipita-cions superiors als 350 mm anuals, encaraque el seu temperament xeròfil i termòfilpermet trobar-lo en estacions amb poc mésde 250 mm. En qualsevol cas, el més fre-qüent és entre els 500 i els 800 mm anuals.Suporta temperatures des dels -20 ºC, tot ique a partir dels -12 ºC ja pateix danys, finsels +41ºC. Manifesta escassa resistència a lacontaminació atmosfèrica. Tolera vents sali-trosos i és molt resistent a la sequera i a lacalor.

Prefereix els substrats no carbonatats i elssòls arenosos, encara que també pot viure end'altres condicions. Rústic, és exigent ambl'aireació del sòl, però poc amb els nutrients.

Generalment, es troba en formacionsdegradades d'alzinars i suredes, encara quetambé pot formar pinedes més o menyspures o barrejades amb el pi pinastre. Es creuque es tracta d'un arbre fixador de dunes,però això no és cert. És, efectivament, unarbre adaptat per suportar el pas de la duna,

però no es tracta d'un element fixador.Resisteix l'acció eòlica i parcialment cobertper sorra pot sobreviure fins que la dunaacaba de passar.

Es tracta d'una espècie que té una longevi-tat d'entre 150 i 200 anys.

Gestió silvícola

Es presenten dos models de gestió compara-tius en funció de l'objectiu de l'espècie, jasigui per producció de fusta o per produccióde pinyó. Cal tenir present que aquestsmodels són a nivell orientatiu (Veure Quadre1, a la pàgina següent)

Per a la producció de fusta, la fracció decabuda coberta ha d'estar entre l'1 i 2/3. Siaquesta és per producció de fruit, el valors'ha de situar entre 1/3 i 2/3.

La fructificació s'inicia entre els 15 i els 18anys, però no és fins als 30 o 40 anys que estroba en plena producció. La fructificació,però, es veu especialment afavorida en situa-cions força assolellades i quan les pinedespresenten buits o espais amplis que permetinl'entrada de llum a les branques productoresde pinyes. Atès que la maduració de la pinyaes produeix a la tardor, la recol·lecció s'efec-tuarà entre els mesos de novembre i febrer.

Usos

La fusta del pi pinyer és poc valorada dins laindústria respecte a altres coníferes, sobretotper l'alta densitat i la presència habitual denusos grans. La manca de gestió i les carac-terístiques morfològiques d'aquesta espèciefan que bona part de la producció de fusta

espècies forestals25Desembre de 2008catalunyaforestal

26espècies forestals


sigui apta només per a trituració i embalat-ge. Anualment se'n consumeix unes 20.000 t.La producció anual de fusta és al voltant d'1m3/ha.

L'ús potencial més interessant és la pro-ducció de pinyó, molt cotitzat en el mercat iamb rendiments molt alts. La destinació méscomuna és per a pastisseria, on van els pin-yons sencers de mida mitjana o gran. La res-ta es destinen a fer oli de pinyó. La closca depinyó té aplicacions com a combustible i lespinyes buides s'utilitzen per fer carbó vegetaljuntament amb la llenya.

La producció anual de pinya a Catalunya sesitua a l'entorn de les 0,6 t/ha, amb què s'esti-

ma una producció total de 22.000-23.000 t.Com a dades d'interès es pot afirmar que

una pinya té un pes mitjà de 230 grams. Que100 kg de pinya aporten entre 15 i 22 kg depinyons amb closca, sent una relaciópinya/pinyó en pes i volum d'aproximada-ment 5:1. La relació rendiment pinyó ambcobertes a pinyó blanc correspon al 16-19%pel que fa a volum i al 18-22% pel que fa alpes, per tant, 100 kg de pinya aporten uns 4kg de pinyó blanc.

A continuació es mostra un quadre de pos-sibilitats productives on s'aprecia el majorvalor potencial de l'aprofitament secundarirespecte a l'aprofitament fustaner.

