instal•lació de una línea subterrània amb un centre...

Instal·lació de una línia subterrània amb centre de

transformació

AUTOR: Jesús Calvo Vaquer DIRECTOR: Juan José Tena Tena

Data: Abril/2012

Instal·lació de una línea subterrània amb un centre de transformació Memòria

2

INDEX.GENERAL

1. ÍNDEX GENERAL 2

2. MEMÒRIA 15

2.1. L’ABAST 15

2.2. ANTECEDENTS 16

2.2.1. Descripció del terreny 16 2.3. NORMES I REFERENCIES 16

2.3.1. Disposició legals i normes d’aplicacions 16

2.3.2. Bibliografia 17 2.3.3. Recursos web 17

2.3.4. Programes de càlcul 17

2.3.5. Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte 18 2.3.6. Titular 18

2.4. DEFINICIONS I ABREVIATURES 19

2.5. REQUISITS DEL DISSENYS 19

2.5.1. Emplaçament 19 2.5.2. Sistema d’alimentació 19

2.6. ANÁLISIS DE SOLUCIONS 20

2.6.1. Centre de transformació 20 2.6.2. Instal·lacions de distribució (rets subterrànies) 22

2.7. RESULTATS FINALS 23

2.7.1. Descripció de línia de mitja tensió i recorregut 23

2.7.2. Característiques de la Línia subterrània 23 2.7.3. Característiques generals del centre de transformació 24

2.7.4. Programa de necessitat i potencia instal·lada en KVA 24

2.7.5. Ús de l’energia transformada 24 2.7.6. Obra civil 25

2.7.7. Justificació o no del impacte del medi ambiental. 25

2.7.7.1. Portes 25 2.7.7.2. Panys a la intempèrie 26

2.7.8. Instal·lació elèctrica 27

2.7.8.1. Característiques de la ret d’alimentació 27

2.7.8.2. Característiques de les cel·les 27 2.7.8.2.1. Fabricant i model 27

2.7.8.2.2. Relé de protecció: 30

2.7.8.2.3. Sistema autònom de protecció ekor RPG 30 2.7.8.2.4. Paràmetres de ajust del relé ekor RPG 31

2.7.8.2.5. Característiques tècniques de los transformadors

toroïdals: 32 2.7.8.2.6. Unitat compacta de telecomandament ekorUCT-S i

ekorRCI 32

2.7.8.2.7. Mesura de la energia elèctrica. 32

2.7.8.3. Posta a terra. 33 2.7.8.4. Terra de protecció o de herratges. 33

2.7.8.5. Terra de servei o de neutre. 34

2.7.9. INSTAL·LACIONS SECUNDARIES. 35 2.7.9.1. Enllumenat. 35

2.7.9.2. Protecció contra incendis 35

2.7.9.3. Ventilació 35

2.7.9.4. Enllumenat de emergència. 36 2.7.9.5. Mides de seguritat i senyalització 36


3

2.8. PLANIFICACIÓ 37 2.9. ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BASICS. 38

3. ANEXES

3.1. DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA 41 3.2. CALCULS JUSTIFICATIUS 44

3.2.1. Càlculs de intensitat de alta tensió 44

3.2.2. Càlculs de intensitat de baixa tensió 46 3.2.3. Curts circuits 47

3.2.3.1 Càlcul de les corrents de curt circuits. 47

3.2.3.1.1 Corrent de c.c a la banda de A.T 47

3.2.3.1.2. Corrent de c.c a la banda de B.T. 48 3.2.4. Dimensionat de l’embarratge 49

3.2.5. Protecció de sobre carregues contra curt circuits 49

3.2.5.1. Transformador 49

3.2.5.2. Termòmetre 49

3.2.5.3. Ajust dels relés. 49 3.2.6. Dimensionat i vent il·lació del CT 50

3.2.7. Dimensionat del pou apagafocs 50

3.2.8. Càlculs de les instal·lacions de Post a Terra 51 3.2.8.1. Investigació de les característiques del sol. 51

3.3.CÀLCUL DE LA INSTAL·LACIÓ DE TERRES 52

3.3.1. Posada a terra de protecció 53

3.3.2. Comprovació que els valors calculats compleixen les condici-

ons exigides 53

3.3.2.1. Tensions de pas en l’interior i contacte en l’interior i

exterior 53

3.3.2.2. Tensions de pas en l’exterior i en l’accés del C.T 53

3.3.2.3. Tensió i intensitats de defecte 54

3.3.3. Elèctrode de la posada a terra del neutre BT 54

3.3.4. Comprovació de que els valors calculats satisfacin les

condicions exigides 54

3.3.4.1. Tensions de pas i de contacte a l’interior 54

3.3.4.2. Tensions de contacte exterior. 54

3.3.5. Mesures de seguretat addicionals per evitar tensions de

contacte 55

3.3.5.1. C.T interior 55

3. ANNEXES II 3.4. DESCRIPCIÓ GENERAL. 58

3.4.1. Característiques, funcions generals 59

3.4.2. Parts de la unitat Ekor RCI 60 3.4.2.1. Relè electrònic 61

3.4.2.2. Sensors 61

3.4.3. Comunicacions i software de programació 62

3.4.4. Aplicacions 63 3.4.4.1. Centre de transformació telecontrol at 63

3.4.4.2. Seccionador automàtic 63

3.4.4.3 Transferència automàtica 64


4

3.5. FUNCIONS DE DETECCIÓ, AUTOMATITZACIÓ I CONTROL 64

3.5.1. Sobre intensitat. 64 3.5.2. Ultra sensible de terra 65

3.5.3. Presencia i auscencia de tensió 66

3.5.4. Detecció de pas de falta 66 3.5.5. Seccionalitzador automàtic 69

3.5.6. Control de l’interruptor 70

3.5.7. Telecontrol 71

3.6. FUNCIONS DE MESURA. 71 3.6.1. Intensitat 71

3.7. SENSORS 72

3.7.1. Característiques funcionals 73 3.7.2. Connexionat suma vectorial homopolar 74

3.7.3. Tensió 75

3.8. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES 76 3.8.1. Valors nominals 76

3.8.2. Disseny mecànic 76

3.8.3. Assaigs de aïllament 76

3.8.4. Assaigs mecànics 77 3.8.5. Assaigs de potència 77

3.8.6. Conformitat CE 77

3.9. UNITAT DE CONTROL INTEGRAT. Ekor RCI. 78 3.9.1. Configurador 79

3.9.2. Descripció funcional 80

3.9.3.Definició de entrades i sortides 80

3.9.4. Instal·lacions en cel·les 81 3.9.5. Instal·lacions de toroïdals 83

3.9.6. Comprovació i manteniment 83

3.10. AJUST I COMANDAMNET DE MENÚS. 85 3.10.1. Teclat i display alfanumèric 85

3.10.2. Visualització 86

3.10.3. Ajust de paràmetres 87 3.10.4. Reconeixement de defectes 89

3.11. COMUNICACIONS 90

3.11.1. Mitjà físic:RS 485 i fibra òptica 90

3.11.2. Protocol mobus 90 3.11.2.1. Funcions Lectura/ Escriptura. 90

3.11.2.2. Escriptura de Registre amb Password. 91

3.11.2.3. Generació del CRC. 92 3.11.3. Protocol PROCOME 92

3.11.3.1. Nivell d’enllaç. 92

3.11.3.2. Nivell d’aplicació. 93

4. PLÀNOLS 96 4.1. SITUACIÓ 96

4.2. EMPLAÇAMENT 96

4.3. TRAÇAT DE LÍNIA SUBTERRÀNIA 96 4.4. DETALLS DE RASES 96

4.5. DIST. ENTRE SERVEIS PER LÍNIES M.T 96

4.6. SECCIONS A,B DEL C.T 96


5

4.7. ALÇATS DEL C.T 96

4.8. DISTRIBUCIONS DEL C.T 96

4.9. DETALLS DE PIQUES 96

4.10. DETALL DE SOLAMENTS I TERRES 96

4.11. ESQUEMA UNIFIL·LAR 96

5. PLEC DE CONDICIONS 101

5.1. CONDICIONS ADMINISTRATIVES. 101

5.1.1. Contractació d’empreses 101

5.1.2. Recisió del contracte 102

5.1.3. Contracte 104 5.1.4. Personal facultatiu 104

5.1.5. Valides de la oferta 104

5.1.6. Contradiccions i omissions de la documentació 105 5.1.7. Plans provisionals 105

5.1.8. Adjudicació del concurs 105

5.1.9. Reglamentació i normes 106 5.1.10. Terminis d’execució de les obres 106

5.1.10.1. Inici 106

5.1.10.2. Terminis 106

5.1.10.3. Receptores de les obres 107 5.1.10.4. Recepció provisional 107

5.1.10.5. Termini de garantia 107

5.1.10.6. Recepció provisional 108 5.1.10.7. Llibre de ordres 108

5.1.11. Fiança provisional definitiva i fons de garantia 108

5.1.11.1. Fiança provisional 108

5.1.11.2. Fiança definitiva 108 5.1.11.3. Fons de garantia 109

5.1.12. Interpretació i desenvolupament del projecte 109

5.1.13. Obres complementaries 109 5.1.14. Modificacions 110

5.1.15. Mitjans auxiliars 111

5.1.16. Despeses generals a càrrec del contractista 111 5.1.17. Despeses generals a càrrec del contractant 111

5.2. CONDICIONS ECONOMIQUES I LEGALS 112

5.2.1. Principi general 112

5.2.2. Fiances 112 5.2.2.1. Quantitat de fiança 112


5.2.2.3. Execució de treballs a càrrec de la fiança 113 5.2.2.4. Devolució de la fiança 113

5.2.3. Preus 113

5.2.3.1. Preus unitaris 113 5.2.3.2. Preu de contracte 114

5.2.3.3. Preus contradictoris 114

5.2.3.4. Reclamacions de augment de preus per causes diverses 115

5.2.3.5. Formes tradicionals de mitjans o aplicar els preus. 115 5.2.3.6. Formes tradicionals de revisar els preus contractats 115

5.2.3.7. Emmagatzematge de materials. 115


6

5.2.4. Obres per administració. 116

5.2.5. Liquidació per obres per administració 116

5.2.6. Valoració i abonament dels treballadors 117 5.2.7. Pagaments 118

5.2.8. Demora dels pagaments 118

5.2.9. Varis. 119 5.2.9.1. Segur de les obres. 119

5.3. CONDICIONS FACULTATIVES 120

5.3.1. Direcció 120

5.3.2. Control en la qualitat de recepció 120 5.3.3. Realització 120

5.3.4. Materials 121

5.3.5. Ajustes y probes de funcionament 121 5.4. CONDICIONS TÈCNIQUES 121

5.4.1. Centro de transformació 121

5.4.1.1. Emplaçament 121

5.4.1.2. Accessos 122 5.4.1.3. Criteris constructius 122

5.4.1.4. Insonorització, medis antibrivatoris i anti radiació

Electromagnètica 122 5.4.1.5. Portes i tapes d’accés 123

5.4.1.6. Reixes de ventilació 123

5.4.1.7. Pantalles de protecció 123 5.4.1.8. Aparaments de A.T 123

5.4.1.9. Materials 124

5.4.1.10. Seccionador 124

5.4.1.11. Interruptors 124 5.4.1.12. Transformadors 124

5.4.1.13. Equips de mesura 125

5.4.1.14. Compartiment del joc de barres de M.T. 125 5.4.1.15. Compartiment de comandamnet de M.T. 125

5.4.2. Normes d’execució de la instal·lació 126

5.4.2.1. Post a servei 126 5.4.2.2. Separació de serveis 126

5.4.2.3. Post a terra 126

5.4.3. Probes reglamentaries 128

5.4.3.1. Assaigs cel·les 128 5.4.3.2. Probes reglamentaries 129

5.4.4. Condicions d’ús de manteniment de seguretat 130

5.4.4.1. Prevencions generals 130 5.4.4.2. Prevencions especials 131

5.5.RED DE DISTRIBUCIÓ SUBTERRANIA M.T. 132

5.5.1. Estesa de cables. 132

5.5.2. Traçat de línies 134 5.5.3. Obertura de la rasa, disposició dels conductors, protecció i

reposició de la rasa 134

5.5.4 Cobriment de rases. 136 5.5.5.Reposició de paviments. 137

5.5.6. Ballat i senyalització 137

5.5.7 Distancies de seguretat reglamentaries creuaments. 137 5.5.8. Distancies de seguretat reglamentaries. Proximitats 139


7

5.5.9. Conductors de mitja tensió 139 5.5.10. Protecció contra sobre intensitats. 141

5.5.11. Protecció dels circuits. 141

5.5.12. Posta a terra 142 5.6. CERTIFICATS I DOCUMENTACIÖ 142

5.7.LLIBRES D’ORDRES 143

5.8. NORMATIVA LEGAL D’APLICACIÓ 143 5.8.1. Plec de condicions tècniques de la direcció general de

arquitectura i altres disposicions d’aplicació. 144

5.8.2. Condicions tècniques 145

5.8.3. Protecció personal 145 5.8.3.1. Cinturó de seguretat 145

5.8.3.2. Roba. 146

5.8.4. Proteccions col·lectives 148 5.8.4.1. Tanques de tancament. 148

5.8.5. Condicions tècniques de la maquinaria 148

5.8.5.1 Condicions tècniques de la instal•lació elèctrica. 149

5.8.5.2. Condicions tècniques del higiene i el benestar 150 5.8.5.3. Organització de la salut. 150

5.8.5.4. Assegurances de responsabilitat civil i tot risc en l’obra. 151

5.8.5.4.1. Formació 152 5.8.5.4.2. Reconeixement mèdic. 152

5.8.5.5. Obligacions de les parts implicades. 152

5.8.6. Normes per la certificació dels elements de seguretat. 153 5.8.7. Pla de seguretat i salut. 154

6.ESTAT DE MEDICIONS 157

6.1. INSTAL·LACIÓ DE MITJA TENSIÓ 157 6.2. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 158

6.2.1. Obra civil 158

6.2.2. Instal·lació de distribució 159 6.2.3. Transformador 159

6.2.4. Elements de protecció i control 160

6.2.5. Il·luminació interior 161 6.2.6. Varis 162

7. PRESSUPOST 165 7.1. LLISTAT DE PREUS UNITARIS 165 7.2. QUADRES DESCOMPOSTOS 167

7.2.1. Instal·lació de Mitja Tensió 167

7.2.2. Centre de transformació 170 7.2.2.1. Obra civil 170

7.2.2.2. Instal·lació de distribució 173

7.2.2.3. Transformador 174

7.2.2.4. Elements de protecció 176 7.2.2.5. Il·luminació interior 178

7.2.2.6. Varis 181

7.3. QUADRES DE PEU EN LLETRA 182 7.3.1. Instal·lació de Mitja Tensió 182


8

7.3.2. Centre de Transformació 183

7.3.2.1. Obra civil 183

7.3.2.2. Instal·lació de distribució 185 7.3.2.3. Transformador 185

7.3.2.4. Elements de protecció 187

7.3.2.5. Il·luminació interior 188 7.3.2.6. Varis 189

7.4. PRESSUPOST FINAL 190


7.4.2. Centre de Transformació 192 7.4.2.1. Obra civil 192

7.4.2.2. Instal·lació de distribució 193

7.4.2.3. Transformador 194 7.4.2.4. Elements de protecció 195

7.4.2.5. Il·luminació interior 196

7.4.2.6. Varis 197

7.5. RESUM DE PRESSUPOST 198 7.5.1. Instal·lació de Mitja Tensió 198


7.5.3. Obra civil 198 7.5.4. Instal·lació de distribució 198

7.5.5. Transformador 198

7.5.6. Elements de protecció 198 7.5.7. Il·luminació interior 198

7.5.8. Varis 198

8. ESTUDIS AMB ENTITAT PROPIA 203 8.1. PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS 203

8.1.1. Introducció 203

8.1.2. Drets i obligacions 203 8.1.2.1. Dret a la protecció en front dels riscs 203

8.1.2.2. Principis d’acció preventiva 204

8.1.2.3. Avaluació de Riscs 204 8.1.2.4. Equips de treball i medis de protecció 205

8.1.2.5. Informació, consulta de treballadors 205

8.1.2.6. Formació de treballadors 206

8.1.2.7. Mesures d’emergència 206 8.1.2.8. Risc greu i imminent 206

8.1.2.9. Vigilància i salut 206

8.1.2.10. Obligacions de treballadors en matèria de prevenció de riscs 207

8.1.3. Serveis de prevenció. 207

8.1.3.1. Protecció i prevenció de riscs professionals. 207

8.1.3.2. Serveis de prevenció. 208 8.2. DISPOSICIÓ MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT ALS LLOCS

DE TREBALL 208

8.2.1. Introducció. 208 8.2.2. Obligacions de l’empresari. 208

8.2.2.1. Condicions constructives. 208

8.2.2.2. Senyalització. 209 8.2.2.3. Serveis higiènics i locals de descans. 210

8.2.2.4. Material i locals de primers auxilis. 210


9

8.3. DISPOSICIONS MÍNIMES EN MATÈRIA DE SENYALITZACIÓ

DE SEGURETAT I SALUT DE FEINA. 211

8.3.1. Introducció. 211 8.3.2. Obligacions de l’empresari. 211

8.4. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT PER LA

UTILITZACIÓ PER PART DELS TREBALLADORS DELS EQUIPS DE TREBALL. 212


8.4.2. Obligacions de l’empresari. 212

8.5. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ. 213


8.5.2. Estudi bàsic de seguretat i salut. 213 8.5.2.1. Antecedents i objectes 213

8.5.2.2. Situació 213

8.5.2.3. Característiques de les instal·lacions 213

8.5.2.4. Previsió de direcció en temps de l’obra 214 8.5.2.5. Mesures preventives generals. 214

8.5.2.6. Mesures preventives elèctriques 215

8.5.2.7. Disposicions específiques de seguretat i salut durant l’execució de les obres. 216

8.5.2.8. Obligacions del contractista. 216

8.6. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT PER LA UTILITZACIÓ PER PART DELS TREBALLADORS DELS

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL. 218


8.6.1.1. Protectors de cap. 218 8.6.1.2. Protectors de mans i braços. 218

8.6.1.3. Protectors de cames i peus. 218

8.6.1.4. protector de cos. 219 8.6.1.5. Vestimenta antiestàtica pels treballadors

de planta 219

8.7. CONSIDERACIÓ GENERAL DE RISCS. 219 8.8. ANALISIS DE RISCS I PREVENCIÓ EN LES FASES DE L’OBRA 220

8.8.1. Tipus de riscs per fase. 220

8.8.2. Actuacions prèvies 221

8.8.3. Acondicionament del terreny i cimentacions. 221 8.8.4. Execució de la estructura resistent. 221

8.8.5. Execució dels treballs interiors. 221

8.8.6. Mitjans en la organització del treball. 222 8.8.7. Proteccions col·lectives. 222

8.8.8.Proteccions personals. 223

8.9. PREVENCIÓ DE RISCS EN LA MAQUINARIA FERRAMENTES

I MITJANS AUXILIARS. 223 8.10. ANALISIS DE RISCS CATASTROFICS. 224

8.11. CALCULS DE MESURES DE SEGURETAT. 224

8.12. MEDICERINA PREVENTIVA. 224 8.12.1. Reconeixement mèdic periòdic. 224

8.12.2. Primers auxilis 225

8.12.3. Mitjans de higiene personal i instal·lacions. 225 8.13. FORMACIÓ SOBRE LA SEGURETAT. 225

8.14. MESURES PREVENTIVES EN EL MANTENIMENT DEL

L’EDIFICI. 225


10

8.15. IDENTIFICACIÓ DE RISCS. 226 8.16. RISCS I DANYS A TERCERS. 228

8.17. RISCS QUE NO PODEN SER ELIMINATS. 229

8.17.1. Moviments de terres. 229 8.17.2. Cimentació i estructures. 231

8.17.3. Cobertes. 232

8.17.4. Picapedreratge i tancaments . 234 8.17.5. Terminacions. 235

8.17.6. Instal·lacions. 236

8.17.7. Treballs que impliquen riscs especials. 238

8.18. APLIACCIÓ DE LA SEGURETAT DELS TREBALLS DE CONSERVACIÓ I MANTENIMENT. 238

8.18.1. De l’edifici. 238

8.18.1.1. Manteniment. 238 8.18.1.2. Reparacions 238

8.18.2. Mesures preventives. 239

8.18.2.1. Prevenció de riscs laborals a nivell col·lectiu 239

8.12.2.2. Prevenció de riscs a tercers 241 8.18.3. Senyals d’obligació 243

8.18.4. Senyals de seguretat ( UNE 81.501 ). 245

8.18.5. El color en la seguretat. 246

8.19. PLA DE SEGURETAT I SALUT. 248

A Tarragona, Abril del 2012 autor del projecte:

Jesús Calvo Vaquer

DNI: 47820322-X

Titulació: Enginyeria Técnica Industrial especialitzada amb electricitat

Volum 1

Instal·lació de una línia subterrània amb centre de transformació

El promotor: MERCATSA S.A

El autor del projecte: Jesús Calvo Vaquer

DNI:47820322-X

Titulació: Enginyeria Técnica Industrial especialitzada en Electricitat

2.Memòria


12

RESUMEN DE CARACTERÍSTIQUES 2.1.1. Titular

MERCATSA CIF. A-47865349

2.1.2. Emplaçament

Travessera de les corts 146-148

2.1.3 Localitat

Barcelona

2.1.4 Activitat

Supermercat i annexes

2.1.5.Potencia del transformador

630 kVA

2.1.6 Tipus de transformador

Refrigeració en bany de silicona

2.1.7. Volum total el litres de dielèctric

455 litres

2.1.8. Director de obra

Jesús Calvo Vaquer. Enginyer Tècnic Industrial, Nº col·legiat:5466

Instal·lació de una línea subterrània amb centre de transformació Memòria

13

INDEX. 2.MEMÒRIA

2.1 L’ABAST 15

2.2. ANTECEDENTS 16

2.2.1. Descripció del terreny 16

2.3. NORMES I REFERENCIES 16

2.3.1. Disposició legals i normes d’aplicacions 16

2.3.2. Bibliografia 17

2.3.3. Recursos web 17

2.3.4. Programes de càlcul 17

2.3.5. Pla de gestió de qualitat 18

2.3.6. Titular 18

2.4. DEFINICIONS I ABREVIATURES 19

2.5. REQUISITS DEL DISSENYS 19

2.5.1. Emplaçament 19

2.5.2. Sistema d’alimentació 19

2.6. ANÁLISIS DE SOLUCIONS 20

2.6.1. Centre de transformació 20

2.6.2. Instal·lacions de distribució (rets subterrànies) 22

2.7. RESULTATS FINALS 23

2.7.1. Descripció de línia de mitja tensió i recorregut 23

2.7.2. Característiques de la Línia subterrania 23

2.7.3.Característiques generals del centre de transformació 24

2.7.4.Programa de necessitat i potencia instal·lada en kVA 24

2.7.5.Ús de l’energia transformada 24

2.7.6.Obra civil 25

2.7.7.Justificació o no del impacte del medi ambiental. 25

2.7.7.1.Portes 25

2.7.7.2.Panys a la intempèrie 26

2.7.8.Instal·lació elèctrica 27

2.7.8.1. Característiques de la ret d’alimentació 27

2.7.8.2. Característiques de les cel·les 27

2.7.8.2.1.Fabricant i model 27

2.7.8.2.2.Relé de protecció: 30

2.7.8.2.3.Sistema autònom de protecció ekor RPG 30

2.7.8.2.4.Paràmetres de ajust del relé ekor RPG 31

2.7.8.2.5.Característiques tècniques de los transformadors

toroïdals: 32

2.7.8.2.6.Unitat compacta de telecomandament ekor UCT-S i

ekorRCI34 32

2.7.8.2.7. Mesura de la energia elèctrica. 32

2.7.8.3. Posta a terra. 33

2.7.8.4. Terra de protecció o de farratges. 33

2.7.8.5. Terra de servei o de neutre. 34


14

2.7.9. Instal·lacions secundaries. 35

2.7.9.1. Enllumenat. 35

2.7.9.2. Protecció contra incendis 35

2.7.9.3. Ventilació 35

2.7.9.4. Enllumenat de emergència. 36

2.7.9.5. Mides de seguritat i senyalització 36

2.8. PLANIFICACIÓ 37

2.9. ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BASICS 38


15

MEMÒRIA

2.0. OBJECTE

L’objecte d’aquest projecte es la descripció de les principals característiques tècniques per

obtenir la llicencia municipal de:

Obertura de rasa i estesa de nova línea subterrània de dos circuits de mitja tensió de 25 kV.

La línea sortirà de Av.Madrid i seguirà per C/ Comandant Benítez fins a C/ Travessera de

les corts 146-148, fent entrada i sortida al nou centre de mesura i acabant amb un centre de

transformació de 630 kVA

Estudi tècnic per portar a cap la instal·lació de un centre de transformació de 630 kVA, i la

seva corresponent autorització

El transformador s’ubicarà a Travessera de les Corts en un espai construït per tal fi, que

estarà situat a l’interior del local comercial que el seu titular serà MERCATSA S.A.

Baix el punt de vista tècnic les condicions que es tindran que ajustar serà la confecció del

projecte elèctric i mecànic es la corresponent a centres de Transformació i Distribució de

tipus de casetes.

El projecte elèctric compren tant la part de barres de corrent com el disseny de aparellatge

que compleix les condicions indicades en les normes VDE 0670, parts 2,3 y 4, CEI 2198 i

UNE 20099

El projecte mecànic se defineix baix les normes CEI 298 i UNE 20099

Els treballs a realitzar que han estat projectats per les indicacions de ENDESA

DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA S.L en el seu informe amb referència SE 0344719

2.1. L’ABAST

Aquest projecte es basa en l’estudi i els càlculs de la instal·lació de una línea subterrània de

mitja tensió de 25 kV,i la instal·lació de un centre de transformació.


16

2.2. ANTECEDENTS

2.2.1. DESCRIPCIÓ DEL TERRENY. Per tal de donar subministrament elèctric a un supermercat situat a Travessera de les corts

146-148 a Barcelona, l’empresa propietària del supermercat ha contractat l’empresa JCV

S.A per realitzar la construcció de una nova línea subterrània de dos circuits de 25 kV de

mitja tensió per alimentar un nou centre de mesura.

Aquestes instal·lacions un cop acabades seran cedides i integrades per la xarxa elèctrica de

l’empresa ENDESA DISTRIBUCIÓ ELÉCTRICA S.L que es el distribuïdor d’energia

elèctrica a la zona.

2.3. NORMES I REFRENCIES 2.3.1. DISPOSICIÓ LEGAL I NORMES D’APLICACIÓ

El present projecte recull les característiques dels material, els càlculs que justifiquen el

seu treball i la forma de execució de les obres a realitzar,donant per ell compliment a les

següents disposicions:

Reglament de condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques i

Centres de Transformació de 12 de novembre de 1982 i les seves instruccions

tècniques complementaries.

Reial decret 842/12002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament Electrotècnic per

Baixa Tensió.

Ordre TIC/34/2003, de 22 de juliol per la qual s’aprova el procediment de control

aplicable a les obres que afectin a la xarxa de distribució elèctrica soterrada .

Llei 54/1997, de 27 de novembre del sector Elèctric

Reial Decret 1955/2000 1 de desembre perquè es regulen les activitats de Transport,

Distribució comercialització, Subministrament i Procediment d’instal·lacions

d’Energies Elèctrica.

Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals.

Reial Decret 614/2001 de 8 de juny sobre disposicions mínimes per la protecció de la

salut i seguretat dels treballadors davant del risc elèctric. BOE número 148 de 21 de

juny 2001.

Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que estableixen les disposicions mínimes

de seguretat i salut en les obres de construcció.

Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la intervenció de la Integral de L’administració

Ambiental.

Llei 6/2001, de 8 de maig, de modificació del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de

28 de juny, d’avaluació de impacte ambiental.

Decret 328/1992, de 14 de Desembre per al que s’aprova el Pla d’espais d’interès

naturals.

Ordenances municipals de l’ajuntament de Barcelona (districte Les corts)

Normatives pròpies d’Organisme o altres companyies afectades.


17

Normativa pròpia d’Endesa Distribució Elèctrica S.L.

Recomanacions UNESA.

Normes UNE d’aplicació.

Normes ISO d’aplicació.

Normes CEI

Resolució TRI/301/2006, de 3 de febrer, del Departament d’Energia i Mines, relativa

les xarxes soterrades de distribució de mitja i alta tensió.

Reglament electrotècnic de Alta Tensió

Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió, Instruccions complementàries aprovades

por R.D 842/2002 de Agost de 2002 per el que s’aprova en el nou REBT.

Real Decret 1955/2000 de liberalització del sector elèctric.

Normes Tecnològiques de la Edificació NTE-IEP (B.O.E de 20 i 27-4-74 i 45-74).

Normes Tecnològiques de la Edificació NTE-IEP (B.O.E de 24-3-73).

2.3.2. BIBLIOGRAFIA

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Guia tècnica d’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió Reglament Electrotècnic de Alta Tensió. Guia Tècnica d’aplicació del Reglament electrotècnic d’Alta Tensió.

2.3.3. RECURSOS DE LA WEB http://www.aenor.es

http://www.aiecan.com

http://www.insht.es

http://www.schneiderelectric.es

http://www.ormazabal.es/es/

http://www.prysmian.es/

2.3.4. PROGRAMES DE CÀLCUL

Dmelect 2010. Programa de càlcul elèctric de línies

AUTOCAD LT

MICROSOFT OFFICE

Amikit3.0: Programa de càlcul de centres de transformació

MENFIS: Programa de redacció de pressupostos

http://www.aenor.es/

http://www.aiecan.com/

http://www.insht.es/

http://www.schneiderelectric.es/

http://www.ormazabal.es/es/

http://www.prysmian.es/


18

2.3.5. PLA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT APLICADA DURANT LA REDACCIÓ DEL PROJECTE

Una vegada adjudicada la obra definitivament i abans de iniciar aquesta, el contractista

presentarà al Tècnic director, catàlegs, cartes mostra, certificats de garantía o de

homologació dels materials que utilitzaran.

No podrà utilitzar materials que no hagin estat acceptats pel tècnic director .

El director inspeccionarà les obres, instal·lacions i tot lo relacionat amb elles, recomanat

els materials, elements i maquinaria i reusen les que no compleixen les especificacions del

projecte.

El director de obra podria en tot moment comprovar si el contractista compleix les

condicions imposades per la legislació, així com disposicions, ordenances i obligacions en

el general de qualsevol tipus que pot derivar del contracte quan ho consideres convenient el

director tècnic, podrà encarregar els anàlisis i assajos i comprovació dels materials o

elements de la instal·lació.

El contractista serà responsable, m’entres que duré la execució de les obres, directes o

indirectes, que se poden ocasionar a qualsevol persona, propietària o servei ja sigui públic

o privat i també les conseqüències dels actes de personal realitzant el treball per

negligència o deficiència de organització de la obra.a

2.3.6. TITULAR

El titular i propietari de les instal·lacions aquí descrites és l’empresa MERCATSA S.A

amb CIF: A-48108456 que té al seu carrer València nº5 del terme municipal Barcelona. Un

cop construïdes les instal·lacions i signat convenientment els documents de cessió,

aquestes es cediran a l’empresa ENDESA DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA S.L distribuïdora

d’energia elèctrica de la zona


19

2.4. DEFINICIONS I ABREVIATURES

REBT: Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. ITC: Instrucció Técnica complementaria. RD: Real Decret. BT: Baixa Tensió. MT: Mitja Tensió. CT: Centre de Transformació. CGP: Caixa general de protecció. IA: Interruptor Automàtic. ID: Interruptor Diferencial. IM: Interruptor Magneto tèrmic. IGA: Interruptor General Automàtic

2.5. REQUISITS DEL DISSENY 2.5.1. EMPLAÇAMENT

La línia subterrània de mitja tensió començarà al carrer comandant Benítez i passarà per

la plaça mossèn Josep Pedragosa fins arribar a Travessera de les corts. Que és on s’ubicarà

el transformador que estarà situat a Travessera de les Corts, al interior de un local.

2.5.2. SISTEMA D’ALIMENTACIÓ El subministri elèctric es realitzarà a través de la ret elèctrica subterrània de mitja tensió

propietat de la companyia subministradora FECSA-ENDESA, mediant una línia amb una

tensió de 25 kV y una freqüència de 50 Hz, sent el cable sec de aïllament sec en alumini

amb una secció de 400 mm ² i un aïllament de 18/30 Kv


20

2.6. ANALISIS DE SOLUCIONS En aquest apartat, procedirem a analitzar les alternatives de disseny més rellevants que no

estan prefixats pels requisits exposats en l’apartat anterior. Els criteris a la hora d’elegir

una alternativa i no una altra seran econòmics i de rendiment ja que tots estaran

contemplats en el reglament vigent.

2.6.1. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ A l’hora d’elegir el centre de transformació seguirem la normativa particular per a

instal·lacions de clients en alta tensió de la companyia subministradora (M.T. 2.00.03)

UBICACIÓ

Segons la normativa mencionada, així que en el centre de transformació estarà alimentada

a través de la ret subterrània de FECSA-ENDESA s’instal·larà un conjunt de cel·les

(centre de seccionament) en una caseta. Aquest centre de seccionament estarà format per

un conjunt de tres cel·les prefabricades baix un envolvent metàl·lic que tindrà dos

posicions per la entrada i sortida de les rames de l’anell d’alimentació de la ret subterrània i

la tercera per a la alimentació i seccionament de la instal·lació del client

Poden ser dos solucions per a la ubicació d’aquest centre d’estacionament

Centre de seccionament independent:

Fig 1:Operacions de ENDESA Fig 2:Operacions del client Centre de seccionament Centre de seccionament


21

Cel· les de maniobra en el centre particular

Fig 3: operacions ENDESA Fig 4: Operacions del client Cel·les de maniobra cel·les de maniobra

Amb els dos casos, els cables o rames de la ret de distribució que es posin seran propietat

de la companyia subministradora.

Solució adoptada: Adoptem la solució de instal·lar les cel·les de maniobra en el centre de

l’abonat en aquest cas del supermercat. Perquè la longitud de les línies de baixa tensió no

hi haurà ningun tipus de problema a la hora de calcular la caiguda de tensió i d’aquesta

manera estalviarem al client a realitzar una línia subterrània de mitja tensió.

TIPUS DE CENTRE DE TRANSFORMACIÓ

Així que el centre de transformació estarà alimenta per un línia subterrània de mitja tensió i

per les característiques de la instal·lació dels diferents tipus de transformació, podem

instal·lar les següents:

Centre de transformació en el interior del l’edifici.

Tots els elements de CT estaran al interior de un edifici o local destinat a tal efecte. En

ocasions be per qüestions de normativa o per qüestions tècniques en el interior dels propis

edificis a on s’habilita un local amb el fi de fer un centre de transformació. Aquest local

per raons de seguretat i de manteniment deu de situar-se en la planta baixa o en el primer

pis sota de l’edifici

Centre de transformació en edifici prefabricat.

Tots els elements estaran en el interior de l’edifici prefabricat de formigó o amb un

envolvent metàl·lic. Reben aquesta denominació els centres de transformació que el seu

accés i els seus elements estan situats damunt del nivell del sol instal·lant els elements en

el interior de un local independent a qualsevol altra edificació.


22

Centre de transformació subterrània.

Tots els elements de CT es ficaran en el interior de un local subterrània al que s’accedirà

per mitjà de una trampilla en la via pública. Són fàcilment localitzables ja que a ras de sòl

s’obrin unes reixes per a la seva correcta ventilació.

Solució adoptada: adoptem la solució de instal·lar un centre de transformació en el interior

de l’edifici ja que es un supermercat i tenim la avantatge que tenim un local destinat pel

centre de transformació. Amb les mesures de seguretat correctes

2.6.2. INSTAL·LACIONS DE DISTRIBUCIÓ (ret subterrànies) Segons lo establert en la ITC-BT -07 els conductors dels cables utilitzats en les línies

subterrànies seran de alumini 3 x 400 mm² 18 / 30 kV amb un aïllament de 70 / 170 kV.

Estaran degudament protegits sobre la corrosió que pot provocar el terreny on s’instal·len i

tindran la resistència mecànica per suportar els esforços a que puguin estar sotmesos.


23

2.7. RESULTATS FINALS El següent apartat te com objecte descriure les característiques de tota la instal·lació

elèctrica tant en Mitja tensió com en Baixa Tensió. Així com les condicions legals per

complir la instal·lació.

2.7.1. DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA DE MITJA TENSIÓ I RECORREGUT

Es tallarà la línia subterrània de mitja tensió existent entre el ET: BA07629 VALENCIA :

BA08289, a la Av. Madrid al costat del número 107-119. Es realitzaran 6 empalmaments

unipolars de mitja tensió i una nova estesa de línia subterrània de mitja tensió que anirà per

C/ Comandament Benítez i C/ Travessera de les Corts, 146-148.

Es canalitzarà per vorera i és farà creuaments de dos carrers. Les línies aniran canalitzades

pel terreny de domini públic i la longitud de la rasa serà de 440 metres de dos circuits.

2.7.2. CARACTERÍSTIQUES DE LA LÍNIA SUBTERRÀNIA

1. Tipus

Línia subterrània de mitja tensió

2. Finalitat

Donar subministrament elèctric en un supermercat

3. Origen

Empalmament en la línia subterrània existent entre

els centres de distribució ET:BA07629 i

ET:BA08289 al carrer Av.Madrid al costat del

número 107-119

4. Final Nou centre de mesura de Travesseres de les corts

146-148

5. Termes municipals afectats Barcelona

6. Tensió 25000 V

7. Longitud de la canalització

subterrània 0,440 km

8. Nombre de circuits Dos circuits

9. Nombre de cables Tres per circuit

10. Conductor Alumini 3x1x400 mm² 18/30 kV

11. Secció dels conductors 400 mm²

12. Tensió del cable subterrània 18/30 kV

13. Nivell d’aïllament 70/170 kV


24

El traçament s’efectuarà per zones que ofereixen rasants presents o futures que puguin

romandre permanents.

La reglamentació existent sobre línies subterrànies és aquella establerta en el REBT

aprovat pel REIAL Decret 842/2002, aplicant les seves prescripcions per extensió a les

línies d’alta tensió, així com la resolució TRI/301/2006, de 3 de febrer, per la qual

s’estableixen els requisits de senyalització i protecció de les xarxes soterrades de

distribució elèctrica de mitja i alta tensió, a l’àmbit territorial de Catalunya, soterrant els

conductors a una fondària no inferior a 0,90 m. Així mateix es tindran amb consideració el

Decret 120/92 de 28 d’abril i l’ordre de 5 de juliol de 1993 sobre xarxes subterrànies de

Servei Públic. En el plànol de canalitzacions, s’ hi detallen la secció i la disposició dels

cables.

Al llarg del recorregut del circuit, es col·locaran sobre el cable elements que senyalitzin.

2.7.3. CARCATERÍSTIQUES GENERALS DEL CENTRE DE TRANSFORMACIÓ

Les característiques principals del local destinats a Centres de Transformació queden

relaxats en els plans adjunts.

La tensió que subministrem serà el aportament de l’energia efectuat en corrent alterna

trifàsica a una tensió de 25000 V i a 50 Hz de la freqüència en ret subterrània.

2.7.4. PROGRAMA DE NECESSITAT I POTÈNCIA INSTAL·LADA EN kVA

És precisarà el subministrament d’energia de una tensió de 400 V, i contractarem una

potencia de 451 kW

Per atendre les necessitats indicades anteriorment, la potencia total en aquests centre de

Transformació serà de 630 kVA.

Més endavant realitzarem els càlculs de la potencia a contractar.

2.7.5. ÚS DE L’ENERGIA TRANSFORMADA

La energia transformada s’utilitza per la alimentació del enllumenat i la maquinaria

necessària per al correcte subministrament elèctric sol·licitat per un funcionament de un

supermercat d’alimentació.


25

2.7.6. OBRA CIVIL

Els paràmetres de tancament estaran realitzats a base de murs de tovots de ceràmica buida

de uns 11 cm de espessor, els assentarem amb morter de ciment de 350 kg. Les cares

interiors i exteriors estaran revestits amb 1,5 cm de morter, guix i pintura de cal.

Aquest tipus de tancament tindran una resistència RF-120, que és suficient per al tipus de

instal·lació que es pretén instal·lar.

2.7.7. JUSTIFICACIÓ O NO DEL IMPACTE DEL MEDI AMBIENTAL

El paviment estarà format per una capa de formigó de 20 cm, amb una malla d’acer

electrosoldada amb un límit elàstic mínim 5000 kg/ cm², sobre una solera d’arena de miga

compactada, segons les normes UNESA.

El sostre està format per bigues petites de formigó armat, bovedilles ceràmiques i una capa

de formigó armat de 20 cm, ja que el centre està en la planta baixa i sa impermeabilitzat el

sostre.

S’instal·laran arquetes en el sòl per allunyar els cables de interconnexió, tenint una

profunditat de 70 cm. També s’instal·laran dos tubs de ferro de diàmetre interior de 2,9 cm,

per als cables de la cel·la de la mida dels armaris de comptador.

Tots els tubs seran de superfície interior llisa sense curvatures.

Les conduccions i dipòsits de magatzematge d’aigua s’instal·laran suficientment allunyats

dels elements en tensió i de tal forma que la seva ruptura no pot provocar ruptures en les

instal·lacions elèctriques.

2.7.7.1. Portes Estaran construïdes amb xapa que està laminada amb fred, galvanitzat amb calent en un

procés continuat, desprès pintades de color gris.

Aquest mètode de fabricació assegura una protecció molt bona a la intempèrie.

Cada una està dotada de tres robustes visagres d’acer inoxidable (amb un gir de 180º) i

amb un tancament amb pany i vari-les amb dos punts d’ancoratge (superior o inferior). Tot

aquest proporciona una elevada resistència mecànica al conjunt, impossibilitant la obertura

intempestiva de la porta en algun cas de sobrepressions interiors com les que se genera

amb conseqüència de un eventual arc en el aparellatge elèctric interior.


26

2.7.7.2. Panys a la intempèrie: El sistema de tancament per al centre ha sigut un objectiu de un estudi, ja que exigeixen

tres condicions Fundamentals:

1) Seguritat mecànica del tancament per evitar obertures intempestives de la porta.

2) Inviabilitat del tancament.

3) Seguritat de funcionament.

La primera de les condicions es compleixen per el funcionament de una robust joc de vari-

les guiades que realitzen el tancament en dos punts, en la part superior e inferior de la porta

, amb la que es manté una posició de tancat sense deformacions, suportant fortes i esforços

provocats, per exemple, per sobre pressions en el recinte a causa de un eventual curt

circuit, sense que es produeixi la obertura violenta de les portes, que solen ser habitual en

els tancaments centrals comunes utilitzades.

La companyia distribuïdora tindrà lliure accés les 24h, per accedir a la part de la seva

instal·lació A.T.

Les seves principals característiques són:

Resistència a la corrosió per l’emplaçament de materials inoxidables, protegits o auto

protegits.

Seguritat del funcionament per l’ampli dimensionat dels seus elements.

Posicions de funcionament fixes i clarament definides.

Facilitat de neteja en cas de acumulació accidental de cossos estranys.


27

2.7.8. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA 2.7.8.1. Característiques de la ret d’alimentació

La ret de distribució és per una línia subterrània de 25000 V des de el C.T de la companyia,

amb una freqüència de 50 Hz, sent el cable de aïllament sec en alumini amb una secció de

400 mm2 y un aïllament de 18/30 kV.

2.7.8.2. Característiques de les cel· les 2.7.8.2.1. Fabricant i model.

Les cel·les s’instal·laran en el centre de transformació serà de la marca ORMAZABAL,de

la sèrie CGM-36, equipades amb aparentment fix, baix una embolcall metàl·lica que

utilitza el hexà fluorur de sofre (SF6), com aïllant i agent del tall.

Les característiques de les cel·les de maniobra:

Intensitat assignada de les cel·les 630 A

Tensió assignada a les cel·les 30 kV

Intensitat assignada de curta duració admissible 20 kA/1 s


28

Característiques especifiques de cada cel·la a instal·lar

1) Cel·les d’arribada, sortida i entrada (model CML-36)

CML-36

Tensió assignada (kV) 36

Intensitat assignada (A) 630

Intensitat de curta duració (1 a 3 s) ( kA) 16/20

Nivell d’aïllament:

Freqüència industrial: (1min)

A terra entre fases (kV) 70

A la distància de seccionament (kV) 80

Impuls tipus un raig

A terra entre fases (kV) cresta 170

A la distancia de seccionament (kV) cresta 195

Capacitat de tancament (kA)cresta 40/50

Capacitat del tall

Corrent principalment activa (A) 630

Corrent capacitativa (A) 31,5

Corrent inductiva (A) 16

Falta a terra Ice (A) 63

Falta a terra raiz3 I 31.5

2) Cel·les de remontament (model CMR-36)

CMR-36




29

3) Cel·les de protecció:interruptor automàtic (model CMP-V-36)

CMP-V-36


Intensitat assignada embarrat (A) 400

Intensitat assignada en la derivació (A) 200

Intensitat de curta duració embarrat superior(1

o 3 s ) (kA) 16/20




A la distància de seccionament (kV)

Impuls tipus raig

A terra entre fases (kV) cresta 170

A la distància de seccionament 195

Capacitat de tancament (kV) cresta 40/50

Capacitat de tall


Corrent capacitativa (A) 31.5

Corrent inductiva (A) 16

Falta a terra ICE (A) 63

Falta a terra 31.5

Capacitat de ruptura (kA) 20

Corrent de transferència (UNE-EN 60420) 320

4) Cel·la de mesura (modelo CMM-36)

CMM-36



30

5) Cel·les de sortida al transformador (model CML-36)

CML-36 Tensió assignada (kV) 36


Intensitat de curta duració (1 o 3 sg) (kA) 16/20




A la distancia de seccionament (kV) 80

Impuls tipus raig

A terra entre fases (kV)cresta 170

A la distancia de seccionament (kV)cresta 195

Capacitat de tancament 40/50

Capacitat de tall


Corrent capacitativa (A) 31.5

Corrent inductiva 16

Falta a terra Ice (A) 63

Falta a terra Y3 Icl (A) 31.5

Les cel·les d’entrada, sortida i entrega, compliran el Projecte Tipus de

cel·les de maniobra en CT particular (NT-IMBT 1451/0631/1)

2.7.8.2.2. Relé de protecció: La protecció general de l’equip de mesura, així com la del propi transformador

s’aconsegueix mitjançant la instal·lació de una cel·la modular amb un interruptor

automàtic amb la que em descrit anteriorment combinat amb un relé.

