Insubmises en l’Església

PoetesPoetes

dones 2

poemes, La inquietud del rosal, però és la seva obraIrremediablemente la que, el 1919, aconsegueix el reco-neixement dels cercles literaris argentins. Amb un crei-xent reconeixement a nivell nacional i coincidint amb unaintensa etapa creativa, comencen a manifestar-se episo-dis depressius que cada cop es faran més intensos i quela conduiran cap al suïcidi a la ciutat argentina de Mar delPlata, plasmat a la cançó Alfonsina y el mar.

Marina Tsvetaeva (1892-1941), poeta russa. Una de les poetes russes més destacadesdel XX. La seva obra gira entorn de nombrosos temes,entre els que destaquen les reivindicacions de la sexuali-tat femenina i el paper de les dones en l’espai públic.Exiliada durant la dècada dels 20 i 30 a causa de laseves idees polítiques, va ser condemnada a l’ostracismeper la comunitat literària soviètica, suïcidant-se el 1941.

Maria MercèMarçal (1952-1998), poeta catalana.Llicenciada en FilologiaClàssica per laUniversitat de Barcelona,des dels anys 70 va mili-tar activament en elsmoviments antifranquis-tes i fou una de les fun-dadores de l’editorialLlibres del Mall.Vinculada als movimentsfeministes, és la publica-ció de Cau de Llunes

(1977) el llibre que la dóna a conèixer com a poeta, tot ique el reconeixement unànime li arriba de la mà deBruixa de dol (1979). El naixement de la seva filla, Heura,marca l’inici d’una nova etapa vital i literària, amb la crea-ció de La germana, l’estrangera (1985), Llengua abolida(1989) i Desglaç (1997). La divisa amb la que obreBruixa de dol: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascutdona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzurde ser tres voltes rebel”, marquen la seva trajectòria cre-ativa i li permeten reafirmar la seva identitat i integrar-ladins la veu poètica universal, convertint en col·lectivesles seves experiències personals. És autora, també, dela novel·la, La passió segons Renée Vivien (1994).

Safo (finals s. VII a. C.), poeta grega. Membre d’una família aristocràtica de l’illade Lesbos, va encapçalar una comunitat de dones joveson es tenia cura de la seva instrucció abans del matrimo-ni, fonamentada en les arts de la música, el cant i ladansa. Considerada una de les grans poetes de la Grèciaclàssica, els seus poemes parlen, especialment, de l’a-mor, de les diferents etapes del procés amorós, entredones.

Emily Dickinson(1830-1886), poeta dels Estats Units.Considerada una de les gransrenovadores de la poesia anglo-saxona, amb una personalitatintrovertida, que va marcar tantles seves relacions com la sevapoesia, va començar a escriurepoemes a partir dels 20 anys.Romàntica i solitària, aquesta

darrera faceta li va permetre, més que a qualsevol altreautor del seu temps, concentrar-se en el seu món poèticinnovador, influït per la mitologia clàssica, la Bíblia oShakespeare. La seva obra completa es va publicar ensuccessives edicions a partir de la seva mort.

Rosalia deCastro (1837-1855), poeta gallega. Renovadora de lapoesia i la literatura gallegues,als 17 anys ja destacava en el sidels cercles literaris de Santiagode Compostela. Les seves duesobres més rellevants esdevenendos exemples de la recuperacióde la veu del poble i de l’individu.

Així, a Cantares Gallegos (1863) plasma la veu i les tradi-cions del poble gallec, mentre que a Follas Novas (1880)expressa els seus sentiments més profunds i alhora uni-versals, com la soledat o el dolor.

Alfonsina Storni (1892-1938), poeta argentina. Filla d’una família humil, escriu poemesa partir dels 12 anys. Va estudiar magisteri i va publicarels seus primers versos a principis del segle XX. ABuenos Aires aconsegueix publicar el seu primer llibre de

elles també hi eren

Per Meritxell Benedí

editorial

La publicitat, l’entreteniment mediàtic i sovint tambéels mitjans d’informació fan servir els estereotips

com una forma de comunicació ràpida per explicar lespetites i grans històries que hi ha darrera d’un espotpublicitari, d’un programa o d’una notícia. Aquests este-reotips són dreceres cognitives, simplificacions de larealitat (sempre inabastable i complexa), que gràcies al’economia mental que fan servir les nostres xarxes neu-ronals es reprodueixen sense cap qüestionament i s’u-tilitzen per fer passar el missatge a l’audiència. Si els mitjans i la publicitat fan servir aquest reservori

d’imatges estereotipades és perquè formen part d’unacultura compartida, d’una mateixa cosmovisió patriarcalde la societat i, per tant, són imatges consensuadesque, amb les recombinacions que cada època i situacióreclama, el públic reconeixerà i acceptarà. I un cop allí,a la pàgina, a la pantalla o a la tanca publicitària, s’ex-posaran en tota la seva potència sancionadora, mos-trant com cal ser dona, per ser femenina, i quines imat-ges han de ser desterrades si volem ser seductores,eficients, maternals, en una paraula, normals.El problema és que en aquests models de feminitat (i

de masculinitat també, és clar) s’hi poden emmirallarpersones de carn i ossos, dones que es poden identifi-car amb aquesta superwoman que es capaç de treba-llar dins i fora de casa i, com una frontissa, situar-se albell mig de l’àmbit públic i del privat, mirant d’abastartan diverses activitats i competències, dones que enl’esforç per tirar endavant una carrera professional i lesresponsabilitats familiars arriben a posar-se malaltes defatiga crònica o de fibromiàlgia. O aquelles noies jovesi adolescents que davant el requeriment social d’unabellesa sense fissures s’esforcen per controlar el seucos, ni que sigui a costa d’entrar en la bulímia o l’a-norèxia. Sense oblidar aquelles altres que arrasen perallí on passen, amazones modernes que semblen dis-posar de més virilitat que molts homes, entestades comestan en imitar el model masculí, amazones que rebrancom a premi la soledat, doncs les dones les viuran coma traïdores i els homes com a competidores. Cal plan-tejar-nos si aquests nous models són alliberadors, sicorresponen a noves identitats i si val la pena que enshi emmirallem i, un cop contestades aquestes pregun-tes, procurar no caure en el parany.n

Edita:Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Coordinació: Elvira AltésCoord. tècnica: Marta CorcoyCorrecció: Esther Molas

Rambla de Catalunya 10, 3r. Tel: 93 412 11 11/ 93 301 16 77 E-mail: adpc@adpc.cc Web: www.adpc.cc

Disseny i Maquetació: Villuendas+GómezImpressió: El Tinter.

Dipòsit legal: B-44.200-2000Imprès en paper ecològic

Consell de RedaccióMontserrat Minobis, Joana Gallego, Montserrat Puig,Mª Eugenia Ibáñez, Pilar Aymerich, Mª José Ruiz,Esther Molas, Hilda Ferrer, Marta Corcoy, Elvira Altés

Barcelona, desembre 2003, núm. 13

2 elles també hi eren PoetesPer Meritxell Benedí

4-12 quan totes les donesInsubmises en l’Església Per Iolanda Clop i Elvira AltésFotografies: Pilar Aymerich i Esther Sanromà

13 Europa a l’abastEleccions 2004Per M. Àngels Espuny

14-15 així ens veuen, així ens vaL’altre visió de l’esportper Mei Ibáñez

16-17 pensar en clau del XXILa incorporació de les periodistes ha canviat els mitjans de comunicació?Per Antonio Franco i Vicenç VillatoroIl·lustració: Lluïsa Jové

18-19 dones que remenen les cireresNúria Gispert, presidenta de CáritasPer Montserrat PuigFotos: Esther Sanromà

20 el talòs d’Aquil·lesPer Joana Gallego

21-23 l’administració administradaCoordinada per Marta Corcoy

25-26-27 a favor de totesEl Fòrum Social EuropeuPer Elena Tarifa

30 Fina Isegura, periodista d’alturaGuió: Joana GallegoIl·lustració: Aina Albí

Altres seccions: sofregit cultural, per Esther Molasl’estenedor d’ideesde cara a la paretla gata Lina per Gemma Sales

sumari

La ‘superwoman’,l’amazona i el cos 10

dones 4

quan totes les dones...

Despertar les dones que treballen, participeno col·laboren a l’església per tal que es qües-tionin el seu paper en aquest sector i alhoradespertar la jerarquia eclesiàstica dominadapels homes perquè s’adonin que aquesta ine-xistent paritat és una injustícia, constitueix undels objectius bàsics del Col·lectiu de Donesen l’Església, CDE. Una entitat que porta en

marxa 17 anys i no només ha promogutaltres agrupacions a Catalunya, que han

crescut sota el prisma de la teologia feminis-ta, sinó també ha sabut posar-se a l’alçadade les diferents entitats feministes religiosesinternacionals, com les de l’església luterana,

anglicana, ortodoxa o protestant.

Insubmises en l’Església

Per Marta Ortega

dones 5

Des de llavors popularment se les ha etiquetat com elgrup de dones que volen ser capellanes. “No és preci-sament aquest el nostre fonamental objectiu -diu Amell-,el que ens preocupa no és que siguem ordenades, defet cap de nosaltres s’apuntaria per ser sacerdotessa,però reivindiquem la possibilitat d’escollir-ho lliurement.Del que es tracta és que les dones siguin valorades enla comunitat catòlica en igualtat als homes”.

“Qüestionem l’Església”“Pensem que el sistema jeràrquic de l’Església estàobsolet. Busquem una comunitat d’iguals, no un sistemapiramidal, volem una comunitat sense clergat com era alprincipi”, comenta Magda Tomàs. “Qüestionem i condem-nem aquesta Església –apunta-, perquè és una comuni-tat còpìa del patriarcat que imperava a Judea i a Roma.És una invenció de l’home, no de Jesucrist”. Les diferents investigacions històriques proven que enaquells temps Jesucrist tractava a les dones d’una mane-ra revolucionària, com una persona més, “fet que ja vaescandalitzar a jueus i romans”, explica una altra mem-bre de l’entitat, Joana Ripollès, que, com Roser Garrigaremarca: “Part del contingut del Codi del Dret Canònicés un pur invent per mantenir el poder masculí“. Perexemple, una de les bases d’opressió de les dones sónels sacraments, una institució que es va inventarl’Església al segle XIII, a més d’altres preceptes que esvan afegir més endavant amb el Concili de Trento. Al’Evangeli, Jesucrist mai va ordenar cap sacerdot, mai vafer l’extremunció, ni la confirmació ni el matrimoni.Aquesta darrera celebració havia estat sempre un actecivil fins que la van incorporar a la religió catòlica alsegle XVI.Roser Garriga, que exerceix com a monja i ha predicatsempre el missatge feminista -discurs que li ha portatmés d’alguna polèmica en la seva congregació-, afirma

L’any 1897, Angelo Giuseppe Roncalli, un jove quemés tard esdevendria Joan XXIII, escrivia en el seu

diari: “Amb dones de qualsevol condició, ni que siguinparentes o santes, tindré un mirament especial, fugintde la seva familiaritat, companyia i conversa, màxima-ment si es tracta de joves; ni mai no els fixaré els ulls ala cara... Mai no els donaré el més mínim de confiança, iquan per necessitat hauré de parlar amb elles procuraréusar el sermó durus, brevis, prudentes et rectus (JoanXXIII, Diari de l’ànima). Aquesta frase la recull el llibre Insubmises en l’Església,

del Col·lectiu de Dones en l’Església (CDE), que explica laforma com el clergat ha tractat les dones en aquestacomunitat. Per sort, Joan XXIII va saber evolucionar, i jaals anys 60, quan començava a esclatar el movimentfeminista, deia: “La irrupció de la dona en la vida públicai el reconeixement de la seva dignitat constitueixen unsigne dels temps”. Aquest signe del temps s’ha reflectitsens dubte en la proliferació en tot el món dels movi-ments progressistes eclesiàstics que defensen la paritatde les dones i els homes en la comunitat cristiana.

Orígens del col·lectiuEl 1985, en un taller del II Fòrum “Home i Evangeli”,conduït per la teòloga Maria Martinell (directora del’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, ICESB)sobre feminisme a l’Església, un grup va prendre la deci-sió de continuar trobant-se per aprofundir aquesta qües-tió. “La gran majoria participàvem d’una o altra maneraamb l’Església, però ens trobàvem incòmodes, estàvemfartes de fer les coses a les ordres dels clergues i queno poguéssim fer-les de forma autònoma”, comentaSefa Amell, presidenta de CDE, i afegeix: “Vam decidiraprofundir i vam fer dos grups: un que estudiaria elpaper de la dona en el Codi del Dret Canònic i un altreen l’Evangeli, per tal de trobar aquells esculls que ensimpedien formar part de l’Església de manera paritària.“Llavors vam comprovar que una cosa no casava gensamb l’altra, que l’Església havia reinterpretat el paper dela dona al seu gust i benefici i que no tenia res a veureamb el missatge de Jesús”, comenta Magda Tomàs iMaria Dolors Figueres, membres del Col·lectiu des delsseus inicis. Sota la premissa de fer patent que les dones no són

valorades per l’Església com ho són els homes, aquestgrup decideix crear l’associació l’any 1986 i una de lesseves primeres reivindicacions ja va encetar una fortapolèmica social i religiosa: “Mentre cap dona no siguiadmesa en l’Església catòlica al servei ministerial orde-nat, voldrà dir que no es reconeix la seva intrínsecaigualtat amb el baró”, subratllaven. Pel Col·lectiu “preva-lia un substrat de sospita, de menysvaloració, de por”,sense igualtat consideren que se’ls “nega com a gèneretota possibilitat de poder exercir tasques de responsabi-litat dins l’Església”.

Reunió de junta del Col·lectiu de Dones en l’Església (CDE)

FOTO

ESTHER SANROMÀ

FOTO

PILAR AIMERICH

“Mentre cap donano sigui admesaen l’Església catòlica al serveiministerial ordenat, voldrà dirque no es reconeixla seva intrínsecaigualtat amb elbaró”CDE

dones 6

quan totes les dones...

amb contundència: “Quan ens diuen que la burocràciaeclesiàstica no pot ordenat sacerdot a cap dona, nosal-tres contestem, i com és que s’ordenen als homes siJesucrist mai va ordenar sacerdot a cap?”. La jerarquia apel·la a la tradició per refermar la seva

idea: com que mai no hi hagut dones ordenades, mai non’hi podrà haver. És una teoria ben simple, però quedóna resultat, i el col·lectiu pregunta per què aquestatradició és definitiva i inamovible? Segons afirmen lesdones del col·lectiu està més que comprovat que vanhaver dones diaconisses i dones bisbes, com Teodora IXde Roma.

