100

desembre 2009

Future forest - El canvi d’usos del sòl i l’expansió del

pi negre al Pirineu català - Èxit de participació dels cursos

d’aclarides - Conclusions de les jornades de biomassa

El pi insigne - Entrevista a Joan Garolera, silvicultor

Cent númerosd’informació

forestal

Cent númerosd’informació

forestal

Future forest - El canvi d’usos del sòl i l’expansió del

pi negre al Pirineu català - Èxit de participació dels cursos

d’aclarides - Conclusions de les jornades de biomassa

El pi insigne - Entrevista a Joan Garolera, silvicultor

ISO 9001:Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:Sistema de gestió i certificació

mediambiental

Elemental Chlorine-Free

es refereix a papers

fabricats amb cel·lulosa

que no ha estat blanquejada amb

cloro gas. Garanteix uns mínims

continguts de clor en el paper

Desembre 2009núm. 100

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Josep M. Vila d’Abadal, Rosendo Castelló,

Ramon Bosch, Jordi Boix,Nazari Alibés, Josep Maria de Ribot

i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Miquel Macià, Eduard Rojas i Briales, XavierClopés, Jorge Heras, Aitor Améztegui, LluísColl, Igansi de Ribot, Albert Bosch, Josep M.

Riba, Manel Martínez.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

Edició tancada el dia 25 de novembre de 2009

.......................................

Foto de portada:Consorci Forestal de Catalunya

Editorial: “El Consorci ha de continuar la seva tascaamb els principis renovats”

Catalunya Forestal, cent nùmeros d’informació forestal

Future Forest. Com fer que el canvi climàtic passid’amenaça a oportunitat per a la gestió forestal

El canvi d’usos i l’expansió del pi negre al Pirineu català(1956-2006)

La jornada “Logística i aprofitament de la biomassaforestal” reuneix un centenar de persones a la SelvaEl marcatge d’aclarides, una eina clau per a la gestióforestal sostenibleLa Llei de Contractes de Conreu

Espècies forestals: Pi insignePlagues i malures: Cerambícid perforador d’eucaliptusMeteorologia: Les polítiques contra el canvi climàticPublicacions / Agenda

Joan Garolera, silvicultor

5

6

9

15

18

20

22

24272931

33

publicació 100

tema de fons

estudi

activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumari

Desembre de 2009catalunyaforestal

Amb el suport de:

El Consorci ha de la seva tasca amb els

5 editorial

Desembre de 2009catalunyaforestal

rribar al núm. 100 de la revista del Consorci Forestal, Catalunya Forestal em fa reflexionar pro-fundament i em planteja moltes qüestions, dubtes, enyorances i esperances.

Les enyorances em porten als inicis de l'actual etapa del Consorci amb l'Emili Garolera al cap-davant de la recuperació d'aquesta eina tan valuosa, amb el suport d'en Josep M. de Ribot i en

Miquel Massaneda. Quin luxe! no? Aquell Consorci defensava un sector ben estructurat que aportavagrans beneficis al país i que començava a veure perillar el seu futur, sobretot per l'inici de la intervencióinconscient de l'administració, forçada per una opinió pública totalment desconeixedora del món forestali, en general, del rural. Llavors l'activitat forestal encara era rendible i teníem grans discussions sobretemes tècnics que afectaven a la gestió per millorar els resultats econòmics de les extraccions de fusta illenyes.

Mentrestant, el país començava a crear tot un sistema de control per evitar una suposada pràcticaforestal negativa per part la propietat privada catalana que, en realitat, no existia. Alhora, vèiem coml'entrada al Mercat Comú Europeu ens obligava a competir en condicions d'alta inferioritat amb les fus-tes dels nostres veïns d'Europa, sense cap protecció de l'Estat espanyol. S'iniciava, doncs, un cicle econò-mic que ens ha portat a la profunda crisi actual amb un sector productiu, de treball i manufacturer enperill real de desaparició. Un sector que es manté gràcies a la tossuderia del nostre medi, que no permetde cap de les maneres la desaparició de la gestió.

Durant aquests anys ens hem dedicat doncs a defensar-nos fent propostes en tots els àmbits, peròsobretot orientades a tenir el reconeixement de la societat a la nostra gestió -que ve de molt lluny-, ique, tal com es pot constatar, és del tot positiva. No tindríem els boscos actuals -amb gran riquesa biolò-gica i valor paisatgístic- si abans no hi haguessin hagut gestors responsables i amants de la seva feina. Ino en podríem gaudir si aquests no haguessin estat rendibles i font de riquesa durant altres períodes dela nostra història.

Em crea dubte, doncs, la gran dedicació a aquesta important tasca que ha comportat que des del Con-sorci ens apliquéssim principalment a fer propostes de tota mena, tant estructurals com polítiques. S'haaconseguit un sistema de relació de l'administració amb la propietat privada forestal únic al món, que haportat a nivells de compromís alts per part nostra de forma unilateral i cap per part de la societat catala-na envers nosaltres. Ben segur que s'havia de fer, i a més, això ens permet afrontar el futur amb el con-venciment de la feina feta. Però encara no hem aconseguit canviar l'opinió pública de manera substan-cial en el que era la base de la nostra activitat quan vam publicar el núm. 1 del Catalunya Forestal: lagestió econòmica és imprescindible.

Tots aquests anys no hem defensat suficientment la producció ni els mecanismes per trobar solucionsa la crisi, tant tècnics com també polítics; no els hem treballat suficientment. Els nostres successiusgoverns han restat totalment insensibles a nosaltres i, per tant, al bosc. També en som responsablesnosaltres. Però, últimament, arriba una escletxa d'esperança i ens diu que el bosc pot tornar a ser ener-gia, com en èpoques de la nostra història que varen necessitar de controls reals per l'alt valor, no per lamala gestió, segons ens explica en Martí Boada a la seva Història dels boscos de Catalunya. La biomassacom a font d'energia és ja una realitat a altres països europeus i ens permet pensar que a casa nostrafinalment podrem veure projectes de tota mena que donaran sortida a aquest gran valor que és l'energianeta i renovable procedent del bosc, arribant, per tant, la recuperació econòmica de l'activitat forestal, lasilvicultura i la recuperació del sector en general. No serà fàcil, s'alçaran veus en contra que pronostica-ran els mals de la utilització de la biomassa i que aquesta ha de portar a la desaparició del bosc, però ésara quan el Consorci -sense abandonar la línia portada fins avui- ha de defensar la necessitat de l'explo-tació energètica del bosc com a fet cabdal per a la persistència del nostres sistemes forestals, plantantcara i superant tots els problemes per fer possible el projecte de país, com sempre hem fet.

100 números són molts, però encara n'hem de fer 100 més.Abans d'acabar aquesta particular i agosarada reflexió, voldria felicitar molt especialment tots el

col·laboradors i redactors, a més dels responsables del Catalunya Forestal. Moltes gràcies.El Consorci ha de continuar amb la seva tasca, ara amb els principis renovats que varen iniciar l'Emili,

en Josep Maria i en Miquel.Moltes felicitats a tots els consorciats.

A

Josep M. Vila d’Abadal

President del ConsorciForestal de Catalunya.

continuarprincipis renovats

‘evolució negativa que ha patit el sec-tor forestal des del punt de vista de lagestió i la producció ha fet molt

necessari que la societat tingui accés ainformacions i opinions solvents sobre eltema. Al mateix temps, l’avanç de les doctri-nes presumptament mediambientalistes quepretenen pontificar sobre el bosc, però desdel desconeixement absolut, han posat demanifest la necessitat creixent que els pro-fessionals del sector facin arribar a l’opiniópública unes concepcions més reals i fona-mentades sobre l’evolució dels sistemesnaturals i els fruits que donen a la societat.

Aquesta és la tasca comunicativa que vaentendre que calia portar a terme el Consor-ci Forestal des de principis dels anys 90:assumir el rol social de prescriptor en qües-tions forestals al nostre país.

En aquesta funció, la creació del Catalun-ya Forestal ha tingut un paper clau, des deles seves edicions més o menys artesanalsdels primers anys fins a l’actual model derevista de qualitat, tant pel que fa a l’ús delcolor, l’elecció del tipus de paper, la rellevàn-cia de les seves firmes i la notorietat delconjunt dels seus destinataris.

Els arxius del Consorci estableixen que laprimera referència a una publicació establela va fer Miquel Massaneda a la reunió dejunta del 9 de juliol de 1990.

La revista com a tal va sortirimpresa el gener de 1991 i teniaformat díptic. Com a curiositat, caldir que la capçalera es va muntaramb el llegendari letraset manual,lletra per lletra. Els textos es pica-ven a màquina i es portaven a laimpremta perquè es muntés. Lespersones que la coordinaven erenPere Campeny, secretari, i Margari-ta Rovira, amb el vist-i-plau de laJunta. La publicació de la revistaha estat possible gràcies a la parti-cipació de moltes persones(col·laboradors, anunciants...), des-tacant-ne els noms de Pere Cam-

peny, Margarita Rovira, Josep M. Tusell,Eduard Rojas... entre d’altres que hi handedicat molt i molt d’esforç.

El segle XXI, comunicació múltiple

Ara, a l’entrada de la segona dècada del segleXXI, la funció de la revista ja és compartida perla presència a la xarxa Internet (www.fores-tal.cat), que s’haurà d’anar incrementant ambel reforç del que s’anomena la identitat digitalcorporativa, en aquest cas del Consorci, entots els àmbits de la xarxa telemàtica: vídeos,àlbums de fotos, espais socials...

En aquest context, la revista impresa hade cobrir l’espai de la presència física en elsllocs que són determinants per al sectorforestal i del medi ambient en general,resumint amb tanta claredat com serenitatels punts de vista que l’entitat vol fer arri-bar a la societat, amb una estratègia no pasde foguerada, sinó de perseverància i desolvència acreditada. Esdevenir i consoli-dar-se com a referència imprescindible,aquesta és la fita.

activitat 6Desembre de 2009catalunyaforestal

Miquel Macià

Periodista de Vic.Membre del ConsorciForestal de Catalunyades de 1983.

Catalunya Forestal, 100 números

L

Imatge superior:Portada del número 1del Catalunya Forestal,corresponent al generde 1991.

Imatge inferior:Portada del número 98(agost de 2009)

Arrels i futur de les estratègiesde comunicació del Consorci Forestal

es del començament de la professio-nalització del Consorci el 1992, lacomunicació va ser una clara prioritat

tot i els minsos recursos que s'hi posavenaleshores i la falta de tradició en aquestàmbit al sector a Catalunya i mes enllà. Aprincipi de 1994 es va contractar els serveisd'una empresa de comunicació un cop es vafer palès que els intents de fer una comuni-cació sense un suport periodístic suposavaun esforç sense resultats.

El primer pas fou el cobriment de la Jorna-da que sobre Fusta i Construcció se celebrà aBarcelona al final de 1993 i que comptà ambel suport d'un periodista, amb un resultatsatisfactori. La confluència d'una qüestióverge als mitjans, la professionalitat i dedi-cació del Grup Cinco i la coincidència ambels incendis del 1994 posicionaren de cop elConsorci clarament al món mediàtic català,tot generant sinergies, també, amb els culti-vadors d'arbres de Nadal i amb els JARC a lesprimeres eleccions a les Cambres Agràries denovembre de 1994. Amb alguns daltabaixos,la presència del Consorci com a veu forestalmés autoritzada i rellevant a Catalunya s'hapogut mantenir fins avui.