2.7.8.2.3. Sistema autònom de protecció ekor RPG El ekor RPG és un sistema autònom de protecció desenvolupat específicament per

Ormazabal per la seva aplicació de la cel·la CGM de protecció amb un interruptor

automàtic (CMP-V). Les característiques de protecció son les següents:

a. Contra curt circuits entre fases i sobre intensitats

b. Contra curt circuits fase terra i fugues de terra.

c. Protecció contra sobre calenta ments mitjançant per un tret extern efectuat per un

termòstat.


31

El sistema ekorRPG incorpora en el seu conjunt 3 elements:

a) Captadors toroïdals. Son tres toros que envolten respectivament a cada un dels cables

del sistema elèctric. La seva missió es alimentar el relé, i a la vegada , li donen una

indicació de la corrent que circula cada una de les fases i terra.

b) Disparador biestable per desencadenar la obertura del interruptor.

c) Relé digital. Relé de baix consum amb les següents parts:

Visualització de la causa de obertura del interruptor.

Configuració: microruptors que permetien seleccionar els tipus de corba o establir

les proteccions disponibles.

Tarat de la protecció de la sobre intensitat.

Tarat de la protecció contra les fugues de terra.

Tarat de la falta a terra.

2.7.8.2.4. Paràmetres de ajust del relé ekor RPG

Denominació Parametre Rang Ajust

Família de corbes Int. Fase NI

Família de corbes Io EEI

Int. Nominal In (A) 5-100 12,0 A

Ajust fi Int. Fase I> 1,00-1,3 1,18

Corba Int. fase K 0,05-1,6 0,1

Instantani Int Fase I>> 1-2,5 4

Retard Instantani Int. Fase TI>> 0,05-2,5 0,05

Ajust fi Io Io> 0,1-0,8 0,2

Corba Io Ko 0,05-1,6 0,1

Instantani Io Io>> 1,0-2,5 4

Retard instantani Io T Io>> 0,05-2,5 0,05


32

2.7.8.2.5. Característiques tècniques de los transformadors toroïdals: Rang Transf. Intensitat : 5-100 A

Relació Transf. Intensitat: 300/1 A

Potencia: 0,18 vA

Classe de Precisió: 5P20

Extensibilitat: 130%

I tèrmica 20 kA

I dinàmica: 50 kA

Classe tèrmica: B (130ºC)

Precisió: 5 %

Freqüència nominal: 50 Hz + -10%

2.7.8.2.6. Unitat compacta de telecomandament ekorUCT-S i ekorRCI

Les cel·les de entrada i sortida seran motoritzats i portaran unitats de telecontrol compacta.

Els models a instal·lar són ekorUCT-S (sobre cel·la) i ekorRCI. El funcionament d’aquests

detall en el manual annexes al projecte.

2.7.8.2.7. Mesura de la energia elèctrica.

La mesura de consum d’energia elèctrica se realitzarà en M.T per mitjà dels

transformadors disposats a efecte en la cel·la de mesura.

Disposarem uns mòduls de plàstic, normalitzats, continguts en el seu interior degudament

muntats i connexionats els següents materials:

3 transformadors de tensió per al equip de mesura marca Schumberger, tipus E24BHa,

relació de transformació segons un informe de una distribuïdora, potència 50 VA-50

vA, classe 0,5-3p i factor de sobre tensió 1,9 V. .Anti explosius.La relació de

transformació es:27500/V3-110/V 3 V

1 resistència.

3 transformadors de intensitat per un equip de mesura de marca Schlumberger, tipus j

24 BR, relació de transformació segons un informe de una distribuïdora, potencia 15

vA-30 vA, classe 0,5-3 p i límit tèrmic.

La seva relació de transformació és:10-20/5 A.

Una regleta de verificació normalitzada.

El equip de mesura serà instal·lat i regulat per la companyia elèctrica.

Per a realitzar la interconnexió entre la cel·la de mesura i el equip de mesura pròpiament

dit, se realitzarà una rasa en el terra, al interior de la qual es disposarà dos tubs aïllats de

material auto extingible de 1” ¾ de diàmetre, una per al circuit de tensió i un altra per a

la intensitat.


33

Els conductors que utilitzarem seran de coure, unipolars i amb una doble capa de aïllament,

de 1 kV., de tensió nominal, amb aïllament especial que no es propaga la llama i seccions

de 4 mm², per als circuits de tensió i de 6 mm². Per als de intensitat.

2.7.8.3. Post a terra.

Se col·locarà 2 sistemes de terra, un per al neutre del transformador (terra de servei), amb

un cable aïllat de 50 mm2 ., Cu., i una altra per a tots els farratges ( terra de protecció) i

parts metàl·liques del centre de transformació amb cable Cu, nu de 50 mm2.

Se situaran les piques de cada sistema a una distància mínima de 14 mm una de l’altra, i és

col·locaran les piques i plaques necessàries per a obtenir una resistència òhmica menor de

20 òhmics -per a terra de neutre- i menor de 10 ohms per a la terra de farratges.

2.7.8.4. Terra de protecció o de farratges.

Al llarg de les cel·les i en la part posterior inferior, es disposarà de un circuit col·lector de

posts a terra d’acord amb la norma UNE-20.099 apartat 20.

Aquest col·lector està constituït per una platina de coure de secció 30 x 3 mm., directament

enganxat a la pròpia estructura de la respectiva cel·la.

La continuïtat de terra s’aconsegueix mitjançant la soldadura i per a als components

cargolats per mitjà de uns cargols especials que fresen la pintura.

El aparellatge i les parts mòbils, tals com les portes , es connecten a terra per mediació de

trenes flexibles de coure de 35 mm2., de tal manera que totes les parts metàl·liques que no

formen part del circuit principal estan eficaçment unides al col·lector de terra, el qual pot

ser còmodament connexionada a la ret de terra exterior.

El forjat es realitza amb mallats electrosoldat de 5 mm2., deixant els extrems de cada part

connectades a diferents piques de tal forma que el potencial a qualsevol punt sigui el

mateix.

És cuidarà la connexió dels conductors de protecció en el seu connexionat, amb el referent

a la seva penetració al subsòl.

Els conductors de enllaç amb els diversos punts de posta a terra , línies principals de terra i

les seves derivacions seran de coure de 50 mm2 de secció.

Els punts de post a terra contendran els dispositius de connexió (regletes, borns etc) de

forma que al realitzar les mediacions de la resistència de terra, poden separar-se la línia

principal de terra del elèctrode, utilitzant la ferramenta apropiada.


34

D’acord amb la MIE RAT 13, sobre instal·lacions de Post a Terra, amb la consecució dels

valors de la resistivitat del terreny, de la corrent de posta a terra, o del temps de la

eliminació de la falta, no sigui possible o resolta econòmicament desproporcionant

mantenint los valors de les tensions aplicades de pas i contacte dintre del límits fixats en

els apartats anteriors, deurà recorri a utilitzar les mesures addicionals de seguretat al fi de

reduir els riscs a les persones i els bens, com les següents:

Fer inaccessible les zones perilloses.

Posar sòls que aïllen del terra les zones de servei.

Aïllar mancs de comandaments que s’hagin de tocar.

Establir connexions equipotencials entre les zones de servei i elements conductors

accessibles a la mateixa.

Aïllar els conductors de terra en la seva entrada al terreny.

2.7.8.5. Terra de servei o de neutre.

La instal·lació és realitzarà seguint les instruccions contingudes en la MIE-RAT 13.

Per a la post a terra del neutre del transformador, és disposarà una toma totalment

independent del que queda la instal·lació.

Tots el farratges de la instal·lació (cabines,etc.) aniran connectades a un altre circuit de

terra independent del anterior.


35

2.7.9. INSTAL·LACIONS SECUNDARIES 2.7.9.1. Enllumenat

D’acord amb la norma tecnològica NTE-IET, apartat 3, cada local tindrà un enllumenat

mínima de 150 lux., proporcionant almenys per dos punts de llum de 1 x 58 Watts. Per dur

a terme la instal·lació s’utilitzaran làmpades fluorescència de 65 W i 5500 lúmens, situats

en apartat de enllumenats adossats a les parets.

La instal·lació es realitzarà baix un tub rígid de PVC de 13 mm de diàmetre en instal·lació

de superfície i amb conductors de coure de 1,5 mm² de 750 V .de tensió de servei.

En el local es disposarà a més de una toma de corrent bipolar amb una toma de terra i

fusible de protecció.

2.7.9.2. Protecció contra incendis

Ja que el transformador està immers en un bany de silicona, no precisa de extinció fixa, es

dir, un pou apagafocs o una extensió automàtica.

2.7.9.3. Ventilació

Per aconseguir una bona ventilació del C.T amb el fi de evitar calentaments excessius, es

disposaran entrades de aire adequats per la part inferior i sortides situades en la part

superior.

En el cas de que no fos suficient amb ventilació natural es posarà en funcionament la

ventilació forçada accionada per un termòstat.

Les reixes es construiran de una manera que impedeixen el pas de petits animals, la entrada

de aigua de la pluja i els contactes accidentals si es amb parts en tensió s’introdueixen

elements metàl·lics per les mateixes.


36

2.7.9.4. Enllumenat de emergència.

El centre de transformació, disposarà de un enllumenat de emergència, format per aparells

autònoms, de incandescència, de 6 W., 60 lúmens i capaç de cobrir una superfície de 12 m²

cada un, de els quals se situarà sobre la porta de accés del local (MI.BT.025)

2.7.9.5. Mides de seguritat i senyalització

Com elements accessoris i de seguritat, se disposarà les següents:

Una parell de guants de goma aïllants .

Una palanca aïllant per accionaments d’aparells.

Una banqueta aïllant per a 36 kV.

Un botiquin de urgències

Una placa reglamentaria de primers auxilis.

Una porta metàl·lica abatible, de doble fulla , per la possible substitució del

transformador i de la obertura pel exterior, amb la cara interior del local, de 1,25 x 2,20

Set plaques de indicació de perill de mort en cel·les i portes d’accés al centre.

Les cel·les estan formades totalment mecàniques que relacionen entre si diferents elements

que la composen. Tots els enclavaments excepte les de la porta són accessibles amb la

cel·la de tensió.

Dits enclavaments venen ja especificats en el seu apartat d’enclavaments.


37

2.8. PLANIFICACIÓ Per a la planificació s’ha realitzat el diagrama de Gant que es mostra en aquest apartat.

A continuació podem veure les activitat que és realitzaran així com la se va duració

aproximada.

NOM

DURACIÓ

1

S’estudia el terreny i es fan les diferents cates per

veure si hi ha altres serveis, i estudià per on

passarà la línia.

5 dies

2

Obrir un tram de rasa

7 dies

3

Tendir el cable i tapar la rasa

2 dies

4

Obrir l’altre tram de la rasa

7 dies

5

Tendir el cable i tapa la rasa

2 dies

6

Muntar el circuit de terres de masses

1 dia

7

Muntar 3 cabines i col·locar els transformadors

2 dies

8

Col·locar les terminacions de mitja tensió

terminals entrada i sortida de la cabina.

2 dies

9

Realitzar els ponts de mitja tensió que alimenta el

Router al transformador.

2 dies

10

Realitzar ponts de baixa de tensió que va del

transformador al quadro de baix

2 dies

11

Realitzar los dos jocs de empalmes de mitja

unipolars

1 dia


38

2.9. ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BASICS.

Davant la possible discrepància s’estableix el següent ordre de prioritat entre els diferents

documents. Davant dels possibles bàsics del projecte.

1º Plans

2º Plec de condiciones

3º Pressupost.

4º Memòria


Jesús Calvo Vaquer

DNI: 47820322-X


Volum 1

El promotor: Supermercat MERCATSA S.A


DNI:47820322-X

Titulació: Enginyeria Técnica Industrial especialitzada amb Electricitat


3.Annexes

Instal·lació de una línea subterrània amb centre de transformació Annexes

40

ÍNDEX. 3. ANNEXES

3.1.DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA 41

3.2.CALCULS JUSTIFICATIUS 44

3.2.1. Càlculs de intensitat de alta tensió 44

3.2.2.Càlculs de intensitat de baixa tensió 46

3.2.3.Curts circuits 47

3.2.3.1 Càlcul de les corrents de curt circuits. 47

3.2.3.1.1.Corrent de c.c a la banda de A.T 47

3.2.3.1.2.Corrent de c.c a la banda de B.T. 48

3.2.4.Dimensionat de l’embarrat ge 49

3.2.5.Protecció de sobre carregues contra curt circuits 49

3.2.5.1.Transformador 49

3.2.5.2.Termòmetre 49

3.2.5.3.Ajust dels relés. 49

3.2.6. Dimensionat i ventil·lació del CT 50

3.2.7. Dimensionat del pou apagafocs 50

3.2.8 .Càlculs de les instal·lacions de Post a Terra 51

3.2.8.1.Investigació de les característiques del sol. 51

3.3.CÀLCUL DE LA INSTAL·LACIÓ DE TERRES 52

3.3.1.Posada a terra de protecció 53

3.3.2.Comprovació que els valors calculats compleixen les condici-

ons exigides 53

3.3.2.1.Tensions de pas en l’interior i contacte en l’interior i

exterior 53

3.3.2.2.Tensions de pas en l’exterior i en l’accés del C.T 53

3.3.2.3.Tensió i intensitats de defecte 54

3.3.3. Elèctrode de la post a terra del neutre BT 54

3.3.4. Comprovació de que els valors calculats satisfacin les condi-

cions exigides 54

3.3.4.1.Tensions de pas i de contacte a l’interior 54

3.3.4.2.Tensions de contacte exterior. 54

3.3.5. MESURES DE SEGURETAT ADICIONALS PER EVITAR

TENSIONS DE CONTACTE 55

3.3.5.1. C.T interior 55


41

ANNEXES. 3.1. DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA. Com documentació de partida tenim la relació de cargues elèctriques i la seva ubicació en

la instal·lació.

Descripció

Unitats Quantitat

Cel·la de entrada, sortida, entrega al

transformador formada per una cabina

metàl·lica per a 36 kV. Amb un interruptor

tripolar en SF6, seccionat tripolar de post a

terra i accessoris.

Ud 4

Cel·la remuntada amb una cabina metàl·lica

de 36 mm

Ud 1

Cel·la de protecció general constituïda per

una cabina metàl·lica per a 36 kV

Ud 1

Cel·la de mesura formada per cabina

metàl·lica per a 36 kV transformadors de

tensió i la intensitat de accessoris

Ud 1

Equip de mesura format per contadors

d’energia activa i reactiva, tarificador i

accessoris

Ud 1

Transformador trifàsic de 630 kVA en

silicona i una relació de transformació 27500/

400-230,connexió Dyn 11 i accessoris.

Ud 1

Carrils per als tensors dels transformadors

Ud 2

Tanques metàl·liques per als transformadors

Ud 1


42

Red de neutres i farratges

Ud

1

Equip accessoris complet de seguretat

Ud 1

Mòdul de protecció

Ud 1

Instal·lació contra incendis portàtils

Ud 1

Reixes per a ventilació amb malla i 2

persones.

Ud 6

Porta d’accés metàl·lica i normalitzada (2

fulles)

Ud 1

Cons terminals del interior per a 36 kV. Tipus

elastimolt.

Ud 6

Conductor d’alumini de 1 * 240 mm². De

secció per a 18/ 30 kV.

ml 46

Excavació de pous en terreny compactes a mà.

m³ 10

Transport de terres al les escombraries en

camió carregat a mà

m³ 10

Formigó de neteja H-125 de 10 cm d’espessor.

m² 30

Tovera passa murs de 16 cm de diàmetre

sobre solera de formigó.

ml 7

Canal de 20 * 20 cm., de secció realitzada en

fabrica de tovot ½ peu.

ml 8


43

Mur de fàbrica de tovot

m² 40

Picapedreratge col·locació de farratges

hores 40

Pintura plàstica en paràmetres horitzontals i

verticals

m² 94

Pintura d’esmalt sintètic sobre fusteria

metàl·lica

m² 8

Lliscat de guix.

m² 94


44

3.2. CÀLCULS JUSTIFICATIUS 3.2.1. CÀLCULS DE INTENSITAT DE ALTA TENSIÓ.

Dins del centre de transformació, s’allunyarà el transformador trifàsic de 630 kVA de

potencia nominal, per a la instal·lació interior amb una refrigeració natural en un bany de

silicona.

El transformador complirà la norma UNE 20.138 i 20.101

Tensió primària............. 25000 V.

Tensió Secundaria 3*400/240 amb neutre accessible en la tapa i aïllada igual que la

fase.

Connexió........................Dyn-11

Potencia..........................630 kVA

Tensió de curt circuit......4,5 %

Refrigeració....................Silicona

El transformador esta provisionada de ganxos i rodes per facilitar el seu desplaçament.

Regulació.......................2,5 % ; 5 % ; 7,5 % ; 10% amb 5 posicions.

El transformador anirà instal·lat al aire, amb el fi de facilitar la lliure circulació del aire de

refrigeració.

Estarà protegit amb una malla metàl·lica amb porta d’accés de 2 m de altura mínima.

És realitzarà la connexió del termòstat amb la bobina de tret de l’interruptor de protecció

general, perquè talli el servei, si el refrigerant del transformador passa de una temperatura

de 90ºC.

Dades: Punt de connexió de ret.

Tensió nominal...............................................25 kV

Potència del C.C (Scc)...................................500 MVA

Intensitat màxima de defecte a terra .............500 A


45

La intensitat absolta en mitja tensió serà:

I = Intensitat (Amperis)

S = Potencia aparent (Watts)

U = tensió (Volts)

Amb el nostres cas serà:

S = 630 kVA

U = 25000V


46

3.2.2 INTENSITAT EN BAIXA TENSIÓ

La intensitat absolta en baixa tensió, serà de:

Sent:

I = Intensitat ( amperis)

S = Potencia aparent (Watts)

U = Tensió (volts)

Amb el nostres cas:

S = 630 kVA

V = 400V

Segons el R.E.B.T en la seva instrucció ITC-BT-07, tindrem un conductor de coure de 185

mm² amb aïllament de polietilè reticulat suportarà una intensitat de 450 A instal·lat al aire

lliure.

Instal·larem per més comoditat 3 cables de 185 mm² per fase i neutre, que suportaran un

total de 1350 A.


47

3.2.3 CURT CIRCUITS 3.2.3.1 Càlcul de les corrents de curt circuits. 3.2.3.1.1 Corrent de c.c a la banda de A.T

Per a la realització del càlcul utilitzarem la expressió següent

Sent:

Iccp = Intensitat de curt circuit primària en kA.

Scc = Potencia de curt circuit de la red MVA.

Vp = Tensió primària en kV.

Tenim llavors:

El impuls de la corrent de C.C. be donada per l’expressió:

X és un coeficient que depèn de la relació R/X de la ret si tenim en compte que les rets de

M.T. està relació és aproximadament 0,10 d’acord amb la norma VDE-102, podem treure

un coeficient d’impuls X= 1,75.

Substituint tenim:


48

3.2.3.1.2. Corrent de c.c a la banda de B.T.

Utilitzarem la expressió:

Sent:

Iccs = Intensitat de c.c secundaria en kA.

Pt = Potencia de transformador en kVA.

Vcc = Tensió percentual de c.c del transformador en Tant per u.

Vs = Tensió secundària en volts.

Aquest valor obtingut serà una mica inferior considerant la independència del

transformador i de la ret, per lo que en qualsevol cas estem al costat de la seguritat.

Per tal de calcular el impuls de corrent de c.c la relació R/ X just del costat de B.T. del

transformador es aproximadament 0,56.

En normes VDE obtenim un coeficient del impuls X = 1,30 per el que tenim un corrent

d’impuls:


49

3.2.4. DIMENSIONAT DEL EMBARRATGE Al tractar-se de una instal·lació amb cel·les prefabricades, no serà necessari calcular el

càlcul del embarrat.

3.2.5. PROTECCIÓ Els transformadors estan protegits tant en MT com en BT. En MT la protecció la efectuen

les cel·les associades a aquests transformadors, mentrestant que en BT la protecció

s’incorpora en els quadres de les línies de sortida.

3.2.5.1. Transformador

La protecció d’aquest transformador és realitza per mitjà de una cel·la de l’interruptor

automàtic que proporciona totes les proteccions al transformador, be sigui per sobre

carregues, faltes a terra a curt circuits, gracies a la presencia de un relè de protecció . En

cas contrari, s’utilitzen únicament com un element de maniobra de ret.

El interruptor automàtic posseeix capacitat de tall tant per les corrents nominals, com pels

curt circuits anteriorment calculats.

La cel·la de protecció d’aquest transformador incorpora el relè ekorRPG, que prové de les

proteccions indicades en la memòria, sense la necessitat de disposar de una font

d’alimentació auxiliar.

3.2.5.2. Termòmetre El termòmetre verifica que la temperatura del dielèctric del transformador no supera els

valors màxims admissibles.

Proteccions en BT

Les proteccions han sigut elegides segons les necessitats de les instal·lacions

considerant el quadre com un especial.

3.2.5.3. Ajust dels relés.

Les proteccions del interruptor automàtic protegeixen contra els defectes de fase i

homopolars. Totes aquestes proteccions disposen de una gran gama d’ajusts de les corrents

de salt i de una gran estabilitat en el temps de reglatges i del funcionament.

S’admiteix una sobre carrega del 20 %, per la potència de contractació la corrent

homopolar el 10 % de la del transformador amb actuació en 1,5 s aproximadament de

l’abonament i en funció de la P contractada de la companyia subministradora.


50

El temps de disparar, el relè vindran definits per la normativa de la companyia

distribuïdora.

3.2.6. DIMENSIONAT I VENTIL·LACIÓ DEL CT

La Instrucció Complementaria MIE-RAT 14, en el seu apartat 3.3.1., requereix que els

locals destinats als Centres de Transformació,al final de evitar calenta ments excessius,

deuran disposar de entrades d’aire adequades per la seva part inferior i sortides en la seva

part superior.

Partint d’aquestes premisses, es procedeix a calcular la secció dels buits de ventilació

necessària, la següent expressió:

S = Secció de cada lloc de entrada i sortida d’aire (m²).

P = Perdudes de potència en el transformador (kW).

λ = Constant de la reixa = 0,4.

H = Altura entre el centre de reixes de entrada i sortida (m) (3 m)

δθ = Diferencia de temperatura, establerta en 15º C.

Considerant unes perdudes de cada transformador de un 2 %, amb un cos de 0,85 tenim:

La secció dels buits de vent il·lació serà:

3.2.7. DIMENSIONAT DEL POU APAGAFOCS

Al instal·lar un transformador de un bany de Silicona, No es necessari la construcció de un

pou apaga focs de recollida de pèrdues d’oli.


51

3.2.8 CÀLCUL DE LES INSTAL·LACIONS DE TERRA 3.2.8.1. Investigació de les característiques del sol.

Tenint en compte que es tracta de una instal·lació de tercera categoria, de una intensitat de

curt circuit inferior a 16 kA, no és necessari fer investigació del terreny ( MIE RAT 13 art

4.1)., no obstant consultant a la constructora del edifici ens informa que el emplaçament

del C.T està al terreny classificat com: llimes partides pluvials, reflexat en la taula MIE

RAT-13 amb “margues i argiles i compactes”,amb una resistivitat entre 100 a 200 ohms

per metre.

És realitza el procés de càlcul segons les normes UNESA, que s’adjunta.


52

3.3. CÀLCUL DE LA INSTAL·LACIÓ DE TERRES INTRODUCCIÓ

D’acord amb el document elaborat per UNESA “ Mètode de càlcul i projecte de

instal·lacions de posta terra per centres de Distribució connectats a rets de tercera

categoria ” , s’ha projectat la següent instal·lació.

a) Dades inicials

TIPUS DE POSADA A TERRA Terres Separades PARÀMETRES VALORS

Tensió de servei: U V 25000 Resistència posada a terra del neutre: Rn W 0

Reactància posada a terra del neutre: Xn W 25

Valor màxim de la Tensió de defecte Vbt V 10000 Resistència màxima de posada a terra Rt W 16

Xarxa subterrània de M.T de suficient

conductivitat R’

x W 0,000

Desconnexió inicial. –Durada de la falta Relè a temps independent t’ 1 s 0,00

Relè a temps dependent t’ s 0,31

Constants de relè K’ 24

n’ 2

Intensitat d’arrencada I’a A 60

Reconnexió a menys de 0,5 segons Si / No Si

Relè a temps independent t’’2 s 0,00

Relè a temps dependent t’’ s 0,031

Constants del relè 24

2

Intensitat d’arrencada I’’a A 60

Resistivitat del terreny p W·m 120


53

3.3.1. POSADA A TERRA DE PROTECCIÓ.

Elèctrode 1 CODI 1. 50-30/5/42 0,0930 0,0210 0,0461

Elèctrode 2 CODI 2. 0,0000 0,0000 0,0000

Elèctrode 3 CODI 3. 0,0000 0,0000 0,0000

Valor de la resistència de posada a terra 11´60 W

Intensitat de defecte 528 A

Durada de la falta t 0,63 s K 72 n 1,00

3.3.2. COMPROVACIÓ QUE ELS VALORS CALCULATS COMPLEIXEN LES CONDICIONS EXIGIDES.

3.3.2.1. Tensions de pas en l’interior i contacte en l’interior i exterior.

S’adoptaran les següents mesures de seguretat, per aconseguir que en l’interior del CT, les

tensions de pas i contacte aplicades, siguin mes petites que el valor màxim aplicat que es

pot acceptar, segons la durada de defecte.

Concepte Valor màxim aplicat Condició Valor admisible

Tensió de pas ( interior) 21771 V Tensió de contacte(interior ) 630 V

a) Al terra del CT, i a 0,10 m de profunditat màxima, s’instal·larà un reixat d’acer format

per rodó de 3 mm de diàmetre com a mínim, amb els nusos electrosoldats, formant una

malla de dimensions no superiors a 0,30·0,30 m, aquest reixat es connectarà a la terra de

protecció.

b) Les portes i les reixes metàl·liques amb masses conductores que es puguin tocar des de

fora del C.T no tindran contacte elèctric amb masses conductores que siguin

susceptibles a quedar sotmeses a tensió degut a defectes o avaries.

3.3.2.2. Tensions de pas en l’exterior i en l’accés del C.T. Concepte Valor Calculat Condició Valor admissible

Tensió de pas ( exterior) 438 V 1387 V

Tensió de pas en l’accés al C.T. 978 V 7626 V


54

3.3.2.3. Tensió i intensitats de defecte.

Concepte Valor calculat Condició Valor admissible

Tensió de defecte 3372 V 8000 V

Intensitat de defecte 562 A

40 A 40 A

3.3.3. ELÈCTRODE DE LA POSADA A TERRA DEL NEUTRE BT. ( Sols per C.T amb Terres Separades ). Per tal de mantenir els sistemes de terra i protecció

i servei, independents, la posada a terra del neutre es realitzarà amb cable aïllat de 0,6/ 1

kV, protegit amb tub de PVC amb grau de protecció ≥ de 7.

Separació de les posades a terra D = 10 m

Elèctrode de la posada a terra del neutre CODI. = 5/ 42

Resistència de la posada a terra del neutre = 12,48 W ( Es compleix que 37 W)

3.3.4. COMPROVACIÓ DE QUE ELS VALORS CALCULATS SATISFACIN LES

CONDICIONS EXIGIDES

3.3.4.1. Tensions de pas i de contacte a l’interior. S’han adoptat les mesures de seguretat per el que serà precís calcular les tensions de pas

i de contacte en el interior , ja que aquestes seran pràcticament 0.

S’adjunta l’annex justificant aquestes mesures addicionals de seguretat i els

corresponents càlculs comprovacions de tensions de pas i contactes interiors

3.3.4.2. Tensions de contacte exterior

S’ha adoptat la mesura de seguretat del apartat anterior per lo que no serà precís calcular

la tensió de contacte exterior, ja que aquesta serà pràcticament zero.

S’adjunta annex justificant altres mesures addicionals de seguretat,o el corresponen

càlcul i comprovació de la tensió de contacte exterior


55

3.3.6. MESURES DE SEGURETAT ADICIONALS PER EVITAR TENSIONS DE CONTACTE.

Perquè no apareixen tensions de contacte exteriors ni interiors, s’adoptaran les següents

mesures de seguretat:

3.3.6.1. C.T interior Les portes i reixes metàl·liques que donen al exterior del centre no tindran contacte

elèctric amb masses conductores susceptibles de quedar-se sotmeses a tensió degut a

defectes o avaries.

En el pis del C.T s’instal·larà un mallat coberta per una capa de formigó de 10 cm

connectat a la post a terra de protecció del C.T. Utilització de paviments aïllants.


Jesús Calvo Vaquer

DNI: 47820322-X



56

ÍNDEX

3. ANNEXES II 3.4. DESCRIPCIÓ GENERAL. 58

3.4.1. Característiques funcions generals 59

3.4.2.Parts de la unitat Ekor RCI 60

3.4.2.1. Relé Electrònic 61

3.4.2.2. Sensors. 61

3.4.3. Comunicacions i software de programació 62

3.4.4. Aplicacions 63

3.4.4.1. Centre de transformació telecontrolat 63

3.4.4.2. Seccionador automàtic 63

3.4.4.3 Transferència automàtica 64

3.5. FUNCIONS DE DETECCIÓ AUTOMATITZACIÓ I CONTROL 64

3.5.1.Sobre intensitat. 64

3.5.2. Ultra sensible de terra 65

3.5.3. Presencia/ auscencia de tensió 66

3.5.4. Detecció de pas de falta 66

3.5.5. Seccionalitzador automàtic 69

3.5.6. Control de l’interruptor 70

3.5.7. Telecontrol 71

3.6. FUNCIONS DE MESURA. 71

3.6.1. Intensitat 71

3.7. SENSORS 72

3.7.1. Característiques funcionals 73

3.7.2. Connexionat suma vectorial homopolar 74

3.7.3. Tensió 75

3.8. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES 76

3.8.1. Valors nominals 76

3.8.2. Disseny mecànic 76

3.8.3. Assaigs de aïllament 76

3.8.4. Assaigs mecànics 77

3.8.5. Assaigs de potència 77

3.8.6. Conformitat CE 77

3.9. UNITAT DE CONTROL INTEGRAT. Ekor RCI. 78

3.9.1. Configurador 79

3.9.2. Descripció funcional 80

3.9.2.1.Definició de entrades i sortides 80

3.9.3. Instal·lacions en cel·les 81

3.9.4. Instal·lacions de toroïdals 83

3.9.5. Comprovació i manteniment 83

3.10. AJUST I COMANDAMNET DE MENÚS. 85

3.10.1. Teclat i display alfanumèric 85

3.10.2. Visualització 86

3.10.3. Ajust de paràmetres 87

3.10.4. Reconeixement de defectes 89


57

3.11. COMUNICACIONS 90

3.11.1.Mitjà físic:RS 485 i fibra òptica 90

3.11.2.Protocol mobus 90

3.11.2.1.Funcions Lectura/ Escriptura. 90

3.11.2.2.Escriptura de Registre amb Password. 91

3.11.2.3.Generació del CRC. 92

3.11.3. Protocol PROCOME 92

3.11.3.1.Nivell d’enllaç. 92

3.11.3.2. Nivell d’aplicació. 93


58

ANNEX II

Documentació EKOR RCI TIPO GRUP ENDESA UNITAT DE CONTROL INTEGRAT

3.4. DESCRIPCIÓ GENERAL

Les necessitats d'automatització en la xarxa de distribució, a conseqüència d'una

major exigència de qualitat de Subministrament, fan que l’ús d’equips permetin realitzar

funcions de supervisió i control del interruptor sigui cada vegada més necessari i estès.

La unitat de control Integrat ekor RCI tipus Grup Endesa disposa de sortides que

permetrien, tant de forma local com remota l’obertura i el tancament del interruptor de la

cel·la a on va instal·lat i d'entrades, que reben l’estat al que es troba aquest

Interruptor. La Unitat ekorRCI integra a més funcions de detecció d'anomalies, com així,

Mesura d'intensitat, etc.

Les aplicacions que es poden realitzar mitjançant la unitat de control integrat ekorRCI són,

entre altres: seccionament automàtic de línies a faltar, control local, maniobres mitjançant

telecomandament, automatismes, etc., Relacionades amb les necessitats actuals i futures

d'automatització dels Centres de Transformació i Distribució.

Pot utilitzar-se en les funcions de línia dels sistemes CGMCOSMOS i CGM-CGC,

[CGMCOSMOS-L - CGMCOSMOS-2LP, i CGM-CML - CGC respectivament]. La unitat

de control integrat ekorRCI ha estat dissenyada per respondre als requisits de les normes

següents: UNE-EN60255, UNE-EN61000, UNE-EN60298, UNE-EN60068, UNE-

EN60044, IEC-60255, IEC-61000, IEC-60298 , IEC-60068, IEC-60044.

La unitat de control integrat ekorRCI concebuda per a la seva integració en cel·la, presenta

a més els següents avantatges respecte als sistemes convencionals:

Minimitza la necessitat d’instal·lar lar calaixos de control sobre les cel·les.

Redueix la manipulació d'interconnexions en el moment de la instal·lació de la cel·la.

La única connexió necessària es redueix als cables de MT.

Els sensors de tensió i intensitat van instal·lats als Passa tapes de la cel·la.

Elimina errors de cablejat i instal·lació, i redueix el temps de posada en marxa.

S’instal·là, s’ajusta i té en compte tota la unitat en fàbrica, realitzant una comprovació

unitària completa de cada equip (cel + control + sensors) abans de la seva instal·lació.

Les proves finals de la unitat es realitzen amb l'equip integrat a la cel·la, abans del seu

subministrament.

Indica un ampli rang de sobreintensitats amb el mateix model (des de 5 A fins a 1200 A,

per fases, i fins a 0,5 A fins a 480 A per terra).


59

3.4.1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS GENERALS.

Tots els relés de la unitat de control integrat ekorRCI incorporen un microprocessador per

al tractament dels senyals dels sensors de mesura. Processen les mesures d'intensitat i

tensió eliminant la influència de fenòmens transitoris, i calculen les magnituds necessàries

per realitzar les funcions de detecció de sobreintensitat, presència i absència de tensió, pas

de falta, etc. Al mateix temps es determinen els valors eficaços de la intensitat que

informen del valor instantani d'aquests paràmetres de la instal·lació.

Disposen d'un teclat per a visualitzar, ajustar i operar de manera local la unitat, així com

ports de comunicació per poder-ho fer també mitjançant un ordinador, bé sigui de forma

local o remota. El seu disseny és ergonòmic de manera que la utilització dels diferents

menús sigui intuïtiva.

La mesura d'intensitat es realitza mitjançant uns sensors d'intensitat d'alta relació de

transformació, el que permet que el rang de detecció amb el mateix equip sigui molt ampli.

La detecció de la tensió es realitza captant el senyal mitjançant un divisor capacitiu

incorporat en el propi Passa tapes de la cel·la.

La unitat disposa d'un registre d'esdeveniments on s'emmagatzemen els dos últims defectes

detectats pel ekorRCI. A més, es guarda el nombre total de faltes detectades, així com els

diferents paràmetres de configuració

La interfície local a través de menús, proporciona a més de valors instantanis de la mesura

d'intensitat de cada fase i intensitat homopolar, els paràmetres d'ajust de les funcions de

detecció de pas de falta, unitat que ha detectat la falta, bé sigui la de fase o terra,

paràmetres de detecció de tensió, etc., també accessibles mitjançant els ports de

comunicació.

Des del punt de vista de manteniment, la unitat presenta una sèrie de facilitats, que

redueixen el temps i la possibilitat d'errors en les tasques de prova i reposició. Entre les

principals característiques destaquen uns toroïdals instal·lats als Passa tapes de la cel,

contactes de test incorporats en els mateixos per a la comprovació i un borneras que permet

comprovar físicament les entrades i sortides del relé. D'aquesta manera, la unitat permet

una comprovació local complementària a les comunicacions.

Fig ( 1 )


60

3.4.2. PARTS DE LA UNITAT EKOR RCI Les parts que integren la unitat de control integral ekorRCI són el relé electrònic, els

sensors de tensió i intensitat, el borns i el cablejat. .

CGMCOSMOS CGM-CML

Borneo Borneo

( interior)

Relé Relé

Electrònic Electronic

Ekor Rci Ekor Rci

Sensors de Sensors de

Tensió i Tensió i

Intensitat intensitat

Fig ( 2 ) Fig ( 3 )


61

3.4.2.1. Relé Electrònic

El relè electrònic disposa de tecles i display per a realitzar

l'ajust i visualitzar els paràmetres de detecció, mesura i

control. Inclou un precinte a la tecla <SET > De manera que

una vegada realitzats els ajustos, aquests no es puguin

modificar, llevat trencament del precinte.

Les faltes detectades queden registrades en el display amb els

paràmetres següents: el valor de la intensitat de defecte, el

temps que ha estat la falta, o el temps senyalització de

detecció en funció del paràmetre T1, i l'hora i la d'ajustos data

en què ha succeït l'esdeveniment.

La indicació "On" s'activa quan l'equip rep la energia d'una

font exterior. En aquesta situació la unitat és operativa per

realitzar les funcions de detecció, mesura i control.

Els senyals d'entrada de tensió i intensitat són condicionades

internament mitjançant petits transformadors que aïllen els

circuits electrònics de la resta de la instal·lació.

Els ports de comunicacions de l'equip electrònic són RS232

al frontal per a configuració local, i RS485 a la part posterior

per telecontrol. Els protocols de comunicació estàndard per a

tots els models són MODBUS i PROCOMAR. FIG ( 4 )

3.4.2.2. Sensors Els sensors d'intensitat són transformadors toroïdals d'alta relació de transformació. El seu

rang d'actuació és el mateix que el de l'aparellatge on estan instal·lats. Sempre van

instal·lats des de fàbrica en els Passa tapes de les cel·les, el que simplifica notablement el

muntatge i connexionat en camp. D'aquesta manera, un cop es connecten els cables de MT

a la cel, la unitat de detecció quedaria operativa. Errors d'instal·lació dels sensors, a causa

de les malles de terres, polaritats, etc. s'eliminen en anar instal·lats i comprovats

directament de fàbrica

Els sensors d'intensitat tenen una protecció integrada,

contra obertura dels circuits secundaris, que evita

l'aparició de sobretensions.

Fig ( 5 )


62

3.4.3. COMUNICACIONS I SOFTWARE DE PROGRAMACIÓ.

Tots els relés de la unitat de control integrat ekorRCI disposen de dos ports de

comunicació sèrie. El port frontal, estàndard RS232 s'utilitza per configuració de [2]

paràmetres mitjançant el programa ekorSOFT

Els protocols de comunicació estàndard que s'implementen en tots els equips són MODBUS

en mode transmissió RTU (binari) i Procomar, podent implementar altres protocols

específics depenent de l'aplicació.

Fig ( 6 ) Programa d’ajust i monotorització Ekor soft te quatre maneres principals

de funcionament

Visualització: es presenta l'estat de la unitat, incloent les mesures elèctriques, els ajustos

configurats en aquest moment, data i hora.

Ajustaments d'usuari: s'habilita el canvi de paràmetres de protecció.

Històrics: es visualitzen els paràmetres de l'última i penúltima manca detectada, així com

el nombre total de trets realitzats per la unitat de protecció.

Mode Test: es permet generar la informació d'entrades / sortides a la unitat, sense

interacció elèctrica directa als regleta frontera amb l'aparellatge, perquè pugui ser

transmesa al lloc de control sense necessitat de tall del subministrament

Els requeriments mínims del sistema per a la instal·lació i execució del programari ekor

SOFT són els següents:

Processador: Pentium II

Memòria RAM: 32 Mb

Sistema Operatiu: MS WINDOWS

Unitat de lectura de CD-ROM / DVD

Port sèrie RS-232.


63

3.4.4. APLICACIONS 3.4.4.1. Centre de Transformació Telecontrolat. La unitat de control integrat ekorRCI permet realitzar aplicacions de telecontrol dels

centres de transformació i de repartiment, implementant el control i la supervisió de cada

interruptor, mitjançant les unitats ekorRCI associades a cada posició. La utilització

d'unitats de control integrat i un terminal de telecontrol, permet visualitzar i operar cada

posició de forma remota.

Fig ( 7)

La utilització d'unitats de control integrat i un terminal de telecontrol, permet visualitzar i

operar cada posició de manera remota

3.4.4.2. Seccionalitzador automàtic. El seccionalitzador automàtic permet desconnectar el tram en defecte d'una línia. El seu

funcionament és similar al del detector de pas de falta, complementat amb l'obertura

automàtica de l'interruptor una vegada que l'interruptor de capçalera ha aclarit la falta.

Aquesta obertura es pot realitzar en qualsevol dels reenganxaments que pugui efectuar el

reenganxament de capçalera. Així, un defecte en una línia implica el tret de la protecció de

la sub-estació o centre de repartiment, seguit del primer reenganxament. Si aquest no té

èxit, passa un altre tret de la protecció de capçalera. El seccionalitzador ho detecta i

comprova que no hi ha tensió, obrint la línia pel tram on està instal lat. El segon

reenganxament aconsegueix alimentar de nou la línia, sense el tram en què es troba el

defecte.


64

Aquesta mateixa operació es pot programar perquè es realitzi després del segon

reenganxament. Per tant, el segon reenganxament no és efectiu i torna a disparar la

protecció de capçalera. Quan això passa, es ordenar l'obertura automàtica de l'interruptor

corresponent. Com a paràmetres d'ajust d'aquesta funció es defineixen els temps d'obertura

corresponents als reenganxaments

3.4.4.3. Transferència automàtica. La transferència automàtica de línies minimitza els talls de subministrament d'energia

elèctrica, en càrregues alimentades mitjançant Centre de transformació o Centre de

Repartiment amb més d'una línia d'entrada, millorant, d'aquesta manera, la continuïtat de

servei

En condicions normals, amb tensió en les dues possibles línies d'entrada, roman tancat

l'interruptor seleccionat com a preferent, i obert l'interruptor de reserva. Una caiguda de

tensió en la línia preferent provoca l'obertura de l'interruptor d'aquesta línia i el posterior

tancament de l'interruptor de reserva. Un cop restablerta la normalitat en la línia preferent,

es realitza el cicle invers, tornant el sistema al seu estat inicial.

3.5. FUNCIONS DE DETECCIÓ AUTOMATITZACIÓ I CONTROL. 3.5.1. SOBRE INTENSITATS El relè disposa d'una unitat de sobreintensitat per a cadascuna de les fases i una altra per

terra. Les funcions de sobreintensitat que realitza són les següents:

Detecció de faltes fase-fase.

Detecció de faltes fase-terra.

Les corbes de detecció implementades són a temps definit per a detecció de faltes fase-

fase, denominades DT en la configuració del relé. La detecció de faltes fase- terra es

realitza mitjançant les corbes temps definit, extremadament inversa, molt inversa i

normalment inversa (DT, EI, VI i NI respectivament), per als models de ekorRCI amb

detecció de faltes a terra.

El significat dels paràmetres de la corba a temps definit per l'ajust de les unitats de fase és:

t (s) =Temps de detecció teòric per una falta entre fases que evolucioni amb valor

d'intensitat I constant.

I = Intensitat real circulant per la fase de major amplitud.

I= Intensitat nominal d'ajust. Des de 5 A fins a 1200 A en esglaons de 1 A.

T> Temporització de fase. Des 0,05 s fins a 0,1 s en graons de 0,01 s, i des de 0,1 s fins 2,5

s, en esglaons de 0,1 s.


65

3.5.2. ULTRASENSIBLE DE TERRA. Aquesta funcionalitat correspon a un cas particular de la detecció de sobreintensitat per

faltes entre fase i terra. S'utilitza principalment en xarxes amb neutre aïllat, neutre

compensat o terrenys molt resistius, on la intensitat de defecte entre fase i terra té un valor

molt petit.

La detecció de la intensitat que circula per terra es realitza amb un toroïdal que abasta les

tres fases. D'aquesta manera, la mesura s'independitza de la intensitat de les fases evitant

els errors dels sensors de mesura de fase. Com a norma general s'ha d'utilitzar aquest tipus

de detecció Toroïdal sempre que la intensitat de defecte fase-terra homopolar sigui inferior

al 10 % de la intensitat nominal de fase (pe per a 400 A nominals de fase amb faltes a terra

inferiors a 40 A).

Fig ( 8 )


66

3.5.3. PRESCENCIA I AUSCENCIA DE TENSIÓ Aquesta funció permet la detecció de presència o absència de tensió en línies on està

instal·lada la unitat de control integrat ekorRCI. La mesura es realitza mitjançant el

acoblament capacitiu dels passa tapes de les cel·les.

D'aquesta manera no necessita utilitzar els sistemes convencionals de transformadors de

tensió. A més, presenta l'avantatge de detectar la tensió en la pròpia línia i no utilitzar la

BT de serveis auxiliars que pot induir a error a la indicació.

La unitat de control integrat ekorRCI, detecta de forma individualitzada la presència o

absència de tensió en cadascuna de les fases de la línia. Per això disposa de tres senyals

d'entrada, una per fase.

La unitat de control integrat ekorRCI, determina presència de tensió en cadascuna de les

fases, quan la tensió mesura supera el 70 % de la tensió definida com "Tensió de xarxa

(U)", durant r un temps superior al valor ajustat com "

Temporització de Tensió (T) ". De la mateixa manera, O determina absència de tensió,

quan el valor de tensió baixi del 70 % de la tensió de xarxa durant un temps superior a T

segons. El paràmetre d'O "Tensió de xarxa" correspon amb la tensió habitual de

funcionament entre fases de la línia de Mitja Tensió. = U Tensió de xarxa. Des de 3 kV

fins a 36 kV en esglaons de 0,1 kV r . T = Temporització de tensió. Des 0,05 s fins a 0,1 s

en esglaons de 0,01 s. Des U 0,1 s fins 2,5 s en esglaons de 0,1 s.

3.5.4. DETECCIÓ DE PAS DE FALTA.

En les línies de distribució es produeixen amb freqüència defectes entre fases, i entre fase i

terra que són clars per l'interruptor de capçalera de la sub estació. Quan això passa, s'ha de

delimitar el tram de falta de la manera més ràpida possible, per reposar el servei a la resta

de clients. La funció de detecció de pas de falta que implementa la unitat ekorRCI, té com

a objecte la identificació del tram a faltar.

Amb l'ús de dispositius que inclouen la detecció de pas de falta s'aconsegueixen dos

efectes molt notables sobre l'explotació de la xarxa. El primer és la identificació immediata

de la zona si no per reposar el servei en els trams "sans" com més aviat millor. El segon és

la reducció del nombre de maniobres sobre els elements de la xarxa, ja que no és necessari

seccionar trams per localitzar la falta. Aquesta reducció del nombre de maniobres té com a

conseqüència directa una reducció del manteniment dels equips i un allargament de la seva

vida útil.