El celibat, un mitjà per controlar el poder i l’economiaSegons els experts de la teologia de l’alliberament, lareinterpretació que el Codi del Dret Canònic va fer del’Evangeli va respondre a unes necessitats de control delpoder i de l’economia. Joana Ripollès, una estudiosa dela història, explica com en l’Evangeli mai es va parlar d’a-questa obligatorietat i que va ser una mesura de pressiócreada per la pròpia jerarquia per aconseguir que elsbéns patrimonials passessin directament a la parròquia.Per altra banda, Magda Tomàs explica que “tenir unexèrcit cèlibe és més fácil de manipular, perquè ellsviuen en un món a part, que no és real. Poden rebremenys influències de l’exterior i, per tant, desenvoluparuna moral pròpia, més tancada, una doctrina en la que,és clar, la dona és un contaminant”.

Tasques de les dones Un altre aspecte que subratlla el CDE és que les tasquesque desenvolupen dins l’Església estan menys valorades.Segons els estudis endegats per aquesta entitat, el 82%de la feina que fa la comunitat eclesiàstica la fan lesdones, un nombrós paquet d’activitats que les altesjerarquies consideren de segon i tercer ordre. Així, lacura o visita dels malalts, fer la catequesi, netejar l’es-

glésia, decorar-la, recollir diners, aliments o roba pelsnecessitats, vigilar les criatures o fer-se càrrec de le per-sones grans són a càrrec de les dones. “Són feines queno són remunerades i que el sector masculí s’estimamés no fer. Amb prou feines, ens permeten donar lacomunió i fer les lectures”, diu Maria Pau Trayner, unamonja del col·lectiu i teòloga feminista, que expressaindignada com un recent treball de camp sobre laCatalunya cristiana exposa 526 biografies d’homes d’es-glésia davant de 26 biografies de dones, “això no s’a-guanta, quan són moltíssimes les que estan fent feinescapdavanteres”.Trayner i Maria Dolors Figueres destaquen, a més a

més, que algunes feines que els permeten fer estan cen-surades, com les lectures dels textos de l’Evangeli. “Desobte, ens trobem que ens obliguen a obviar frasesincreïbles, frases en les que l’Evangeli parla del paperprotagonista de les dones”. I recorden una anècdota dela lectura d’una feligresa de 80 anys de la parròquia delsCaputxins de Sarrià en la que es predicava que lesdones havien de ser submises als seus marits, i davantd’aquest aclaparador missatge que havia escollit elcapellà la lectora va rebel·lar-se tot anunciant al públicque aquestes paraules no eren paraula de Déu, sinó deSant Pau.

Un tema polèmic: l’avortamentSegons les membres del Col·lectiu, aquest tipus de cen-sura només és un exemple de la violència psicològicaque està exercint la jerarquia eclesiàstica. Una altra pos-tura de l’Església que també conté aquests missatges,però que a més a més aporta conseqüències físiques,és la relativa a la reproducció i els anticonceptius. Enaquesta línia, el CDE condemna aquest posicionament.“La jerarquia de l’Església vol controlar les dones total-ment, començant per la seva sexualitat”, comenta SefaAmell, “primer es va dir que fer l’amor era pecat si noera amb fins reproductius, després per fonamentartambé el celibat van dir que els homes no havien de tenirrelacions, perquè la dona els podia contaminar. En defini-tiva, la dona havia d’estar allunyada de tot, fins i tot delpresbiteri. Per l’Església, el sexe femení és impur, quancontràriament les dones són la sang que dóna vida, no? -I afegeix amb disgust- “És molt gruixut això, no?”El Col·lectiu, com la resta d’entitats internacionals segui-

dores de la teologia feminista, considera aberrant que elVaticà prohibeixi l’ús dels anticonceptius. Per elles, elcristianisme té un manament molt clar: no mataràs, i enprincipi no estan d’acord amb l’avortament per sistema,però es qüestionen: “Que no és també un avortamentque els fills morin poc temps després d’haver nascut,perquè la mare no té recursos per mantenir-los?”.Per elles, l’Església està molt allunyada dels problemes

humans. Una dona que avorta té, tard o d’hora, un grandolor, però ha d’arribar a saber que algú la pot compren-dre i que a través de l’Església podrà sentir-se novamentreconciliada amb ella mateixa i amb el món. Pel col·lec-tiu aconsellar, acollir i perdonar són tres virtuts humanes

“Per nosaltres elsistema jeràrquicde l’Església estàobsolet, busquem

una comunitat d’iguals, no unsistema pirami-dal, volem una

comunitat senseclergat com era

al principi”, Magda Tomàs

dones 7

viar. La presidenta del CDE assenyala: “El que ha canviatés la base, la manera de pensar de les dones de lacomunitat eclesial. Ja n’hi ha moltes que no acceptenaquesta situació, i el camí és anar fent forat per sota,perquè al final, si no hi ha ningú a la base d’aquesta pirà-mide, no s’aguantarà pas”.

Un col·lectiu molt heterogeniEl Col·lectiu l’integren dones de diferents entornssocials, geogràfics i professionals; així, es xifren des demestres, empresàries, mestresses de casa, monges,administratives, teòlogues... totes elles, però, amb unavinculació amb la vida parroquial o amb la fe cristiana,encara que una part se n’havien desenganxat, justamental sentir-se desenganyades del propi sistema. Neus Forcano es va apuntar al grup per la teologia femi-nista, perquè li agrada que aquest col·lectiu lligui l’espiri-tualitat i el fet religiós amb la reivindicació dels drets.“Per a mi aquesta unió de religió i món quotidià és moltimportant”, assegura.Per Magda Tomàs “el sentit democràtic ha estat un dels

majors atractius del grup, i per un altre part el col·lectiuha estat una retrobada amb l’Església des d’una novaperspectiva”. Paral·lelament, Maria Rivero, que haviaestat vuit anys en un convent, recorda: “Aquesta trobadaha estat com tornar a respirar. Abans jo m’ho creia tot,m’ho empassava sense plantejar-m’ho, però desprésquan te n’adones de la realitat necessites alguna cosaper reconciliar-te amb l’Església i el col·lectiu m’ha estatmolt útil”. Aquesta necessitat de reconciliació també lasubratlla Joana Ripollés, qui explica que va arribar unmoment que havia mig perdut la creença, i que amb elcontacte del Col·lectiu va descobrir una nova reinterpreta-ció. “Tot i que els meus fills em diuen que em contradeixoanant a la parròquia, jo els dic que “a vegades hi ha per-sones que viuen en una família que és un desastre, peròcontinuen treballant des de dins per canviar-la”.n

que es poden contraposar a legislar, jutjar i punir. Tresvirtuts femenines enfrontades a tres masculines. Peraixò insisteixen que a l’Església li cal una bona dosi defeminitat.L’Església no qüestiona el paper de la dona mentre

aquesta perpetuï la imatge de mare, servidora, submisa,“per aquest motiu beatifiquen a dones que continuenaquest rol, com Santa Teresa de Calcuta, una dona queva criticar l’avortament, però que mai va parlar delsavortats de 30, 40 o 50 anys”, subratlla Roser Garriga,i afegeix: “Era una dona que tenia cura dels malalts ique agraïa als rics que l’ajudessin amb els pobres, peròmai es va qüestionar en absolut per què eren pobres.Aquest és el tipus de dona que vol l’Església, una donaque no es qüestioni res”.

Una teologia alliberadoraAquesta sensació de ser dones invisibles, però quecada cop es qüestionen més coses, és el que més com-parteixen amb les dones d’altres religions i creences.“Perquè tant se val que siguem catòliques, anglicanes,musulmanes o ortodoxes. Totes les dones tenim elsmateixos problemas en cada col·lectiu, per això treba-llem plegades i participem contínuament en trobades,conferències o seminaris de caràcter internacional”,comenta Sefa Amell. Es mostren orgulloses de pertàn-yer a la teologia feminista, un pensament que arrencadel Concili Vaticà II i que, a diferència de la tradicional,trenca amb els sistema jeràrquic, i es basa en unasocietat d’iguals, on l’important és compartir. És,segons les membres del grup “una teologia d’allibera-ment per a tohom, homes i dones”.Aquesta teologia qüestiona el patriarcat i, per aquest

motiu, trameten nombroses cartes de petició, signatu-res o propostes als bisbes i cardenals, malgrat que mol-tes resten encara sense resposta; tot i així el grup noes desanima, perquè creuen que les coses poden can-

FOTO

ESTHER SANROMÀ

“Teresa de Calcutaera una dona quetenia cura delsmalalts i queagraïa als rics quel’ajudessin amb elspobres, però maies va qüestionaren absolut per quèeren pobres”,Roser Garriga

CDE

dones 8

quan totes les dones...

L’any 1994 van decidir enviar unacarta de felicitació a l’arquebisbe deCanterbury per l’ordenació de lesprimeres dones en l’Església angli-cana; llavors, protagonitzen unanova polèmica quan conviden aSabadell i Barcelona a la sacerdotanglicana Jean Mayland que va cele-brar una Eucaristia. L’acte va estarabsolutament refusat per l’arquebis-be Carles, qui va anunciar que “l’or-denació de les dones anglicanes eraun greu obstacle per a la unió de lesEsglésies”; mentre, paral·lelament,ell mateix havia convidat un bisbeanglicà del sud d’Europa per cele-brar una comunió a la Catedral deBarcelona.La major pressió popular i interès

social per la ideología del col·lectiules va portar a publicar, un any des-prés, el primer número de la revistaParaules i fets de dones, etapa quecoincideix amb un altre participacióen el Fòrum de les ONG’s a la pobla-ció pequinesa d’Huairou, amb motiude la celebració de la IV conferènciasobre les dones convocada per lesNacions Unides.

Celebració del 10è aniversariLa celebració del 10è aniversari,l’any 1996, permet passar revista atot l’aconseguit i als pros i contresde les fites que encara s’han deconsolidar. Celebren la taula rodona“La unió de les esglésies a travésde les dones” i participen al “ISínode europeu de dones“, a Àus-tria. Però potser cal esmentar espe-cialment els contactes que arriben aestablir amb els nous grups dedones cristianes d’arreu deCatalunya; així al costat del grup deRubí, que data dels principis de laformació del CDE, es creen nouscol·lectius a Girona, Banyoles,

Sabadell, Sant Just Desvern, Horta,Sant Josep de Calaçans (Barcelona)i Mallorca. També estableixen relacióamb grups de l’Estat espanyol, comMulleres Cristiás Galegas, deSantiago de Compostela, amb el bil-baí Arnasatu o Mujeres y Teología.

Manifestació de les estoles violetaContinua la seva activitat, però l’any1998 pensen que val la pena pren-dre contacte directe i decideixenvisitar els bisbes catalans. Única-ment dos, el de Barcelona i el de laSeu d’Urgell, no les reben.Tambéaquell any es manifesten el 25 demarç amb les estoles violetesdavant la Catedral de Barcelona, pertal de reivindicar el lloc de les donesen l’Església unint-se a les denún-cies dels grups de dones que es fanarreu del món.En els darrers quatre anys han

continuat organitzant actes, a mésde fer un seguiment directe d’esde-veniments internacionals com el“Festival de la Dècada de les esglé-sies en solidaritat amb les dones”,celebrat a Harare, Zimbabwe, queha palesat que “en els darrers 10anys les dones han treballat perl’Església, però l’Església no ha tre-ballat per a les dones”. Finalment,s’han llençat a la publicació de lli-bres de caràcter informatiu i històriccom Emma de Barcelona, una donaals inicis de la història de Catalunya,Y todo empezó en Galilea, Superarla violència o Aneu i digueu.Enguany han organitzat el II SínodeEuropeu de Dones, amb més de700 assistents, i ara estan treba-llant en el projecte que presentaranal Parlament de les religions delmón que se celebrarà dins el marcdel Fòrum 2004.n

I.C.

Des que es va fundar el col·lectiuvan tenir molt present que a més

d’estudiar el fet religiós i el paper dela dona en la comunitat, aquesta enti-tat havia de ser un centre d’acció deprimer ordre. Així, el primer any esvan posar en marxa enviant una cartaa l’arquebisbe de Barcelona, NarcísJubany, per tal que exposés a lesinstàncies superiors el celibat opcio-nal, així com l’ordenació de les dones.A aquesta tramesa n’han seguit mol-tes més, totes sense resposta. L’anysegüent i ja sempre de forma regularhan participat en el Fòrum Home iEvangeli (nomenclatura que van acon-seguir canviar per Fòrum Vida iEvangeli) i van encetar una enquestasobre el lloc de les dones enl’Església amb la finalitat de desvetllarfins on s’estava disposat a acceptarla presència de dones en les tasqueseclesials: com a diaques, rectores,bisbes, cardenals o Papa.L’organització de cursos, seminaris

i conferències han estat activitatscabdals del grup des de 1988 i desde llavors han continuat investigant iconsolidant els seus coneixementssobre el feminisme teològic. El1991 va representar un abans i undesprés segons la presidenta delCol·lectiu, Sefa Amell: “Vam prendrecontacte amb teòlogues reconegu-des que ens van permetre consoli-dar la nostra ideologia i agafar l’em-branzida que necessitàvem”, aixíestableixen relació amb la teòlogacatòlica nord-americana molt valora-da internacionalment, ElisabethSchussler Fiorenza -a qui van convi-dar a Barcelona-, i amb la teòlogaortodoxa Elisabeth Bern-Siguel.També van donar el salt internacio-nal participant en el col·loqui ecumè-nic organitzat per Femmes et hom-mes dans l’Eglise, a París.

CDE:la inspiració feminista

per a l’acció i la reflexió

dones 9

Maria Josefa Amell és la presidenta del Col·lectiu deDones d’Església des que es va fundar l’any 1986.

