informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a les comarques de lleida (2)
DESCRIPTION
Observatori Permanent de la Immigració Jordi Garreta (director del projecte) Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria Llevot i Olga Bernad Lleida, setembre de 2011 Copyright dels autorsTRANSCRIPT
262
8.-‐ L’ALTA RIBAGORÇA
1.-‐ EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA
Pel que fa als moviments de població estrangera a l’Alta Ribagorça, s’observa, a la gràfica
número 1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de
l’any 2000 es produeix un creixement sostingut fins l’any 2009, aquest any suposa el punt
màxim i a partir d’aquí s’inicia una lleugera davallada. En termes absoluts passem de 41
estrangers a la comarca als 735 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010
restaria 1,1 punts percentuals per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2)
i estaria 1,25 punts percentuals per sobre dels valors de referència de tota Catalunya a l’any
2010 (15,95 %)
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
263
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent:
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera a l’Alta Ribagorça per sexe i edats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
264
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per a homes com per a dones, és la
franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i
dones que va des del 2,4% de l’any 2000 fins als al 21,3% de l’any 2010, favorable als homes, i
que es manté al llarg dels deu anys estudiats. No obstant, sembla que durant els darrers cinc
anys (2005-‐2010) s’ha incrementat aquesta diferència a favor dels homes. Respecte als menors
de 18 anys els percentatges a l’any 2000 representaven el 29,3% per als nois i el 7,3% per a les
noies; des d’aquest any fins al 2006 s’aprecia un descens significatiu del nombre de nois i un
augment de les noies; aquest any s’inverteixen les dades i les noies representaven el 9,4%
enfront del 8,2% dels nois; tot seguit a l’any 2007 es torna a invertir la tendència a favor del
nois; a partir del 2008, es torna a invertir la tendència i es consolida la diferència entre nois i
noies, a favor de les noies, amb un 8,6% de noies enfront d’un 7,9% de nois. Pel que fa a les
persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com en dones, des de l’any
2000 (7,3 % i 9,8 % ) fins a l’any 2010 (0,4 % i 0,4 %).
Si estudiem la distribució de la població estrangera per àrees d’origen observem que:
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera a l’Alta Ribagorça segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
265
a.-‐ Els estrangers amb més presència a la Alta Ribagorça són els d’origen europeu, procedents
dels països que formen la Unió Europea que a l’any 2000 representaven el 65% de la població
estrangera; amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent,a
l’any 2010 representen el 55,4%. En canvi els estrangers procedents de països europeus de
fora de la Unió Europea, l’any 2000 representaven el 7,3%; amb diferents oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència lleugerament decreixent, a l’any 2010 representen el 6,9% del
total d’estrangers. Les dades d’aquests dos col·∙lectius s’han modificat des del punt de vista
estadístic quan a l’any 2007 els de Bulgària i Romania van passar a ser ciutadans de la Unió
Europea. La suma dels dos a l’any 2010 (62,3%) representa el grup d’estrangers més nombrós
a la comarca.
b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és el segon
origen en importància pel nombre de persones. El seu nombre és bastant estable des del 2000
(14,6%) fins al 2010 (16,6%). No obstant, en les seves fluctuacions van assolir un percentatge
del 18,8% de la població immigrada, durant l’any 2006.
c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica del Nord a l’any 2000 representaven el 2.4%; amb
diferents oscil·∙lacions, però amb una tendència decreixent, a l’any 2010 no hi ha registrada cap
persona d’aquest origen.
d.-‐ El estrangers procedents d’Amèrica del Sud i Centre se situen com un origen creixent que
s’ha convertit en el segon més nombrós de la comarca. A l’any 2000 representaven només el
9,8% de la població i, amb un creixement sostingut amb diferents oscil·∙lacions, van assolir a
l’any 2003 una representativitat del 45,6% de la població immigrada i, finalment, a l’any 2010
han arribat a ser un 21,1% de la població estrangera a la comarca.
266
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Els treballadors estrangers es concentren majoritàriament al sector serveis i la construcció.
b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial són minoritaris i al llarg del període
presenten oscil·∙lacions amb una tendència final creixent que va des de l’1,6% dels contractes a
l’any 2001 fins al 3,2% dels contractes a l’any 2010.
c.-‐ Els treballadors de la construcció són el segon col·∙lectiu, en percentatge, dels treballadors
estrangers. Inicialment, a l’any 2000, hi havia un 30,6% de personal i fins a l’any 2005 va
augmentar el seu nivell de contractació fins assolir aquest any el seu màxim amb un 40,1%. A
partir d’aquest any comencen a descendir les contractacions amb oscil·∙lacions puntuals fins
arribar a l’any 2010 en que el percentatge de treballadors contractats en el sector és del
17,7%.
267
d.-‐ Els treballadors estrangers al sector agrari de la comarca tenen una presència testimonial
només amb un valor significatiu a l’any 2009 del 4,8%.
e.-‐ Els treballadors del sector serveis són el primer col·∙lectiu a la comarca amb uns
percentatges sempre per sobre del 50%. Comencen a l’any 2000 amb un 69,4% i a l’any 2010
representen un 76,3% dels contractes entre els treballadors estrangers.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers contractats a la comarca
s’observa a la gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
S’observa que a l’any 1999 hi havia una diferència percentual de contractes entre homes i
dones de 27,8 punts a favor dels homes. A partir d’aquest any, amb diferents oscil·∙lacions, la
diferència entre els contractes d’homes i dones s’escurça i l’any 2010 la diferència només és de
2,2 punts percentuals.
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
268
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
estudis bàsics però sense homologar la seva titulació, i en el nivell EGB/ ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del
Departament de Treball de la Generalitat.
La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors nouvinguts presenten un nivell d’estudis
equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any 1999,
representaven el 80,6%, però amb diferents oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a
l’any 2010 representen el 47,3%.
b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis al llarg del període estudiat. A l’any 2002
aquests treballadors representaven un 1,1%; amb oscil·∙lacions i una tendència general
creixent, a l’any 2010 representen el 8,6%.
269
c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten, amb oscil·∙lacions, una tendència
creixent des de l’any 1999 (11,1%) fins al 2010 (29,0%).
d.-‐ Les altres titulacions són realment testimonials amb valors molt baixos. A l’any 2005
s’observa un anormal percentatge d’alumnes de batxillerat. Revisades les fonts, les dades són
vàlides i l’única explicació coherent és que s’hagi produït alguna errada quan ens van picar les
dades originals. Pel que fa a la resta de col·∙lectius cal subratllar els treballadors estrangers amb
Llicenciatures que a l’any 2010 representaven el 12,4% del treballadors estrangers
contractats.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels treballadors estrangers
podem veure també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre
de 2005 i desembre de 2009. En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe.
A la gràfica número 8 observem que entre desembre de 2005 i desembre de 2006 hi ha un
augment de l’atur masculí i, de manera antagònica i en la mateixa mesura, una disminució de
l’atur femení. En canvi entre el desembre de 2006 i el juny de 2008 la tendència s’inverteix i és
ara l’atur masculí qui disminueix i de manera antagònica augmenta l’atur femení en la mateixa
mesura. A partir de desembre del 2008 i fins al desembre de 2009 es torna a invertir la
tendència i és ara l’atur masculí qui augmenta significativament i el femení disminueix.
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe a l’Alta Ribagorça
270
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola és inexistent excepte en el mes de desembre de
2008 que registra un 2,8%.
b.-‐ L’atur a la indústria és inexistent des de desembre de 2005 fins a desembre de 2007 on a
partir d’aquest any es registra el percentatge més alt del període, amb un 12,5%, i des
d’aquesta data fins al 2009 descendeix assolint un valor final del 0,0%.
Gràfica núm. 9
Evolució de l’atur dels treballadors estrangers per sectors productius a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
c.-‐ L’atur al sector de la construcció és el que experimenta el creixement més significatiu
passant del 25% del total d’aturats al desembre de 2005 al 60,0% d’aturats al desembre de
2009. Durant el període comprès hi ha una sèrie d’oscil·∙lacions, assolint al desembre de 2006
el percentatge més alt, el 62,5% d’aturats entre tots els treballadors estrangers de la comarca.
d.-‐. Pel que fa al sector serveis, l’atur registrat a l’any 2000 era del 75,0% i, amb oscil·∙lacions i
una tendència decreixent, representa al desembre de 2009 un 28,6% de l’atur de la població
estrangera de la comarca.
271
e.-‐ L’atur dels nous treballadors, que s’incorporen a la vida activa sense haver tingut cap
ocupació anterior al nostre país, presenta, amb oscil·∙lacions, una tendència creixent des de
juny de 2008 (6,3%) fins al desembre de 2009 (11,4%).
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat durant el període
de desembre de 2005 a desembre de 2009 observem les següents correlacions:
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola, encara que minoritari pels treballadors estrangers,
experimenta un lleuger augment de contractacions que propicia un descens de l’atur entre els
treballadors estrangers que es dediquen a aquestes tasques.
b.-‐ A nivell de contractes, el sector industrial, encara que minoritari pels treballadors
estrangers, experimenta un lleuger augment de contractacions que propicia també un descens
de l’atur entre els treballadors estrangers d’aquest sector.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de
treballadors contractats al sector i l’augment de l’atur registrat. I en aquest cas de manera
significativa perquè és el segon sector productiu amb més treballadors estrangers.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis, majoritari en la comarca, la contractació de treballadors
estrangers presenta un nivell molt alt, al voltant del 70% i una correlació entre l’augment de
contractes i el descens d’aturats. És el sector que absorbeix la majoria de mà d’obra
estrangera.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de
treballadors estrangers femenins en els darrers anys que està correlacionat amb la disminució
de la taxa d’atur entre les dones. En el cas dels homes ha crescut més l’atur i ha disminuït el
nombre d’homes contractats en tots els sectors.
272
3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA
L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat
en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,
per a seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas de l’Alta Ribagorça només es troba present la xarxa pública, per la qual
cosa totes les dades d’escolarització estan referides als centres públics de la comarca. A cada
tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca un punt d’inflexió
en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010. Aquesta
evolució tanmateix, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del període i
ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal d’integrar i
donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del servei
d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.
3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a l’Alta Ribagorça
273
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al contrari que d’altres comarques, on al curs 1999-‐2000 ja escolaritzaven alumnes estrangers
en aquesta etapa, fins al curs 2002-‐2003 no es van escolaritzar alumnes estrangers a
l’ensenyament infantil de l’Alta Ribagorça. Aquest curs els alumnes escolaritzats representaven
el 2,3% dels alumnes d’infantil escolaritzats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general creixent, s’ha consolidat la seva presència al curs 2009-‐2010 on representen
el 9,8% del total.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els continents o zones
d’origen dels alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament infantil de l’Alta Ribagorça són els
d’origen europeu procedents de països de la Unió Europea. Al curs 2002-‐2003 no hi havia
matrícula d’aquest alumnat i es van incorporar, per primer cop, al nivell infantil al curs 2007-‐
274
2008 amb un 38,5%; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període i una tendència general
creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 47,1% dels alumnes estrangers. El segon origen són
els alumnes magrebins que es van incorporar, per primer cop al nivell infantil el curs 2004-‐
2005 amb un 25%: amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 23,5%. El tercer origen són els alumnes europeus procedents
de països europeus que no pertanyen a la Unió Europea i que es van incorporar, per primer
cop, al nivell de la comarca el curs 2006-‐2007 amb un 31,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una lleugera tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 17,6%. Els
alumnes estrangers d’origen centre i sud–americà, al curs 2002-‐2003, eren els únics alumnes
estrangers amb el 100% i la seva presència al llarg del període presenta una tendència
decreixent fins arribar al 11,8% del curs 2009-‐2010. Finalment els estrangers d’origen asiàtic
presenten dos irrupcions puntuals als cursos 2006-‐2007 i 2008-‐2009, amb un percentatge del
6,3% que no es correlaciona amb la nul·∙la presència d’estrangers d’aquest origen que donen
les estadístiques de l’IDESCAT per a la comarca.