LegislacióA Catalunya, l'article 49 dela Llei forestal de 1988 pre-veu la possibilitat que perefectuar determinats apro-fitaments forestals siguiimprescindible l'obtenciód'una llicència prèvia. Aixòés el que ocorre amb el pipinyoner, ja que s'ha regulatl'obtenció de pinyes i pin-yons.Ordre de 18 de juliol de

1991 del Departament d'A-gricultura, Ramaderia i Pes-ca, pel qual s'ordena el sec-tor de la recollida icomercialització de pinyade pi pinyer (DOGC de 12d'agost de 1991)Obliga la persona que fa

l'aprofitament a posseir unallicència individual ocol·lectiva que s'ha de reno-var cada any.Cal obtenir una autoritza-

ció escrita del titular delterreny on s'ha d'efectuarl'aprofitament.És obligatori dur la llicèn-

cia i l'autorització durantles activitats del bosc.Es regula la temporada

hàbil de recol·lecció de pin-yes, la qual solament es potefectuar entre el 15 d'octu-bre i el 15 de maig. Forad'aquest període queda pro-hibit de recollir-ne.Segons el clima, l'Adminis-

tració pot avançar o retar-dar el període hàbil derecol·lecció fins a un màximde 15 dies.Resta prohibit l'ús de

serres per a la recol·lecció.Els recol·lectors han de

deixar un mínim de 5 pinyesa fi que se'n garanteixi lareproducció natural.El titular del terreny pot

reservar la recollida de pin-yes i senyalitzar les zonesamb rètols convenients.Els productes solament

poden ser adquirits perindústries i intermediaris arecol·lectors en possessió dellicència.Es fan conèixer les infrac-

cions per via administrativa.

Quadre 1

PRODUCTE PRODUCCIÓ ANUAL PREU UNITARI TOTAL ANUALFusta 1m3/ha 39,00 eur/m3 39,00 eur/anyPinya 0,6 t/ha 330,00 eur/t 198,00 eur/any

Text:Manuel Martínez

a neu està formada per nombrososcristalls hexagonals d'aigua sòlida,generalment reunits en flocs o volves,

que cauen a una velocitat compresa entre 30i 80 cm/s tot seguint trajectòries helicoïdals.Quan el floc de neu inicia el seu descens foradel núvol amb temperatures negatives, potarribar a transformar-se abans d'arribar alsòl.

Dels factors que intervenen en aquestatransformació, el més important és la tempe-ratura de l'ambient. Amb temperatures supe-riors a 2 ºC es pot considerar que el floc deneu es fondrà i caurà aiguaneu: és la transi-ció entre neu i precipitació líquida.

Un altre factor és el contingut de la humi-tat que hi ha a l'ambient. Si el descens es faa través d'aire humit i proper al nivell decongelació, els flocs de neu seran de grantamany, mentre que si l'ai-re és sec i molt fred, elsflocs seran petits i poccohesionats (neu seca opols).

Un altre tipus de neu queprecipita sovint per la nos-tra contrada és el cala-bruix, també anomenatneu rodona: són gransblancs i opacs, d'1 a 5 mmde diàmetre. Són trenca-dissos i s'aixafen fàcilmenti si cauen sobre un terrenydur reboten i de vegades estrenquen. Esdevenen prin-cipalment amb una tempe-ratura al voltant dels 0 °C. El calabruix depetit diàmetre és anomenat generalmentcalabruixó.

Sovint, escoltem el comentari "quan neva,no fa gaire fred", i això es per causa de lahumitat perquè quan neva hi ha menyshumitat a l'aire que quan plou, fet que potinfluir una mica en la percepció del fred i enspot fer pensar que en fa un mica menys.

La pluja gelant seria aquella precipitaciólíquida que es congela al contacte amb el

terra o amb la superfície dels objectes sobreels que cau.

A quina cota nevarà?

Saber a partir de quina alçada caurà la neués una de les principals tasques dels meteo-ròlegs i, a la vegada, una de les més difícils jaque les eines de les quals es disposa sovintno representen la realitat.