Al paper de creient i practicant, mare de quatre filles,esposa, empresària i dona dedicada a la vida parroquial,va haver d’afegir als seus 46 anys el de representantd’un col·lectiu que va crear polèmica i va trencar esque-mes en el cercle del clergat. Però és mostra orgullosadel camí recorregut i il·lusionada, perquè la lluita no hafet més que començar.

Com va ser que es va apuntar a aquest moviment?Ja feia temps que em movia per la parroquia de SantIdelfons de Barcelona, ja que que les meves filles anavena cataquesi, i quan em vaig assabentar que feien faltacatequistes ràpidament m’hi vaig apuntar. Així vaig desco-brir una manera d’entendre la catequesi diferent, menystradicional, més oberta, em va agradar, però al cap deltemps comences a fer-te preguntes i a plantejar-te quin ésel paper de les dones, per què estem a les ordres delsclergues i per què no podem fer les coses de forma autò-noma. En aquells moments de dubtes es va organitzar untaller sobre feminisme i cristianime dins del Fòrum “Homei Evangeli” a la Salle de la Bonanova i hi vaig anar. Unesquantes del curs vam voler seguir ampliant els nostresconeixements i des de llavors ja no hem parat.

Quines són les fites del Col·lectiu de Donesd’Església?Ens agradaria que les dones que estan a l’Església perdes-sin la por i es decidissin d’alguna manera a qüestionar lescoses. Hi ha una frase que diu: hem de trobar noves res-postes a les velles preguntes, i és certa, perquè dins del’Església és necessari fer noves preguntes. Les dones hand’arribar a ser un problema fins el punt que la feina que fanhabitualment a les parròquies, als centres d’acollida, i aqualsevol àmbit del clergat, no es faci, que es creuin debraços. Llavors hi hauria una crisi pel fet que les dones novulguessin participar ni fer la feina. Això passarà quan deveritat les dones se n’adonin que estan menys valorades,que són utilitzades i menystingudes per la pròpia comuni-tat. Només així, es podrien canviar les coses...

Què els diu a la gent que veu el Col·lectiu com ales típiques beates?Crec que el tòpic de les beates (unes dones que anavenper lliure i els van prohibir exercir), ja està desaparei-xent. Entre els creients i practicants hi ha dos grups cla-rament marcats, els que anomeno conservadors, elspartidaris del sistema establert, els carques, i els quepertanyen al moviment progressista, els que reivindi-quem un canvi a l’Església, que, per cert, d’aquest sec-tor que és molt nombrós no se’n parla gaire

Si és així, per què no s’han organitzat davant els plan-tejaments de l’actual Vaticà, per què no planten cara?Ho intenten, però no poden, hi ha massa interessos cre-ats a l’Església. Hi ha agrupacions vinculades a aquestaestructura, de caràcter molt conservador, en la que hiha moltes persones i molts diners invertits. És molt,molt difícil.

Per això dieu que el canvi s’ha de fer des de la base?Efectivament. El canvi sorgirà de la mentalitat de labase, dels homes i les dones, i sobretot quan aquestesreaccionin, quan totes comencin a manifestar la sevaqueixa de què han estat utilitzades durant segles.

Amb el canvi de la figura del Papa, hi ha esperan-ces d’un gir?Es va perdre una bona possibilitat de modernitzarl’Església amb el Concili Vaticà II, i és llàstima perquè lla-vors era una oportunitat d’or de fer-la créixer, ara ésmolt difícil. El papa Joan Pau II ha estat 25 anys en elpoder i en aquest temps ha anat escollint els cardenals.Ara, gairebé tots els que hi són pertanyen a la sevacorda, per tant, probablement el proper Papa escollit nodiferirà massa d’ideologia. A Catalunya ha passat tresquarts del mateix, l’arquebisbe Carles, que refusa sem-pre la nostra actuació, és també qui ha escollit a tots elscardenals que hi ha actualment, excepte un. El panora-ma està, per tant, gris per una renovació de l’Esglésiades de les altes jerarquies.n

Iolanda Clop

FOTO

ESTHER SANROMÀ

Sefa Amell,presidenta del Col·lectiu de Dones en l'Església

“És el moment de fer noves preguntes a l’Esglésiai de trobar noves respostes a les velles preguntes”

dones 10

quan totes les dones...

que “endavant” i així va començar el que seria un origi-nal projecte que en aquests moments s’està experimen-tant i que Forcades coordina en cinc hospitals deCatalunya. Es tracta d’incorporar el so de la veu maternaen les criatures nascudes prematurament, per tal defacilitar-los el desenvolupament. La inspiració li va venira partir del mètode Tomatis (obertura de la capacitatauditiva a partir d’estímuls sonors) que algunes mongespracticaven al monestir i la lectura d’un article a la revis-ta Science. La pregunta que es va fer: “Què fem a lesunitats neonatals?”, és del tot pertinent atès el seuinterès cap les experiències de les dones. “Substituïm ala mare com a receptacle, aliment, escalfor, però no entot allò que la constitueix en ella com a subjecte”. Es vaadonar que s’està fent servir “una metàfora de dona des-proveïda de la seva qualitat més humana”, i així va idearun sistema que permet al nadó escoltar la veu de lamare quan ja no és dins seu i, per tant, seguir el seucreixement, no només físic, sinó també emocional.Però el projecte va prendre tanta volada que ja no el

podia fer servir com a treball de tesi per doctorar-se,així que va pensar en esbrinar els interessos i les expec-tatives del jovent universitari que estudia Medicina ambreferència a les tècniques terapèutiques alternatives i vaconfegir una enquesta que ha passat a tots els estu-diants de primer i de sisè per saber l’impacte que tenenaquestes tècniques.Assegura que és raonablement feliç, doncs això de ser

monja “té unes fronteres movibles”, que per ella són“aprendre dia a dia què vol dir ser fidel en aquest com-promís” que ha adquirit i en aquesta inspiració que li vaarribar.n

Elvira Altés

És una excel·lent comunicadora —franca, intel·ligent,loquaç— que s’expressa amb claredat i de forma

didàctica. Podria haver estat una magnífica docent o unametgessa d’aquelles que quan t’expliquen el què etpassa et fan marxar les pors del cos, però és monja per-què un bon dia es va sentir cridada, tot i que segueix tre-ballant en el camp dels coneixements mèdics i la salut. Estava preparant l’examen d’especialitat de medicina

interna, tenia 28 anys i una esplèndida carrera com ametge formada als USA, quan va decidir passar untemps al Monestir de Montserrat per concentrar-se. Elsmonjos no tenien lloc i li van aconsellar que l’anés ademanar a les monges benedictines. En un primermoment no li va fer gràcia, va dir: “Ah!, les monges, no,no”. Recorda que va haver de reclamar-se coherènciaamb les seves conviccions feministes per a decidir-se atrucar. “Hi vaig anar amb l’ordinador portàtil i els llibres,però des del primer dia, en sentir tocar les campanes,vaig adonar-me que alguna cosa es bellugava dins meu—explica— i quan vaig marxar, al cap d’un mes, teniaclar que volia formar part d’aquesta comunitat”. Quan se li demana com es poden combinar l’esperit

científic i la fe, respon que ella va viure una experiènciapersonal, “comparable a la de l’enamorament”, que se liva creuar en el seu camí. “És una cosa que s’experimen-ta a l’interior i té efectes a l’exterior, és una mogudainterna, que em va passar, però no sé perquè”.De vegades, mentre resa, li vénen intuïcions de coses

que hauria de fer, com quan va comprendre que podriafer el doctorat en Medicina, una idea que es va treuredel cap, perquè va pensar que “no lliga amb la vidabenedictina”, que destina sis hores de treball pautadesper cinc hores d’oració. Però la monja abadessa li va dir

Teresa Forcades

Raons per la passió

FOTO

PILAR AIMERICH

Teresa Forcades és monja benedictina en el mones-tir de Sant Benet de Montserrat. Va estudiar Medicinaa la Universitat de Barcelona (1990), es va especia-litzar el 1995 en Medicina Interna a American Board(EEUU). També és llicenciada en Teologia per laUniversitat de Harvard (1997) i ha acabat el doctoraten Salut Pública a la Universitat de Barcelona sobreel tema de les medecines alternatives.

dones 11

va descriure així a les participants:“Dones creients, que estem tan inte-ressades en l’espiritualitat com en lapolítica, que tenim molt que aportar.Europa ens necessita per convertir-se en un lloc millor on viure”.En aquests dies de convivència

–del 5 al 10 d’agost– hi van tenirlloc ponències, debats, trobades,intercanvis d’experiències i algunsesdeveniments que reforcen l’espe-rit de lluita i de rebel·lia d’aquestesdones en front de la normativa ecle-siàstica masculina. De tot plegat,n’han sorgit unes conclusions quees divideixen en quatre àmbits: elsocial i econòmic, el polític, l’àmbitde desenvolupament personal i d’i-dentitat, i el d’espiritualitat.Quan enfoquen els aspectes

socials i econòmics, adverteixenque l’afany de lucre del principisneoliberals amenacen destruir elsfonaments de l’existència, perquè“malmeten la terra i multipliquen la

misèria”, essent les dones les mésafectades per aquest procés. Peraixò es comprometen a lluitar perun sistema econòmic just i sosteni-ble, a promoure polítiques de distri-bució equitativa que millorin la con-ciliació entre feina i família i a treba-llar perquè les dones que han d’emi-grar tinguin millors condicions devida i una major participaciódemocràtica.Pel que fa a l’àmbit polític, les con-

clusions vénen encapçalades peruna declaració de principis fonamen-tal: “La política és l’art del con-sens”. Les dones participants vandemanar que, a partir del diàleg, esgaranteixi la participació real de lesdones en sistemes democràtics, iper aconseguir-ho estan disposadesa “denunciar, tantes vegades comcalgui, tot tipus de discriminació iviolència en l’àmbit jurídic, polític,sexista, educatiu i religiós, especial-ment el tràfic de dones i els mal-tractaments”. Aquestes dones també s’han plan-

tejat el desenvolupament individual il’espiritualitat. El document de reso-lucions proposa la creació i manteni-ment de xarxes per compartir inte-ressos personals i espirituals, amés de reclamar a les institucionspolítiques, educatives i eclesiàsti-ques que adoptin la perspectiva degènere i un canvi d’estructures quefaci visibles les dones. Exigeixen ales diverses religions i esglésies quehi hagi formes alternatives de culte,que utilitzin un llenguatge inclusiu,també per a la divinitat, que accep-tin i acullin, en lloc de culpar i con-demnar, i reclamen que les donesque ho vulguin puguin accedir a totsels ministeris. Les participants avisen que no es

pensen donar per vençudes, doncs,tal i com conclou el document queva elaborar aquest II Sínode, sabenque “a tot arreu es pot sentir eldesig de les dones de posar-se enmarxa i transformar el món”.n

Elvira Altés

La trobada era a Bellaterra, enaquest darrer agost de calors

infernals, però allí l’ambient que s’hirespirava era més aviat benèfic.Dones i també algun home voltavensuaument per les sales i els espaisoberts, formaven rotllanes, que endeien oasis, i aprofitaven per posaren comú punts de vista, experièn-cies i plantejaments de lluita. Erauna torre de babel ordenada i feme-nina que s’organitzava cap a la com-prensió de l’altra.De fet, la idea de dur a terme

aquests sínodes de dones indepen-dents és donar oportunitat per tro-bar-se a persones de distintes cre-ences i tradicions espirituals, peraixò hi havia jueves, musulmanes icristianes discutint de temes queels concernien com a ciutadanes icom a dones. En aquesta línia, lapresidenta del Sínode, la pastoraprotestant d’origen alemany, AntjeRöckemann, el dia de la inauguració

Més de 700 dones europees i d’arreu del món, de diferents cultures,creences i ètnies es van trobar a Barcelona per treballar a favor d’unmón que respecti i valori les diferències

II Sínode Europeu de Dones

FOTO

S PILAR AIMERICH

Participants en els Oasis del Sínode a Bellaterra

dones 12

...TEÒLOGAAM

B MIRA

DA DE

Fa pocs anys, uns 20 més o menys, que les dones,immerses en la lluita per ésser reconegudes en igual-

tat de drets en la societat, ens vam plantejar les causesde la nostra invisibilitat, desigualtat, submissió, silenci, ila trista realitat del per què no existíem en els llocs depresa de decisió.Moltes d’aquestes dones som creients, hem reflexionat

sobre les nostres creences, el nostre Déu i les institu-cions que oficialment transmetien el coneixement de latranscendència. Hem pouat en la teologia existent, ela-borada en la seva totalitat per homes clergues, intentantbuscar una resposta a aquesta situació, i hem anat des-cobrint que, com en la història social, la religiosa haviaestat igualment marginada del saber reconegut.Ens va sorgir, llavors, una doble sospita:

Nosaltres, les dones, no hem fet res en la societat civil?Només és possible aquesta societat organitzada pel50% masculí? Les dues situacions les vivia amb contradicció, però,

la possibilitat d’accedir a estudis tant civils com ecle-siàstics, i la reflexió sobre la veritat de les nostresactuacions en els àmbits socials i religiosos, m’ha fetdespertar i exigir. Nosaltres, les dones creients, nopodem dir res respecte a Déu? Tampoc tenim la paraulai la decisió sobre aquest coneixement espiritual que tantha influït en les nostres vides, moltes vegades oprimint-les, i també, encara que menys, alliberant-les.Una allau de preguntes s’han disparat arreu del món i

les respostes han parit la Teologia Feminista, a partir del’hermenèutica (o interpretació) de la sospita:Si tota persona és imatge de Déu, per què les seves

representacions són sempre masculines?Si tota persona és igual davant Déu, per què les dones

quedem excloses de l’organització-jerarquitzada-ministe-rial de l’Església?Si Jesús ressuscitat es va fer present, primer a les

dones, i després a Pere i als apòstols, per què no somreconegudes aptes per interpretar i proclamar la paraulaescrita del Llibre on es fonamenten les nostres creences? Infinites preguntes a les que cerquem resposta.Les que hem despertat en aquesta corrent activa i

transformadora, d’interès religiós i espiritual per trobarun Déu que pugui ser també el nostre referent com adones, hem descobert realitats i assolit conviccions pro-fundes i entranyables. El Déu dels nostres pares, és ara

també el Déu de les nostres mares. Al costat d’Abrahamhi trobem a Sara i Agar creadores de dos grans pobles.Quan la nostra mirada es passeja per la Bíblia hi desco-brim que es parla de Déu com aquell que té “entranyesde misericòrdia” i acull la humanitat “com una mare aca-rona la seva fillada”. Si ens fixem en Jesús, el fill de Maria, veiem com s’a-

tansa a les dones per retornar-los-hi la seva dignitatdavant la marginació del seu propi poble: la dona gepe-ruda, la samaritana, la prostituta... totes surten regene-rades, actives i saben seguir-lo fins al final. En són testi-monis. Enteneu, el per què d’una Teologia Feminista? És enco-

ratjador veure la joia, llibertat, motivació, força, autoesti-ma que assolim quan tenim aquesta nova mirada versaquest Déu inabastable i que pot ser referent de pares imares, homes i dones, vida i esperança, justícia i pau.n

Mª Pau Trayner i Vilanova

Per què unateologia feminista?

