Inici d’un assaig

Assegut davant la pantalla del meu ordinador m’he adonat d’un dels principals

motors de l’evolució, que ja existia des de que l’home és home: la tecnologia. Ha sofert

un desenvolupament realment espectacular en aquests últims vint anys.

Segons Ortega y Gasset podríem definir la tecnologia com “ la tecnologia és

l’adaptació del medi al subjecte”, és a dir, transformar el medi amb l’objectiu de

facilitar-nos les coses, fet que si ens adonem, és innat en la nostra conducta. L’ésser

humà sempre ha buscat . Però és aquesta adaptació del medi al subjecte el que està

causant una gran controvèrsia avui dia.

En plena era digital, on la tecnologia és quasi tot allò que ens envolta- cotxes,

edificis...- la població no es para a pensar quines són les conseqüències d’aquest

desenvolupament tan exagerat. Evidentment no em refereixo a les positives, sinó a les

negatives- contaminació ambiental, l’ efecte hivernacle...- molt més significatives i més

importants incloent-hi les de tipus social- ja que actualment som massa dependents de

la tecnologia i sembla que és ella qui ens condiciona a nosaltres -.

Tot d’una sembla que si algú s’hagués parat a pensar què és realment la tecnologia?

I, fins on volem arribar en el seu desenvolupament? El món tan modern, tan avançat,

que nosaltres hem creat segurament no seria el mateix.