Respecte al Catalunya Forestal, la sevaedició es va anant millorant incloent-hi uncollage de les presències als mitjans decomunicació escrits, si bé no es va poder ferel pas a una revista formal com passaria méstard. Malgrat una presentació més domèsti-ca, els editorials reflectien el pensament delsector forestal català al llarg d'aquellsmoguts anys i ens consta que rebien unaespecial atenció per part dels responsablespolítics d'aleshores.

7 activitat

Desembre de 2009catalunyaforestalCatalunya Forestal, 100 números

D

La comunicació al Consorci Forestalde Catalunya (1992-1998)

Eduard RojasBriales

Gerent del CFC(1992-1998). Actualsubdirector de l’ET-SIA/UPV i degà delCol·legi d’Enginyersde Monts-CV

Des de 1994, el ConsorciForestal és la veu mésautoritzada del sectorforestal en el mónperiodístic de Catalunya

Portades del CF:

Núm. 44(gener-març de 1998)

Núm. 38(juny-agost de 1996)

Núm. 35octubre-desembre de 1995).

partir de l'any 2000, la revista Cata-lunya Forestal, fruit de l'acord entre elConsorci i JARC, deixa de tenir entitat

pròpia per incorporar-se dins dels contingutsgenerals de la revista Món Rural. De seguida,però, ja es veu que el poc espai disponible noés suficient per encabir el volum de notícies iarticles relacionats amb el món forestal que esgeneraven des del Consorci.

Va ser a partir d'aquí que amb el llavors pre-sident Josep M. Vila d'Abadal vam tirar enda-vant una revista amb format diari i a dues tin-tes (el verd i el negre). Això passava l'abril del2001 amb el número 49 del Catalunya Fores-tal, edició que es distribuïa com a suplementforestal de la revista Món Rural. En aquellsmoments els recursos humans que es podiendedicar a la revista eren limitats i en moltesocasions el material disponible es basava enactivitats de l'associació (viatges, jornades...) ien alguns articles de divulgació. També elsmitjans destinats per editar la revista no erenels mateixos. Una anècdota que no podemoblidar és les anades i vingudes, juntamentamb en Miquel Macià fins al Coll de Revell.

Aquí, per ser un punt mig entre la sevaoficina i la nostra,fèiem l'intercanvide fotografies, tex-tos i material per ala revista.

Més endavant jautilitzàvem internetper enviar-nos elsarxius, però no vaser fins a la comprad'una càmera digi-tal que ens vamestalviar completa-ment aquelles tro-

activitat

Desembre de 2009catalunyaforestal

bades a Coll de Revell que a vegades ens per-metien fer un cafè i moltes altres ens obliga-ven a fer el traspàs de la informació amb unhola i un adéu.

Amb aquest format dur i a voltes difícil dellegir, perquè no dir-ho, es va arribar al juliolde 2006, amb l'edició del Catalunya Forestalnúmero 80. Aquest número ja tenia una caradiferent, el format de revista i amb els contin-guts a color que té en l'actualitat. Disposard'una persona entre l'equip professional delConsorci que s'encarregués de l'edició de larevista va permetre en el seu moment ampliarels continguts i dotar la revista de seccionsfixes (fitxes de plagues, meteorologia, espè-cies... ).

Amb aquest format i estructura hem arribatfins al número 100 del Catalunya Forestal. Haestat una bona caminada on cada aparició dela revista ha estat el fruit palpable de tot l'es-forç d'un equip petit, però generós en dedica-ció, que hi ha darrera de cada publicació.

En moltes ocasions ha estat difícil seleccio-nar els continguts adients, en d'altres ens fal-taven pàgines per poder encabir tot el mate-rial que ens hauria agradat publicar i enalgunes altres ocasions la periodicitat bimen-sual de la seva publicació ens obligava a pen-sar en la següent revista quan just veníem detancar l'anterior edició.

Actualment, la revista contempla una ves-sant de difusió de les activitats del ConsorciForestal de Catalunya i també una part decontinguts tècnics. Amb el temps hem d'a-conseguir difondre amb més força els èxits iactivitats del Consorci, alhora que també hemd'aconseguir dotar de major contingut tècnicla nostra revista, de manera que es responguia les ànsies d'informació i de divulgació delslectors del Catalunya Forestal.

A

8

Fotos:

- Portada del número 65,del desembre de 2003.- Portada del número 80,de juliol de 2006.

Catalunya Forestal 2000-2009

Josep M. Tusell

Responsable del’Àrea Tècnica delConsorci Forestal deCatalunya i codirec-tor de la revistaCatalunya Forestal

Catalunya Forestal, 100 números

AgraïmentCatalunya Forestal agraeix la i mpli caci ó

i col·laboració de tots els qui han fetpossible la seva existència.

9 tema de fons

Desembre de 2009catalunyaforestal

Com fer que el canvi climàtic passid’amenaça a oportunitat per a la gestió forestal

mb independència de les opinionsque cadascú pugui tenir, el canvi cli-màtic que s'està produint com a con-

seqüència de l'increment en la concentracióde determinats gasos a l'atmosfera és un fetindiscutible. Les evidències d'aquest canvisón clares fins i tot en climes mediterranis,on la irregularitat n'és una de les caracterís-tiques. Les interrelacions entre el canvi cli-màtic i els ecosis-temes forestalstenen dos vessants.En primer lloc, espoden analitzar elsimpactes que origi-na el canvi climàticals boscos i, sego-nament, l'efecte demitigació del canviclimàtic que potoriginar la vegeta-ció forestal com a conseqüència del seupaper com a embornal de carboni.

Una qüestió d'escala

Però per tenir una idea de les repercussionsd'aquest canvi climàtic sobre els boscos, ipoder prendre decisions adequades pel quefa a gestió forestal, cal concretar l'escala del'anàlisi.

Per una banda, els escenaris de canvi cli-màtic no són els mateixos a tot el planeta jaque, tot i la tendència a un augment genera-litzat de les temperatures, no són de lamateixa magnitud a totes les zones. Pel quefa a les precipitacions, les previsions no sóntan clares, però són de diferent signe segonsles zones: hi ha llocs on es preveu un aug-ment, en d'altres llocs està prevista una dis-

minució i en d'altres el més significatiu ésuna modificació en el patró de distribució.

Però també resulta indispensable situarl'estat dels boscos al seu entorn natural,social i econòmic, ja que en ocasions el queresulta un fet a escala global pot resultarcontrari a escala local. Per exemple, la desfo-restació en zones tropicals està consideradacom una de les causes del canvi climàtic,

atès que la pèrduade grans superfíciesboscoses origina unimpacte molt signi-ficatiu en el balançglobal del carboni.

Per contra, a Cata-lunya, com en lamajor part dels paï-sos europeus, l'anà-lisi ha de ser dife-rent. En aquest cas,

ni la superfície forestal disminueix ni tampocho fa la quantitat d'arbres. Malgrat algunsfactors negatius, preval la tendència de l'a-bandonament rústic a causa de la manca derendibilitat econòmica de la gestió agrària(agrícola i forestal).

El cas de Catalunya

A més de l'increment generalitzat de lestemperatures a tot el planeta, al sud d'Euro-pa hi ha una tendència cap a una disminucióde les precipitacions i, sobretot, a una modi-ficació en la seva distribució, amb un lleugerincrement de la quantitat i la intensitat deles precipitacions a l'hivern i una disminuciómés important a l'estiu.

Tot i que una de les característiques delclima mediterrani és la irregularitat de les

Xavier Clopés i JorgeHeras

Servei de GestióForestal (DMAH)

Future ForestA

Figura 1

Figura 1:Interrelacions entre el canvi climàtici els boscos.

10tema de fons

Desembre de 2009catalunyaforestal

precipitacions, el canvi climàtic està origi-nant que s'accentuï aquesta irregularitat ique augmenti la freqüència de fenòmensmeteorològics extrems (sequeres, aiguats,ventades…). Aquests canvis en les pautesmeteorològiques, junt a la conjuntura socio-econòmica dels boscos catalans -on s'estàabandonant la gestió per manca de rendibili-tat econòmica-, provoquen un efecte sinèr-gic. És a dir, que l'efecte provocat sobre elmedi forestal pel canvi climàtic, juntamentamb l'abandonament de la gestió, tenenalhora una repercussió major que la sumadels efectes que tindrien les dues circums-tàncies per separat.

Pensem, per exemple, en l'efecte que tindràun augment de la temperatura i una dismi-nució de les precipitacions estivals en unesforests que han estat gestionades durant unsanys però on no s'ha fet gestió des d'alesho-res (p.ex.: reforestacions efectuades els anyscinquanta als setanta). Evidentment, l'incre-ment del risc de sequera serà molt mésimportant que si les finques haguessin estatben gestionades. Aquest efecte és extensiu aaltres riscs, com les plagues i malures o elsincendis forestals.

També, cal emmarcar el canvi climàtic enel canvi global: internacionalització del mer-cat dels productes forestals, canvis en l'úsdel sòl, pèrdua de població rural, aparició denous patògens, espècies, increment de la fre-qüentació i de la normativa reguladora...

Un dels efectes del canvi climàtic que s'es-tà començant a apreciar és la seva incidènciaen la dinàmica natural de substitució d'espè-cies. Tot i que aquest impacte s'ha d'emmar-car en una escala de temps major i que tam-bé està influenciat per altres circumstàncies,ja és palès a les zones de transició, on lesespècies principals es troben al límit de laseva àrea de distribució.

La tendència és que les comunitats méstermòfiles i xeròfiles s'expandiran. Les pine-des de pi blanc i els alzinars desplaçaranrouredes o pinedes d'altres espècies. Fora del'àmbit pirinenc, les rouredes desplaçaranpinedes de pi roig (p.ex. al Lluçanès) i lesfagedes disminuiran la seva superfície (p.ex.al Montseny).

A les zones més extremes de temperatura o

sobre sòls prims, es poden produir assecadesde les rouredes a l'estiu, entrant en unadinàmica regressiva cap a comunitats arbus-tives. També, s'han patit situacions de mortd'alzinars per sequeres severes (p. ex. al solellde la Serra de Bellmunt, els anys 1994, 1998i 2003).

Dos efectes que cal tenir presents són el dela sequera acumulada i el de la protecció quedóna la vegetació dominant a les espèciesdominades. Aquests efectes poden ocasionarque la sequera es produeixi un any no massasec i afecti l'espècie principal i no les acom-panyants, que poden ser menys xeròfiles (p.ex. secada de la pinassa als voltants de laPanadella, l'any 2008).

Canvi climàtic i gestió forestal

Davant el canvi climàtic, cal tenir presentsels escenaris climàtics futurs en tots els ins-truments de planificació, i promoure unagestió forestal sostenible que faciliti l'adap-tació dels ecosistemes forestals.

La gestió forestal ha d'afavorir la vitalitatde la coberta vegetal, per manera que siguimenys vulnerable a l'increment dels riscsnaturals (sequera, incendis forestals, pla-gues...) que està provocant el canvi climàtic itambé perquè millori el seu paper d'embornalde carboni.

Tenint en compte l'increment de les incer-teses, un dels criteris que s'ha de potenciarés la prudència. S'hauran d'afavorir les mas-ses mixtes i la diversitat d'espècies (princi-palment, les que tenen menor requerimentshídrics) perquè augmenti la capacitat derecuperar-ne l'estabilitat davant de pertor-bacions (resiliència). Els sistemes de gestióhan de ser més acurats i flexibles i han dedonar alternatives.