Un dels mètodes més utilitzat és el que esbasa en l'obtenció de la isoterma zero o iso-zero (línia que passa per punts amb tempe-ratura zero), a partir de les dades de tempe-ratura entre els nivells de 850 i 500 hPasobre l'àrea de predicció. Aquest mètodeplanteja alguna limitació, com ara que no esté en compte l'estat de l'atmosfera per sotadels 850 hPa (uns 1.500 m d'altura aproxi-

meteorologia29Desembre de 2008catalunyaforestal

La neu i el fred

Dites

Fred segur nomata ningú.

Any de neu, anyde Déu.

Any gelat, any deblat.

Si cau neu a lamuntanya, la pla-na serà ventada.

Si vent del nordtrobeu, botescalceu.

Si l'hivern prima-vereja, la prima-vera hiverneja.

Foto:La Serra Seca (1200 m.),al municipi d'Odèn Lleida).

L

Mapa 1:Mapa de temperatura ensuperfície el dia 22 denovembre.

madament) i, per tant, les possibles transfor-macions que la neu o la pluja poden patir apartir d'aquest nivell. Per poder millorar aixòcal informació de tots els estrats de la tro-posfera i fa falta, aleshores, treballar amb lesdades dels radiosondatges. Actualment, elServei Meteorològic de Catalunya disposa deles dades del radiosondatge (aparell portatper un globus-sonda que es deixa anar al'atmosfera ique emetautomàtica-ment dadesde tempera-tura, pressiói humitat amesura queva ascen-dint) quepermeten feruna majoraproximacióde la isozeroi de la cotade neu ad i f e r e n t shoritzons de

pronòstic. Per a consultar els models de pre-diccions a 180 hores vista:

http://www.meteosim.com/ca/modelitza-cio_meteorologica/mapes.php

Les previsions d'aquest any a llarg terminiindiquen un hivern fred amb nombrosesirrupcions d'onades polars. L'entrada d'airefred de finals d'octubre i la del 21 de novem-bre n'han estat un preludi.

meteorologia 30Desembre de 2008catalunyaforestal

Les previsionsd'aquest anya llarg terminiindiquen unhivern fredamb nombrosesirrupcionsd'onades polars.L'entrada d'airefred de finalsd'octubre i ladel 21 denovembren’han estat unpreludi.

Mapa 2:Mapa de temperatura ivents a 850 hPa el dia 22de novembre.

Desembre de 2008catalunyaforestalpublicacions31

Nova revista:“Foresta Mediterránea”

El Grupo CascoAntiguo, editorialfundada l'any1996, presentaForesta Mediterrá-nea, una revistaespecialitzada adonar cobertura al'actualitat delsboscos mediterra-nis, la devesa, el suro iel vi. La revista, de caràcter bimensual, té unatirada de 10.000 exemplars, que es distri-bueixen a empreses del sector, administra-cions públiques, institucions, associacions deproductors i industrials, fabricants i bode-gues. El primer número de FM inclou entre-vistes a Joan Botey, secretari general d'Arc-med, i a Joan Rovira, secretari general delConsorci Forestal de Catalunya.

El preu de la subscripció és de 25 eurosanuals (sis edicions a l’any) per als socis delConsorci Forestal de Catalunya. Per als nosocis, el preu és de 36 euros/any.

Manual sobre fertilització:“La savia como índice defertilización”"Manual sobre fer-tilització". "Lasavia como índicede fertilización.Cultivos agroener-géticos, hortícolas,frutales y orna-mentales"Carlos CadahíaLopez - EdicionesMundi-Prensa256 pàgines - 200833 euros

Es tracta d'una obra eminentment pràcticaque es presenta en forma de manual i que volser útil per a tècnics agrícoles, investigadorsque treballen en l'àmbit de la fertilització,estudiants d'agronomia i laboratoris d'anàli-sis agrícoles.

om veu el sector de la pin-ya?- Amb molt potencial i amb

quasi tota la feina per fer. Entre totsno sabem aprofitar un productevaluós i únic que ofereix el bosc. Bé,aprofitar-se sí que s'aprofita ja que alfinal de la temporada no resta ni unapinya dalt dels arbres. És un sectorpoc transparent. A Catalunya, lesempreses del sector de la pinya són,principalment, empreses que es dedi-quen a comprar pinyes ja abastades ino a recol·lectar-les. Tenim el produc-tor més important de pinyó en blanc,diria que a nivell mundial, amb plan-tes també a altres zones productores.