3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
275
Al contrari que d’altres comarques, on al curs 1999-‐2000 ja escolaritzaven alumnes estrangers
en aquesta etapa, fins al curs 2002-‐2003 no es van escolaritzar alumnes estrangers a
l’ensenyament primari de l’Alta Ribagorça. Aquest any els alumnes estrangers representaven
el 2,8% dels alumnes de primària escolaritzats; amb oscil·∙lacions al llarg del període la seva
evolució presenta una tendència final creixent, no obstant, el màxim d’alumnes s’assoleix el
curs 2007-‐2008 amb un percentatge del 21,8%, a partir d’aquest curs i fins el 2009-‐2010 es
produeix una davallada significativa amb un percentatge final a l’esmentat curs del 12,8%.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència en l’ensenyament primari de la comarca, són els
d’origen centre i sud-‐americà que al curs 2002-‐2003 representaven el 40% dels alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs
2009-‐2010 representen el 46,2%. El segon origen són els alumnes que procedeixen de països
276
de la Unió Europea que al curs 2002-‐2003 representaven el 40% de l’alumnat estranger; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010
representen el 26,9% del alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer origen són els
alumnes magrebins que al curs 2002-‐2003 representaven el 20% de l’alumnat estranger; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010
representen el 19,2%. Per últim, l’origen amb menys presència són els alumnes de països
europeus que no són membres de la Unió i que al curs 2004-‐2005 representaven el 26,5% de
l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 7,7% dels alumnes estrangers matriculats a l’etapa. Cal
assenyalar que aquest grup junt amb els europeus de la Unió han pogut variar des del punt de
vista estadístic, perquè a partir de l’any 2007 els ciutadans romanesos i búlgars van passar a
ser membres de la Unió Europea.
3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
277
Al curs 1999-‐2000, el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de l’Alta
Ribagorça representaven el 0,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys
s’ha donat, amb oscil·∙lacions, una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és de l’11,8%. Cal assenyalar, com a
dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006. A partir d’aquest
curs es produeixen oscil·∙lacions que assoleixen el seu màxim al curs 2008-‐2009 amb el 13,9% i
a partir d’aquest es produeix la davallada fins el curs 2009-‐2010.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
En aquesta etapa d’ensenyament obligatori s’observa que els alumnes estrangers amb més
presència a la secundària de l’Alta Ribagorça són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que
al curs 2001-‐2002, primer curs de la seva escolarització a la comarca, representaven el 14,3%;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el
278
52,6% de l’alumnat estranger matriculat. El segon origen són els alumnes europeus procedents
de països de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el 100%; amb oscil·∙lacions
al llarg del període i una presència irregular i amb cursos sense matrícula, presenten una
tendència general decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 26,3%. El tercer origen són els
alumnes europeus procedents de països europeus no membres de la Unió que es van
incorporar al nivell d’ensenyament de la comarca, per primer cop, el curs 2003-‐2004 amb un
22,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 15,8%. Finalment, l’últim origen són els alumnes magrebins, que es van
incorporar a l’ensenyament de la comarca, per primer cop, el curs 2001-‐2002, amb un
percentatge del 57,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs
2009-‐2010 representen el 5,3% de tot l’alumnat estranger matriculat a l’etapa.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i
batxillerat, s’observa en general una menor presència d’alumnes estrangers respecte als altres
nivells d’ensenyament que s’imparteixen a la comarca, sobretot als cicles de grau superior i al
batxillerat.
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà):evolució i situació actual
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
279
A l’ensenyament professional de grau mitjà s’observa que:
a.-‐ Només hi ha presència d’alumnes al cursos 2004-‐2005, 2006-‐2007 i 2009-‐2010 de tot el
període estudiat, que comença el curs 1999-‐2000 i finalitza el curs 2009-‐2010. Els percentatges
són molts baixos, el valor més alt assolit és del 3,2 % al curs 2006-‐2007.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers dels cicles, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts. La gràfica presenta les següents característiques:
a.-‐ Només hi ha alumnes procedents de la Unió Europea i de països europeus no membres de
la Unió estudiant cicles de grau mitjà.
b.-‐ Durant els cursos 2006-‐2007 i 2009-‐2010 tots els alumnes estrangers són procedents de
països de la Unió Europea
c.-‐ Durant el curs 2004-‐2005 els alumnes procedeixen de països que no són integrants de la
Unió.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
280
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Fins al curs 2002-‐2003 no es van escolaritzar, a l’Alta Ribagorça, alumnes estrangers en els
cicles de grau superior. La seva presència és molt irregular i als darrers cursos no s’han tornat a
escolaritzar. En els cursos on han estat matriculats la seva presència ha estat molt baixa
respecte als alumnes autòctons, cal esmentar que el percentatge més alt es va assolir al curs
2003-‐ 2004 amb un 4,3% i el més baix al curs 2002-‐2003 amb un 2,3% de l’alumnat del cicle.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
281
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
S’observa, novament, que els alumnes que cursen estudis de formació professional són
d’origen europeu tant de la Unió Europea com de la resta de països europeus no membres de
la Unió. Es reparteixen d’aquesta manera: fins al curs 2005-‐2006 són de la resta de països
europeus i a partir del curs 2006-‐2007 són alumnes procedents de països de la Unió Europea.
282
3.6.-‐ Batxillerats:evolució i situació actual
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat a l’Alta Ribagorça
representava un 1,9% dels alumnes matriculats. Durant els tres cursos següents no hi van
haver alumnes matriculats i no va ser fins al curs 2003-‐2004 que de nou van haver-‐hi alumnes
estrangers amb un percentatge del 2,9%. Al curs 2005-‐2006 es va assolir un percentatge
significatiu, que és el més alt que hi ha hagut durant el període, un 11,4%. A partir d’aquest
curs s’ha produït un descens fins al curs 2008-‐2009 (2,4%), per produir-‐se, novament un repunt
al curs 2009-‐2010 (6,7%). No obstant, tret d’aquests valors significatius, els percentatges
d’alumnes estrangers en l’etapa es mouen per sota dels percentatges de l’ensenyament
obligatori i és una realitat que hem esmentat ja anteriorment.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
283
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a l’Alta Ribagorça
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
La gràfica ens mostra que els alumnes estrangers que cursen batxillerat a l’Alta Ribagorça són
alumnes procedents de països de la Unió Europea o de països europeus que no són de la Unió;
solament durant el curs 2005-‐2006 hi va haver a les aules altres alumnes estrangers d’origen
centre i sud-‐americà que representaven un 25% dels alumnes estrangers matriculats al
batxillerat.
284
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA : EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
La comarca ha experimentat en els darrers anys, i segons els entrevistats, un lleuger
estancament de la població d’origen estranger, fruit de la davallada de nouvinguts. La gestió
de les polítiques en matèria d’immigració es duu a terme principalment des del Consell
Comarcal, amb la coordinació i suport de la resta d’institucions de caràcter públic així com
d’entitats del tercer sector que treballen de manera directa o indirecta amb la població
d’origen estranger. Els principals eixos de treball en matèria de política sobre població
estrangera a la comarca són: l’aprenentatge de la llengua i l’alfabetització, les activitats
formatives d’inserció i orientació laboral i les activitats de sensibilització i foment del
coneixement intercultural. En relació a aquest últim eix, tant des de l’administració local com
des dels centres educatius i sòciosanitaris es coincideix a assenyalar la necessitat de disposar
de més recursos econòmics, humans i formatius en el coneixement de com gestionar la
diversitat cultural.
4.1. L’administració i els estrangers.
Les entrevistes realitzades a diferents professionals de l’administració pública indiquen que
s’ha aturat l’increment de l’arribada d’estrangers a la comarca, així com també les arribades
per reagrupament familiar. Aquesta tendència es creu que ha estat motivada, en bona part,
per l’actual conjuntura de crisi econòmica que afecta el país.
“La crisi ha fet paralitzar la immigració, paralitzar l’increment. També ha parat la
demanda de reagrupaments familiars”.
En relació a la tasca desenvolupada des de l’administració pública en matèria de polítiques
respecte els estrangers, cal destacar el servei d’immigració del Consell Comarcal de l’Alta
Ribagorça que treballa de manera coordinada amb altres entitats i institucions de la comarca.
“Treballem conjuntament; a través de Secretaria per a la Immigració, aquí treballem jo
i l’agent d’acollida, però també juntament amb Creu Roja, Serveis Socials, joventut,
etc.”
Els programes d’intervenció així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la
gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme en la seva majoria, de manera
coordinada amb altres entitats i institucions que de manera directa o indirecta treballen també
amb la població d’origen d’immigrant. A nivell formatiu, des del Consell Comarcal, en
col·∙laboració amb altres institucions com el Consorci de Normalització Lingüística, s’estan
duent a terme cursos de llengua catalana així com també, dins la formació d’adults, de llengua
castellana i d’alfabetització, els quals es caracteritzen per tenir un alumnat exclusivament
femení i d’origen marroquí.
285
“A través de la formació d’adults, fem alfabetització, i únicament són dones
marroquines.”
D’altra banda, i també en l’àmbit de la formació, des de l’administració pública comarcal
s’organitzen activitats formatives entorn a l’ orientació i inserció laboral, ja sigui a través de
cursos de Riscos Laborals, de Català en el món de l’hostaleria, el qual és gestionat a través de
l’associació AMIC, etc.
Pel que fa als professionals, malgrat no existir oferta formativa per aquest sector, es posa de
manifest, a través dels entrevistats, la necessitat de poder disposar d’aquest tipus de formació.
“Com a necessitat... potser un curs per a professionals, perquè per als immigrants crec
que no hi ha necessitats.”
4.2. Salut i població estrangera.
Des de l’àmbit sanitari, es coincideix com anteriorment en remarcar la tendència a la reducció
de l’arribada d’immigrants, i per extensió d’usuaris dels serveis d’assistència primària a la
comarca en comparació amb la dècada anterior.
“ Aquí, a partir de l’any 2000 vam viure un boom, i des de llavors a nivell sanitari van
començar a regular amb la llei 4/2000. Hem reconegut el dret a l’assistència sanitària
universal, i a partir d’aquí va venir molta gent. Ara la cosa és molt diferent, perquè no
hi ha tanta gent”
D’altra banda, malgrat afirmar que no hi ha diferències notòries entre l’ús del servei i el tracte
amb la població autòctona i la d’origen immigrant, s’observa una certa diferenciació puntual
en relació al col·∙lectiu marroquí, normalment motivada per les dificultats de comprensió
cultural i idiomàtica.
“ Amb els d’Amèrica Llatina no tenim problemes de comunicació, i tenen més coses
similars a nosaltres. Però per exemple amb la comunitat marroquina sí que hem tingut
algun problema. Però és molt de tant en quant, també.”
Tot i que s’expressa una gairebé absència total de conflictes en la relació entre els
professionals sanitaris i els usuaris dels serveis d’origen immigrant.
“Al final, tinguin l’origen que tinguin, crees un vincle de confiança. Per això pot ser que
tinguem algun problema al principi, però amb el temps desapareixen; no tenim
conflictes”.
286
La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció està lligada al fet de no poder
disposar des dels serveis d’assistència primària de mediadors culturals, ja que, malgrat
disposar del servei de traducció de sanitat via telefònica, com del servei del Consell Comarcal,
en determinats casos és insuficient per tal de fer front a determinades situacions.
“Al Consell Comarcal hi ha una Oficina d’Atenció a l’immigrant i també tenen
traductors, però no tenim mediadors culturals. Nosaltres més que res utilitzem els
traductors del consell i també la traducció via telefònica, però si tinguéssim mediadors
els utilitzaríem.”