Tot i que manca coneixement científic, lacertesa que es produirà un increment de riscsobliga a no endarrerir la presa de decisions.Per altra banda, hi ha experiències suficientscom per poder orientar determinades deci-sions de gestió.

Un dels exemples més coneguts a Catalun-ya és el dels estudis efectuats pel CREAF aPoblet, dels quals es pot extreure la recoma-nació de fer aclarides als alzinars de rebrot

Caldrà afavorirles masses mixtesi la diversitatd'espècies(principalment,les que tenenuns menorsrequerimentshídrics) perquèaugmenti lacapacitat derecuperar-nel'estabilitatdavantde pertorbacions

tema de fons 12Desembre de 2009catalunyaforestal

excessivament densos per millorar l'estathídric dels peus restants i per disminuir-ne lamortalitat en períodes desfavorables.

També, semblen evidents recomanacionscom fer clares i aclarides a les reforestacions,promoure la barreja d'espècies o tendir apotenciar les espècies més termòfiles i xerò-files.

Finalment, convé emmarcar les actuacionsforestals a les polítiques agràries i territo-rials, i promoure mesures com la transfor-mació a pastures o la plantació forestal deterrenys agrícoles marginals.

Què és FUTUREforest?

FUTUREforest és un projecte europeu (INTE-RREG IVC) que té com a objectiu l'intercanvid'experiències entre països europeus sobreels efectes del canvi climàtic en la gestió

dels boscos i l'elaboració d'estratègies idirectrius de gestió.

Participen en aquest projecte les admi-nistracions o les institucions oficials derecerca forestal de Brandenburg, Gal·les,Auvèrnia, Catalunya, Letònia, Bulgària iEslovàquia.

Té una durada de tres anys (fins al30/09/2011) i està estructurat en setblocs temàtics, cadascun coordinat per unsoci: gestió de l'aigua, conservació desòls, biodiversitat, producció (fusta ialtres), qualitat de l'aire i captura de car-boni, riscs naturals (incendis, sanitatforestal…) i comunicació, difusió i trans-ferència.

Cal destacar la gran diversitat que exis-teix no només entre els boscos dels dife-rents socis, sinó també entre la situaciósocioeconòmica dels mateixos països, queno només no perjudiquen els objectius delprojecte, sinó que l'enriqueixen: en oca-sions uns podem aprendre d'altres i end'altres es detecta el que hem d'aprendrejunts. Per exemple, hi ha països als qualsel canvi climàtic els suposa un escenarid'increment considerable de la producti-vitat forestal i estan molt interessats entemes de genètica forestal per triar elsclons més adients, mentre que d'altresestem més interessats en els aspectes

genètics per localitzar els genotips mésadaptats i garantir la diversitat genètica.

Conferència a Catalunya

Els proppassats dies 6 i 7 d'octubre va tenirlloc a l'Institut Botànic de Barcelona la Con-ferència de FUTUREforest, en la qual vanparticipar més de 130 experts i tècnics delsset socis, així com responsables polítics delsdiferents països (foto 1).

La tarda del dia abans de la conferència, vacelebrar-se una reunió entre representatsd'associacions de propietaris. Ateses lesrecents reprivatitzacions de moltes propie-tats forestals en alguns dels països socis, hiha molt d'interès a compartir experiènciesamb associacions de més tradició.

El primer dia de la conferència, que va serinaugurada per la senyora Núria Buenaven-

Foto 1

Foto 2

Foto 1:Assistents al Congrésde FUTUREforest.

Foto 2:Presentació del projecteFUTUREforest al Parlamentde Catalunya.

tura, directora general del Medi Natural, esva treballar en grups paral·lels, tant per blocstemàtics com per regions. L'endemà, el sen-yor Francesc Baltasar, conseller de MediAmbient i Habitatge, va presidir la conferèn-cia oficial, en què els caps de les diferentsdelegacions van fer una presentació del seupunt de vista, per acabar amb la conferència"Adapting forest manegement to climatechange: a challenge", impartida pel Dr. Car-les Gràcia (CREAF-UB).

Posteriorment, els caps de les delegacionsvan anar al Parlament on van tenir una tro-bada amb la Comissió de Medi Ambient iHabitatge.

Finalment, es va fer una visita alParc de Collserola, on es van explicarles particularitats de la gestió d'unparc periurbà.

La importància de la comunicació

En aquest projecte es vol incidir par-ticularment en els aspectes de comu-nicació i de divulgació. Cal tenir pre-sent que hi ha altres projecteseuropeus sobre canvi climàtic i gestióforestal: ECHOES (COST), MONTES(CONSOLIDER), però es considera queFUTUREforest ofereix l'oportunitat deposar en contacte diferents agentsdirectament afectats dels països socis(p.ex. propietaris forestals) i facilita laimplicació dels gestors i dels respon-sables polítics a diferents nivells.

La preocupació per la diferènciaentre la percepció pública de la ges-tió forestal i la realitat s'ha tornat aposar de manifest en la darrera reu-nió del Comitè Forestal Permanent dela UE (08/10/09). A l'esmentat Comi-tè s'hi va presentar un estudi queanalitza aquest aspecte i les conclu-sions confirmen la situació d'unaopinió pública esbiaixada com a con-seqüència d'una informació defec-tuosa.

Així, per exemple, gairebé el 60%dels ciutadans de la UE creu que lasuperfície forestal del seu país dismi-nueix (front a un 15% que creu el

contrari). Amb aquest punt de partida noresulta estrany el fet que la majoria opinique els principals beneficis que proporcionenels terrenys forestals són la “preservació dela biodiversitat", seguit de "l'ús recreatiu", oque després dels incendis forestals el princi-pal risc a què estan sotmesos els boscos és a"una gestió forestal dolenta".

Una altra raó per treballar en la millora dela informació, l'educació i la comunicaciósobre assumptes forestals és que la percep-ció que confronta o fa incompatible la fun-ció dels boscos com a proveïdors de matèriesamb la de proveïdors de serveis sembla que

tema de fons13Desembre de 2009catalunyaforestal

tema de fons 14Desembre de 2009catalunyaforestal

Bibiografia(1) ALMAGRO, C iALTRES, El futuro enllamas: Cambio climá-tico y evolución de losincendios forestales enEspaña, GREENPEACE,2009(2) BARON, C., "Bos-ques: un impulso parasalir de la crisis", Pan-da, num 106, WWF,2009(3) DIVERSOS, Impactsof climate change oneuropean forests andoptions for adaptation,EFI-BOKU-INRA-IAFS(pendent de publica-ció).(4) GRACIA, C. iVIGUÉ, "El canvi climà-tic: un repte pels nos-tres boscos", XXV Jor-nades TècniquesSilvícoles, ConsorciForestal de Catalunya,2008(5) GREENPEACE(SOTO, M.A.), "Fes-teamic dels arbres",Ajuntament de Barce-lona (Guies d'educacióambiental, num. 28),2006(6) RODRÍGUEZ-SOALLEI-

RO, R. i CALAMA, R. COSTaction FP0703-ECHOES.Country report. Spain (pen-dent de publicació).(7) WWF, Incendiómetro

2009: bosques en peligrofrente al cambio climáti-co, WWF, 2009.

- Tots els forestals (propietaris, gestors,empresaris, professionals...) i els respon-sables de les administracions hem d'assu-mir que el canvi climàtic, juntament ambaltres circumstàncies englobades dins del"canvi global", estan provocant unsimpactes importants en els ecosistemesforestals de Catalunya, tot incrementantde manera significativa determinats riscs(sequera, incendis, plagues...). A més, l'es-tat actual dels boscos (amb una tendèn-cia a l'abandonament de la gestió) i lasituació socioeconòmica agreugenaquests riscs. - L'única eina per minimitzar els impactesnegatius és la gestió forestal, que calpotenciar de manera important i urgent.- Tot i les incerteses i mancances deconeixement, ja hi ha experiències sufi-cients, tant per fer propostes de directriuspolítiques com per fer determinadesrecomanacions de gestió.- Perquè hi pugui haver l'impuls públicnecessari a la gestió forestal resultaimprescindible que hi hagi un ampli

acord en el diagnòstic i en les propostes,tant entre el sector forestal com entretots els agents socials. - Resulta fonamental potenciar la infor-mació i comunicació forestal per maneraque tant la opinió pública com els mit-jans de comunicació es vagin allunyantd'una sèrie de prejudicis i tòpics que per-judiquen la comprensió de la gestióforestal com a eina per mantenir totesles funcions dels terrenys forestals. Espot aprofitar la sensibilització públicaenvers el canvi climàtic per millorar lapercepció dels temes forestals per partdels mitjans de comunicació i de l'opiniópública.- A més de l'objectiu principal de FUTU-REforest d'elaborar directrius de políticaforestal i orientacions concretes de gestiói divulgar-les, també pot constituir-se enuna plataforma en la qual es pugui treba-llar en temes concrets i que pugui influiren la presa de decisions dels responsablesde les polítiques forestals o en la imatgepública dels temes forestals.

Les conc lus ions

s'estigui estenent, també, entre determinatsresponsables: cal acabar amb el fals enfron-tament entre conservació i producció i tam-bé amb la criminalització social dels aprofi-taments i de la gestió forestal.

Els responsables polítics no prendran lesmesures que resulten necessàries per impul-sar la gestió forestal si no hi ha un ampliacord, no tan sols dins del sector estricta-ment forestal o directament afectat (propie-taris, empreses, professionals, poblaciólocal...), sinó entre tots els agents socials il'opinió pública en general (organitzacionsconservacionistes, diferents "usuaris" delmedi natural, mitjans de comunicació...).

I, malgrat experiències no massa útils enprocessos participatius, es considera queaquest acord és possible, ja que fins i tot elsresponsables de les campanyes forestals dels

grups ecologistes més significatius comen-cen a propugnar la superació de falses idees itòpics simplistes i la potenciació de la gestióforestal com a eina per al manteniment deles funcions ecològiques, econòmiques isocials dels boscos (vegeu les referènciesbibliogràfiques 1, 2, 5 i 7).

Els responsables políticsno prendran les mesuresnecessàries per impulsarla gestió forestal si no hi haun ampli acord, no sols dinsdel sector, sinó entre totsels agents socials i l’opiniópública en general

estudi15Desembre de 2009catalunyaforestal

Introducció

Al llarg de la segona meitat del segleXX, la superfície forestal arbrada s'haincrementat considerablement al

Pirineu català. En les zones de major altitud,aquesta expansió del bosc s'ha atribuïtsovint als efectes del canvi climàtic i lamillora que aquest ha exercit en els factorsambientals que determinen la supervivència icreixement dels arbres.

No obstant això, els importants canvissocioeconòmics que ha patit el Pirineu alllarg del segle XX han jugat, així mateix, unpaper clau en aquest procés en constituir alsantics terrenys de vocació agropastoralzones susceptibles de ser ocupades pel bosc.Aquest estudi té per objectiu avaluar laimportància relativa dels canvis en els usosdel sòl en el procés d'expansió del pi negre(Pinus uncinata Ram.) en el transcurs delsdarrers cinquanta anys

Metodologia

Els canvis en l'àrea de distribució del pinegre van determinar-se a través de la com-paració de més de 200 parelles de fotogra-fies aèries de l'any 1956 amb ortofoto-grafies actuals. Per a aquest treball,realitzat sobre les zones amb dominànciade pi negre que identifica el Mapa d'Hà-bitats de Catalunya (ICC, 2004), va sernecessària la prèvia orto-rectificació deles fotografies de l'any 1956. Amb l'ob-jectiu d'avaluar els factors que controlenla colonització a escala local, es va dis-senyar una malla de mostreig amb cel·lesquadrades de 2.25 ha. Per a cada una deles cel·les d'aquesta malla, es va determi-nar si existia colonització per part del pinegre mitjançant la comparació de lafracció de cabuda coberta que aquestespresentaven l'any 1956 i l'any 2006,obtinguda a partir de la reclassificació deles fotografies aèries (Figura 1).