Mª Pau Trayner i Vilanova va néixer al Vendrell el 2 de març de 1936. S’ha dedicat a l’EscolaPrimària i els seus darrers 20 anys de treballhan estat com a Catedràtica d’Història a l’Institutde FP Pedraforca de l’Hospitalet. Psicòloga,Doctorada en Antropologia Cultural, Llicenciadaen Ciències Eclesiàstiques i Teologia Sistemàticapertany a l’Institut de Religioses Escolàpies. Ha treballat amb grups de promoció de la donapopular i dedica actualment els seus estudis al’espai de Teologia Feminista i alfabetitzaciópopular amb perspectiva de gènere amb grupsde Nicaragua i Can Serra de l’Hospitalet deLlobregat. Ara, jubilada, pot aprofundir lainvestigació en els diferents camps de solidaritatfeminista i teològica.

FOTO

ESTHER SANROMÀ

quan totes les dones...

Observadors/es Dones

14

9

54

24

24

9

13

6

5

7

5

1

9

3

3

1

1

0

0

0

35,7%

16,6%

16,6%

12,5%

12,5%

11,1%

7,7%

0%

0%

0%

19,3

10,7

20,2

17,1

9,8

21

10,6

18,8

9,2

12,2

OBSERVADORS/ES AL PE23 dones sobre 162: 14,20%

Font: Lobby Europeu de Dones – maig 2003

dones 13

Aprincipis de novembre, elParlament Europeu (PE) ha discutit

un informe amb un títol molt clar:“Eleccions europees de 2004: coms’ha de garantir una representacióequilibrada per a dones i homes?”.L’informe va adreçat no només alsactuals països de la UE, sinó tambéals 10 nous països que al maig de2004 seran membres de ple dret i,per tant, participaran en les eleccionsdel mes de juny.En l’exposició de motius de l’informe

s’assenyala l’especial situació existentals 10 països adherents: “A la majoriadels països, el procés de transició al’adhesió ha propiciat un desenvolupa-ment en direcció contrària a les reco-manacions d’aquest informe, ja que elpercentatge de dones als seus parla-ments ha disminuït greument”. Cal,doncs, estudiar en profunditat les cau-ses d’aquest fenomen, que té molt aveure amb la crítica que ja es va feren començar les negociacions per al’adhesió, i és que la integració de ladimensió de gènere no s’havia posatcom un eix director. Una altra manifestació d’aquest fet

és la feble representació de donesentre els observadors al PE proce-dents dels països en vies d’adhesió,

un 14,2%. Aquesta representació és,excepte per a Hongria i Eslovàquia,inferior a la que tenen als seus parla-ments estatals. I destaquen Estònia,Malta i Eslovènia, que no tenen capdona en el seu grup d’observadors.Recordem que 162 diputats i diputa-des dels parlaments dels 10 païsosadherents participen, des de l’abril d’a-quest any i en qualitat d’observadors,en les activitats del PE. Cada país tétants observadors com escons tindràal PE, i cada observador es pot apun-tar a un grup polític i participar en elsseus treballs. Les eleccions al PE es faran per pri-

mer cop en una UE de 25 països. Larepresentació de les dones ha anataugmentant en cada elecció fins al31% actual, però el retrocés en la par-ticipació de dones als parlaments delpaïsos candidats i la distribució delsobservadors fan témer que hi puguihaver en la legislatura 2004-2009 unarepresentació inferior a l’actual. Solucions? La informació i la sensibi-

lització, així com un fort compromíspolític dels partits, els governs i el PE.No oblidem que les dones dels nouspaïsos membres, i bastants delsactuals, es troben entre els ciutadansmés euroescèptics. Cal que els

governs revisin l’impacte diferencialdels sistemes electorals en la repre-sentació política de les dones i quedesenvolupin polítiques per ajudar aconciliar la vida laboral amb la familiar.Cal que els partits revisin les sevesestructures i mètodes de treball i queacordin aplicar polítiques comunes pertal que en les eleccions europees lesdones ocupin almenys un 30% de lesseves llistes electorals (aquesta és lapetició del PE; el Lobby Europeu deDones demana el 50%). Cal que laComissió Europea comenci a divulgarla informació sobre les experiènciesde la democràcia paritària (a França iBèlgica, per exemple) abans de leseleccions europees, i que, juntamentamb les organitzacions de dones, esposin en marxa campanyes perfomentar la participació política de lesdones. El kit que ha elaborat el LobbyEuropeu de Dones és una bona einade treball. No ens adormim. Una clara infrare-

presentació de les dones als nouspaïsos de la UE i al PE pot arribar aplantejar el problema de la legitimitatde les actuals estructures polítiquesi, per tant, de les decisions quepuguin prendre.n

M. Àngels Espuny

Perill d’una feble representació de dones al Parlament Europeu

Informació sobre les activitats del Parlament Europeu: www.europarl.es / www.europarl.eu.int

Europa a l’abast

Eleccions 2004: no retrocedir

DONES ALS GRUPS POLÍTICS DEL PEEscons

232

181

46

52

49

21

19

19

14

626

en %

37,1

28,9

7,3

8,3

6,7

3,4

3,0

3,0

2,2

100

Dones

62

68

17

17

16

4

1

3

4

194

Dones en %

26,7

37,6

43,5

32,7

35,7

19,0

5,3

15,8

28,6

31,0Font: Lobby Europeu de Dones - 20-5-2001

GRUPSPartit Popular EuropeuPartit Socialista EuropeuPartit dels Liberals, Demòcrates i Reformistes

Verds / ALE

Esquerra Unitària Europea/NGL

UEN

TDIEDD No inscritsTOTAL

País

EslovàquiaXipre

PolòniaRepública TxecaHongria

LetòniaLituàniaEstònia

MaltaEslovènia

% dedones

% donesParlament estatal

dones 14

La informació esportiva en prem-sa, ràdio i televisió, fins i tot en

els mitjans públics, és un espai limi-tat als homes on el treball de donesés inexistent o, en el millor delscasos, es limita a una presència tes-timonial. Aquesta situació es tra-dueix, bàsicament, en dos fets quea vegades se solapen: absència gai-rebé total d’informació relacionadaamb la pràctica esportiva femeninai/o tractament inadequat d’aquellesnotícies. Poden passar dies senseque les emissores de ràdio, les sec-cions d’esport dels diaris d’informa-ció general, els diaris especialitzatso les cadenes de televisió incloguinen les seves programacions unasola notícia on la dona aparegui con-vertida en notícia. Però, practiquenesport les dones? Encara que sem-bli mentida, sí. Totes les federacionstenen competicions femenines d’elit,com els homes; elles competeixen al’estranger en lligues europees, comels seus companys i, fins i tot, enalguns casos, assoleixen èxits anivell mundial superiors a ells. Quanaixò succeeix, quan l’omissió d’unfet esportiu protagonitzat per donespot ser menys que motiu d’acomia-dament per incompetència profes-sional és quan, en alguns mitjans,es posa en evidència la dificultat pertractar aquelles informacions amb elto adient. És com si, de sobte, elperiodista descobrís que les espor-tistes també existeixen, que treba-llen i que, com a conseqüència detot això, mereixen un espai informa-tiu per recuperar anteriors oblits.Per posar un exemple molt quotidià,és com el pare o la mare, que pelsmotius que sigui no ofereix tot eltemps que ha de donar als seus fillsi de sobte li entra un complex deculpabilitat que el condueix a tolerarhàbits inadmissibles. Més o menys.Doncs bé, a la premsa, a la ràdio i ala televisió aquells hàbits inadmissi-bles es tradueixen amb excessivafreqüència en un tractament infor-

matiu inadequat, amb titulars carrin-clons, immadurs; és a dir, en frasescursis que cerquen la broma fàcil, oen somriures del presentador detorn que sembla que vulgui advertira l’espectador: “Atenció, aquí vauna de noies!”. I sempre, o gairebésempre, amb aquella tendència fàcila destacar els aspectes més sexis-tes de la informació: la bellesad’una cara i d’un cos ben formatper damunt dels valors estrictamentesportius.Aquestes afirmacions no són con-

seqüències de l’observació d’un dia,de la conclusió de l’esporàdica idesafortunada informació d’un pre-sentador que té una tarda dolenta,o d’un titular ràpid que, per distrac-ció es cola a la prova definitiva. No.Els diversos estudis de contingutrealitzats al llarg dels darrers anys(1) demostren que el tracte que elsmitjans informatius donen a la donaesportista no és, ni de lluny, elmateix que donen als homes. Elstocs sexistes amb els que adornenalgunes informacions demostren, avegades, una manca de professio-nalitat que, segur, en altres sec-cions informatives seria inadmissi-ble. Per insistir en el tema, per aquè no s’oblidi, seleccionem a conti-nuació titulars i comentaris quemai, amb el mateix to, s’aplicarien

quan l’esportista és un home:Els campionats mundials de nata-

ció celebrats a Barcelona al mes dejuliol de 2003 van oferir una mostraclara de tracte diferenciat. Va resul-tar que, a casa, de manera gairebérotunda, les seccions femeninesque van competir en les diversesespecialitats de la competició, vanser les que van salvar el paper del’equip espanyol obtenint medallesque els homes no van assolir.Aquest fet és normal si es té encompte –que no es té en compte–que homes i dones, en natació i enaltres especialitats esportives,solen treballar igual. A ningú hauriad’estranyar, doncs, que arribi un diaen què les dones demostrin mésnivell que els seus companys. Peròestranya per la senzilla raó de quèels mitjans informatius no fan segui-ment de l’esport femení.Gemma Mengual, amb tres meda-

lles en natació sincronitzada, va sersens dubte l’estrella espanyola delscampionats mundials. I tant èxit i tantpòdium va bloquejar la capacitat detitulació d’alguns diaris. Vege-m’ho:

(1) Informació esportiva: Només per a ells (1995), per Manuela Lacosta i M. Eugenia IbáñezDeportes femenino: el gran olvido(1999), mateixes autores.

així ens veuen, així ens va

El tracte diferenciat que la dona rep en els mitjans informatius esportiusL’altre visió de l’esportPer María Eugenia Ibáñez

De sirenas y princesitas: el diari El País va utilitzar en 3ocasions al llarg de 10 dies la paraula sirena per destacar el valord’una dona a l’aigua. Potser van ser més de tres, però se’ns van esca-par. Tòpic total, terme fàcil, reiteratiu –s’ha de tenir memòria per norepetir titulars– i amb tocs sexistes.18 de juliol: “La sirena del mundo” (Virginie Dadie, or en sincronitzada)20 de juliol: “Las sirenas también lloran” (text relatiu a la pèrdua de lamedalla de bronze per part de “les noies” de la sincronitzada)28 de juliol: “La sirena con récord masculino” (Tanya Streeter, rècordmundial d’immersió en apnea)El 19 de juliol –tres dies seguits parlant de sirenes hagués estatmassa– el mateix diari va fer gala d’imaginació i va optar pel següenttitular “La princesa de Barcelona” per referir-se a la tercera medallaguanyada per Gemma Mengual.

dones 15

Cuerpos guerreros: els mitjans informatius no perden l’oportunitat de destacar labellesa d’un cos femení per sobre de les seves habilitats esportives. Tornem als mundials denatació:27 de juliol: el diari El País titulava “La bella recupera el trono” (Inge de Bruijn, medalla d’oren 50 metres papallona). En el text es repeteixen en tres ocasions més el terme “bella”.Alguna vegada han vist vostès titulars similars a “El bello se corona campeón” o “El hermosologra el triunfo” o “El agraciado nadador nos deslumbra con su primorosa figura”?17 de juliol: en el diari El País hi ha una seqüència de cinc fotografies on la mateixa nedado-ra anterior substitueix la seva part superior del banyador per una samarreta. La imaginació del’editor gràfic va voler emular la seqüència d’un striptease, però el cert és que la fantasiaeròtica va quedar en res, perquè Inge no va mostrar el que, sembla, cercava el fotògraf.No va ser el cas de la jugadora de waterpolo que va mostrar part dels seus dos pits al sor-

tir-se-li de posició el banyador en una jugada. El diari gratuït El crack del 16 de juliol i altresdiaris, que gairebé no informaven sobre aquesta especialitat femenina, sí que van publicar lafoto en qüestió sense indicar a quin partit corresponia ni, per suposat, el resultat del mateix.Això era el de menys. La resta era mostrar “imatges insòlites en l’àmbit de la batalla aquàti-ca”, com s’indicava en el peu de foto de l’esmentat diari.

Pero, ¿ellas también juegan? Resulta lamentable lasorpresa d’alguns mitjans al desco-brir que les esportistes existeixen ique, a més, assoleixen victòries o,per lo mínim, la sorpresa que demos-tren al titular aquestes informacions.És com si volguessin justificar davantdels lectors el fet de no haver infor-mat abans sobre una progressióesportiva que, de sobte, es manifes-ta en un rècord o en un títol impor-tant. Alguna cosa així com “Òndia,els donuts!”