Quan va començar el seu veritableinterès per la pinya i l'empelt?A partir que la Míriam Piqué, compan-ya de promoció, actualment cap del'Àrea de Gestió Sostenible del CentreTecnològic Forestal de Catalunya, vainiciar el seu doctorat sobre elsmodels de producció del pi pinyer aCatalunya. Ella sabia que jo treballavaen boscos de pi pinyer i ens vam posaren contacte. Seguint el seu doctoratvaig endinsar-me en aquest món.Concretament, l'any 2003, junt amben Paco Cano, en Ricard Farriol i laMíriam, vam visitar experiènciesd'empelt a Castelló. Allà ens va aten-dre en Luís Gil, enginyer de l'ICONA jaretirat, i el seu encarregat. Vam voltarper les seves experiències d'empelt depi pinyer sobre pi blanc dels anys sei-xanta. De l'empelt n'havia llegit artí-

cles científics (Mutke, Abellanas...)però no ho havia vist mai. Aquestavisita, va marcar un abans i un des-prés. Encara avui no m'explico com espot deixar perdre tot el saber d'aques-ta gent i com ningú no ha tret profitde la seva experiència. Boscos empel-tats, en terreny calcari i amb una plu-viometria molt baixa, produint de l'or-dre de 2.000 a 3.000 kg/ha i any.Malauradament, el foc havia afectatmoltes plantacions i moltes d'altreshavien restat abandonades.

Veu l'empelt com una eina de futur?Quan veus la capacitat de produccióque tenen els arbres empeltats t'esga-rrifes. Un dels factors limitants de laproducció de pinya és el llarg períodejuvenil de l'espècie. Amb l'empelt s'e-vita aquest període i es pot produir 3anys després d'haver empeltat. A mésde salvar el terreny calcari, no desitjatpel pi pinyer. De fet, l'empelt no aug-menta la producció, solament l'avan-ça.

De quins valors es parla?El preu del pinyó en blanc, és a dir,pelat, a punt per al consum, és de 30euros/kg. Piqué va obtenir una pro-ducció mitjana per sobre dels 500kg/ha i any. Amb les plantacionsempeltades de pi pinyer totes lesexperiències parlen de valors d'entre2.000 i 3.000 kg. Per tant, sembla queel potencial productiu és elevat. Elspreus de la pinya, però, no són cons-tants.

C

"Cal un canvi en la gestió actual del pi pinyerper orientar aquestes masses a la produccióde pinya”

FamadasJosep

e n t r e v i s t a

En Josep Famadas és fillde rematants. Concreta-ment, n'és la quartageneració. Des de sempres'ha mogut en boscosde pi pinyer a la comarcadel Maresme i del Vallès.És enginyer agrònomi enginyer tècnic forestalde formació i en l'actua-litat també és vicedegàdel Col·legi Oficiald'Enginyers TècnicsForestals de Catalunya. L'any 2003 va començara aprofundir en laproducció de pinyai en el procés de l’empelto d’empeltat.D'aleshores ençà s'haconvertit en un experti en un gran defensordel pi pinyer destinata la producció de pinya./ Josep M. Tusell.

El preu de la pinya no és sempre el mateix?No. La pinya té anualment un preu moltsemblant de sortida a l'inici de temporada,sigui un any bo o no. Els darrers anys haestat de 0,30 euros/kg. Segons la compe-tència que hi ha entre els compradors elpreu va pujant, tot i que al final totes lespinyes van al mateix destí. Sense anar méslluny, fa un parell d'anys al Maresme vaaparèixer una empresa italiana que s'em-portava la pinya i en 15 dies el preu de lapinya es va doblar. Va arribar als 0,70euros/kg. Hi ha, doncs, molt de marge perals intermediaris.

