Sandra Doncel

2n BTX

Els romans quan van conquerir militarment

Grècia van copiar molts dels seus costums, el

seu art i la seva música.

Però ells volien que la seva música fos

pragmàtica i alhora sensual i feien grans

esforços per fer peces molt esplèndides i

magnífiques ja que el seu art estava basat en

l'exaltació dels sentiments.

Existien escoles de música i dansa on la gent

duia els seus fills a estudiar.

Els romans gaudien amb la música.

Els acompanyava en els seus banquets, en les seves festes, al circ i fins i tot les legions tenien banda militar.

A més, hi havia acròbates que actuaven i divertien la gent.

Els principals instruments que utilitzaven eren de corda, de vent i de percussió.

Aulos: precursor de l'oboè, és una mena de

doble flauta. Era un instrument de músics

professionals. S'utilitzava en els banquets, en

els funerals, en els sacrificis religiosos i per

marcar el ritme i la cadència als soldats.

Siringa: també coneguda com flauta de Pan

en honor al déu Pa, que sempre era

representat amb aquesta flauta. Es tracta

d’un conjunt de tubs de canya units entre si.

Els romans l’anomenaren Fistula Panis.

Cornu: era una trompeta circular de grans

dimensions, reforçada per una barra

metàl·lica. La boca es corbava sobre

l'espatlla del músic.

Lira: era una mena d’arpa primitiva. Les

primeres lires estaven fetes amb la closca d’una

tortuga com a caixa de ressonància. També es

feia amb banyes de cabra sobre els que es

tensaven les cordes. Al principi la lira tenia

quatre cordes i de mica en mica se n’hi van anar

afegint més.

Cròtals: eren petits platerets que es feien

xocar entre si amb els dits. Els primers eren

fets de fusta i després foren de metall.

Tympanum: era una membrana de pell

d’animal tensada sobre un marc de fusta.

Es picava amb la mà.

I com sabem tot això?

Doncs, perquè s'han recuperat nombroses restes

arqueològiques d'instruments, i, a més, en els

frescos i mosaics que encara es conserven es

poden veure infinitat de representacions

musicals.

No hi ha cap representació escrita de cap

melodia o cançó i encara que s'han creat cançons

amb els instruments que ells usaven, es dubta

molt que arribem tan sols a acostar-nos als sons

reals, ja que la nostra oïda musical ha canviat i

evolucionat a través dels segles i per molt que

vulguem imitar estem ja massa contaminats amb

els nostres ritmes i melodies a què ens hem

acostumat.