El perquè d’un tracte de privilegi.A la cara oposada d’aquest oblit, d’aquesta ignorància pro-fessional gairebé de menyspreu, hem de destacar el trac-te de privilegi que la premsa dóna a la tenista AnnaKurnikova. No ha guanyat ni un sol torneig al llarg de laseva carrera i la millor classificació obtinguda en la sevabreu carrera professional és el lloc 35 en el rànquing de laWTA. Malgrat aquest “brillant” palmarès esportiu, la sevapresència a les seccions d’esports dels diaris, i diarisespecialitzats, és constant. No importa que Anna li doni ala raqueta com si d’una paella es tractés, el definitiu ésque Kurnikova és moníssima, atractiva, esvelta, de camesllarguíssimes, maca, sireneta, etc, etc. Això s’anomenarigor informatiu.

Bàsquet. La participació de la selecció femenina de bàsquet en l’eu-ropeu del passat setembre i la seva classificació per als Jocs Olímpicsd’Atenes, així com el títol de lliga de l’Universitari/Barça, al maig, es vantraduir en titulars i informacions que donaven la sensació de què, decop, la premsa esportiva havia descobert aquest esport. Hem d’afegirque, per exemple, la selecció ja havia aconseguit una cosa que els noisno han assolit mai: un títol d’Europa, l’any 1993. A més, en els darrersdos anys la selecció femenina ha assolit el mateix que els homes: terce-res a Europa i cinquenes en un Mundial. Però les victòries de les dones,quan existeixen, s’ignoren.Malgrat això anterior, La Vanguardia i El País semblaven rivalitzar en

la seva sorpresa al destacar la victòria del UB/Barça. El primer diariesmentat, el 17 de maig, titulava: “Las chicas también triunfan”, i ElPaís, tres dies després, insistia: “El despertar de las chicas”.

ha canviat els mitjans de comunicació?

dones 16

pensar en clau del xxI

La incorporació de les periodistes a les redac-cions dels mitjans de comunicació té un primer

efecte que comença a ser notori, el d'estar-ne can-viant el punt de vista. La diferent sensibilitat i elsdiferents coneixements que resulten de factors cultu-rals distints dels masculins estan cobrint una carèn-cia que han tingut, històricament, tots els mitjans.Després d'anys i anys de presència massiva —i en

alguns casos exclusiva— d'homes a les redaccions,elaborant mitjans pensats per nosaltres i per a nosal-tres com a lectors, no resulta fàcil trencar unes ruti-nes que en alguns casos estan gairebé fossilitzades.Per això, el canvi de punt de vista és lent i a vega-des resulta difícil. Aquest canvi no és un fet aïllat. Va acompanyat del

canvi general que es produeix en la societat i la velo-citat a la qual es desenvolupa no és justament devertigen sinó tot al contrari. En realitat, la composi-ció de les redaccions reflecteix la situació global defons amb les seves desigualtats.Tot i així, s’hauria de diferenciar entre la premsa

escrita i els mitjans audiovisuals. En aquests últims,potser per ser nous en la seva majoria, hi ha unamobilitat i agilitat més grans. La incorporació de ladona és més gran i està accedint a llocs cada vega-da de més responsabilitat, encara que possiblementaquesta situació, objectivament positiva, vagi acom-panyada d'un factor negatiu com és la precarietatlaboral. En la premsa escrita el procés és molt méslent. Aquí el tap segueix sense saltar.n

*Director d’El Periódico de Catalunya

Per Antonio Franco*

El punt de vista

La incorporació de les periodistes

ha canviat els mitjans de comunicació?

dones 17

Il·lustració Lluïsa Jover

La pluralitat de gènerePer Vicenç Villatoro*

No crec que en periodisme –ni en literatura- existeixin temesd’homes i temes de dones. Tampoc no crec que existeixin

estrictament enfocs masculins i enfocs femenins de la realitat,perfectament definits i diferenciats. El que sí que crec és que elperiodisme –i la literatura- s’alimenten del punt de vista de quiescriu i que aquest punt de vista és el resultat de vivències id’experiències de moltes menes. Per tant, estic convençut quecom més variada sigui la procedència dels qui fan periodisme,com més vivències i més punts de vista reflecteixin, millor seràla qualitat final del producte. Diversitat de gèneres, naturalment,però també d’orígens socials, territorials, culturals, ideològics... La presència creixent de dones en les redaccions dels mitjans

fa que les redaccions s’assemblin més a la societat del que s’hiassemblaven fa unes dècades. I això és bo, indubtablement. S’ha vençut un dels riscos que fa uns anys semblaven possi-

bles: que hi haguessin a les redaccions seccions d’homes i sec-cions de dones, que l’economia, la política i els esports fossinseccions masculines i només les seccions anomenades de socie-tat esdevinguessin femenines. Això no ha passat. Per contra, nos’ha vençut satisfactòriament l’altre risc: que la presència de lesdones no es reflecteixi de manera proporcional en tots els nivellsde la jerarquia, que hi hagi més dones com més aprop som deles bases i menys com més a prop som de les cúpules. Això ensportaria a consideracions complexes sobre què demanem alsàmbits directius, que superarien l’àmbit del periodisme. Enresum, jo crec que el periodisme d’avui –com a mitjana- és millorque el d’ahir, tot i que potser per això mateix siguin més difícilsde trobar els genis individuals. I que això té moltes causes –for-mació, tecnologia, apertura a l’exterior-, però principalmentassumpció de la pluralitat dins de la mateixa professió. I de totesles pluralitats, la de gènere hauria de ser la més òbvia.n

*Director General de la Corporació Catalana de Televisió

La incorporació de les periodistes

dones 18

ENTREV

ISTA

dones que remenen les cireres

Què li donava el PSUC a una creient?Quan hi vaig entrar, el PSUC era l’únic partit, ben verte-brat i cohesionat, que estava a les fàbriques, al barris, ala Universitat. Mentrestrant, els altres partits eren nuclisd’intel·lectuals o grupúsculs d’esquerres. El PSUC serviaper buscar la justícia i una societat igualitària, i aquí vacomençar la meva lluita política. Però haig d’admetreque el meu és un cas estrany, perquè, en general, lagent arriba a un moment que deixa la seva fe, diu queno li serveix i, per a mi, la fe ha estat el motor de lameva vida, el meu compromís. Em vaig posar en comu-nitats de base per anar lligant fe amb el que en aquellmoment es deia revolució, i ara es diria canvi.

Quina ha estat la seva experiència com a políticamunicipal?Se’m va oferir entrar a l’Ajuntament de Barcelona com aregidora i hi vaig estar 17 anys portant diferents carte-res: Guarderies, el Districte de Sant Martí, CentresCívics, Promoció de les Relacions Cíviques, i tot aixòm’ha donat una visió àmplia del que és la ciutat. A mi

NÚRIA GISPERT,presidenta de Cáritas Española

sempre m’ha agradat conèixer els problemes sobre elterreny, veure la realitat. I això és molt diferent a estaren un despatx.

Sembla que per entendre el seu procés hem depassar pel Concili territorial de la Tarraconensede l’any 1995, oi?Sí. Carles, que aleshores era Arquebisbe, em va telefo-nar, va dir si volia participar-hi. De moment em va costaruna mica dir que sí, però finalment vaig acceptar. Volienalguna veu no massa lligada a l’Església institucional.Això em va donar una certa relació amb el Cardenal iamb altres bisbes. I per tant quan la directora de Cáritasde Barcelona es va jubilar i es va produir una vacant,l’Arquebisbe m’ho va proposar a mi. Jo li vaig dir: “Vostèsap tot el meu historial, potser aquí hi haurà proble-mes”, i ell va contestar: ”No, no, no, és la persona quebusco, tinc tota la confiança amb vostè”. Vaig ser esco-llida per la Comissió de la Conferència EpiscopalEspanyola (CEPS) després de ser dos anys vicepresiden-ta de Cáritas Espanyola, perquè, abans del nomena-

Cáritas, una de les ONG més poderoses vinculadaestretament a la Conferència Episcopal, ha nomenatuna dona per dirigir els destins de l’entitat. El currículum de la nova presidenta de CáritasEspañola és atípic, pot sorprendre a qui ignori queen un passat recent existia un moviment anomenatCristians pel socialisme. Potser algú a Madrid espreguntarà: “Què fa aquesta comunista dirigint l’em-presa caritativa més important de l’Església catòli-ca?”, però tot té una explicació. Núria Gispert als 15anys, i sota la influència del col·legi de monges del

qual era alumna, s’apropà a Can Tunis a fer cate-quesi i classes. Allà descobrí l’autèntica cara de lapobresa. S’interrogà i buscà el per què d’aquestamarginació i es posà a treballar en comissions iassociacions de barri. Més endavant va entrar alPartit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i vacomençar a fer política. Va conduir diferents regi-dories de l’Ajuntament, tant pel PSUC com pel PSC,però sense deslligar-se mai de l’Església, doncs desdel Concili Vaticà II va estar sempre al ConsellPastoral com a responsable de catequesi.

“Sempre m’ha agradat conèixerels problemessobre el terreny”

FOTO

ESTHER SANROMÀ

dones 19

ment, 23 representants de les Cáritas de l’Estat van ferun perfil de la persona que volien per la presidència, ipel que sembla el meu s’hi ajustava.

Sorprèn que una dona d’esquerres i amb aquestatrajectòria social sigui proposada per ser directorade Cáritas, primer a Barcelona, i ara a Espanya,un càrrec que fins avui només l’havien ostentathomes De fet, ja feia cinc anys que estava de directora deCáritas a Barcelona. Cal tenir en compte que, duranttots aquests anys, tot i fent aquell treball polític, no emvaig deslligar mai de l’Església: des del Concili Vaticà II,he estat al Consell Pastoral com a responsable de cate-quesi, malgrat que la política m’absorbia moltes hores.

Què és Cáritas a l’any 2003? Una gran ONG? És lapart humana de l’Església? És una empresa que faallò que l’Estat no fa?Cáritas és el braç caritatiu de l’Església catòlica. Aracrec que s’ha de posar a l’any 2003 i, per tant, ha hagutde fer tot un procés, que comença amb la beneficència,després la promoció de la persona, i ara, no només lapromoció de la persona sinó de tot l’entorn, amb inter-vencions transversals. Li explicaré amb un exemple:quan ve una persona i diu “Jo no arribo a final de mes”,al darrera s’hi poden amagar molts problemes i, pertant, avui hem de treballar amb professionals de totesles disciplines, del treball social, de la psicologia, deldret, etc. Nosaltres estem treballant pels últims delsúltims, aquells que ningú no vol ni ningú en té cura.Aquesta és la missió de Cáritas: atendre a tothom, siguide l’ètnia o de la religió que sigui.

Expliqui què es vol dir quan diem que la pobresas’ha feminitzat?La pobresa s’ha feminitzat amb la gent gran i en perso-nes no desestructurades. Es tracta de dones que abansno treballaven, amb rendes petites i amb pensions queno arriben per viure: és la pobresa que està amagada,gent de l’Eixample o les Corts que ho han empenyorattot. Després ha aparegut un fenomen nou: les famíliesmonoparentals, fruit de separacions i divorcis. Tot aixòcarrega sobre les espatlles de la dona. Per tant, totesaquestes problemàtiques són les que han feminitzat lapobresa, des de la gent gran fins a la gent jove.

Quins són els convenis que tenen ambl’Administració, per fer aquestsserveis?Tenim molt pocs convenis amb l’Administració. Màximens deu donar un 30% del nostre pressupost. La restasón donacions, llegats, herències, aportacions nostres.

En els estudis que s’han fet en Treball Social, aquíi a l’estranger, es diu que la primera persona

d’una unitat familiar que s’acosta a demanar ajudaés una dona, i no és pas per ella, sinó per alsaltres. Ho ha comprovat?Ho hauria de mirar a la memòria de l’any 2002, però aCáritas pot quedar emmascarat, perquè hi ha moltsimmigrants (el 1998 vam atendre 778 immigrants i l’any2002 van ser a la ratlla de 15.000) i, en general, ésl’home qui ve. Aquesta qüestió pot canviar l’estadística.

I en el voluntariat, hi ha més dones que homes ?És més alt el nombre de dones. Nosaltres no podríemfer moltes coses sense el voluntariat, però vull quequedi clar que aquestes persones no ocupen llocs detreball, perquè els Sindicats s’enfadarien. Ens ajudenmolt, tant nois com noies amb la gent gran o fent reforçescolar. N’hi deuen haver més de 4.000 o 5.000 aCatalunya (hi ha gent que no vol censar-se). I a nivellespanyol més de 70.000.n

Montserrat Puig

“La pobresa s’ha feminitzatamb la gent grani en persones nodesestructurades”

FOTO

ESTHER SANROMÀ

dones 20

el talòs d’Aquil·les

Genis, extravagàncies i feministes sensatesPer Joana Gallego

Hi ha individus que adopten actituds extremesdavant la vida com a manera de destacar-se de la

vulgaritat de la resta dels mortals. Per tal de noassemblar-se a ningú, sostenen o afirmen les cosesmés inversemblants, exòtiques, absurdes o exagera-des que poden. La seva pretesa genialitat –perquè escreuen genis i, per tant, fora de les normes aplicablesals demés– no està sotmesa a la llei de la lògica, nimolt menys a la del sentit comú, quina ximpleria! Són tan enginyosos que la gent acostuma a riure’ls les

gràcies i quasi sempre arriben a tenir molt d’èxit social,encara que, en el fons, no se’ls hi faci massa cas.Hi ha espècimens d’aquests tipus a tot arreu. Per

exemple, Fernando Arrabal n’és un bon representant.Després d’anar d’anarquista tota la vida va anunciarque se li havia aparegut la verge! No sé quina d’elles,perquè com que n’hi ha tantes...Ramon Barnils també deia de tant en tant alguna

bajanada d’aquestes, i a Iván Tubau més d’una vegadase li ha sentit dir a les seves classes que la fantasiade totes les dones és ser violades.