Amb l'objectiu d'analitzar la influència delscanvis d'usos en els patrons espacials d'ex-pansió del pi negre, es van avaluar els dosprocessos que han incidit més significativa-ment en l'organització del territori del Piri-neu català al llarg del segle XX: l'abandona-ment de les terres agrícoles i la reducció dela pressió ramadera. Així, l'abandonament deles terres agrícoles es va caracteritzar mit-jançant l'estudi dels canvis en la dimensió iestructura de la població a nivell comarcal imunicipal, mentre que la disminució de lapressió ramadera va derivar-se de l'estudi dela distribució de superfícies segons els usos aescala municipal. En darrer lloc, es va analit-zar la influència de les principals variablestopogràfiques (elevació, pendent i orienta-ció) en els processos descrits anteriorment.

Resultats i discussió

Entre els anys 1956 i 2006, el pi negre vacolonitzar 8.350 noves hectàrees (amb unaugment de la seva superfície de 55.725 ha a64.074 ha), el que representa un 15% més dela seva àrea de distribució. Una primera anà-lisi a escala comarcal mostra una expansiógeneralitzada del pi negre en totes les

El canvi d’usos i l’expansió del pi negreal Pirineu català (1956-2006)(Pinus uncinata Ram.)

Aitor Améztegui iLluís Coll

Grup de Funciona-ment i Dinàmicadel Bosc (FiDBosc)

Centre TecnològicForestal de Catalunya

A

Figura 1:Exemple de la determina-ció de les àrees colonitza-des entre 1956 i 2006.En gris s'observa la mallade mostreig i en negre les cel·les consideradescom a colonitzades.

estudi 16Desembre de 2009catalunyaforestal

comarques, tot i que aquest procés té lloc demanera desigual. En efecte, els resultats del'estudi mostren una major expansió del pinegre en aquelles comarques que han patitprocessos de despoblació més importants, ique són precisament aquelles amb una eco-nomia més basada en l'agricultura i la rama-deria.

No obstant això, l'evolució dels canvissocioeconòmics i, per tant, dels usos del sòlha estat molt variable a nivell de cada muni-cipi, i una anàlisi comarcal proporcionaencara una visió poc precisa de la situació.

En l'àmbit municipal, l'estudi mostra unamajor expansió del pi negre en els municipisque presentaren en el transcurs de les darre-res dècades pèrdues de població importants,així com en aquells que presenten actual-ment una major densitat. Aquest fet, que pot

semblar contradictori, reflecteixperfectament el patró dels can-vis de població que s'han pro-duït al Pirineu català en eltranscurs de les darreres dèca-des: una despoblació generalit-zada en els petis nuclis de baseramadera i agrícola i una poste-rior concentració d'aquestapoblació en les capçaleres decomarca i pobles mitjans defons de vall (Molina, 2002).

Així, en els pobles més petits,la migració massiva ha ocasio-nat un important descens de lapressió sobre el territori, totpermetent l'expansió del bosc,

mentre que als pobles més grans, el mante-niment o fins i tot l'augment de població noha comportat necessàriament una majorpressió sobre el medi, més bé al contrari, jaque ha vingut acompanyada per un majordesenvolupament dels sectors secundari iterciari (comerç, indústria, turisme...). Pel quefa a la càrrega ramadera, l'estudi mostra unsnivells baixos d'expansió del pi negre enaquells municipis on les pastures de muntan-ya encara ocupen una part important delterritori.

A nivell de cada terme municipal, la colo-nització de noves terres per part del pi negreno ha estat tampoc homogènia, i presentauna forta relació amb les pautes d'abandó deterres agrícoles que s'han produït al Pirineu.En efecte, si en el moment de màxima pres-sió demogràfica els conreus van arribar a

Figura 2:Taxa d'expansió del pinegre i canvis de poblacióa les comarques catalanesamb presència de pi negre.

Figura 3:Percentatge de les massesactuals de pi negre exis-tents l'any 1956 i colonit-zades entre 1956 i 2006,segons orientaciói rang d'altituds.

ocupar més del 30% de la superfície situadaper sobre dels 1.600 metres, vora tres quar-tes parts de la superfície agrícola de principisdel segle XX van abandonar-se a partir delsanys quaranta (Lasanta & Vicente-Serrano,2007).

En aquest context, la pressió antròpica iramadera es va anar concentrant en les àreesmés fèrtils i accessibles (fons de vall), totabandonant aquelles zones situades en elsvessants, especialment en aquells localitzatsde major altitud (més de 1.500 metres), ambpresència de pendents forts i orientacionsnord. Els resultats del nostre estudi mostrencom aquestes àrees han estat, precisament,aquelles en les quals l'expansió delpi negre ha estat més forta (Figures3 i 4).

Finalment, val a dir que els canvisen la ramaderia també han jugat unpaper important en l'expansió del pinegre. Actualment el bestiar -fona-mentalment boví i equí- nomésaprofita les millors pastures, i baixadirectament des dels ports on passal'estiu fins a les valls on s'estabulaper passar l'hivern, sense aprofitarles àrees mitges de matolls, boscos i

conreus, com feien les ovelles quan encaraestava vigent el sistema de la transhumàn-cia.

En definitiva, els patrons d'expansió del pinegre que s'observen en el Pirineu català alllarg de la segona meitat del segle XX esrelacionen fortament amb els patrons decanvi d'usos del sòl, i aquesta relació esmanté per a diferents escales espacials (anivell comarcal i municipal).

Aquests resultats subratllen la importànciadeterminant que els canvis socioeconòmicshan tingut a l'hora de regular aquestaexpansió, controlant la disponibilitat de nousespais colonitzables per part del bosc.

estudi17Desembre de 2009catalunyaforestal

Figura/Foto 4.:Els conreus (ara bàsica-ment prats de dall) s'hananant concentrant a lesparts més baixes, mentreque els vessants mitjanshan quedat abandonats,disponibles per a ser colo-nitzats pel bosc. Montellàdel Cadí (Cerdanya).

BibliografiaICC (2004), Mapa d'hà-bitats de Catalunya, Ins-titut Cartogràfic deCatalunya, Generalitatde Catalunya

Lasanta, T. ; Vicente-Serrano, S.M. (2007),"Cambios en la cubiertavegetal en el Pirineoaragonés en los últimos50 años", Pirineos, núm.162, pp. 125-154.

Molina, D. (2002), "Elproceso de desertizacióndemográfica de la mon-taña pirenaica en el lar-go plazo: Cataluña",Ager, núm. 2, pp. 81-100.

n condicions òptimes per a l'entrada dela màquina, mobilitzar la biomassa delbosc mecanitzant tots els treballs d'a-

profitament i recollida pot suposar un estalvi del35% quant al sistema tradicional. És una de lesdades que es va fer conèixer el passat 6 denovembre en el marc de la jornada monogràfica"Logística i aprofitament de la biomassa fores-tal", que va reunir prop d'un centenar de perso-nes a Romanyà de la Selva.

La jornada, organitzada pel Consorci Forestalde Catalunya (CFC), amb la col·laboració delCentre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) -i emmarcada en el projecte InnovaBosc, iniciati-va subvencionada pel programa de ProjectesInnovadors d'acord amb l'Ordre TRE/337/2008,patrocinat pel Departament de Treball i el Serveid'Ocupació de Catalunya i cofinançat pel Fons

Social Europeu- es va centrar a mostrar, analit-zar i comparar el sistema tradicional d'extracciói de mobilització de la biomassa -consistent aadaptar els treballs convencionals per a l'extrac-ció de la fusta i el seu aprofitament- amb el sis-tema mecanitzat -basat en la mecanització detot el procés. Així mateix, en el marc de la jor-nada es van fer conèixer les conclusions de lestaules de debat comarcals "La biomassa, comar-ca a comarca", que han tingut lloc en diferentsindrets de Catalunya i que s'han desenvolupat,també, en el marc del projecte InnovaBosc. Lesconclusions de les taules de debat comarcals,que es presenten a continuació, se centren enquatre eixos de treball: oportunitats de futur ireptes de la bioenergia; mesures de dinamitzacióde la demanda; cultius energètics forestals; i,tecnologies de valorització i química verda.

E

18activitat

Desembre de 2009catalunyaforestal

La jornada “Logística i aprofitamentde la biomassa forestal”de la SelvaLa jornada es va centrar a mostrar, analitzar i comparar el sistema tradicionald'extracció i de mobilització de la biomassa amb el sistema mecanitzat

El CFC, amb la col·laboració del Centre Tecnolò-gic i Forestal de Catalunya (CTFC) i el suport delSOC del Departament de Treball i el Fons SocialEuropeu, va organitzar en el marc del projecteInnovaBosc un seguit de taules de debat comar-cals sota el lema "La biomassa, comarca acomarca". Les taules van tenir lloc en diferentsindrets de Catalunya i van reunir propietatforestal, Administració, indústria de la fusta,sector energètic vinculat a la transformació dela biomassa, i representants de l'àmbit tècnic icientífic.

Les conclusions

Oportunitats de futur i reptes de la bioenergia

1. El bosc és un element productiu del qual s'hade reforçar la seva funció econòmica i producti-va per assegurar la continuïtat de la seva gestiósostenible.2. L'aprofitament de restes de tractaments silví-coles i fusta de baixa qualitat -biomassa forestalprimària (BFP)- per a l'ús energètic és una opor-tunitat de futur, ja que es tracta d'un productelocal, amb una gran estabilitat en el preu enrelació als combustibles fòssils.3. L'ús i l'optimització de la BFP proporcionaavantatges molt amplis a nivell de territori, tantdes del punt de vista ambiental (reducció del riscde grans incendis, Kyoto, etc.) com social (crea-ció de llocs de treball).4. Actualment, els boscos emmagatzemen gran

reuneix un centenarde persones a Romanyà

Conclusions de les taules de debat comarcals "La biomassa, comarca a comarca"

Foto 1:Un centenar de personesvan participar en aquestajornada celebrada aRomanyà de la Selva.

quantitat de BFP que no té sortida al mercat. Elmercat de l'energia pot absorbir els productesque s'obtenen dels treballs, tant de gestió imillora del bosc com de prevenció d'incendis.Això és bàsic per impulsar una gestió sostenibledels espais i per reduir el risc de grans incendis.5. L'acord i col·laboració amb propietaris fores-tals i silvicultors és la garantia per a un submi-nistrament sostingut en quantitat, qualitat ipreu. Un repte i condició imprescindible per alcreixement del sector. Associacions i cooperati-ves són dues fórmules a impulsar i recolzar perfacilitar la concentració de l'oferta i millorar laseguretat en el subministrament.6. Cal una estratègia clara i un Pla d'acció per aldesenvolupament dels objectius relatius al crei-xement de la biomassa. Aquest ha de recollirtant les accions com els recursos per fer possi-ble el compliment dels objectius previstos en elPla de l'energia i s'ha de recolzar i coordinaramb el futur Pla general de política forestal.7. La mecanització dels treballs, la planificaciód'infraestructures per a la mobilització (xarxaviària) així com mesures adreçades a dinamitzari facilitar la mobilització de la fusta (també enespais naturals protegits), són aspectes fona-mentals per optimitzar costos d'aprofitament ifacilitar el creixement del mercat d'estella.8. És prioritari desenvolupar, també, una estra-tègia de comunicació orientada a divulgar elpaper estratègic de l'aprofitament energètic dela biomassa i els seus avantatges.