Els professionals entrevistats fan èmfasi en la importància de disposar de formació continuada
en matèria de salut i immigració. I sobretot s’assenyala la necessitat de formació en l’àmbit del
coneixement cultural i religiós.
“L’oficina d’Atenció a l’Immigrant sí que ha fet unes jornades sobre pluralitat religiosa i
ha convocat als professionals; i això està molt bé!”
D’altra banda, des dels CAP, a través de la llevadora, es duen a terme classes de preparació per
al part obertes a tota la població, així com de formacions i/o xerrades formatives de caràcter
intern per als seus professionals.
“Aquí tenim una psicòloga i un psiquiatra, i a vegades parlem sobre el tema de la
depressió amb ells.”
4.3. L’educació i els estrangers.
D’acord amb la tendència de la immigració a la comarca en els darrers anys, en els centres
educatius s’ha experimentat una davallada del nombre d’alumnes d’origen estranger i sobretot
nouvinguts.
“Tenim alumnes immigrants, però el percentatge és molt baix. Aquest any i l’any
passat ja ha començat a baixar, i d’alumnes nouvinguts gairebé que no”.
D’acord amb els entrevistats, no s’observen necessitats i/o dificultats en el treball docent amb
la població d’origen estranger. Alhora s’afirma disposar de suficients recursos propis, o
prestats per altres entitats o associacions, com per exemple davant les situacions de conflicte
lingüístic.
“A l’hora de relacionar-‐nos amb les famílies immigrants aprofitem el servei de
traducció del Consell Comarcal.”
287
Fruit, com afirmen els professionals entrevistats, de l’experiència d’anys amb la que compten
en el tracte amb alumnat immigrant, no es duen a terme programes específics per aquest tipus
d’alumnat, més enllà dels recursos i protocols establerts per llei, com són l’Aula d’Acollida i el
Pla d’Acollida en el cas de les escoles50. Tot i això, tant des dels centres d’educació primària
com secundària, es subratlla la importància de seguir treballant en l’àmbit de la sensibilització i
el foment del coneixement intercultural.
“Aquest any farem una xerrada sobre la Dona Immigrada”.
“És important, crec, saber com ho hem de fer..., vull dir amb la seva cultura i la nostra.”
Els centres educatius de la comarca disposen de l’Aula d’Acollida com a principal recurs
específic en el seu treball amb l’alumnat immigrant nouvingut. I malgrat no disposar ni tenir
necessitat d’un protocol específic, molts dels centres escolars afirmen fer certes adaptacions
curriculars així com treballar temes específics amb l’alumnat de famílies estrangeres, sobretot
en relació a la llengua.
“No fem res específic pels alumnes immigrants, però sí que els professors busquen
materials sobretot per treballar a català i castellà i fan adaptacions curriculars.”
L’escola treballa de manera coordinada amb el Consell Comarcal i la Creu Roja en la gestió de
les classes de reforç escolar que aquesta darrera entitat imparteix i les quals, malgrat ser
obertes a tot l’alumnat, tenen un notòria presencia d’alumnat d’origen estranger.
“Amb la Creu Roja tenim el Reforç Escolar; vénen a la tarda els voluntaris de Creu Roja i
fan repàs amb els alumnes.”
D’altra banda, i pel que fa a la formació dels professorat, entre els entrevistats es recull
l’opinió de que es considera necessari tenir formació específica per al treball docent amb la
població estrangera. I es reconeix l’interès en disposar de més informació sobre tècniques i
metodologies per afavorir l’aprenentatge de la llengua.
“Crec que estaria saber-‐ne més sobre el tema de facilitar l’aprenentatge de la llengua”.
“Al principi de l’arribada d’immigrants sí que necessitàvem formació, però ara ja crec
que no necessitem formació”
50 A través del Pla d’Acollida, es coordina i es controla el procés d’arribada i d’aprenentatge de l’alumnat nouvingut a l’escola.
288
4.4. El tercer sector i els estrangers.
Les dimensions la població de la comarca de l’Alta Ribagorça fa que aquesta disposi d’un teixit
associatiu reduït, però important des del punt de vista de la tasca desenvolupada en relació al
fenomen migratori. Ja sigui de manera conjunta amb altres entitats i sobretot institucions de
caràcter públic, es duen a terme des del tercer sector activitats de tipus formatiu, d’intervenció
social bàsica i de sensibilització.
Els entrevistats assenyalen l’increment de la precarietat de les condicions de vida de la
població d’origen estranger de la comarca fruit de l’actual crisi econòmica i la davallada
relativa de les oportunitats laborals, malgrat que creuen que la davallada de llocs de feina a la
comarca ha estat menor que en altres indrets.
S’ha experimentat, a més a més de l’augment de la precarietat socioeconòmica, una pèrdua de
llocs de treball que ha conduit a part de la població immigrant a marxar del territori.
“La situación económica es complicada, y aunque muchos estamos aún trabajando, ha
habido gente que se han quedado sin trabajo y han empezado a marcharse a su país o
a otras partes de España.”
Entre les diferents tasques realitzades a nivell d’intervenció, cal destacar tot el conjunt de
serveis destinats a intentar satisfer les necessitats socials bàsiques de les famílies i, per altra
banda, el reforç escolar que, més enllà de l’interès per motius acadèmics, intenta pal·∙liar una
problemàtica detectada per la dificultat de compaginació de la vida familiar i laboral de les
famílies immigrants amb fills, a la qual s’hi afegeix la manca de xarxa familiar.
“Aquí hay un tipo de trabajo que se puede encontrar mucho y que es en la hostelería.
Pero estos trabajos que junto con la construcción emplean muchos inmigrantes no son
siempre compatibles con las condiciones familiares, y muchas veces nos encontramos
los niños inmigrantes solos en el parque, porque ellos no tienen familiares para que
cuiden de sus hijos.”
Pel que fa a la sensibilització, entre els entrevistats es detecta que, malgrat no donar-‐se
actituds racistes entre la població, hi ha una manca de contacte i de relació entre la població
autòctona i la població d’origen immigrant.
“Jo veig que aquí no hi ha racisme en aquesta zona. La gent estan acostumats, però
potser sí que no hi ha molta relació amb la gent immigrada.”
Malgrat els esforços duts a terme per aquesta tipologia d’entitats i associacions, en general la
major part de dificultats amb les que es troben són per manca de recursos, sobretot de
caràcter econòmic, material i humà.
289
“la asociación como no tiene dinero, cuando queremos hacer algo tenemos que pedir.”
“Nos gustaría hacer proyectos de codesarrollo, pero somos pocos y cuesta mucho
mover recursos y que la gente se implique.”
Quant a la formació, tots els entrevistes coincideixen en afirmar la importància de poder
disposar de formació continuada tant per a professionals com per a les persones d’origen
immigrant residents a la comarca. En aquest sentit, es valoren positivament les activitats
formatives dutes a terme a la comarca ja sigui a través de l’administració pública com de les
pròpies entitats del tercer sector.
“Sobretodo nosotros hacemos ahora formación lingüística, ya que hace falta para
integrarse en esta sociedad. En el Consell Comarcal, que funciona muy bien, tienen un
centro de Formación de Adultos y hacen clases de castellano y catalán.”
Concretament, pel que fa a la formació, des del tercer sector s’estan oferint cursos de llengua
catalana per a la població immigrant, de reforç escolar per a l’alumnat immigrant a través de la
coordinació amb els centres educatius, així com d’o
290
9.-‐ LA NOGUERA
1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA.
Pel que fa als moviments de població estrangera a la comarca de la Noguera s’observa, a la
gràfica número 1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca.
Des de l’any 2000 es produeix un creixement constant; en termes absoluts passem de 705
estrangers a la comarca als 6804 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a
l’any 2010 restaria per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2),
concretament 1,3 punts percentuals. Respecte a les dades de la Comunitat restaria 1,05 punts
percentuals per sobre dels valors de referència a l’any 2010 (15,95%)
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
291
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera a la Noguera per sexe i edats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
292
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts tant per homes com per dones és la franja
compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones
que se situa als voltants del 15%, sempre favorable als homes, que es manté al llarg del deu
anys estudiats. Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges entre el 10% i el 12%
tant per nois i noies i es mantenen molt estables al llarg dels anys estudiats. A l’any 2000 els
percentatges se situen en el 12,5% pels nois i en el 12,1% per les noies. Pel que fa a les
persones majors de 64 anys s’aprecia un descens tant en homes com dones des de l’any 2000
(4,5% i 5,1%) fins al 2010 (0,5% i 0,6%).
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera a la Noguera segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des de
l’any 2000 (15,2%) fins al 2010 (45,1%), en canvi els estrangers procedents de països europeus
de fora de la Unió Europea s’han mantingut des de 2000 (4,3%) fins al 2010 (4,7%) amb
293
diferents oscil·∙lacions al llarg del període51. La suma dels dos orígens (49,8%) representen,
juntament amb els estrangers d’origen africà (magrebins i subsaharians), les colònies
d’immigrants més nombroses a la comarca.
b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, són el
segon grup més nombrós actualment, però amb una tendència decreixent al llarg del temps
que va des de l’any 2000 (62,0%) al 2010 (35,1%).
c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centreamèrica) se situen en un
percentatge del 12,5% al 2010, percentatge que des del 2000 (16,7%), amb diferents
oscil·∙lacions, ha disminuït. Cal remarcar que el percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord es
pot dir que és testimonial amb valors sobre el total de la població estrangera que es mou entre
el 0,4% a l’any 2000 i el 0,1% de l’any 2009. A l’any 2010 no hi ha presència d’americans del
Nord, almenys des del punt de vista estadístic.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen uns
percentatges molts baixos a la comarca. Així tenim que al 2000 representaven l’1,4 % dels
estrangers presents a la comarca i la seva tendència és de creixement, però amb valors poc
significatius. A l’any 2010 representen un 2,5 % del total de la població estrangera de la
comarca.
51 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària han estat admesos com a països de la Unió Europea, per la qual cosa a partir d’aquesta dada s’han produït variacions en les dades estadístiques referides als estrangers procedents dels països europeus.
294
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA.
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers a la Noguera es concentren majoritàriament a la
agricultura i al sector serveis.
b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial durant el 2010 són minoria amb una
disminució que va des del 31,0% a l’any 1999 fins al 5,3% a l’any 2010.
c.-‐ Els treballadors de la construcció eren el quart grup més nombrós a l’any 1999 (13,4%); amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 10,7%
dels treballadors estrangers contractats a la comarca.
295
d.-‐ Els treballadors del sector agrari eren a l’any 1999 el segon grup en nombre amb el 29,8%;
amb oscil·∙lacions al llarg dels anys estudiats i una tendència creixent, a l’any 2010 representen
un 51,7% dels treballadors estrangers.
e.-‐ Els treballadors dels sector serveis han mantingut al llarg del període una sèrie
d’oscil·∙lacions amb una tendència final creixent, passant d’un percentatge del 25,8% a l’any
1999 fins al 32,3% al 2010.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa, a la
gràfica número 6, la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Hi ha un augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres. Passem de valors
del 1999 sobre un 13,2% al 24,1% de l’any 2010. Aquest augment significatiu sembla una
tendència consolidada des de l’any 2005 que va ser l’any amb més contractacions de dones
estrangeres.
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
296
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del
Departament de Treball de la Generalitat.
La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 10 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Noguera.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa a l’any 2010 que majoritàriament els treballadors nouvinguts presenten un nivell
d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. La
tendència des de l’any 1999 és d’un creixement sostingut d’aquests treballadors.
b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis. A l’any 1999 representaven un 0,2% i a
l’any 2010 representen el 20,3%.
297
c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten un decreixement des de l’any 1999
(84,8%) fins al 2010 (25,9%).
d.-‐ Els treballadors amb estudis professionals, batxillerat o universitaris (Diplomats/Llicenciats),
presenten percentatges testimonials. S’aprecia un descens dels treballadors amb estudis de
nivell de batxillerat que passen del 3,0% a l’any 1999 fins al 0,1% a l’any 2010.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009.