Un dels més coneguts genis d’aquesta mena ésFernando Sánchez Dragó, que ha dit al seu espai detelevisió Blanco sobre negro que “l’única feministasensata de la història humana ha estat Pilar Primo deRivera”. És clar que sí, i la reina més revolucionària,Isabel la Catòlica. Hitler va ser un gran reformador,perquè va posar en marxa importants mesures contrala superpoblació de la terra, i Franco va ser un demò-crata molt magnànim, perquè dies abans de morir-seva signar només 5 condemnes de mort en comptesde les 10 que hauria pogut signar.A mi no m’agraden aquests personatges, però ja

que hi són, els contractaria com a bufons o per adinamitzar alguna festa de l’alta societat, però mai elsdonaria una palestra pública com poden ser les aules,les pàgines d’un diari o una revista o un programa detelevisió.Com a mínim fins que no facin alguna cosa realment

important que garantís la seva genialitat, tot i queoposicions d’aquesta mena no es convoquen ambmolta freqüència.n

L'Ajuntament de Sant Boi ha endegat la campanya"Per un Sant Boi lliure de violència" que es durà a

terme des d'ara i durant tot l'any 2004 i que preténrealitzar un treball coordinat per donar una respostaeficaç a les situacions de violència que es generen atots els àmbits de la vida quotidiana, amb la finalitatd'aconseguir que la convivència harmònica entre totsels ciutadans i les ciutadanes del municipi sigui unarealitat i un model a seguir.L'objectiu és que institucions, entitats i tota la

societat de Sant Boi es comprometin en la tasca d'e-ducar per la cultura de la pau i la no discriminació,proposant accions perquè el pensament, la paraula iel diàleg prevalguin a la violència estructural, a l'as-setjament i a les guerres.Viure la democràcia i en democràcia és la norma

de convivència suprema que ha de regir la societat ila democràcia es fonamenta en dos grans principis:la llibertat i la igualtat entre les persones.n

PER UN SANT BOI LLIURE DE VIOLÈNCIA

dones 21

Fa 55 anys, la Comissió dels Drets Humans deNacions Unides presentava la Declaració Universal

dels Drets Humans. El món encara no s’havia refet de laII Guerra Mundial i els governs signataris es decidien a“refermar la fe en els drets fonamentals de la persona,en la dignitat i en el valor de la persona humana, en laigualtat de drets dels homes i les dones, com també deles nacions grans i petites”. Tanmateix, aquesta declaració a la qual s’aferra la nos-

tra esperança en un futur millor no ha estat capaç d’es-devenir realitat quotidiana després d’aquests 55 anys,com tampoc no ha estat capaç de garantir la igualtatentre homes i dones. Hem començat un nou segle sensehaver fet els deures que teníem pendents des de finalsdel XIX i tenim, doncs, molta feina.És per això, que aquesta commemoració em porta a

reflexionar sobre el paper de la dona en la societat delsegle XXI i sobre el fet que no es contemplés la miradade gènere en la confecció d’aquesta declaració que és lacolumna vertebral de la nostra concepció dels dretshumans. Potser per això caldria que després de 55 anysens plantegéssim fer una revisió d’aquesta declaracióque contemplés també els drets de les dones.

Avui les dones som treballadores amb doble jornada,professionals immerses en la voràgine de la competitivi-tat del mercat laboral que al mateix temps continuemgestionant a tots nivells l’àmbit domèstic. Potser lesdones d’avui estem davant d’un fenomen que més enllàd’alliberar-nos ens encadena doblement.Les variables econòmiques ja fa massa temps que estu-

dien una realitat a mitges, i, és que resulta totalmentfalaç analitzar l’economia d’un país avaluant únicamentels indicadors del treball productiu, ja que aquest noseria possible sense el treball reproductiu, assumit majo-ritàriament per les dones en totes les societats. Per garantir la igualtat de drets dels homes i les dones

és necessari que els homes entenguin la importància dela corresponsabilitat domèstica. Només si treballem enigualtat de condicions a dins i a fora de casa podremaconseguir una major qualitat de vida per a tothom.Gaudir del temps és un dret que avui cal reivindicar mésque mai.n

Pilar VallugeraRegidora Ponent de Dona i Drets Civils

Ajuntament de Barcelona

El Centre d'Informació i Recursos per a les dones deCornellà organitza un taller sobre sexualitat amb els

següents objectius:• Conèixer quins són els processos físics que tenen llocen la resposta sexual humana, no només a nivell informa-tiu, sinó intentant aclarir dubtes, creences errònies, iposant així la base objectiva del que serà el posterior tre-ball d’actituds.• Oferir una visió amplia i objectiva de la sexualitat alllarg de la història, de les diferents cultures, amb la finali-tat de relativitzar les normes socials implícites i explícitesa l’actualitat dins de la nostra societat occidental, la qualha estat molt influenciada per la religió judeo-cristiana.• A partir d’un coneixement més profund de les nostresactituds, es pretén potenciar la realització d’una anàlisiexhaustiva de les mateixes, conèixer-les, valorar-les,acceptar-les o bé canviar-les, afavorint així la possibilitatde viure la sexualitat d’una forma sana i satisfactòria.

Es tractarà sobre anatomia dels aparells sexuals femeníi masculí, per conèixer la fisiologia i funcionament, l’em-baràs i anticoncepció, les anomalies i patologies, aixícom el climateri i la menopausa.També es farà un tomb per la història de la sexualitat

d’orient i occident, per la relació entre sexe i religió i l’ori-gen de la nostres formes de sexualitat.Es revisaran les actituds davant la sexualitat com a

expressió de la naturalesa humana en els diferents sexes,les diferents educacions i s’entrarà a valorar si tenim poral sexe i les diferents formes de viure la sexualitat.El desenvolupament del taller es fa a través de sessionsteòriques i pràctiques que potencien la participació deles dones. S’utilitzen tècniques de dinàmica de grup,basades en el diàleg i la reflexió personal i col·lectiva.n

Judith Ibáñez VivesComissionada Polítiques d'Igualtat. Ajuntament de Cornellà de Llobregat

LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANSNO CONTEMPLA LA MIRADA DE GÈNERE

INFORMAR SOBRE LA SEXUALITAT

l’administració administrada

l’administració administrada

COMPARTIR ÉS SUMAR, EL LEMA DEL PROJECTE EQUAL

Una de les grans revolucions socialsde la segona meitat del segle XX ha

estat el canvi en la situació d’homes idones en el treball, tant per les modifica-cions en la composició del mercat laboralcom per la introducció d’un debat moltviu sobre els rols i responsabilitats d’uns ialtres en l’àmbit domèstic. Però enaquest context que les dones s’han incor-porat en gran mesura al mercat laboral,els homes continuen sense assumir lacorresponsabilitat en la cura de la llar i lafamília, la qual cosa suposa per a lesdones una doble i/o triple jornada, senseque això comporti una major valoració deles tasques que realitzen. En aquest sentit des de la Regidoria de

la Dona de l’Ajuntament de Terrassa, lapromoció i el foment de les polítiquesconciliadores continua sent una de leslínies estratègiques que s’ha marcat elnostre Municipi pels propers quatre anys,ja que considerem la conciliació com undels problemes no resolts que mésinfluencien en la qualitat de vida de lesdones i els homes. Efectivament, la con-ciliació és una de les qüestions més prio-ritàries, cada vegada més visible en les

dades, però que encara avui, s’enfrontanomés amb estratègies individuals i noamb estratègies col·lectives d’adopció demesures polítiques i models innovadorsper canviar actituds i normes.Segons un estudi publicat per LaVanguàrdia, Espanya no es troba entreels països de la UE que més estimulen ipromouen des del sector públic la incor-poració de les dones al mercat laboral.La intenció de la nostra Regidoria a l’in-

corporar-nos a la iniciativa comunitàriaEQUAL, amb el projecte Compartir éssumar, liderat per l’ Institut Català de laDona, és buscar noves fórmules desocialització que facilitin un canvi de men-talitat de l’actual concepció dels rolsfemenins i masculins, tant a l’ esfera pri-vada com pública, a la família i al móndel treball. Sense oblidar que existeixenobstacles importants per a conciliar vidafamiliar i laboral, com els salaris inferiorsper igual treball, la penalització de lamaternitat, el paper de cuidadores pernaturalesa, que s’ adjudica a la dona,manca de serveis de suport a la família,com pot ser llars d’ infants, pocs recur-sos econòmics, etc.

Els objectius del projecte s’encaminen adesenvolupar la llei de conciliació de lavida laboral i familiar entre el pares imares de fills entre 0-3 anys, a buscarnoves fórmules per flexibilitzar el tempsde treball per dones i homes com amecanisme per potenciar l’ús de lesllicències de maternitat-paternitat, senseles dificultats que actualment existeixen al’ hora de reincorporar-se al món laboral iincidir en les empreses perquè incorporinla figura dels i de les agents deConciliació per a promoure i impulsar l’ aplicació de les mesures de conciliacióentre la vida familiar i laboral per unabanda, i per una altra, per assessorar lesempreses en els processos de negocia-ció col·lectiva, per tal de normalitzar elfet de les baixes i excedències per naixe-ment de fills i filles.n

Fabiola GilRegidora de Promoció de la Dona

Ajuntament de Terrassa

dones 22

LA PROMOCIÓ I EL FOMENT DE LES POLÍTIQUES CONCILIADORES CONTINUA SENT UNA DE LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES DE L'AJUNTAMENT DE TERRASSA

Les dones, malgrat les millores que s'estan experimentant,segueixen subrepresentades, pel fet mateix de ser dones,

en molts àmbits del món del treball. Existeixen, a més a més,factors que dificulten encara més la seva entrada en el mercatlaboral, que posen impediments a la inserció femenina i que lacondemnen al desenvolupament de professions poc qualifica-des i amb alta inestabilitat contractual. Les noves generacions ja caminen cap a la igualtat, eliminant

o gestionant de manera diferent la manera d'enfrontar els seusreptes, tant laborals com personals. Però existeix encara ungran nucli de dones que per edat i tradició, es troben en unasituació de continus desavantatges. Aquest és el col·lectiu alqual van adreçades, de manera preferent, les accions per adones organitzades al Servei Municipal d'Ocupació del'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Les accions organitza-des des d'aquest servei són les següents:

Projecte Dones On LineEl projecte ha estat dissenyat i gestionat des del ServeiMunicipal d'Ocupació i ha tingut una durada de quatre mesos.Un grup de vuit dones, en situació d'atur i motivades per lesnoves tecnologies, ha dissenyat una pàgina web, Dones OnLine, que barreja temàtica marcadament femenina, mercat detreball i noves tecnologies. El resultat és una eina de graninterès per a dones, però també per a homes que vulguin estaral dia en aquests àmbits. Les dones participants, contractades des de l'Ajuntament, per

realitzar aquesta tasca, partien d'uns coneixements previs.S'han organitzat en equips de treball que els han servit per pro-

fessionalitzar-se en aquest sector, millorant el seu perfil laboralalhora que creant un producte final de gran valor. La pàgina web Dones On Line està pendent de ser penjada a

Internet en un breu període de temps.

Iniciativa Europea Projecte EqualEl projecte Equal és una iniciativa europea, l'objectiu del qualés acostar el servei als col·lectius amb problemes d'inserciósociolaboral i iniciar amb cada una de les persones contacta-des un procés d'itinerarització individual i tutoritzat, a travésdel qual, treballar tots aquells aspectes necessaris per a laseva posterior inserció. El ventall de col·lectius que agrupa l'Equal és molt ampli, però

donada l'alta incidència de l'atur femení i les mancances quepresenta, el projecte s'està centrant, principalment, en aquestsector de població. A més, es porten a terme les següents activitats de grup :

Grup d'autoajuda-autoestima. Grup d'intercanvi de català. Tallerd'acostament a la informàtica.n

Servei Municipal d'OcupacióAjuntament de Cerdanyola

Es portaran a terme accions pilots amb 500 persones aturades de la ciutat per eliminar les barreres i obstacles quepateixen alguns col·lectius com les dones, les persones discapacitades, joves i immigrants.

ACCIONS FORMATIVES PER A DONES

PASSAREL·LES CAP A L’OCUPACIÓ

dones 23

Barcelona Activa, l’Agència deDesenvolupament Local de l’Ajuntament

de Barcelona, lidera el projecte Equal centraten "facilitar l’accés i la reincorporació al mer-cat de treball de les persones que pateixendificultats per integrar-se o reintegrar-se a unmercat de treball que ha d’estar obert a tot-hom”. El projecte compta amb la participacióde 14 entitats de la ciutat (sectors empresa-rials, sindicats, organitzacions no governa-mentals i institucions), a les que s’hi han afe-git 20 associacions i entitats de la ciutat.Passarel·les cap a l’ocupació és un projec-

te innovador per eliminar les barreres i elsobstacles que impedeixen a persones ambespecials dificultats l’accés a llocs de treballvacants de sis sectors productius de la ciu-tat (neteja, hostaleria, taxi, comerç, automo-ció i medi ambient, i tractament de residus).

Els col·lectius als que s’adreça el projectesón: dones sense càrregues familiars, jovesamb baixa qualificació, minories ètniques,persones immigrants, persones aturades dellarga durada, persones en risc d’exclusiósocial i persones amb discapacitat.La convocatòria de la Iniciativa

Comunitària Equal estableix com a uns delsseus principis transversals la Igualtatd’Oportunitats que ha de ser fomentada entotes les accions promogudes als diferentsprojectes.Així, a Barcelona Activa s’estan realitzant

dues accions per promoure la igualtat d’o-portunitats. Per un costat, el projecte estàsent objecte d’una “Auditoria de gènere”, iper l’altre, hem realitzat unes sessions for-matives amb l’entitat adherida, AssociacióSalut i Família, adreçada als tècnics i tècni-

ques dels programes d’ocupació, sobreconciliació de la vida laboral i familiar. La formació dels i les professionals ha

estat considerada com a un punt clau peravançar en la implantació de mides que afa-voreixin la igualtat d’oportunitats començantpels propis programes d’ocupació. L’eliminació de barreres és un dels objec-

tius del projecte, i en aquest sentit, lesdones amb persones dependents al seucàrrec tenen una barrera. Per intentar supe-rar-la, hem previst una xarxa de serveiscomplementaris que faci que la seva situa-ció personal i familiar no sigui un impedi-ment per poder participar en programesd’ocupació. n

Mª José Blanco GutiérrezResponsable del Projecte Equal Barcelona

dones 24

de cara a la paret

Gata Lina & cia Gemma

Posem de cara a la paret: - Les televisions públiques: TVE i TV3- Barcelona Informació, editat per l’Ajuntament de Barcelona- General Óptica

Per què en l’única ocasió, o gai-rebé, en la que apareix una

dona en un pavelló esportiu en lestelevisions, incloses les públiques,és en condició de cheerleader, i enels descansos dels esportistesmasculins?Potser per allò del descans del

guerrer, però en versió esportiva? Serà interessant de saber quants

espectacles esportius amb partici-pació femenina s’han emés per TV3i per TVE. Segur que guanyen lescheerleaders per majoria.n

Seguim sent ‘floreros’?