Mesures de dinamització de la demanda

9. Cal impulsar una normativa que doni unagarantia de qualitat i confiança al consumidor.Aquesta ha d'abordar des de la sostenibilitat dela matèria primera fins a la seva traçabilitat iqualitat del producte final (composició, podercalorífic, granulometria, etc.).10. L'aprofitament tèrmic de la BFP, ja sigui enl'àmbit particular, de la indústria o en petitesxarxes de calor/instal·lacions municipals, és unarealitat que està creixent i que cal recolzar deforma més decidida. És fonamental la milloradels ajuts a la inversió, facilitar la informació alsusuaris potencials, impulsar les xarxes de calor anivell municipal, introduir una discriminaciópositiva en contractes d'obra pública per recol-zar la biomassa, etc.11. Cal impulsar instal·lacions tèrmiques i decogeneració de petita i mitjana envergadura perdesenvolupar el sector, així com facilitar la

implantació de grans instal·lacions que produei-xin una demanda capaç de mobilitzar un volumimportant i constant de la matèria primera.12. La prima per a la generació d'electricitat apartir de BFP no possibilita garantir la rendibili-tat mínima requerida en aquest tipus de projec-tes. Cal revisar-la per satisfer les previsions delPER i del mateix Pla de l'energia de Catalunya(PEC).13. Es reclama més coordinació i una finestraúnica i agilitat per part de l'Administració al'hora de canalitzar tràmits i gestions vinculatsa l'aprovació de projectes de biomassa.

Cultius energètics forestals

14. Els cultius energètics forestals són un ele-ment molt important per satisfer les demandesde centrals de generació elèctrica i grans consu-midors.15. Cal evitar una interpretació restrictiva delconcepte de cultius energètics per no deixarfora boscos de plantació i boscos amb una ges-tió orientada a l'aprofitament energètic.16. Cal invertir en R+D orientada a la identifi-cació i millora, tant d'espècies com de pràcti-ques culturals, per a l'aprofitament energètic dela biomassa lignocel·lulòsica.

Tecnologies de valorització i química verda

17. Els avenços en les tecnologies de valoritza-ció de la biomassa permeten l'aprofitament itransformació de tot tipus de matèries primeresforestals, amb què resulta una àmplia gammade productes (calor, electricitat, combustibles detercera generació, nombrosos compostos quí-mics d'alt valor afegit...)18. Pel que fa a l'aprofitament elèctric de laBFP, per a millorar el rendiment dels projectescal contemplar també l'aprofitament tèrmic(cogeneració).19. La possibilitat d'obtenir productes diversos ivaluosos a partir de la biomassa, allò que esconeix com a biocarburants de segona genera-ció (com la BTL de materials lignocel·lulòsics),obre un important camp a recórrer per valorit-zar un recurs fàcilment disponible.20. La gran varietat de productes químics quees poden obtenir a partir de la fusta a travésdels diversos tractaments disponibles, recomanal'estudi de la viabilitat dels diferents aprofita-ments a través de plantes pilot (instal·lacionsprecomercials).

activitat19Octubre de 2009catalunyaforestal

ins fa uns anys, abans de qualsevolaclarida o aprofitament forestal, esportava a terme el marcatge dels

arbres a tallar, però, amb el pas del temps iamb la pèrdua de valor de la fusta, el mar-catge de les aclarides s'ha deixat de fer, cosaque ha anat en detriment de la qualitat delstreballs executats i de la qualitat de la massaresultant tallada. Amb la finalitat de recupe-rar aquestes pràctiques i de difondre aquestsconeixements, el Consorci Forestal de Cata-lunya, amb la col·laboració de PROFOR, vaorganitzar els dies 7, 8 i 9 d'octubre dos cur-sos d'aclarida, un de pi roig i un altre depinassa, a Alp i a Castellar de la Ribera, res-pectivament.

L'objectiu d'ambdós cursos era formar elsnous gestors, silvicultors, propietaris fores-

tals i tècnics en les millors pràctiques degestió forestal per garantir l'assoliment delsobjectius marcats en els respectius instru-ments d'ordenació forestal (Plans tècnics degestió i millora forestal i Plans d'ordenació).

Els cursos, emmarcats en el projecte Inno-vaBosc, han tingut molt bona acollida perpart del sector. De fet, hi ha hagut un impor-tant nombre de sol·licituds que no s'hanpogut atendre. És per això que des del Con-sorci Forestal de Catalunya es preveu repetiraquesta proposta formativa en futures edi-cions, així com també ampliar-la a altresespècies forestals.

Una ajuda per a la presa de decisions

Els cursos d'aclarida es basen a facilitar alsparticipants les tècniques i els cri-teris per a la presa de decisionsdavant de les feines de marcatgedels arbres que es tallaran en unaaclarida posterior.

La importància de les aclarides estroba en l'estalvi de costos a l'horade realitzar la tallada i la garantiad'execució de la tallada, tot seguintels criteris que es marca el propigestor en funció dels objectius de lamassa i en funció de les demandes inecessitats de l'empresa que realit-

20activitat

Desembre de 2009catalunyaforestal

A les GuilleriesES VEN ESPLÈNDIDA

FINCA RÚSTICA

32 ha. Molt ben ubicada.A 12 km. de Vic.

Amb PTGMF en funcionament.

Múltiples possibilitats d’ús.

Més detalls al telèfon 608 69 59 27

ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha.

Es demana tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margaritaal 972 84 27 08

El marcatge d’aclarides,una eina clau per a la gestió forestal sostenible

Els cursos d'aclarida de pi roig i de pinassa han estat organitzatspel Consorci Forestal de Catalunya, amb la col·laboració de PROFOR,i s'emmarquen en el projecte InnovaBosc

La primera edició dels cursos d'aclarida de pi roig i de pinassa, que va tenir llocdel 7 al 9 d'octubre a Alp i a Castellar de la Ribera, ha estat un èxit de participa-ció i acollida. Des de l'organització, es preveuen futures reedicions d'aquestaoferta formativa que podria centrar-se en altres espècies, com per exemple el piblanc.

FFoto :Sessió pràctica del cursd’aclarides de pinassacelebrada a Solsona.

activitat21Desembre de 2009catalunyaforestal

za la tallada. La principal novetat d'aquestscursos organitzats pel Consorci Forestal deCatalunya amb la col·laboració de PROFORha estat el plantejament.

Els alumnes que van participar en tots doscursos van plantejar una aclarida de formaindividual i, posteriorment, la seva decisió esva debatre en grup. La posada en comú deles decisions va permetre als participantsconèixer altres punts de vista i, per tant,conèixer altres criteris que obren un ventallde possibilitats que, en un futur, seran degran ajuda en el moment de prendre la deci-sió més adient i adequada.

El plantejament d'aquests cursos és unanovetat en el panorama català i peninsular,si bé es fonamenten en una àmplia experièn-cia dels forestals de països del nostre entorn.

Cursos d'aclarida de pi roig i de pinassa percomençar

L'oferta formativa dels cursos d'aclaridas'ha iniciat aquest any amb el pi roig i ambla pinassa per la seva importància pel quefa a l'extracció i als volums tallats anual-ment, i per la seva distribució en el conjunt

de masses forestals deCatalunya. Ara bé, a bandadel pi roig i de la pinassa, hiha moltes altres espèciessusceptibles de ser tracta-des en un curs d'aquestescaracterístiques. És el casdel pi blanc, una espèciemolt important en extensiói presència a Catalunya i dela qual desconeixem el seugran potencial, però de la qual sabem queamb tractaments i aclarides ben executatspodria proporcionar masses forestal d'altvalor i produir fusta de gran qualitat i nom-brosos usos. Altres espècies que es podrientractar en un futur podrien ser el faig i el piinsigne, així com totes aquelles espèciesque s'utilitzen en les reforestacions i quetenen un mercat de la fusta més dinàmic iamb una demanda més gran.

The Economisti Cortefiel se sumena la certificació PEFCEl prestigiós magazine The Economist,revista d'informació política i econòmicade referència en l'àmbit global, ha comen-çat a utilitzar paper certificat PEFC,com a part del seu compromís perpromoure la gestió forestal sosteni-ble. Així mateix, segons ha fetconèixer PEFC Espanya, totes lesbosses de paper que el Grup Corte-fiel lliura als seus clients amb elsproductes que comprin a Springfieldi Women'secret disposen de la certi-ficació PEFC. Aquestes bosses esdistribueixen a les botigues d'aques-tes firmes que el grup tèxtil té a totel món.

Els cursos d'aclarida de pi roig i de pinassa s'emmarquen en el pro-jecte d'Introducció de noves oportunitats per a la valorització i apro-fitament del bosc (InnovaBosc).

Una iniciativa -subvencionada pel programa de Projectes Innova-dors d'acord amb l'Ordre TRE/337/2008, patrocinada pel Servei d'O-cupació de Catalunya i cofinançada pel Fons Social Europeu- centra-da en la prospecció del mercat i del seu potencial per a la creaciód'ocupació en l'àmbit rural; en el desenvolupament d'accions de for-mació i sensibilització orientades a millorar l'ocupació dels treballa-dors del sector, així com en impulsar l'intercanvi d'informació, d'ex-periències i de bones pràctiques a través de xarxes sectorialsinterregionals.

Projecte InnovaBosc

Foto:Sessió pràctica del cursd’aclarides de pi roigcelebrada a Alp.

22activitat

Desembre de 2009catalunyaforestal

a Llei de Contractes de Conreu foupublicada el 20 febrer de 2008(1/2008). No difereix essencialment

en la seva estructura de la legislació d'arren-dament rústica comuna a l'Estat espanyol,tret d'algunes qüestios que destacarem, comque el dret d'adquisició preferent (tanteig oretracte) només s'atorga a qui ostenta lacondició de conreador directe i personal.

La llei exigeix la formalització dels con-tractes per escrit, i preveu, fins i tot, l'eleva-ció a escriptura pública.

Com les anteriors lleis n'exclou els con-tractes relatius a finques rústiques quantenen una durada inferior a l'any: si es tractad'ejeccions ramaderes, explotacions ramade-res intensives, caça, preparació de la terraper a la sembra, etc.

Curiosament no exclou els arrendamentsentre familiars.

La tipificació del caràcter de conreadordirecte i personal coincideix amb la personafísica que sola, o amb la col·laboració defamiliars que hi conviuen -o si no hi ha con-vivència de descendent o ascendent ocol·laterals fins al segon grau-, sempre queporti a terme l'activitat agrària i assumeixiels riscos de l'explotació mentre el 50% de laseva renda total s'obtingui d'activitats agrà-ries o d'altres complementàries, sempre quela part de la renda procedent directament del'activitat agrària efectuada a la seva explo-tació no sigui inferior al 25% de la rendatotal, i el temps de treball dedicat a activi-tats agràries o complementàries sigui supe-rior al seu temps de treball total, sense per-judici que pugui contractar personal auxiliar.