En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8 s’observa
que entre juny de 2006 i desembre de 2008 hi ha una disminució de l’atur femení i, de manera
antagònica i en la mateixa mesura, un augment de l’atur masculí. En canvi a partir de
desembre de 2008 s’inverteix la tendència i hi ha un augment de l’atur femení i disminueix el
masculí.
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a la Noguera.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:
298
a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre
desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 39,3% al 18,2%.
b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent i passa del 9,6% a
l’inici del període fins al 12,3% el desembre de 2009.
c.-‐ L’atur al sector de la construcció augmenta al llarg del període passant del 17,6% al 30,3%.
d.-‐ El sector serveis també augmenta des del 22,8% fins al 27,7%. Això sí, amb oscil·∙lacions que
presenten un màxim al juny de 2007 amb un 40,3%.
e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat mantenen un percentatge d’atur
al voltant de l’11% i amb un nivell constant al llarg del període.
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les
següents coincidències:
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha mantingut un nivell de contractació constant
fins a l’any 2008 i a partir d’aquest any fins i tot ha augmentat la seva capacitat de
299
contractació; això ha repercutit en el descens de l’atur del sector i del manteniment constant
que s’observa durant el període estudiat (desembre 2005-‐desembre 2009).
b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial ha propiciat un augment d’aturats
(encara que les dades no són molt significatives) per al període estudiat passant del 9,6% al
12,3%.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de
treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada
(desembre 2005–desembre 2009), reflecteixen que hem passat del 22,8% al 10,7%
d’estrangers contractats i en el cas dels treballadors estrangers aturats en el sector hem passat
del 17,6% al 30,3%.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
contractats, que és manté gairebé constant, passant del 31,2% al 32,3 % i el nombre de
treballadors estrangers a l’atur del sector, que ha augmentat, passant del 22,8% al 27,7%.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que si bé s’ha produït un augment dels contractes
entre les treballadores estrangeres en el període estudiat no es correlaciona amb el nivell
d’atur femení que també ha crescut.
300
3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA.
L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural que ve a unir-‐se a la pròpia
diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en percentatges. En
primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a seguir, després,
amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les dades ens mostren
l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres concertats. En el cas de
la Noguera es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen dos valors: primer el pes
relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el pes dels alumnes estrangers
en cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de cada tipus d’ensenyament. No
es fa cap anàlisis sobre les causes de la diferent escolarització, sinó que solament es mostra la
realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes
nouvinguts. A cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca
un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐
2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del
període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal
d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del
servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.
301
3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la Noguera,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,8% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 15,7%. Cal assenyalar, com a
dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha
mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes
d’infantil escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública
assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 12,7% enfront del 3 % de
la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes d’infantil que
escolaritzen cadascuna de les xarxes, hi ha també diferències; al curs 2009-‐2010 la xarxa
pública escolaritza un 16,4% d’alumnes estrangers enfront del 13,4 % de la concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
302
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència, al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament infantil de la
Noguera, són els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el 42,9% dels
alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència estable, al curs 2009-‐
2010 representen el 43,3%. El segon origen més nombrós són els alumnes d’origen europeu,
procedents dels països de la Unió i de la resta de països europeus no membres de la Unió52;
sumant aquests alumnes al curs 1999-‐2000 representaven el 42,9% dels alumnes estrangers;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i
decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 32,7%. El tercer
origen són els alumnes africans (subsaharians) que es van integrar, per primer cop, al nivell
infantil de la Noguera el curs 2000-‐2001 amb un 16,7%; amb una oscil·∙lació inicial i una
tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 10,2% de l’alumnat estranger de
l’ensenyament infantil. El quart origen, en percentatge, són els alumnes sud i centreamericans
52 A l’any 2007 es van integrar a la Unió Europea Bulgària i Romania. A efectes estadístics, a partir d’aquest curs, s’han produït variacions amb diferents implicacions estadístiques.
303
que al curs 1999-‐2000 representaven el 14,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al
llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 7,3%. L’últim
origen són els alumnes estrangers d`origen asiàtic, majoritàriament xinesos, que es van
incorporar, per primer cop, a l’etapa educativa el curs 2003-‐2004 on representaven l’1,1% de
l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent al
curs 2009-‐2010 representen un 0,4 % de tots els alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa.
3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la comarca de
la Noguera, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total de l’etapa.
Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar
al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 19,4%. Cal assenyalar
com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha
mantingut fins al curs 2008-‐2009. En termes absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes de
primària escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública
escolaritza, a la Noguera¸ un 16,3% d’alumnes estrangers enfront d’un 3,1% de la xarxa
304
concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes d’ensenyament primari
que escolaritzen cadascuna de les xarxes, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un
21,2% dels alumnes estrangers enfront d’un 13,4% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Noguera.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència, al curs 2009-‐2010, a l’ensenyament primari de la
Noguera són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i de la resta de
països europeus no membres de la Unió; sumant aquests alumnes al curs 1999-‐2000
representaven el 26,7% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general creixent pels alumnes de la Unió i decreixent pels alumnes de fora de la
Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 38%. El segon origen són els alumnes magrebins que al
curs 1999-‐2000 era el majoritari, amb una presència del 46,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 35,8%. El tercer origen
305
són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 20%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
el 17,2%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000
representaven el 6,7% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència lleugerament decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 5,7%. L’últim origen són
els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que es van incorporar, per primer cop, al nivell
educatiu de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 2,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 3% dels alumnes estrangers.
3.3.-‐ Ensenyament secundari: Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la comarca
de la Noguera, escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,4% de l’alumnat total del cicle.
Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar
al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 21%. En termes
absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes de secundària escolaritzats a les dues xarxes,
s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 16,7% d’alumnes estrangers
306
enfront del 4,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre
d’alumnes d’ensenyament secundari que escolaritzen cadascuna de les xarxes, s’observa que
al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 21,8% d’alumnes estrangers enfront d’un
18,3% dels alumnes de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Noguera.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en l’ensenyament secundari de la
Noguera són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió Europea i de
fora de la Unió. Sumats els dos grups, al curs 1999-‐2000 representaven el 5,3% dels alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pels alumnes de la
Unió i decreixent pels alumnes de fora, al curs 2009-‐2010 representen el 42,8%, El segon
origen més nombrós són els alumnes d’origen magrebí que, inicialment, al curs 1999-‐2000, era
307
el majoritari on representaven el 63,3% dels alumnes estrangers; amb alguna oscil·∙lació al llarg
del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 25,6%. El
tercer origen són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el
26,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 22,9%. El quart origen són els alumnes asiàtics
(majoritàriament xinesos) que al curs 2000-‐2001 (primer any que s’escolaritzen a la comarca)
representaven el 10%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 4,7%. Finalment, el darrer origen són els alumnes africans
(subsaharians) que al curs 2002-‐2003, primer curs que es van escolaritzar a la comarca,
representaven l’1,4%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 4%. Per acabar, i de manera testimonial, cal esmentar als
alumnes procedents d’Amèrica del Nord que s’incorporen a les aules el curs 1999-‐2000 amb un
percentatge del 5,3% i finalitzen la seva presència el curs 2001-‐2002 amb un 2%.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i
batxillerat s’observa en general una presència d’alumnes estrangers en el sistema, similar a la
d’altres etapes. Cal remarcar que, a la comarca, només s’imparteixen cicles de grau superior en
la xarxa pública. Sí que s’imparteixen cicles de grau mitjà i Batxillerat a les dues xarxes.
308
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà): Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 2000-‐2001 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
mitjà de la Noguera, escolaritzats a les dues xarxes, representaven l’1,2% de l’alumnat total
dels cicles. Al llarg dels darrers cursos s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes
fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 18.6%. Cal
assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2006-‐2007
que s’ha mantingut fins al darrer curs. En termes absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes
dels cicles de grau mitjà escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010 la
xarxa pública escolaritza el 14,6% dels alumnes estrangers enfront d’un 4% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes dels cicles de grau mitjà
que escolaritzen cadascuna de les xarxes, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un
18,2% d’alumnes estrangers enfront d’un 20,5% de la xarxa concertada. En aquesta etapa, de
manera excepcional, hi ha, relativament, més presència d’alumnes estrangers a la concertada
que en la pública.
309
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles professionals de
grau mitjà de la Noguera són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i
d’altres països europeus no membres de la Unió53 que es van incorporar a l’escolarització de la
comarca, per primer cop, el curs 2005-‐2006 i sumats representaven el 16,7% del alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes
de la Unió i decreixent pels de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 37,8%. El
segon origen més nombrós són els alumnes sud i centre-‐americans que al curs 1999-‐2000
representaven el 100% dels alumnes estrangers als cicles de grau mig; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 29,7%. El
tercer origen són els alumnes magrebins que al curs 2000-‐2001, primer cus en que consta
53 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió, això ha comportat diferents variacions en les dades estadístiques d’aquest grup de països.
310
matrícula d’aquest alumnes, representaven el 25% d’estrangers; amb diferents oscil·∙lacions i
algun curs sense matrícula, en el període presenten una tendència final creixent i al curs 2009-‐
2010 representen el 29,7%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que
s’incorporen als cicles durant el curs 2007-‐2008 (3,4%) i al curs 2009-‐2010 representen el 2,7%.
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 2000-‐2001 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
superior de la Noguera, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representava el 2,3% de
l’alumnat total del cicle. Al llarg del període estudiat s’han donat una sèrie d’oscil·∙lacions, amb
cursos sense matrícula d’alumnes estrangers i d’altres on s’han assolit percentatges del 9,1%
(curs 2005-‐2006) i 5,8% (curs 2009-‐2010).
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
311
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau superior de
la Noguera són els d’origen europeu procedents de la Unió Europea amb un 66,7%. Aquests
alumnes es van incorporar, per primer cop, als cicles al curs 2008-‐2009. El segon origen més
nombrós són els alumnes centre i sud-‐americans que durant els primers cursos del període van
ser majoritaris amb percentatges del 100%; al curs 2009-‐2010 representen un 16,7% de
l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes europeus de països no membres de la
Unió que representen el 16,7% i s’han incorporat als cicles de grau superior de la Noguera
durant el curs 2009-‐2010. Finalment cal assenyalar que els alumnes d’origen magrebí van ser
majoritaris en aquests estudis durant els cursos 2005-‐2006, 2006-‐2007 i 2008-‐2009, però
durant el curs 2009-‐2010 no n’hi cap de matriculat.
312
3.6.-‐ Batxillerats: Evolució i situació actual
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat a la Noguera, escolaritzats a
les dues xarxes, representava el 0,2% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus
anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010 on el
percentatge total d’alumnes estrangers és del 8,4%. En termes absoluts, és a dir, respecte al
total d’alumnes del batxillerat escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010
la xarxa pública escolaritza el 6,4% dels alumnes estrangers enfront d’un 2,0% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes de batxillerat que
escolaritzen cadascuna de les xarxes, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 8,2%
d’alumnes estrangers enfront d’un 8,6% de la xarxa concertada. En aquesta etapa s’aprecia un
equilibri pel que fa a l’escolarització d’ambdues xarxes.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
313
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Noguera
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència als Batxillerats de la Noguera són els d’origen
europeu procedents dels països de la Unió i de països no membres de la Unió54; sumats
aquests alumnes, al curs 2001-‐2002, primer any de matrícula, representaven el 0% dels
alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i algun curs sense matrícula al llarg del període,
presenten una tendència final decreixent pels alumnes de fora de la Unió i creixent pels de la
Unió. Al curs 2009-‐2010 representen el 64,7% dels alumnes estrangers. El segon origen més
nombrós són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el
100%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 20,6% de l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes magrebins que
es van incorporar al batxillerat de la comarca, per primer cop, el curs 2006-‐2007 amb un
54 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió, això ha comportat diferents variacions en les dades estadístiques d’aquest grup de països.