L’Informatiu que cadames ens fa arribar a

casa l’Ajuntament deBarcelona i que se supo-sa hauria de respectarescrupulosament elsíndex de participació, laimatge i el llenguatge polí-ticament més adequat, no sempre ho aconse-gueix. En la portada del nº 67 d’octubre 2003 hiapareixen un grup de criatures encapçalades peltitular “Barcelona treballa per millorar el civisme”.La imatge ens mostra sis nens i una nena, icreiem que aquesta no és pas la proporció de lapoblació. Potser el que passa és que la milloradel civisme només els cal els nens? Potser sí,però malgrat tot, creiem que fora millor que lesportades provessin de reflectir la presència deles nenes en tota mena d’activitats. n

Les nenes més cíviques

Si passeu per la botiga de GeneralÓptica de Francesc Macià, us

trobareu aquest text com a suportpublicitari per vendre ulleres:Una "lolita" ingenua pero deliciosa-mente perversa. Un oasis de frescuray juventud entre tanta mujer de ban-dera. Vestidos de niña, blusitas conmangas farol, tutús, petos y pichos.Gafas transgresoras y llamativasI és que avui dia els publicitaris (i

les empreses que els compren elsinvents) porten una empanada mentaltal que ja confonen (i ens confonen)l’oferta d’un producte agosarat ambl’erotisme. Fins quan els permetremque segueixin oferint sexe en lloc delproducte que pretenen vendre? n

A càrrec de La Cantant Calva

Lolites amb ulleres

premi Maria

AurèliaCapmany

L'Ajuntament de Barcelona ha convocat el premi Maria Aurèlia Capmany 8 de març 2004

CONVOCAT EL PREMI MARIA AURÈLIA CAPMANY 2004

En les convocatòries de concessióde subvencions per a projectes de

cooperació al desenvolupament elGabinet de Relacions Internacionals dela Diputació de Barcelona, que ha mani-festat des de sempre un gran interèsen incloure la perspectiva de gènere enles diferents línies de treball del depar-tament, dóna prioritat als projectes quefomentin la participació plena i igualità-ria de les dones en la presa de deci-sions, la igualtat d’oportunitats i l’empo-derament econòmic.Concretament en la convocatòria per

a projectes de cooperació al desenvo-lupament 2003, la Diputació deBarcelona cofinancia, amb d’altres ins-titucions, el projecte “Desenvolupamentde la dona rural a Sidi Yamani”, ElMarroc, liderat per la FundacióPagesos Solidaris.Pagesos Solidaris és una fundació

impulsada per Unió de Pagesos deCatalunya- COAG per donar suport ales societats agràries menys afavoridesi les seves estructures organitzatives.Acullen i donen suport a les treballado-res i treballadors temporals mentre estroben a Catalunya amb programes de

foment de l’autonomia personal, promo-ció de la salut, cursos de llengua, i for-mació pel desenvolupament.El soci local del projecte és l’associa-

ció Al Mostakbal que va sorgir com ainiciativa d’un grup de dones quehavien participat en el programa decontractació de treballadores en origena Catalunya i, al retornar al seu país,van fundar aquesta associació ambl’objectiu d’oferir a les dones de SidiYamani, població situada al nord delMarroc, els recursos necessaris queels permetin millorar les seves condi-cions de vida i superar la marginacióen la qual es troben. Promouen cursosd’alfabetització i de formació professio-nal per a les dones amb la finalitat d’a-favorir la seva incorporació al mercatlaboral i productiu.La iniciativa d’impulsar la figura de la

dona contribueix a la millora del conjuntde la seva comunitat rural, li permetcol·laborar en el manteniment de leseconomies domèstiques i frena l’èxoderural de la població femenina. n

Gabinet de RelacionsInternacionals

Desenvolupament de les pageses marroquinesUn projecte subvencionat per la Diputació de Barcelona promou cursosd’alfabetització i de formació professional per a les dones de Sidi Yamani(Marroc), amb la finalitat d’afavorir la seva incorporació al mercat laboral

a favor de totes

Aquesta edició tindrà com a objectiu promocionar i estimu-lar la presència activa de les joves a la vida ciutadana, apartir de les experiències específiques que suposen la sevarelació amb el món.

Podeu consultar les bases per a poder presentar projectes awww.cird.bcn.es

dones 26

a favor de totes

La diversitat de temes i d’opinions exposades al FSE,amb més de 900 ponents i al llarg de 625 plenaris,

seminaris i tallers, és impossible de resumir. La novaconstitució europea, la lluita contra la guerra, la mercan-tilització dels béns públics, el model d’educació i sanitat,una nova repartició de la riquesa o l’Islam a Europa, vanser només alguns dels temes més debatuts amb l’objec-tiu de dissenyar una Europa democràtica.La gran distància física entre les diferents seus del FSE

—una a cada banda de París— no li va impedir a aques-ta cronista, al càrrec de la Secretaria de la Dona delSindicat de Periodistes de Catalunya i també membre del’ADPC, adonar-se de què la temàtica de les dones hi erapresent, però minoritàriament en comparació amb d’al-tres temes, ja que només 16 plenaris i seminaris vanestar organitzats per associacions feministes, tot i quevaig poder constatar l’aclaparadora presència de lesdones com a participants en tot tipus de seminaris i acti-vitats. Han estat ben tractats els temes de dones?, i el movi-

ment feminista, ha estat ben representat al FSE? Quin ésel paper dels moviments de dones i quina la seva relacióamb els moviments socials alternatius?

Assemblea Europea pels Drets de les DonesL’inici del FSE no podia ser més prometedor: va serl’Assemblea Europea pels Drets de les Dones qui vaobrir el dia 12 a Bobigny les sessions del Fòrum, amb ellema “Amb les dones, una altra Europa en un altre món”,i va finalitzar amb una manifestació amb la participaciód’unes 5.000 persones als carrers d’aquesta ciutat delsafores de París. Uns 3.000 assistents van omplir al llarg del dia la

carpa i els espais de l’Assemblea, i molts més es vanquedar fora per la gran afluència de participants, majo-ritàriament dones. El sis temes que es van tractar entallers i en plenari van abordar: guerra, immigració, tre-ball, pobresa, inseguretat, violència, drets sexuals ireproductius i el poder. Van comptar amb organitzacionsde tota Europa i amb testimonis esfereïdors, com els de

Crònica del II Fòrum Social EuropeuEscassa presència de gènere i manca de transversalitat

El FSE ha estat el marc per iniciatives moltinteressants. Una d’elles, el projecte deCobertura Informativa Feminista del FòrumSocial Europeu, de la xarxa Enawa(www.enawa.org), formada per diverses orga-nitzacions de dones d’Europa i Nord-Amèrica,a través de l’organització francesa LesPénélopes (www.penelopes.org). D’unabanda, van convidar 17 dones d’organitza-cions feministes de l’Est d’Europa a participari, per una altra, ha realitzat una cobertura dià-ria amb visió de gènere del que passava alFSE i l’ha fet arribar en francès i anglès a mésde 1.500 adreces electròniques de mitjans decomunicació i d’organitzacions de dones detota Europa (com a la web de l’ADPC). Tantl’Agniezka Gryzberk, d’Oska, un centre d’infor-mació a Polònia, com la Dace Beinare, deLetònia, assenyalen que els temes de doneshan estat tractats de manera segregada i notransversal.

Una altra iniciativa innovadora es va fer visi-ble a la manifestació unitària del dia 15 pelscarrers de París. Es tracta del moviment “Niputes ni sumises”(www.niputesnisumises.com) liderat per cen-tenars de dones joves dels guetos de París, ique es va crear a partir d’un homenatge multi-tudinari a la Sohanne, la jove musulmana quefa pocs mesos va ser cremada a la ciutat deBalzac. Volen una mundialització que tingui encompte les dones menys afavorides, d’altresraces i religions, habitants dels afores de lesciutats europees, sobretot per protegir-les deles accions violentes. Fadela Amara, presiden-ta del moviment, ha fet una crida perquè lacausa de les dones sigui una prioritat nacionala França i ha emfasitzat perquè 1 € de cadaciutadà es destini a canviar la vida de lesdones dels suburbis europeus.

Noves iniciatives

dones 27

les dones portugueses que lluiten pel dret a l’avorta-ment, o el d’una periodista txetxena denunciant la mani-pulació informativa a Rússia i la repressió que pateix elseu poble. Un tema polèmic va ser si s’ha de considerarles prostitutes com a treballadores regularitzades o seles ha de fer sortir de la prostitució. Però, sens dubte,la constatació de què els moviments de dones comen-cen a treballar conjuntament en l’àmbit Europeu va serengrescador. Al final, es va aprovar el Manifest de lesDones, amb el títol “Amb les dones, per una altraEuropa”, que finalitza amb una frase reveladora: “Leslluites i les reivindicacions de les dones no són específi-ques, al contrari, estan al cor de les lluites contra lamundialització liberal, perquè concerneixen tant a donescom a homes i perquè qüestionen les bases mínimes del’organització patriarcal i capitalista”.

Feminisme i moviment altermundialista: una relació disparA banda de diversos seminaris de temàtica més concre-ta, un d’ells amb el premonitori títol “El feminisme i elmoviment altermundialista: té el moviment mal gènere?”,3 del 55 plenaris van tractar una temàtica exclusivamentsobre les dones, com “L’aportació del feminisme alsmoviments socials”. Una de les primeres en parlar va ser Annick Coupé, de

la Unió Sindical G-10 Solidaires de França, que va decla-rar que als moviments socials també es reflecteix lasituació de desigualtat que les dones pateixen a lasocietat i que hi ha una dificultat “per fer visibles lesdones” en Fòrums com el de París, tot sentenciant queha de ser una prioritat pel moviment altermundialista“fer una anàlisi de gènere per tal de combatre les desi-gualtats socials, la divisió sexual del treball i el reparti-ment injust dels recursos”.Per la seva banda, Lidia Cirillo, de la Marxa Mundial de

les Dones a Itàlia, va destacar que “el feminisme contri-bueix als moviment socials, però també els critica i elsintenta canviar” i que s’ha d’acabar de veure a les donesnomés com a víctimes del sistema, sinó també com aactores de canvi. Només cal veure el paper de lesdones com a protagonistes del món del treball, que esfeminitza cada cop més, però també es precaritza alho-ra, i en el paper principal que sempre han tingut en lalluita contra la guerra, ajudant a dones d’altres països enconflicte, com ara les Dones de Negre, a Palestina.L’únic home de la taula, el filòsof francès Miguel

Benasayag, va destacar que el feminisme ha estat el pri-mer moviment contra-poder del món i que sempre haplantejat canvis des de la base. També va ressaltar lamultiplicitat com una característica inherent a les donesi imprescindible a hores d’ara pels moviments que volencanviar la societat i va assenyalar la recent controvèrsiacreada a França per l’ús dels vels islàmics a les escolescom a exemple per demanar que s’escolti més a lesdones implicades, en aquest cas les musulmanes, coma úniques interlocutores vàlides.L’aportació d’Helene Ryckmans, de l’organització Wide

de Bèlgica, va ser una anàlisi de l’evolució de la relacióentre el moviment feminista i els moviments socials, totdescrivint el feminista com el “moviment social universalmés fort del darrer segle”. L’Helene va definir les duesaportacions principals del feminisme als movimentssocials: ressaltar que la sexualitat i la violència de gène-re no són temes privats i que el capitalisme es basa enl’explotació femenina. La representant de Wide va propo-sar una rearticulació de rols socials i reproductius coma base pel canvi, tot destacant que el sistema de benes-tar a Europa es manté gràcies a les dones. També vaanimar-les perquè utilitzin el moviment altermundialistaper fer visible la lluita de gènere i per treballar en xarxa,i al moviment li va demanar que utilitzi més indicadorsde gènere en l’anàlisi de la política i l’economia. “Cal quela filosofia feminista contamini el moviment social”, vasentenciar.n

Elena Tarifa

El creixent apropament de la societat civilmundial als moviments socials ha quedat benpalès a la curta però reeixida sèrie de Fòrumsmundials i regionals, des del seu inici a la loca-litat de Portoalegre, Brasil.Del 12 al 15 de novembre d’enguany, gairebé50.000 ciutadans i ciutadanes de tota Europa,sindicats, associacions, ONG i col·lectius detota mena, s’han trobat al II Fòrum SocialEuropeu a París, per tal d’intercanviar, debatrei construir alternatives contra la lògica del pro-fit financer i la globalització capitalista ambl’objectiu de construir una Europa de la pau, dela justícia social i de la solidaritat.