Aquest article intenta englobar el que enlegislació comuna inclou com a cultivadordirecte, directe i personal, i possiblementprofessional de l'agricultura, si bé no fa refe-

rència a aquesta última catalogació, ni a lesexplotacions agràries prioritàries a les qualsla Llei 19/1995 de 4 de juliol els concediadeterminats beneficis fiscals

La duració mínima dels contractes s'esta-bleix en 7 anys i pròrrogues ulteriors perperíodes de 5 en 5 anys, tret que amb un anyd'antelació s'hagués mostrat per l'arrendadorla voluntat que el contracte no quedés afec-tat per la pròrroga, cosa que sí que es dife-rencia de l'anterior legislació. Aquí, es pro-dueix una contradicció entre l'exposició demotius que insinua que la duració del con-tracte "es regula per la llibertat de pactes" iel text de l'art. 17, que n'estableix un períodemínim.

Assimila a la renda en metàl·lic altres con-traprestacions, com per exemple el pacte admilliorandum, o sigui l'execució de milloresque en la legislació anterior no es preveia ique jo personalment, fa temps, havia utilit-zat tot sostenint que el contracte es regulavapel Codi Civil.

Simplifica les despeses en qualificar-lescom ordinàries o extraordinàries, cosa quedonarà lloc a casuística processal, si bé limi-ta els litigis quan estableix que les reclama-cions per obres i millores prescriuen a l'anydel termini contractual.

Incorre en una omissió perillosa: "L'enerva-ment de l'acció de desnonament per falta depagament". La Llei d'enjudiciament civil lapreveu solament per a finques urbanes(22.4.1)

Per equilibrar la diferencia de tracte, la Lleiestatal d'arrendaments rústics, de 30 denovembre de 2005, en modificar la Llei de 27de juliol de 2003, deia:

a) Falta de pago de las rentas y de las can-tidades asimiladas a las mismas, sin perjuiciodel derecho de enervación de la acción de

L

La Llei de Contractesde Conreu

vigent a Cata lunya

Ignasi de Ribot

Assessor jurídic delConsorci Forestal deCatalunya

activitat23Desembre de 2009catalunyaforestal

desahucio en las mismas técnicas previstasen las leyes procesales para el desahucio defincas urbanas"

Ara bé, com que la Llei 26/2005 no és d'a-plicació a Catalunya, i no s'ha previst pelParlament aquesta situació, es produeix unapossible indefensió "provocada per omissiódel legislador".

La Llei introdueix el dret de tanteig iretracte a favor de la Generalitat amb caràc-ter subsidiari als drets de l'arrendatari i alsconfrontants en totes les transmissions, ambquè obliga a notificar, junt amb el preu icondicions, i a esperar a fer la venda si enaquest termini la Generalitat no ha fet ús deltanteig, o en cas d'estar arrendat a societatsagràries, cooperatives, etc., sempre que elseu objecte siguin les activitats agràries ique la majoria de vots corresponguin a con-readors directes i personals.

En qualsevol cas, aquest requisit tindràconseqüències fiscals, que potser són les quebusca el legislador.

L'article 44, però, quan diu que reglamen-tàriament el Govern ha d'establir les demar-cacions territorials afectades per la preferèn-cia adquisitiva de la Generalitat, sembla queestableix una condició.

El dret de tanteig i retracte, que s'haviaatorgat sempre a l'arrendatari, la nova Lleinomés el confereix al conreador directe ipersonal, si bé, donada l'amplitud que l'arti-cle 6 atorga a qui pretengui ostentar aquestdret, hi haurà poques exclusions.

Fa referència al fet que el cultivador hauràde conrear les terres a l'ús i costum del bon

agricultor, queda en llibertat de sembrar elsproductes que estimi convenients, quan l'ús iel costum era no esgotar els camps repetintel mateix cultiu.

Genèricament, estableix que l'any agrícolaacaba al 31 d'octubre i comença l'1 denovembre. Quant a les zones de muntanyas'inicia el primer de maig.

Respecte de la successió de l'arrendatari,és de suposar, tenint en compte el redactatde l'article 30, que només es fa referència auna sola transmissió (a la Llei comuna erendues), sempre que es faci l'oportuna notifi-cació en el termini de sis mesos.

Els drets de tanteig i retracte es preveuenen cas de compravenda, permuta, dació enpagament, donació entre vius o aportació asocietat de finques rústiques, feta excepcióde si l'alienació es fa a propietari de partindivisa, a favor del cònjuge o convivent enunió estable de parella, ascendents, descen-dents, consanguinis fins al segon grau oadoptats, sent preferent al dret dels arrenda-taris de les finques confrontants

Lògicament aquest dret no es produeix sila finca té la qualificació de sòl urbà o urba-nitzable.

La parceria es regeix per pactes lliurementestablerts i introdueix com a causes d'extin-ció anticipada, la deficiència del conreu, lafalta d'informació i la deslleialtat.

La masoveria existeix des del moment enquè junt a les terres hi ha el mas i excloupagar renda per les cases, tot abandonant lavella institució de "l'Adjuntori", possiblementper ignorància-

L’arbitratgei la mediació

La Llei crea la Juntad'arbitratge i media-ció per als contractesde conreu.

Si s'ha pactatexpressament en elcontracte la submis-sió a arbitratge, ellaude de la Juntaarbitral és de compli-ment obligat

Aquesta Llei és apli-cable als contractesde conreu existentsabans de la sevaentrada en vigor uncop s'hagi complert eltermini mínim dedurada del contractei a partir de la prime-ra pròrroga.

Donada la casuísticainevitable que faimpossible recollir lesespecificacions legals,m'ofereixo a infor-mar-ne personalmenta qui en tingui dub-tes. /I. de R.

Introducció

El pi insigne (Pinus radiata) és una espèciede creixement ràpid introduïda a Catalunyade forma extensiva a partir del 1930. Des delpunt de vista del silvicultor es tracta d'unaespècie gratificant pel fet de tenir creixe-ments elevats que li permeten assolir, encondicions òptimes, els màxims de produccióen volum i un producte de qualitat accepta-ble per a diferents usos en un període detemps curt.

Les primeres plantacions en territori catalàes van dur a terme en finques de la comarcade la Selva sobre terrenys amb elevat poten-cial productiu, i emmirallant-se amb lesexperiències obtingudes al País Basc i a Galí-cia a principis del segle XX. Els bons resultatsobtinguts en les primeres plantacions i el fetde coincidir, tant en requeriments climàticscom edàfics, amb les castanyedes (explota-cions que han sofert una gran davallada alllarg del segle passat, causada per malaltiesfúngiques de difícil control i per la reducciódel consum del producte), va propiciar laseva expansió especialment a les comarquesgironines i en la majoria de casos per substi-tuir les perxades.

Distribució

Es tracta d'una espècie d'origen californiàque s'ha anat estenent per tot el món de for-ma excepcionalment ràpida.

A l'Estat espanyol, el pi insigne va serintroduït a mitjans del segle XIX pel dendrò-leg Carlos de Yarza, i avançat el segle XX lasuperfície d'aquestes plantacions ja comen-çava a ser molt important al País Basc(162.000 ha). Actualment, a la regió cantà-brica s'hi concentra prop del 90% delsmonocultius d'insigne presents a la superfíciepeninsular.

A Catalunya ocupa una superfície properaa les 4.000 hectàrees localitzades pràctica-ment en la seva totalitat a les demarcacionsde Girona i de Barcelona, i és utilitzada enmolts casos per a la substitució de les perxa-des. La Selva és la comarca amb major super-fície ocupada per masses d'aquesta espècie.

Morfologia

És un arbre de port mitjà-alt que en condi-cions òptimes assoleix els 30 m d'alçada ambcerta facilitat. En densitats normals presentauna capçada estreta i acabada en punta, fetque dóna a les seves masses l'aspecte propid'una avetosa, i a partir dels 30-40 anys dei-xa de créixer en alçada i tendeix a aplanar-se. Si creix aïllat o en masses obertes, l'arbreperd ràpidament la guia principal i desenvo-lupa una gran capçada amb branques llar-gues i gruixudes. Les branques baixes es con-serven verdes durant bastant temps, tot i lamanca de llum, formant així copes allarga-des. Experimenta una poda natural dolenta ila brancada resta seca en el tronc durantmolts anys. L'escorça és prima i de color bru-rogenc en els peus joves i negrosa en exem-plars adults.

Les acícules s'agrupen en fascicles de tres,un dels principals elements distintius de l'es-pècie. Són de color verd fosc i tenen una llar-gada de 7 a 15 cm, persisteixen de dos aquatre anys sobre les branques i donen unaspecte dens i fosc a la copa.

Les pinyes mesuren de 7 a 15 cm de llarg ide 5 a 8 cm d'ample, el pes mig és d'uns 100grams i contenen de 70 a 120 pinyons perpinya, aproximadament. Aquestes aguantensubjectades a l'arbre durant molts anys i enconserven viable la llavor -s'obren de formatemporal quan fa molta calor i deixen caureuna part dels pinyons. El sistema radicular éspotent, amb arrels laterals ben desenvolupa-

Pi insignePinus radiata

Albert Bosch

Tècnic CooperativaServeis Forestals

24espècies forestals

Desembre de 2009catalunyaforestal

Foto:Canó d'insigne podat.

des i extenses. El fenotip és molt variable: espoden trobar des de peus vigorosos amb uncanó recte i branques primes fins a planta-cions amb la majoria de peus bifurcats i fus-ta amb molts nusos. D'aquí la importància derealitzar plantacions amb garanties de selec-ció genètica del material vegetal utilitzat.

Ecologia

Pel que fa el règim tèrmic, en el seu hàbitatnatural, el pi insigne té la capacitat de créi-xer amb temperatures relativament baixes,amb una temperatura òptima del sòl per aldesenvolupament de les seves arrels de 15ºC, cinc graus menys que l'òptim d'altrespins. Aquest fet contrasta amb la poca resis-tència que presenta davant les baixes tem-peratures. No tolera les glaçades, especial-ment les tardanes, i una prova n'ésl'experiència viscuda a la comarca de la Sel-va a principis de febrer de 1956, quan es vanregistrar temperatures de fins a -15 ºC quevan provocar la mort de pràcticament totsels pins de la zona.

En la seva àrea natural, aquesta espècie téuna pluviometria baixa (400-500 mmanuals), amb períodes de sequera de fins acinc mesos de durada. Aquestes dades sónenganyoses ja que la manca de precipitacióes compensa amb una elevada humitat rela-tiva durant els mesos d'estiu (no inferior al60%), una insolació baixa per la presència deboires i una precipitació horitzontal, peldegoteig de les copes, no apreciable per lesestacions meteorològiques convencionals. ACatalunya, per a la seva correcta instal·lació,necessita un règim de pluges més abundant(mínim d'uns 700 mm anuals) i més benrepartit que en la seva àrea d'origen.

És una espècie molt poc resistent a la neuja que a la costa californiana no ha desuportar les inclemències d'aquest fenomenmeteorològic. Per contra, presenta una ele-vada resistència al vent gràcies a la impor-tant extensió lateral del sistema radicular il'entortolligament de les arrels dels diferentspeus.

Pel que fa al sòl requereix terrenys humits,àcids, profunds, arenosos i permeables, i totdestacant la varietat de roques mare sobreles quals creixen les seves masses naturals.

El pi insigne a Catalunya el trobem desdels 0 fins als 1.000 metres d'alçada sobre elnivell del mar, tot i que no es recomanaplantar-ne per sobre dels 600-700 m d'alti-tud, atenent al fet que a partir d'aquestaalçada tendeix a fer la branca més gruixuda ihi ha l'augment de la probabilitat de neva-des. El 70% de les masses d'aquesta espèciees troben entre els 200 i els 600 m.

Pel que fa la regeneració, és una espècieque a Catalunya presenta moltes dificultatsper regenerar-se de forma natural, però enzones cremades s'ha experimentat que laregeneració post-incendi és bona.

Els atacs de processionària són un limitantper a l'espècie. Es produeixen de formaintensa en les estacions més pobres, zoneson la planta no hi vegeta bé. Tot i això, l'ar-bre pot resistir atacs puntuals encara quesiguin d'alta intensitat. Si l'atac intens ésreiteratiu es pot produir la mort de l'arbre.

Gestió silvícola

El tractament que s'aplica a la massa d'insig-ne és el del bosc alt regular amb torns, queoscil·len dels 30 als 45 anys en funció de laqualitat d'estació i del seu destí industrial.

Un factor clau per aconseguir fusta dequalitat és la selecció de la procedència de lallavor. En les diferents plantacions fetes aCatalunya s'han utilitzat llavors de diferentsprocedències que han donat resultats ambdiferències força significatives, tant pel quefa a creixements (oscil·lant entre les 10 i les18 t/ha/any) com a la morfologia de la plan-ta (tendència a bifurcar-se, gruix de lesbranques...). S'ha comprovat que les varietatsprovinents de Nova Zelanda i Xile són les quedonen millors resultats. És per això que ésimprescindible la utilització de llavors ambcertificat de procedència, tant per garantir elseu origen com el seu estat sanitari, i perevitar la utilització de planta procedent dezones infectades per Fusarium.

La quantitat i la periodicitat de les aclari-des varia en funció de la qualitat d'estació idel marc de plantació inicial, tot i que entots els models es coincideix a deixar uns350-400 peus/ha que arribin a final de torn.Els models de gestió utilitzats per aquestaespècie en la seva breu història a Catalunya

Foto:A la dreta de la fotografiamassa d'insigne; a l'esque-rra regenerat de sureradesprés de la tallada finald'insigne.

Foto:Fusta apilada desprésd'una aclarida.

espècies forestals25Desembre de 2009catalunyaforestal

han anat variant en funció de les experièn-cies obtingudes. En diferenciem tres models:

En la majoria de les masses que actualmentes troben en estat adult o en les que ja s'hafet la tallada final, es va utilitzar un marc deplantació força espès, partint de densitatspròximes als 1.200 peus/ha i amb una previ-sió de tres aclarides al llarg del torn (1a. als8-9 anys, 2a. als 14-15 anys i 3a. als 20-25anys). Aquest model s'utilitzava per la dificul-tat de tenir material vegetal de qualitat, i així,a la primera aclarida es feia una selecció delsarbres bons. Actualment, en les zones ondurant els primers anys de la plantació elsatacs del cabirol produeixen un elevat nom-bre de baixes, es continua plantant a aques-tes densitats per garantir un mínim d'uns900-1.000 peus/ha a l'edat de la primeraaclarida.

En el segon model, es planta a una densitatmenor (800 peus/ha), utilitzant materialvegetal de qualitat. D’aquesta manera sesuprimeix una de les aclarides (la 1a. és als 8-10 anys; la 2a. és als 14-18 anys) i es reduei-xen els costos de treball de millora que esrealitzen al llarg del torn.

En el tercer model, es parteix d'una densitatinicial pròxima als 600 peus/ha amb la volun-tat de realitzar una sola aclarida al llarg deltorn (als 14-20 anys) en la qual el producteresultant d'aquesta ja té un valor comercial.Al mateix temps, aquest model permet la pro-liferació d'espècies de mitja llum (sureres ialzines) en el subvol de la massa que perme-ten el canvi d'espècie després de fer la talladafinal.

En els diferents models s'estima un intervald'edats per a la realització de les aclaridesque varia en funció de la qualitat d'estació dela massa. Durant els anys posteriors a la plan-tació cal fer-hi estassades freqüents per eli-minar la competència que exerceixen l'estratarbustiu i/o els rebrots de castanyer, ja que laplanta necessita molta llum durant els pri-mers anys de vida. En plantacions de segonageneració, és recomanable deixar un any enrepòs el terreny per evitar un elevat nombrede baixes en el primer any de plantació. Sesap que el pi insigne empobreix el terreny deforma considerable i que la planta jovenecessita una quantitat de fòsfor important

que també es pot compensar amb aporta-cions externes en el moment de la plantació.

Per a la producció de fusta de major quali-tat és imprescindible la realització de podesper aconseguir un canó net de nusos. Al llargdel torn es fan de 2 a 3 podes tot arribant finsals 6-7 metres d'alçada.

Usos

La fusta de pi insigne és una de les més apre-ciades per les serradores. La baixa densitat dela fusta i les aptituds tècniques fan que siguiapta per a molts usos.

La fusta produïda a Catalunya es ven majo-ritàriament per a embalatge, tant la queresulta de segones aclarides com una partimportant de la de les talades finals. La fustade major qualitat es destina a serra o a tau-lons. En els darrers anys però, les massestallades que havien seguit un règim adequatde podes -i situades en les millors estacions-,s'han començat a comercialitzar per a desen-rotllament, destinant fins a un 60% delvolum total de la tallada per a l'obtenció defullola.

Fora de Catalunya, principalment a la regiócantàbrica, els destins industrials de la fustad'insigne són múltiples:

- En les millors estacions, les masses ambbona qualitat tecnològica (arbres rectes,homogenis en port, altures i diàmetres i ambabsència de nusos, malformacions, xancres ialtres defectes físics) es destinen a fusta dexapa plana, a fusta de serra o a desenrotlla-ment.

- En estacions de qualitat més baixa la fus-ta es comercialitza per a taulons de fibra o departícules, o per a pasta de cel·lulosa.

- A Galícia, amb la major part de la fustaobtinguda en les tallades finals se n'elaborapasta de cel·lulosa, ja que hi ha una indústriamolt especialitzada per a l'obtenció d'aquestproducte.

- Al País Basc, també en els darrers anys,s'ha començat a utilitzar amb bons resultatscom a fusta estructural.

La qualitat de la fusta i, en conseqüència,l'ús que se li donarà dependrà de la qualitatgenètica de la planta, de la qualitat d'estaciói de la silvicultura que se li hagi aplicat.

espècies forestals 26Desembre de 2009catalunyaforestal

Foto: Detall de l'escorça del piinsigne.

Foto:Fruit i fulla característicsde l'espècie Pinus radiata.

Desembre de 2009catalunyaforestalmeteorologia29

a meteorologia és la ciència que s'o-cupa dels canvis atmosfèrics a curttermini en les capes baixes de l'at-

mosfera, on es desenvolupa la vida de plan-tes i animals, amb l'ús de paràmetres com latemperatura de l'aire, la seva humitat, lapressió atmosfèrica, el vent o les pluges.L'objectiu és predir el temps que farà en 24 o48 hores i a mig termini.

La climatologia, en canvi, és la ciència queestudia el clima i les seves variacions a llargtermini. El clima és el conjunt de fenòmensmeteorològics que caracteritzen les condi-cions habituals o més probables d'un puntconcret de la superfície terrestre.

Durant aquests darrers mesos, s'està par-lant molt del canvi climàtic i de l'acord defutur per a després del 2012, que han deprendre a Copenhaguen els països d'econo-mia més desenvolupada i els que estan envies de desenvolupament econòmic emer-gent en la lluita contra el canvi climàtic.

Principals acords internacionals vigents

Els principals acords internacionals vigentsen matèria de canvi climàtic són el Convenimarc de les Nacions Unides sobre canvi cli-màtic i el Protocol de Kyoto.

El primer reconeixement internacional delproblema del canvi climàtic i de la necessitatd'actuar va tenir lloc l'any 1992 enel marc de la Cimera de la Terra,celebrada a Rio de Janeiro, on es vaaprovar el Conveni marc de lesNacions Unides sobre canvi climàtic,ratificat actualment per 193 estats.L'objectiu d'aquest Conveni és l'es-tabilització de les concentracions degasos amb efecte hivernacle a l'at-mosfera a un nivell que eviti inter-ferències antropogèniques perillosesen el sistema climàtic.

El desembre de 1997 es va cele-

brar a Kyoto (Japó) la tercera Cimera sobre elClima. Com a resultat, 38 països industrialit-zats es van comprometre a assolir unareducció dels gasos amb efecte hivernacleper al període 2008-2012, respecte delsnivells de l'any 1990. Fins ara, 189 païsosl'han ratificat.

El 1998, la Comunitat Europea va signarel Protocol de Kyoto i tots els estats mem-bres es van comprometre a rebaixar un 8%el nivell d'emissions de gasos amb efectehivernacle entre els anys 2008 i 2012,segons els gasos emesos l'any base (1990).Per assegurar el compliment de les reduc-cions d'emissions es va establir el Programaeuropeu de canvi climàtic i va entrar envigor el règim de comerç de drets d'emissióde gasos amb efecte hivernacle dins de laUE.

La UE té com a objectius per al 2020:reduir un 20% les emissions de gasos ambefecte hivernacle (30% si s'assoleix un acordinternacional), reduir un 20% el consum d'e-nergia millorant el rendiment energètic iaconseguir abastar el 20% de les nostresnecessitats energètiques amb energies reno-vables.

La ratificació del Protocol de Kyoto perpart de l'Estat espanyol l'any 2002, va signi-ficar assumir el compromís de limitar lesemissions a un creixement del 15% respecte

L

contraLes polítiques

el canvi climàtic

Text:Manel Martínez

Refranys populars

Qui quan plou es posasota la fulla, duesvegades es remulla.

Si hagués de ploure aconveniència (o a gust)de tothom, no plouriamai.

La pluja de Nadal, pertot se val.

Si plou per Cap d'Anys'esguerra tot l'any.

Si pel desembre plou,bon any nou.

Si plou pel gener, l'anysol anar bé.

30meteorologia

Desembre de 2009catalunyaforestal

de l'any 1990 per al període 2008-2012. Enl'actualitat, l'Estat espanyol segueix l'estra-tègia espanyola de canvi climàtic i energianeta per intentar assolir els objectius mar-cats que, ara per ara, no s'estan assolint.

Amb la intenció d'avançar en la negociacióper arribar a un acord el desembre de 2009 aCopenhaguen, es va realitzar a Barcelona, elpassat mes de novembre, la Conferènciasobre Canvi Climàtic, que va acollir la nego-ciació sobre els nous compromisos de reduc-ció de gasos amb efecte hivernacle més enllàde 2012, seguint el marc del Protocol deKyoto.

Increment de temperatures i plagues

L'increment de temperatures ha estat d'entre0,3-0,6 ºC durant el darrer segle, ja que lesemissions de CO2 d'origen humà s'estansumant perillosament al complement naturala l'atmosfera de gasos amb efecte hiverna-cle.

El grau de disminució del glaç marí de l'es-tiu és un indicador del canvi de clima en lesaltes latituds. Els models del clima discrepenen quant i quan l'oceà Àrtic pot arribar aestar sense gel a l'estiu, però alguns cientí-fics pensen que pot ser que succeeixi a partirde 2030.