La funció de detecció de pas de falta identifica els defectes permanents combinant les

funcions de sobreintensitat, juntament amb una lògica de detecció de tensió. D'aquesta

manera, una vegada que s'ha produït la sobreintensitat de falta, la unitat només indica que

ha detectat un defecte quan porta associada una pèrdua de tensió de la línia i del corrent de

defecte, per tret de l'interruptor de capçalera. Gràcies a aquesta funció que s'implementa

mitjançant una lògica programada, s'eliminen els efectes d'intensitats capacitatives.


67

La detecció de defecte es senyalitza de manera local mitjançant la indicació en la pantalla

de la unitat ekorRCI, o de forma remota, mitjançant comunicacions, o mitjançant una de

les sortides de què disposa, enviant aquest senyal a un terminal de telecontrol.

Si la xarxa en la qual s’instal·la és de neutre aïllat, compensat o el terreny és molt resistiu,

s'ha d'utilitzar la funció de ultra sensible per a la detecció de defectes a terra. En cas

contrari podrien detectar com defectes els corrents capacitatives de trams que no

estiguin.en defecte.

La seqüència de funcionament del pas de falta s'inicia amb la detecció del defecte, i la

comprovació d'absència de tensió en la línia transcorreguts T1 segons (si T1 és diferent de

0,0). Si la falta de tensió continua, s'indica defecte als T2 segons a partir de T1. Si es

reposa la tensió de la línia, desapareix la indicació de defecte transcorreguts T3 segons

després de reposar la tensió. Aquesta indicació també desapareix després T4 segons des de

la indicació de la falta, o mitjançant la detecció del reset de la indicació de defecte, de

manera local o remota.

Si el paràmetre T1 s'ajusta amb valor 0,0, s'indica la falta quan es compleix el temps de la

corba ajustada. Per tant, no s'espera que hi hagi desaparegut la sobrecorrent, per tret de

l'interruptor de capçalera, per indicar la falta. En aquestes condicions el seccionalitzador

automàtic no opera.

0,0 El relé temporitza el temps corba i indica la falta(no vigila la tensió)

En aquestes condicions el seccionalitzador no opera.

T1’ 0,1 s a 999,9 s passos de 0,1 s. Temps de verificació de tensió.

0 – Sense retard en la indicació.

T2 1 s a 9999 s passos de 1s –Retard de la indicació.

0 – sense reset per Tensió

T3 1 s a 9999 s passos de 1 s –Espera reset per volta de tensió.

0 – Indicació sense memòria (0,1s)

T4* 1 s a 9999 s passos de 1s – Memòria de contacte de sortida

La indicació nen display es permanent, a més de registrar-se en la memòria de l’equip totes

les dades de falta.


68

L'aplicació d'aquesta funció pot ser la que es mostra en la figura següent. Per a una falta

monofàsica a terra en la primera línia, la protecció de capçalera dispararà, més les funcions

de detecció de pas de falta de les unitats ekorRCI que hi hagi instal·lades a diferents

centres de transformació o distribució d'aquesta línia, generen una indicació de defecte ,

determinant d'aquesta manera, que la falta està en aquesta línia.

Per la mateixa falta, el corrent de retorn capacitiva en les línies paral·leles, pot arribar a ser

d'una magnitud superior a la magnitud nominal d'ajust tarada al ekorRCI, encara que

realment no hi hagi defecte en la seva línia. Per evitar la incorrecta detecció de manca de la

unitat ekorRCI, per haver determinat que hi ha una sobreintensitat, un cop determinada la

corrent de falta, es verifica l'existència de tensió. Atès que la protecció de capçalera de la

línia sana, no ha disparat, la tensió no és zero i per tant el sistema ekorRCI d'aquesta línia

que no està a faltar, no genera una indicació de defecte.

A més, en el cas de xarxes amb intensitats capacitatives elevades i derivacions que

provenen de la mateixa línia de subestació, s'ha d'utilitzar una corba per a la unitat de terra

semblant a la de la substació. Això és degut a que un defecte en una derivació fa disparar

l'interruptor de capçalera, i totes les derivacions de la línia perden la tensió. D'aquesta

manera, les intensitats capacitatives fan funcionar incorrectament els passos de manca

encara verificant la tensió

El reset de la indicació de pas de falta pot donar-se de tres maneres diferents.

El reset de la indicació de pas de falta pot donar-se de tres maneres diferents:

(1) Reset per volta de tensió: es restableix la indicació que manca després T3 segons des

de la tornada de tensió.

(2) Reset per temps: es restableix la indicació de manca transcorreguts T4 segons des de

la indicació de la falta.

(3) Prement les tecles ESC o SET del frontal del relé.

Opcionalment, i addicionalment als tres resets anteriors, el reset pot donar-se per:

(4) Reset extern: Per això, l'equip disposa d'una entrada per connectar un contacte lliure de

potencial i poder realitzar el reset de la indicació de defecte.

El reset es realitza quan el contacte lliure de potencial passa a la posició de tancat durant

almenys 20 ms. L'aplicació principal d'aquesta funció és resetejar la indicació de manca de

forma remota. De manera alternativa, el reset de la indicació de manca es pot realitzar per

comunicacions o de forma local.


69

3.5.5. SECCIONALITZADOR AUTOMÀTIC.

El seccionalitzador permet desconnectar el tram en defecte d'una línia de forma

automàtica. El seu funcionament complementa la detecció de pas de falta, ordenant

l'obertura automàtica de l'interruptor, per a un nombre concret de defectes detectats (segons

ajust) i una vegada que l'interruptor de capçalera ha aclarit la falta (en absència de tensió i

corrent).

Aquesta obertura es pot realitzar en qualsevol dels reenganxaments que pugui efectuar el

reenganxament de capçalera. Així, un defecte en una línia implica el tret de la protecció de

la substació o centre de repartiment i la indicació de defecte de totes les unitats de control

integrat d'aquesta línia, seguit d'un primer reenganxament. Si aquest primer reenganxament

no té èxit, passa un altre tret de la protecció de capçalera i la indicació de defecte dels

ekorRCI. Si el seccionalitzador està configurat per obrir, després del segon defecte

detectat, l'automatisme seccionalitzador comprova que no hi hagi tensió (mentre capçalera

temporitza el temps del segon reenganxament), obrint la línia pel tram on estigui instal lat.

El segon reenganxament aconsegueix alimentar de nou la línia, sense el tram en què es

troba per defecte.

Aquesta mateixa operació es pot programar perquè es realitzi després del segon

reenganxament (durant el temps del tercer reenganxament i posteriors). Per tant, el segon

reenganxament no és efectiu i torna a disparar la protecció de capçalera. Quan això passa,

s'ordena l'obertura automàtica de l'interruptor corresponent (en absència de tensió i

corrent). Com a paràmetres d'aquesta funció, es defineixen els següents ajustaments en el

ekorRCI:


70

3.5.6. CONTROL DE L’INTERRUPTOR.

La unitat ekorRCI té les entrades i sortides que permeten maniobrar l'interruptor de la cel

la en què es troba instal lat, així com funcions de supervisió, que reben l'estat en què es

troba el circuit primari. La unitat controla que la maniobra de l'interruptor es realitza dins

del temps que permet l'aparellatge. En cas d'error de l'aparellatge, es talla l'alimentació al

comandament. D'aquesta manera s'evita que una fallada de l'aparellatge deixi tot el centre

sense control. La unitat de control ekorRCI també disposa de la indicació de posició del

seccionador de posada a terra.

El control de l'interruptor es pot realitzar localment des de la botonera de l'ekorRCI o

mitjançant un PC + ekorSOFT connectat al port frontal de l'equip, i també de forma remota

mitjançant el telecontrol, mitjançant el bus de comunicacions.

Fig ( 9 )


71

3.5.7. TELE CONTROL.

La unitat ekorRCI disposa de dos ports de comunicació sèrie, dels quals un d'ells està

destinat al telecontrol, seguint l'estàndard RS485. Aquest port té connexió per parell trenat

i fibra òptica. Algunes de les funcions de què es pot disposar mitjançant el telecontrol són

les següents:

Visualització de l'estat de l'interruptor

Visualització seccionador de posada a terra

Maniobra de l'interruptor

Supervisió error d'interruptor

Mesura intensitat fases

Mesura intensitat homopolar

Indicació de falta

Visualització presència / absència de tensió en cada fase.

Visualització i ajustament paràmetres pas de falta

Visualització i ajustament detecció de tensió

Visualització i ajustament paràmetres seccionalitzador

Reset indicacions

Registre històric de defectes

Sincronització horària

Indicacions d'error

Tots els relés de control integrat es connecten al bus RS485, amb un màxim de 32 equips.

El terminal de telecontrol del Centre de transformació o distribució, envia les trames

codificades per a cadascuna de les unitats ekorRCI. L'única connexió entre cada cel la i el

terminal és el bus de comunicacions, bé per fibra òptica o parell trenat. La comunicació

entre el terminal de comunicacions i el despatx central depèn del protocol utilitzat..

3.6. FUNCIONS DE MESURA.

3.6.1. INTENSITAT Els valors d'intensitat mesurats per la unitat de control integrat ekorRCI, corresponen als

valors eficaços de cadascuna de les fases I, I i I. Es realitza 1 2 3 amb les 8 mostres d'un

semiperíode i es calcula la mitjana de 5 d'ells seguits. Aquesta mesura s'actualitza cada

segon. La mesura d'intensitat homopolar 1 es realitza de la mateixa manera que les 0 en

intensitats de fase.

1


72

3.7. SENSORS Els sensors estan dissenyats per adaptar-se de forma òptima a la tecnologia dels equips

digitals. Aquests sensors estan instal·lats als passa tapes de la cel·lala.

Fig ( 10 ) Sensors

Les principals característiques d'aquests sensors són les següents:

Seguretat d'instal lació. Només necessiten connectar les borns de MT sense tenir en

compte les malles de terra, ni la polaritat dels transformadors.

Volum reduït. La menor potència d'aquests transformadors permet reduir dràsticament

el seu volum.

Ampli rang. Quan hi ha augments de potència en la instal lació, no cal canviar els

sensors per uns de major relació.

Major seguretat. Les parts actives a l'aire desapareixen amb el consegüent increment

de seguretat per a les persones.

Major fiabilitat. L'aïllament integral de tota la instal lació aporta majors graus de

protecció contra agents externs.

Fàcil manteniment. No cal desconnectar els sensors quan es realitza la prova del cable

o de la cel·la.


73

3.7.1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS. Els sensors d'intensitat són transformadors toroïdals amb una alta relació de transformació

i baixa càrrega de precisió. Estan encapsulats en resina de poliuretà auto extingible

SENSORS D'INTENSITAT DE FASE

Relació 1000 / 1 A

Rang de mesura 5 A a 630 A (*) Extd. 130 %

Precisió Classe 3

Potència de precisió 0,2 VA

Intensitat tèrmica 20 kA

Intensitat dinàmica 50 kA Intensitat de saturació 3500 A

Freqüència 50-60 Hz

Aïllament 0,72 / 3 kV

Diàmetre exterior 107,5 mm

Diàmetre interior 88 mm

Alçada 20 mm

Pes 0,52 kg

Polaritat S1 - blau, S2 - marró

Encapsulat Poliuretà auto extingible

Classe tèrmica B (130 º C)

Norma de referència IEC 60044-1

(Per 1200 A l'error de rela-

ció és inferior al 3%)

Fig ( 11 ) Toroidal de fase


74

Fig ( 12) Toroïdal homopolar

3.7.2. CONNEXIONAT I SUMA VECTORIAL HOMOPOLAR (INTENSITAT) La connexió dels sensors descrits anteriorment es realitza de dues maneres diferents

depenent si porta instal lat un toroïdal homopolar o no. Com a norma general s'utilitza

transformador homopolar quan la intensitat de defecte a terra sigui d'un valor inferior al

10% del valor nominal d'intensitat de fase.

Fig ( 13 )


75

SENSORS DE INTENSITAT HOMOPOLAR

Relació 1000 / 1 A

Rang de mesura 0,5 A a 50 A Extd. 130 %

Protecció 5P10

Mesura Classe 3

Potència de precisió 0,2 VA

Intensitat tèrmica 20 kA

Intensitat dinàmica 50 kA

Intensitat de saturació 780 A

Freqüència 50-60 Hz

Aïllament 0,72 / 3 kV

Dimensions exteriors 330 x 105 mm

DIMENS ions interiors 272 x 50 mm

Alçada 41 mm

Pes 0,98 kg

Polaritat S1-blau, S2-marró

Encapsulat Poliuretà auto extingible

Classe tèrmica B (130 º C)

Norma de referència IEC 60044-1

3.7.3. TENSIÓ La detecció de la tensió de la cel la es realitza mitjançant un divisor capacitiu incorporat en

el propi passa tapes de la cel·la.


76

3.8. CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES.

3.8.1. VALORS NOMINALS

Alimentació CA 24 V 110.V +/-30 %

CC.24 V 125 V +/-30 %

Consumo ≤ 1 VA’

Entrades de intensitat: Fase primari 5 A 1200 A

Terra 0,5 A 480 A’

I Tèrmica/ dinàmica 20 kA / 50 kA

Impedància 0,1

Precisió: Temporització 5% (mínim 20 ms)

Freqüència 50 Hz; 60 Hz +/-1%

Contactes de sortida: Capacitat de tall 270 V

Temperatura de funcionament -10 ºC +60 ºC

Emmagatzematge -25 ºC.+70 ºC

Comunicacions: port frontal DB9 RS232

Port traser RS485 (5 kV) – RJ 45, RS485 – Fibra òptica

Protocol Modbus (RTU)

3.8.2. DISSENY MECÀNIC

Grau de protecció borns IP2X, en cel·la IPX3 Dimensionat ( h x a x f) : 146 x 47 x 165 mm Pes: 0,3 kg Connexió: Cable/ Terminal 0,5...2,5 mm

3.8.3. ASSAIGS D’AÏLLAMENT IEC 60255-5 Resistència de aïllament 500 V

Rígides dielèctrica 2 kV

Impulsos de tensió: comú 5 kV; 12/50

Diferencial 1 kV; 12/50


77

3.8.4. ASSAIGS MECÀNICS IEC 60255-21-1: Vibració sinusoïdal. Resposta 10-150 Hz; 1 g

Vibració sinusoïdal. Endurancia 10-150 Hz, 2 g

IEC 60255-21-2: Xocs. Resposta 11 ms; 5 g

Xoc. Endurancia 11 ms; 15 g

Sacsejada. Endurancia 16 ms, 10 g

3.8.5. ASSAIGS DE POTÈNCIA IEC 60265: Tall i connexió de càrrega majorment activa 24 kV/630 A / cosf = 0,7

IEC 60265: Sobreintensitat i Faltes a terra 24 kV/200 A/50 A

IEC 60056: Establiment i tall de curtcircuits 20 kA / 1 s

3.8.6. CONFORMITAT CE Aquest producte compleix amb la directiva de la Unió Europea sobre compatibilitat

electromagnètica 89/336/EEC, i amb la normativa internacional IEC 60255. La unitat

ekorRCI ha estat dissenyada i fabricada per al seu ús en zones industrials d'acord amb les

normes de CEM. Aquesta conformitat és resultat d'un assaig realitzat segons l'article 10 de

la directiva, i recollit en el protocol B034-03-37-EE-1 d'acord amb les normes genèriques

EN 50081 i EN 50082.


78

3.9. UNITAT DE CONTROL INTEGRAT del ekor RCI

La unitat de control integrat ekorRCI, està dissenyada per

implementar funcions d'automatització i control, mitjançant les

entrades i sortides de què disposa. A més aquesta unitat integra les

funcions de detecció de pas de falta, així com de presència i

absència de tensió, mesura de paràmetres elèctrics, etc.

La unitat de control integrat ekorRCI s’instal·lal·larà la cel la de

línia CGMCOSMOS-L i / o CGM-CML.

El rang d'intensitats que detecta són les següents:

Faltes fase - fase ......................... 5 A a 1200 A

Faltes fase - terra ......................... 0,5 A a 480 A

Fig ( 14 )

DESCRIPCIÓ DE LA UNITAT DE CONTROL INTEGRAT ekor RCI

GENERALS

Captadors d'intensitat de fase 3

Captador d'intensitat de terra (homopolar) Op

Captadors de tensió Sí

Alimentació 24 V ... 125 V / 24 V ... 110 V Sí

Auto alimentació No

Registre històrics Si

Sincronització horària Sí

DETECCIÓ DE PAS DE FALTA

Sobreintensitat entre fases (DT) Sí

Sobreintensitat fase terra (DT, NI, VI, EI) Sí

Sobreintensitat ultra sensible (DT, NI, VI, EI) Sí

DETECCIÓ DE TENSIÓ

Detecció presència / absència de tensió Sí

AUTOMATITZACIÓ I CONTROL

8 entrades Sí

4 sortides Si

Estat interruptor Sí

Maniobra interruptor Sí

Anomalia interruptor Si


79

Estat seccionador terra Sí

seccionalitzador automàtic Sí

Reset d’indicacions Sí

MESURES

Intensitat Sí

Tensió (presència / absència) Sí

COMUNICACIONS

MODBUS-RTU Sí

Procomar Si

Port RS-232 per configuració Sí

Programa d'ajust i monitorització ekorSOFT Si

3.9.1. CONFIGURADOR Per seleccionar la unitat de control integrat, ekorRCI, necessari en funció de les

característiques de la instal il·lació, s'utilitza el següent configurador:

ekorRCI

Funcions de detecció

10 .- Detecció de sobreintensitat entre fases

20 .- Detecció de sobreintensitat entre fases i fase- terra

30 .- Detecció de sobreintensitat entre fases i de neutre sensible

Entrades / Sortides

2 .- 8 entrades / 4 sortides

Toroïdals

0 .- Sense toroïdals

2 .- toroïdals amb relació 1000 / 1 A

Alimentació

Alimentació auxiliar


80

3.9.2. DESCRIPCIO FUNCIONAL La unitat de control integrat ekorRCI està enfocada a l'automatització i control de les

xarxes de distribució ia la detecció i indicació de faltes. S’instal·la la en una cel la de línia

CGMCOSMOS-L i / o CGM-CML

3.9.3. DEFINICIÓ D’ENTRADES I SORTIDES La unitat de control integrat ekorRCI, disposa de vuit entrades i quatre sortides físiques.

Totes les entrades i sortides físiques estan aïllades de la resta de circuits independents.

Entrades físiques Sortides físiques

E1 Comandament local S1 Indicació de falta

E2 Interruptor tancat S2 Watch dog

E3 Interruptor obert S3 Ordre d'obertura

E4 Seccionador de posada a terra tancat S4 Ordre de tancament

E5 Seccionador de posada a terra obert

E6 Posició transformador adjacent tancat

E7 Posició transformador adjacent obert

E8 No assignat

Les entrades i sortides remotes, ajustaments, paràmetres, mesures, etc. són accessibles per

protocol de comunicacions


81

3.9.4. INSTAL·LACIÓNS EN CEL·LES

Fig ( 15 ) Sistema de control integrat

Les parts integrants de la unitat ekorRCI són el relé electrònic, els sensors d'intensitat, el

borns i les connexions.

El frontal de l'equip on s'agrupen els elements de la interfície d'usuari, display, tecles, port

de comunicacions RS232, etc., És accessible des de l'exterior sense necessitat de treure el

mímic de la cel ni l'embolcall del comandament. En la seva part posterior es troben els

connectors X1 i X2, així com el cablejat que uneix el relé als sensors i al borns del propi

ekorRCI.

Fig ( 16 ) Fig ( 17 )


82

El borns de la unitat de control integrat ekorRCI agrupa els senyals que són operatives per

a l'usuari i es troba a la part superior de la cel·la.

En aquest borns, les primeres borns, denominades A, corresponen al borns del relé, on

estan cablejades les entrades i sortides físiques que són accessibles per l'usuari. La resta de

borns, anomenades R, corresponen al borns del comandament motoritzat.

En la següent figura es mostren els borns que s'incorporen en les cel la tant del sistema

CGMCOSMOS com del CGM-CGC.

CGM-CML

Fig ( 18 ) borns del comandament motoritzat


83

3.9.5. INSTALACIÓ DE TOROÏDALS En les cel les CGMCOSMOS-L i CGM-CML els sensors d'intensitat es posen en els passa

tapes. Això implica que no hi ha problemes d'error de connexió de la xarxa de terra ni

canvis en la polaritat dels toroïdals. A més, aquests toroïdals estan proveïts d'una connexió

de proves per a realitzar les operacions de manteniment d'una manera més còmode i

senzill, sense desmuntar els toroïdals.

Per a un altre tipus de borns s'han de deixar anar els toroïdals i instal·lar en els cables

directament, seguint les instruccions següents:

• Els toroïdals es posen en els cables de sortida de la cel·la El diàmetre interior dels

toroïdals és de 88,5 mm el que implica que els cables de MT que s'utilitzen poden passar

pel seu interior amb facilitat (fins a cable de 400 mm).

• La pantalla de terra ha de passar per l'interior del toroïdal quan surti de la part de cable

que queda per sobre del toroïdal. En aquest cas la trena es passa per l'interior del toroïdal

abans de connectar al col lector de terres de la cel·la S'ha d'assegurar que la trena no toca a

cap part metàl·lica, com el suport de cables o altres zones del compartiment de cables,

abans de connectar-se a la terra de la cel·la.

• La pantalla de terra ha de passar per l'interior del toroïdal quan surti de la part de cable

que queda per sota del toroïdal. En aquest cas la trena es connecta directament al col lector

de terres de la cel·la.

En el cas de no existir trena de la pantalla de terra per estar connectada a l'altre extrem,

com és el cas de la cel la de mesura, tampoc s'ha de passar la trena a traves del toroïdal.

3.9.6. COMPROVACIÓ I MANTENIMENT

La unitat de control integrat ekorRCI està dissenyada per poder fer les comprovacions de

funcionament necessàries, tant en la posada en servei com en les comprovacions

periòdiques de manteniment.

Les proves que es realitzen impliquen la injecció d'intensitat a través dels sensors toroïdals

i es comprova que detecta la intensitat en el temps seleccionat.

Addicionalment es verifica que les indicacions són correctes i el registre d'històrics

emmagatzema tots els esdeveniments.

Els passos que s'han de seguir per realitzar aquesta comprovació són els següents:

Obrir l'interruptor de la cel·la.

Connectar el seccionador de post a terra.

Accedir al compartiment de cables i passar a connectar el cable de prova a la connexió

de test dels toroïdals.

Connectar el cable de prova al circuit d'intensitat de l'assaig.


84

Injectar les intensitats de prova, i verificar amb el paràmetre T1m = 0,0 el temps de

detecció correspon al temps de la corba programada. Comprovar que a la pantalla les

indicacions corresponen amb els corrents de defecte injectades. La temporització T1 =

0,0 s'utilitza per verificar els temps de corba, en condicions normals T1 botigues.

La temporització T1 = 0,0 s'utilitza per verificar els temps de corba, en condicions normals

T1 té un valor diferent de 0,0 de manera que el temps que indiqui la unitat ekorRCI sigui el

temps de permanència del defecte a la xarxa.

S'ha de tenir en compte que per detectar faltes entre fases el cable de prova s'ha de

connectar a les platines de prova de els dos toroïdals. La intensitat ha de passar per cada un

d'ells en sentit contrari.

Així, si en el primer passa de dalt a baix, en l'altre ho ha de fer de baix a dalt perquè la

suma de les dues intensitats sigui zero i no es produeixi la detecció de falta fase - terra.

En el cas de comprovar la detecció de defecte entre fase i terra el cable de prova es

connecta entre un únic toroïdal i el col lector de terres de la cel·la S'han de realitzar proves

de detecció de sobrecorrent per tots els sensors d'intensitat per determinar el correcte

funcionament de la unitat completa.


85

3.10. AJUSTS I COMANDAMNETS DE MENÚS

Fig ( 19 ) Ajust de comandaments i menus

3.10.1. TECLAT I DISPLAY ALFANUMÈRIC

Com es pot apreciar en la imatge, els relés de la unitat de control integrat ekorRCI

disposen d'un total de 6 tecles

SET: Aquesta tecla permet accedir al mode de "Ajust de Paràmetres". Així

mateix, i ja dins dels diferents menús del mode "Ajust de Paràmetres",

adquireix una funció de confirmació, que s'explica més detalladament.

ESC: Aquesta tecla permet tornar a la pantalla principal ("Visualització"),

des de qualsevol pantalla, descartant les modificacions d'ajustaments

realitzades fins a aquest moment. També té la funció de resetejar la

indicació de detecció de falta. Fig ( 20 )


86

Teclat de Direcció: Les fletxes "amunt" i "baix" permeten desplaçar-se al

llarg dels diferents menús i modificar valors. "Dreta" i "Esquerra" permeten

seleccionar valors per a modificar dins del menú de "Ajust de Paràmetres",

tal com es detalla posteriorment.

Fig ( 21 )

Al costat del teclat, i en relació directa amb ell, els relés disposen d'un display alfanumèric,

que facilita les operacions a realitzar amb el relé.

Per estalviar energia, el relé disposa d'un sistema de repòs (display apagat), que entra en

funcionament cada vegada que el relé es trobi durant 1 minut sense rebre cap senyal

exterior (pulsació d'alguna tecla o comunicació via RS-232), tant si estava en una pantalla

del mode "Visualització", com si l'usuari es troba modificant els paràmetres dins de la

manera "Ajust de Paràmetres". Així mateix, la recepció de qualsevol dels dos tipus de

senyal exterior, activa el relé finalitzant el seu estat de repòs, sempre que el relé estigui

alimentat.

3.10.2. VISUALITZACIÓ

El mode "Visualització" és en el que habitualment es troba el relé quan està en servei. La

seva funció principal és la de permetre a l'usuari visualitzar diferents paràmetres del

sistema, que poden re sumir-se en:

Mesura d'intensitats

Detecció de presència / absència de tensió

Visualització de valors d'ajust

Valors de l'últim i penúltim defecte

Data i hora actuals

La manera de "Visualització "és el que es mostra per defecte en el relé, tant al engegar,

com en tornar del seu estat de repòs, o prement la tecla ESC des de qualsevol pantalla. En

aquest mode de funcionament, es troben actives les tecles de direcció "dalt" i "baix", que

permeten a l'usuari desplaçar-se al llarg dels diferents paràmetres del mode "Visualització".

La tecla SET passa a la manera "Ajust de Paràmetres".

Com es pot observar a la figura, les pantalles que es mostren en el display del relè, es

componen de 2 línies de dades. La primera indica quin és el paràmetre corresponent a la

pantalla en qüestió, mentre que la segona estableix el valor d'aquest paràmetre

A continuació es mostra una taula amb la seqüència dels paràmetres del mode

"Visualització". En ella s'inclou el text que apareix en la primera línia del display del relé,

juntament amb l'explicació del paràmetre corresponent.


87

3.10.3. AJUST DE PARÀMETRES

Al menú de "Ajust de Paràmetres" s'accedeix des de qualsevol pantalla del menú de

"Visualització" prement la tecla SET. Quan s'accedeix al

menú de "Ajust de Paràmetres" la detecció de falta segueix

operativa, amb els paràmetres inicials, fins que es torni al

menú de "Visualització", prement de nou la tecla SET.

Com a mesura de precaució, el menú de "Ajust de

Paràmetres" es troba protegit per una contrasenya, que

s'introdueix cada vegada que es vulgui accedir a aquest

menú. Per defecte, tots els relés de les unitats ekorRCI

tenen la clau 0000. Una vegada comprovat que la

contrasenya és correcte, s'entra a la zona d'introducció

d'ajustos. Fig ( 22 )

El menú de "Ajust de Paràmetres" té com a funció permetre a

l'usuari la realització de canvis en diversos paràmetres del relé.

Aquests paràmetres poden agrupar-se en:

Paràmetres de detecció de falta

Paràmetres del seccionalitzador

Menú d'entrades

Menú de sortides

Data i hora

Paràmetres de comunicació

Informació sobre el nombre de defectes

Modificació de contrasenya

Per permetre a l'usuari una ràpida identificació del menú en el qual

es troba, sempre que el relé estigui al menú de "Ajust de

Paràmetres", apareix una fletxa a la part inferior esquerra de la

pantalla del relé. Fig( 23 )

L'usuari pot desplaçar-se d'un paràmetre a un altre a través de les tecles "amunt" i "baix",

tal com es feia en la manera de "Visualització". Per sortir d'aquest menú n'hi ha prou amb

prémer la tecla ESC o la tecla SET, accedint en aquest moment de forma immediata al

menú de "Visualització". La diferència és que la tecla ESC, descarta totes les

modificacions d'ajustaments prèviament realitzades, mentre que amb SET, es graven totes

les dades abans de continuar.


88

Per modificar un ajust, la manera de procedir és el següent:

1. Visualitzar a la pantalla l'ajustament a modificar.

2. Prémer les tecles "esquerra" o "dreta". La dada comença a parpellejar.

3. Ajustar al valor desitjat amb les tecles "amunt" i "baix". Si

l'ajust és numèric, pot modificar-se la xifra intermitent amb

les tecles "esquerra" i "dreta".

4. Sortir prement SET (gravar i sortir), o ESC (descartar

canvis i sortir).

El password d'accés al menú de "Ajust de Paràmetres" pot ser

modificat per l'usuari cada vegada que es desitgi. La

modificació de la contrasenya es realitza introduint

prèviament la contrasenya actual. El procés s'explica de forma

gràfica en el diagrama de la dreta. Com s'observa en aquest

diagrama, la modificació de la contrasenya consta de quatre passos. Fig ( 24 )

Des de la pantalla de "Ajust de paràmetres" es pot accedir a les pantalles "Menú

d'Entrades" i "Menú de Sortides". Per això, una vegada a la pantalla d'Entrades del menú

de «Configuració de Paràmetres", s'accedeix al "Menú d'entrades", prement les fletxes

d'esquerra o dreta. En el "Menú d'entrades" es

troba l'estat de les entrades de 1 a 8 en pantalles

consecutives, que es poden consultar prement les

fletxes amunt i avall.

De la mateixa manera que per a les entrades, al

"Menú de sortides", també s'accedeix des de la

pantalla de sortides que es mostra a "Ajust de

Paràmetres" (anomenada "SAL ONOF"), prement

les fletxes esquerra o dreta. Un cop dins d'aquest

menú, per desplaçar-se per les diferents pantalles

que mostren l'estat de cada sortida, s'utilitzen les

fletxes amunt i avall. L'estat de les sortides es

modifica mitjançant les fletxes esquerra i dreta. La

variació de l'estat de les sortides s'executa mitjançant un pols. Fig ( 25 )

Per sortir del "menú d'entrades" o del "menú de sortides" cal prémer la tecla ESC del relé.


89

3.10.4. RECONEIXEMENT DE DEFECTES Cada vegada que es detecta un defecte, el relé accedeix immediatament al menú de

"Reconeixement de Defecte". Els relés de la unitat ekorRCI poden detectar 2 causes

diferents de defecte

El defecte s'indica en la pantalla mitjançant la lletra F per distingir-lo del valor de la

mesura, que es visualitza permanentment a la pantalla del relé.

El menú de "Reconeixement de Defecte" s'abandona

prement la tecla ESC, des de qualsevol de les pantalles

del menú. La detecció del senyal d'ESC, també fa que

es reseteji la indicació de detecció de defecte en les

sortides del ekorRCI. El relé reconeix que l'usuari ha

comprovat el defecte, tornant llavors a la primera

pantalla del menú de "Visualització". En qualsevol cas

i des del mateix menú "Visualització", les dades del

defecte segueixen disponibles per a l'usuari com

històrics fins que es produeixin dos nous defectes. Fig ( 25 )

A través de les seves diverses pantalles, el menú de "Reconeixement de Defecte"

proporciona dos tipus d'informació. A la pantalla inicial, es mostra la intensitat detectada

per fase o per terra en funció de la unitat que detecta la falta. En les successives pantalles

del "Reconeixement de Defecte" es mostra la data i hora del tret, juntament amb el temps

que roman la falta a la xarxa (o el temps transcorregut des de l'arrencada de la unitat fins a

la detecció del defecte, quan el Paràmetre T1 sigui igual a 0,0).


90

3.11. COMUNICACIONS

3.11.1. MITJA FÍSIC: RS 485 I FIBRA ÒPTICA

El medi físic per mitjà del qual s'estableixen les comunicacions orientades al telecontrol

per a les unitats ekorRCI pot ser cable parell trenat o fibra òptica.

Per a la comunicació mitjançant fibra òptica s'utilitza una fibra de plàstic tipus multimode.

El relè disposa de dos connectors per a fibra òptica, un per a transmetre i un altre per rebre.

3.11.2. PROTOCOL MOBUS Els dos ports de comunicació del relè responen al mateix protocol: MODBUS en mode de

transmissió RTU (Binari). El principal avantatge d'aquesta manera sobre la manera ASCII

és la seva major densitat d'informació, el que dóna una major taxa de transmissió de dades

a igual velocitat de comunicació. Cada missatge ha de ser transmès com una cadena

contínua ja que s'utilitzen els silencis per detectar el final de missatge. La durada mínima

del SILENCI és de 3,5 caràcters.

Trama d'un missatge de RTU

INICI DIRECCIÓ FUNCIÓ DADES CRC FI

SILENCI 8 BITS 8 BITS nx 8 BITS 16 BITS SILENCI

La DIRECCIÓ MODBUS del relè (també anomenada nombre de perifèric) és un byte que

pren valors de 0 a 31.

El mestre es dirigeix a l'esclau indicant la seva adreça en el camp corresponent i l'esclau

contesta indicant la seva pròpia direcció. La direcció "0" es reserva per a la manera

"difusió" de manera que és reconeguda per tots els esclaus.

3.11.2.1. Funcions Lectura/ Escriptura

En principi només s'implementen dues funcions, una per a la lectura de dades i una altra

per l'escriptura.

Lectura de dades

Pregunta:


SILENCI DESC '3 'DIRECCIÓ-H DIRECCIÓ-L NDATOS-H NDATOS-L 16 BITS

SILENCI

Resposta:

INICI DIRECCIÓ FUNCIÓ NOMBRE DE BYTES DADES CRC FI SILENCI DESC '3'

N DATO1- H DATO1-L ....... 16 BITS SILENCI


91

Escriptura de dades

Permet escriure un únic registre en la direcció apuntada.

Pregunta:


SILENCI DESC '6 'DIRECCIÓ-H DIRECCIÓ-L DADA-H DADA-L 16 BITS SILENCI

Resposta:

La resposta normal és un ressò de la pregunta rebuda.

on:

DESC: Direcció de l'esclau

DIRECCIÓ-H: Byte alt de la direcció del registre a escriure.

DIRECCIÓ-L: Byte sota de la direcció del registre a escriure.

DADA-H: Byte alt de la dada a escriure.

DADA-L: Byte sota de la dada a escriure.

Resposta en cas d'error

INICI DIRECCIÓ FUNCIÓ CODI ERROR CRC FI

SILENCI DESC FUNC_ERR CODI_ERROR 16 BITS SILENCI

on:

DESC: Direcció de l'esclau.

FUNC_ERR: És el codi de la funció demanada amb el bit més significatiu

CODI_ERROR: És el codi de l'error ocorregut. '

1 ': Error en nombre de registres

'2': Direcció incorrecta. '

3 ': Dades incorrectes '

4': Es va intentar llegir una adreça de només escriptura '

5 ': Error de sessió '

6': Error de EEPROM '

8 ': S'intenta escriure en una direcció de només lectura

3.11.2.2. Escriptura de registre amb Password

Hi ha paràmetres que estan protegits mitjançant contrasenya. Una sessió d'escriptura de

paràmetres protegits s'inicia escrivint el PASSWORD a l'adreça corresponent. La sessió

d'escriptura finalitza amb l'actualització dels registres un cop que s'ha tornat a transmetre el

PASSWORD corresponent. En cas de superar un temps determinat (time out) s'avorta el

procés i es torna al mode normal. Dins de la manera normal qualsevol intent d'escriptura

d'un registre protegit es respon amb un codi d'error '2 '. La sessió d'escriptura és vàlida per

a un sol port, sent prioritari el primer que va introduir el PASSWORD.


92

3.11.2.3. Generació del CRC El camp de Comprovació de Redundància Cíclica (CRC) consta de dos bytes que

s'afegeixen al final del missatge. El receptor ha de re calcular i comparar-lo amb el valor

rebut. Els dos valors han de ser iguals.

El CRC és el residu de dividir el missatge per un polinomi binari. El receptor ha de dividir

tots els bits rebuts (la informació més el CRC) pel mateix polinomi que es va utilitzar per

calcular el CRC. Si el residu obtingut és 0, la trama d'informació es dóna com a vàlida.

El polinomi que s'ha utilitzat és: X 15 + X 13+1

3.11.3. PROTOCOL PROCOME

El relè ekorRCI pot configurar perquè el protocol de comunicació sigui Procomar

(configurant el paràmetre PROT a 0002). En aquest cas, només el port de comunicació del

darrere (estàndard RS485) respon al protocol Procomar. El port davanter, segueix

responent al protocol MODBUS.

Procomar és un protocol de comunicació sèrie en mode asíncron dissenyat per a la

transferència de dades entre equips de control i protecció d'instal·lacions elèctriques basat

en la sèrie de normes IEC 870-5.

La implementació de Procomar per a la unitat ekorRCI, maneja les funcions d'inicialització

(sense clau) i de control, de manera que s'obté la informació de les entrades digitals

(incloent els seus canvis) i de les mesures. A més es poden rebre ordres

3.11.3.1. Nivell d’enllaç

La capa d'enllaç segueix les indicacions proporcionades sobre el protocol Procomar.

Aquestes trames segueixen l'estàndard de trames T1.2 de l'IEC, 870-5-2, tot i que la

longitud del camp de direcció dels equips és de 8 bits.

Es reserva el valor 0xFF en les direccions per broadcast.

L'estructura de les trames de longitud fixa (sense dades d'aplicació) és la següent:

Offset Nom Valor Descripció

0 Start 0x10 Indicació d'inici de trama de longitud fixa.

1 Control 0x00-0xFF Paraula de control

2 Direcció 0x00-0xFF Direcció del node destinació / origen

3 Suma 0x00-0xFF Suma de les dades dels Offsets 0 i 1 (Control i Direcció)

4 End 0x16 Indicació de final de trama


93

Com a mecanisme de control de flux s'utilitza una finestra de transmissió de 1 missatge

(per mitjà d'un bit alternant que s'inclou en la paraula de control dels missatges emesos per

l'estació mestra), de manera que les estacions esclaves repeteixen l'últim missatge transmès

a l'estació mestra si el valor d'aquest bit (FCB a la nomenclatura del Protocol) en l'últim

missatge rebut del mestre coincideix amb el del penúltim missatge rebut de mestre, si són

diferents processa el nou missatge i actua en conseqüència.

Perquè el mecanisme estigui actiu, s'utilitza un altre bit de la paraula de control dels

missatges emesos per l'estació mestra (FCV a la nomenclatura del Protocol).

Les paraules de control dels missatges (tant emesos pel mestre com per l'estació esclava)

reserven els 4 bits del seu nibble baix per a la funció d'enllaç. Per indicar el sentit d'un

missatge es reserva el bit PRM de la paraula de control.

3.11.3.2. Nivell d’aplicació Per a l’intercanviï de dades entre les funcions d'aplicació entre el Mestre i els equips

Esclaus s'encapsulen dades en les trames de longitud variable. Les dades d'aplicació es

denominen ASDU (Unitat de Dades del Servei d'Aplicació) i tenen una capçalera comuna

en la qual s'identifica el seu tipus seguit d'una sèrie de dades específiques per a cada un.

Per últim s'inclouen les dades de l'objecte d'informació a partir de l'offset 6 dins del camp

de dades d'aplicació.

Els ASDUs utilitzats en Procomar tenen uns valors prefixats per a cada un dels camps de la

capçalera.

Els ASDUs utilitzats en l’intercanviï de dades entre els mestres i els esclaus corresponen a

un perfil d'aplicació que suporta la inicialització de les estacions secundàries, les funcions

de control, la interrogació de control, el refresc dels senyals digitals de control (suportant el

possible overflow de la memòria intermèdia de canvis) i les ordres de comandament.

D'aquesta manera els ASDUs en direcció secundari (esclaus) a primari (mestre) són:

Typ Descripció

3 Identificació

100 Transmissió de canvis en ED i mesures (foto EA i canvis)

101 Transmissió de comptadors (foto EC)

103 Transmissió de la configuració de ED (foto ED)

121 Ordres de comandament


94

En direcció primari a secundari són:

Typ Descripció

6 sincronització dels esclaus

100 Petició de dades de control (foto EA, canvis ED, parada EC i foto EC)

103 Petició de l'estat actual d'ED ( foto ED)

121 Ordres de comandaments.


Jesús Calvo Vaquer

DNI: 47820322-X


Volum 1




DNI:47820322-X


4.Plànols

Instal·lació de una línea subterrània amb centre de transformació Plans

96

ÍNDEX.

4. PLÀNOLS 96 4.1. SITUACIÓ 96

4.2. EMPLAÇAMENT 96

4.3. TRAÇAT DE LÍNIA SUBTERRÀNIA 96 4.4. DETALL DE RASES 96

4.5. DISTÀNCIA ENTRE SERVEIS PER LÍNIES DE M.T 96

4.6. SECCIONS A, B DEL C.T 96

4.7. ALÇATS DEL C.T 96

4.8. DISTRIBUCIONS DEL C.T 96

4.9. DETALLS DE PIQUES 96

4.10. DETALLS DE SOLAMENTS I TERRES 96

4.11. ESQUEMA UNIFILAR 96

Volum 1



DNI:47820322-X



5.Plec de Condicions

Instal·lació de una línea subterrània amb centre de transformació Plec de condicions

98

ÍNDEX

5. PLEC DE CONDICIONS 101 5.1. CONDICIONS ADMINISTRATIVES. 101

5.1.1Contractació d’empreses 101

5.1.2. Recisió del contracte 102

5.1.3. Contracte 104

5.1.4. Personal facultatiu 104

5.1.5. Valides de la oferta 104

5.1.6. Contradiccions i omissions de la documentació 105

5.1.7. Plans provisionals 105

5.1.8. Adjudicació del concurs 105

5.1.9. Reglamentació i normes 106

5.1.10. Terminis d’execució de les obres 106

5.1.10.1. Inici 106

5.1.10.2. Terminis 106

5.1.10.3. Receptores de les obres 107

5.1.10.4. Recepció provisional 107

5.1.10.5. Termini de garantia 107

5.1.10.6. Recepció provisional 108

5.1.10.7. Llibre de ordres 108

5.1.11. Fiança provisional definitiva i fons de garantia 108


5.1.11.2. Fiança definitiva 108

5.1.11.3. Fons de garantia 109

5.1.12. Interpretació i desenvolupament del projecte 109

5.1.13. Obres complementaries 109

5.1.14. Modificacions 110

5.1.15. Mitjans auxiliars 111

5.1.16. Despeses generals a càrrec del contractista 111

5.1.17. Despeses generals a càrrec del contractant 111

5.2. CONDICIONS ECONOMIQUES I LEGALS 112

5.2.1. Principi general 112

5.2.2. Fiances 112

5.2.2.1. Quantitat de fiança 112


5.2.2.3. Execució de treballs a càrrec de la fiança 113

5.2.2.4. Devolució de la fiança 113

5.2.3. Preus 113

5.2.3.1. Preus unitaris 113

5.2.3.2.Preu de contracte 114

5.2.3.3.Preus contradictoris 114

5.2.3.4.Reclamacions de augment de preus per causes diverses 115

5.2.3.5.Formes tradicionals de mitjans o aplicar els preus. 115

5.2.3.6.Formes tradicionals de revisar els preus contractats 115

5.2.3.7.Emmagatzematge de materials. 115


99

5.2.4. Obres per administració. 116

5.2.5. Liquidació per obres per administració 116

5.2.6. Valoració i abonament pels treballadors 117

5.2.7. Pagaments 118

5.2.8. Demora dels pagaments 118

5.2.9. Varis. 119

5.2.9.1. Segur de les obres. 119

5.3. CONDICIONS FACULTATIVES 120

5.3.1. Direcció 120

5.3.2. Control en la qualitat de recepció 120

5.3.3. Realització 120

5.3.4. Materials 121

5.3.5. Ajustes y probes de funcionament 121

5.4. CONDICIONS TÈCNIQUES 121

5.4.1. Centro de transformació 121

5.4.1.1.Emplaçament 121

5.4.1.2.Accessos 122

5.4.1.3.Criteris constructius 122

5.4.1.4.Insonorització, medis antibrivatoris i anti radiació

electromagnètica 122

5.4.1.5.Portes i tapes d’accés 123

5.4.1.6.Reixes de ventilació 123

5.4.1.7.Pantalles de protecció 123

5.4.1.8.Aparaments de A.T 123

5.4.1.9.Materials 124

5.4.1.10.Seccionador 124

5.4.1.11.Interruptors 124

5.4.1.12.Transformadors 124

5.4.1.13.Equips de mesura 125

5.4.1.14.Compartiment del joc de barres de M.T. 125

5.4.1.15.Compartiment de comandament de M.T. 125

5.4.2. Normes d’execució de la instal·lació 126

5.4.2.1. Post a servei 126

5.4.2.2. Separació de serveis 126

5.4.2.3. Post a terra 126

5.4.3. Probes reglamentaries 128

5.4.3.1. Assaigs cel·les 128

5.4.3.2. Probes reglamentaries 129

5.4.4. Condicions de ús de manteniment de seguretat 130

5.4.4.1.Prevencions generals 130

5.4.4.2.Prevencions especials 131


100

5.5.RED DE DISTRIBUCIÓ SUBTERRANIA M.T. 132

5.5.1.Estesa de cables. 132

5.5.2.Traçat de línies 134

5.5.3.Obertura de la rasa, disposició dels conductors, protecció i

reposició de la rasa 134

5.5.4.Cobriment de rases. 136

5.5.5.Reposició de paviments. 137

5.5.6.Ballat i senyalització 137

5.5.7.Distancies de seguretat reglamentaries creuaments. 137

5.5.8. Distancies de seguretat reglamentaries proximitats 139

5.5.9.Conductors de mitja tensió 139

5.5.10.Protecció contra sobre intensitats. 141

5.5.11.Protecció dels circuits. 141

5.5.12.Posta a terra 142

5.6.CERTIFICATS I DOCUMENTACIÖ 142

5.7.LLIBRES D’ORDRES 143

5.8.NORMATIVA LEGAL D’APLICACIÓ 143

5.8.1.Plec de condicions tècniques de la direcció general de

arquitectura i altres disposicions d’aplicació. 144

5.8.2.Condicions tècniques 145

5.8.3.Protecció personal 145

5.8.3.1.Cinturó de seguretat 145

5.8.3.2.Roba. 146

5.8.4.Proteccions col·lectives 148

5.8.4.1.Tanques de tancament. 148

5.8.5.Condicions tècniques de la maquinaria 148

5.8.5.1.Condicions tècniques de la instal•lació elèctrica. 149

5.8.5.2.Condicions tècniques del higiene i el benestar 150

5.8.5.3.Organització de la salut. 150

5.8.5.4.Assegurances de responsabilitat civil i tot risc en l’obra. 151

5.8.5.4.1.Formació 152

5.8.5.4.2.Reconeixement mèdic. 152

5.8.5.5.Obligacions de les parts implicades. 152

5.8.6. Normes per la certificació dels elements de seguretat. 153

5.8.7.Pla de seguretat i salut. 154


101

5. PLEC DE CONDICIONS El següent plec de condicions d'establir les condicions administratives, econòmiques i

facultatives a les quals s'haurà d'adaptar l'empresa que executi els treballs descrits en el

present projecte d'instal·lació elèctrica i que no estaran subjectes a cap tipus de

modificació, en cas contrari seria un incompliment de les bases establertes per a l'execució

dels treballs.

Es fixen l'abast dels treballs i l'execució qualitativa dels mateixos, així com es regula

l'execució de les obres, fixant els nivells de qualitat exigibles, i precisant segons el

contracte i d'acord amb la vigent legislació les obligacions i drets del propietari,

contractista i encarregats, així com les relacions entre ells i les seves obligacions en el

compliment del contracte d'obra.

Aquest document afectarà totes les obres compreses en el projecte, assenyalant-hi els

criteris generals que són aplicables, condicions dels materials, proves a realitzar, etc. 5.1. CONDICIONS ADMINISTRATIVES 5.1.1. CONTRACTACIÓ D’EMPRESES La contractació de l'empresa s'efectuarà per part del promotor de l'obra i sota la tutela del

director tècnic de la mateixa. Els requisits mínims s'establiran per part del contractant i no

s'accepta ofertes que no els compleixin. Les ofertes s'han d'enviar per triplicat i sota les

condicions fixades per la propietat. En cas d'existir discrepàncies, defectes o omissions en

qualsevol dels documents d'aquest projecte, les empreses oferents podran requerir al

respecte les pertinents aclariments presentant en un termini inferior a la meitat del termini

estipulat a les bases de la demanda. Aquests requeriments s'estudiaran per part de l'empresa

contractant i un cop presa la decisió s'informarà als oferents en un termini inferior a 7 dies

laborals.

Els resultats de les aclariments es transmetran a totes les empreses oferents si s'estipula

necessari a causa de tractar-se d'informació d'interès general. Podran modificar per excés

els terminis de presentació (per part de l'empresa contractant) si es considera oportú a

aquest efecte. L'ampliació de terminis s'haurà de comunicar obligatòriament a totes les

empreses actives en el concurs de les obres

Primer quadre de preus, en lletra i xifres numèriques els preus unitaris assignats a cada

unitat d'obra la definició de les quals figuren en el següent contracte. S'inclouran tots els

percentatges de partides generals, benefici industrial i els pertinents IVA que facturaran

independentment.

Prevaldrà el preu en xifres escrites en cas d'existir diferències defectes de forma, així

com prevaldrà el primer quadre de preus respecte el segon quadre de preus.


102

Segon quadre de preus, on s'especificarà la repartició seguint l'estructura d'apartats:

Mà d'obra per categories professionals (hores i cost d'hora per categoria professional).

Materials i quantitats requerides expressant el preu de cada element i el seu preu unitari.

Maquinària i mitjans auxiliars, indicant el tipus de màquina, nombre d'hores invertides

per aparell i cost horari

Transport, indicant en les unitats que ho requereixin el preu per tona i quilòmetre.

Resta d'elements no esmentats abans i que s'inclouran en partides secundàries.

Percentatge de gestos generals benefici industrial e IVA

Pressupost d'execució material, obtingut en aplicar els preus unitaris als mesuraments

del projecte. En cas d'existir variacions o defectes de forma entre el pressupost i el

primer quadre de preus, sempre prevaldrà el quadre de preus.

5.1.2. RECISIÓ DEL CONTRACTE Quan a judici del contractant, es produeixi per part del contractista l'incompliment

d'algunes de les clàusules del contracte les quals puguin ocasionar greus interferències en

la realització de les obres, en el compliment dels terminis, o les seves condicions

econòmiques, l'empresa contractant podrà decidir la resolució del contracte amb les

penalitzacions que haguessin de passar. També es podrà procedir a la resolució amb pèrdua

de següents suposicions:

a) Quan no s'hagi efectuat el muntatge de les instal·lacions i mitjans auxiliars o no s'hagi

aportat la maquinària relacionada amb l'oferta o el seu equivalent en potència o

capacitat en els terminis previstos incrementats en un 25%, o si el contractista hagi

substituït l'esmentada maquinària en els seus elements principals sense la prèvia

autorització de l'empresa contractant.

b) Quan durant un període de tres mesos consecutius i considerats conjuntament, no

s'arribés a un ritme d'execució del 50% del programa aprovat per a l'obra característica.

c) Quan es compleixi el termini final d'obra i calguin encara executar més del 20% de

pressupost d'obra. La imposició de les multes establertes pels retards sobre aquest

termini, no obligarà a l'empresa contractant a la pròrroga, pot triar per la seva part entre

la resolució o la continuïtat del contracte.

Serà també causa suficient per a la rescissió del contracte, algun dels fets següents:

La fallida, defunció o incapacitat del contractista. En aquest cas, l'empresa contractant

podrà optar per la resolució del contracte, o per que es subrogui en el lloc del

contractista, els síndics de la fallida o els seus representants.


103

La dissolució, per qualsevol motiu, de la societat, si el contractista és una persona

jurídica.

Si el contractista, és una agrupació temporal d'empreses i alguna de les integrants es troba

inclosa en algun dels supòsits previstos, l'empresa contractant estarà facultada per exigir el

compliment de les obligacions pendents del contracte a les restants empreses que

constitueixen l'agrupació.

Si es procedeix a la suspensió de l'obra iniciada, sempre per motius aliens al contractista, i

no està previst poder donar inici a l'obra en un termini de 3 mesos, es podrà rescindir el

contracte.

Quan el motiu de la rescissió sigui imputable al contractista, aquest estarà obligat a deixar

a disposició de l'empresa contractant fins a la completa finalització dels treballs, la

maquinària i mitjans auxiliars existents en l'obra que l'empresa contractant consideri oportú

(abonant el contractant un lloguer igual al que estipula el barem per treballs per

administració, però descomptant els percentatges de despeses generals i benefici industrial

del contractista).

El contractista, es compromet com a obligació subsidiària de la clàusula anterior, a

conservar la propietat de les instal·lacions, mitjans auxiliars i maquinària seleccionada per

l'empresa contractant a reconèixer com a obligació precedent davant a tercers, la derivada

d'aquesta condició.

L'empresa contractant, ha de comunicar al contractista, amb un mínim de 30dies

d'anticipació, la data en què vol reintegrar els elements que venia utilitzant. La devolució,

es realitzarà a peu d'obra, sent a càrrec del contractista les despeses per al seu trasllat

definitiu.

En tots els contractes rescindits, es procedirà a efectes de garanties i finances, a efectuar les

recepcions provisionals i definitives de tots els treballs executats pel contractista fins a la

data de rescissió.


104

5.1.3. CONTRACTE Dins dels trenta dies següents a la comunicació de l'adjudicació a simple requeriment de

l'empresa contractant, dipositarà la fiança definitiva i formalitzarà el contracte en el lloc i

hora que se li notifiqui oficialment.

Un cop dipositada la fiança definitiva i signat el contracte, l'empresa contractant procedirà,

la petició de l'interessat, a retornar la fiança provisional.

Quan per causes imputables al contractista, no es pogués formalitzar el contracte en el

termini estipulat, l'empresa contractant podrà procedir a anul·lar l'adjudicació amb

confiscació de la fiança provisional.

Es considerarà a efectes de terminis d'execució, una data d'inici de les mateixes que

s'especifiqui en el plec particular de condicions i en el seu defecte la de l'ordre d'inici dels

treballs. L'ordre d'inici, es comunicarà al contractista en un termini no superior a 90 dies a

partir de la data de signatura del contracte.

5.1.4. PERSONAL FACULTATIU El contractista designarà el seu representant a peu d'obra i es comunicarà per escrit a

l'empresa contractant especificant els seus poders, que hauran de ser prou amplis per rebre

i resoldre en conseqüència les comunicacions i ordres de la representació de l'empresa

contractant. En cap cas serà excusable per causa de l'absència del representant del

contractista a peu d'obra.

El contractista, està obligat a presentar al contractant una relació del personal facultatiu

responsable de l'execució de l'obra contractada i de donar també posteriorment una relació

dels canvis que en el mateix s'efectuen, durant la vigència del contracte.

L'empresa contractant es reserva el dret de donar conformitat a l'empresa contractant en

aquest aspecte i referència al representant així com de qualsevol tècnic facultatiu amb grau

de responsabilitat en l'execució dels treballs.

5.1.5. VALIDACIÓ DE LA OFERTA No es tindrà en consideració cap oferta presentada fora dels terminis establerts pel

contractant i sota cap concepte com tampoc aquelles ofertes que presentin mancances pel

que fa a la documentació mínima a presentar per part de l'ofertant.

La validesa de l'oferta tindrà efectivitat durant un període mínim de tres mesos a partir de

la data límit per a la recepció d'ofertes, excepte que es produeixin modificacions en els

terminis per part del propietari.


105

5.1.6. CONTRADICCIONS I OMISSIONS DE LA DOCUMENTACIÓ

Les omissions en els apartats de plànols i plec de condicions o les descripcions errònies

dels detalls de l'obra que hagin de ser corregits perquè es pot dur a terme l'estipulat en el

projecte, no només no eximeix el contractista de l'obligació d'executar aquests detalls

d'obra omesos o erròniament descrits sinó que pel contrari, hauran de ser executats com si

haguessin estat correctament especificats en els corresponents apartats de plànols i plec de

condicions.

5.1.7. PLANS PROVISIONALS Amb la finalitat d'accelerar els tràmits de licitació i adjudicació de les obres i

conseqüentment la iniciació d'aquestes, l'empresa contractant, podrà facilitar als

contractistes, i únicament per a consulta, documentació amb caràcter provisional. La

documentació provisional no es pot utilitzar en l'execució dels treballs.

La documentació provisional tindrà únicament i exclusivament caràcter provisional i

només servirà per establir criteris de mesures i emetre l'estudi de preus en què es basarà la

redacció del pressupost de l'empresa ofertant per al concurs de les obres.

Tota la documentació provisional estarà degudament marcada per tal d'evitar el seu ús

negligent. L'empresa propietària està obligada a lliurar la documentació definitiva amb els

terminis suficients que permetin el correcte compliment de dates del contracte d'execució.

5.1.8. ADJUDICACIÓ DEL CONCURS L'empresa contractant a d 'estudiar totes i cadascuna de les ofertes presentades pels

licitadors i les estudiarà en tots els aspectes. L'empresa contractant tindrà alternativament

la facultat d'adjudicar el concurs a la proposta més avantatjosa, sense atendre

necessàriament al valor econòmic de la mateixa, o declarar cas de ser oportú desert el

concurs.

En cas que es declarés desert el concurs, es podrà suspendre definitivament la licitació de

les sobres o procedir a la realització d'un nou concurs poden ser introduïdes les variacions

estimades necessàries per part de la propietat, pel que fa al sistema de licitació

contractació.

Un cop passats els terminis màxims de solució d'ofertes, els contractistes podran retires

sense incórrer en cap delicte les seves ofertes i procedir així mateix a retirar les fiances

dipositades com a garantia d'aquestes.

En cas de produir favorablement la resolució de l'oferta, el contractista escollit rebrà

mitjançant documentació certificada la carta d'intenció per part del contractant.


106

En un termini màxim de dues setmanes a partir de la confirmació de recepció de la

notificació, el contractista sota requeriment de l'empresa contractant procedirà a

formalitzar el contracte. En tant que no se signi el contracte i es constitueixi la fiança

definitiva, el contractant procedirà a retenir la fiança provisional dipositada pel contractista

a efecte de que l'oferta presentada es mantingui en tots els seus preceptes

5.1.9. REGLAMENTACIÓ I NORMES Totes les unitats d'obra s'executaran complint les prescripcions indicades en els seus

reglaments de seguretat i normes tècniques d'obligat compliment per al tipus

d’instal·lacions compreses en el present projecte així com totes les que es descriuen en la

memòria descriptiva d'aquest projecte d'instal·lació.

S'han d'adoptar a més, les presents condicions particulars i instruccions complementàries

que afectin les indicades pels reglaments i normes esmentades.

5.1.10. TERMINIS D’EXECUCIÓ DE LES OBRES 5.1.10.1. Inici El contractista donarà inici a l'obra en el termini que figuri en el contracte establert amb la

propietat, o si no n'hi als quinze dies de l'adjudicació definitiva o de la signatura del

contracte.

El contractista té l'obligació de comunicar per escrit o personalment en persona al tècnic

director la data d'inici dels treballs.

5.1.10.2. Terminis En el plec particular de condicions de cada obra, s'establiran els terminis parcials i terminis

finals d'execució, als quals el contractista s'haurà d'ajustar obligatòriament. L'obra

s'executarà en el termini que s'estableixi amb la propietat o, si no en què s'estableixi en les

condicions d'aquest plec.

Un cop el contractista, d'acord amb algun dels aspectes inclosos en el present plec de

condicions, o bé en el contracte establert amb la propietat, indicarem la inspecció per poder

realitzar un treball amb posterioritat que estigui condicionat per la mateixa, està obligat a

tenir preparada per a la nomenada inspecció, una quantitat d'obra que correspongui a un

ritme normal de treball. Quan el ritme de treball establert pel contractista, bé no sigui

normal, o bé a petició d'una de les parts, es podrà convenir una programació d'inspeccions

obligatòries d'acord amb el pla de l'obra.

Els terminis parcials correspondran a la finalització i posada a disposició de determinats

elements, obres o conjunts d'obres, que es considerin necessaris per a la consecució d'altres

fases del muntatge de la instal·lació.


107

La finalització de l'obra i la seva posada a disposició, serà independent de el import dels

treballs realitzats a preu de contracte, llevat que el import de l'hora característica superi en

un mínim del 10% del pressupost assignat per a aquesta part de l'obra.

En la valoració final dels treballs realitzats, no es tindrà en consideració els augments del

cost produïts per revisions de preus i si únicament els augments reals del volum d'obra. En

el cas que el import de l'obra característica realitzada superi en un 10% el pressupost per a

aquest capítol de l'obra, els terminis parcials i finals es prorrogaran en un termini igual a

l'increment percentual que excedeixi d'aquest 10%.

5.1.10.3. Recepció de les obres El contractista, no podrà excusar-se en referència a l’ incompliment dels terminis d'obra

pactats, al·legant la manca de plànols o ordres per part del tècnic, amb l'única excepció que

havent demanat per escrit no li hagin estat proporcionades.

5.1.10.4. Recepció provisional Un cop finalitzades les obres, tindrà lloc la recepció provisional.

Per dur a terme aquesta recepció, es practicarà un detingut reconeixement per part del

tècnic director i la propietat en presència del contractista, procedint a l'aixecament d'acta i

iniciant des d'aquest moment el període de latència del termini de garantia, en cas

d'acceptar-la instal·lació .

Si es produeix alguna denegació, es farà constar en acta i es donaran les pertinents

instruccions al contractista perquè procedeixi a la correcció dels defectes, deixant en un

termini a aquest efecte.

Un cop hagi passat el termini de correcció, es procedirà a un nou reconeixement per tal de

procedir a la recepció provisional.

5.1.10.5. Terminis de garantia El termini de garantia serà com a mínim d'un any, amb inici de la data de la recepció

provisional, o bé el que s'estableixi en el contracte també iniciant-se des de la mateixa data.

Durant aquest període queda a càrrec del contractista la conservació de les obres i esmena

de desperfectes causats durant el transcurs de les mateixes o causa d'una mala construcció.


108

5.1.10.6. Recepció provisional

Es realitzarà després que passi el termini de garantia d'igual forma que la provisional. A

partir d'aquesta data, el contractista ja no tindrà l'obligació de conservar i corregir al seu

càrrec les obres si bé subsistiran les responsabilitats que pogués tenir per defectes ocults i

deficiències de causa dubtosa.

5.1.10.7. Llibre d’ordres El contractista disposarà en l'obra d'un llibre d'ordres on es descriguin les que el tècnic

director s'estipuli donar a través de l'encarregat o responsable, sense perjudici de les que

doni per ofici quan cregui necessari i que tindrà l'obligació de signar l'encarregat.

5.1.11. FIANÇA PROVISIONAL DEFINITIVA I FONS DE GARANTIA 5.1.11.1. Fiança provisional La fiança provisional del manteniment de les ofertes es constituirà per als contractistes

ofertants per la quantitat que es fixi en les bases de licitació. Aquesta fiança es dipositarà

en prendre part en el concurs i es farà efectiu.

5.1.11.2. Fiançà definitiva

A la signatura del contracte, el contractista haurà de constituir la fiança definitiva per un

import igual al 5% del pressupost total de l'adjudicació.

L'empresa contractant es reserva el dret de modificar l'anterior percentatge, establint

prèviament a les bases del concurs l' import de la fiança.

La fiança es constituirà en efectiu o per aval bancari realitzable a satisfacció de l'empresa

contractant. En el cas que l'aval bancari sigui efectuat per diversos bancs, tots ells queden

obligats solidàriament amb l'empresa contractant i amb renúncia expressa als beneficis de

divisió i exclusió. El model d'aval bancari, el facilitarà l'empresa contractant, havent

d'ajustar obligatòriament el contractista a aquest model.

La fiança, tindrà caràcter irrevocable des del moment de la signatura del contracte, fins a la

liquidació final de les obres i es retornarà un cop realitzada aquesta.

La fiança retinguda serà retornada al contractista en un termini no superior a trenta dies

una vegada signada l'acta de recepció definitiva.


109

5.1.11.3. Fons de garantia Independentment d'aquesta fiança, l'empresa contractant retindrà el 5 % de les

certificacions mensuals, les quals s'aniran acumulant fins a constituir un fons de garantia.

Aquest fons de garantia respondrà dels defectes d'execució o de la mala qualitat dels

materials subministrats pel contractista, podent l'empresa contractant realitzar amb càrrec

en aquest compte les reparacions pertinents, en cas que el contractista no executés per la

seva part i càrrec aquesta reparació.

Aquest fons de garantia es retornarà, una vegada deduïts els impostos a que pogués donar

assolir el paràgraf anterior, a la recepció definitiva de les obres.

5.1.12. INTERPRETACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

La interpretació tècnica dels documents del projecte, correspon al tècnic director. El

contractista està obligat a sotmetre a aquest, qualsevol dubte, aclariment o contradicció que

sorgeixi durant l'execució de l'obra per causa del projecte, o circumstàncies alienes, sempre

amb la suficient antelació en funció de la importància de l'assumpte.

El contractista es farà responsable de qualsevol error en l'execució motivat per l'omissió

d'aquesta obligació i conseqüentment haurà de refer a càrrec seu els treballs que

corresponguin a la correcta interpretació del projecte.

El contractista, està obligat a realitzar tot quan sigui necessari per a la bona execució de

l'obra, encara que no quedi expressat explícitament en el plec de condicions o en els

documents del projecte.

El contractista notificarà per escrit o personalment de forma directa al tècnic director i amb

suficient antelació les dates on quedessin llistes per a inspecció, cadascuna de les parts de

l'obra per les que s'han indicat la necessitat o conveniència de la mateixa o per a aquelles

que , totalment o parcialment hagin de quedar ocultes posteriorment. De les unitats d'obra

que s'hagin de de quedar ocultes, es prendran abans de produir-se, les dades necessàries per

al seu mesurament, als efectes de liquidació i que siguin subscrites pel tècnic director de

trobar correctes. Si no es compleix aquest requisit, la liquidació es realçarà en base a les

dades o criteris de mesurament aportats per aquest.

5.1.13. OBRES COMPLEMENTARIES El contractista, té obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguin

indispensables per executar qualsevol de les unitats d'obra especificades en qualsevol dels

documents del projecte, sense variació de l' import contractat


110

5.1.14. MODIFICACIONS El contractista, té obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguin

indispensables per executar qualsevol de les unitats d'obra especificades en qualsevol dels

documents del projecte, encara que en ell no figurin explícitament esmentades aquestes

obres complementàries. Tot el nomenat, sense variació de l' import contractat.

El contractista, també podrà introduir les modificacions que produeixin augment o

disminució i una supressió de les unitats d'obra marcades en el pressupost, o substitució

d'una classe de fàbrica per una altra, sempre que aquesta sigui de les compreses en el

contracte.

Quan es tracti d'aclarir o interpretar preceptes dels plecs de condicions o indicacions dels

plànols, les ordres o instruccions es comunicaran exclusivament per escrit al contractista,

estant obligat aquest a la vegada a retornar una còpia subscrivint amb la seva signatura la

recepció de la notificació .

Totes aquestes modificacions serà obligatòries per al contractista i sempre que als preus del

contracte, sense posteriors omissions, no alterin el pressupost total de l'execució material

contractat en més d'un 35 %, tant per excés com per defecte, el contractista no tindrà dret a

cap variació en els preus ni a la indemnització de cap classe.

Si la quantia total de la certificació final, corresponent a l'obra executada pel contractista,

és a conseqüència de les modificacions del projecte, inferior al pressupost total d'execució

material del contracte en un percentatge superior al 35 %, el contractista tindrà dret a

indemnitzacions .

Per a fixar la quantia, el contractista haurà de presentar a l'empresa contractant en el

termini màxim de dos mesos a partir de la data d'aquesta certificació final, una petició

d'indemnització amb les justificacions necessaris a causa dels possibles augments de les

despeses generals i insuficient amortització d'equips i instal·lacions, i en què es valori el

prejudici que li resulti de les modificacions introduïdes en les previsions del projecte. En

efectuar aquesta valoració, el contractista haurà de tenir en consideració que el primer 35%

de reducció no tindrà repercussió per a aquests efectes.

Corresponent a l'obra executada pel contractista, fos, a causa de les modificacions del

projecte, superior al pressupost total d'execució material del contracte suposin una reducció

apreciable en les unitats d'obra contractades. Obra defectuosa.

Quan el contractista trobi qualsevol unitat d'obra que no s'ajusti al que especifica el

projecte o en el present plec de condicions, el tècnic director podrà acceptar-lo o rebutjar-

lo. En el primer cas, aquest fixarà el preu que cregui just amb les variacions i ajustaments

que convinguin necessaris, estant el contractista obligat a acceptar aquesta valoració, en un

altre cas, es reconstruirà sota pagament del contractista la part mal executada sense que

això sigui motiu de reclamació econòmica o d’ampliació del plaç d’execució.


111

5.1.15. MITJANS AUXILIARS

Seran a càrrec del contractista tots els mitjans i màquines auxiliars que siguin necessaris

per a l'execució de les obres. En la utilització dels mateixos serà obligatori el compliment

de tots els reglaments de seguretat en el treball vigent i utilitzar els mitjans de protecció

dels seus operaris

5.1.16. DESPESES GENERALS A CARREC DEL CONTRACTISTA S'inclouran en aquest apartat tots aquests despeses referides a modificacions en l'execució

a causa de defectes, assajos de materials que s'hagin de realitzar, construccions auxiliars,

infraestructures de suport, zones de servei, senyalització, proteccions de la via pública i

dels vianants, proteccions dels materials i treballadors, tasques de modificació provisional

de serveis principals, així com instal·lacions provisionals, eines de neteja i qualsevol altre

element relacionat amb el nomenat en el present plec de condicions.

Aniran també a càrrec del contractista, tots els gats relacionats amb l'adquisició de serveis

provisionals requerits per a l'execució de les obres, tal com subministrament d'aigua,

energia elèctrica i / o altres serveis requerits.

Totes les despeses relacionades amb la retirada de runa o materials inservibles o altres que

per exigència de les ordenances municipals sobre reglamentació vigent s'hagin de realitzar,

aniran a càrrec del contractista.

La correcció de les deficiències observades en els assaigs, així com les despeses derivades

de possibles avaries, accidents o danys que es produeixin durant les proves, reparació i

conservació de les obres durant el termini de garantia, seran a càrrec del contractista.

Qualsevol despesa de mà d'obra, materials o altres, requerits per a la liquidació de les

obres, aniran a càrrec del contractista. Les actes notarials que necessiten ser aixecades, així

com la retirada de tots els materials utilitzats en els treballs aniran a càrrec del contractista.

5.1.17. DESPESES GENERALS A CÀRREC DEL CONTRACTANT L'empresa contractant, abonarà les despeses originades per la inspecció de les obres del

personal de l'empresa contractada a aquest efecte, la comprovació o revisió de les

certificacions, la presa de mostres i els assaigs de laboratori per a la comprovació periòdica

de qualitat de materials i obres realitzades, a excepció del que expressat en apartats

anteriors d'aquest plec de condicions.

No s'inclouran els mitjans de locomoció a utilitzar en càrregues i descàrregues de

materials.


112

L'empresa contractant càrrec de les despeses de primera instal·lació, conservació i

manteniment d'oficines d'obra, residències de treballadors si és el cas, farmacioles de

primers auxilis i qualsevol altra edificació propietat de l'empresa contractant i utilitzats pel

personal actiu en l'obra que formi part de l' esmentada empresa contractant. Les despeses

d'empreses de vigilància, així com dels servei auxiliars requerits a aquest efecte, seran a

càrrec del contractant.

5.2. CONDICIONS ECONOMIQUES I LEGALS 5.2.1. PRINCIPI GENERAL Tots els que intervenen en el procés de construcció té dret a percebre puntualment les

quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions

contractualment establertes

La propietat, el contractista i, si s'escau, els tècnics poden exigir -se recíprocament les

garanties adequades al compliment puntual de les obligacions de hauràs.

5.2.2. FIANÇES 5.2.2.1. Quantitat de fiança El contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que

estipuli:

Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per

100 del preu total de contracte

Mitjançant retenció a les certificacions parcials o hauràs a compte en la mateixa

proporció

5.2.2.2. fiança provisional

El contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà

de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el

plec de condicions particulars del projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, si no, el

seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació

de l'obra, fiança que pot constituir -se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat

anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el plec

de condicions particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui

comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de

hauràs o rebut que acrediti la constitució de la fiança a què es refereix el mateix paràgraf.

L’ incompliment d'aquest requisit donarà lloc a que es declari nul l'adjudicació, i

l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.


113

5.2.2.3. Execució de treballs con càrrec de la fiança

Si el contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en

les condicions contractades, l'arquitecte -director, en nom i representació del propietari, els

ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar directament per administració, abonant el

seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el

propietari, en el cas que l' import de la fiança no fos suficient per cobrir l' import de les

despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció.

5.2.2.4. Devolució de la fiança La fiança retinguda serà retornada al contractista en un termini que no excedeixi trenta dies

un cop signada l'acta de recepció definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el

contractista li acrediti la liquidació i el saldo dels seus deutes causats per l'execució de

l'obra, tal com els salaris, subministraments, subcontractes. Si la propietat, amb la

conformitat de l'arquitecte director, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el

contractista a que li sigui retornada al part proporcional de la fiança.

5.2.3. PREUS 5.2.3.1. Preus unitaris El càlcul dels preus de les diferents unitats d'obra és el resultat es sumar els costos directes,

els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideren costos directes:

La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin

directament en l'execució de la unitat d'obra.

Els materials, els preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat que es

tracti o que siguin necessaris per executar

Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció

d'accidents i malalties professionals

Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o

funcionament de la maquinària i instal.lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra.

Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal.lacions, sistemes i

equips anteriorment citats.


114

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses d 'instal il·lació de oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de

magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., Els del

personal tècnic i administratiu i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifra en un

percentatge dels costos directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrrega fiscals i taxes de

l'administració, legalment establertes.

Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els

contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 % i

un 17 %).

5.2.3.2. Preu de contracte El preu de contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les despeses generals i el

benefici industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no integra el preu. En el cas que

els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura,

s'entén per preu de contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, és a dir, el preu

d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de

benefici industrial de contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 %, llevat que

en les condicions particulars s'estableixi un altre diferent.

5.2.3.3. Preus contradictoris Es produiran preus contradictoris només quan la propietat mitjançant l'arquitecte decideixi

introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan faci afrontar alguna

circumstància imprevista.

El contractista està obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà

contradictòriament entre l'arquitecte i el contractista abans de començar l'execució dels

treballs i en el termini que determini el plec de condicions particulars. Si subsisteix la

diferència s'acudirà, en primer lloc, i concepte més anàleg dins del quadre de preus del

projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi hagués es referiran sempre als preus unitaris de la data del

contracte.


115

5.2.3.4. Reclamacions de augment de preus per causes diverses Si el contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o

observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels

preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució

de la sobres (amb referència a facultatives).

5.2.3.5. Formes tradicionals de medi o aplicar los preus

En cap cas podrà al·legar el contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació

dels preus o de la forma de mesura de les unitats d'obra executades, es respectarà allò

previst en primer lloc, en el plec general de condicions tècniques, i en segon lloc, al plec

general de condicions particulars.

5.2.3.6. Formes tradicionals de revisar los preus contractats Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus com a i

increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per fer l'acord amb el calendari, a

un import superior al tres per 100 (3%) de l' import total del pressupost de contracte.

En cas de produir variacions en alça superiors a aquests percentatges, s'efectuarà la revisió

corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el plec de condicions particulars,

percebent el contractista la diferència en més que resulti per la variació de l 'IPC superior al

3 per 100 ( 3%).

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el

calendari de l'oferta.

5.2.3.7. Emmagatzematge de materials El contractista està obligat a fer els emmagatzematges de materials o aparells d'obra que la

Propietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel propietari són, de l'exclusiva

propietat d'aquest, de la seva cura i conservació serà responsable el contractista


116

5.2.4. OBRES PER ADMINISTRACIÓ Obres per administració, són aquelles en què les gestions que calguin per a la seva

realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant

seu o bé mitjançant un constructor.

Obres per administració directa, són aquelles en què el propietari per si mateix o

mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix arquitecte -director, autoritzat

expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució

de l'obra, adquirint els materials, contractant el seu transport a l'obra i, en definitiva,

intervenint directament en totes les operacions necessàries perquè el personal i els obrers

contractats per ell puguin realitzar-la, en aquestes obres el constructor, si ho fos, o

l'encarregat de la seva realització , és un simple dependent del propietari, ja sigui com

empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que es reuneix, per tant, la doble

personalitat de propietat i Contractista.

Obres per administració delegada o indirecta, és aquella en què convenen un propietari i un

constructor perquè aquest últim, per compte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les

gestions i els treballs que calguin i es convinguin.

5.2.5. LIQUIDACIÓ PER OBRES PER ADMINISTRACIÓ. Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta,

regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "condicions particulars

d'índole econòmica" vigents en l'obra, en cas que no n'hi ha, les despeses d'administració

les presentarà el constructor al propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en

l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per

l'aparellador o arquitecte tècnic:

a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que

justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra.

b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que està establert en la legislació

vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i si

categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels

encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats,

guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual

corresponguin les nòmines que es presentin.

c) Les fa factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada de

runa.

d) Els rebuts de llicències, impostos i turons càrrecs inherents a l'obra que hagin pagat o en

la gestió de la qual hagi intervingut el constructor, ja que el seu abonament és sempre a

compte del propietari.


117

A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o hauràs de la qual

hagin intervingut el constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per

cent (15%), entenent que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de

seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al constructor els

treballs per administració que realitzi el benefici industrial del mateix.

5.2.6. VALORACIÓ I ABONAMNET DELS TREBALLADORS Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el plec

particular de condicions econòmiques es preceptiu una altra cosa, l'abonament dels treballs

s'efectuaran així:

1. Tipus dir o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de

l'adjudicació, disminuïda en el cas a el import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2.Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat per

endavant, podent variar només el nom d'unitats executades.

Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu

invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al contractista el import de

les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que

constitueixen el projecte , els quals serviran de base per al mesurament i valoració de les

diverses unitats.

3.Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials

S'abonarà al contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4. Per llistes de jornals i rebuts de material autoritzats en la forma que el present "plec

general de condicions econòmiques" determina.

5. Per hores de treball, executant en les condicions determinades en el contracte.


118

5.2.7. PAGAMENTS El propietari pagarà en els terminis prèviament establerts.

L' import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra

conformades per l'arquitecte -director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments

Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat

treballs, per al seu abonament de procedirà així:

1. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el projecte i, sense causa justificada,

no s'haguessin realitzat pel contractista en el seu temps, i l'arquitecte- director exigís la

seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el

pressupost i abonats d'acord amb el que s'establirà en els "plecs particulars" o en el seu

defecte en els generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època

de la seva realització, en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2. Si s'han realitzat treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús

de l'edifici, pel fet que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel propietari, es

valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordat

3. Si s'han realitzat treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de

la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al

contractista.

5.2.8. DEMORA DELS PAGAMENTS

La indemnització per retard en la finalització s'establirà en un tant per mil de el import total

dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia de

finalització fixat en el calendari d'obra.

Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de la fi d'aquest termini d'un mes sense

realitzar aquest pagament, tindrà dret el contractista a la resolució del contracte, procedint

a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats,

sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no

excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada.

Malgrat l’expressa’t anteriorment, es rebutjarà tota sol·licitud de resolució del contracte

fundat en la demora, quan el contractista no justifiqui que en la data de l' esmentada

sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de

pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.


119

5.2.9. VARIS 5.2.9.1. Segur de les obres El contractista està obligat a assegurar l'obra contractada durant el temps que duri la seva

execució fins la recepció definitiva, la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment

amb el valor que tinguin per contracta els objectes assegurats. El import abonat per la

societat asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del propietari,

perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, la mesura que aquesta es

vagi fent.

El reintegrament d'aquesta quantitat al contractista es farà per certificacions, com la resta

de treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del contractista, fet en

document públic, el propietari podrà disposar d'aquest impost per menesters diferents del

de reconstrucció de la part sinistrada, la infracció del que anteriorment s'ha exposat serà

motiu suficient perquè el contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança,

abonament complet de les despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització

equivalent a l' import dels danys causats al contractista pel sinistre i que no se li hagi

abonat, però només en proporció equivalent a allò que representa la indemnització abonada

per la companyia asseguradora, respecte a el import dels danys causats pel sinistre, que

seran taxats amb aquesta finalitat per l'arquitecte -director.

En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part de la instal lació que hagi

de ser assegurada i la seva quantia, i si no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de

comprendre tota la part de la instal·lació afectada per l'obra.

Els riscos assegurats i les condicions que figuren en la pòlissa o pòlisses d'assegurances,

els posarà el contractista, abans de contractar-los, en coneixement del propietari, amb

l'objecte d'obtenir d'aquest la seva prèvia conformitat


120

5.3. CONDICIONS FACULTATIVES 5.3.1. DIRECCIÓ

La direcció del muntatge, serà responsable en tot moment del personal al seu càrrec,

vetllant pel bon funcionament i correcta execució de les obres així com tot relacionat amb

elles.

5.3.2. CONTROL EN LA QUALITAT DE RECEPCIÓ

S'han d'establir els controls necessaris perquè l'obra en la seva execució compleixi tots els

requisits especificats en el present plec de condicions.

5.3.3. REALITZACIÓ El personal encarregat de la instal·lació, haurà de tenir la categoria professional requerida

per dur a terme la instal·lació, segons la normativa vigent.

La realització del muntatge s'ha de fer tal com s'indica en els plànols d'aquest projecte, si a

judici del tècnic director fos necessari realitzar qualsevol modificació, s'haurà de redactar i

passaria a formar part integrant del projecte primitiu.

Durant l'obra o un cop finalitzada aquesta, el tècnic director d'obra podrà verificar que els

treballs realitzats estiguin d'acord amb el projecte i especificacions de qualitat de la

instal·lació.

Un cop finalitzats els treballs, el contractista haurà de demanar la recepció del treball, on

s'inclourà la mesura de la conductivitat de la presa de terra i les proves d'aïllament dels

conductors.

A la conclusió del treball, es realitzaran els plànols de final d'obra, els quals es lliuraran

immediatament després del final dels treballs i donen figuraran els detalls singulars que

s'haguessin posat de manifest durant l'execució de la mateixa.


121

5.3.4. MATERIALS Tots els materials utilitzats hauran de complir les condicions mecàniques, físiques i

químiques necessàries a judici del director tècnic, el qual es reserva el dret d'ordenar retirar

o reemplaçar, si a judici propi perjudiquen cap manera, qualsevol mesura de seguretat de

voltatge.

5.3.5. AJUSTS I PROBES DE FUNCIONAMENT L'execució es durà a terme segons totes les condicions especificades en aquesta secció del

projecte, del tècnic director d'obra. Les obres, no es donaran per acabada fins haver ajustat

tots els elements de la instal·lació per tal d'obtenir un rendiment i característiques de

funcionament adequat.

5.4. CONDICIONS TÈCNIQUES No es procedirà a la utilització de materials sense que aquests siguin examinats i acceptats

en els terminis que pre inscriuen les respectives condicions estipulades per cada tipus de

material en el plec de condicions

5.4.1. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 5.4.1.1. Emplaçament La ubicació del centre de transformació és la més idònia per assegurar bones condicions

d'explotació i manteniment del recinte. L'accés es farà sempre des de la via pública i

permetrà l'estesa de totes les canalitzacions subterrànies previstes. El nivell mínim de

solera quedarà obligatòriament com a mínim 30 cm per sobre del nivell freàtic més alt.


122

5.4.1.2. Accessos

Es podrà accedir directament i de forma permanent des de la via pública i permetrà la lliure

entrada de personal i material. Es deixarà pas lliure permanent per als equips d'emergència

fins i tot amb les portes del centre de transformació obertes.

El sòl per on s'ha de desplaçar el transformador per al seu emplaçament definitiu haurà de

suportar una càrrega rodant de 4.000 daN suportada sobre quatre rodes equidistants. Els

accessos i ventilacions compliran les distàncies reglamentàries i condicions de seguretat

indicades en la NBE-CPI96 i la ITC MIE-RAT 14.

5.4.1.3. Criteris constructius Els elements delimitadors del centre de transformació així com els elements estructurals en

el seu interior tindran una resistència al foc mínima RF240 i els materials constructius del

revestiment interior seran de la classe M0.

S’instal·larà una capa impermeabilitzant exterior que impedeixi la filtració d'humitats. No

contindrà en el seu interior canalitzacions alienes a les de la companyia elèctrica.

Els paraments verticals interiors estaran recoberts amb morter de ciment fins a una alçada

de 1,5 metres i acabats amb pintura plàstica de color blanc.

Es protegiran els elements metàl·lics contra oxidació. Els cables entraran al CT a través de

canalitzacions que arribin fins a les cel amb quadres corresponents. El radi de curvatura de

qualsevol conductor no serà mai inferior a 0,60 metres. Les canalitzacions tindran un

lleuger pendent descendent cap a l'exterior del 2%.

L'acabat final serà tal que integri al centre de transformació en l'entorn on s'ubica.

5.4.1.4. Insonorització, medis antibrivatoris i anti radiació electromagnètica Es preveuran sistemes d'insonorització per tal d'evitar la transmissió de vibracions

molestes. Les mesures poden ser la col·locació de pantalles o revestiments murals o bé

combinació dels dos. Les pantalles seran de materials auto extingibles i no propagadors de

flama.

Els materials fono absorbents i la protecció contra radiacions electromagnètiques estan

determinades pels nivells d'emissió predeterminats i s'establirà la solució constructiva

d'acord amb les prescripcions de l'empresa subministradora.


123

5.4.1.5. Portes i tapes d’accés Les portes obriran cap a l'exterior i s'hauran de abatre sobre el parament, les sortints es

reduiran al mínim.

La fusteria i serralleria seran metàl·liques amb solidesa per tal de garantir la

inaccessibilitat. El grau mínim de protecció serà IP 23.

Les dimensions de les portes d'accés seran les adequades per permetre el pas. Les

dimensions de les portes d'accés a la sala de cel permetrà el pas de les cel de mitja tensió.

5.4.1.6. Reixes de vent il· lació

Es disposarà d'un sistema de reixes de impedeixi l'entrada d'aigua i petits animals. La

ventilació del centre de transformació es calcula per tal d'evacuar la calor produïda en el

seu interior. Les reixes de ventilació estaran inserides a les portes d'accés i estaran

constituïdes per un marc i un sistema de làmines que impedeixi la introducció d'objectes.

5.4.1.7. Pantalles de protecció El compartiment d'ubicació del transformador estarà protegit per tal d'impedir el contacte

accidental de les persones amb parts en tensió, mitjançant pantalles massisses metàl·liques

desmuntables amb un Grau de protecció mínim IP 20 les quals disposaran d'una mira

transparent de 400 x 200 mm situada a 1,5 metres del sòl. Les pantalles i els suports es

connectaran a terra.

5.4.1.8. Aparament de A.T

El aparellatge de M.T deurà complir les següents condicions tècniques:

Tensió assignada 36 kV

Intensitat nominal 630 A

Intensitat eficaç permanent de curtcircuit

trifàsic duran 1 segon 16/20 kA

Tensió suportada al xoc 170 kV

Tensió suportada a 50 Hz / 1 min 70 kV


124

5.4.1.9. Materials

En qualsevol cas el material a utilitzar deurà trobar-se entre els acceptats per la companyia

elèctrica. Tots els elements de maniobra seran de tall tripolar amb comandament mecànic o

per manovella, procurant que el seu accionament sigui sempre frontal.

5.4.1.10. Seccionadors Seran del tipus interior, tripolar, prevists per a 400 A, com a mínim, com a sistema de

doble filament de contacte lineal, sobre aïlladors de porcellana “rizada” i muntats sobre

xassís de acer lamina’t i tractat contra la oxidació, dotats de comandament manual.

5.4.1.11. Interruptors El interruptor general serà tripolar i automàtic de tipus interior en SF6, de tall en carrega,

previst per a 400 A, com a mínim.

5.4.1.12. Transformadors El transformador de potència serà trifàsic de 630 kVA, Ucc 4,5 %, i la relació de

transformació serà de 27500/ 400-230 V., Connexió de Dyn 11, refrigerat en silicona estarà

dotat de rodes de transport orientables fixades pel seu transport , borns de post a terra,

commutador de tensió, 2,5 %; 5 %; 7,5 %; 10% en el costat primari mitjançant ponts

cargolats i sistemes detecció de temperatura.


125

5.4.1.13. Equips de mesura

Per al equip de mesura es disposarà de transformadors de tipus interior, de aïllament

segons especificacions NI 72.50.01 i UNE 21.088, de classe 0,5 i prevists per a una tensió

nominal de 25 kV amb una potència de precisió de 50 VA. los de tensió i 15 VA. de

intensitat

Els transformadors de tensió tindran una relació de transformació segons el informe de la

distribuïdora amb els dos polos aïllats.

Els transformadors de intensitat tindran una relació de transformació segons el informe de

la distribuïdora, amb una intensitat límit tèrmica de 200 Ip.

5.4.1.14. Compartiment del joc de barres de M.T

Es compondrà de tres barres aïllades de coure comunicada amb rosques Allen de mètrica 8.

El parell és de 2,8 mdaN.

5.4.1.15. Compartiment de comandament de mitja tensió

Es podrà connectar cables unipolars d'aïllament sec. Les extremitats dels cables seran

simplificades per a cables secs.


126

5.4.2. NORMES DE EXECUCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ.

5.4.2.1. Post a servei 1. És connectarà primer els seccionadors de alta, començant per el del centre, i a

continuació el interruptor de alta, deixant el transformador en buit. Desprès és

connectarà l’interruptor generals de baixa, procedint per últim terme les maniobres de

ret de baixa tensió.

2. Al posar en servei una de les línies si es disparés alguna de les línies o hi hagués fusió

de cartutxos, abans de connectar-la de nou, es mirarà detalladament la línia i les

instal·lacions, i si s’observa alguna irregularitat, és tindrà que avisar immediatament a la

empresa subministradora d’energia elèctrica.

5.4.2.2. Separació de serveis

1. És procedirà en ordre invers per a determinar, sigui desconnectant la ret de baixa tensió

i separant desprès del interruptor d’alta i seccionadors.

2. Si el interruptor es automàtic, els seus relés deuen regular-se per dispar instantani amb

sobre carrega proporcionada a la potencia del transformador i segons la situació de la

instal·lació.

5.4.2.3. Post a terra

Sistema de terra en el centre de transformació

És col·locaran dos sistemes de terra, un per al neutre del transformador ( terra servei), amb

cable aïllat de 50 mm2., Cu., i altres per tots els farratges ( terra de protecció) i parts

metàl·liques del centre de transformació amb cable Cu, nu de 50 mm2.

Cada un dels circuits de terres contenen tres piques de terra de 2m de longitud, de 14 mm

de diàmetre sent aquestes de coure. La profunditat a la que se ha clavat les piques es de 0,5

tenint per lo tant la punta de la pica al nivell de 2,5 metres baix la rasant del carrer.

És situaran les piques de cada sistema a una distancia mínima de 14 metres una de l’altra i

obtindrem una resistència òhmica menor de 6 ohms -per al terra neutre- i menor de 5 ohms

per la terra dels farratges.


127

Terra de protecció de farratges

Al llarg de les gàbies i en la part posterior inferior, és disposarà de un circuit col·lector de

post a terra, d’acord amb la norma UNE-20.099, apartat 20. Aquest col·lector estarà

constituït per una platina de coure de secció 30 x 3 mm., directament ancorat a la pròpia

estructura de les respectives cel·les.

La continuïtat de la terra es aconsegueix mitjançant una soldadura i per als components

cargolats per mig de uns cargols especials que fresin la pintura.

El aparellatge i les parts mòbils, tals com les portes, es connecten a terra mitjançant trenes

flexibles de cu de 35 mm ., de tal manera que totes les parts mecàniques que no formen

part del circuit principal estan eficaçment unides al col·lector de terra, el qual pot ser

còmodament connexionat a la ret de terra exterior.

El forjat és realitza amb mallat electrosoldat de 5 mm2., deixant els extrems de cada canto

connectats a les diferents piques de tal forma que el potencial en qualsevol punt sigui el

mateix.

És cuidarà la connexió dels conductors de protecció amb la seva mateixa condició, amb el

referent a la seva penetració al sòl.

Els conductors de enllaç amb els diversos punts de post a terra , línies principals de terra i

les seves derivacions seran de 50 mm² de secció.

Els punts de post a terra tindran els dispositius de connexió ( regletes, borns, etc.) de forma

que al realitzar els mesuraments de les resistències de terra, pot separar-se la línia principal

de terra de l’elèctrode, utilitzant per això la ferramenta apropiada.