Manifestacions a Paris en el II Fòrum Social Europeu

“El feminismecontribueix alsmoviment socials,però també els critica i elsintenta canviar”, Lídia Cirillo

dones 28

TeatreLa brisa de la vida Dues grans dames del teatre us esperenal Teatre Borràs de Barcelona a partir delmes de febrer. Núria Espert i AmparoRivelles treballen juntes dalt de l’escena-ri interpretant La brisa de la vida, deDavid Hare amb muntatge de LluísPasqual i adaptada i produïda per NachoArtime. Recordem que el text d’aquestaobra es va estrenar dalt de l’escenari lon-dinenc l’octubre de 2002 amb duesgrans actrius britàniques com són JudyDench i Maggie Smith. Aquesta interessant obra, que està de gira per l’es-tat espanyol, tracta de dues dones que durant anys han estat l’esposa il’amant d’un mateix home que ara ja no hi és, però que segueix molt pre-sent en la memòria col·lectiva.Obra de teatre La brisa de la vidaTeatre Borràs (Plaça Urquinaona, 9 Barcelona) - Febrer de 2004

sofregit cultural

CentenariCongressos, exposicions i llibresrecordaran l’any vinent l’obra i vidade la filòsofa malaguenya MaríaZambrano, en motiu de la comme-moració del centenari del seu naixe-ment. Els actes d’homenatge a la pensadora estan orga-nitzats, en gran part, per la Fundación María Zambrano iel Gobierno de Anadalucía. María Zambrano va néixer a Vélez-Málaga el 22 d’abril

de 1904, va cursar estudis de Batxillerat a Segòvia i vadoctorar-se en Filosofia i Lletres a Madrid, on va ser dei-xeble de José Ortega y Gasset. Algunes de les sevesobres més destacades són Pensamiento y poesía en lavida española, La Cuba secreta o El hombre y lo divino.Zambrano va guanyar el Premi Príncep d’Astúries deComunicació i Humanitats l’any 1981 i el Premi Cervantesl’any 1988. Va morir amb 86 anys deixant inacabada elseu darrer assaig titulat Los sueños del tiempo.Més informació: www.ayto-velezmalaga.es/mzambrano

Las hermanas Mitford, d’Annick Le FlochmoanPer les seves pàgines desfilen molts nomsrellevants del segle XX com figures desta-cades de la cultura i política europees inord-americanes com Evelyn Waugh,Charles de Gaulle, William Faulkner oKatharine Graham. L’autora ha aprofunditen la vida de les sis germanes pertan-yents a l’aristocràtica família Mitford de

Gran Bretanya, les quals van ser testimonis i protagonistes detota una època: el segle XX. A través de 456 pàgines i 16il·lustracions, es coneix la marcada personalitat de sis donesinoblidables, gràcies a l’exhausta documentació que ha realit-zat Annick Le Flochmoan, col·laboradora de la revista Elle.CIRCE Ediciones, Barcelona, 2003, 24 €

Antologia de poesia catalana femeni-na, selecció a cura de Carme Riera i il·lus-trat per Eulàlia Sariola Poemes de 15 poetes del segle XX és labase d’aquesta obra que està il·lustradaper Eulàlia Sariola. Carme Riera reuneix enaquesta selecció quatre poemes de granspoetes com Clementina Arderiu, RosaLeveroni, Montserrat Abelló, Maria Mercè

Marçal, Vinyet Panyella o Maria Beneyto. El llibre està pensattant per al circuit escolar com per al públic general. En el prò-leg d’aquest llibre, Riera afirma que les poetes que hi ha enaquesta antologia són les més importants de la literatura cata-lana del segle XX.Editorial Mediterrània, Barcelona, 2003

Secreta Penélope, d’Alicia Giménez Bartlett L’autora de les aventures de Petra Delicado,presenta la història d’una dona, vista a travésdels ulls d’una altra, amb tots els clarobscursde les relacions entre amigues i les contra-diccions que experimenten actualment lesvivències femenines. És una novel·la d’escrip-tura fluïda i intensa, bel·ligerant amb els llocs

comuns i els estereotips feministes, que pot incomodar, peròque mai deixa indiferent. Seix Barral, Biblioteca Breve, Barcelona, 2003

Más allá de la batalla, de Mercedes Gallego Aquest llibre és un recull de les vivències de la corresponsal d’El Correo i Telecinco, Mercedes Gallegoa la guerra contra Irak. A l’octubre de 2002, el Pentàgon va convidar diversos perio-distes d’arreu del món a acompanyar les tropes nord-america-nes a la guerra contra Saddam Hussein. Més de 200 pàginesdetallen la vida d’una corresponsal de guerra que surt de NovaYork amb el batalló d’infanteria de marina dels Estats Units capa la inacabada guerra d’Irak. Temes com les assegurances queels diaris i emissores de comunicació paguen pels seusenviats, el tipus de menjar que prenen cada dia o com és l’am-bient quotidià entre professionals militars del sexe masculí esvan detallant en aquesta crònica. Temas de Hoy, Col·lecció Artículo 20, Madrid, 2003, 18 €

Llibres

Shirin Ebadí és l'expressió del desigd'Europa d'obrir una nova etapa

en les relacions internacionals i inter-culturals, desdemonitzant als ciuta-dans dels països del credo musulmà,sospitosos, a partir del 11-S, de serterroristes en potència, etiquetats deser gent inculta i violenta.Els governs europeus són cons-

cients de què no poden permetre's el"luxe" de tenir prop de mil milionsd'habitants del planeta com a ene-mics, doncs, tenen molts interessoseconòmics, polítics i estratègics, i,per tant, creuen que és més benefi-ciós -a banda de ser necessari- eldiàleg i l'apropament cap a aquestmón, que no pas l'enfrontament i elrebuig.Sens dubte, aquest esdeveniment

ha tingut entre els seus objectiuslegitimar la inquisició islàmica, quecada any aconsegueix encapçalar lallista d'Amnistia Internacional en serel règim amb més presos polítics iamb més execucions del món, ambla finalitat de justificar unes relacionsde bona amistat injustificable, teninten compte la gravíssima situació dedrets humans a Iran. Hi ha qui potarribar a pensar que sota el règimactual es pot lluitar pels dretshumans, amb la condició, a més amés, de ser dona com Shirin Ebadí ino morir en l'intent. L'assassinat dela periodista Ziba Kazemi, fa unsmesos, és una prova d'això.Una vegada que el comitè dels

Nobel es va convèncer de què hauriade guardonar un país musulmà, i dinsd'aquest immens oceà, a Iran, l'elec-ció de Shirin Ebadí entre dotzenes dedones activistes dels drets humans,no ha sigut per casualitat. Ebadí té56 anys i gaudeix d'un gran prestigisocial. El suport unànime, en un prin-cipi, de totes les forces de l'oposicióiraní a l'exili (la dreta, l'esquerra, lareligiosa, la laica, la republicana i lamonàrquica), així com els demòcra-tes de l'interior del país, cap a ella,va demostrar erròniament que, pot-

ser, estaven davant la peça que elshi mancava als opositors per donaruna darrera empenta i posar fi, enuna transició sense grans ensurts, alrègim medieval de la RepúblicaIslàmica: una figura que a més deser preuada per tots els iranís, jatenia el suport de la comunitat inter-nacional. I per a Shirin Ebadí, que jaha rebut centenars de peticions perpart de ciutadans del carrer i de lesforces progressistes per a què espresenti com a candidata a les pro-peres eleccions presidencials, sem-bla que aquest era l'esglaó desitjat.Però Ebadí, una vegada guanyat elpremi, ha afirmat en diverses con-ferències que està a favor de laRepública Islàmica i d'un governteocràtic. I d'aquesta manera haposat punt i final, en un parell dedies, a la il·lusió de gent sensata iingènua que havia començat a som-niar amb la llibertat, la igualtat entrel'home i la dona, i la democràcia.Mentre el debat polític a Iran gira

entorn la separació de la religió del'Estat, Ebadí segueix promovent unanova interpretació de la llei islàmicaque estigui en harmonia amb elsdrets humans vitals com són lademocràcia, la igualtat davant la llei,la llibertat religiosa i la llibertat d'ex-pressió. Camí recorregut i fracassat pel seu

president reformista MohammadJatami, on el seu resultat no ha estatun altre que demostrar, per enèsimavegada, la impossibilitat d'unir lateocràcia amb la democràcia.Un fet que no li treu mèrit a Shirin

Ebadí, que igual que milers d'homes idones, com la doctora Maryam Firuz-que malgrat els seus 93 anys i des-prés d'estar 15 anys a la presó,segueix estant sota arrest domiciliari-han hagut de jugar-se la vida dia adia per impedir que les autoritats delrègim islàmic aconsegueixin talibanit-zar Iran.n

* Periodista iraniana

Shirin Ebadí (Iran 1947), Llicenciada en Dret a la Facultat de Lleisde la Universitat de Teheran (1969), Jutge de l'Audiència Nacional(1975-79), el 1979, amb la Revolució i la instal·lació d'un règimteocràtic, abandona el seu càrrec per a conformar-se amb les tasquesd'advocada. El 1994 participa a la fundació de la Societat per Protegirels Drets dels Nens d'Iran. Guanya el premi Human Rights Watch1996, atorgat per l'organització defensora dels drets humans. El2000 accepta defensar a familiars d'escriptors i intel·lectuals víctimesd'assassinats entre 1998 i 1999. El 27 de juny de 2000 és empreso-nada, acusada de "perturbar l'opinió pública" i el 2001 rep el guardóRafto de l'organització noruega Human Rights Prize. Avui dia exerceixd'advocada alhora que imparteix classes a la Universitat de Teheran.

dones 29

Shirin Ebadí, Nobel de la PauEl difícil equilibri

l’estenedor d’idees

Per Nazanin Amirian*

Primer Servei d’Acollida a Treballadores SexualsEl passat mes d’octubre obria les seves portes el SATSI o Serveid’Acollida a Treballadores Sexuals Immigrants i Autòctones periniciativa de Licit, Línia d’Investigació i Cooperació amb ImmigrantsTreballadores Sexuals i en el marc del projecte europeu Daphne. Situat al carrer Sant Salvador núm. 22 de Barcelona, el SATSI ofereixatenció legal/jurídica, psicològica i social i preveu, en alguns casos, laposterior derivació de la usuària cap a d’altres àrees internes o ser-veis externs de la institució, tractant sempre la problemàtica de lesdones usuàries de forma integral, tot afavorint la seva autonomia dedecisió i la seva participació en el procés.A banda d’una àrea específi-ca d’Elaboració d’Estratègies d’Autonomia amb la participació de lesdones en tallers, en el marc del SATSI, s’ha posat en marxa unObservatori de les Violències on s’estudia i analitza les violènciesexercides sobre les dones immigrants i treballadores sexuals immi-grants i autòctones, així com les seves estratègies per fer-hi front. El Servei atén de dimarts a dijous en horaris de matí, preferentmentamb cita prèvia als telèfons: 93 443 20 56 i 669 544 148Més informació: licit8@yahoo.es

l’estenedor d’idees

L’Agenda de les Dones de Les Pumes 2004segueix en la seva línia de mostrar treballs de

dones artistes al començament de cada mes.Enaquests temps de guerres, recorda a les PremisNobel de la Pau. Hi trobareu, com sempre, dones detot el món, de la nostra transició, inventores, escrip-tores, filòsofes... adobades amb un to reivindicatiu ifelí: ensenyar les dents sense parar de riure.

Centre d'atenció, informació i documentacióL'Institut Català de la Dona (ICD) obre un nou equipament de ser-veis per a dones, el Centre d'atenció, informació i documenta-ció, per facilitar el coneixement, l’accés i la consulta dels serveisd'atenció al públic, que ofereix l'Institut Català de la Dona. Amb l'o-bertura del centre, l'ICD incorpora un punt d'informació sociolaboralque prestarà serveis específics a favor de les dones. L'espai tambéacull l'oficina d'informació de l'Institut Català de la Dona aBarcelona, que ofereix atenció personalitzada en matèria sanitària,laboral, jurídica o de violència de gènere, entre altres. Altres ser-veis, com el d'informació jurídica, que orienta sobre temes comseparacions, custòdies d'infants, agressions sexuals o violència, iel d'atenció i orientació psicològica es traslladaran progressivamental nou equipament, així com el Centre de documentació de l'ICD. L’adreça és al carrer Pintor Fortuny 21 de Barcelona Per a més informació, trucar al 93 317 92 91.

La revista dedicada a les dones dissenyadores es va presen-tar el 17 d’octubre al Col·legi de Periodistes, amb presèn-

cia d’un nombrós públic de professionals del disseny i de perio-distes, que van escoltar les paraules de Pilar Villuendas, dis-senyadora i directora de l’Associació de DissenyadorsProfessionals, que va parlar de la dificultat en la que es trobenles joves dissenyadores per inserir-se professionalment, a con-tinuació Isabel Campi, historiadora del disseny, va parlar dela càrrega de gènere que la cultura atorga als objectes i de laresponsabilitat que en la socialització de les persones té el dis-seny. Van estar presentades per Elvira Altés, coordinadora dela revista, que va fer un breu recorregut per les distintes pro-fessions a les que s’ha dedicat el dossier central de la revistaen els seus tres anys d’existència. Va cloure l’acte la presiden-ta de l’Institut Català de la Dona, Joana Ortega.

CIMERA MUNDIALDel 10 al 12 de desembre se celebrarà la primera fasede la Cimera Mundial de la Societat de laInformació, a Ginebra (Suïssa). Aquesta trobada estàorganitzada per Nacions Unides i en ella està prevista laparticipació de diversos caps d’estat i de Govern, aixícom la participació de diverses dones. Amb aquestaconvocatòria, Nacions Unides impulsa un debat impres-cindible. Ja en l’any 1995, a la Cimera Mundial de laDona celebrada a Beijing, es va plantejar per primeravegada en un fòrum important la importància de lacomunicació com a eina fonamental per al desenvolupa-ment social i com a eina important per a les dones i laseva lluita per la igualtat dels drets. La Cimera tindrà unasegona fase prevista per a l’any 2005, a Tunísia.Cimera Mundial de la Societat de la Informació10-12 desembre de 2003 Ginebra (Suïssa)Més infromació: www.geneva2003.org

dones 30

Fina Isegura, periodista d’altura

dones 31dones 31

Forma de pagament mitjançant rebut domiciliat al meu compte

número

del banc o caixa

Nom

Cognoms

Adreça

Població Codi postal

Telèfon

Adreça electrònica

Em subscric a la revista Dones pels quatre números de l’any 2003 per l’import total de 8 €

M’interessa l’oferta especial dels primers deu números de la revista Dones per un import de 20 €

Autoritzo a l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya perquè carregui al meu compte o llibreta l’import:

la subscripció anual 8 € dels 10 primers números 20 €

Butlleta de Subscripció

#

Ens podeu tornar aquesta butlleta per correu postal,

per fax al 93 317 83 86

o bé per correu electrònic: adpc@adpc.cc

El poder localen femení

Té sentit el feminisme avui?

Les enginyeresconstrueixen el futur

La globalitzaciói el gènere

Advocades

La lluita per l’esp

ai

professional

La psicologia,

una professió

feminitzada

que guanya prestigi

La psicologia,

una professió

feminitzada

que guanya prestigi

El projecte europeu ADONAT

Secretàriesmés enllà dels tòpics

Sociòlogues i politòloguesReflexionar per qüestionar la realitat

Periodistes,entre la feina i la vida

Juristes,

amb el dret a les mans

Pageses i ramaderesles arrels del territori

La revista ha fet 3 anys

Subscriu-te!

Aquesta publicació ha rebut el suport de: