Tema del diumenge Prioritats de la nova legislatura

DIUMENGE2 4 D’OCTUBRE DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Les tres àrees fonamentals de l’Estat del benestar –la sa-nitat, els serveis socials i l’educació– han encaixat en els últims anys la part més dura de les retallades. Després del 27-S, els

reptes als quals s’enfrontaran els nous responsables polítics d’aquestes tres carteres són molts i complexos. Si en una co-sa coincideixen metges i personal sanitari, entitats socials i edu-

Unànime exigència de més diners per a la sanitat pública La xarxa no suportarà una altra legislatura sense millorar el pressupost per càpita o sense renovar quiròfans i tecnologia

ÀNGELS GALLARDOBARCELONA

El sistema sanitari públic de Catalunya ha arribat fins aquí, cinquè any de crisi

econòmica i imminent nova legis-latura, salvant el que és fonamen-tal de l’assistència que reben els ciu-tadans –fins i tot millorant alguns indicadors de salut– a un preu so-cial, de qualitat de vida i professio-nal altíssims, impossibles de supor-tar a curt termini, coincideixen sen-se discrepància els professionals i gestors consultats. Fora que hi ha-gi la voluntat política oculta de li-quidar lentament el sistema assis-tencial públic tal com s’estructura en l’actualitat, afegeixen, serà «im-prescindible» que qui passi a dirigir la futura Conselleria de Salut resta-bleixi en part o totalment el pressu-post perdut, 1.400 milions d’euros des del 2010. D’aquesta decisió –de la qual no-més discrepen alguns integrants de la candidatura vencedora a les eleccions, Junts pel Sí– dependrà que la xifra destinada a l’assistèn-cia de cada ciutadà a Catalunya –1.120 euros per càpita ara– s’apro-ximi a la mitjana disponible a la resta de comunitats autònomes –és de 1.600 euros al País Basc–, que s’inverteixi en la imprescin-dible actualització de quiròfans i tecnologia mèdica o diagnòstica, i que es tornin al sistema alguns dels professionals perduts, a més de millorar el disminuït salari dels que segueixen en exercici. Sense eufemismes ni pronun-ciaments convenients d’una altra època –la barreja ideològica sorgi-da del 27-S els fa inútils–, els que ocupen llocs de responsabilitat en el sistema exigeixen idees clares i lideratge a qui assumeixi la direc-ció de la Conselleria de Salut. «Ne-cessitem que augmenti el pressu-post de Salut, disposar de més xi-fra per càpita per abordar les llistes d’espera, millorar el salari del per-sonal, adquirir noves famílies de

SiStEmA SANitARi

fàrmacs importants i renovar els equips radiològics i quirúrgics dels hospitals, un capítol congelat des de fa quatre anys que ja no admet demores», enumera, rotund, José Augusto García Navarro, director general del Consorci de Salut i Soci-al de Catalunya, que agrupa 56 hos-pitals públics concertats, entre ells Clínic, Sant Pau, el Mar i Sant Joan de Déu. Coincideixen amb García Navarro, sense pronunciar-se públi-cament, els gestors dels hospitals i CAP adscrits a l’Institut Català de la Salut (ICS). El balanç de l’últim mandat del conseller Boi Ruiz al capdavant de la sanitat catalana és «molt negatiu», a judici de Francesc Duch, secreta-ri general de Metges de Catalunya, sindicat majoritari entre els met-ges. «Ha sacsejat el sistema i l’ha fet trontollar –sintetitza Duch–. Grà-cies al compromís ètic i la sobreex-plotació laboral de metges i infer-meres es mantenen els fonaments