D’acord amb la MIE RAT 13, sobre les instal·lacions de Post a Terra, quan la consecució

dels valors de la resistivitat del terreny, de la corrent de la post a terra, o del temps de

eliminació de la falta, no sigui possible o resulti econòmicament desproporcionada

mantenir els valors de les tensions aplicades de pas i contacte dins dels límits fixats en els

apartats anteriors, deuran recórrer a la ocupació de mesures addicionals de seguretat a fi de

reduir els riscs a les persones i els bens, com les següents.

Fer inaccessible les zones perilloses

Posar sòls que aïllen de terra les zones de servei.

Aïllar empunyadures de comandaments que s’hagin de tocar.

Establir connexions equipotencials entre les zones de servei i elements conductors

accessibles a la mateixa.

Aïllar els conductors de terra en la seua entrada al terreny.

Terra de servei de neutre.


128

La instal·lació és realitzarà segons les instruccions contingudes en la MIE-RAT 13. Per a

la Post a Terra del neutre del transformador, és disposarà de una toma totalment

independent del rest de la instal·lació.

Tots els farratges de la instal·lació (cabines, etc..) aniran connectats a un altre circuit de

terra independentment del anterior.

5.4.3. PROBES REGLAMENTARIES 5.4.3.1. Assaigs a cel· les

Les probes i assaigs a que seran sotmeses les cel·les una vegada acabada la seva fabricació

seran les següents.

a) Proba d’operació mecànica.

És realitzen probes de funcionament mecànic sense tensió en el circuit principal dels

interruptors, seccionats i a més aparells, així com tots els elements mòbils i enclavaments.

És provarà cinc vegades amb els mateixos sentits.

b) Proba de dispositius auxiliars, hidràulics, neumàtics i elèctrics

És realitzaran probes sobre elements que tenen una determinada seqüència de operació. És

provarà cinc vegades cada sistema.

c) Verificació de cablejat

El cablejat serà verificat d’acord amb els esquemes elèctrics

d) Assaig a freqüència industrial.

És sotmetrà el circuit principal de la tensió de freqüència industrial especificada en la

columna 4 de la taula II de la norma UNE-20.099 durant un minut. El procediment queda

especificat en el punt 24.4 de dita norma.

e) Assaig dielèctric de circuits auxiliars i de control

Aquest assaig és realitzarà sobre els circuits de control i es farà d’acord amb el punt 24.5

de la norma UNE-20.099.


129

f) Assaig a ona de xoc 1,2/ 50 u SEG.

És disposa el protocol de probes realitzades a la tensió (1,2/ 50 u s ) especificada en la

columna 2 de la taula II de la norma UNE-20.099. El procediment del assaig és realitzarà

segons la especificació en el punt 24.3 de dita norma.

g) Verificació del grau de protecció

El grau de protecció serà verificat d’acord amb el punt 30.1 de la norma UNE-20.099

5.4.3.2. Probes reglamentaries

Una vegada acabada la realització de la instal·lació, és realitzaran algunes probes que es

consideren precises, tant en quant a mesures dels valors de la resistència a terra, com de

aïllament , conductors, connexions, etc..


130

5.4.4. CONDICIONS D’ÚS, MANTENIMENT DE SEGURETAT 5.4.4.1. Prevencions generals.

1. Queda determinada prohibida la entrada en la local d’aquesta estació a tota persona

aliena al servei i sempre que el encarregat del mateix es absent, deurà deixar-ho tancat

amb clau.

2. Es posarà a un lloc visible del local i a la seva entrada plaques d’avís de “perill de

mort”.

3. Amb el interior del local no haurà més objectes que els destinats al servei de la estació

de transformació, com banqueta, pertiga, comandaments, etc..

4. No està permès fumar ni encendre llumins ni ninguna altra classe de combustible en el

interior del local de la estació de transformació i en el cas del incendi no es farà servir

en ningun cas aigua.

5. No és deu tocar ninguna part de la instal·lació en tensió, encara que aquesta estigui

aïllada.

6. Totes les maniobres deuen efectuar-se convenientment, col·locant sobre la banqueta i

utilització de pèrtigues i palanques d’accionament.

7. Amb el lloc visible estaran col·locades les instruccions relatives al socors que deuen

prestar-se en els accidents causats per la electricitat, devent estar el personal instruït, per

aplicar-les en cas necessari. També s’ha de ficar a un lloc visible el present reglament i

un esquema de connexions que la instal·lació, aprovada per la Conselleria de la

indústria a la que en el cas de introduir alguna modificació en aquesta estació, és

passarà avís per la seva inspecció i aprovació.

8. Neteja de aparells:

a. Al fi de assegurar un bon contacte en les mordasses dels fusibles i les fulles dels

interruptors així com en els borns de fixació de les línies de alta i baixa tensió, la

neteja s’efectuarà amb la deguda freqüència. Si hagués de intervenir en la part de la

línia compresa entre la cel·la de la entrada i seccionador de energia elèctrica perquè

el tall de la corrent en la línia alimentadora, no començant els treballs sense la

conformitat d’aquells, que no restableixen el servei fins rebre, amb les necessàries

garanties, avís de que la línia alta es troba en les degudes per la seguretat de persones

i coses.

b. La neteja és farà sobre la banqueta, amb draps perfectament secs i molt atents al que

és necessari aïllament per garantir la seguretat a personal solament es aconsegueix

tenint la banqueta en perfectes condicions sense recolzar en ferro, altres metalls o

materials humits derivats a terra.


131

5.4.4.2. Prevencions especials 1. No és modificaran els fusibles i canviar s’utilitzaran materials de les mateixes

condicions de resistència i fusió.

2. No es deu passar de 60 º la temperatura del oli en els aparells que la tinguessin i quant

es precisa canviar-la o substituir-la s’utilitzarà oli de les degudes característiques i

qualitat.

3. Deuen humitejar amb freqüència les tomes de terra. És vigilarà el bon estat dels parells,

instal·lacions i els seus elements, i quan s’observa alguna raresa en el funcionament

d’aquesta estació transformadora es donarà compte de la companyia subministradora de

energia per corregir-la d’acord amb ella.


132

5.5. RED DE DISTRIBUCIÓ SUBTERRANIA DE M.T 5.5.1. ESTESA DE CABLES Quan es desplaci la bobina en terra fent rodar, cal vigilar que el sentit de rotació sigui el

que s'indica a la mateixa bobina, amb la finalitat d'evitar que s'afluixi el cable enrotllat en

aquesta.

La bobina no s'emmagatzemarà sobre sòls tous.

Abans de començar l'estesa del cable, s'estudiarà el punt més apropiat per a l'emplaçament

de la bobina, generalment per facilitar a la estesa: en el cas de sòls amb pendent sol ser

convenient el canalitzar costa avall.

S'ha d'evitar citar la bobina si hi ha molts passos entovats, procurant posar la bobina en la

part més allunyada d'aquests.

Per a la estesa, la bobina sempre estarà elevada i subjectada per una barra transversal i gats

hidràulics adequats al pes de la mateixa.

Els cables sempre seran desenrotllats i posats en el seu lloc amb la major atenció possible,

evitant la torsió, bucles i tenint en consideració que el radi de curvatura del cable serà

superior a 20 vegades el seu diàmetre, durant l'estesa i superior a 10 vegades el seu

diàmetre un cop instal·lat.

Si l'estesa es fa a mà, el nom d'operaris serà adequat i estaran distribuïts uniformement al

llarg de la rasa.

Si l'estesa pel contrari es realitza amb cabrestant, estirant l'extrem del cable al qual s'ha

d'adoptar un cap apropiada, l'esforç de tracció per mm ² de conductor no haurà de

sobrepassar l'indicat pel fabricant (mai serà superior a 4 kg / mm ²) en cables trifàsics de

coure i la meitat per a conductors d'alumini. El cabrestant haurà de constar obligatòriament

d'un dinamòmetre per a la mesura de l'esforç.

L'estesa, es realitzarà obligatòriament sobre rodets que puguin girar lleugerament i

construïts de manera que no puguin afectar els conductors.

Es col·locaran rodets cada 3 metres aproximadament en alineacions així com en totes les

corbes, canvis de direcció o punts amb arestes tallants de manera que el radi de curvatura

no sigui menor a 20 vegades el diàmetre del cable.


133

Durant l'estesa del cable s'han de prendre precaucions per evitar cops i cotes que deteriorin

l'aïllament dels conductors.

El cable sempre es desplaçarà lateralment a mà i només es podrà desenrotllar fora de la

rasa sota la supervisió del tècnic d'obra.

La rasa estarà coberta en tota la longitud d'una capa de 10 cm de sorra fina al fons, abans

d'iniciar l'estesa dels conductors. No es deixaran mai cables descoberts en una rasa oberta

sense haver-los cubeta abans amb 15 cm de sorra i planxes de PE. Els extrems dels cables

quedaran protegits.

Les rases una vegada obertes i abans d'iniciar l'estesa dels conductors, es recorreran amb

deteniment per tal de comprovar que no hi hagués restes de runa o altres elements en el

fons que puguin deteriorar els cables.

Els conductors es embridar cada dos metres aproximadament i es marcaran amb cintes

adhesives de colors diferents amb un codi de colors estipulat.

Quan el cable s'estengui a mà o amb cabrestant i dinamòmetres i s'hagi de entubar, es

facilitarà aquesta operació mitjançant una corda, unida a l'extremitat del cable, el qual

portarà incorporat un dispositiu per l'estirada i sempre vigilant l'esforç de tracció.

Es situarà un operari a cada boca del tub, per tal de guiar el cable i evitar el deteriorament

d'aquest o friccions en el tram de la cruïlla.

Els cables de baixa tensió unipolars d'un mateix circuit, passaran tots junts per un mateix

tub, deixant-los sense encintar dins d'aquest.

Mai es passaran dos circuits trifàsics de baix tensió per un mateix tub.

S'evitarà les canalitzacions amb grans trams entovats o en cas contrari, es faran arquetes

intermèdies.

Un cop estès el cable dins de tubs, es taparan amb morter aïllant o similar, per evitar la

inundació dels tubs o l'entrada de terres o altres elements.


134

5.5.2. TRAÇAT DE LÍNIES Les canalitzacions s'executaran en terrenys de domini públic, sota voreres o calçades,

evitant angles pronunciats i d'acord amb el projecte.

El traçat serà rectilini, paral·lel a les voreres i façanes, amb especial atenció per tal de no

afectar els fonaments d'aquests.

Abans d'iniciar els treballs, s'ha de marcar el paviment en les zones on s'obriran rases.

S'obriran cates de reconeixement abans d'iniciar l'obertura de les rases per tal de confirmar

o rectificar el traçat previst.

El radi mínim de curvatura de les rases, no podrà ser inferior a 10 vegades el diàmetre dels

cables que es vagin a instal lar en la posició definitiva i 20 vegades en l'estesa. Les rases es

faran verticals fins a la profunditat determinada.

S'eliminarà tota rugositat del fons que pogués afectar la coberta dels cables i s'estendrà una

capa de sorra fina de 10 cm per a llit dels cables.

Serà obligatori deixar un pas de 50 cm. Entre la rasa i les terres estretes, amb la finalitat de

facilitar la circulació del personal de l'obra i evitar caigudes de terres en la rasa.

5.5.3.OBERTURA DE LA RASA, DISPOSICIÓ DELS CONDUCTORS,

PROTECCIÓ I REPOSICIÓ DE LA RASA Abans de procedir a l'obertura de les rases, s'obriran cates de reconeixement per confirmar

o rectificar el traçat previst.

L'obertura de rasa amb mitjans mecànics es realitzarà en aquells punts i fases de

l'excavació en els que no suposi cap perill per als operaris ni per als serveis existents en la

seva utilització.

La maquinària a utilitzar serà l'adequada per als treballs a realitzar i la seva manipulació

serà per part de personal format per la seva utilització.

L'obertura de rasa manualment es realitzarà quan hi hagi perill d'afectar algun servei

existent. Les eines utilitzades seran manipulades per personal degudament format per a la

seva utilització.

Un cop es procedeixi a l'extracció de terres, s'ha de deixar una distància mínima de 50 cm

als costats de la rasa per tal d'evitar abocaments.

La rasa ha de quedar protegida per tanques o altres elements de protecció adequats per tal

d'assegurar el benestar de vianants i vehicles.


135

Els nous circuits, es faran sota vorera o calçada. El traçat serà rectilini, paral·lel en la seva

longitud a voreres. Hi ha un radi mínim de curvatura a preveure en les corbes que haurà de

ser major de 20 vegades el diàmetre del conductor.

La profunditat de la rasa per a línies de mitjana tensió instal·lades a vorera i segons

normativa de companyia és de 90 cm i de 110 cm per a les instal·lades a calçada o en

encreuaments de carrers.

En cas de tractar-se d'un gual de vehicles no pesants es protegirà el circuit mitjançant tub

sec d'adequada resistència mecànica (mirar apartat Proteccions), si es considera un gual de

vehicles pesants la cruïlla es realitzarà mitjançant tub de polietilè formigonat.

L'amplada variarà segons el nom de circuits instal·lats, en l'apartat de plànols s'adjunta un

seguit de croquis de rases tipus segons el nom de circuits instal·lats.

Si les condicions del terreny ho exigeix la rasa s'haurà de entubar per evitar la caiguda de

runes al fons. Abans de procedir a l'estesa s'ha de retirar tota la runa de l'extracció. Un cop

el fons de la res estigui completament net, es dipositarà un llit de sorra de 6 a 10 cm (sorra

de riu o similar, sense pedres amb arestes tallants).

La profunditat mínima del circuit de mitja tensió estès serà de 80 cm en la seva part més

alta i en les rases obertes en vorera i de 90 cm en la seva part més alta a la les rases obertes

en vorera i de 90 cm en la seva part més alta en les rases obertes en calçada o en

encreuaments de carrers.

En el cas del nou pla parcial i llevat que les indicacions de companyia siguin contràries, els

nous circuits s'han de instal lar en vorera, és a dir a una profunditat mínima de 80 cm.

Després d'estendre el conductor i encintar les fases cada 1,5 metres aproximadament, es

procedirà a estendre altre llit de sorra de protecció sobre el circuit d'un perillós de 24 cm

aproximadament, sobre el qual ja es procedirà a instal lar les proteccions amb planxes de

PE amb l'anagrama de l'empresa subministradora i on s'indiqui amb claredat l'existència de

cables elèctrics.


136

Els primers 30 cm per sobre de les planxes de polietilè es dipositarà terra exempta de runa,

omplint per capes de 15 cm i compactant mitjançant mitjans mecànics. Si fos necessari es

regaria el terreny per a una bona compactació.

Després d'omplir amb terres adequades hi ha una profunditat aproximada de 15 cm a nivell

de superfície, es farà la pertinent cinta d'atenció on s'indica l'existència de cables elèctrics.

És obligatòria la instal·lació d'una planxa de polietilè i d'una cinta d'atenció per a cada

circuit instal lat, d'una altra manera la companyia en virtut de propietària de la instal·lació

pot adoptar mesures al respecte (vegeu l'apartat Proteccions).

5.5.4. COBRIMENT DE RASES Per al emplenat de les rases, s'actuarà d'acord amb les prescripcions tècniques dels caps

d'obra de l'empresa subministradora i depenent de les runes extretes, es podrà exigir

l'adquisició de terres "noves" o bé autoritzar la reutilització de les terres de la pròpia

extracció.

El emplenat, s'ha de fer per capes de 15 cm de gruix amb compactació mecànica. En el

fons de la rasa, s'ha de dipositar una capa de sorra fina de 4 cm de gruix la qual cobrirà

l'ample total de la rasa.

El gruix mínim del llit en el fons de la rasa serà de 16 cm. S'utilitzarà sorra neta, exempta

de runa o substàncies orgàniques o particulars de terra, en cas necessari es netejarà i

s'efectuarà un calibratge de les terres.

Els primers 30 cm per sobre de la placa de PE, s'haurà d'omplir amb terres de nova

adquisició i lliure de runa.

Si cal, es regaran les diverses capes per tal d'aconseguir una major consistència del terreny.

Les runes de l'extracció es retiraran en un abocador on seran tractats convenientment


137

5.5.5. REPOSICIÓ DE PAVIMENTS Els paviments seran iguals als anteriors en l'obertura de la rasa. Els paviments es

reposessin d'acord amb les normes i disposicions dictades per l'empresa propietària dels

mateixos.

El paviment reposat haurà de seguir amb homogeneïtat a l'anterior. Tots els materials seran

de nova adquisició a excepció d'aquells paviments especials com empedrats, voreres de

granit o similars els quals es reinstal·laran amb cura de no afectar els elements.

5.5.6. BALLAT I SENYALITZACIÓ La zona de treball estarà convenientment tancada i disposarà de les senyalitzacions

necessàries i de la il il·luminació nocturna en color ambar o vermell.

El tancament haurà d'abastar tot element que alteri la superfície vial i serà continu en tot el

perímetre i amb tanques consistents i perfectament alineades, delimitant tots els espais

destinats a vianants, trànsit rodat i canalització. L'obra serà identificada mitjançant cartells

normalitzats per l'ajuntament.

S’instal·larà la senyalització vertical necessària per garantir la seguretat de vianants,

automobilistes i personal d'obra.

Els senyals de trànsit a disposar seran com a mínim, les exigides pel Codi de Circulació i

les Ordenances vigents.

5.5.7. DISTANCIES DE SEGURETAT REGLAMENTARIES. CREUAMENTS Les línies de MT segons normativa de companyia han de respectar unes distàncies

reglamentàries que es detallen a continuació:

Carrers i carreteres:

Els encreuaments, es realitzaran amb tubs formigonats en tota la longitud a una profunditat

mínima d'un metre i perpendicularment a l'eix vial. Els tubs seran els indicats en l'apartat

proteccions.

Cables d'energia elèctrica:

Entre cables de mitja tensió, la distància de l'encreuament serà de 20 cm. Amb cables de

baixa tensió serà de 25 cm.

Si hi ha algun enllaç, la distància de la cruïlla a aquest ha de ser d'un metre com a mínim.

En cas d'impossibilitat de complir les distàncies, l'últim cable estès es protegirà mitjançant

tubs de PE o divisòries de resistència adequada (maons massissos).


138

Cables de telecomunicacions:

La distància serà de 20 cm.

Si hi ha algun enllaç, la distància de la cruïlla a aquest ha de ser d'un metre com a mínim.

En cas d'impossibilitat de complir les distàncies, l'últim cable estès es protegirà mitjançant

tubs de PE o divisòries de resistència adequada (maons massissos).

Canalitzacions d'aigua i / o gas:

La distància serà de 20 cm.

No es pot creuar per la vertical de les juntes de les canalitzacions d'aigua i gas o dels

entroncaments de mitjana tensió.

En cas d'impossibilitat de complir les distàncies, l'últim cable s'ha de protegir mitjançant

tubs de polietilè o divisòries de resistència adequada (maons massissos).


139

5.5.8. DISTANCIES DE SEGURETAT REGLAMENTARIA. PROXIMITATS Clavegueram:

S'ha de procurar passar els cables d'energia elèctrica per sobre del clavegueram. No es pot

incidir en el seu interior, si no es pot es passarà per sota, disposant els cables amb una

protecció adequada resistència mecànica.

Connexions:

Cal mantenir una distància de 30 cm. En cas d'impossibilitat de complir les distàncies,

l'últim cable estès es protegirà mitjançant tubs de polietilè o divisòries de resistència

adequada (maons massissos).

L'entrada a connexions de servei de les instal·lacions, tant en baixa tensió, com en mitjana

tensió s'ha de taponar amb morter aïllant fins a aconseguir una estanquitat perfecta (per

evitar incidents en cas d'haver fuites de gas).

Dipòsits de carburant:

S'ha de disposar els cables sota tubs de resistència adequada ia una distància mínima de

1,20 metres del dipòsit. Els extrems sobrepassaran al dipòsit en dos metres per cada

extrema i es taparan per aconseguir l'estanquitat.

5.5.9. CONDUCTORS DE MITJA TENSIÓ

Els conductors utilitzats seran ternes de cables unipolars d'aïllament sec termo estable,

sèrie 18/30 kV de 1x400 mm ² d'alumini amb un nivell d’aïllament 70/170 kV coberta de

color vermell (UNESA 3305 C) fabricats per triple extrusió simultània.

Capa semi conductora interna: capa extorsionada de material conductor. La capa semi

conductora forma un cos únic amb aïllament i no se separa del mateix ni quan el conductor

se sotmet a traccions, constituint la veritable superfície equipotencial del conductor. Els

eventuals espais d'aire queden sota aquesta superfície equipotencial del conductor, fora de

l'acció del camp elèctric.

Aïllaments: la capa d'aïllament està realitzada a base de etilè -propileu (EPR). Les seves

característiques mecàniques, físiques i elèctriques, fan d'aquests materials un dels millors

aïllaments per a cables. El que més el distingeix és la seva resistència a l'envelliment

tèrmic i la seva resistència a les descàrregues parcials, factor influent en terrenys humits.

Capa semiconductor externa: capa extorsionada de material conductor separable en fred.

La pantalla està constituïda per una envoltant metàl·lica (cintes de coure, fils de coure,

etc.).


140

Aplicada sobre una capa conductora externa, la qual, al mateix temps, s'ha de situar sobre

l'aïllament amb el mateix propòsit per al que es col·loca la capa conductora interna sobre el

conductor, evitar que entre la pantalla i l'aïllament quedi una capa d'aire ionitzable i zones

d'alta sol·licitació elèctrica en l'aïllament.

Pantalla metàl·lica: formada per una corona de fils de coure de secció nominal de 16 mm ².

Les pantalles realitzen diferents funcions com confinar el camp elèctric a l'interior del

cable, aconseguir una distribució simètrica i radial de l'esforç elèctric a l'aïllament, limitar

la influència mútua entre cables elèctrics i evitar, o reduir el perill de electrocucions.

Coberta exterior: (Z1) X. La coberta exterior, de poliolefina termoplàstica, conjuga una

gran resistència i flexibilitat en fred, amb una elevada resistència a la deformació en calent

amb una elevada resistència a la ruptura a temperatura ambient, al mateix temps que a molt

alta resistència a la deformació. Les principals avantatges que presenta respecte als cables

convencionals:

- Major resistència a l'absorció d'aigua.

- Major resistència a la fricció i al abrasament.

- Major resistència als cops.

- Major resistència a la ruptura.

- Major facilitat d’instal·lació en trams tubulars.

- Major seguretat en el muntatge.

Característiques constructives:

-Secció nominal: 400 mm ² -

- Pes aproximat: 1930 kg / km

- Tensió nominal: 18/30 kV

- Tensió d'assaig a freqüència industrial: 70/170 kV

- Tensió d'assaig al xoc: 170 kV

- Resistència elèctrica a 20º C: 0,206 / km

- Capacitat: 0,183 F / km - Intensitat màxima instal·lació soterrada: 415 A


141

5.5.10. PROTECCIÓ CONTRA SOBRE INTENSITATS

S'utilitzaran interruptors automàtics associats a relés de protecció que estaran col·locats a

les capçaleres dels cables subterranis. Cal evitar que un cable en servei permanent tingui

sobrecàrrega superior al 25 % durant un màxim d'una hora i que l’ interval endavant entre

dues sobrecàrregues sigui inferior a 6 hores.

El límit establert per la companyia és de 100 sobrecàrregues màximes per any i de 500 en

la vida útil del conductor. Protecció contra defectes: Haurà d'estar protegit per les

proteccions, les quals garantiran que les possibles faltes afecten el conductor.

5.5.11. PROTECCIÓ DELS CIRCUITS

Planxes de polietilè:

Per protecció de cables enterrats, s'utilitzaran planxes de polietilè (PE) amb una densitat

específica mínima de 0,94 g / cm ³ o de polipropilè (PP) amb densitat específica mínima

d'1 g / cm ³.

Aquestes planxes permeten acoblar entre elles longitudinalment i transversalment.

Portaran les retolacions estampades:

Senyal d'advertència de risc elèctric tipus AE-10.

Inscripció: "ATENCIÓ! CABLES ELÈCTRICS ".

Marca anagrama del fabricant.

Any de fabricació (dues últimes xifres).

Les sigles i número següent: PPC ETU 0206.

Són de color groc S0580-Y10R segons UNE 48.103, i presenten una resistència a la tracció

mínima de 10 daN i una resistència a l'impacte de 50 J.

En els trams rectes, s'utilitzaran planxes d'un metre de longitud i per corbes s'utilitzaran

planxes de 0,5 metres de longitud.

Cinta d'atenció:

Les característiques tècniques de la cinta per a la senyalització del cable subterrani són les

següents:

Ample: 15 + / - 0,5 cm, gruix: 0,1 + / - 0,01 mm. Color (UNE-48.103): groc viu b-532,

impressió en negre indeleble, resistència a la tracció longitudinal mínima: 100 kg / cm ²,

resistència a la tracció transversal mínima: 80 kg / cm ².


142

Tubs de protecció:

Els tubs que s'utilitzen per a la protecció dels cables subterranis de mitja tensió a les

cruïlles de calçada i guals de vehicles seran tubs rígids de PE de doble paret, una interior

llisa i una exterior corrugada, i el diàmetre exterior de 160 mm.

Seran de color vermell, amb una resistència a la compressió superior a 450 N i un grau de

protecció xx9 segons UNE-20324. A la superfície exterior portaran marques indelebles

indicant: nom, marca, fabricant, designació, número de lot o les dues últimes xifres de

l'any de fabricació i la norma UNE EN 50086-2-4.

5.5.12. POST A TERRA

En baixa tensió, es realitza a través del conductor neutre. Es posaran a terra les caixes

generals de protecció que s’instal·lin.

En els centres de transformació de nova construcció on les terres són separades, la terra del

neutre ha de ser independent. S'utilitzarà cable aïllat (RV-0, 6 / 1 kV), entovat i

independent de la xarxa, amb seccions mínimes de coure de 50 mm ², unit a la platina del

neutre del quadre de baixa tensió.

El conductor de neutre a terra, es farà a profunditat mínima de 60 cm i poden ser utilitzades

alguna de les rases de baixa tensió.

El valor de resistència de la xarxa de baixa tensió, un cop connectades totes les posades a

terra, haurà de ser tal que no pugui provocar tensions superiors a 24 V en llocs humits, ni

superior a 50 V en la resta.

5.6. CERTIFICATS I DOCUMENTACIÓ És proporcionarà al titular, una copia de molts certificats i documents que hagin sigut

precís confeccionar, per els Organismes Oficials, relatius a la legalització de la instal·lació

del present projecte.

Sobre les portes de les cel·les que és disposarà de un esquema, format per places de metall

o plàstic.

Les cel·les portaran una placa de identificació en la que figuren:

Tipus de cel·les.

Nom del fabricant.

Referència de la fabricació

Tensió, intensitat i freqüència nominals.


143

5.7. LLIBRE DE ORDRES

Amb la entrega de la instal·lació és facilitarà unes normes per al correcte funcionament de

la instal·lació, així com per al manteniment de la mateixa, sent entrenat convenientment el

personal que vagi ha realitzar el ús de la mateixa.

5.8. NORMATIVA LEGAL D’APLICACIÓ El edifici de l’estudi de Seguretat, estarà regulat al llarg de la seva execució pels texts que

a continuació es citin, sent d’obligats compliment per les parts implicades.

Constitució Espanyola.

Llei de prevenció de riscos laborals del 8 de novembre de 1995.

Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció RD 1627/97 de 24

d’octubre.

Ordenança de treball per les industries de la construcció, vidre i ceràmica del 28 d’agost de

1970, amb especial atenció a.

Art. 165 a 176 –Disposicions generals.

Art. 183 a 291 –Construcció en general.

Art. 334 a 341 Higiene en el treball.


144

5.8.1. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE ARQUITECTURA. ALTRES DISPOSICIONS D’APLICACIÓ

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

B.O.E 9-10-73, construccions complementaries.

Instrucció Tècnica Complementaria del Reglament de Aparells de Elevació.

B.O.E 7-7-88.

Reglament de Règim Intern de la Empresa Constructora.

Llei 8/1988 de 7 d’abril sobre infracció i Sancions de ordre Social.

Real Decret 1495/ 1986 de 26 de Maig sobre reglament de Seguretat de les Màquines.

Real Decret 485/1997 del 14 d’abril sobre disposicions mínimes en matèria de

senyalització de seguretat i salut en el treball.

Reglament de Instal·lacions Tèrmiques en els edificis.

Real decret 486/1997 del 14 d’abril per lo que estableixen les disposicions mínimes de

seguretat en els llocs de treball.

Real decret 487/1997 del 14 d’abril sobre disposicions mínimes de seguretat i salut

relatives a la manipulació manual de carregues que tinguin riscs, en particulars

dorsulumbars per als treballadors.

Real Decret 488/ 1997 de 14 d’abril sobre disposicions mínimes de seguretat i salut

relatives al treball amb equips que inclou ixen pantalles de visualització.

Real Decret 664/ 1997 de 12 de maig sobre la protecció dels treballadors contra els riscs

relacionats amb la exposició a agents biològics durant el treball.

Real Decret 665/ 1997 de 12 de maig sobre la protecció dels treballadors contra els riscs

relacionats amb la exposició a agents cancerígens durant el treball.

Real decret 773/ 1997 de 30 de Maig sobre disposicions mínimes de seguretat i salut

relatives a la utilització per que els treballadors d’equips de protecció individual.

Ordre de 27 de juny de 1997 per lo que es desar rolli el Real decret 3971997 de 17 de

gener per lo que s’aprova el reglament de servicis de prevenció, en la relació amb les

condicions d’acreditació a les entitats especialitzades que pretenguin desarrollar la activitat

de auditoria del sistema de prevenció de les empreses i de autorització de les entitats

públiques o privades per desar rollar i certificar activitats formatives en matèria de

prevenció de riscs laborals.

Real decret 949/ 97 de 20 de juny, per el que s’estableix el certificat de professionalitat de

la ocupació de prevenció de riscs laborals.

Real decret 1316/ 1989 de 27 d’octubre sobre protecció dels treballadors en front als riscs

derivats de la exposició al soroll durant el treball.

Real decret 1407/ 1992 de 20 de novembre per el que es regula les condicions per la

comercialització i lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual

(modificació Real Decret 159/1995 del 3 de febrer).

Real Decret 153571992 del 27 de novembre pel que se dicten les disposicions d’aplicació

de la directiva del consell 89/392 CEE relativa a la aproximació de legislacions dels estats

membres sobre màquines (modificat pel real Decret 56/1995 del 20 de gener).

Real Decret 1215/1997 del 18 de juliol pel que s’estableixen les disposicions mínimes de

de seguretat i salut per la utilització dels treballadors dels equips de treballs.


145

5.8.2. CONDICIONS TÈCNIQUES

Tots els peça tèxtil de protecció personal o elements de protecció col·lectiva, tindran fixat

un període de vida útil, no tenir amb compte el seu termini.

Quan per les circumstàncies del treball es produeixi un desgast a un determinat equip es

reposarà aquesta, independentment de la duració prevista o data d’entrega.

Tot peça tèxtil de protecció que hagi patit un tracte límit, és a dir al màxim per a que va

ser concebut (per exemple, per un accident), serà rebutjat i reposat al mateix instant.

Aquelles peçes tèxtils que pel seu ús hagin adquirit més folgances o toleràncies de les

admeses pel fabricant, seran reposades immediatament. L’ús de una peça tèxtil o equip de

protecció mai representarà un risc en si mateix.

5.8.3.PROTECCIÓ PERSONAL

Tot element de protecció personal s’ajustarà el que especifica real decret 1407/1992. La

direcció d’obra amb la auxili del delegat de prevenció disposarà cada un dels treballadors

en obra la utilització de les peces tèxtils de protecció adequada.

El personal d’obra hauria de ser instruït sobre la utilització de cada una de les peces tèxtils

de protecció individual que se li proporcionin.

En el cas concret del cinturo de seguretat, serà preceptiu que la direcció tècnica de l’obra

proporcioni a l’operari al punt d’ancoratge o en el seu defecte les instruccions concretes

per la instal·lació prèvia d’aquestes.

5.8.3.1. Cinturo de seguretat

Els components seran:

Corda d’amarratge amb o sense amortidor o mosquetó

Faixa amb sivelles argolla i arnes toràcic

Reuniran les següents característiques:

Seran de cingla teixida en lli, cotó , llana de primera qualitat o fibra sintètica apropiada. En

el seu defecte de cuir adobat al crom o al taní.

Aniran previstos d ‘anelles, on passaran les cordes salvavides, aquelles no podran anar

subjectes per mig de rebladura


146

La corda salvavides podrà ser :

De niló amb un diàmetre de 12 mm

De canya de manila amb un diàmetre de 17 mm, se vigilarà de manera especial la

seguretat del ancoratge i la seva resistència. La longitud de la corda salvavides haurà de

cobrir distàncies més curtes possibles.

Queda prohibit el cable metàl·lic, en la corda salvavides, per tant el risc de contacte amb

les línies elèctriques quan per al seva menor elasticitat per la tensió en cas de caiguda.

Es revisarà sempre abans del seu ús, i es refutaran quan tinguin talls, esquerdes o desfilats,

que comprometin la seva resistència calculada pel cos humà en caiguda lliure amb el

recorregut de 5 m.

5.8.3.2. Roba Es considera la unitat del cada un dels elements següents:

Casc

Uniforme aïllant

Cobre caps

Guants

Botes

Polaines

Màscara

Equip de respiració autònoma

Roba de protecció contra el risc:

Casc; serà de material incombustible o de combustió lenta.

Uniforme;

Els materials utilitzats per la protecció integral seran;

*Amiant

*teixit aluminitzat

Els teixits aluminitzats constaran de tres capes i de forro:

Capa exterior: teixit aluminitzat per reflectir la calor de la radiació

Capa intermitjà: és resistent al foc ( amiant, fibra de vidre,etc.).

Capa interior: aïllant tèrmic ( amiant, espuma de polivinil, etc.).

Forro: resistent i confortable ( cotó ignífug)

Cobre caps: previst d’una visera d’amiant o teixit aluminitzat.

Protecció de les extremitats:


147

Hauran de ser:

Cuir

Fibra nomex

Amiant

Amiant forrat interiorment de cotó

Llana ignífuga

Teixit aluminitzat

Màscara: els filtres mecànics hauran de retenir partícules de diàmetre inferior 1

micra, constituïdes principalment per carbó i sutge. Els químics i els mixtos contra

monòxid de carboni, compliran les característiques i els requisits superant els assajos

especificats en la Norma tècnica Reglamentaria N.T.-12.

Equip de reparació autònoma: podrà ser:

de sortida lliure

de oxigen regenerable

Mono de treball:

Seran de teixit lleuger i flexible, seran adequats a les condicions ambientals de temperatura

i humitat. Ajustaran be al cos. Quan les mànigues siguin llargues, s’ajustaran per mitjans

de terminacions de teixit elàstic.

S’eliminarà en el possible els elements addicionals, com bosses, botons parts de voltes cap

a dalt, cordons etc...

Per treballar baix la pluja el teixit serà impermeable. Quan s’usi en les proximitats de

vehicles de moviment, serà a ser possible, de color groc o ataronjat, completant amb

elements reflectants.

Permetrà una fàcil neteja i desinfecció. És disposarà de dos granotes de treball. El vestuari

de taula s’emmagatzemarà en llocs ven ventilats, lluny de qualsevol font de calor. No és

guardaran enrotllades en calaixos o espais tancats. Periòdicament és comprovarà el estat de

costures, traus, cremalleres, etc...


148

5.8.4. PROTECCIONS COL·LECTIVES 5.8.4.1. Tanques de tancament La protecció de tot el recinte de la obra és realitzarà mitjançant tanques autònomes de

limitació i protecció.

Aquestes tanques és situaran al límit de la parcel·la tal com s’indica en el plans i entre

alguns altres és reuniran les següents condicions:

Tindran altura suficient .

Disposaran de porta d’accés per a vehicles i una porta independentment d’accés de

personal.

Aquest és deurà mantenir fins a la conclusió de la obra o a la substitució per al

tancament definitiu.

5.8.5. CONDICIONS TÈCNIQUES DE LA MAQUINARIA

Les maquines amb la ubicació fixa en obra autoritzat, tals com les grues torre i

formigoneres seran instal·lades per personal competent i degudament autoritzat. El

manteniment i reparació d’aquestes maquines quedarà, així mateix, a càrrec del personal,

el qual seguirà sempre les instruccions senyalades per el fabricant de les maquines.

Les operacions de instal·lació i manteniment deuran registrar-se documentalment en els

llibres de registre pertinents de cada maquina. De no existir aquests llibres per aquelles

màquines utilitzades amb anterioritat en altres obres, antes de la seva

utilització, deuran ser revisades amb profunditat per el personal competent, assignant el

mencionat llibre d’incidències.

Una especial atenció requerirà la instal·lació de les grues torre, el qual muntatge és

realitzarà per personal autoritzat, que emetrà el corresponent certificat de “posta en marxa

de la grua” sent de aplicació la ordre de 28 de juny de 1988 o Instrucció Tècnica

Complementaria MIA- AEM 2 del Reglament d’aparells elevadors, referent a les grues

torre per obres.

Les màquines amb una ubicació variable, tals com circular, vibrador, soldadura etc...

deuran ser revisats per personal expert antes del seu ús en obra, quedant al càrrec de la

Direcció Tècnica de la obra amb l’ajuda del vigilant de Seguretat i la realització del

manteniment de les màquines segons les instruccions proporcionades per el fabricant.

El personal encarregat del ús de les màquines utilitzades amb la obra deurà estar

degudament autoritzat per ell, per part de la Direcció Tècnica de la obra proporcionen les

instruccions concretes del ús.


149

5.8.5.1. Condicions tècniques de la instal· lació elèctrica

La instal·lació elèctrica provisional de la obra és realitzarà seguint les pautes senyalades en

els apartats corresponents de la memòria descriptiva i dels plans, tenint que ser realitzada

per una empresa autoritzada i sent d’aplicació l’assenyalat en el vigent Reglament

Electrotècnic de Baixa Tensió i Norma Une 21.027.

Tots les línies estaran formades per cables unipolars amb conductors de coure i aïllats amb

goma o policlorur de vinil, per una tensió nominal de 1000 Volts.

La distribució de cada una de les línies així com la seva longitud, seccions de les fases i el

neutre seran els indicats en l’apartat corresponent a plans.

Tots els cables que presenten defectes superficials o altres no particularment visibles seran

refusats.

Les condicions de protecció seran de coure electrostàtic i presentaran el mateix aïllament

que els conductors actius. S’instal·larà per les mateixes canalitzacions que aquestes.

Les seves seccions mínimes s’establiran d’acord amb la taula V de la instrucció MI- BT

017, en funció de les seccions dels conductors de la fase de instal·lació .

Els tubs formats de PVC o polietilè, deuran suportar sense cap deformació alguna, la

temperatura de 60º C.

Els conductors de la instal·lació s’identificaran pels colors del seu aïllament, a saber:

Blau claret: per al conductor neutre.

Groc/ verd: per al conductor de terra i protecció.

Marró/ negre/ gris: per als conductors actius o de fase.

En els quadres tan principals com secundaris, és disposaran tots aquells aparells de

comandament, protecció i maniobra per a la protecció contra sobre intensitats ( sobre

carrega i curt circuits) i contra contactes directes i indirectes, tant en els circuits

d’enllumenat com de força.

Els esmentats dispositius s’instal·laran en els orígens dels circuits, així com en els punts en

que la intensitat admissible disminueixi, per canviar de secció, condicions de instal·lació,

sistemes de execució o tipus de conductors utilitzats.

Els aparells a instal·lar són els següents:

Un interruptor general automàtic magneto tèrmic de tall unipolar que permeté ixi el seu

accionament manual per cada servei.

Dispositius de protecció contra sobre carregues i curt circuits. Aquests dispositius són

interruptors automàtics, magneto tèrmics, de tall unipolar amb corba tèrmica de tall. La

capacitat de tall d’aquests interruptors seran inferior a la intensitat de curt circuits que

poden presentar-se en el punt de la instal·lació.


150

Els dispositius de protecció contra sobre carregues i curt circuits dels circuits anteriors

tindran els pols que corresponguin al número de fases del circuit que protegeixen i les

característiques de interrupció estaran d’acord amb les intensitats màximes admissibles

en els conductors del circuit que protegeixen.

Dispositius de protecció contra contactes indirectes que es tindria que haver optat el

sistema de la classe B, són els interruptors diferencials sensibles a la intensitat de

defecte.

Aquests dispositius és amb la unió de la mateixa toma de terra de totes les masses

metàl·liques accessibles. Els interruptors diferencials s’instal·laran entre el interruptor

general de cada servei i els dispositius de protecció contra la sobre carrega i curt circuits

a fi de que estiguin protegits per aquest dispositiu.

En els interruptors dels diferents quadres, és col·locarà plaques indicadores per als circuits

que pertanyien, així com dispositius de comandament i protecció per cada una de les línies

generals de distribució i alimentació directa als receptors.

5.8.5.2. Condicions tècniques de higiene i de benestar

FARMACIOLES:

Es disposarà d’un cartell clarament visible en el que s’indiquen tots els telèfons en cas de

emergència dels centres hospitalaris més pròxims; metges, ambulàncies, bombers, policia...

En tots els centres de treball estarà a disposició una farmaciola amb els mitjans per portar a

terme cures d’urgència en cas d’accident.

Les farmacioles estaran a càrrec de persones capacitades designades per l’empresa. Es

revisarà mensualment el seu contingut i es respondrà el que faci falta al moment.

5.8.5.3. Organització de la salut SERVEI DE PREVENCIÓ

L’empresari haurà de nombrar una persona encarregada de la prevenció de l’obra donant

compliment a l ‘indicat en l’article 30 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Els treballadors designats hauran de tenir la capacitat necessària, disposar del temps i dels

mitjans precisos i se suficient en número, tenint en compte la grandària de la empresa, així

com el risc als que estan exposats els treballadors i la seva distribució.


151

Els serveis de prevenció hauran de estar en condicions de proporcionar a la empresa el seu

assessorament i recolzament que necessiti en funció del tipus de risc que existeixen en si

mateixos i en referent a:

a. El disseny, aplicació i coordinació dels plans i programes d’audiència preventiva.

b. L’ avaluació de risc que poden afectar a la seguretat i a la salut dels treballadors en els

termes previstos en l’ article 16 d’aquesta llei.

c. La determinació de les prioritats en l ‘adopció de les mesures preventives adequades i la

vigilància de la seva eficàcia.

d. La informació i formació als treballadors.

e. La prestació dels primers auxilis i plans d’emergència.

La vigilància de salut dels treballadors en relació amb el risc derivats del treball.

El servei de prevenció tindrà caràcter indisciplinar degut als mitjans, degut als mitjans

apropiats per complir les seves funcions.

Per això, la formació, la especialitat, la capacitació, la dedicació i el número de

components d’aquests serveis així com els seus recursos tècnics, hauran de ser suficients i

adequats a les activitats preventives a desenvolupar.

5.8.5.4. Assegurances de responsabilitat civil i tot risc en l’obra Serà preceptiu en la obra, que els tècnics responsables disposin de la cobertura en matèria

de responsabilitat civil en el exercici de la seva activitat industrial, cobrint el risc inherent a

la seva activitat com a constructor pels danys a terceres persones dels que puguin resultar

de responsabilitat civil extra contractual al seu càrrec, per fets nascuts de culpa o

negligència; imputables a les persones de les que tenen que respondre .

S’entén que aquesta responsabilitat civil te que quedar ampliada al camp de la

responsabilitat civil patronal.

El contractista està obligat a la contractació d’una assegurança, en la modalitat de tot el risc

en la construcció, durant el termini de la execució de l’ obra amb ampliació d’un període

de manteniment d ‘una any, contant a partir de la data determinada per finalitzar l ‘obra.

Aquestes mateixes condicions, exposades anteriorment, seran exigibles als seus

subcontractant.


152

5.8.5.4.1. Formació

Tot el personal que realitzi la seva comesa en las fases de cimentació, estructura i

picapedratge en general, tindrà que realitzar un curs de Seguretat i Salut en al construcció,

en el que s’indicaran les normes generals sobre Seguretat i Salut que en la execució d

‘aquesta obra es van adoptar.

Aquesta formació hauria de ser impartida pels caps d’obra de Serveis Tècnics o

comandaments intermedis, recomana la seva complementació per els institucions com els

Gabinets de Seguretat i Higiene en el Treball, mútua d’accidents...

Per part de la direcció de la empresa en la col·laboració amb la direcció tècnica de l’obra,

es vetllarà per que el personal sigui instruït sobre les normes particulars que per la

execució de cada tasca o per la utilització de cada màquina, siguin requerides.

Aquesta formació es complementarà amb les notes, que de forma continua la direcció

tècnica de l’obra posarà en coneixement del personal, per mitja de la seva exposició en el

taulell a tal fi habilitat en el vestuari de l ‘obra.

5.8.5.4.2. Reconeixement mèdic

Al introduir-te en al empresa constructora tot treballador hauria de ser sotmès a la pràctica

d’un reconeixement mèdic, el qual es repetirà amb periodicitat amb màxim d ‘un any.

5.8.5.5. Obligacions de les parts implicades

La propietat, ve obligada a influir el present estudi de seguretat, amb document adjunt del

projecte de l ‘obra. La propietat tindrà que proporcionar a si mateix el precepte “ llibre de

incidències” degudament complementat.

Igualment, abonarà a la empresa constructora, prèvia certificació de la direcció facultativa,

les partides afegides pressupost del estudi de seguretat. La empresa constructora, ve

obligada a complir les directrius contingudes amb l‘estudi de seguretat, a través del pla de

seguretat, coherent amb l ‘anterior i amb els sistemes de execució que aquesta vagi a portar

terme.

El pla de seguretat i salut, contarà amb l ‘aprovació de al direcció facultativa, i serà previ al

començament de l’obra. Per últim la empresa constructora, complirà les estipulacions

preventives del estudi i el pla de seguretat i salut, donant resposta solidàriament dels danys

que es derivin de la infracció del mateix per la seva part o dels possibles subcontractistes i

treballadors.

La direcció facultativa, considerarà l ‘estudi de seguretat , com a part integrant de la

execució de l’obra, corresponent al control i la supervisió de la execució del pla de

seguretat i salut, autoritzat prèviament qualsevol modificació d’aquest i deixant constància

escrita en el llibre d ‘incidències.


153

Periòdicament, segons lo acordat, es realitzaran les pertinents certificacions del pressupost

de seguretat, posant en coneixement de la propietat i dels organismes competents, el

incompliment, per part de la empresa constructora, dels mitjans de seguretat introduïdes en

el estudi de seguretat.

5.8.6. NORMES PER LA CERTIFICACIÓ DELS ELEMENTS DE SEGURETA

Juntament a la certificació de execució s’exposarà àmpliament la valoració de les partides

que, en material de seguretat, s ‘haguessin realitzat en la obra; la valoració es farà

conforme aquest estudi i d ‘acord amb els preus contractats per la propietat.