Depèn totalment de l'oferta i de la deman-da...Bé, no del tot. De demanda sempre n'hi ha.És un producte de qualitat. El mercat finalmés important és a Itàlia, per a l'elaboracióde la salsa pesto. El preu final suposo que hade ser un i és la competència entre compra-dors el que marca el preu de compra als queabasten les pinyes. Si una empresa italianaestà disposada a instal·lar-se al Maresme icomprar pinyes per tota la Península forço-sament cal pensar que es tracta d'un pro-ducte interessant.

Recuperant la seva experiència personal iprofessional, què va passar després de lavisita a Castelló?Que les incògnites i el meu interès per lapinya i pel pi pinyer van anar a més. Sortosa-ment, el 2004 vaig coincidir amb en CarlesVaello, propietari agroforestal a l'Empordà,preocupat pel baix rendiment de la seva fin-ca. Economista de formació, en Carles vaanalitzar alternatives al conreu tradicionalde cereal i de bosc de pi bord de la propietat.Va descartar productes en aquells momentsde moda com la vinya i l'olivera i va veure enl'elevat preu del pinyó una alternativa aestudiar. Gràcies a un amic comú vam inter-canviar idees que es van plasmar en elPTGMF de la finca, on s'optava per l'orienta-ció de l'explotació cap a la producció intensade pinya, que inclou l'empelt. Des d'aleshoreshem plantat unes 47 ha de pi i està previsten dues campanyes més d'arribar a les 80.

Enguany, començarem a empeltar. El baixcost de manteniment de les plantacionsforestals i el preu final del pinyó en blancvan ser determinants per al propietari perdecantar-se per aquesta opció. Un altremoment interessant del meu aprenentatgevan ser les jornades de Profor, a Valladolid,l'any 2006.

I a Valladolid, què hi va descobrir?Vaig descobrir una comarca dedicada alpinyó. Valladolid és el nucli mundial mésimportant productor de pinya i de pinyó enblanc, a banda del primer productor català,que també s'ha instal·lat a la província. Lesempreses compren pinya a tota la Penínsu-la. Les produccions més importants són aAndalusia, Extremadura i Portugal, a bandade Valladolid i Catalunya. Una situació querecorda -exceptuant Valladolid- la del suro.Als anys seixanta del segle passat, a Valla-dolid no es collien pinyes pels problemescausats per un barrinador del fruit, i va serun altre enginyer de l'Icona qui va veure lacapacitat de produir dels boscos i realitzàtractaments a gran escala. Des d'aleshores,s'ha desenvolupat un sector productiu quevaloritza el bosc de pi pinyer. En algunessubhastes s'arriba a pagar fins a 24.000euros per a la recollida de la pinya. I aixòcada any!

L'empelt de Valladolid era el mateix que elde Castelló?No. Els boscos són naturals i no estanempeltats. L'orografia és completament pla-na, situats sobre terrenys arenosos i sensesotabosc, ordenats des de fa anys, amb unsplans d'ordenació que s'executen i en cons-tant revisió. El tractament del bosc és debosc irregular. La mecanització de larecol·lecció mitjançant vibradors és total. Hiha més de 50 màquines treballant a la pro-víncia. Aquest és un bon indicador de lacapacitat productiva de la zona. Quant al'empelt, no està estès pel tipus de bosc, quede manera natural ja exploten. Amb tot, hiha experiències molt interessants en viversde la Junta. En aquest cas l'empelt és de pin-yer sobre pinyer.

Desembre de 2008catalunyaforestalentrevista33

“La reivindicaciódel CFC és unpas endavant”

Com veu que des delConsorci Forestal deCatalunya es demanila modificació del'ordre que regula larecollida i la comer-cialització de la pin-ya a Catalunya?