de la xarxa assistencial. S’ha de re-cuperar el pressupost de Salut pre-vi a les retallades». Aquella parti-da va ser de 9.875 milions d’euros el 2010, i de 8.467 milions el 2015. En una posició més conciliado-ra però igualment nítida en la recla-mació del que s’ha perdut, se situa Antoni Trilla, metge epidemiòleg de l’Hospital Clínic, bon coneixe-dor del sector assistencial. «És im-portant que la futura Conselleria de Salut mantingui el sistema públic tal com l’hem tingut fins ara –indi-ca Trilla, a manera de principis–, i és necessari que intenti recuperar el pressupost. Tenim la quantitat per càpita de fa set anys». «Però, malgrat tot el que s’ha dit –afegeix–, no s’ha privatitzat res, com ens havien ame-naçat alguns polítics». El Servei Català de la Salut (CatSa-lut) ha contractat aquest any 16.000 intervencions quirúrgiques a cen-tres mèdics privats per reduir les llis-tes d’espera del sector públic, i ha promogut, amb escàs èxit, que els hospitals concertats oferissin aten-ció i cirurgia privades per a especi-alitats poc complexes, com a via per millorar el seu finançament. Aques-tes iniciatives queden en entredit a partir d’ara, donada la presència d’ERC en el futur Govern, i l’entra-da en escena de la CUP, refractaris tots dos a qualsevol associació amb el que és privat.

POSiCiONS ENFRONtADES / Encara que fonts pròximes a l’equip del Go-vern en funcions no descartaven fa pocs dies la continuïtat de Boi Ruiz al capdavant del Departament de Salut –ell mateix s’hi va oferir–, existeix coincidència a descartar-lo per indicació directa d’ERC, que el considera la viva imatge de les retallades i el perill privatitzador. Les opcions d’un recanvi amb pos-sibilitats d’èxit no abunden. «Tot dependrà de si Esquerra exigeix di-rigir Salut, una cartera que fins ara rebutjava», apunten fonts pròxi-mes als negociadors. La persona es-collida per ERC per a aquest càr-rec, afegeixen, tindria un perfil

més polític que sanitari, una cir-cumstància poc convenient en un sector estratègic i complex, que absorbeix el 40% del pressupost de la Generalitat. «El sistema sanitari no es pot aturar –sintetitza Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona–. Ha de ser di-rigit per una persona eficient, ca-paç de recuperar el pressupost del 2010, que canviï l’organització als centres donant l’autoritat als pro-fessionals, i que sàpiga afrontar un futur en el qual els aspectes so-cial i sanitari avançaran a l’uní-son». H

Servei d’urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona.

ERC no acceptarà la continuïtat de Boi Ruiz al capdavant de Salut, al considerar-lo la viva imatge de les retallades

Cobertura pública universal, cartera de serveis «sostenible» i «equitativa», model integrat, història clínica universal i reforçar la prevenció

Frenar i retirar tots els projectes privatitzadors directes i indirectes, com ara el nou consorci de Lleida i el de l’Hospital Clínic

jUnts PEL sí

CUP

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

501000

89794

Diario

1787 CM² - 168%

63344 €

1-3

España

4 Octubre, 2015

Boi Ruiz, conseller de Salut; Institut Català

EFECTES DE LES TISORADES

1 El pressupost de la sanitat pública a Catalunya ha perdut 1.408 milions d’euros en 5 anys

2 Gairebé el 21% dels catalans estan en risc d’exclusió social, alguns fins i tot malgrat treballar

3 El sistema educatiu té 1.500 professors menys que el 2011, amb 30.000 alumnes més

4 D’OCTUBRE DEL 2015 3DIUMENGEPrioritats de la nova legislatura

cadors és que serà necessari revertir les polítiques d’austeritat aplicades des del 2010, que han laminat molts serveis bàsics. Cal augmentar com més aviat millor el pressupost de la sanitat

pública, renovar els equips hospitalaris i quirúrgics, combatre la pobresa, millorar les prestacions als més desafavorits i dotar de més mitjans i més equitat les escoles.

DANNY CAMINAL

Després de quatre anys de dificultat i retallades, el president de la Taula demana una única ajuda amb què combatre la pobresa