314
12,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010
representen l’11,8%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que es van
incorporar al batxillerat de la comarca, per primer cop, el curs 2002-‐2003 i representaven el
16,7% dels alumnes estrangers; amb una presència molt irregular al llarg del període (amb
cursos sense matrícula), al curs 2009-‐2010 representen el 2,9%.
315
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA : EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
Aquesta extensa comarca, territorialment parlant, compta amb tres nuclis importants de
població que són alhora els nuclis amb un nombre major de població estrangera: Balaguer,
Artesa de Segre i Ponts; tot i que en els darrers anys, els entrevistats posen de manifest que la
comarca ha registrat un estancament en quant al nombre població estrangera, motivat, es
creu, per la davallada de nouvinguts arran de l’actual situació econòmica del país en el seu
conjunt.
Pel que fa a la gestió de les polítiques respecte els estrangers, aquesta es duu a terme, d’una
banda des del Consell Comarcal de la Noguera que dóna cobertura a Balaguer i la resta de
municipis de la comarca, i d’una altra des del mateix ajuntament de Balaguer, on es disposa de
tècnic propi en aquesta matèria. Tanmateix, des de la resta d’institucions de caràcter públic
així com des de les entitats del tercer sector, es duu a terme, de forma coordinada, una àmplia
tasca en matèria d’immigració. Alhora es coincideix a assenyalar la necessitat de vetllar pel
manteniment i funcionament de les associacions d’immigrants per, entre altres, la seva funció
d’interlocució entre el col·∙lectiu que representen i les administracions. Els entrevistats també
manifesten que en els darrers anys hi ha hagut un descens en la capacitat organitzativa i
institucional de les associacions, sobretot d’immigrants, motivat en bona part per l’actual
situació de crisi econòmica que ha comportat una reducció dels ajuts i subvencions així com de
la capacitat de recolzar econòmicament les associacions dels propis immigrants. Així doncs, fer
front a les necessitats econòmiques i socials bàsiques de la població estrangera, juntament
amb l’assessorament legal en matèria d’estrangeria, la formació laboral, el coneixement de la
llengua i l’entorn i el foment de la convivència, s’assenyalen per part dels professionals
entrevistats com els temes clau sobre els que s’ha de basar la major part de les actuacions en
matèria de gestió de la immigració a la comarca.
En relació al darrer punt, tant des de l’administració local com des de l’àmbit educatiu, sanitari
i social, es coincideix a subratllar la necessitat de disposar de més formació en matèria de
coneixement i gestió de la diversitat cultural, alhora que es reclama poder disposar d’un major
nombre de professionals formats i especialitzats en matèria de mediació intercultural. Aquesta
consideració es justificada pels entrevistats pel fet que s’observen moltes percepcions
errònies, així com actituds discriminatòries cap a determinats col·∙lectius d’origen estranger i
que en determinades ocasions comporten o poden comportar situacions de conflicte social.
Així doncs, el treball de sensibilització de la població per a l’afavoriment d’un coneixement
mutu (entre població autòctona i estrangera), així com el coneixement de la llengua són
considerats elements claus per la integració de la població estrangera en la societat d’acollida.
316
Vinculat a la integració social, també per part del professionals de l’educació que treballen a la
comarca, es posa de manifest de manera reiterada la problemàtica que suposa el baix
percentatge d’alumnes d’origen estranger que continuen els estudis després de l’educació
obligatòria. Aquest fet, associat també a l’èxit escolar dels alumnes, s’observa, per part dels
entrevistats, que manté una estreta vinculació amb l’origen i nivell d’estudis dels progenitors.
4.1. L’administració i els estrangers.
La població d’origen estranger a la comarca de la Noguera es concentra de forma majoritària,
d’acord amb els entrevistats, en els municipis de Balaguer, Ponts i Artesa de Segre, als quals es
dóna cobertura en la gestió de les polítiques migratòries des del Consell Comarcal. Tanmateix,
el municipi de Balaguer i capital de la comarca, disposa d’un tècnic municipal propi en matèria
de polítiques migratòries.
“El servei es va crear una mica gràcies a la convocatòria de subvenció de la Secretaria...
i bueno també que es va veure que la Noguera és una comarca, i sobretot Balaguer,
Ponts i Artesa, amb un índex d’immigració força, força alt, i era necessari.”
Malgrat la diferenciació en quant a l’àmbit territorial competencial en matèria d’immigració,
els tècnics comarcal i municipal treballen de manera conjunta a nivell d’informació i
coordinació d’activitats, amb l’objectiu de poder disposar de la informació necessària i alhora
evitar la duplicitat de serveis i recursos.
“L’ajuntament també té àrea d’immigració, l’ajuntament de Balaguer, vull dir... I allà,
bé..., tot ho coordinem entre els dos, vull dir... més o menys fem sessions d’acollida,
m’ho diu i jo també hi vaig..., una mica... arribem per partides diferents però tot el que
és a Balaguer el tenim comunicat, vull dir, intentem no doblar serveis ni res de tot
això”.
Les diferents administracions públiques, d’acord amb el que se’n pot extreure de les
entrevistes realitzades, realitzen un treball continu de coordinació amb la resta d’entitats i
institucions de la comarca pel que fa a la gestió del fet migratori.
“Amb Càritas tenim un conveni i ens presten el servei d’assessorament legal i
tramitació de papers i tot això..., però també tenim projectes i fem activitats amb les
escoles, o per exemple en alguns CAPs de la comarca, amb el Centre de Recursos, amb
la Creu Roja... sí, sí..., s’intenta anar fent coses..”.
“Treballem conjuntament, intentem estar coordinats, tots plegats. Amb sanitat,
educació, tercer sector...”
317
D’altra banda, es remarca el fet que, a diferència d’anys anteriors, l’arribada de nouvinguts ha
disminuït relativament.
“Ara no està arribant tanta gent com abans i aquesta situació es reflecteix sobretot en
les Sessions d’Acollida”
Tot i que, d’acord amb els entrevistats, la comarca està dotada d’un important teixit associatiu
que treballa de manera activa amb la població d’origen estranger, es denota que en els darrers
anys hi ha hagut un descens en la capacitat organitzativa i institucional de les associacions,
sobretot d’estrangers, motivat en bona part per l’actual situació de crisi econòmica que ha
comportat una reducció dels ajuts i subvencions, així com de la capacitat de dedicar-‐hi diners
dels associats.
“Aquí les associacions són prou actives, i sempre vénen, ens informen i els informem de
tot..., però ara fa un temps que estan més apagats..., suposo que també tenen menys
recursos i una situació potser més difícil, a nivell del dia a dia vull dir..., i això crec que
s’ha notat”.
Pel que fa als programes establerts en matèria d’intervenció socioeducativa, aquests estan
estructurats al voltant de l’acollida i el coneixement de l’entorn, el foment de la
interculturalitat des de diferents àmbits (escolar, sanitari, social), la sensibilització i la
informació sobre temàtiques diverses. A més a més de la informació i tramitació administrativa
específica en matèria d’estrangeria.
En relació a l’assessorament en matèria d’estrangeria, els entrevistats coincideixen en
assenyalar la situació d’irregularitat en que es troba una part dels estrangers, que és una de les
principals problemàtiques a resoldre en matèria social, ja que aquesta situació, com
s’assenyala en les entrevistes, comporta un augment de les dificultats d’accés al mercat de
treball.
“...mmm, Home..., el límit és el que ens passa amb els subsaharians que, vale... pots fer
alguna cosa amb ells, però des d’aquí no podem arreglar la seva situació dels papers...,
no està a les nostres mans donar-‐los papers i poder arreglar la seva situació irregular...,
i és complicat...”
“Depenent de l’origen, n’hi ha que estan en situació més difícil que d’altres; els
subsaharians majoritàriament no tenen una situació regular, la majoria no tenen
papers i, per tant, no tenen accés al món laboral..., per això podem dir que són el
col·∙lectiu més fràgil”.
Tot i l’existència de programació d’activitats específiques adreçades a persones d’origen
estranger, des de les administracions públiques de la comarca s’intenta treballar de manera
318
transversal amb l’objectiu de crear espais per al foment de la interrelació de tots els que hi
resideixen.
“Des del meu punt de vista no estem tractant les persones de forma diferent segons la
seva nacionalitat, tot i que és que potser entre ells no sempre s’interrelacionen. Per
això estem intentant crear espais per a que es puguin interrelacionar; que es puguin
trencar estereotips. Per això hem creat el cicle de cine, debats conjunts, conferències...”
A nivell de recursos es compta amb un servei de mediació i traducció, que s’utilitza també des
de les escoles, sobretot per afavorir la relació i la comunicació entre les famílies d’origen
estranger i l’escola.
D’altra banda, s’assenyala que en determinats municipis, i sobretot a la capital de la comarca,
s’observa la presència de persones d’un mateix origen en un mateix barri o zona, normalment
caracteritzada per un preu de l’habitatge més baix i amb condicions més precàries. Aquest
fenomen, però, es dóna en major o menor intensitat, segons els entrevistats, en funció de
l’origen. Aquest fet al seu parer produiria un fenomen de sobrerepresentació i superior
visibilitat d’uns en detriment d’altres, que comporta la percepció errònia per part de la
població autòctona sobre la representació real dels diferents orígens estrangers.
“Aquí la majoria d’estrangers són marroquins i romanesos, però al carrer potser veus
més marroquins que romanesos, perquè els marroquins estan més concentrats en les
zones on l’habitatge és més econòmic, com el centre històric, el barri del Fidal... i clar la
percepció de la gent autòctona és que hi ha molts més marroquins, però no és veritat!”
A nivell formatiu, tant des del Consell Comarcal, que dóna cobertura a tots els municipis de la
comarca, com des de l’Ajuntament de Balaguer, es programa una àmplia oferta formativa per
a les persones estrangeres, ja sigui de manera individual o en col·∙laboració amb altres entitats i
institucions.
A nivell formatiu, es destaca principalment l’oferta entorn al foment de l’alfabetització,
l’aprenentatge de la llengua i la formació per afavorir la inserció laboral de les persones
d’origen estranger, ja que és coincideix en considerar l’aprenentatge de la llengua i la formació
laboral com les dues necessitats més importants detectades.
“Fem projectes d’inserció laboral, vale? Cada any intentem fer un curs d’auxiliar de
clínica a Artesa, bueno, d’auxiliar de... de geriatria; el següent es va fer a Ponts... i
aquest anys es té programat un curs també de... de reciclatge de mobiliari, i tal...”
“La població immigrada jo crec que necessiten, més que tot, aprendre bé la llengua i
una formació més personalitzada o més encarada cap a formar els immigrants amb
professions que tinguin sortida laboral aquí.”
319
Pel que fa a la formació dels professionals, es destaca la importància de poder disposar d’una
formació continuada en matèria d’immigració, sobretot pel caràcter canviant del fenomen així
com de la seva gestió i legislació.
4.2. Salut i població estrangera.
D’acord amb el que es coincideix a afirmar també des d’altres àmbits, es destaca la percepció
d’un cert estancament en l’arribada del nombre de nouvinguts a la comarca, i per tant en
l’increment del percentatge de nous usuaris d’origen estranger en els CAPs. Pel que fa a la
distribució en quant als principals països d’origen, es manifesta un cert equilibri entre els
percentatges de població provinent del Magreb i l’Àfrica subsahariana i els de l’Europa de l’Est,
que són les principals zones d’origen de la població estrangera a la comarca.
“La majoria de persones estrangeres que ens arriben o vénen del Magreb o de països
com Senegal i així, i si no de l’Est d’Europa; però jo diria que més o menys hi ha la
mateixa proporció d’uns que d’altres”.