Aquesta valoració serà visada i aprovada per la direcció facultativa i sense aquest requisit

no podrà ser abonada per la propietat.

L‘abonament de les certificacions exposades en el paràgraf anterior es farà conforme està

estipulat en el contracte de obra.

En cas de executar en obra unitats no previstes en el present pressupost, es definirà total i

correctament les mateixes i se les adjudicarà el preu corresponent procedent per el seu

abonament, tal i com s ‘indica en els apartats anteriors.

En cas de plantejar una revisió de preus el contractista comunicarà aquesta proposició a la

propietat per escrit, tenint la aprovació prèvia de la direcció facultativa.


154

5.8.6. PLA DE SEGURETAT I SALUT

El contractista està obliga a redactar un pla de seguretat i salut adoptant aquest estudi als

seus mitjans i mètodes de execució.

Aquest pla de seguretat haurà de contar amb la aprovació necessària de al direcció

facultativa de la obra, a qui se li presentarà abans de la iniciació dels treballs.

Una còpia del pla haurà de entregar-se al delegat de prevenció i empreses subcontractistes.


Jesús Calvo Vaquer

DNI: 47820322-X


Volum 1




DNI:47820322-X


6.Estat de Medicions

Instal·lació de una línea subterrània amb centre de transformació Estat de med.

156

INDEX 6. ESTAT DE MEDICIONS 157

6.1. INSTAL·LACIÓ DE MITJA TENSIÓ 157

6.2. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 158

6.2.1. Obra civil 158 6.2.2. Instal·lació de distribució 159

6.2.3. Transformador 159

6.2.4. Elements de protecció i control 160

6.2.5. Il·luminació interior 161 6.2.6. Varis 162


157

6.1. INSTAL·LACIÓ DE MITJA TENSIÓ

6.1.01 m. Xarxa elèctrica de mitja tensió soterrada sota vorera,realitzada amb

cables conductors de 3 (1*400) Al 18/ 30 kV. Amb aïllament del dielèctric sec, formats per: conductor d’alumini compacte de secció

circular, pantalla sobre el conductor de mescla semi conductora,

aïllament d’etilè- propilè (EPR), pantalla sobre l’aïllament de mescla

semi conductora pelable no metàl·lica associada a una corona de fil

ferro i contra espira de Cu i coberta termoplàstica a força de poleolefina,

en instal·lació subterrània sota vorer, en rasa de 60cm. d’ample i 100

cm. de profunditat, incloent excavació de rasa, seient amb 10cm. de

sorra de riu, muntatge de cables conductors, farcit amb una capa de

25cm de sorra de riu instal·lació de plaques coURE cables per a

protecció mecànica, tapada amb terra procedent de l’excavació piconada

amb mitjans manuals en tongades de 10 cm.,col·locació de cinta de senyalització, sense incloure la reposició de vorera, inclús

subministrament i muntatge de cables conductors, amb part

proporcional d’entroncamnets per a cable, retirada i transport a

abocador dels productes sobrants de l’excavació i proves de rigidesa

dielèctrica, totalment instal·lada, transport muntatge i connexionat.

Total partida; 6.1.01 8422,00

6.1.02. m. Xarxa elèctrica de mitja tensió entovada sota calçada realitzadaamb

cables conductors de 3 ( 1*400) Al 18/30 kV. Amb aïllament de

dielèctric sec, formats per conductor d’alumini compacte de secció circular, pantalla sobre el conductor de mescla semi conductora,

aïllament d’etilè propilè (EPR), pantalla sobre l’aïllament de mescla

semi conductora pelable no metàl·lica associable a una corona de fil

ferro i contra espira de Cu i coberta termoplàstica a força de poliolefina,

en instal·lació subterrània sota calçada, en rasa de 60 cm d’ample i 105

cm de profunditat incloent-hi excavació rasa, seient amb 5 cm, de

formigó HM-20 N/ mm², muntatge de tubs de material termoplàstic de

160 mm, de diàmetre, farcit amb una capa de tubs envoltant

completament i reblert amb formigó HM-12, 50/P/20, fins a l’altura on

s’inicià el ferm i el paviment, sense incloure la reposició del paviment,

fins i tot subministrament i muntatge de cables conductors, amb part proporcional d’entroncamnets per a cable, retirada i transport abocador

dels productes sobrants de l’excavació i proves de rigidesa dielèctrica,

totalment instal·lada, transport, muntatge i connexionat.

Total partida: 6.01.02 18,00

6.1.03. ud. Estudi de la localització d’instal·lacions mitjançant la realització de

petites de cales seriades, en nombre aproximat de 15 i de mida mitjana

10*10 cm. Practicades en el terreny.


6.1.04. ud. Acoblament de cable elèctric i connexionat



158

6.2.CENTRE DE TRANSFORMACIÓ

6.2.1. OBRA CIVIL

6.02.01.01 m³ Excavació a cel obert, en terrenys compactes, per mitjans mecànics, amb extracció de terres fora de l’excavació, en buidats, sense càrrega ni

transport a l’abocador i amb p.p. de mitjans auxiliars.

Total partida: 6.02.01.01 10,00

6.02.01.02 m³ Transport de terres a l’abocador, a una distància menor de 10 km.,

considerant anada i tornada, amb camió basculant i cànon d’abocador i

amb p.p de mitjans auxiliars, sense incloure la càrrega.

Total partida: 6.02.01.02 10,00

6.02.01.03 m² Formigó en massa HM-20 N/ mm², consistència plàstica Tmàx. 20mm.

Per ambient normal, elaborat en central per a neteja i anivellament de

fons de fonamentació, gruix 10 cm, inclús abocament per mitjans

manuals i col·locació.

Total partida: 6.02.01.03 30,00

6.02.01.04 ud. Porta formada per dues planxes d’acer galvanitzat de 1,2 mm farcit

d’escuma rígida de poliuretà, de doble fulla de dimensions 1250*2200 mm amb reixa de 36 mm de gruix, amb marc, pany i ancoratges per a

prendre, i/ col·locació.

Total partida: 6.02.01.04 1,00

6.02.01.05 m² Fàbrica de totxana de ceràmica 24*11, 5*8 cm., De 1 peu de gruix

rebut amb morter de ciment CEM II/ BP 32,5 N i sorra de riu tipus M-

5, preparat en central i subministrat a peu d’obra, per revestir, i /

replanteig, anivellació i aplomat, rejuntat, neteja i mitjans auxiliars.

Segons UNE-EN-998-1: 2004, RC-03, NTE-PTL, RL-88 i NBE-FL-90,

mesurat amb cinta correguda.

Total partida: 6.02.01.05 40,00

6.02.01.06 m² Lliscat amb gruix blanc amb paraments verticals de 3 mm de gruix,

formació de racons, guarniments de buits, acabaments amb entornpeu i

col·locació de bastides, s/ NTE-RPG-12, mesurat deduint buits

superiors a 2 m2.

Total partida: 6.02.01.06 94,00

6.02.01.07 m² Pintura plàstica llisa mat. rentable estàndard obra nova en blanc o

pigmentada sobre paraments horitzontals i verticals, dues mans, inclús

mà d’imprimació i empastat.

Total partida: 6.02.01.07 94,00


159

6.02.01.08 m² Pintura a l’esmalt mat, dues mans i una mà d’imprimació de mini o antioxidant sobre fusteria metall o serralleria i / rascat dels òxids i neteja

manual.


6.2.2. INSTAL·LACIÓ DE DISTRIBUCIÓ

6.02.02.01 m. Canalització per xarxa elèctrica en mitja tensió sota vorera o calçada

prevista, composta per dos tubs de fibrociment D = 200 mm., Col·locats

en fons de rasa de 70 cm, d’ample i 120 cm de profunditat, incloent

excavació de rases i farcit amb productes d’excavació seleccionats i

compactats manualment els 90 cm inferiors i mecànicament la resta,

inclús cintes de senyalització, muntatge de conductors 3 (1*240) Al 18/

30 kV.,Proves de rigidesa dielèctrica, totalment instal·lada, transport,

muntatge i connexionat.

Total partida: 6.02.02.01 46,00

6.02.02.02 ud. Subministrament i col·locació de maniguet passa murs de 160 mm de

diàmetre nominal, sobre solera de formigó instal·lat.


6.02.02.03 ud. Arqueta prefabricada registrable de formigó en massa amb reforç del

cèrcol perimetral a la part superior de 40*40*50 cm. Mesures interiors,

completa: amb tapa i marc de formigó i formació de forats per a connexions de tubs. Col·locada sobre solera de formigó en massa HM-

20/ P/ 40/ I de 10 cm de gruix i p.p. de mitjans auxiliars, sense incloure

l’excavació ni el reblert perimetral posterior.


6.2.3. TRANSFORMADOR

6.02.03.01 ud. Mòdul d’enllaç de barres i aïllament íntegre, amb aparellatge en

dielèctric de gas SF6, de 420 mm. d’ample, 1865 mm d’alt i 850 mm.

de fons, contenint en el seu interior degudament muntats i connexionats,

els següents aparells i materials: un interruptor III, amb posicions

connexió- seccionament ( connectat- desconnectat), de 24 kV. de tensió

nominal, 400 A d’intensitat nominal, capacitat de tancament sobre

curtcircuit de 40 kA. cresta i capacitat de tall de 400 A i comandament

manual tipus B; embarrat per a 400 A; platina de Cu de 30*3 mm per a

posada a terra de la instal·lació. Accessoris i petit material instal·lat.



160

6.02.03.02 ud. Mòdul de mesura per transformador de tensió i intensitat de 800 mm d’ample i 1865 mm d’alt i 850 mm de fons contenint en el seu interior

degudament muntats i connexionats els següents aparells i materials:

transformador de tensió de relació x/ 110 V., de 50 VA., a classe 0,5

transformador d’intensitat de relació x/ 5 A de 15 VA., a classe de 0,5;

interconnexió de potència amb mòduls continguts; platina de Cu de 30 x

3 mm per a posada a terra de la instal·lació.

Accessoris i petit material instal·lat.


6.02.03.03 ud. Mòdul per a comptadors de mesura indirecta, fins i foto bases talla

circuits i fusibles de protecció de la línia repartidora i transformador.


6.02.03.04 ud. Transformador de mitja a baixa tensió de 630 kVA de potència, en bany

d’oli de refrigeració natural, per a interior de les següents

característiques: tensió, primària 18/ 36 kV., tensió secundària 230/ 400

A., regulació ± 2,5 % ± 5 %, connexió Dyn 11; tensió de curtcircuit 4

%. Segons normes ( CEI 76), CENELEC HD428, UNE 20.138,

UNESA 5201D. Equipat amb termòmetre esfera de dos contactes i termòstat, ponts de connexió entre mòdul de protecció i transformador

realitzat amb cables de BT 18/ 36 kV unipolars de 1*240 mm² Al,

terminals encausats ambdós extrems i reixa de protecció.


6.2.4. ELEMENTS DE PROTECCIÓ I CONTROL

6.02.04.01 ud. Xarxes de posta a terra de protecció general i servei per al neutre, al

centre de transformació, d’acord amb el que indica la MIE-RAT-13, i

normes de companyia subministradora, formada la primera per cable de

Cu aïllat, tipus RV de 0,6/ 1 kV i 50 mm² de secció i piques de terra

d’acer rogenc de 2 m. de longitud i 14 mm. de diàmetre. Inclús material

de connexió i fixació.


6.02.04.02 ud. Relè diferencial de ekor RPG de protecció per a transformadors

instal·lat.


6.02.04.03 ud. Parell de guants dielèctrics aïllants fins a 500 V.



161

6.02.04.05 ud. Placa de senyalització autoadhesiva de 16*6 cm amb símbol artístic

serigrafiat en negre sobre alumini plata mat, col·locada.


6.02.04.06 ud. Unitat de control integrat ekor RCI, amb funcions d’automatització i

control detecció de pas de falta, detecció de presència i absència de

tensió, mesura de paràmetres elèctrics, etc. Totalment instal·lada.


6.2.5. IL·LUMINACIÓ INTERIOR

6.02.05.01 ud. Regleta de superfície de dimensions reduïdes d’un tub TL 5 de 16 mm.

de diàmetre i 65 W., amb protecció IP20/ classe I, amb carcassa de

xapa d’acer prelacat en blanc i tapes finals en PC/ ABS. Equip electrònic incorporat HFP, portalàmpades i làmpada fluorescent

instal·lat, incloent replanteig, accessoris d’ancoratge i connexionat.


6.02.05.02 m. Conducció elèctrica unipolar en Cu H07V-K 1*1, 5 mm² de secció,

UNE 21031; per instal·lació sota tub, segons REBT.


6.02.05.03 m. Canalització elèctrica en canonada PVC correguda flexible, IP677,

diàmetre nominal 13 mm, UNE EN 500.861-95, instal·lació superfície

segons REBT, i / fixació.


6.02.05.04 ud Punt de llum senzill realitzat en tub PVC corrugat de M 20/ gp5 i

conductor de Cu unipolar d’una tensió nominal de 750 V i secció 1,5

mm², incloent la caixa de registre, caixa de mecanisme universal amb

cargols, mecanisme interruptor unipolar Jung-AS 500, totalment muntat i instal·lat.


6.02.05.05 ud Lluminària d’emergència rectangular fluorescent 1*6 W IP-22, flux

lluminós 111 lúmens, 22 m² certificat AENOR, i/ llum, instal·lació de

superfície segons REBT, i/ connexió i fixacació.



162

6.02.05.06 ud Base d’endoll amb pressa de terra lateral realitzada amb tub PVC corrugat de M 20/ gp5 i conductor rígid de 2,5 mm² de Cu., I aïllament

VV 750 V., en sistema monofàsic amb pressa de terra ( fase, neutre i

terra), incloent caixa de registre, caixa de mecanisme universal amb

cargols, base d’endoll sistema schuko 10-16 A. (II + t) Eunea sèrie SM

100 Màster, instal·lat.


6.2.6. VARIS 6.02.06.01 ud Materials necessaris per a la protecció individual i col·lectiva dels

treballadors i la instal·lació en l’obra.


6.02.06.02 ud permisos i llicències d’instal·lacions


6.02.06.03 ud Proves i posada en funcionament de les instal·lacions executades.



Jesús Calvo Vaquer

DNI: 47820322-X


Volum 1

El promotor: Supermercat MERCATSA S.A


DNI:47820322-X



7. Pressupost

Instal·lació de una línea subterrània amb centre de transformació Pressupost

164

ÍNDEX 7. PRESSUPOST 165

7.1. LLISTAT DE PREUS UNITARIS 165

7.2. QUADRES DESCOMPOSTOS 167


7.2.2. Centre de transformació 170

7.2.2.1.Obra civil 170

7.2.2.2.Instal·lació de distribució 173


7.2.2.4.Elements de protecció 176

7.2.2.5.Il·luminació interior 178

7.2.2.6.Varis 181

7.3. QUADRES DE PEU EN LLETRA 182








7.3.2.6.Varis 189

7.4. PRESSUPOST FINAL 190








7.4.2.6.Varis 197 7.5. RESUM DE PRESSUPOST 198

7.5.1.Instal·lació de Mitja Tensió 198

7.5.2.Centre de Transformació 198

7.5.3.Obra civil 198 7.5.4.Instal·lació de distribució 198

7.5.5.Transformador 198

7.5.6.Elements de protecció 198 7.5.7.Il·luminació interior 198

7.5.8.Varis 198


165

7. PRESSUPOST 7.1. LLISTAT DE PREUS UNITARIS

Descripció del recurs Preu

1. Mà d’obra

h. Oficial 1 construcció 10,72

h. Peó especialitzat construcció 10,17 h. Peó ordinari construcció 10,00

h. Oficial 1ª instal·lador 11,83

h. Peó especialitzat instal·lador 11,47

h. Oficial 1ª 16,17

h. Ajudant 14,69

h. Peó especialitzat 14,11

h. Peó ordinari 14,01

h. Quadrilla A 37,87

h. Oficial guixaire 15,83

h. Oficial 1ª electricista 16,07

h. Oficial 2ª electricista 15,03

h. Ajudant electricista 15.03 h. Oficial 1ª pintura 15,70

h. Ajudant pintura 14,37

2. Maquinaria h. Retrocaregadora pneumàtica 75 CV. 36,00

h. Camió basculant 4*2*10 t. 32,00

m ³ Canon de desbrossament a abocador. 0,80

3. Material

ud. Farmaciola de urgències amb equipament mínim obligatori. 58,50

ud. Parell de guants dielèctrics aïllants fins a 500 V. 19,95

t. Guix blanc en sacs YF 57,50

m ³ Formigó HM-20/P/40/I central 74,78

ud. Totxana 24 x 11,5 x 8 cm. 75,80

m ³ Morter cim gris II/ B-M 32,5 M-5 60,92 ud. Manig. Passa murs D= 160 46,92

ud. Arq FM c/ cèrcol sup.-fons cec 40*40*50 31,12

ud. Tapa/ marc quadrada FM 40*40 cm 9,73

m. Cond. Vulpren HEPRZ1 Al 18/ 30 kV 1* 240 H16 8,25

m. Cond. Vulpren HEPRZ1 Al 18/ 30 kV 1* 400 H16 10,77

m. Cond. aïllat RV-k 0,6- 1 kV 50 mm² Cu 4,05

m. Tub rígid PVC D 160 mm. 7,00

m. Tub fibrociment D = 200 mm. 6,63

m. Cinta senyalitzadora 0,15

m. Placa tapa cables de protecció 1,70

ud. Cel·la sec. i de remont SPT 1.082

ud. Cel·la de mesura 4.064 ud. Transformador sec de silicona 630 kVA 6.063

ud. Pont. Connex. 1* 240 mm² Al 18/ 36 kV 461,00

ud Terminals enxufables 136,00


166

ud Reixa de protecció 190,00 ud Mòdul de mesura indirecta 572,48

ud. Pica de T.T 200/ 14,3 Fe + Cu 13,18

m. Cond. Cu nu 50 mm² 2,04

m. Cond. rígid 750 V 1,5 mm² Cu 0,18

m. Cond rígid 750 V 2,5 mm² Cu 0,28

m. Tub PVC corrugat M 20/ gp5 0,16

ud. Caixa mecan. empotrar enllaçable 0,27

ud. Relè de protecció 1.209,16

ud B endoll shuko Eunea SM 100 màster 4,60

ud. Mecanisme interruptor Jung- AS 500 11,30

ud. Regleta superfície amb 1 TL5- 65 W. /840 52,65 I. P. Plàstic acrílica obra b/ col. Tornado Mat 2,01

I. E. Glicero 1ª cual. b/n Montosintetic mat 9,47

Kg. Massilla ultrafina acabats Plasmont 1,17

I. Mini de plom marí 9,48

I. E. Fixadora molt penetrant obra/ fust e/ int 6,60

ud. Petit material 0,86

m ³ Aigua 0,30

t. Ciment pòrtland amb cendra volant CEM II/ BV 32,5 R sub. en sacs de 50 kg 77,65

m ³ Morter M-80 de ciment i sorra, de dosificació 1:4, confeccionat amb mà d’obra amb

ciment tipus portland CEM II/ BV. 32,5 R, subministrament en sacs, i sorra triturada

de granulometria 0-3 mm rentada 111,49

t. Sorra silícica de granulometria 0-3 mm, procedent de trituració, rentada, a peu d’obra i/ transport de 30 km amb camió de 14 tm ple. 8,17

ud. Porta de dimensions de 1250 * 2200 mm formada per dues planxes d’acer galvanitzat

de 1.2 mm farcida d’escuma rígida de poliuretà, de doble fulla amb reixa de 36 mm d

gruix, amb marc pany i ancoratges per prendre

223,53

m. Conductor elèctric aïllat Cu H07V-K unipolar, 1*1,5 mm² de secció UNE 21031 0,23

m. Tub PVC corrugat flexible, IP 677, diàmetre 13 mm, UNE EN 50086- 1/ 95. 0,29

ud. Lluminària d’emergència rectangular fluorescent 1*6 W, IP-22, flux lluminós, 22m²

i/ llum, certificat de qualitat AENOR. 54,69

ud. Placa de senyalització auto adhesiva de 16*6 cm amb símbol artístic serigrafiat en

negre sobre alumini plata mat. 2,73

4. Mitjà auxiliar Costos directes complementaris


167

Nº Activitat Descripció de las unitats d’obra Rendiment Preu Import

7.2. QUADRES DESCOMPOSTOS

7.2.1. INSTAL·LACIÓ DE MITJA TENSIÓ

7.2.1.1 m. Xarxa elèctrica de mitja tensió soterrada sota vorera realitzada amb

cables conductors de 3 ( 1*400) Al 18/ 30 kV., Amb aïllament de dielèctric sec, formats per: conductor d’alumini compacte de

secció circular, pantalla sobre el conductor de mescla semi

conductora, aïllament d’etilè- propilè (EPR), pantalla sobre

l’aïllament de mescla semi conductora pelable no metàl·lica

associada a una corona de filferro i contra espira de Cu i coberta

termoplàstica a força de poliolefina, em instal·lació subterrània

sota vorera, en rasa de 60 cm, d’ample i 100 cm. de profunditat,

incloent excavació de rasa, seient amb 10 cm. de sorra de riu de

muntatge de cables conductors, farcits amb una capa de 25 cm de

sorra de riu, instal·lació de placa de protecció per cables, farcit

amb terra procedent de l’excavació piconada amb mitjans manuals en tongades de 10 cm., col·locació de cinta de senyalització, sense

incloure la reposició de la vorera, inclús subministrament i

muntatges de cables conductors, amb part proporcional

d’entroncaments per a cable, retirada i transport a abocador dels

productes sobrants de l’excavació i proves de rigidesa dielèctrica,


h. Oficial 1ª electricista 16,07 2,25

h. Oficial 2ª electricista 0,140 15,03 2,10

m ³ Exc, rases a màquina T. disgreg. 0,660 6,45 4,26

m ³ Farc. Terra rases man s/ aport 0,600 7,01 4,21 m. Cinta senyalitzadora 2,000 0,15 0,30

m. Placa de protecció 1,000 1,70 1,70

m. Cond. vulpren HEPRZ1 Al 18/ 30 kV 1*400 H16 3,000 0,86 0,86

Classe: Mà d’obra 4,35

Classe: Material 35,17

Resta d’obra 8,47

Costos directes 48,38

Costos indirectes 2,90

Cost total 51,28


168


7.2.1.1. m. Xarxa elèctrica de mitja tensió entovada sota calçada, realitzada

amb cables conductors de 3 (1*400) Al 18/ 30 kV., Amb aïllament

del dielèctric sec, formats per: conductor d’alumini compacte de

secció circular, pantalla sobre el conductor de mescla semi

conductora, aïllament d’etilè propilè (EPR), pantalla sobre

l’aïllament de mescla semi conductora pelable no metàl·lica

associada a una corona de filferro i contra espira de Cu i coberta

termoplàstica a força de poliolefina, en instal·lació subterrània sota

calçada, en rasa de 60 cm d’ample i 105 cm de profunditat,

incloent excavació de rasa, seient amb 5 cm de formigó HM-20 N/

mm² muntatge de tubs de material termoplàstic de 160 mm, de diametre farcit amb una capa de formigó HM-20 N/mm² fins a una

alçada de 10 cm per sobre dels tubs envoltant completament, i

reblert amb formigó HM-12, 50/ P/ 20, fins a l’altura on s’inicià el

ferm i el paviment, sense incloure la reposició del paviment, fins i

tot subministrament i muntatge de cables conductors, amb part

proporcional d’entroncaments per a cable, retirada i transport a

abocador dels productes sobrants de l’excavació i proves de

rigidesa dielèctrica, totalment instal·lada , transport, muntatge i

connexionat.

h. Oficial 1ª electricista 0,200 16,07 3,21 h. Oficial 2ª electricista 0,200 15,03 3,01

m ³ Exc, rases a màquina T. disgreg. 0,700 6,45 4,52

m ³ Farc. Terra rases man s/ aport 1,000 7,00 7,00

m. Cinta senyalitzadora 0,470 74,78 35,15

m. Placa de protecció 3,000 10,77 32,31

m. Cond. vulpren HEPRZ1 Al 18/ 30 kV 1*400 H16 1,000 0,86 0,86



Resta d’obra 4,52



Cost total 91,22


169


7.2.1.2. ud Estudi de la localització d’instal·lacions mitjançant la realització

de petites escales seriades, en nombre aproximat de 15 i de mida

mitjana 10*10 cm.

Practicades en el terreny.

h. Peó ordinari 13,200 14,01 184,93




Cost total 196,03

7.2.1.3. ud Acoblament de cable elèctric i connexionat.

h. oficial 1ª electricista 0,750 16,07 12,05

ud Petit material 1,000 0,86 0,86


Classe Material 0,86



Cost Total 14,10


170


7.2.2. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 7.2.2.1 Obra civil 7.2.2.1.1. m ³ Excavació a cel obert, en terrenys compactes, per mitjans

mecànics, amb extracció de terres fora de l’excavació, en buidats,

sense càrrega ni transport a l’abocador i amb p.p. de mitjans

auxiliars.

h. Peó ordinari 0,025 14,01 0,35

h. Retro carregadora pneumàtics 75 C 0,050 36,00 1,80


Classe Maquinaria 1,80

Costos directes 2,50 Costos indirectes 0,15

Cost Total 2,65

7.2.2.1.2. m ³ Transport de terres a l’abocador, a una distància menor de 10 km.,

Considerant anada i tornada, amb camió basculant i cànon

d’abocador i amb p.p. de mitjans auxiliars, sense incloure la

càrrega.

h. Camió basculant 4*2 10 t. 0,080 32,00 2,56

h. Cànon de desbrossament a abocador 1,000 0,80 0,80

Classe Maquinaria 3,36



Cost Total 3,56

7.2.2.1.3 m ² Formigó en massa HM-20 N/ mm ², consistència plàstica, T màx.

20 mm., Per ambient normal, elaborat en central per a neteja i

anivellament fons de fonamentació, gruix 10 cm, inclús abocament

per mitjans manuals i col·locació.

h. Peó ordinari 0,060 14,01 0,84

m ³ Formigó HM-20/ P/ 40/ I central 0,115 74,78 8,60





Cost Total 10,01


171


7.2.2.1.4. ud Porta formada per dues planxes d’acer galvanitzat de 1,2 mm

farcida d’escuma rígida de poliuretà, de doble fulla de dimensions

1250 * 2200 mm amb reixa de 36 mm de gruix, amb marc, pany i

ancoratges per a prendre, i col·locació.

ud Porta db fl xa a galv 1250 * 2200 reixa 1,000 223,53 223,53

m ³ Morter cto/ sorra 1: 4 0-3 mà 0,003 111,49 0,33

h. Oficial 1ª construcció 0,400 10,72 4,29

h. Peó especialitzat construcció 0,400 10,17 4,07 Costos directes complementaris 0,020 232,22 4,64



Classe: Mitjà auxiliar 4,64



Cost Total 251,07

7.2.2.1.5. m ² Fàbrica de totxana de ceràmica 24 * 11, 5 * 8 cm de 1 peu de gruix rebut amb morter de ciment CEM II/ BP 32,5 N i sorra de riu tipus

M-5 preparat en central i subministrat a peu d’obra per revestir, i /

replanteig, anivellació i aplomat, rejuntat, neteja i mitjans

auxiliars. Segons UNE- EN- 998- 1: 2004, RC- 03, NTE- PTL,

RL- 88 i NBE- FL- 90, mesurat a cinta correguda.

h. Oficial primera 0,520 16,17 8,41

h. Ajudant 0,520 14,69 7,64

m. Totxana 24 * 11,5 * 8 cm 0,085 75,80 6,44

m ³ Morter cim. Gris II/ B-M 32,5 M- 5 0,043 60,92 2,62





Cost Total 26,02

7.2.2.1.6. m ² Lliscat amb guix blanc en paràmetres verticals de 3 mm. de gruix,

formació de racons, guarniments de buits, acabaments amb

entornpeu i col·locació de bastides, s/ NTE- RPG- 12, mesurat

deduint buits superiors a 2 m ².

h. Oficial guixaire 0,010 15,83 0,16

h. Peó ordinari 0,010 14,01 0,14

m ³ Pasta de guix blanc 0,003 82,07 0,25


Resta d’obra 0,25



Cost Total 0,58


172


7.2.2.1.7. m. Pintura plàstica llisa material rentable estàndard obra nova en

blanc o pigmentada sobre paraments horitzontals i verticals, dues

mans, inclús mà d’imprimació i empastat.

h. Oficial 1ª pintura 0,160 15,70 2,51

h. Ajudant pintura 0,160 14,37 2,30

l. E. Fixadora molt penetrant obra/ fust e/ int 0,070 6,60 0,46

kg. Massilla ultrafina acabats Plasmont 0,060 1,17 0,07

l. P. Plàstic, acrílica obra b/ col. Tornado Mat 0,300 2,01 0,60 ud Petit material 0,200 0,86 0,17





Cost Total 6,48

7.2.2.1.8. m ² Pintura a l’esmalt material, dues mans i una mà d’imprimació de

mini o antioxidant sobre la fusteria metàl·lica o serralleria, i/ rascat dels òxids i neteja manual.

h. Oficial 1ª pintura 0,350 15,70 5,50

l. Mini de plom marí 0,350 9,48 3,32

l. E. Glicero. 1ª cual. b/ n Montosintetic mat 0,200 9,47 1,89






Cost Total 11,43


173


7.2.2.2. Instal· lació de distribució 7.2.2.2.1. m. Canalització per xarxa elèctrica en mitja tensió sota vorera o

calçada prevista, composta per dos tubs de fibrociment D = 200

mm., Col·locats en fons de rasa de 70 cm, d’ample i 120 cm de

profunditat, incloent excavació de rases i farcit amb productes de

excavació seleccionats i compactats manualment els 90 cm inferiors i mecànicament la resta inclús cintes de senyalització,

muntatge de conductors3 (1*240) Al 18/ 30 kV., Part proporcional

d’arquetes de registre i proves de rigidesa dielèctrica, totalment

instal·lada, transport, muntatge i conexionat.



h. Quadrilla A 0,120 37,87 4,54

m ³ Exc. Rases a màquina t. disgreg 0,840 6,45 5,42

m ³ Farc. Terra rasese man s/ aport 0,780 7,01 5,47

m. Tub fibrociment D = 200 mm 2,000 6,63 13,26 m. Cinta senyalitzadora 2,000 0,15 0,30

m. Cond vulpren HEPRZ1 Al 18/ 30 kV 1*240 H16 3,000 8,25 24,75




Resta d’obra 10,89



Cost Total 66,54

7.2.2.2.2. ud. Subministrament i col·locació de maniguet passamurs de 160 mm.

De diàmetre nominal, sobre solera de formigó instal·lat.


h. Ajudant electricista 0,150 15,03 2,25

ud Maniga passa murs D = 160 1,000 46,92 46,92





Cost Total 54,71


174


7.2.2.2.3. ud. Arqueta prefabricada registra ble de formigó en massa amb reforç

de cèrcol perimetral a la part superior de 40 * 40 * 50 cm.,

Mesures interiors, completa: amb tapa i marc de formigó i

formació de forats per a connexions de tubs.

Col·locada sobre solera de formigó en massa HM-20/ 40/ I de 10

cm. De guix i p.p. de mitjans auxiliars, sense incloure l’excavació

ni el reblert perimetral posterior.

h. Oficial primera 0,500 16,17 8,09 h. Peó especialitzat 1,000 14,11 14,11

h. Retro carregador pneumàtics 75 CV 0,120 36,00 4,32

m ³ Formigó HM- 20/ P/ 40/ I central 0,016 74,78 1,20

ud Arq. FM c/ cèrcol sup.- fons cec 40 * 40 * 50 1,000 31,12 31,12

ud Tapa/ marc quadrada FM 40 * 40 cm 1,000 9,73 9,73


Classe: Maquinaria 4,32




Cost Total 72,68

7.2.2.3. Transformador.

7.2.2.3.1. ud Mòdul d’enllaç de barres, per cort i aïllament íntegre, amb

aparellatge en dielèctric de gas SF6, de 420 mm, d’ample , 1865

mm. d’alt i 850 mm. De fons, contenint en el seu interior

degudament muntats i connexionats, els següents aparells i

materials: un interruptor III, amb posicions Connexió-

Seccionament, ( connectat, desconnectat), de 24 kV de tensió nominal de 400.A d’intensitat nominal, capacitat de tancament

sobre curt circuit de 40 kA. cresta i capacitat de tall de 400 A. I

comandament manual tipus B; embarrapter a 400 A; platina de Cu

de 30 * 3 mm. per posada a terra de la instal·lació. Accessoris i

petit material instal·lat.



ud Cel·les de seccionament i remon SPT 1,000 1082 1082


Classe: Mà d’obra 62,2 Classe: Material 1094,04



Cost Total 1231,40


175


7.2.2.3.2. ud Mòdul de mesura per transformador de tensió i intensitat, de 800

mm d’ample, 1865 mm. d’alt i 850 mm. de fons, contenint en el

seu interior degudament muntats i connexionats els següents

aparells i materials: transformador de tensió relació x/ 110 V., de

50 VA., a classe 0,5; interconnexió de potència amb mòduls

continguts; platina de Cu de 30 * 3 mm. per a posada a terra de la

instal·lació. Accessoris i petit material instal·lat.



ud Cel·la de mesura 1,000 4064 4064






Cost Total 4392,32

7.2.2.3.3. ud Mòdul per a comptadors de mesura indirecta, fins i tot bases talla

circuits i fusibles de protecció de la línia repartidora i

transformador.



ud Mòdul mesura indirecta 1,000 572,48 572,48

ud. Petit material 1,000 0,86 0,86


Classe: Material 573,34 Costos directes 589,29


Cost Total 624,65


176


7.2.2.3.4. ud Transformador de mitjà a baixa tensió de 630 kVA de potència en

bany d’oli, refrigeració natural, per a interior, de les següents

característiques: tensió primària 18/ 36 kV., tensió secundària 230/

400 A., regulació ± 2,5 % ± 5 % connexió Dyn11; tensió de

curtcircuit 4 % Segons normes 20.138, UNESA 5201D. Equipat

amb termòmetre d’esfera de dos contactes i termòstat, ponts de

connexió entre el mòdul de protecció i transformador realitzat amb

cables de B.T 18/ 36 kV. Unipol·lars de 1 * 240 mm ² Al,

terminals encausats ambdós extrems de reixa de protecció.



ud Transf. Bany oli 630 kVA 1,000 6063 6063

ud Pont. Conex 1 * 240 mm ² Al 18/ 36 kV 1,000 461 461

ud Terminals enxufables 6,000 136 816

ud Reixeta de protecció 1,000 190 190




Costos directes 8356,10 Costos indirectes 501,37

Cost Total 8857,47

7.2.2.4. Elements de protecció i control.

7.2.2.4.1. ud Xarxes de post a terra de protecció general i servei per al neutre, al

centre de transformació, d’acord amb el que indica la MIE- RAT-

13, i normes de companyia subministradora, formada la primera

per cable de Cu nu de 50 mm ² de secció i piques de terra d’acer

rogenc de 2 m de longitud i 14 mm de diàmetre inclús material de

connexió i fixació.


ud Pica de t.t. 200/ 14,3 Fe + Cu 8,000 13,18 105,44

m. Conduc. Cu nu 50 mm ² 32,000 2,04 65,28

m. Cond. aïllat RV- 0,6- 1 kV 50 mm ² Cu 20,000 4,05 81,00






Cost Total 430,05


177


7.2.2.4.2. ud Relè diferencial de ekor RPG de protecció per a transformadors,

instal·lat.


h. Ajudant d’electricista 0,450 15,03 6,76

m. Tub PVC corregut M 20/ gp5 7,000 0,16 1,12

m. Cond. ríxid 750 V 1,5 mm ² Cu 14,00 0,18 2,52

ud Caixa mecan. empotrar enllaçable 1,000 1209,16 1209,16





Cost Total 1302,01

7.2.2.4.3. ud Parell de guants dielèctrics aïllants fins a 500 V.

ud Parell de guants dielèctrics 1,000 19,95 19,95




Cost Total 21,15

7.2.2.4.4. ud Farmaciola d’urgències amb equipament mínim obligatori,

col·locat.

ud Farmaciola d’urgències 1,000 58,50 58,50 Costos directes complementaris 0,030 58,50 1,76


Classe: Medio auxiliar 1,76



Cost Total 63,38


178


7.2.2.4.5. ud Placa de senyalització autoadhesiva de 16 * 6 cm amb símbol

artístic serigrafiat en negre sobre alumini plata mat col·locada.

ud Placa simb atco 16 * 6 Al Ag mat 1,000 2,73 2,73

h. Oficial 1ª construcció 0,050 10,72 0,54

Costos directes complementaris 0,010 3,27 0,03


Classe: Material 2,73 Classe: Medi auxiliar 0,03



Cost Total 3,50

7.2.2.4.6. ud Unitat de control integrat ekor RCI, amb funcions d’automatització

i control, detecció de pas de falta, detecció de presència i absència

de tensió, mesura de paràmetres elèctrics, etc. Totalment

instal·lada.

Costos directes 4350

Costos indirectes 261

Cost Total 4611

7.2.2.5. Il· luminació interior 7.2.2.5.1. ud Regleta de superfície de dimensions reduïdes d’un tub TL 5 de 16

mm de diàmetre i 65 W., amb protecció IP20/ classe I, amb

carcassa de xapa d’acer i prelacat en blanc i tapes finals en PC/

ABS. Equip electrònic incorporat HFP, portalàmpades i làmpada

fluorescent instal·lat, incloent replanteig accessoris d’ancoratge i

connexionat.



ud Regleta superfície amb 1 TL5- 65 W/ 840 1,000 52,65 52,65






Cost Total 67,02


179


7.2.2.5.2. m. Conducció elèctrica unipolar en Cu H07V- K, 1 * 1,5 mm ² de

secció, UNE 21031; per instal·lació sota tub, segons REBT.

m. Conductor Cu H07V- K 1 * 1,5 1,010 0,23 0,23

h. Oficial 1ª instal·lador 0,010 11,83 0,12

h. Peó especialitzat instal·lador 0,010 11,47 0,11


Classe: Mà d’obra 0,23 Classe: Material 0,23




Cost Total 0,50

7.2.2.5.3. m. Canalització elèctrica en canonada PVC corrugada flexible, IP

677, diàmetre nominal 13 mm, UNE EN 500.861- 95, instal·lació

superfície segons REBT, i/ fixació.

m. Tub PVC flexible IP677 DN 13 1,000 0,29 0,29

h. Peó especialitzat instal·lador 0,030 11,47 0,34







Cost Total 0,68

7.2.2.5.4. ud Punt de llum senzill realitzat en tub PVC corrugat de M 20/ gp5 i

conductor de Cu unipolar d’una tensió nominal de 750 V i secció

1,5 mm ², incloent caixa de registre, caixa de mecanisme universal

amb cargols, mecanisme interruptor unipolar Jung- AS 500,

totalment muntat i instal·lat.



m. Tub PVC corrugat M 20/ gp5 8,000 0,16 1,28

m. Cond ríxid 750 V 1,5 mm ² Cu 18,00 0,18 3,24

ud Caixa mecan. empotrar enllaça ble 1,000 0,27 0,27 ud Mecanisme interruptor Jung- As 500 1,000 11,30 11,30






Cost Total 31,57


180


7.2.2.5.5 ud Lluminària d’emergència rectangular fluorescent 1 * 6 W, IP- 22,

flux lluminós 111 lúmens, 22 m ²; certificat AENOR, i/ llum,

instal·lació de superficie segons REBT, i/ connexió i fixació.

ud Llum rect flu 1 *6 111 IP- 22 1,000 54,69 54,69

m. Conductor Cu H07V- K 1 * 1,5 2,000 0,23 0,46

m. Tub PVC flexible IP677 DN 13 1,000 0,29 0,29

h. Oficial 1ª instal·lador 0,100 11,83 1,18

h. Peó especialitzat instal·lador 0,100 11,47 1,15 Costos directes 0,020 57,77 1,16






Cost Total 62,47

7.2.2.5.5. ud Base d’endoll amb pressa de terra lateral realitzada amb tub PVC corrugat de M 20/ gp5 i conductor rígid de 2,5

mm ² de Cu., I aïllament 750 V., en sistema monofàsic amb pressa de terra ( fase,

neutre i terra ), incloent caixa de registre, caixa de mecanisme universal amb

cargols, base d’endoll sistema shuko 10- 16 A. ( II + t) Eunea sèrie SM 100 Màster,

instal·lat.



m. Tub PVC corrugat M 20/ gp5 6,000 0,16 0,96

m. Cond. ríxi. 750 V 2,5 mm ² Cu 18,00 0,28 5,04

ud Caixa mecànica empotrar enllaçable 1,000 0,27 0,27 ud B. Endoll shuko Eunea SM 100 màster 1,000 4,60 4,60






Cost Total 27,68


181


7.2.2.6 Varis 7.2.2.6.1. ud Material necessaris per la protecció individual i col·lectiva dels

treballadors i la instal·lació en l’obra.



Cost Total 1192,50

7.2.2.6.2. ud Permisos i llicències d’instal·lacions



Cost Total 901,00

7.2.2.6.3 ud Proves i posada en funcionament de les instal·lacions executades.



Cost Total 901,00


182

Nº Activitat Descripció de las unitats d’obra Preu

7.3. QUADRES DE PREU EN LLETRA

7.3.1. INSTAL·LACIÓ DE MITJA TENSIÓ 7.3.1.1. m. Xarxa elèctrica de mitjà tensió soterrada sota vorera, realitzada amb

cables conductors de 3 ( 1 * 400 ) Al 18/ 30 kV., Amb aïllament de

dielèctric sec, formats per: conductor d’alumini compacte de secció


aïllament d’etilè propilè ( EPR ), pantalla sobre l’aïllament de mescla semi conductora pelable no metàl·lica associada a una

corona de fil ferro i contra espira de Cu i coberta termoplàstica a

força de poliolefina, en instal·lació subterrània sota vorera a rasa de

60 cm d’ample i 100 cm de profunditat incloent excavació de rasa

amb un seient de 10 cm de sorra de riu , muntatge de cables

conductors, farcit amb una capa de 25 cm de sorra de riu, instal·lació

de plaques de protecció per cables, farcit amb terra procedent de

l’excavació piconada amb mitjans manuals en tongades de 10 cm.,

col·locació de cinta de senyalització, sense incloure la reposició de

vorera, inclús subministrament i muntatge de cables conductors,

amb part proporcional d’entroncaments per a cable, retirada i

transport al abocador dels productes sobrants de l’excavació i proves de rigidesa dielèctrica, totalment instal·lada, transport, muntatge i

connexionat.

CINQUANTA- UN EUROS AMB VINT-I-VUIT CÈNTIMS 51,28 €

7.3.1.2. m. Xarxa elèctrica de mitja tensió entovada sota calçada, realitzada amb

cables conductors de 3 (1 * 400 ) Al 18/ 30 kV., Amb aïllament de

dielèctric, sec, formats per conductor d’alumini compacte de secció


aïllament d’etilè- propilè ( EPR ), pantalla sobre l’aïllament de mescla semi conductora pelable no metàl·lica associada a una

corona de fil ferro i contra espira de Cu i coberta termoplàstica a

força de poliolefina, en instal·lació subterrània sota calçada, en rasa

de 60 cm d’ample a 105 cm de profunditat incloent excavació de

rasa, seient amb 5 cm de formigó HM-20 N/ mm², muntatge de tubs

de material termoplàstic de 160 mm de diàmetre , farcit amb una

capa de formigó HM-20 N/ mm² fins a una alçada de 10 cm per

sobre dels tubs envoltant completament, i reblert amb formigó HM-

12, 50/ P/ 20 fins a l’altura on s’inicià el ferm i el paviment, sense

incloure la reposició de paviment, fins i tot subministrament i

muntatge de cables conductors, amb part proporcional d’entroncament per a cable, retirada i transport a abocador dels

productes sobrants de l’excavació i proves de rigidesa dielèctrica,


NORANTA-UN EUROS AMB VINT-I-DOS CÈNTIMS 91,22 €


183


7.3.1.3. ud Estudi de la localització d’instal·lacions mitjançant la realització de

petites cales seriades, en nombre aproximat de 15 i de mida mitjana

10 * 10 cm practicades en el terreny.

CENT NORANTA- SIS EUROS AMB TRES CÈNTIMS 196,03 €

7.3.1.4. ud Acoblament de cable elèctric i connexionat.

CATORZE EUROS AMB DEU CÈNTIMS 14,10 €

7.3.2. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 7.3.2.1. Obra civil 7.3.2.1.1. m³ Excavació a cel obert, en terrenys compactes, per mitjans mecànics,

amb extracció de terres fora de l’excavació, en buidats, sense

carrega ni transport a l’abocador i amb p.p. de mitjans auxiliars.

DOS EUROS AMB SEIXANTA- CINC CÈNTIMS 2,65 €

7.3.2.1.2. m³ Transport de terres a l’abocador, a una distància menor de 10 km.,

considerant anada i tornada, amb camió basculant i cànon

d’abocador i amb p.p. de mitjans auxiliars, sense incloure la càrrega.

TRES EUROS AMB CINQUANTA– SIS CÈNTIMS 3,56 €

7.3.2.1.3. m² Formigó en massa HM- 20 N/ mm² consistència plàstica T màx 20 mm. Per ambient normal, elaborat en central per a neteja i

anivellament de fons de fonamentació, gruix 10 cm, inclús

abocament per mitjans manuals i col·locació.

DEU EUROS AMB UN CÈNTIM 10,01 €

7.3.2.1.4. ud Porta formada per dues planxes d’acer galvanitzat de 1,2 mm farcida

d’escuma rígida de poliuretà de doble fulla de dimensions 1250 *

2200 mm amb reixa de 36 mm de gruix, amb marc, pany i

ancoratges per a prendre, i/ col·locació.

DOS-CENTS CINQUANTA-UN EUROS AMB SET CÈNTIMS 251,07 €


184


7.3.2.1.5. m² Fàbrica de totxana ceràmica 24 * 11, 5 * 8 cm., De 1 peu de gruix

rebut amb morter de ciment CEM II/ BP 32,5 N i sorra de riu tipus

M- 5, preparat en central i subministrament a peu d’obra, per

revestir, i/ replanteig, anivellació i aplomat, rejuntat neteja i mitjans

auxiliars. Segons UNE EN- 998- 1: 2004, RC- 03, NTE- PTL,RL-

88 i NBE- FL- 90, mesurat a cinta correguda.

VINT EUROS AMB SEIXANTA- DOS CÈNTIMS 26,02 €

7.3.2.1.6. m² Lliscat amb gruix en blanc en paraments verticals de 3 mm de gruix,

formació de racons, guarniments en buits, acabaments amb

entornpeu i col·locació de bastides, s/NTE-RPG-12, mesurat deduint

buits superiors a 2 m².

CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS 0,58 €

7.3.2.1.7. m² Pintura plàstica llisa mat rentable estàndard obra nova, en blanc o

pigmentada, sobre paraments horitzontals i verticals, dues mans, inclús mà d’imprimació i empastat.

SIS EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS 6,48 €

7.3.2.1.8. m² Pintura a l’esmalt amb dues mans i una mà d’imprimació de mini o

antioxidant sobre fusteria metàl·lica o serralleria i/ rascat dels òxids i

neteja manual.

ONZE EUROS AMB QUARANTA- VUIT CÈNTIMS 11,43 €


185


7.3.2.2. Instal· lació de distribució 7.3.2.2.1. m. Canalització per xarxa elèctrica en mitja tensió sota vorera o calçada

prevista, composta per dos tubs de fibrociment D= 200 mm.,

Col·locats en fons de rasa de 70 cm d’ample i 120 cm de profunditat

incloent incloent excavació de rases i farcit amb productes de

excavació seleccionats i compactats manualment de 90 cm inferiors i mecànicament la resta inclús cintes de senyalització, muntatge de

conductors 3 ( 1*240 ) Al 18/ 30 kV., Part proporcional d’arquetes

de registre i proves de rigidesa dielèctrica, totalment instal·lada,

transport, muntatge i conexionat.

SEIXANTA-SIS EUROS AMB SINQUANTA –QUATRE CÈNTIMS 66,54 €

7.3.2.2.2. ud Subministrament i col·locació de maniguet passa murs de 160 mm

de diàmetre nominal, sobre solera de formigó, instal·lat.

CINQUANTA-QUATRE EUROS AMB SETENTA-UN CÈNTIMS 54,71 €

7.3.2.2.3. ud Arqueta prefabricada registra ble de formigó en massa amb reforç de

cèrcol perimetral a la part superior de 40*40*50 cm., Mesures

interiors, completa: amb tapa i marc de formigó i formació de forats

per a connexions de tubs. Col·locada sobre solera de formigó en

massa HM- 20/ P/ 40/ I de 10 cm de gruix i p.p. de mitjans auxiliars,

sense incloure l’excavació ni el reblert perimetral posterior.

SETANTA-DOS EUROS AMB SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS 72,68 €

7.3.2.3. Transformador 7.3.2.3.1. ud Mòdul d’enllaç de barres per cort i aïllament íntegre, amb

aparellatge en dielèctric de gas SF6, de 420 mm d’ample, 1865 mm

d’alt i 850 mm de fons, contenint en el seu interior degudament muntats i conexionats, els següents aparells i materials: interruptor

III, amb posicions Connexió-Seccionament, ( connectat, desconectat

), de 24 kV de tensió nominal, 400 A, d’intensitat nominal, capacitat

de tancament sobre curt circuit de 40 kA cresta i capacitat de tall de

400 A i comandament manual tipus B; embarrat per a 400 A; platina

de Cu de 30*3 mm per a posada a terra de la instal·lació. Accessoris

i petit material instal·lat.

MIL DOS-CENTS TRENTA-UN EUROS AMB QUARANTA

CÈNTIMS 1231,40 €


186


7.3.2.3.2. ud Mòdul de mesura per transformador de tensió i intensitat, de 800

mm d’ample, 1865 mm d’alt i 850 mm de fons, contenint en el seu

interior degudament muntats i connexionats els següents aparells i

materials: transformador de tensió relació x/110 V., de 50 VA., a

classe 0,5., transformador d’intensitat relació x/5A de 15 VA., a

classe de 0,5 interconnexió de potència amb mòduls continguts;

platina de Cu de 30*3 mm. per a post a terra de la instal·lació.

Accessoris i petit material instal·lat.

QUATRE MIL TRES-CENTS NORANTA –DOS EUROS

AMB TRENTA-DOS CÈNTIMS 4392,32 €

7.3.2.3.3. ud Mòdul per a comptadors de mesura indirecta, fins i tot bases talla

circuits i fusibles de protecció de la línia repartidora i transformador.

SIS-CENTS VINT-I-QUATRE EUROS AMB SEIXANTA-

CINC CÈNTIMS 624,65 €

7.3.2.3.4. ud Transformador de mitjà a baixa tensió de 630 kVA de potència, sec

protegit amb una capa de silicona refrigeració d’aire per a interior de

les següent característiques tensió primària 18/ 36 kV tensió

secundària 230/ 400 A regulació ± 2,5 % ± 5 % connexió Dyn11;

tensió de curtcircuit 4 %. Segons normes 20.101 ( CEI 76 ),

CENELEC HD428, UNE 20.138, UNESA 5201D. Equipament amb

termòmetre d’esfera de dos contactes i termòstat ponts de connexió

entre mòdul de protecció i transformador realitzat amb cable de BT

18/ 36 kV unipolars de 1*240 mm² Al, terminals encausats en

ambdós extrems i reixa de protecció.

VUIT MIL VUIT-CENTS CINQUANTA-SET EUROS AMB QUARANTA -SET CÈNTIMS 8857,47 €


187


7.3.2.4. Elements de protecció i control 7.3.2.4.1. ud Xarxes de post a terra de protecció general i servei per al neutre, al

centre de transformació, d’acord amb el que indica la MIE-RAT-13,

i normes de companyia subministradora, formada la primera per

cable de Cu nu de 50 mm² de secció i la segona per cable de Cu aïllat, tipus RV de 0,6/ 1 kV i 50 mm² de secció i piques de terra

d’acer rogenc de 2 m. De longitud i 14 mm. De diàmetre inclús

material de connexió i fixacació.

QUATRE-CENTS TRENTA A EUROS AMB CINC

CÈNTIMS 430,05 €

7.3.2.4.2. ud Relè diferencial de ekor RPG de protecció per a transformadors

instal·lat.

MIL TRES-CENTS DOS EUROS AMB UN CÈNTIM 1302,01 €

7.3.2.4.3. ud Parell de guants dilèctrics aïllants fins a 500 V

VINT-I-UN EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS 21,15 €

7.3.2.4.4. ud Farmaciola d’urgències amb equipament mínim obligatori, col·locat.

SEIXANTA-TRES EUROS AMB VUITANTA-VUIT CÈNTIMS 63,88 €

7.3.2.4.5. ud Placa de senyalització auto adhesiva de 16*6 cm amb símbol artístic

serigrafiat en negre sobre alumini plata mat, col·locada.

TRES EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS 3,50 €

7.3.2.4.6. ud Unitat de control integrat ekor RCI, amb funcions d’automatització i

control, detecció de pas de falta, detecció de presciència i absència

de tensió, mesura de paràmetres elèctrics, etc. Totalment instal·lada.

QUATRE MIL SIS-CENTS ONZE EUROS 4611 €


188


7.3.2.5. Il· luminació interior 7.3.2.5.1. ud Regleta de superfície de dimensions reduïdes d’un tub TL 5 de 16

mm de diàmetre i 65 W., amb protecció IP20/ classe I amb carcassa de xapa d’acer prelacat en blanc i tapes finals en PC/ ABS. Equip

electrònic incorporat, HFP, portalàmpades i làmpada fluorescent.

Instal·lat, incloent replanteig, accessoris d’ancoratge i connexionat.

SEIXANTA-SET EUROS AMB DOS CÈNTIMS 67,02 €

7.3.2.5.2. m. Conducció elèctrica unipolar en Cu H07V- K 1*1,5 mm² de secció,

UNE 21031; per instal·lació sota tub, segons REBT.

CINQUANTA CÈNTIMS 0,50 €

7.3.2.5.3. m. Canalització elèctrica en canonada PVC corrugada flexible IP 677,

diàmetre nominal 13 mm, UNE EN 500.861-95, instal·lació de

superfície segons REBT, i/ fixació.

SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS 0,68 €

7.3.2.5.4. ud Punt de llum senzill realitzat en tub PVC corrugat de M 20/gp5 i

conductor de coure unipolar d'una tensió nominal de 750 V. i secció

1,5 mm², incloent caixa de registre, caixa de mecanisme universal amb cargols, mecanisme interruptor unipolar Jung-AS 500,

totalment muntat i instal·lat.

TRENTA-UN EUROS AMB CINQUANTA –SET CÈNTIMS 31,57 €

7.3.2.5.5. ud Base d'endoll amb presa de terra lateral realitzada amb tub PVC

corrugat de M 20/gp5 i conductor rígid de 2,5 mm² de Cu., I

aïllament 750 V., en sistema monofàsic amb presa de terra (fase,

neutre i terra ), incloent caixa de registre, caixa de mecanisme

universal amb cargols, base d'endoll sistema schuko 10-16 A. (II +

t.) Eunea sèrie SM 100 Màster, instal·lat.

SEIXANTA-DOS EUROS AMB QUARANTA–SET CÈNTIMS 62,47 €

7.3.2.5.6. ud Base d'endoll amb presa de terra lateral realitzada amb tub PVC

corrugat de M 20/gp5 i conductor rígid de 2,5 mm² de Cu., I

aïllament 750 V., en sistema monofàsic amb presa de terra (fase,

neutre i terra ), incloent caixa de registre, caixa de mecanisme

universal amb cargols, base d'endoll sistema schuko 10-16 A. (II +

t.) Eunea sèrie SM 100 Màster, instal·lat.

VINT-I SET EUROS AMB SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS 27,68 €


189


7.3.2.6. Varis 7.3.2.6.1. ud Materials necessaris per a la protecció individual i col·lectiva dels

treballadors i la instal·lació en l'obra.

MIL CENT NORANTA-DOS EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS 1192,50 €

7.3.2.6.2. ud Permisos i llicències d’instal·lacions.

NOU-CENTS UN EUROS 901,00 €

7.3.2.6.3. ud Proves i posada en funcionament de les instal·lacions executades.

MIL SIS-CENTS NORANTA-SIS EUROS 1696,00 €


190

Nº Activitat Descripció de las unitats d’obra Medició Preu Import

7.4. PRESSUPOST FINAL

7.4.1. INSTAL·LACIÓ DE MITJA TENSIÓ 7.4.1.1 m. Xarxa elèctrica de mitja tensió soterrada sota vorera,

realitzada amb cables conductors de 3 (1x400) Al 18/30

kV., Amb aïllament de dielèctric sec, formats per: conductor d'alumini compacte de secció circular,

pantalla sobre el conductor de mescla semiconductora,

aïllament d'etilè-propilè (EPR), pantalla sobre

l'aïllament de mescla semiconductora pelable no

metàl·lica associada a una corona de filferro i

contraespira de coure i coberta termoplàstica a força de

poliolefina, en instal·lació subterrània sota vorera, en

rasa de 60 cm. d'ample i 100 cm. de profunditat,

incloent excavació de rasa, seient amb 10 cm. de sorra

de riu, muntatge de cables conductors, farcit amb una

capa de 25 cm. de sorra de riu, instal·lació de placa

cobrecables per a protecció mecànica, farcit amb terra procedent de l'excavació piconada amb mitjans manuals

en tongades de 10 cm., col·locació de cinta de

senyalització, sense incloure la reposició de vorera,

inclús subministrament i muntatge de cables conductors,

amb part proporcional d'entroncaments per a cable,

retirada i transport a abocador dels productes sobrants

de l'excavació i proves de rigidesa dielèctrica, totalment

instal·lada, transport, muntatge i connexionat. 422,00 51,28 21640,16

7.4.1.2. m. Xarxa elèctrica de mitja tensió entubada sota calçada,

realitzada amb cables conductors de 3 (1x400) Al 18/30

kV., Amb aïllament de dielèctric sec, formats per:

conductor d'alumini compacte de secció circular,

pantalla sobre el conductor de mesclasemiconductora,

aïllament d'etilè-propilè (EPR), pantalla sobre l'aïllament de mescla semiconductora pelable no

metàl·lica associada a una corona de filferro i

contraespira de coure i coberta termoplàstica a força de

poliolefina, en instal·lació subterrània sota calçada, en

rasa de 60 cm. d'ample i 105 cm. de profunditat,

incloent excavació de rasa, seient amb 5 cm.

De formigó HM-20 N/mm², muntatge de tubs de

material termoplàstic de 160 mm. de diàmetre, farcit

amb una capa de formigó HM-20 N/mm² fins a una

alçada de 10 cm. per sobre dels tubs envoltant

completament, i reblert amb formigó HM-12, 50/P/20,

fins a l'altura on s'inicia el ferm i el paviment, sense incloure la reposició de paviment, fins i tot

subministrament i muntatge de cables conductors, amb

part proporcional d'entroncaments per a cable, retirada i

transport a abocador dels productes sobrants de

l'excavació i proves de rigidesa dielèctrica, totalment

instal · lada, transport, muntatge i connexionat. 18,00 91,22 1641,96


191


7.4.1.3 ud Estudi de la localització d'instal·lacions mitjançant la

realització de petites cales seriades, en nombre

aproximat de 15 i de mida mitjana 10x10 cm.

practicades en el terreny. 1,00 196,03 196,03

7.4.1.4 ud Acoblament de cable elèctric i conexionat 6,00 14,10 84,60

Total capítol 23562,75 €


192


7.4.2. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 7.4.2.1. Obra civil 7.4.2.1.1. m³ Excavació a cel obert, en terrenys compactes, per

mitjans mecànics, amb extracció de terres fora de

l'excavació, en buidats, sense càrrega ni transport a

l'abocador i amb p.p. de mitjans auxiliars. 10,00 2,65 26,50

7.4.2.1.2. m³ Transport de terres a l'abocador, a una distància menor

de 10 km., Considerant anada i tornada, amb camió

basculant i cànon d'abocador i amb p.p. de mitjans auxiliars, sense incloure la càrrega. 10,00 3,56 35,60

7.4.2.1.3 m² Formigó en massa HM-20 N/mm², consistència plàstica,

Tmáx.20 mm., Per ambient normal, elaborat en central

per a neteja i anivellament de fons de fonamentació,

gruix 10 cm, inclús abocament per mitjans manuals i

col·locació. 30,00 10,01 300,30

7.4.2.1.4. ud Porta formada per dues planxes d'acer galvanitzat de 1.2

mm farcida d'escuma rígida de poliuretà, de doble fulla de dimensions 1250 * 2200 mm amb reixeta de 36 mm

de gruix, amb marc, pany i ancoratges per aprendre,

i/col·locació. 1,00 251,07 251,07

7.4.2.1.5. m² Fàbrica de totxana ceràmica 24x11, 5x8 cm., De 1 peu

de gruix rebut amb morter de ciment CEM II / BP 32,5

N i sorra de riu tipus M-5, preparat en central i

subministrat a peu d'obra, per revestir, i / replanteig,

anivellació i aplomat, rejuntat, neteja i mitjans auxiliars.

Segons UNE-EN-998-1: 2004, RC-03, NTE-PTL, RL-88 i NBE-FL-90, mesurat a cinta correguda 40,00 26,62 1064,80

7.4.2.1.6. m² Lliscat amb guix blanc en paraments verticals de 3 mm.

de gruix,formació de racons, guarniments de buits,

acabaments amb entornpeu i col·locació de bastides,

s/NTE-RPG-12, mesurat deduint buits superiors a 2 m². 94,00 0,58 54,52

7.4.2.1.7. m² Pintura plàstica llisa mat rentable estàndard obra nova

en blanc o pigmentada, sobre paraments horitzontals i

verticals, dues mans, inclús mà d'imprimació i empastat. 94,00 6,48 609,12


193


7.4.2.1.8. m² Pintura a l'esmalt mat, dues mans i una mà d'imprimació

de mini o antioxidant sobre fusteria metàl·lica o

serralleria, i / rascat dels òxids i neteja manual. 8,00 11,43 91,44

Total capítol 02.01 2433,35 € 7.4.2.2. Instal· lació de distribució 7.4.2.2.1. m² Canalització per xarxa elèctrica en mitja tensió sota

vorera o calçada prevista, composta per dos tubs de

fibrociment D = 200 mm., Col·locats en fons de rasa de

70 cm. d'ample i 120 cm. de profunditat, incloent

excavació de rases i farcit amb productes de excavació

seleccionats compactats manualment els 90 cm.

inferiors i mecànicament la resta, inclús cintes de

senyalització, muntatge de conductors 3 (1x240) Al

18/30 kV., Part proporcional d'arquetes de registre i

proves de rigidesa dielèctrica, totalment instal·lada, transport, muntatge i connexionat. 46,00 66,54 3060,84

7.4.2.2.2. ud Subministrament i col·locació de maniguet passa murs

de 160 mm. de diàmetre nominal, sobre solera de

formigó, instal·lat. 7,00 54,71 382,97

7.4.2.2.3. ud Arqueta prefabricada registra ble de formigó en massa

amb reforç de cèrcol perimetral a la part superior de

40x40x50 cm., Mesures interiors, completa: amb tapa i

marc de formigó i formació de forats per a connexions

de tubs. Col·locada sobre solera de formigó en massa

HM-20/P/40/I de 10 cm. de gruix i p.p. de mitjans

auxiliars, sense incloure l'excavació ni el reblert perimetral posterior. 2,00 72,68 145,36

Total capítol 02.02 3589,17 €


194


7.4.2.3. Transformador 7.4.2.3.1. ud Mòdul d'enllaç de barres, per curt i aïllament íntegre,

amb aparellatge en dielèctric de gas SF6, de 420 mm.

d'ample, 1865 mm. d'alt i 850 mm. de fons, contenint en

el seu interior degudament muntats i connexionats, els

següents aparells i materials: un interruptor III, amb posicions Connexió - Seccionament, (connectat,

desconnectat), de 24 kV. de tensió nominal, 400 A.

d'intensitat nominal, capacitat de tancament sobre

curtcircuit de 40 kA. cresta, i capacitat de tall de 400 A.

i comandament manual tipus B; embarrat per a 400 A.;

platina de coure de 30*3 mm. per a posada a terra de la

instal · lació. Accessoris i petit material. Instal·lat. 4,00 1231,40 4925,60

7.4.2.3.2. ud Mòdul de mesura per transformador de tensió i

intensitat, de 800 mm. d'ample, 1865 mm. d'alt i 850 mm. de fons, contenint en el seu interior degudament

muntats i connexionats els següents aparells i materials:

transformador de tensió relació x/110 V., de 50 VA., a

classe 0,5.; transformador d'intensitat relació x/5A de 15

VA. , a classe 0,5; interconnexió de potència amb

mòduls contigus; platina de coure de 30*3 mm. per a

posada a terra de la instal·lació. Accessoris i petit

material. Instal·lat. 1,00 4392,32 4392,32

7.4.2.3.3. ud Mòdul per a comptadors de mesura indirecta, fins i tot bases tallacircuits i fusibles de protecció de la línia

repartidora i transformador. 1,00 624,65 624,65

7.4.2.3.4. ud Transformador de mitja a baixa tensió de 630 kVA. de

potència, en silicona, refrigeració natural, per a interior,

de les següents característiques: tensió primària 18/36

kV., tensió secundària 230/400 A., regulació + - 2,5% +

- 5%; connexió Dyn11; tensió de curtcircuit 4%. Segons

normes 20.101 (CEI 76), CENELEC HD428, UNE

20.138,UNESA5201D.

Equipat amb termòmetre d'esfera de dos contactes i termòstat, ponts de connexió entre mòdul de protecció i

transformador realitzat amb cables de BT 18/36 kV.

unipolars de 1*240 mm² Al, terminals encausats en

ambdós extrems i reixeta de protecció. 1,00 8857,47 8857,47



195


7.4.2.4. Elements de protecció i control 7.4.2.4.1. ud Xarxes de posta a terra de protecció general i servei per

al neutre, al centre de transformació, d'acord amb el que

indica la MIE-RAT-13, i normes de companyia

subministradora, formada la primera per cable de coure

nu de 50 mm² de secció i la segona per cable de coure aïllat, tipus RV de 0,6 / 1 kV, i 50 mm² de secció i

piques de terra d'acer rogenc de 2 m. de longitud i 14

mm. de diàmetre. Inclús material de connexió i fixació. 2,00 430,05 860,10

7.4.2.4.2. ud Relé diferencial de ekor RPG de protecció per a

transformadors, instal·lat. 1,00 1302,01 1302,01

7.4.2.4.3. ud Parell de guants dielèctrics aïllants fins a 500 V. 1,00 21,15 21,15

7.4.2.4.4. ud Farmaciola d'urgències amb equipament mínim

obligatori, col·locat. 1,00 63,88 63,88

7.4.2.4.5. ud Placa de senyalització autoadhesiva de 16*6 cm amb

símbol artístic serigrafiat en negre sobre alumini plata

mat, col·locada. 8,00 3,50 28,00

7.4.2.4.6. ud Unitat de control integrat ekorRCI, amb funcions

d'automatització i control, detecció de pas de falta,

detecció de presència i absència de tensió, mesura de paràmetres elèctrics, etc. Totalment instal·lada. 1,00 4611 4611



196


7.4.2.5. Il· luminació interior 7.4.2.5.1. ud Regleta de superfície de dimensions reduïdes d'un tub

TL 5 de 16 mm. de diàmetre i 65 W., amb protecció

IP20/clase I, amb carcassa de xapa

d'acer prelacat en blanc i tapes finals en PC / ABS.

Equip electrònic incorporat HFP, portalàmpades i làmpada fluorescent. Instal · lat, incloent replanteig,

accessoris d'ancoratge i connexionat 2,00 67,02 134,04

7.4.2.5.2. m. Conducció elèctrica unipolar en Cu H07V-K, 1x1, 5

mm² de secció, UNE 21031; per instal·lació sota tub,

segons REBT. 5,00 0,50 2,50

7.4.2.5.3. m. Canalització elèctrica en canonada PVC corrugada

flexible, IP 677, diàmetre nominal 13 mm, UNE EN

500.861-95, instal·lació superfície segons REBT, i / fixació 5,00 0,68 3,40

7.4.2.5.4. ud Punt de llum senzill realitzat en tub PVC corrugat de M

20/gp5 i conductor de coure unipolar d'una tensió

nominal de 750 V. i secció 1,5 mm², incloent caixa de

registre, caixa de mecanisme universal amb

cargols, mecanisme interruptor unipolar Jung-AS 500,

totalment muntat i instal·lat. 1,00 31,57 31,57

7.4.2.5.5. ud Lluminària d'emergència rectangular fluorescent 1x6 W,

IP-22, flux lluminós 111 lúmens, 22 m²; certificat

AENOR, i / llum, instal·lació de superfície segons

REBT, i / connexió i fixació. 1,00 62,47 62,47

7.4.2.5.6. ud Base d'endoll amb presa de terra lateral realitzada amb

tub PVC corrugat de M 20/gp5 i conductor rígid de 2,5

mm² de Cu., I aïllament VV 750 V., en sistema

monofàsic amb presa de terra ( fase, neutre i terra ),

incloent caixa de registre, caixa de mecanisme universal

amb cargols, base d'endoll sistema schuko 10-16 A. (II + t.) Eunea sèrie SM 100 Màster, instal·lat. 1,00 27,68 27,68



197


7.4.2.6. Varis 7.4.2.6.1. ud Materials necessaris per a la protecció individual i

col·lectiva dels treballadors i la instal·lació en l'obra. 1,00 1192,50 1192,50

7.4.2.6.2. ud Permisos i llicències d'instal·lacions 1,00 901,00 901,00

7.4.2.6.3. ud Proves i posada en funcionament de les instal·lacions

executades. 1,00 1696,00 1696,00

Total capítol 02.06 3.789,50 € Total capítol 02 35.759,86 € Total Pressupost 59.322,61 €


198

Nº Ordre Descripció dels Capítols Import

7.5. RESUM DEL PRESSUPOST. 7.5.1. Instal·lació de mitjà tensió 23.562,75 €

7.5.2. Centre de transformació 35.759,86 €

7.5.3. Obra civil 2.433,35 €

7.5.4. Instal·lació de distribució 3.589,17 €

7.5.5. Transformador 18.800,04 €

7.5.6. Elements de protecció i control 6.886,14 €

7.5.7. Il·luminació interior 261,66 €

7.5.8. Varis 3.789,50 €

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL 59.322,61 € 13 % Despeses Generals 7.711,94

6 % Beneficis Industrial 3.559,36

70.593,91 €

18 % I.V.A 12.706,90

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTAR 83.300,81

Suma aquest pressupost la quantitat de: VUITANTA-TRES MIL TRES-CENTS EUROS AMB VUITANTA-UN CÈNTIMS


Jesús Calvo Vaquer

DNI: 47820322-X


Volum 1



DNI:47820322-X

Titulació: Enginyeria Técnica Industrial especialitzada en Electricitat


8. Estudis amb Entitat Pròpia

Instal·lació de una línea subterrània amb centre de transformació Est. amb ent. pròpia

200

8. ESTUDIS AMB ENTITAT PROPIA 203 8.1. PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS 203


8.1.2. Drets i obligacions 203

8.1.2.1. Dret a la protecció en front dels riscs 203

8.1.2.2. Principis d’acció preventiva 204

8.1.2.3. Avaluació de Riscs 204

8.1.2.4. Equips de treball i medis de protecció 205

8.1.2.5. Informació, consulta de treballadors 205

8.1.2.6. Formació de treballadors 206

8.1.2.7. Mesures d’emergència 206

8.1.2.8. Risc greu i imminent 206

8.1.2.9. Vigilància i salut 206

8.1.2.10. Obligacions de treballadors en matèria de prevenció

de riscs 207

8.1.3. Serveis de prevenció. 207

8.1.3.1. Protecció i prevenció de riscs professionals. 207

8.1.3.2. Serveis de prevenció. 208

8.2.DISPOSICIÓ MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT ALS

LLOCS DE TREBALL 208

8.2.1. Introducció. 208


8.2.2.1. Condicions constructives. 208

8.2.2.2. Senyalització. 209

8.2.2.3. Serveis higiènics i locals de descans. 210

8.2.2.4. Material i locals de primers auxilis. 210

8.3. DISPOSICIONS MÍNIMES EN MATÈRIA DE SENYALI-

TZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT DE FEINA. 211

8.3.1. Introducció. 211


8.4. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT PER LA

UTILITZACIÓ PER PART DELS TREBALLADORS DELS

EQUIPS DE TREBALL. 212



8.5. DISPOSIIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES

OBRES DE CONSTRUCCIÓ. 213


8.5.2. Estudi bàsic de seguretat i salut. 213

8.5.2.1. Antecedents i objectes 213

8.5.2.2. Situació 213

8.5.2.3. Característiques de les instal·lacions 213

8.5.2.4. Previsió de direcció en temps de l’obra 214

8.5.2.5. Mesures preventives generals. 214

8.5.2.6. Mesures preventives elèctriques 214

8.5.2.7. Disposicions específiques de seguretat i salut durant

l’execució de les obres. 216

8.5.2.8. Obligacions del contractista. 216


201

8.6. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT PER

LA UTILITZACIÓ PER PART DELS TREBALLADORS

DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL. 218


8.6.1.1. Protectors de cap. 218

8.6.1.2. Protectors de mans i braços. 218

8.6.1.3. Protectors de cames i peus. 218

8.6.1.4. protector de cos. 219

8.6.1.5. Vestimenta antiestàtica pels treballadors

de planta 219

8.7. CONSIDERACIÓ GENERAL DE RISCS. 219

8.8. ANALISIS DE RISCS I PREVENCIÓ EN LES FASES DE

L’OBRA 220

8.8.1. Tipus de riscs per fase. 220

8.8.2. Actuacions prèvies 221

8.8.3. Acondicionament del terreny i cimentacions. 221

8.8.4. Execució de la estructura resistent. 221

8.8.5. Execució dels treballs interiors. 221

8.8.6. Mitjans preventius en la organització del treball. 222

8.8.7. Proteccions col·lectives. 222

8.8.8. Proteccions personals. 223

8.9. PREVENCIÓ DE RISCS EN LA MAQUINARIA FERRA-

MENTES I MITJANS AUXILIARS. 223

8.10. ANALISIS DE RISCS CATASTROFICS. 224

8.11. CALCULS DE MESURES DE SEGURETAT. 224

8.12. MEDICERINA PREVENTIVA. 224

8.12.1. Reconeixement mèdic periòdic. 224

8.12.2. Primers auxilis 225

8.12.3. Mitjans de higiene personal i instal·lacions. 225

8.13. FORMACIÓ SOBRE LA SEGURETAT. 225

8.14. MESURES PREVENTIVES EN EL MANTENIMENT DE

L’EDIFICI. 225

8.15. IDENTIFICACIÓ DE RISCS. 226

8.16. RISCS I DANYS A TERCERS. 228

8.17. RISCS QUE NO PODEN SER ELIMINATS. 229

8.17.1. Moviments de terres. 229

8.17.2. Cimentació i estructures. 231

8.17.3.Cobertes. 232

8.17.4. Picapedreratge i tancaments . 234

8.17.5. Terminacions. 235

8.17.6.Instal·lacions. 236

8.17.7.Treballs que impliquen riscs especials. 238


202

8.18. APLIACCIÓ DE LA SEGURETAT DELS TREBALLS DE

CONSERVACIÓ I MANTENIMENT. 238

8.18.1. De l’edifici. 238

8.18.1.1. Manteniment. 238

8.18.1.2. Reparacions 238

8.18.2. Mesures preventives. 239

8.18.2.1. Prevenció de riscs laborals a nivell col·lectiu 239

8.18.2.2. Prevenció de riscs a tercers 241

8.18.3.Senyals d’obligació 243

8.18.4.Senyals de seguretat ( UNE 81.501 ). 245

8.18.5.El color en la seguretat. 246

8.19. PLA DE SEGURETAT I SALUT. 248


203

8. ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA.

8.1. PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

8.1.1. INTRODUCCIÓ

La llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals té per objecte

la determinació del cos bàsic de garanties i responsabilitats precís per a establir un nivell

adequat de protecció de la salut dels treballadors en front dels riscos derivats de les

condicions de treball.

D’acord amb l’article 6 de dita llei, seran les normes reglamentàries les quals fixaran i

concretaran els aspectes més tècnics de les mesures preventives, a través de normes

mínimes que garanteixin l’adequada protecció dels treballadors.

Per tot això exposat, el Reial Decret 486/1997 de 14 d’abril de 1997 estableix:

Disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball.

Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut a la feina.

Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball.

Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.

Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors dels

equips de protecció individual.

8.1.2. DRETS I OBLIGACIONS

8.1.2.1. Dret a la protecció en front dels riscos

Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut a la feina.

A tal efecte, l’empresari realitzarà la prevenció de riscos laborals mitjançant l’adopció de

quantes mesures siguin necessàries per a la protecció de la seguretat i salut dels

treballadors, amb les especialitats que es contemplen als següents articles en matèria

d'avaluació de riscos, informació, consulta, participació i formació dels treballadors,

actuació en casos d’emergència i de risc greu i imminent, i vigilància de la salut.


204

8.1.2.2. Principis de l'acció preventiva

L’empresari aplicarà les mesures preventives necessàries, d’acord amb els següents

principis generals:

Evitar els riscos.

Avaluar els riscos que no es poden evitar.

Combatre els riscos al seu origen.

Adaptar el treball a la persona, en particular quant a la concepció dels llocs de treball,

les relacions socials i la influència dels factors socials a la feina.

Donar les instruccions adequades als treballadors.

Adoptar les mesures necessàries a fi de garantir que només els treballadors que hagin

rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.

Preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el

treballador.

8.1.2.3. Avaluació dels riscos

L’acció preventiva a l’empresa la planificarà l’empresari a partir d’una avaluació inicial

dels riscos per a la seguretat i salut dels treballadors, que es realitzarà, amb caràcter

general, tenint en compte la naturalesa de l’activitat, i en relació a aquells treballadors que

estiguin exposats a riscos especials.

També s’haurà d’efectuar una avaluació per a l’elecció dels equips de treball i del

condicionament dels llocs de treball.

Les causes dels riscos es podrien classificar a les següents categories:

Insuficient qualificació professional del personal dirigent, caps d’equip i obrers.

Ús de maquinària i equips en treballs que no corresponen a la finalitat, siguin concebuts

o a les seves possibilitats.

Insuficient instrucció del personal en matèria de seguretat.

Referent a les màquines eina, els riscos que poden haver es poden resumir als següents

punts:

Es pot produir un accident, o el deteriorament d’una màquina, si se’n fa ús sense

conèixer el seu funcionament.

La lubricació deficient condueix a un desgast prematur pel que els punts de lubricació

manual han de ser lubricats regularment.

Poden existir riscos mecànics derivats fonamentalment dels diversos moviments que

realitzen les diferent parts de la màquina i que poden provocar que l’operador:


205

Entri en contacte amb alguna part de la màquina o sigui atrapat entre ella i qualsevol

estructura fixa o material.

Sigui colpejat o arrossegat per qualsevol part en moviment de la màquina.

Sigui colpejat per elements de la màquina que resultin ser projectats.

Pugui patir altres riscos no mecànics tals com els derivats de la ut ilització d’energia

elèctrica, productes químics, generació de soroll, vibracions, radiacions, etc.

Els moviments perillosos de les màquines es classifiquen en quatre grups:

Elements considerats aïlladament tals com arbres de transmissió, vàstegs, broques,

acoblaments, etc.

Moviments alternatius i de translació. El punt perillós es situa al lloc on la peça dotada

d’aquest tipus de moviment s’aproxima a una altra peça fixa o mòbil i la sobrepassa.

Moviments de trasllat i rotació. Les connexions de bieles i vàstegs amb rodes i volants

són alguns dels mecanismes que generalment estan dotats d’aquest tipus de moviments.

Moviments d’oscil·lació. Les peces dotades d’aquest moviment poden generar punts de

tisora entre elles i altres peces fixes.

8.1.2.4. Equips de treball i medis de protecció

Quan la utilització d’un equip de treball pugui presentar un risc específic per a la seguretat

i la salut dels treballadors, l’empresari adoptarà les mesures necessàries amb la fi que:

La utilització de l’equip de treball quedi reservada als encarregats del mateix.

Els treballs de reparació, transformació, manteniment o conservació siguin realitzats

pels treballadors específicament capacitats per als mateixos.

L’empresari haurà de proporcionar als seus treballadors equips de protecció individuals

adequats per al desenvolupament de les seves funcions i vetllar per l’ús efectiu dels

mateixos.

8.1.2.5. Informació i consulta dels treballadors

L’empresari adoptarà les mesures adequades per a que els treballadors rebin totes les

informacions necessàries en relació amb:

Els riscos per a la seguretat i salut dels treballadors a la feina.

Les mesures i activitats de protecció i prevenció aplicables als riscos.

Els treballadors tindran el dret d’efectuar propostes a l’empresari, així com als òrgans

competents en aquesta matèria, dirigides a la millora dels nivells de protecció de la

seguretat i salut a la feina, en matèria de senyalització als llocs de treball, quant a la

utilització dels equips de treball, i quant a la utilització dels equips de protecció individual.


206

8.1.2.6. Formació de treballadors

L’empresari haurà de garantir que cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica

suficients i adequades, en matèria preventiva.

8.1.2.7. Mesures d'emergència

L’empresari, tenint en compte el tamany i l’activitat de l’empresa, així com la possible

presència de persones al·liïnes a la mateixa, haurà d’analitzar les possibles situacions

d’emergència i adoptar les mesures necessàries en matèria de primers auxilis, lluita contra

incendis i evacuació dels treballadors, designant el personal encarregat de posar en pràctica

aquestes mesures i comprovant periòdicament el correcte funcionament.

8.1.2.8. Risc greu i imminent

Quan els treballadors estiguin exposats a un risc greu i imminent degut a la feina,

l’empresari estarà obligat a:

Informar com abans possible a tots els treballadors afectats sobre l’existència del risc en

qüestió i de les mesures adoptades en matèria de protecció.

Donar les instruccions necessàries per a que, en cas de perill greu, imminent i evitable,

els treballadors puguin interrompre la seva activitat i, a més, estar en condicions, donats

els seus coneixements i els medis tècnics posats a la seva disposició, d’adoptar les

mesures necessàries per a evitar les conseqüències del perill.

8.1.2.9. Vigilància i salut

L’empresari te que garantir als seus treballadors la vigilància periòdica del seu estat de

salut en funció dels riscos inherents de la feina, optant per la realització d’aquells

reconeixements o proves que causin les menors molèsties al treballador i que siguin

proporcionals al risc.


207

8.1.2.10. Obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos

Correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats i mitjançant el

compliment de les mesures de prevenció que en cada cas siguin adoptades, per la seva

pròpia seguretat i salut a la feina, i per la d’aquelles altres persones a les qui pugui afectar

la seva activitat professional, a causa dels seus actes i omissions a la feina, de conformitat

amb la seva formació i les instruccions de l’empresari.

Els treballadors, d’acord amb la seva formació i seguint les instruccions de l’empresari,

hauran de:

Utilitzar adequadament, d’acord amb la seva naturalesa i riscos previsibles, les

màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips de transport i, en general,

qualsevol medi amb el qual desenvolupin la seva activitat.

Utilitzar correctament els medis i equips de protecció facilitats per l’empresari.

No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat

existents.

Informar d'immediat de qualsevol risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.

Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l’autoritat competent.

8.1.3. SERVEIS DE PREVENCIÓ

8.1.3.1. Protecció i prevenció de riscos professionals

En compliment del deure de prevenció de riscos professionals, l’empresari designarà un o

més d’un treballador per a encarregar-se de dita activitat, constituirà un servei de prevenció

o concertarà dit servei a una entitat especialitzada al·liïna a l’empresa.

Els treballadors designats hauran de tenir la capacitat necessària, disposar del temps i dels

medis precisos i ser suficients en nombre, tenint en compte el tamany de l’empresa, així

com els riscos a què estan exposats els treballadors.

A les empreses de menys de sis treballadors, l’empresari podrà assumir personalment les

funcions senyalades anteriorment, sempre que desenvolupi la seva activitat al centre de

treball i tingui capacitat necessària.


208

8.1.3.2. Serveis de prevenció

Si la designació d’un o diversos treballadors fóra insuficient per a la realització de les

activitats de prevenció, en funció del tamany de l’empresa, dels riscos a què estan exposats

els treballadors o de la perillositat de les activitats desenvolupades, l’empresari haurà de

recórrer a un o diversos serveis de prevenció propis o al·liens a l’empresa, que

col·laboraran quan sigui necessari.

S’entendrà com servei de prevenció el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per

a realitzar les activitats preventives a fi de garantir l’adequada protecció de la seguretat i la

salut dels treballadors, assessorant i assistint a l’empresari, als treballadors i als seus

representants i als òrgans de representació especialitzats.

8.2. DISPOSICIONS MÍNMES DE SEGURETAT I SALUT ALS LLOCS DE

TREBALL

8.2.1. INTRODUCCIÓ El Reial Decret 486/1997 de 14 d’abril de 1997 estableix les disposicions mínimes de

seguretat i salut aplicables als llocs de treball, entenent com a tals les àrees del centre de

treball, edificades o no, en la que els treballadors hauran de romandre o a les que puguin

accedir a raó del seu treball, sense incloure les obres de construcció temporals o mòbils.

8.2.2. OBLIGACIONS DE L’EMPRESARI 8.2.2.1. Condicions constructives

El disseny i les característiques constructives dels llocs de treball hauran d’oferir seguretat

front als riscos de relliscades i caigudes, xocs o cops contra els objectes i derrumbacions o

caigudes de materials sobre els treballadors.

Per això el paviment constituirà un conjunt pla i llis, de material consistent, i no relliscós.

Les parets seran llises, guarnides o pintades en tons clars i susceptibles de ser rentades. Els

sostres hauran de salvaguardar els treballadors de les inclemències del temps i ser

suficientment consistents.

El disseny i les característiques dels llocs de treball hauran de facilitar el control de les

situacions d’emergència, en especial en cas d’incendi, i possibilitar, quan sigui necessari, la

ràpida i segura evacuació dels treballadors.

Les dimensions dels locals de treball hauran de permetre que els treballadors realitzin el

seu treball sense riscos per a la seva seguretat i salut i en condicions ergonòmiques

acceptables, adoptant una superfície lliure superior a 2 m2 per treballador, un volum

superior a 10 m3 per treballador i una alçada mínima des del pis fins al sostre de 2’50m.


209

Les zones dels llocs de treball on existeixi risc de caiguda, caiguda d’objectes o de contacte

o exposició a elements agressius, hauran d’estar clarament assenyalades.

Les obertures, desnivells i escales es protegiran mitjançant baranes de 90cm d’alçada.

Els treballadors hauran de poder efectuar de forma segura les operacions d’obertura,

tancament, ajust o fixació de les finestres, i en qualsevol situació no suposarà un risc per a

aquestos.

Les vies de circulació hauran de poder ser utilitzades conforme al seu ús previst, de forma

fàcil i amb total seguretat. L’amplada mínima de les portes exteriors i dels passadissos serà

de 100 cm.

Les portes transparents hauran de tenir una senyalització a l’alçada de la vista i hauran

d’estar protegides contra el trencament.

Els paviments de les rampes i escales seran de materials no relliscosos i en cas de ser

perforats, l’obertura màxima de les juntes serà de 8 mm. La pendent de les rampes variarà

entre un 8 i un 12 %. L’amplada mínima serà de 55 cm per a les escales de servei i d’1 m

per a les d’ús general.

En cas d’ús d’escales de mà, aquestes tindran la resistència i els elements de recolzament i

subjecció necessaris per a que la utilització en les condicions requerides no suposi un risc

de caiguda. En qualsevol cas, no s’utilitzaran escales de més de 5 m d’alçada. Es

col·locaran formant un angle de 75º amb la horitzontal.

L’ascens, descens i treballs des de les escales hauran d’efectuar-se en front a les mateixes.

Els treballs a més de 3’5 m d’alçada des del punt d’operació al terra, que requereixin de

moviments o esforços perillosos per a l’estabilitat del treballador, només s’efectuaran si

s’utilitza cinturó de seguretat. Les escales no seran utilitzades per dos o més persones

simultàniament.

8.2.2.2. Senyalització

Les zones de pas, sortides i vies d'evacuació dels llocs de treball, i en especial, les sortides

i vies de circulació previstes per a l’evacuació en casos d’emergència, hauran de romandre

lliures d’obstacles.

S’eliminaran amb rapidesa els desperdicis, les taques de greix, els residus de substàncies

perilloses i altres productes residuals que puguin originar accidents o contaminar l’ambient

de treball.


210

8.2.2.3. Serveis higiènics i locals de descans

Es disposarà d’aigua potable en quantitat suficient i fàcilment accessible pels treballadors.

Es disposarà de vestidors quan els treballadors hagin de portar roba de treball especial,

previstos de seients i d’armaris o taquilles individuals amb clau, amb una capacitat

suficient per a guardar roba i calçat. Si els vestidors no siguin necessaris, es disposarà de

penjadors o armaris per a col·locar la roba.

Existiran lavabos amb aigua corrent i miralls, sabó i estovalles individuals o altres sistemes

d’assecat amb garanties higièniques, i wàters amb descàrrega automàtica d’aigua i paper

higiènic. Disposaran a més de dutxes d’aigua corrent, calenta i freda,quan es realitzin

habitualment treballs bruts, contaminants o que originin elevada sudoració.

Si el treball s’interromp regularment, es disposarà d’espais on els treballadors puguin

romandre durant les interrupcions.

8.2.2.4. Material i locals de primers auxilis

El lloc de treball disposarà de material de primers auxilis en cas d’accident, que haurà de

ser adequat, en quant a la seva quantitat i característiques, al nombre de treballadors i als

riscos als que estiguin exposats.

Com a mínim es disposarà, a un lloc reservat i a la vegada de fàcil accés, d’una farmaciola

portàtil, que contindrà en tot moment aigua oxigenada, alcohol de 96, tintura de iode,

mercurocrom, gases estèrils, cotó hidròfil, bossa d’aigua, torniquet, guants esterilitzats i

d'un sol ús, xeringues, agulles, termòmetre clínic, esparadrap, apòsits adhesius, tisores,

pinces, antiespasmòdics, analgèsics i venes.


211

8.3. DISPOSICIONS MÍNMES EN MATERIA DE SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT A LA FEINA

8.3.1. INTRODUCCIÓ El Reial Decret 486/1997 de 14 d’abril de 1997 estableix les disposicions mínimes en

matèria de senyalització de seguretat i salut a la feina, entenent com a tals aquelles

senyalitzacions que referides a un objecte, activitat o situació determinada, proporcionen

una indicació o una obligació relativa a la seguretat o la salut a la feina mitjançant una

senyal en forma de panell, un color, una senyal lluminosa o acústica, una comunicació

verbal o una senyal gestual.

8.3.2. OBLIGACIONS DE L’EMPRESARI L’elecció del tipus de senyal, i el nombre i emplaçament de les senyals o dispositius de

senyalització a utilitzar en cada cas es realitzarà de forma que la senyalització resulti el

més eficaç possible, tenint en compte:

Les característiques de la senyal.

Els riscos, elements, o circumstàncies que hagin de ser senyalitzades.

L’extensió de la zona a abarcar.

El nombre de treballadors afectats.

Per a la senyalització de desnivells, obstacles o altres elements que originin risc de caiguda

de persones, xocs o cops, així com per a la senyalització de risc elèctric, presència de

matèries inflamables, tòxiques o corrosives, podrà adoptar -se per una senyal d’advertència

de forma triangular, amb un pictograma característic sobre fons groc i marges negres.

Les vies de circulació de vehicles hauran de ser delimitades amb caritat mitjançant franges

contínues de color blanc o groc.

Els equips de protecció contra incendis hauran de ser de color vermell.

La senyalització per la localització i identificació de les vies d’evacuació i dels equips de

salvament i socors (farmaciola portàtil) es realitzarà mitjançant una senyal quadrada o

rectangular, amb un pictograma característic de color blanc sobre fons verd.

La senyalització dirigida a alertar els treballadors o a tercers de l’aparició d’una senyal de

perill i de la conseqüent i urgent necessitat d’actuar d’una forma determinada o d’evacuar

la zona de perill, es realitzarà mitjançant una senyal lluminosa, una senyal acústica o una

comunicació verbal.

Els mitjans i dispositius de senyalització hauran de ser netejats, mantinguts i verificats

regularment.


212

8.4. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT PER A LA UTILITZACIÓ PER PART DELS TREBALLADORS DELS EQUIPS DE TREBALL


seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball, entenent

com a tals qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzada a la feina.

8.4.2. OBLIGACIONS DE L’EMPRESARI L’empresari adoptarà les mesures necessàries per a que els equips de treball que es posin a

disposició dels treballadors siguin adequats a la feina a realitzar i convenientment adaptats

a la mateixa, de manera que germanitzin la seguretat i salut dels treballadors en utilitzar els

esmentats equips.

Haurà d’utilitzar únicament equips que satisfacin tota disposició legal o reglamentària que

els sigui d’aplicació.

Per a l’elecció dels equips de treball l’empresari haurà de tenir en compte els següents

factors:

Les condicions i característiques específiques del treball a desenvolupar.

Els riscos existents per a la seguretat i salut dels treballadors al lloc de treball.

Arribat el cas, les adaptacions necessàries per a la seva utilització per treballadors

discapacitats.

Adoptarà les mesures necessàries per a que, mitjançant un manteniment adequat, els equips

de treball es conservin durant tot el temps d’utilització en unes condicions adequades.

Totes les operacions de manteniment, ajust, revisió o reparació dels equips de treball es

realitzaran després d’haver parat o desconnectat l’equip. Aquestes operacions hauran de ser

recomanades al personal especialment capacitat per a desenvolupar-les.

L’empresari haurà de garantir que els treballadors rebin una formació i informació

adequades als riscos derivats dels equips de treball. La informació, subministrada

preferentment per escrit, haurà de contenir, com a mínim, les indicacions relatives a:

Les condicions i forma correcta d’utilització dels equips de treball, tenint en compte les

instruccions del fabricant, així com les situacions o formes d’utilització anormals i

perilloses que puguin preveure’ls.

Les conclusions que es puguin obtenir de l’experiència adquirida per la utilització dels

equips de treball.


213

8.5. DISPOSICIONS MÍNMES DE SEGURETAT IS SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ.


seguretat i salut a les obres de construcció, entenent com a tals qualsevol obra, pública o

privada, a la qual es realitzin treballs de construcció o enginyeria civil.

8.5.2. ESTUDI BASIC DE SEGURETAT I SALUT 8.5.2.1. Antecedents i objectes Aquest estudi de seguretat i salut estableix, durant la execució de les instal·lacions, les

previsions respecte a la prevenció de riscs i accidents professionals , així com els serveis

sanitaris comuns als treballadors.

Servirà per donar unes directrius a les empreses contractistes per portar a cap les seves

obligacions en el camp de la prevenció de riscs professionals facilitant el seu

desenvolupament baix el control del coordinador en matèria de Seguretat i salut durant la

execució de la obra, d’acord amb el Real Decret 1627 de 24 d’octubre de 1997 que

estableix les Disposicions Mínimes en matèria de Seguretat i Salut.

8.5.2.2. Situació La obra s’ubica dins del mateix casc urbà de Barcelona i concretament en la Travessera de

les Corts. Es mitjançant amb altres edificacions per algun dels llocs.

Coneixement del terreny

Per el tipus de terreny de edificis del costat i per les dades obtingudes del propi edifici es

considera una tensió admissible del càlcul entre 1 i 2.5 Kg/ cm².

8.5.2.3. Característiques de les instal· lacions Es tracta de un edifici en el qual es vol a instal·lar un centre de transformació per un

supermercat. La energia elèctrica el subministrarà la companyia de la zona i proveirà a un

transformador, el qual serà el que alimenta a la totalitat del supermercat.


214

8.5.2.4. Previsió de direcció en temps de la obra La mitjà de obrers treballant serà de 4 persones, sent el número màxim d’operaris que

estaran a la vegada de 5 persones. El termini de la execució previst des de la iniciació asta

la seva terminació completa es de un més.

8.5.2.5. Mesures preventives generals

S’establiran a l’obra cartells divulgatius i senyalització dels riscos (voladís, atropellament,

col·lisió, perill d’incendi, etc.).

S’habilitaran zones o estàncies per a l’apilament de material i útils.

Es procurarà que els treballs es realitzin sobre superfícies eixutes i netes, utilitzant els

elements de protecció personal, fonamentalment calçat antilliscant reforçat per a la

protecció dels peus contra cops, s’utilitzarà casc de protecció per al cap i cinturó de

seguretat, si escau.

El transport d’elements pesats es realitzarà mitjançant carretó de mà o altres medis per

evitar sobreesforços i les lesions conseqüents.

Els andamis per a treballs en alçada tindran sempre plataformes de treball d’amplada no

inferior a 60 cm (3 taulons travats entre sí), quedant prohibida la formació d’andamis

mitjançant bidons, caixes de materials, etc.

S’estendran cables de seguretat afermats a elements estructurals sòlids als quals enganxar

el mosquetó del cinturó de seguretat dels operaris encarregats de realitzar treballs a alçada.

La distribució de màquines, equips i materials als locals de treball serà l’adequada,

delimitant les zones d’operació i pas, els espais destinats a llocs de treball, etc.

Es procurarà que les càrregues a transportar i el volum permetin agafar amb facilitat.

La il·luminació per a desenvolupar les tasques convenientment oscil·larà mínim entorn a

100 lux.

Per al fred, es convenient que la vestimenta estigui configurada en varies capes per a tancar

entre elles les quantitats d’aire que milloren l’aïllament contra el fred. Si cal s’utilitzaran

guants, botes i barret.

El treballador haurà d’estar protegit de ventades, i s’evitarà que la roba de treball quedi

xopa de líquids evaporables.

En cas de calor, per evitar l’estrès tèrmic, es modificaran dins el possible les condicions de

treball; millorar la circulació de l’aire, apantallar el calor per radiació, dotar al treballador

de vestimenta adequada (barret, ulleres de sol i, si escau, locions solars), vigilar que la


215

ingesta d’aigua contingui quantitats moderades de sal i establir descansos de recuperació si

les solucions anteriors no foren suficients.

L’aport alimentari calòric haurà de ser suficient per a compensar la despesa derivada de

l’activitat i de les contraccions musculars.

Les vies i sortides d’emergència hauran de romandre lliures d’obstacles i desembocar el

més directament possible a una zona de seguretat.

El nombre, la distribució i les dimensions de les vies i sortides d’emergència dependran de

l’ús, dels equips i les dimensions de l’obra i dels locals, així com del nombre màxim de

persones que puguin ser-hi presents.

En cas d’averia del sistema d’il·luminació, les vies i sortides d’emergència que requereixin

d’il·luminació hauran d’estar equipades amb il·luminació de seguretat de suficient

intensitat.

Serà responsabilitat de l’empresari germanitzarà que els primers auxilis puguin prestar-se

en tot moment per personal amb la formació suficient.

8.5.2.6. Mesures preventives elèctriques

El muntatge de la instal·lació elèctrica serà executat per personal especialista, en prevenció

dels riscos derivats de muntatges incorrectes.

Les fundes aïllants dels cables mai no presentaran defectes apreciables (rascades i

similars).

Les mànegues esteses horitzontalment, ho hauran d’estar a una alçada mínima de 2 m en

llocs de pas pe atonal, i de 5 m en llocs de pas de vehicles.

Els quadres elèctrics metàl·lics tindran la carcassa connectada a terra.

Les parts metàl·liques de tot equip elèctric disposaran de born de terra.

El neutre de la instal·lació estarà posat a terra.

No es permetran les connexions a terra a través de conduccions d’aigua.

No es permetrà el pas de persones i carretons de mà sobre mànegues elèctriques.

No es permetrà el trànsit sota línies elèctriques de les companyies amb elements

longitudinals transportats a mà (escales de mà i assimilables).


216

8.5.2.7. Disposicions específiques de seguretat i salut durant l’execució de les obres

Quan a l’execució de l’obra intervingui més d’una empresa, o una empresa i treballadors

autònoms o diversos treballadors autònoms, el promotor designarà un coordinador en

matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra, que serà un tècnic competent

integrat a la direcció facultativa.

Quan no sigui necessària la designació de coordinador, les funcions d’aquest seran

assumides per la direcció facultativa.

En aplicació de l’estudi bàsic de seguretat i salut, cada contractista elaborarà un pla de

seguretat i salut a la feina on s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les

previsions contingudes a l’estudi desenvolupat al projecte, en funció del seu propi sistema

d’execució de l’obra.

8.5.2.8. Obligacions del contractista Seguint les instruccions del Reial Decret 1627/ 1997, abans de l’inicií dels treballs en l

‘obra, l’empresa adjudicatària de l ‘obra, estarà obligada a elaborar un “ Pla de Seguretat i

Salut i treball”, en el que s ‘analitzaran, estudiaran, desenvoluparan i complementaran les

previsions que s’adjunten en l estudi bàsic.

Activitats bàsiques

Durant l ‘execució dels treballs en l ‘obra es poden destacar com activitats bàsiques:

Estesa de cable subterrani (CS).

Desplaçament de personal

Transport de materials i eines

Obertura i condicionament de rases de l ‘estesa de cables

Estesa de cables subterranis

Realització de connexions en cables subterranis

Reposició de terres, tancament de rases, compactació del terreny i reposició del

paviment tirar i restaurar la tensió d’un sector de la xarxa

Desmuntatge d’instal·lacions ( si és necessari)

Estesa de línia aèria (LA).



Excavacions per fonaments de pals per a línies aèries

Formigonat de fonaments

Elevació de pals de formigó, fusta i planxa

Alçament i muntatge de pals de gelosia

Muntatge de ferros i aïlladors en pals

Realització de connexions en línies aèries


217

Muntatge d’equips de maniobra i protecció

Maniobres necessàries per retirar i restaurar la tensió d ‘un sector de la xarxa

Desmuntatge d’ instal·lacions ( si és necessari)

Operacions específiques per realitzar treballs en tensió

Construcció centre de transformació interior o intempèrie(CT)



Obra civil per la construcció de l ‘edifici

Excavacions pels fonaments de pals de línies aèries

Formigonat de fonaments

Aixecament i muntatge de pals de gelosia

Muntatge de ferros i aïlladors en els pals

Muntatge d’equips de maniobra, protecció i transformadors

Maniobres necessàries per retirar i restaurar la tensió d’un sector de la xarxa

Desmuntatge d ‘instal·lacions ( si és necessari)


218

8.6. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT PER LA UTILITZACIÓ PER PART DELS TREBALLADORS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

8.6.1. OBLIGACIONS DE L’EMPRESARI L’empresari, quan escaigui, farà obligatori l’ús dels equips de protecció individual que a

continuació es desenvolupen.

8.6.1.1. Protectors de cap

Casc de seguretat, no metàl·lic, classe N, aïllats per a baixa tensió, amb la fi de protegir

els treballadors de possibles xocs, impactes i contactes elèctrics.

Protector auditiu acoblables al casc de protecció.

Ulleres de muntura universal contra impactes i antipols.

Màscara antipols amb filtres protectors.

Pantalla de protecció per a soldadura autògena i elèctrica.

8.6.1.2. Protectors de mans i braços

Guants contra les agressions mecàniques (perforacions, talls, vibracions).

Guants dielèctrics per a baixa tensió.

Guants de soldador.

Mànec aïllant de protecció a les eines.

8.6.1.3. Protectors de cames i peus

Calçat previst de sola antilliscant i puntera de seguretat contra les agressions

mecàniques.

Botes dielèctriques per a baixa tensió.

Botes de protecció impermeables.

Polaines de soldador.

Genolleres.


219

8.6.1.4. Protectors de cos

Crema de protecció i pomades.

Armilla de cuir per a la protecció contra les agressions mecàniques.

Vestit de treball impermeable.

Cinturó de seguretat, de subjecció i caiguda, classe A.

Faixa i cinturó anti vibracions.

Pèrtiga de baixa tensió.

Banqueta aïllant de classe I per a maniobra de baixa tensió.

Llanterna individual de situació.

Comprovador de tensió.

8.6.1.5. Vestimenta antiestàtica pels treballadors de planta

Durant la fase d’explotació del projecte, els treballadors de planta hauran de ser equipat

amb vestimenta antiestàtica per tal d’evitar fonts d’ignició que puguin causar guspires, per

les raons exposades a l’apartat 5.2 Consideracions sobre l’explosivitat de la farina de la

memòria del present projecte.

Calçat de treball antiestàtic segons UNE-EN ISO 20347.

Roba de protecció antiestàtica segons UNE-EN 1149:2006.

8.7. CONSIDERACIÓ GENERAL DE RISCS

Per la situació de l’edifici

No existeixen riscs.

Per la topografia i el seu entorn.

No existeixen riscs especials. És prendran les precaucions necessàries en les mitjanes

per executar la cimentació.

Per el subsòl o instal·lacions subterrànies.

En principi no hi ha ningun risc, i de aparèixer algun indici, es posarà en coneixement

de la D.F per ficar les precaucions oportunes.

Per el tipus de edifici

Els riscs propis del tipus de estructura porticada


220

Actuacions prèvies

Les actuacions prèvies a la adequació del edifici i posterior muntatge de les

instal·lacions esmentades seran les següents:

Delimitació i tancament del solar.

A condicionament de accessos.

Delimitació de la zona de aplecs.

Senyalització prèvies.

Execució de les instal·lacions

Una vegada es coneix i la verdadera distribució del local i estigui amb un estat tal que no

existeixi perill de esfondrament o de risc alt és procedirà a començar la instal·lació del

centre de transformació.

8.8. ANALISIS DE RISCS I PREVENCIO EN LES FASES DE L’OBRA 8.8.1. TIPUS DE RISC PER FASE

Caigudes d’ altura a la rasa de cimentació.

Caigudes d’altura des de els forjats de la estructura, des de la coberta i en treballs en

façanes i per els buits destinats per als elevadors i patis.

Caigudes al mateix nivell en totes les plantes d’elevació de la edificació.

Caigudes de objectes suspesos al llarg de les façanes i buits.

Atropellaments durant el desplaçament de les màquines excavadores i camions.

Cops en objectes útils de treball en tot el procés de la obra.

Generació de pols o excessius gasos tòxics.

Projeccions de partícules durant casi tots els treballs .

Explosions e incendis.

Electrocucions en el comandament de ferramentes i sobre la ret de alimentació léctrica.

Esquinços, esquitxades i punxats al llarg de tota la obra.

Lliscament i despreniment de terres.

Bolcada de teulades.

Caigudes de vehicles.

Comandament de formigó i ferralla.

Talls i ferides.

Cremades ( soldadura, oxitall)

Explosió de gasos de licuats.


221

8.8.2. ACTUACIONS PREVIES

Caigudes d’altura.

Caigudes al mateix nivell per l’acumulació de materials.

Cops amb estris de treball.

Atropellaments per la maquinaria

8.8.3. ACONDICIONAMENT DEL TERRENY I CIMENTACIONS

Caigudes d’altura de la rasa.

Caigudes d’altura al mateix nivell

Atropellaments per la maquinaria

Cops amb ferramentes de treball.

Projeccions de partícules.

Bolcada de maquinaria

Despreniments


8.8.4. EXECUCIÓ DE LA ESTRUCTURA RESISTENT

Caiguda d’altura.

Caiguda d’objectes i materials

Cops i atropellaments

Cops i ferides

Electricitat

Comandament de cargues


Soldadura i oxitall.

8.8.5. EXECUCIÓ DELS TREBALLS INTERIORS

Cops i atropellaments .

Ferides i talls.

Projeccions i partícules

Cremades

Soldadura i oxi tall

Electricitat

Incendi


222

8.8.6. MITJANS PREVENTIUS EN LA ORGANITZACIÓ DEL TREBALL

Coneixement per la part dels treballadors ( sobre tot el cap d’obra) del pla de seguretat).

Entregar normativa de prevenció als usuaris de màquines i ferramentes i medis auxiliars

(normativa vigent i normes del fabricant)

Conservació de màquines i mitjans auxiliars.

Ordenaments del tràfic de vehicles i delimitació de zones de accés.

Senyalització de la obra d’acord amb la normativa vigent.

Protecció de buits en general.

Proteccions en façanes evitant caigudes d’objectes i persones.

Entrada dels materials de forma ordenada i coordinada amb el rest de la obra.

Ordre i neteja en tota la obra.

Delimitació de talls i zones de treball.

8.8.7. PROTECCIONS COL·LECTIVES

S’estudiarà sobre els plans de edificació i en consideració de les partides de obra, segons

els riscs detallats anteriorment. Les proteccions previstes són.

Senyals de indicació de perill.

Senyals de normalització per al trànsit de vehicles.

Tanca de obra.

Proteccions de forats de la excavació.

Barana de limitació del buidament de terres.

Forques i rets.

Rets de desencofrat

Baranes rígides i baranes flexibles.

Es comprovarà que tota la maquinaria disposo de les seves proteccions col·lectives

segons la normativa vigent.


223

8.8.8. PROTECCIONS PERSONALS Serà necessari:

La protecció del cos mitjançant la roba adequada.

Protecció cap, extremitats, ulls i contra les caigudes d’altura amb els següents mitjans.

Casc.

Politges de seguretat.

Cintura de seguretat.

Ulleres antipartícules

Pantalla de soldadura elèctrica.

Ulleres per la soldadura autògena.

Guants fins de goma per formigó.

Guants de cuir.

Guants de soldador.

Davantal.

Polaines

Ulleres antipols.

Botes de aigua.

Impermeables

Proteccions amb gomes.

Protectors contra soroll normalitzats.

8.9. PREVENCIÓ DE RISCS EN MAQUINARIA, FERRAMENTES I MITJANS AUXILIARS

Es realitzaran mitjançant la aplicació de la ordenança de treball i de les normes de

homologació, en els casos que existeixen.

La relació de maquinaria prevista es:

Bomba de formigonat.

Camió

Trepadora

Formigonera

Maquineta

Martell neumàtic

Soldador.


224

En aquest apartat es considera globalment els riscs de prevenció apropiats per la utilització

de petites ferramentes accionades per energia elèctrica: trepadores, rozadors, cepilladores

metàl·liques, serres, etc., de una forma molt genèrica.

Es complirà el indicat en el reglament de màquines i en les I.T.C corresponents. En el cas

de les ferramentes es disposarà del fullet de instruccions del fabricant.

8.10. ANALISIS DE RISCS CATASTRÓFICS De manera genèric el possible risc catastròfic es el incendi. Com a mesures preventives

s’aplicaran:

Revisions de les instal·lacions elèctriques.

Delimitar zones per a productes inflamables i senyalitzar-les.

Prohibit fer foc en la obra de forma incontrolada.

Disposar de extintors polivalent.

8.11. CALCULS DE MESURES DE SEGURETAT Es considera per al càlcul de peces de protecció personal, que el numero d’operaris en el

mitjà, pena de que mitjançant el “pla d’execució d’obra” es vol calcular segons cada fase

de execució.

En quant a les fraccions temporals, es consideren en un termini d’execució superable entre

un 15 i 20 %.

Per les instal·lacions provisionals d’obra, que és fixa les marcades per la legislació vigent,

es dir:

1 inodor per cada 25 homes a contractar.

1 inodor per cada 15 dones a contractar.

1 dutxa per cada 10 treballadors a contractar.

1 espill de 40 x 50 cm. Com a mínim per cada 50 treballadors a contractar.

Sabons, porta rolls, porta tovalloles, segons el numero de cabines i banys.

8.12. MEDICINA PREVENTIVA I PRIMERS AUXILIS 8.12.1. RECONEIXEMNET MÈDIC PERIODIC La empresa certificarà que realitza les inspeccions periòdiques .


225

8.12.2. PRIMERS AUXILIS A la obra és despondrà de un botiquí amb la dotació necessària per atendre els primers

auxilis.

En aquesta obra es despondrà de la informació sobre centres mèdics, ambulàncies i

urgències.

8.12.3. MITJANS DE HIGENE PERSONALS I INSTAL·LACIONS Les instal·lacions previstes seran:

Barraques per a vestuari, menjador i banys.

Saló de escalfar menjars.

Disposarà de il·luminació i calefacció

Disposarà de evacuacions de aigües.

Disposarà de planxa, pileta de bany i recipient d’escombreries.

8.13. FORMACIÓ SOBRE LA SEGURETAT El pla estableix el programa de formació dels treballadors i assegurarà que conegui el pla.

La formació la realitzarà un tècnic de seguretat.

8.14. MESURES PREVENTIVES EN EL MANTENIMENT DE L’EDIFICI Treballs en cobertes: S’ubicaran ganxos de subjecció per als possibles treballs posteriors a

la reparació.

Treballs de tancament de façanes: Les bastides a utilitzar en posteriors obres de

manteniment del edifici seran de tipus fix homologats, i les condicions de seguretat per al

ús s’especifiquen en el plec de condicions.

Treballs de instal·lacions: S’indicarà el pas de les instal·lacions, la ubicació de

comptadors, la ret de aigua potable, de sanejament, per a possibles treballs de

manteniment.

Es senyalitzaran les maquines incorporades a l’edifici, així com los manuals de

manteniment de les mateixes. Es senyalitzaran les maquines incorporades al edifici, així

com els manuals de manteniment de les mates.

No obstant la empresa promotora disposarà de un sistema propi de manteniment i en altres

casos li garanteixen alguns dels instal·ladors. Es dotarà el personal de material per evitar

possibles riscs elèctrics, cremades i ferides generals.


226

8.15. IDENTIFICACIÓ DE RISCS Riscos laborals

Caigudes de personal al mateix nivell. Per deficiències del terra

Per trepitjar o entrebancar-se amb objectes.

Per males condicions atmosfèriques

Per existència d’abocaments o líquids

Caigudes de personal a diferent nivell Per desnivells, rases o talussos Per forats

Des d’escales, portàtils o fixes

Des d’una envestida

Des de sostre o murs

Des de suports

Des d’arbres

Caigudes d’objectes Per manipulació manual

Per manipulació amb aparells elevadors

Despreniments, enfonsaments o rutines Suports

Elements de muntatge fixes

Enfonsaments de rases, pous o galeries

Xocs i cops Contra objectes fixes i mòbils

Enfonsaments de rases pous i galeries

Atrapa ments Amb ferramentes

Per maquinaries o mecanismes i moviment

Per objectes

Talls Amb ferramentes

Amb maquines

Amb objectes

Projeccions

De partícules sòlides

Per líquids

CS LA LT

X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X

X

X X

X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X

X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X


227

Contactes tèrmics Amb fluids

Amb focus de calor

Amb projeccions

Contactes químics Amb substàncies corrosives

Amb substàncies irritants

Amb substàncies químiques

Contactes elèctrics Directes

Indirectes

Descarregues elèctriques

Arc elèctric Per contacte directe

Per projecció

Per explosió en corrent contínua

Manipulació de carregues o eines

Per desplaçar, aguantar o aixecar carregues

Per utilitzar eines

Per moviments sobtats

Riscs derivats del tràfic Xocs entre vehicles i contra objectes fixes

Atropellaments

Fallades mecàniques i tombada de vehicles

Explosions

Per atmosferes explosives

Per elements de pressió

Per voladures o material explosiu

Agressió d’animals Insectes

Rèptils

Gossos i gats

Altres

Sorolls Per exposició

Vibracions Per exposició

CS LA LT

X X

X X

X X

X X

X X

X X

X X

X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X

X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X


228

Ventilació Per ventilació insuficient

Per atmosferes baixes en oxigen

Il· luminació Per il·luminació ambiental insuficient

Per enlluernaments i reflexes

Condicions tèrmiques Per exposició a temperatura extrems

Per canvi sobtat de la temperatura

Per estrès tèrmic

8.16. RISCOS I DANYS A TERCERS

Per l’existència de curiosos

Per la proximitat de la circulació vial

Per la proximitat de zones habilitades

Per presència de cables amb tensió

Per manipulació de cables amb corrent

Per l’existència de canonades d’aigua o gas

CS LA LT

X X

X

X X

X X X

X X X

X X X

X X

X X

X

X

CS LA LT

X X

X X X

X X X

X X X

X X X

X X X


229

8.17. RISCS QUE NO PODEN SER ELIMINATS En aquests apartat deuran enumerar-se els riscs laborals que no poden ser eliminats

especificant les mesures preventives i proteccions tant individuals com col·lectives que es

proposin. Identificació del riscos i prevenció de les mateixes

8.17.1. MOVIMENTS DE TERRES. Riscs més freqüents Mesures preventives Proteccions individuals

Caigudes d’operaris. Talús del terreny. Casc de seguretat.

al mateix nivell

Caigudes d’operaris al Entibacions Botes de seguretat

interior de l’excavació

Caiguda d’objectes Neteja de bolos i viseres Guants de lona i pell

sobre operis.

Caiguda de material Apuntamntes. Guants impermeables

transportats.

Xocs o cops contra Buidatge d’aigua. Ulleres de seguretat

objectes.

Atrapa ments per parts Baranes a la bora de Protecció auditius.

mòbils de la maquinaria. l’excavació

Atropellaments, Taulers en buits Cinturo de seguretat.

col·lisions, bolcades horitzontals.

en maquinaria.

Lesions en talls Separació, transit de Cinturó antivibratorti

mans i peus. vehicles.

Sobre esforços. No permetre en un radi Roba de treball.

maquinaria.

Soroll contaminació Avisadors òptics i acústics Uniforme d’aigua.

acústica. en maquinaria

Vibracions Protecció de parts mòbils en maquinaria.

Partícules en els ulls. Cabines o pòrtics de seguretat


230

Contactes elèctrics No ficar materials just a la vora de l’excavació

directes o indirectes.

Ambients pobres en Conservació adequades de oxigen

les vies de circulació

Inhalació de substàncies Vigilància de edificis del costat.

tòxiques.

Ruïnes, desploms en No permetre baix frent d’excavació

edificacions colindants.

Condicions meteorolò- Distancia de seguretat línees elèctriques

giques adverses.

Treballs en zones humides o mullats.

Problemes de circulació interna de maquinaria.

Caigudes, despreniments del terreny.

Contagis per llocs insalubres.

Exposicions a incendis.

Derivació i accés al lloc de treball.


231

8.17.2. CIMENTACIÓ I ESTRUCTURES

Riscs més freqüents. Protecció individuals Mesures preventives Caigudes d’operaris. Marquesines rígides. Casc de seguretat.

al mateix nivell

Caiguda d’objectes. Baranes. Botes de seguretat

sobre operaris

Caiguda d’operaris Passos o passarel·les. Guants de lona i pell

al buit.

Caiguda de materials Rets verticals. Guants impermeables

transportats

Aixafament per parts Rets horitzontals. Ulleres de seguretat

mòbils.

Atropellament, col·li- Andamis de seguretat. Protecció auditius

sions, bolcs de maqui-

naria.

Lesions en talls mans Mallats. Cinturó de seguretat.

i peus.

Sobre esforços. Taulers o planxes en Cinturó anti vibratori.

buits horitzontals.

Soroll, contaminació Escales auxiliars Roba de treball

acústica. adequades.

Vibracions Escales de accés Uniforme d’aigua.

protegides.

Partícules en els ulls. Carcasses de protecció de resguards.

Dematosis per contacte Manteniment adequat de la maquinaria.

de formigó.

Contactes elèctrics Cabines o pòrtics de seguretat.

directes o indirectes.

Inhalació de vapors. Il·luminació o artificial adequada.

Enfonsaments, caigudes Neteja a les zones de treball i transit.

d’encofrats.


232

Condicions meteorolò- Distancies de seguretat de les línies

giques adverses.

Treballs en zones humides o mullats.

Ruïnes, desploms en edificacions colindants.

Derivats de mitjans auxiliars usats.

Consitntagis per llocs insalubres.

Exposicions a incendis.

Radiacions i derivats de la soldadura.

Cremades en soldadura oxitall.

Derivats de l’accés del lloc de treball.

8.17.3. COBERTES

Riscs més freqüents. Mesures preventives Protecció individual

Caigudes d’operaris Marquesines rígides. Casc de seguretat

al mateix nivell.

Caigudes d’operaris Baranes. Botes o calçats de seguretat

a diferent nivell

Caiguda d’objectes Passos o passarel·les. Guants de lona i pell.

sobre operaris.

Caiguda d’operaris Rets verticals. Guants impermeables.

al buit.

Caiguda de materials Rets horitzontals. Ulleres de seguretat.

Transportats

Xocs de cops contra Andamis de seguretat. Protectors auditius.

objectes.

Aixafaments i atrapa- Mallats. Cinturó de seguretat.

ments.


233

Lesions de talls en Taulers o planxes Cinturó anti vibratori.

mans i peus en buits horitzontals

Sobre esforços. Escales auxiliars adequades. Roba de treball.

Soroll, contaminació Escales de accés i Uniforme d’aigua.

acústica. protegida.

Vibracions. Plataformes de descarrega de material.

Partícules en els ulls. Evacuació d’escombraries

Dermatosis per contacte Neteja de zones de treball i transit.

de formigó.

Contactes elèctriques Habilitar camions de circulació.

Condicions meteorològiques adverses.

Treballs zones humides o mullats.


Cremades en impermeabilitats.

Accés al lloc de treball.

Emmagatzematge inadequat de producte.


234

8.17.4. PICA PEDRERATGE I TANCAMENTS Riscs més freqüents. Mesures preventives Protecció individuals Caigudes d’operaris. Marquesines rígides. Casc de seguretat.

del mateix nivell

Caigudes d’operaris Baranes. Botes o calçat de seguretat.

a diferent nivell

Caiguda d’objectes Passos o passarel·les. Guants de lona i pell.

sobre operaris.

Caiguda d’operaris. Rets verticals. Guants i impermeables.

al buit

Caigudes de materials Rets horitzontals. Ulleres de seguretat.

transportats.

Xocs o cops contra Andamis de seguretat. Protectors auditius.

objectes.

Atrapà ments i Mallats. Cinturó de seguretat.

aixafaments.

Lesions i talls en Taulers o planxes.

mans i peus en buits horitzontals

Sobre esforços. Escales auxiliars adequats. Roba de treball.

Soroll, contaminació Escales de accés i protegit. Acústica uniforme

de seguretat

Vibracions. Carcasses o resguards de protecció.

Partícules en els ulls. Plataformes de descarrega de material.

Dermatosis per contacte Evacuació d’escombraries.

de formigó.

Contactes elèctrics Neteja de zones de treball i trànsit.

directes.

Contactes elèctrics Habilitar de camins de circulació.

indirectes.


235

Derivats en mitjans Andamis adequats.

auxiliars usats.

Derivats accés al lloc Manteniment adequat de la maquinaria.

de treball.

8.17.5. TERMINACIONS

Riscs més freqüents. Mesures preventives Protecció individuals Caigudes d’operaris Marquesines rígides. Casc de seguretat.

al mateix nivell.

Caigudes d’operaris Baranes Botes o calçats de seguretat.

a diferent nivell.

Caiguda d’objectes. Passos o passarel·les. Botes de seguretat.

sobre operaris.

Caiguda d’operaris Rets verticals. Guants de lona i pell.

al buit.

Caiguda de materials Rets horitzontals. Guants impermeables.

transportats.

Xocs o cops contra Andamis de seguretat. Ulleres de seguretat.

objectes.

Atrapà ments i Mallats. Protectors auditius.

aixafaments.

Lesions i talls en mans Taulers o planxes en Cinturó de seguretat.

i peus. de buits horitzontals.

Sobre esforços. Escales auxiliars adequades. Cinturó anti vibratori.

Soroll, contaminació Escales d’accés protegides. Roba de treball.

acústica.

Vibracions. Carcasses de resguard Pantalla de soldador.

de protecció.

Partícules externs Plataforma de descarrega Filtres mecànics i

als ulls. de material. químics.


236

Dermatosis per contacte. Evacuació d’escombraries.

de formigó.

Contactes elèctrics Neteja de zones de treball i trànsit.

directes.

Contactes elèctrics Andamis adequats.

indirectes.

Derivats de mitjans auxiliar usats.r

Derivats accés de el lloc de treball.

Ambients pobres amb oxigen.

Inhalació de vapors i gasos.

Treballs en zones humits o mullats.

Explosions o incendis.

Radiacions i derivacions de soldadura.

Cremades.

8.17.6. INSTAL·LACIONS

Riscs més freqüents. Mesures preventives Protecció individuals. Caigudes d’operació Marquesines rígides. Casc de seguretat.

al mateix nivell.

Caigudes d’operació Baranes. Bodes o calçat de seguretat.

a diferent nivell.

Caigudes d’objectes Passos o passarel·les. Botes aïllants.(electricitat).

sobre operaris.

Caigudes d’operaris Rets verticals. Guants de lona i pell.

al buit.

Atrapa ments, Il·luminació natural Guants aïllants.(electricitat).

aixafaments. artificial adequada.


237

Xocs o cops contra Andamis de seguretat. Ulleres de seguretat.

objectes.

Lesions i talls en peus. Mallats. Protectors auditius.

Sobre esforços. Escales auxiliars adequats. Banqueta de maniobra

eléctrica.

Soroll, contaminació Escales d’accés Roba de treball.

acústica. i protegides.

Afeccions a la pell. Carcassa o resguards Pantalla de soldador.

de protecció.

Partícules extranys Plataformes de descarrega Màscara de filtre

als ulls. de material. als ulls.

Contactes elèctrics Evacuació d’escombraries.

directes.

Contactes elèctrics Neteja de zona de treball i trànsit.

indirectes.

Ambients pobres Andamis adequats

i oxígens.

Inhalació de vapors

i gasos.


Derivats accés al lloc de treball.

Treballs en zones humits i mullats.

Exposicions i incendis

Radiacions i derivats de soldadures.

Cremades.

Derivats del emmagatzematge inadequat.


238

8.17.7. TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCS ESPECIALS No existeixen treballs de risc especials

8.18. APLICACIÓ DE LA SEGURETAT DELS TREBALLS DE CONSERVACIÓ I MANTENIMENT

8.18.1. DE L’EDIFICI

8.18.1.1. Manteniment

El manteniment del centre de transformació es realitzarà per una empresa externa

especialitzada a tal efecte.

Aquest manteniment consistirà en la revisió periòdica del transformador i de les gàbies

pròpies del transformador, agarrant les mesures oportunes de seguretat al realitzar tals

revisions.

El personal contarà amb roba i accessoris especificats per aquest tipus de treball. El local

deurà disposar dels elements bàsics de seguretat com guants aïllants, banquetes, plaques de

perill de mort .

8.18.1.2Reparacions El no conèixer elements que precisen de la reparació obliga a recórrer a lo que en general

succeeix a la pràctica; les reparacions que més freqüentment apareixen son les relacionades

amb les cobertes, façanes, acabades i instal·lacions per lo que al igual que en el cas del

manteniment, conservació i entreteniment, ens podem remetre als apartats corresponents,

per l’anàlisi de riscs més freqüents i les mesures correctores que corresponguin.

Es te que tenir a més amb compte, la presencia un risc afegit que al trobar-se en el edifici

en servei, per lo que les zones afectades per les obres deuran assenyalar-se i acotar-se

convenientment mitjançant provisionals o balles.

Així mateix, quan es realitzen operacions estaran senyalats amb cartell que s i

instal·lacions els quadres de comandament i maniobra estaran senyalats amb cartell que

adverteix que es trobi en reparació.


239

Per lo que es refereix a la reparació de les instal·lacions es tindrà a demes amb compte els

següents aspectes:

En instal·lacions elèctriques, es realitzaran els treballs per un instal·lador autoritzat o

per empreses amb qualificació d’empreses de manteniment i reparació, concebuda per el

ministeri de indústria i energia.

Per la realització de les obres, la propietat encarregar el corresponent projecte que es

defineix, i en el que s’indica els riscs i els mitjans correctius corresponents.

Així mateix, la propietat encarregarà el manteniment del edifici segons el pla que

preferiblement hagi sigut redactat per un tècnic i obtindrà les corresponents llicencies

per portar a cap les obres i operacions que s’han de realitzar.

8.18.2. MESURES PREVENTIVES

Per evitar o reduir els riscs relacionats, s’adoptaran les següents mesures:

8.18.2.1. Prevenció de riscs laborals a nivell col· lectiu

Es mantindrà l’ordre i la higiene en la zona de treball.

S’acondiciarà passos per vianants.

Es procedirà tancament, abalisamnet i senyalització de la zona de treball.

Es disposarà del nombre de farmacioles adequat al nombre de persones que

intervinguin l’obra.

Les rases i excavacions quedaran suficientment tacades i senyalitzades.

Es col·locaran tapes provisionals en forats i arquetes fins que no es disposi de les

definitives.

Es revisaran l’estat de conservació de les escales portàtils i fixes diàriament, abans

d’iniciar el treball i mai seran de fabricació provisional.

Les escales portàtils no estaran pintades i es treballarà sobre les mateixes de la següent

manera:

Nomes podrà pujar un operari.

Mentre l’operari està dalt, un altre aguantarà l’escala per la base.

La base de l’escala no sobre sortirà més d’un metre del pla al que es vol accedir.

Les escales de més de 12 m es lligaran pels seus extrems .

Les ferramentes es pujaran mitjançant una corda a l’interior de una bossa.

Si és treballa per sobre de 2 m s’utilitzarà cinturó de seguretat, ancorat a un punt fix

diferent de l’escala.

Les bastides seran d’estructura sòlida i tindran baranes, barra a mitja alçada i sòcol.

S’evitarà treballaré treball.

a diferents nivells en la mateixa vertical i romandre sota de càrregues suspeses.

La màquina utilitzada (excavació, elevació de material, estesa de cables, etc.) només

serà manipulada per personal especialitzat.


240

Abans d’iniciar el treball es comprovarà l’estat dels elements situats per sobre la zona

de treball.

Les màquines d’excavació disposaran d’elements de protecció contra bolcades.

VCEs procedirà a l’apuntalament dels paraments de les rases sempre que el terreny

sigui tou o es treballi a més de 1,5 m de profunditat.

Es comprovarà l’estat del terreny abans d’iniciar la jornada i desprès de la pluja intensa.

S’evitarà l’emmagatzematge de terres al costat de les rases o forats de fonament.

En totes les màquines els elements mòbils estaran degudament protegits.

Tots els productes químics a utilitzar ( dissolvents, grasses, gasos o líquids aïllants, olis

refrigerants, pintures silicones, etc..) es manipularan seguint les instruccions de

fabricants.

Els armaris d’alimentació elèctrica disposaran d’interruptors diferencials i presses de

terra.

Transformadors de seguretat per treballs amb electricitat en zones humides o molt

conductores de l’electricitat.

Tot el personal haurà d’haver rebut una formació general de seguretat i més el personal

que hagi de realitzar treballs en altura, formació específica en riscs d’altura.

Per treballs en proximitat de tensió el personal que intervingué haurà d’haver rebut

formació específica del risc elèctric.

Els vehicles utilitzats per transport de personal i mercaderies estaran en perfecte estat de

manteniment i al corrent de la ITV.

Es muntarà la protecció passiva adequada a la zona de treball per evitar atropellaments.

En les zones de treball que és necessiti es muntarà ventilació forçada per evitar

atmosferes nocives.

Es col·locaran vàlvules antiretorn en els manòmetres i en les canyes de soldadors.

Les ampolles o contenidors de productes explosius es mantindran fora de la zones de

treball.

El moviment de material explosiu i les voladures seran efectuades per personal

especialitzat.

S’observaran les distancies de seguretat amb altres servei, pel que és requerirà tenir un

coneixement previ del traçat i característiques de les mateixes.

S’utilitzaran els equips d’il·luminació que es precisen, segons el desenvolupament i

característiques de l’obra(addicional o socors).

Es retirarà la tensió en la instal·lació en que es tingui que treballar, obrint amb un tall

visible totes les fonts de tensió, posant-les a terra i en curtcircuit. Per realitzar aquestes

operacions s’utilitzarà material de seguretat que és necessiti.

Nomes es restablirà el servei a la instal·lació elèctrica quan es tingui la completa

seguretat que no quedi ningú treballant.

Per la realització de treballs en tensió el contractista disposarà de:

Procediment de treball específic.

Material de seguretat que es necessiti.

Acceptació de l’empresa elèctrica del procediment de treball.

Vigilància constant del cap de treball en tensió.


241

El personal d’obra ha de disposar, amb caràcter general, del material de protecció

individual que es relacioni i que te l’obligació d’utilitzar depenent de les activitats que

realitzi:

Casc de seguretat.

Roba de treball pel tipus de treball que es faci.

Impermeable.

Calçat de seguretat.

Botes d’aigua.

Trepadors i elements de subjecció personal per evitar caigudes entre diferents nivells.

Guants de protecció elèctrica

Guants de goma, neoprè o similar per formigonar, obre de paleta, etc..

Ulleres de protecció per evitar enlluernaments, molèsties o lesions oculars, en cas de:

Arc elèctric

Soldadures i oxitall

Projecció de partícules sòlides

Ambient polsos

Pantalla facial.

Orelleres i taps per protecció acústica

Protecció contra vibracions en braços i cames

Mascara autofiltrant per treballs amb ambients polsos.

Equips autònoms de respiració.

Productes repel·lents d’insectes

Aparells espanta-gossos

Pastilles de sal ( estrès tèrmic)

Tot el material estarà en perfecte estat d’ús.

8.18.2.2. Prevenció de riscs danys a tercers

Clos i protecció de la zona de treball amb d’accés a zona de treball palisses lluminoses i

cartells de prohibit el pas.

Senyalització de calçada i col·locació de balises lluminoses en carrers d’accés a zona de

treball als desviaments provisionals per obres,etc...

Risc periòdic de les zones de treball on es generi pols.


242

NORMATIVA APLICABLE

El procés d’execució dels treballs hauran d’observar-se les normes i reglaments de

seguretat. En particular són d’obligat compliment la següent normativa:

Reial Decret 3275/1982. Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de

Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de transformació i les seves

instruccions Tècniques complementaries.

Decret del ministeri d’Indústria 315/68 del 28 de Novembre pel que s’aprova el

reglament de Línies Elèctriques Aèries d’alta Tensió.

Ordres de Disposició del Govern Central i de la generalitat de Catalunya, que

modifiquen o complementen les Instruccions Tècniques Complementaries MIE-RAT.

Reial Decret 842/2002 del 2 d’agost pel que s’aprova el Reglament Electrotècnic de

baixa Tensió i les Instruccions Tècniques Complementaries (ITC-BT).

Reial Decret 1955/2000 d’1 de Desembre pel que s’aprova la Regulació de les

Activitats de Transport, Distribució, Comercialització, Subministrí i procediment

d’Autorització d’Instal·lacions d’Energia Elèctrica.

Resolucions i Circulars de la Generalitat de Catalunya referents a instal·lacions

elèctriques en general.

Ordre del 9 de març de 1971. Articles vigents de l’Ordenança General de Seguretat i

Higiene en el Treball.

Decret 2114/ 1978 de 23 de Maig. Reglament d’Explosius

Reial Decret 1495/ 1986. Reglament de Seguretat de Màquines.

Llei 8/1998 del 7 d’Abril. Infraccions i Sancions de l’Ordre social.

Reial Decret 1316/ 1989. Protecció dels Treballadors Enfront el Soroll.

Llei 31/1995. Prevenció de Riscos Laborals modificada per la Llei 54/2003 on es

reforma el Marc Normatiu de la Prevenció de Riscs Laborals.

Reial Decret 485/ 1997. Senyalització dels llocs de treball.

Reial Decret 486/ 1997. Disposicions Mínimes de Seguretat del Lloc de treball.

Reial decret 487/ 1997. Disposicions Mínimes de Seguretat en la manipulació de

carregues.

Reial Decret 773/ 1997. Utilització d’equips de Protecció Individual.

Reial Decret 1215/ 1997. Utilització d’equips de treball.

Reial Decret 1314/1997. Disposicions d’Aplicació de la Directiva Europea.

Reial Decret 1627/1997. Condicions mínimes de Seguretat i Salut en les Obres de

Construcció.

Reial Decret 314/2006 març CTE Capítol 3 Article 11 DB-SI (Document Bàsic Seg.

Contra incendis)

Codi de Circulació.

Reglament d’Aparells de pressió.

Recomanacions AMYS sobre Treballs en Recintes tancats.

Instrucció General d’operacions, Normes i procediments Relatius a Seguretat de

l’empresa contractant. Tarragona febrer de 2011


243

8.18.3. SENYALS D’OBLIGACIÓ.

Significat de la

senyal

Senyals

Colors

del

símbol

de

seguretat

de

contrast

Ús

obligatori

del cinturó de seguretat

Blanc

Blau

Blanc

Ús obligatori de

ulleres o pantalla

Blanc

Blau

Blanc

Obligació de

rentar-se les

mans

Blanc

Blau

Blanc

Fig 1


244

Ús obligatori del cinturó de calçat

antiestatic

Blanc

Blau

Blanc

Empènyer no arrastrar

Blanc

Blau

Blanc

Ús obligatori de pantalla

Blanc

Blau

Blanc

Ús de protector

ajustable

Blanc

Blau

Blanc

Fig (2)


245

8.18.4. SENYALS DE SEGURITAT. ( UNE 81.501 )

Significat de la

senyal

Senyals

Colors

del

símbol

de

seguretat

de

contrast

Prohibit fumar

Negre

Vermell

Blanc

Ús obligatori de

ulleres o pantalla

Negre

Vermell

Blanc

Prohibit apagar amb flames nus

Negre

Vermell

Blanc

Aigua potable

Negre

Vermell

Blanc

Prohibit passar als peatons

Negre

Vermell

Blanc

Fig ( 3 )

Establiment de les dimensions de una senyal asta una distància de 50 metros

Sent L la distància en metres, on es pot veure la senyal i la S la superfície en metres de la

senyal.


246

8.18.5. EL COLOR EN LA SEGURETAT.

Color Estimulació

Roig Perill, excitació i passió

Ataronjat Inquietud

Verd Quietud, repòs, relaxació

Blau Fred i lentitud

Violeta Apatia deixades

Per tant en la indústria, no deuran ser utilitzats colors forts o sedants, post que amb tots els

extrems siguin perjudicials.

La reflexa cio de la llum en sostres i parets, varia segons el color i serà:

Color Estimulació

Blanc 85%

Marfil 70%

Crema 65%

Blau fluix 65%

Verd clar 60%

Blau clar 50%

El color en la seguretat serà:

Color Significat Aplicació

vermell Parada, prohibició *Senyals de parada *Senyals de prohibició

*Dispositius de connexió de urgència.

*Localització i senyalització contra incendis

Groc Atenció, zones de perill *Senyals de parades . *senyals de prohibició.

*Dispositius de connexió de urgència.

Verd Situació de seguretat *Senyalització de possibles sortides de socors.

Blau Obligació *obligació de portar equip de protecció personal.

Color de seguretat Color de contrast Color del símbol

Vermell

Groc

Verd Blau

Blanc

Negre

Blanc Blanc

Negre

Negre

Blanc Blanc


247

Per evitar els inconvenients derivats de la dificultat de algunes persones tenen que distingir

els colors, aquests es completen en formes geomètriques.

FORMA GEOMÈTRICA DE LA SENYAL ESPECIFICACIÓ

Obligació

Prohibició

Advertència de

Perill

Informació

Fig ( 4 )

Per protegir l’obra i no deixar passar ficarem balles que seran de color groc,com podem

veure en la figura següent:

Fig ( 5 ) Balla de protecció i prohibició de pas


248

8.19. PLA DE SEGURETAT I SALUT. El contractista està obligat a redactar un pla de seguretat i salut adaptant aquest estudi als

seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat haurà de comptar amb

l'aprovació expressa de la direcció facultativa de l'obra, a qui es presentarà abans de la

iniciació dels treballs. Una còpia del pla s'ha de lliurar al delegat de prevenció i empreses

subcontractades.


Jesús Calvo Vaquer

DNI: 47820322-X


instal•lació de una línea subterrània amb un centre...

Documents