El tercer sector reclama una nova renda mínima

TONI SUSTBARCELONA

Cada vegada que a Artur Mas l’anomenen el presi-dent de les retallades soci-

als, s’enfurisma. El president de la Generalitat, actualment en funci-ons, assegura que la seva gestió ha si-gut social i inclusiva. No obstant, no és una opinió compartida per les en-titats socials, que han patit els mals de l’austeritat en la legislatura pas-sada. L’abrupta retallada de la ren-da mínima d’inserció (RMI), la firma d’un pla de suport al tercer sector que incloïa un punt que deia que el pla no suposaria un cost addicional d’un euro per al Govern català, l’im-pagament recurrent a les entitats, amb episodis especialment greus en diversos estius: impagament d’un concert mensual, tisorada en les aju-des per a places de residències. La llista és llarga i feridora. Mas assegura que les retallades les impo-sa el Govern central, que al seu torn diu que és la UE qui les imposa. I el que el sector diu és que en els prò-xims mesos el nou Govern s’ha de centrar a crear una nova renda que, se’n digui com se’n digui, proporcio-ni uns mínims que garanteixin la su-pervivència. Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector, que agrupa les en-titats socials catalanes, afirma que ara mateix hi ha a Catalunya 34.000 famílies amb fills o persones depen-dents a càrrec seu que no tenen cap ingrés. «En els últims anys hem actu-at sobre l’emergència. S’ha de passar de l’emergència social a un sistema de garantia de drets». I això, sosté, no

POLÍTICA SOCIAL

serà possible sense una nova presta-ció única: «Ara hi ha 155 prestacions diferents». Unificar-les, diu Illa, se-ria pràctic. Comptar amb una renda que procuri un mínim, afegeix, «per-metria no crear bosses de margina-ció i clarificar el sistema». Segons el president de la Taula, tots els governs diuen que són soci-als, però tenen diferències de crite-ri. Alguna cosa està passant, denun-cia, quan en els últims set trimestres a Catalunya l’economia ha millorat però les desigualtats s’han incre-mentat: «L’economia creix i no es re-

distribueix». I aporta una altra dada significativa: del 20,9% de població en risc d’exclusió, el 15% està format per gent que treballa: els treballa-dors pobres. RENDA GARANTIDA / El 2011, veient que la destrucció d’ocupació no parava i que els desocupats esgotaven presta-ció i subsidi, la Generalitat va témer un col·lapse de peticions de la RMI, que era un dret subjectiu: tothom que acreditava els requisits la rebia. Així, amb el pretext d’una reforma de l’ajuda que no es va fer, l’Executiu de Mas va tancar el pressupost: quan s’acaben els diners ja no es donen més rendes mínimes. I va endurir els requisits per entrar i mantenir-se en la prestació.

ESMENES DE CiU / L’assumpte va tenir un final de legislatura un pèl sarcàs-tic. Després d’haver bloquejat qua-tre anys la RMI, el Govern va ignorar la renda garantida de ciutadania –que preveu assegurar uns mínims de 664 euros mensuals a cada ciuta-dà, és a dir, complementar el que li falti d’aquesta quantitat, no pas do-nar-l’hi íntegra–, malgrat que figura a l’Estatut. La renda garantida està plantejada com un dret, sense con-trapartides, a diferència de la RMI, que comporta formació ocupacio-nal, obligacions. Quan la iniciativa legislativa popular de la renda ga-rantida va arribar al Parlament, el grup de CiU, en les seves últimes set-manes d’existència, va presentar es-menes que aposten perquè de la ren-da se’n digui garantida però sigui una altra RMI. Molt similar a la ren-da que Mas havia retallat quatre anys enrere. H

Més inversió en política social fins a arribar al 30% del PIB, fiscalitat progressiva davant la desigualtat, renda de ciutadania i un pla de vivenda

Defensa un sistema 100% públic universal i garantista i que no pot derivar en cap moment del nivell de recursos de la població

junts pEl sí

cup

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

501000

89794

Diario

1787 CM² - 168%

63344 €

1-3

España

4 Octubre, 2015

Boi Ruiz, conseller de Salut; Institut Català

AP: primer desafiosanitario del futuroGobierno catalanI EI Ejocutivo de ’Junts pol sf’ (CDC y ERC) tendr que

hacer frente al ’hospitalocentrismo’ de la comunidad

~BARCELONACARMEN FERNANDEZcarmenfer@diariomedico.com

E1 presupuesto anual parasanidad del Gobierno cata-lan se ha reducido entre2010y 2015 enm~s de 1.500millones de euros (14 potciento), pero el gasto enasistencia no ha dejado decrecer durante este periodo,especialmente en atenci6nhospitalaria, que ha llegadoa representar m~s de la mi-tad del gasto (58 por cien-to) del Servicio Catal~_a de laSalud, segdn Joan M.V.Pons, responsable de Eva-luaci6n de la Agencia de Ca-lidad y Evaluaci~n Sanita-rias de Catalufia. Expone enun articulo publicado por laagencia que (comparandodatos de 2005 y 2015, vetcuadro) se da en esta comu-nidad un hospitalocentris-mo y "atenci~n especiali-

zada desbocada", aunqueobserva un "incipiente giro"a aumentar los recursosdestinados a primaria, es-pecialmente por la necesi-dad creciente de atenci~na la cronicidad y de integra-ci~n de los servicios sanita-rios y sociales. Culminar esegiro, que es una necesidadcompartida por otras comu-nidades aut6nomas segdnha venido informando D]A-RIO iV[]~DICO, representa elprimer desafio del futuroGobierno de la Generalitat,que pot el resultado elec-toral del 27 de septiembre(ver DM de 28-IX-2015) sesabe que estar~ en manosde la plataforma proinde-pendentista Junts pel si(CDC, ERC, ANC y 0mniumCultural) pero no qui~n lopresidir~ (Artur Mas nece-sita el apoyo de dos dipu-tados de la oposici~n par

ser investido) ni qui~n ser~consejero de Salud. En cual-quier caso, el nuevo conse-jero tendr~ que lograr elconsenso entre las posturasneoliberales y las de iz-quierdas y sociales que in-tegran Junts pel si, y afron-tar la siempre aparcada po-tenciaci~n de la atenci~nprimaria.

OMS Y OCDELa Sociedad Catalana deMedicina Familiar y Comu-nitaria (Carnfic) ha manifes-tado a todos los grupos po-liticos catalanes que, "paragarantizar un sistema sani-tario equitativo,justo y sos-tenible, se debe potenciar laprimaria para que sea elverdadero eje del sistemasanitario catal&n, de acuer-do con las recomendacionesde la Organizaci~n Mundialde la Salud (OMS) y la Orga-

DISTRIBUCII~N PRESUPUESTARIA

Porcentajes de gasto en las grandes lineas y ~tmbitos sanitarios en 2005 (izquierda) y 2015 (derecha) en Catalu~a

1,7% 1,3%5,5% 7,7%

¯ Atenci6n Primaria ¯ Atenci6n Especializada Administraci6n

¯ Farmacia ¯ MHDA ¯ 0tros

nizaci6n para la Coopera-ci6n y el Desarrollo Econ~-micos (OCDE) para lograrsistemas sanitarios sosteni-bles y eficientes". Tambi~nles ha pedido aumentar elpresupuesto de primariarespecto a los dltimos ejer-cicios, incrementar su ni-vel de resoluci~n y dotarlade nuevas competencias,con los recursos humanos yecon~micos necesarios. Yha afiadido que la atenci6ndomiciliaria est~ lideradadesde primaria, reforzar elpapel de sus profesionalescomo referentes y coordina-dotes de los servicios socio-sanitarios relacionados con

El nuevo oonsejero,tras Iograr el consensoentre las posturasneoliberales y las deizquierdas y socialesque integran ’Junts peld’, tendr~, que tomardecisiones sobre AP

el enfermo cr6nico y esta-blecer una gesti6n propia dela primaria con presupues-tos y gesti~n diferenciada(separada de la gesti6n hos-pitalaria). E1 sindicatodicos de Catalu_fia ha infor-mado a DIARIO iVI~DICO deque pedir~ al nuevo Gobier-no que "invierta la tenden-

Fuente: JOAN MV PONS, AQUAS

cia progresivamente decre-ciente del presupuesto deprimaria, que ha pasado derepresentar un 16,1 porciento del total del gasto delCatSalut en 2010, a un 14,6en 2014, al contrario de loque ocurre con otras parti-das funcionales de la sani-dad pdblica, que est~n enconstante crecimiento. Asi-mismo, le exigiremos quedetenga el desarrollo deaquellas estructuras inte-gradas y de asignaci6n ca-pitativa por territorio, quecomporten una subordina-ci~n econ6mica de la aten-ci~n primaria al hospital dereferencia".

’JUNTS PEL

No recoge en suprogramahar i con la AP

~ En el programaelectoral con elque esta plata-

forma gan~ las eleccio-nes s~lo recoge propues-tas gen~ricas y bajo elprisma proindependen-tista: "Hay que comple-mentar todas las funcio-nes que hoy en dia ya seejercen desde Catalu~acon aquellas que adnson reservadas al Esta-do, a fin de disponer dela m~xima autonomiapara desplegar las estra-tegias que situar~n alsector salud como unsector estrat~gico delEstado del Bienestar. E1simple hecho de dispo-ner de recursos sin tenerque renunciar a lo quesomos capaces de gene-rat como pais, permitir~consolidar y potenciarun sistema sanitario pd-blico de excelencia".

’CIUTADANS’M=is presupuestoen AP y menoshospitalizaciones

Se ha convertidoen la segundafuerza del Parla-

mento catalan con unprograma comdn paratoda Espa~a en el quedei~me como "imprescin-dible" aumentar el pre-supuesto de la atenci~nprimaria para reforzarsu papel "como filtro dela especializada y quepueda realizar pruebasdiagn6sticas evitandoasi derivaciones a la es-pecializada". Y defiendela necesidad de "realizaruna politica de serviciosbasada en la atenci~nprimaria para atenderenfermedades cr~nicas yreducir hospitalizacio-nes". En el programa es-pecifico para Catalu~aincluye que la primariacoopere con los centrosde asistencial social detitularidad municipal.

PSC

Atender en AP elmayor nzimero depatologias posible

Se comprome-ti~, a trav~s desu programa

electoral, a promover"una atenci~n a la saludcercana, individualizaday r~pida, adaptada a lapersona y a su estado desalud, e integrando to-das las lineas asistencia-les para facilitar la con-tinuidad de la atenci6n".¥ a adecuar "la oferta deatenci6n sanitaria y so-cial alas necesidades delas personas, a tray, s dela integraci6n de servi-cios, en especial en cuan-to a la atenci6n a la de-pendencia". En lo tocan-te al primer nivel el com-promiso fue este: "Forta-lecer la capacidad reso-lutiva de la atenci6nprimaria para solucio-nar en el ~mbito ambu-latorio el mayor n~merode patologias posible".

’CATALUNYAQUE ES POT’

Destinar el 25%del presupuesto

La coali-~.~.,r.~,,,.,~.’~ ci6n de

Podemos e ICV y EUiApropuso al electoradocatalan "la reorganiza-ci~n y eficiencia del sis-tema sanitario asisten-cial poniendo la aten-ci~n primaria en el cen-tro del sistema sanita-rio".Y concret~ su inten-ci~n de lograr unaumento progresivo delpresupuesto destinado alaAP hasta llegar al 17por ciento del gasto totalen asistencia sanitariaen el ejercicio de12016, yal 25 por ciento a medioplazo; y de recuperarpersonal y sus condicio-nes laborales -"revisar laadecuada dotaci~n depersonal en los equiposde AP y asegurar la co-bertura de personal porjubilaci~n, enfermedad ovacaciones".

PP

"Disfrutar delverdaderoderecho a decidir"

E1 programaque present6 alas elecciones

auton6micas del pasadodia 27 no concret6 medi-das sobreAP, pero resul-t6 innovador respecto alos del resto de fuerzasporque se dirigia en pri-mera persona al votante:"Si piensas que primeroson las personas, te ga-rantizamos que dedica-remos m&s del 80 porciento del gasto no fi-nanciero disponible aeducaci6n, sanidad, ser-vicios sociales y depen-dencia", y "si quieres dis-frutar del verdadero de-recho a decidir, tienesnuestro compromiso deimplantar un modelo debienestar donde los ciu-dadanos pueden escogerla escuela, el centro m~-dico o el centro residen-cial".

CUPProvisiOn ptiblicay trabajadoresp blicos

E stafuerza

pro independentista yanticapitalista surgidaen el ~nbito local quiereque el Parlamento de Ca-talufia abra "el procesopara elaborar una nuevaLey General de Salud deCatalufia o modificar laactual Ley de Ordena-ciSn sanitaria para plan-tear un modelo sanitariode titularidad, gestiSn yprovisi6n pfiblica". Aho-ra un 15 por ciento de lared de AP est~ en manosde los centros concerta-dos y de entidades aso-ciativas de profesionales(EBA). Tambi~n quiereque se "plantee que todoel personal del sistematenga la consideraciSnde trabajador p~blico,que negociar~ sus condi-ciones con los responsa-bles del sistema".

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SANIDAD

50858

Semanal

852 CM² - 110%

5544 €

1,8

España

5 Octubre, 2015

Hospitals i Centres de Salut; Política Sanità