Des dels centres de salut d’atenció primària de la comarca, malgrat seguir protocols de
caràcter unitari quant a l’atenció de les persones tant d’origen estranger com autòcton, es
duen a terme determinades accions concretes per al col·∙lectiu nouvingut.
“Nosaltres tractem igual als nostres usuaris, siguin d’on siguin, però quan es tracta
sobretot d’immigrants que acaben d’arribar i per tant són nous usuaris, sí que tenim un
programa d’atenció específic”.
D’altra banda, i en relació al funcionament del servei, els professionals entrevistats
coincideixen a assenyalar la importància del treball de coordinació dut a terme entre el
personal intern dels CAPs, així com amb altres entitats, sobretot del tercer sector, presents a la
comarca.
“Tot el personal del CAP treballem de forma coordinada; fem varies reunions internes
per tractar casos específics, per exemple entre el metge, la infermera i l’assistent social.
A més, tots treballem amb el mateix historial mèdic, per tant tots estem informats en
cada moment dels canvis que hi van havent, ... i això ens va molt bé.”
“Amb la Creu Roja i amb Càritas, per exemple, hi ha molta relació; de fet són les dos
associacions que més suport donen i que més ràpid responen i aporten recursos”.
Per contra, els entrevistats posen de manifest la manca de recursos a nivell de l’atenció
immediata per part de les administracions públiques de la comarca, sobretot en quant a
l’obtenció d’ajuts.
320
“De fet, sempre que es necessita alguna cosa des del CAP anem directament a Creu
Roja o a Càritas, perquè a través del Consell Comarcal i l’ajuntament és molt difícil que
et donin ajuts..., crec que hi ha una manca de recursos, diria jo...”
Malgrat que el funcionament ordinari dels centres d’atenció primària és igual per a tots els
seus usuaris, en el cas del usuaris nouvinguts es duu a terme un procediment d’acollida
específic en l’àmbit sanitari.
“Normalment els immigrants nouvinguts els detectem a través de la targeta sanitària.
A partir del moment que tenen la targeta, els convoquem a una reunió informativa
sobre com han d’utilitzar els serveis públics de salut, el funcionament del CAP, i tot
això... I el que fem és fer diferents reunions per orígens: el subsaharià, el marroquí, de
l’Europa de l’Est i Xina i Sud-‐est asiàtic.”
A nivell d’intervenció socioeducativa també, a més a més a de l’assistència social prestada des
de l’àmbit sanitari, es duen a terme programes d’actuació en diferents àmbits i en coordinació
amb altres entitats i institucions, encaminats sobretot a la prevenció i la informació de la
població immigrant.
“Amb l’escola, per exemple, estem fent el Programa “Salut i Escola” a través de la
infermera comunitària d’aquí del CAP, l’EAP i el Centre de Recursos Pedagògics, on
treballem sobretot amb els nens i les mares en temes de prevenció, planificació
alimentària, ... i funciona molt bé”.
Des dels centres d’atenció primària s’organitzen xerrades informatives per a persones d’origen
estranger sobre aspectes concrets relacionats amb l’àmbit de la salut, fent especial èmfasi en
la informació per a les mares embarassades d’origen estranger.
“Quan detectem embarassades i nens petits, organitzem xerrades per a les mares i els
hi passem un power point amb informació específica sobre el tema.”
A nivell formatiu, més enllà de les xerrades de caràcter informatiu per als usuaris d’origen
estranger, no s’acostumen a realitzar des dels centres d’atenció primària activitats d’aquesta
tipologia. En canvi, en la formació del personal sociosanitari, els entrevistats destaquen la
formació continuada de la que es disposa i la qual es valora de manera molt positiva.
“Des de medicina i infermeria del CAP han fet molta formació, i la rep tot l’equip de
professionals..., i això penso que és molt, molt bo.”
Tot i això, els professionals entrevistats posen de manifest la necessitat de disposar de major
coneixement, d’una banda sobre les diferents cultures d’origen dels seus nous usuaris, i d’una
altra sobre temes legals, relacionats sobretot amb el reagrupament per ajut humanitari.
321
“Seria molt interessant poder conèixer més les cultures i els estils de vida dels
immigrants, les seves pràctiques...,i veure les seves repercussions que poden tenir en
l’àmbit sanitari.”
“Un altre aspecte interessant i sobre el que ens falta informació és sobre temes legals i
sobretot sobre el reagrupament per ajut humanitari, perquè és algo bastant complicat,
i des de Salut tampoc no tenen clar que és realment causa humanitària i que no. Ni
tampoc com fer els procediments polítics i administratius que calen.”
4.3. L’educació i els estrangers.
A nivell comarcal, els entrevistats afirmen que hi ha hagut, en comparació a anys precedents,
una lleugera davallada del nombre d’alumnat nouvingut a les aules dels centres escolars. En el
referent a la integració de l’alumnat d’origen estranger, s’apunta l’entorn escolar com un espai
clau per a la cohesió i la integració social, observant importants diferències entre l’alumnat
estranger escolaritzat a Catalunya des de l’etapa escolar inicial i el que s’ha incorporat en
etapes superiors.
Tot i això, entre els entrevistats s’expressa un cert descontentament amb l’actual política de
distribució de l’alumnat d’origen estranger en els centres escolars, ja que es creu que perpetua
i incrementa les diferències entre els diferents tipus de centres educatius, alhora que suposa
una dificultat per al foment de la convivència i cohesió social.
“Aquí hi ha un repartiment molt poc equitatiu de l’alumnat d’origen immigrant..., està
molt mal repartit, sobretot perquè hi ha una diferenciació molt gran entre la
concertada i la pública... La majoria d’alumnat d’aquí està anant a la concertada i,
clar....Realment crec que la Comissió d’Escolarització no funciona bé.”
D’altra banda, pel que fa al treball dels centres educatius amb altres entitats i institucions de la
comarca, els nostres interlocutors destaquen l’esforç de col·∙laboració i coordinació que
s’intenta dur a terme entre els diferents agents socials.
“En l’àmbit educatiu creiem molt important treballar la integració i la cohesió social i
per això intentem treballar per la integració social des d’aquest àmbit entre tots: els
serveis socials, els educadors, l’EAP...”
“Amb l’ajuntament, dins del pla Tutorial, sí que fem activitats, alguns tallers. Alguns
formen part de salut i els fem amb el CAP tots estem coordinats”.
A nivell socioeducatiu, des de les escoles i instituts de la comarca treballen per afavorir la
participació i la implicació de les famílies, i sobretot les famílies d’origen estranger a l’escola, ja
322
que creuen que aquesta implicació afavoreix no només la integració d’aquestes famílies sinó
que fomenta la relació i convivència entre famílies autòctones i estrangeres. A més de
contribuir a la integració social i l’èxit escolar dels seus fills.
“Hi ha famílies que estan molt integrades i es relacionen amb tothom, en canvi n’hi ha
d’altres que són més tancades i, clar, això també es nota amb com es relacionen els
seus fills aquí al centre.”
A nivell de la relació família-‐escola, també des de diferents centres educatius s’assenyala que
la major part de les problemàtiques en la relació amb les famílies d’origen estranger estan
lligades a la comprensió lingüística i cultural. És per aquest motiu que es valora de manera
molt positiva poder disposar dels serveis de traducció i mediació que s’ofereixen des de
l’administració pública.
“Normalment, quan tenim dificultats per entendre’ns, sobretot amb alguns pares, el
que fem és utilitzar els traductors del Consell Comarcal”.
Un altre fenomen, comú a la major part de centres educatius de la comarca, és la baixa
participació i implicació de les famílies (més acusat encara en el cas de les d’origen estranger) a
l’escola, ja sigui en les reunions família-‐escola, en l’AMPA, etc, i que els professionals
entrevistats tendeixen a relacionar amb l’origen de les famílies.
“Hi ha que sempre vénen, que sempre et pregunten, que es presenten quan els
convoques..., però en canvi n’hi d’altres..., i sí, canvia molt depenent de quin país
siguin..., es nota molt això.”
Tanmateix, s’assenyala que sobretot en l’etapa secundària s’observen, segons els entrevistats,
majors problemàtiques amb la integració de l’alumnat d’origen immigrant que a l’educació
infantil i primària.
“El que veiem, aquí a l’institut és que molts tendeixen a relacionar-‐se entre ells
només..., sí que a classe estan bé, però quan surten al pati, fan els seus propis grups... i
a vegades són de nacionalitats diferents..., però sempre estrangers.”
“Aquí com que la majoria comencen des de molt petits, i tots són nous, ja estan
acostumats des de sempre a tenir companys de tot arreu... i, clar, tots es fan amb
tots... des de sempre”.
Una altra de les situacions plantejades com a problemàtiques des del col·∙lectiu docent
entrevistat és el baix percentatge d’alumnes d’origen estranger que continuen els estudis
després de l’educació obligatòria. Aquest fet, associat també a l’èxit escolar dels alumnes,
323
s’observa, per part dels entrevistats, que manté una estreta vinculació amb l’origen i nivell
d’estudis dels progenitors.
“Ui sí..., això sí que es nota molt; també et diré que potser ara n’hi comencen a haver
més d’alumnes immigrants que continuen estudiant, però sí és veritat que n’hi ha molt
pocs... Nosaltres els motivem a estudiar, però les famílies no sempre ho veuen igual.
Tot i que ja t’ho dic, també és veritat que veiem molta diferència entre el rendiment
d’uns alumnes i d’uns altres depenent d’on són... sí, sí.”
La major part de professionals entrevistats coincideixen a assenyalar, malgrat l’aprenentatge i
l’experiència dels darrers anys, la necessitat de formació per al professorat en el tractament de
la diversitat.
“i tant..., jo crec que sempre és bo tenir o estar format... i sobretot amb com aprendre o
com entendre les altres cultures, perquè a vegades amb això sí que encara...”
Pel que fa a la integració de l’alumnat estranger, els docents constaten la relació positiva entre
l’aprenentatge del català i el grau d’integració de l’alumnat, i per tant es reivindica la
necessitat de continuar treballant en el foment de l’aprenentatge de la llengua. En aquest
sentit es recull entre els entrevistats un elevat grau de satisfacció amb els resultat obtinguts a
través de l’Aula d’Acollida.
“Entre l’Aula d’Acollida, tot i les dificultats, en general poden anar seguint el ritme... i
sí, després a la classe s’integren... i amb la llengua també..., clar que tenen potser més
dificultats, però ells en general n’estan molt contents també..., n’hi ha que després no
en volen marxar!”
4.4. El tercer sector i els estrangers.
El tercer sector a la comarca de la Noguera, conformat tant per associacions d’immigrants com
per altres entitats moltes de les quals treballen amb la població estrangera, està duent a terme
una important tasca d’atenció bàsica a les persones que ho necessiten, d’assessorament legal
en matèria d’estrangeria, així com de sensibilització i foment de la integració i la cohesió social.
“Tenim un conveni amb Càritas, i ens ve una assessora legal, una advocada que fa
assessorament legal. Els dimecres ve aquí, els dijous cada quinze dies va a Artesa i els
divendres a Ponts”.
Les diverses activitats i serveis que s’ofereixen des de les diferents entitats del tercer sector
s’acostumen a fer de manera coordinada o en col·∙laboració ja sigui entre elles i/o amb altres
institucions de caràcter públic i privat que treballen a la comarca.
324
“En les classes de català que fa la Creu Roja, aprofitem també per fer difusió de les
sessions d’acollida i donar coneixement sobre la ciutat i el seu entorn.”
“Amb el CAP fem varies activitats; per exemple, el dia 27 tenim una xerrada amb les
infermeres del CAP que es desplacen aquí a fer una explicació sobre salut. I també més
coses, per exemple, el dia 24 tenim una activitat d’anar a visitar a la gent que està
malalta, minusvàlida...”
“Amb Creu Roja fem el projecte mosaic per exemple...”