És un pas endavant.No pot ser el quesucceeix ara. No n'hiha prou amb el car-net de recol·lector iles autoritzacionsd'algunes finques perrecollir les pinyes detot un municipi ocomarca. Tot el quesigui regular el mer-cat és benvingut inecessari. Ara bé,repeteixo: crec quetambé cal la iniciati-va privada i canviarels models de gestió.Els boscos productorsde pinya són boscosde futur, ja que s'a-dapten al canvi cli-màtic i a més mante-nen una càrrega decombustible baixa.

34entrevista


Però l'empelt té unes dificultats i unsinconvenients...Sembla ser que l'èxit de l'empelt no és fàcil.Però les experiències vistes fins ara són moltengrescadores ja que tant a Castelló com aValladolid les plantacions han funcionat. AAndalusia la Junta ha plantat més de 500 haamb pi empeltat. En aquest cas, però, l'em-pelt era al viver, previ a la plantació. Uninconvenient important per a l'empelt és quela pua de pi pinyer no és un material vegetalcertificat i per tant no és comercialitzable.Hem de veure d'on treiem la pua per a la fin-ca de Can Pagès, a l'Empordà. Cercar-la envivers de l'Administració i com a materialexperimental o bé recollir-la nosaltres direc-tament de l'arbre.

Així, doncs, creu que amb el pi pinyerencara hi ha camp per investigar?Sé que l'any passat l'IRTA va començar aposar-se amb el pi pinyer i van fer una expe-riència, però en desconec el resultat. Com solpassar, no hi ha contacte entre el món de lainvestigació i el sector privat. En aquest sen-tit, val a dir que nosaltres ens brindem aqualsevol col·laboració amb l'Administració iaquest hivern intentarem contactar-hi. Caluna base científica que permeti que l'expe-riència de Can Pagès sigui exportable.

Tot el que ens ha explicat al voltant del pipinyer i de l'empelt fa referència a boscosque parteixen de zero, però quina és larealitat d'aquells boscos actuals que tenenpi pinyer destinat a la producció de fusta? Bé, jo començaria pels boscos en millorscondicions per a la mecanització, és dir, elsmés planers. Cal una gestió de la massaorientada cap la producció de pinya. Un

aspecte que cal remarcar és que tots elsarbres tenen capacitat de produir pinya.Tots?La capacitat per produir pinya la tenen tots,si més no per assolir una producció mitjana.Ara bé, en les masses envellides o molt den-ses és difícil de potenciar la producció defruit ja que les capçades resten comprimidesi no desplegades. Cal fer incidir la llum sobreles capçades, tal com assenyala en JoanBotey. En aquest sentit, aconsellaria treballaren boscos amb una densitat mitjana per sotadels 400 peus/ha. És important canviar elsmodels de gestió que potencien el bosc mixtamb planifolis per models que cerquin mas-ses monoespecífiques que permetin el pas dela maquinària de recol·leció. Un model sem-blant als aprofitaments silvopastorals de lesdeveses. En aquest sentit, és important queel propietari prengui la iniciativa i aposti perla pinya en les zones planeres on ja hi ha pipinyer. Les produccions actuals de fusta illenyes està demostrat que avui no són ren-dibles. No val excusar-se en el robatori deles pinyes per no pensar en aquest recurs.

És cert que molts propietaris no acaben de ferel pas pel problema dels robatoris de pinyes...Crec que ha de ser la propietat la que tiri delcarro i no esperar que l'Administració hoarregli tot. Si hi ha inversió particular l'Ad-ministració és veurà obligada a respondre.Més enllà dels robatoris de pinyes, el granproblema és que amb els models de gestióactuals que potencien la fusta deixem debanda el fruit i això ha de canviar. Cal tenir-ho en compte perquè encara que es reguli lacomercialització, la pinya no serà rendible siels models de gestió continuen sent elsmateixos que fins ara.

Informat iu cata là de l bosc i e l medi natura l

NOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestalwww.diariforestal.com

Grup Nació Digital

(Foto: Josep Famadas)

interior catalunya forestal 94 · entrevista josep famadas: “cal un canvi en la ... jo li deia...

Documents