Les plagues d'insectes es poden considerarbioindicadors del canvi climàtic. A casa nos-tra, una de les plagues més abundants a lesmasses de coníferes, és la processionària delpi (Thaumetopoea pityocampa) i, als alzinars,la caparreta (Kermococcus vermilio). Aques-tes plagues estan canviant el seu comporta-ment a causa de l'augment de les tempera-tures, tal com ha comprovat personal tècnicdel Departament de Medi Ambient i Habitat-ge.

Les observacions constaten que fins a l'any1985 la processionària del pi normalment era

present per sobre dels 1.400 metres sobre elnivell del mar, encara que no causava proble-mes o defoliacions als pins. A partir d'aques-ta data, s'observen sovint danys importantsen altituds de fins a 1.800 metres. A més,s'han arribat a produir algunes defoliacionsparcials sobre diferents espècies de coníferescom el pi blanc (Pinus halepensis), la pinassa(Pinus nigra), el pi roig (Pinus sylvestris) i finsi tot el pi negre (Pinus uncinata), espècied'alta muntanya on la processionària mai nohavia estat un problema. En 2008, el Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge va trac-tar 16.000 ha a Catalunya.

L'augment de les temperatures ha provocatl'expansió de la plaga de la caparreta, queafecta els branquillons de les alzines, i que estrobava en equilibri a tot el territori de Cata-lunya fins el 1987. A partir d'aleshores lesseves poblacions van començar a augmentarconsiderablement a la zona de Tarragona,Mont-roig i Cambrils, i també es van incre-mentar al Vallès Occidental, l'Alt Empordà, elBaix Penedès, l'Alt Penedès, el Garraf i fins ala comarca del Solsonès.

La proliferació d'aquest insecte ha estatespectacular, ha afectat fins i tot boscos de4-5 ha i ha produït sovint la mort d'alzinesgrosses. L'estiu de 2002, que va ser plujós ifred, va fer disminuir les poblacions de capa-rreta de manera generalitzada a totes leszones on estava causant problemes (tret deles comarques de l'Alt i el Baix Empordà, onel temps no va ser gaire diferent respecte alsanys anteriors).

S'ha mostrat tan sols un petit exemple,entre molts altres, de les conseqüències queestà tenint el canvi climàtic a casa nostra.

Al marge dels acords que es prenguin aCophenaguen, que seran importantíssims enaquest món globalitzat, cal recordar quenosaltres podem fer molt per lluitar contra elcanvi climàtic amb petites accions.

La UE té com aobjectius per al2020: reduir un20% les emissionsde gasos ambefecte hivernacle(30% si s'assoleixun acordinternacional),reduir un 20% elconsum d'energiatot millorant rendi-ment energètic,i aconseguirabastar el 20%de les nostresnecessitatsenergètiquesamb energiesrenovables

Al marge delsacords que esprenguina Cophenaguen,que seranimportantíssimsen aquest mónglobalitzat,cal recordar quenosaltres podemfer molt per lluitarcontra el canviclimàtic ambpetites accions

“Biocombustibles sólidosde origen forestal”

Biocombustiblessólidos de origenforestalAutor: FranciscoMarcos Martín.Edita: AENOR (Aso-ciación Española deNormalización yCertificación).Any 2000.306 pàgines.

La primera part d'aquesta obra presenta elscinc biocombustibles sòlids d'origen forestalmés comuns (llenya, estella, briquetes,pèl·lets i carbó vegetal), aprofundint, un perun, en les seves diferents característiques iformes d'obtenció. Després, els protagonistespassen a ser, no ja els biocombustibles, sinóels processos implicats en la generació decalor i energia, amb què s'exposaen casosconcrets d'obtenció d'electricitat a partir debiocombustibles. Donada la importància de l'impacte mediam-biental ocasionat per l'extracció de matèriaprimera per a la seva utilització en plantesenergètiques, l'obra conclou amb un estudiminuciós de les possibles incidències produï-des al mitjà durant les diverses fases. Mésinformació a AENOR (Asociación Española deNormalización i Certificación)

“Manual técnico parael aprovechamiento y laelaboración de biomasaforestal”

Manual técnico parael aprovechamientoy la elaboración debiomasa forestalAutor: Eduardo Tolo-sana.Edita: FUCOVASA yMundi-Prensa.Any 2009.354 pàgines.

Es tracta d’un manual tècnic que pretén con-tribuir a proporcionar la informació necessà-ria, de caràcter pràctic, per millorar quant ales dificultats logístiques, la complicacióorganitzativa i els costos elevats del submi-nistrament de biomassa forestal, tot aportantreferències basades en experiències pròpies ien dades d'experiències externes.

L'objectiu primari és analitzar els mitjans isistemes de treball que s'utilitzen en l'aprofi-tament de la biomassa forestal primària ambfinalitats energètiques i proporcionar ele-ments per a la seva optimització. Més infor-mació a Mundi-Prensa.

II Fira de la tòfo-na del Berguedà Del 10 al 13 dedesembre de 2009Cal Rosal.

Conferènciasobre canviclimàtic de l'ONU2009Del 7 al 18 dedesembre de2009. Copenha-guenMés informació ahttp://es.cop15.dk

II Fira de la tòfo-na de CentellesLa setmana del 14al 20 se celebrenels actes de la IISetmana de laTòfona. La fira ésels dies 19 i 20.Més info awww.diarifores-tal.com

agenda

Desembre de 2009catalunyaforestalpublicacions31

odria explicar-nos com ha vist l'e-volució dels boscos en elsdarrers anys? A la nostra àrea, a la zona

del Montseny-Guilleries, la diferèn-cia més important que he vist, desque vaig començar a introduir-meen l'activitat forestal, ara ja fa unsvint-i-cinc anys, fins a l'actualitat,ha estat la manera de realitzar elstreballs. És a dir, el preu dels pro-ductes ha caigut de forma conside-rable i això ha comportat que algunstreballs que abans es feien avui diano ens els puguem permetre.

I deixar de fer treballs què potrepresentar? En alguns casos no massa cosa, per-què potser érem massa ufanosos al’hora de fer-los, però en altrescasos segurament representi un freen el creixement o en la qualitatd'algunes fustes.

Per exemple?Les podes altes o les podes d'alçada,que és una feina que val moltsdiners. Les podes altes probablementsón una inversió que a la llarga es

podria recuperar pel fet de podervendre una fusta de més qualitat.Però, en aquests moments, es prefe-reix destinar els diners a feines comper exemple una aclarida de pins o auna tallada d'alzines, que es fanbàsicament per viure. Diria queaquest canvi en el tarannà dels tre-balls és el més important que he visten els darrers vint-i-cinc anys.

I pel què fa a l'ús social del bosc?Creu que ha canviat?Del bosc, sempre se n'ha fet un ússocial. Ara bé, abans aquest ús elfeia la gent del mateix poble i lamajoria d'aquestes persones, queanaven a caçar, a passejar, a buscarbolets o castanyes..., eren treballa-dors del bosc. En aquests moments,la gran diferència està en què hi hauna invasió del bosc absoluta. Elbosc ha passat a ser una mena deparc temàtic o parc de lleure de lesgrans ciutats. La gent ens ve de totarreu a fer tot tipus d'activitats delleure, ja sigui passejar, anar ambmoto, anar a buscar bolets, castan-yes... Aquesta és una situació queens inquieta i que ens preocupa per-

P

"Em costa molt imaginar els boscos de Catalunyasense gestió. Els boscos de casa nostra tenen unapressió humana molt important i estan sotmesosa molts perills. Si no els gestionem, acabarancremant-se o morint-se"

GaroleraJoan

El primer contacte de JoanGarolera amb l'activitatforestal es remuntaa l'adolescència.I és que de jovenet, quantenia disponibilitat escolar,ja acompanyava el seu pare,Emili Garolera,a la muntanya i intentavaaprendre allò que aquest i explicava.Joan Garolera va podercombinar durant molts anysels seus estudis i la sevafeina amb la formacióforestal que va teniral costat del seu pare,mestre de silvicultors.Actualment, i des de faquinze anys, en JoanGarolera es dedica de plea la gestió forestala les finques de la família.

Per Josep M. Tusell

Silvicultor

e n t r e v i s t a

què el 80% dels boscos que hi ha a Cata-lunya són de propietat privada. A la majoriade nosaltres no ens fa res que la gent esbeneficiï del bosc, però sempre fins a uncert punt.

Ens podria explicar perquè ara, a diferèn-cia d'abans, és una situació inquietant peral propietari forestal?En primer lloc, perquè hi ha un problemagreu de falta de respecte vers la propietatprivada i, en segon lloc, perquè una invasióabsoluta del bosc pot comportar molts pro-blemes, com per exemple de regeneració,de deixalles, de perill d'incendi, d'interfe-rències en els treballs forestals... En defini-tiva, pot comportar un conjunt de proble-mes que s'accentuen quan veus la falta decultura que hi ha en aquest país pel que faal bosc.

Un altre problema que actualment potcausar angoixa al silvicultor és el canviclimàtic. Des de la seva experiència, comcreu que aquest canvi climàtic afecta albosc?A la zona que conec, diria que, actualment,hi ha més afectació per l'abandonamentque no pas pel canvi climàtic. Per exemple.preguntem-nos per què es mor el pi rajolet?La resposta lligada al canvi climàtic és quees mor a causa de la sequera perquè eldebilita. Això és així, però si retrocedim unamica en els temps ens adonem que aquellpi segurament es mor perquè ja s'hauria

d'haver tallat molt abans. El pro-blema està en què no hi ha nin-gú que el talli quan cal per l'a-bandonament que hi ha hagutde l'activitat forestal. Amb aixòvull dir que no dubto de lainfluència d’aquest canvi climà-tic, però fins avui, en l'àmbitlocal, i des d'una perspectiva depersona no entesa i no científica,ha tingut més influència la man-ca de gestió que no pas el canviclimàtic.

Creu que és possible la desaparició de lagestió forestal dels boscos de Catalunya?Em costa molt imaginar uns boscos deCatalunya sense gestió. Els boscos de casanostra tenen una pressió humana moltimportant i estan sotmesos a molts perills.Si no els gestionem, acabaran cremant-se omorint-se. Tant en un cas com en l'altrerepresentaria una gran desgràcia i, d'altrabanda, no crec que Catalunya sigui un paístan ric com per desaprofitar aquesta fontde recursos que és el bosc.

Així doncs, què cal fer?Continuar amb la gestió forestal, això estàclar, però potser ens hauríem de centraruna mica més i saber què en podem treuredels nostres boscos. Per exemple, si enspreguntem podem treure fustes nobles delnostres boscos? Segurament, la resposta ésafirmativa, però en un percentatge moltbaix i en zones determinades. En canvi siens preguntem, els boscos de Catalunya sónmajoritàriament productors de biomassa ode fusta de llenya per cremar? La respostaés clarament que sí. La biomassa és unaaposta per als nostres boscos que calimpulsar. Ara bé, fa falta una política fores-tal que la impulsi i que defineixi el camí deruta a seguir. Tal com em diu un meu amicque no forma part del sector forestal:"Joan, els boscos a Catalunya són per cre-mar-se".

Com?Sí, fins aquí, aquesta també va ser la mevareacció. Però la seva explicació, que trobomolt encertada, és la següent: els boscos aCatalunya són per cremar-se, ara bé hopoden fer de manera desordenada i nefasta,a través dels focs d'estiu, o bé d'una mane-ra ordenada, a través de l'extracció de lagran quantitat de biocombustible que hi haals boscos.

34entrevista

Desembre de 2009catalunyaforestal

"A la zona queconec, hi hamés afectaciódegut a l’abandonamentque pel canviclimàtic”