El seu treball es caracteritza per la constant interrelació amb l’administració pública local i
comarcal i amb la resta d’entitats i institucions que treballen de manera directa o indirecta
amb aquesta població. A més a més, cal fer esment de la posada en marxa a nivell de Balaguer
del Pla de Desenvolupament Comunitari, on hi participen la major part d’entitats del tercer
sector així com les diferents administracions.
“Al Pla de Desenvolupament Comunitari, tot i que no és directament d’immigració, hi
participen totes les entitats de Balaguer, i sí que hi ha l’associació africana i la
musulmana”.
“Amb la Creu Roja i amb Càritas, per exemple, hi ha molta relació; de fet són les dos
associacions que més suport donen i que més ràpid responen i aporten recursos”
La valoració que des dels serveis públics es fa sobre els serveis prestats per part de les entitats
del tercer sector, així com la seva funció com a corretja de transmissió de les demandes i
necessitats dels diferents col·∙lectius, és molt positiva.
“Amb Creu Roja i amb Càritas fem moltes coses, són molt potents aquí.”
“Tenim una bona relació i un bon contacte amb les associacions i comunitats estrangeres. Sempre hi mantenim el contacte i, abans de projectar i organitzar alguna activitat o curs, sempre ens intentem posar en contacte amb ells. No sé, per exemple
per horaris, preguntem quins horaris tenen a la feina, quan els hi aniria millor, ...”
L’actual context social i econòmic, tant global com local, planteja també en el cas de la
comarca de la Noguera, la necessitat, d’acord amb els entrevistats, d’actuar amb l’objectiu de
pal·∙liar les necessitats bàsiques de la població estrangera i fomentar la cohesió social.
“S’ha de treballar tant amb els immigrants com amb els autònoms; hem de treballar
tots junts perquè el que passa com es diu en català: s’ha de trencar el gel... jejejeje...
però s’ha de treballar molt... a nivell d’activitats, de charlas...”
D’altra banda, s’alerta a través dels entrevistats la permanència de tòpics i actituds racistes en
el sí de la societat i sobre les quals cal treballar.
325
“Sí, porque aquí, lo que pasa es que no tiene mucha historia con la inmigración y aquí
negro es ignorancia. Es así, claramente. Si eres negro, eres ignorante. No puedes saber
nada, eres un poco… Más que nada… es que es normal, ¿sabes? Aquí como no han
tenido mucho historial y… ¿sabes? Muchos vínculos con…”
“Hi ha competició pels recursos entre autòctons i estrangers..., amb la crisis sí que ho
hem notat i aquí s’ha de treballar tot això...”
L’aprenentatge de la llengua i la inserció laboral s’assenyalen, per part dels entrevistats del
tercer sector, com dues àrees bàsiques en què es requereix formació per a les persones
d’origen estranger.
“Jo crec que l’idioma és una dificultat. Si saps l’idioma, més o menys, t’obres una mica
més. Jo crec que és bàsic perquè no hi hagi males interpretacions i ens puguem
conèixer”.
És per aquest motiu que diverses entitats estan duent a terme activitats de caràcter formatiu
per fomentar l’aprenentatge de la llengua i facilitar l’alfabetització sobretot a les dones. Això
sí, les diverses entitats coincideixen en assenyalar la importància de continuar mantenint i
fomentant les activitats formatives en matèria d’inserció laboral.
“Estan molt bé i són molt interessants tots els cursos que fan des de l’ajuntament i el consell
comarcal de formació laboral..., “
326
10.-‐ LA CERDANYA
1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA
Pel que fa als moviments de població estrangera a la Cerdanya s’observa, a la gràfica número
1, que hi ha una tendència creixent en l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000
es produeix un increment constant fins l’any 2008, aquest any s’assoleix el percentatge més alt
d’immigrants amb un 20,1% de la població total. A partir d’aquesta any es produeix un descens
fins arribar al 16,6% l’any 2010. En termes absoluts passem de 532 estrangers a l’any 2000 als
3080 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a l’any 2010 restaria 1,7
punts percentuals per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) i 0,65 punts
percentuals per sobre de les dades de la Comunitat a l’any 2010 (15,95%)
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
327
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe seguint la distribució que
ens mostra el gràfic següent.
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera a la Cerdanya, per sexe i edats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
328
De les dades es desprèn que malgrat certes oscil·∙lacions no hi ha variacions significatives
segons els anys d’arribada i s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes
com per dones, és la franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una
diferència entre homes i dones que ha oscil·∙lat al llarg dels anys, unes vegades a favor dels
homes i altres a favor de les dones, entre 0,8 i 10%. No obstant, sembla que els darrers anys
s’ha mantingut una certa diferència a favor dels homes amb un 5,6% a l’any 2010. Respecte als
menors de 18 anys, se situen els percentatges entre el 8% i 12% tant per nois i noies i s’aprecia
un increment significatiu en el dos darrers anys (10,4% per les noies i 10,5% pels nois). Pel que
fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com dones, des de
l’any 2000 (5,8% i 6,4%) fins al 2010 (1% i 1,1%).
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen la següent gràfica ens
mostra la següent distribució:
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera a la Cerdanya segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
Observem que:
329
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han disminuït al llarg el
període. A l’any 2000 representaven el 48,6% de la població estrangera a la Cerdanya i amb
oscil·∙lacions al llarg del període, a l’any 2010 representen el 36,6%. En canvi els estrangers
originaris dels països europeus de fora de la Unió han augmentat al llarg del període. A l’any
2000 representaven el 5,4% de la població estrangera; amb oscil·∙lacions a llarg del període i
una tendència final creixent a l’any 2010 representen el 8,1%.
b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i els magrebins, han
disminuït la seva presència al llarg dels darrers deu anys. A l’any 2000 representaven el 16,0%
de la població estrangera; amb certes oscil·∙lacions i una tendència final decreixent a l’any 2010
representen el 7,1%.
c.-‐ Els estrangers procedents de Nord-‐Amèrica han disminuït la seva presència al llarg del
període. A l’any 2000 representaven l’1,8% de la població estrangera; amb una tendència
decreixent, a l’any 2010 representen el 0,3%.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica del Sud i Centre-‐Amèrica són el grup que ha
experimentat un major creixement durant el període. A l’any 2000 representaven el 24,5% de
la població estrangera; amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent a l’any 2010
representen el 46,9%.
e.-‐ Els estrangers d’origen asiàtic, majoritàriament xinesos, ha disminuït al llarg del període. A
l’any 2000 representaven el 3,6% de la població estrangera de la Cerdanya; amb oscil·∙lacions i
una tendència decreixent, a l’any 2010 representen l’1,0%
330
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Els treballadors estrangers de la Cerdanya es concentren majoritàriament al sector serveis i
al sector de la construcció.
b.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector serveis a l’any 1999 representaven el
56,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010
representen el 68% dels contractes dels treballadors estrangers a la Cerdanya.
c.-‐ Els treballadors de la construcció a l’any 2010 són el segon grup amb més contractes entre
els treballadors estrangers. A l’any 1999 representaven el 31,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 27,1% dels treballadors
estrangers.
331
d.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector agrari de la Cerdanya presenten una
tendència bastant estable a llarg del període, amb valors entre el 2% i el 3%, no obstant a l’any
1999 hi havia un 6% d’estrangers contractats a l’agricultura a la comarca.
e.-‐ Els treballadors estrangers del sector industrial a l’any 1999 representaven el 6,1% dels
contractes de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a
l’any 2010 representen l’1,8% dels contractes entre els treballadors estrangers de la Cerdanya.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Hi ha augment constant de contractes entre les dones estrangeres de la Cerdanya. A l’any
2000 representaven el 31,6% dels contractes entre els estrangers; amb una tendència creixent
a l’any 2010 representen el 42,5%. Aquest augment significatiu sembla una tendència
consolidada. De manera antagònica pel que fa als homes ,la tendència és la contrària amb la
mateixa mesura.
Les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès obtenir un perfil
del nivell d’estudis d’aquestos treballadors que ens pot donar una idea aproximada dels nivells
escolars de tota la població estrangera.
332
La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 12 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers de la Cerdanya tenen un nivell
d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any
1999 representaven el 88,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
decreixent, a l’any 2010 representen el 72,3% dels treballadors estrangers contractats.
b.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis primaris són el segon grup més nombrós a la
comarca. A l’any 1999 representaven el 2,2% dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions i
una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 16,6% del total.
c.-‐ Els treballadors sense estudis han experimentat un increment a llarg dels anys, amb algunes
oscil·∙lacions però una tendència final creixent i a l’any 2010 representen el 8% dels
treballadors estrangers.
d.-‐ Els treballadors estrangers amb nivell d’estudis de batxillerat a la Cerdanya, a l’any 1999
representaven el 6,5% dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una
tendència general decreixent a l’any 2010 representen el 2,1%.
333
e.-‐ La resta de treballadors estrangers tenen nivells d’estudis professionals i d’ensenyament
universitari en percentatges testimonials. Al llarg del període no han superat mai l’1,5 i a l’any
2010 representen: estudis professionals 0,3%, Diplomats 0,3% i Llicenciats 0,4%.
Finalment per completar l’apartat de dades relatives al món del treball podem veure també
l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009.
En primer lloc, a la gràfica número 8 s’observa l’evolució de l’atur segon el sexe dels
treballadors estrangers. Durant el període estudiat es produeixen una sèrie d’oscil·∙lacions que
en el cas de les dones treballadores de la comarca presenta una tendència decreixent, situant-‐
se l’atur al final del període (desembre de 2009) en un 18,7%. En el cas dels homes la
tendència és la inversa i segueix de manera antagònica i en la mateixa mesura les oscil·∙lacions
de les dones.
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball
En segon lloc s’observa a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors estrangers
segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents variacions:
334
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers del sector agrícola de la Cerdanya, amb oscil·∙lacions,
disminueix passant del 6,1% a l’inici del període (desembre 2005) a l’1,7% al final del període.
b.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers a la indústria de la comarca, amb oscil·∙lacions,
disminueix passant del 10,2% al desembre de 2005 al 4,3% al final del període.
c.-‐ L’atur al sector de la construcció entre els treballadors estrangers, amb oscil·∙lacions, creix
des del 51% a l’inici del període fins al 60,9% al desembre del 2009.
d.-‐ L’atur dels treballadors estrangers al sector serveis de la Cerdanya, amb oscil·∙lacions,creix
passant del 28,6% el desembre de 2005 al 32,8% al final del període.
e.-‐ Finalment el grup de treballadors estrangers que s’incorporen a la vida activa sense haver
tingut cap ocupació anterior al nostre país, pel que fa a la seva inscripció a l’atur, disminueix
passant d’un 4,1% a l’inici del període fins el 0,3% al final del període.
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les
següents relacions.
335
a.-‐ A nivell de contractació, entre els treballadors estrangers ,el sector agrícola manté un
nivells de contractació, al llarg del període, estables i baixos i això és correlaciona amb els
baixos nivells d’atur entre els treballadors estrangers d’aquest sector.
b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial dels treballadors estrangers entre
desembre de 2005 i desembre de 2009 ha propiciat també un lleuger augment d’aturats entre
aquests treballadors. No obstant les dades no son significatives respecte al total perquè el
nombre de treballadors estrangers contractats en aquest sector és baix respecte als altres
sectors productius.
c.-‐ Al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de treballadors
estrangers contractats al llarg del període i l’augment de l’atur registrat al sector.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis de la Cerdanya no hi ha una correlació entre el nombre de
treballadors estrangers contractats, que ha augmentat, i el nombre de treballadors estrangers
a l’atur del sector, que també ha augmentat.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de
treballadores estrangeres en els darrers anys i alhora s’ha produït una disminució molt
significativa de l’atur entre les treballadores estrangeres.
336
3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA
L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat
en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,
per a seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas de la Cerdanya es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen
el pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i en el total d’alumnes de cada
tipus d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat
numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A
cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des del curs 1999-‐2000, any que marca un punt
d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.
Aquesta evolució, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del període en
tots els nivells de l’ensenyament i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la
comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les
dades han estat recollides del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament,
abans d’Educació.
337
a.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la comarca
escolaritzats a les dues xarxes representava el 2,1% de l’alumnat total de tota l’etapa. Al llarg
dels darrers anys s’ha donat un tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar fins al curs
2006-‐2007 (30,1%), a partir d’aquest curs s’ha invertit la tendència i ha disminuït la presència
d’alumnat estranger fins arribar al 28,8% el curs 2009-‐2010. Durant aquest curs i en
percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que
la xarxa pública escolaritza un 28,4% dels alumnes estrangers enfront del 0,4% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza
en el nivell, hi ha també diferències. Al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 56,7%
d’alumnes estrangers d’infantil enfront d’un 0,7% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
338
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil per orígens, a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament infantil al curs 2009-‐2010 a la
Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americà, es van incorporar, per primer cop, a
l’ensenyament de la comarca el curs 2000-‐2001 on representaven el 33,3% de l’alumnat
estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 51,9% de l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes europeus
procedents dels països de la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 33,3% de l’alumnat
estranger; amb oscil·∙lacions, una presència irregular i amb algun curs sense matrícula, al llarg
del període presenten una tendència final decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 28,6%
dels alumnes estrangers. El tercer origen són el alumnes africans (subsaharians) que es van
incorporar, per primer cop, al nivell d’ensenyament de la comarca el curs 2002-‐2003 on
representaven l’11,8% dels alumnes; amb oscil·∙lacions i una tendència final decreixent, al curs
2009-‐2010 representen el 9,1% del total d’alumnes estrangers. El quart origen són els alumnes
339
europeus, procedents dels països de fora de la Unió55, que al curs 1999-‐2000 representaven el
66,7% de l’alumnat estranger d’infantil; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent al
curs 2009-‐2010 representen el 5,2% de l’alumnat estranger. Els alumnes d’origen asiàtic han
tingut una presència irregular i testimonial a la comarca i al curs 2009-‐2010 representen l’1,3%
de l’alumnat estranger. Per acabar, a la Cerdanya i de manera testimonial, també hi han hagut
alumnes nord-‐americans els cursos 2006-‐2007 i 2009-‐2010 amb percentatges de l’1,3% i l’1,2%
respectivament.
b.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la Cerdanya,
escolaritzats a les dues xarxes, representava l‘1,5% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2007-‐
2008 on es va assolir el màxim d’alumnes matriculats amb el 22,6%. A partir d’aquest curs s’ha
55 L’1 de gener de 2007 Bulgària i Romania van ingressar a la Unió Europea. Des del punt de vista estadístic s’han produït variacions a partir d’aquesta dada en les diferents dades estadístiques on s’inclou la diferència segons la procedència.
340
invertit la tendència fins al curs 2009-‐2010 on els alumnes estrangers representen el 19% de
l’alumnat de primària. Durant aquest curs i en percentatges absoluts, és a dir, sobre el total
d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que la xarxa pública escolaritza un 18,3% dels
alumnes estrangers enfront del 0,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre
el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, hi ha també diferències: al curs
2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 22,1% d’alumnes estrangers de primària enfront d’un
4,2% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en l’ensenyament primari de la
Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el
341
66,7% de l’alumnat estranger de la comarca; amb oscil·∙lacions i una tendència general
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 64,1% de l’alumnat estranger. El segon origen, més
nombrós són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea que al curs
1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 19,3% de l’alumnat
estranger. El tercer origen són els alumnes europeus procedents de països de fora de la Unió
que al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 8,8% de
l’alumnat estranger. El quart origen són els alumnes magrebins, que es van incorporar, per
primer cop, a la primària de la Cerdanya el curs 2001-‐2002 on representaven el 6,3% de
l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent. al curs 2009-‐2010
representen el 3,3% dels alumnes estrangers. Finalment els alumnes d’origen africà i d’origen
asiàtic presenten percentatges testimonials al llarg del període, presència irregular i una
incorporació tardana. Fins al curs 2005-‐2006 no es van incorporar els alumnes africans i fins al
curs següent els asiàtics; al curs 2009-‐2010 representen el 2,8% i l’1,1% del total d’alumnes de
l’etapa respectivament.
342
c.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la Cerdanya,
escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2007-‐
2008 on és va assolir el percentatge més elevat amb un 26,8%, a partir d’aquest curs
s’inverteix la tendència fins arribar al curs 2009-‐2010 on representen el 26,6%. Durant aquest
curs i en percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell,
s’observa que la xarxa pública escolaritza un 21,5% dels alumnes estrangers enfront de l’1,1%
de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa
escolaritza en el nivell, hi ha també diferències, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza
un 27,7% d’alumnes estrangers de secundària enfront d’un 5,1% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
343
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament secundari de la
Cerdana són els d’origen centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 33,3%
del total de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 64,2% de l’alumnat estranger de l’etapa. El segon
origen, més nombrós, són els alumnes europeus procedents de la Unió Europea que al curs
1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg el període
i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 20,8% dels alumnes estrangers.
344
El tercer origen són els alumnes d’origen europeu procedents dels països de fora de la Unió56,
que al curs 1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,7%. La
resta d’orígens, com el magrebí (0,8%), africans subsaharians (0 %), nord-‐americans (0%) i
asiàtic (2,5%) al curs 2009-‐2010, no presenten dades de matrícula o són testimonials com els
asiàtics; al llarg del període presenten oscil·∙lacions amb valors percentuals molts baixos; cal
assenyalar que només els alumnes magrebins van tenir al curs 2003-‐2004 una presència
significativa amb un 15,6% de l’alumnat estranger, però la seva presència ha anat disminuint
fins al curs 2009-‐2010 on representen el 0,8% de l’alumnat estranger matriculat a la
secundària.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris: Formació professional de grau mitjà i batxillerat
només es troba present a la Cerdanya la xarxa pública amb uns percentatges d’alumnes
estrangers escolaritzats menors que els dels ensenyaments obligatoris. Per acabar, cal
assenyalar, també, que a la comarca no s’imparteixen cicles de grau superior.
56 L’1 de gener de 2007 Bulgària i Romania van ingressar a la Unió Europea. Des del punt de vista estadístic s’han produït variacions a partir d’aquesta dada en les diferents dades estadístiques on s’inclou la diferència segons la procedència.
345
a.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà): evolució i situació actual
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
En el cas dels cicles de grau mitjà de la Cerdanya s’observa, en primer lloc, que només hi ha
oferta a la xarxa pública.
En segon lloc s’observa que durant els cursos 2000-‐2001, 2001-‐2002, 2002-‐2003 i 2003-‐2004
no hi va haver presència d’alumnes estrangers als cicles. A partir del curs 2003-‐2004 van
matricular-‐se, de nou, alumnes que representaven el 13,3%; amb diferents oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència lleugerament creixent, al curs 2009-‐2010 els alumnes estrangers
representen el 15,4% dels alumnes dels cicles de grau mitjà de la comarca.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
346
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau mitjà de la
Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americà, amb percentatges, que en alguns cursos
representen el 100% de l’alumnat estranger. Al curs 2009-‐2010 el percentatge és del 81,3% i la
resta s’ho reparteixen amb un mateix percentatge (6,3%) els alumnes de la Unió Europea,
Resta d’Europa i magrebins. La resta d’orígens (africans i asiàtics) no tenen cap presència al
llarg de tot el període.
347
b.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers Batxillerat a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
A la Cerdanya hi ha matrícula d’alumnes estrangers, al batxillerat, des de l’inici del període
estudiat, amb un percentatge, al curs 1999-‐2000, que representava l’1,4% dels alumnes totals
de l’etapa. Amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐
2010 representen l’11,3% de l’alumnat total dels batxillerats.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
348
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Cerdanya
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 als batxillerats de la Cerdanya
són els d’origen centre i sud-‐americà que al curs 1999-‐2000 ja representaven un 50,0% del
total d’alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència general
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 84,6% de l’alumnat estranger. Els següents dos
orígens, amb el mateix percentatge al curs 2009-‐2010 (7,7%) són els alumnes de la Unió
Europea i els procedents de països de fora de la Unió. Aquestos dos orígens, durant el període,
també presenten gran oscil·∙lacions, però amb una tendència general decreixent. La resta
d’orígens presents a la comarca (africans, magrebins, americans del nord i asiàtics) no tenen
alumnes escolaritzats en aquest nivell d’ensenyament.
349
4. ELS ESTRANGERS A LA COMARCA : EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
Les entrevistes realitzades en aquesta comarca han estat fetes només en les poblacions que
formen part de la província de Lleida. En aquestes poblacions de la Cerdanya, com a bona part
de la resta de comarques de la província, en matèria de gestió migratòria cal destacar el servei
de primera acollida al nouvingut i l’assessorament legal, a més a més de les activitats i serveis
en l’àmbit de la sensibilització i la formació.
Des de les administracions públiques s’intenta treballar per fomentar l’aprenentatge de la
llengua com a eina clau per a la integració social i econòmica de les persones estrangeres, i
alhora en activitats formatives encaminades a fomentar la reinserció laboral, sobretot en el
sector dels serveis, ja que és un dels principals sectors d’ocupació que contracta persones
estrangeres.
4.1. L’administració i els estrangers.
Tot i l’estancament de població motivat, a parer dels entrevistats, en part per la crisi
econòmica, en els darrers deu anys la comarca ha experimentat un important creixement de la
població d’origen estranger.
“Si mires les estadístiques pots vere que durant aquests deu anys la població
estrangera ha crescut molt..,mira per exemple l’any 2010 vam arribar a casi el 17 %”
Pel que fa a la tasca duta a terme per part de l’administració local i comarcal en matèria de
gestió migratòria, cal destacar el servei de primera acollida al nouvingut i l’assessorament
legal, a més de les activitats i serveis en l’àmbit de la sensibilització i la formació. Pel que fa a la
formació, des de l’administració es fomenta la celebració d’actes per afavorir el coneixement i
el contacte entre la població resident a la comarca.
Els entrevistats assenyalen que per millorar l’eficàcia i l’eficiència de les accions dutes a terme
per a la població, és cabdal disposar d’una bona detecció prèvia de les necessitats de les
persones d’origen estranger, així com de la seva realitat.
“Abans de treballar o de definir el que farem, sempre intentem fer un anàlisi previ de la
situació i de les necessitats...”
Els programes d’intervenció, així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la
gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme en l’àmbit de la formació per al foment
de la integració laboral de les persones estrangeres. Des de l’Ajuntament de Puigcerdà es
350
realitzen formacions teòrico-‐pràctiques en el sector dels serveis, principalment relacionats
amb l’hostaleria.
“Com que aquí hi ha molt turisme, la major part de gent treballa i es dedica al sector
d’hostaleria..., abans de la crisi també havia molts estrangers empleats a la
construcció, però ara amb la crisi s’ha parat bastant.”
Pel que fa a l’àmbit de la intervenció social i educativa, està en funcionament a la comarca un
“protocol d’acollida” per a les persones nouvingudes, el qual és seguit per part de totes les
administracions locals competents.
A més, des de l’administració s’està duent a terme un ampli treball de sensibilització i el
foment del coneixement mutu entre la població autòctona i la d’origen estranger a través de
l’organització d’activitats lúdiques i festives de naturalesa diversa.
“Organitzem des de aquí un torneig de futbol amb equips mixtes i la veritat és que té
molt bona acollida. També celebrem festes interculturals per mostrar a la població les
diferents cultures i sincerament són molt participatives.”
Pel que fa a l’assessorament legal, des de l’administració pública es reclama poder disposar
d’informació més clara i entenedora sobre els tràmits i processos que han de seguir les
persones estrangeres per tal de regularitzar la seva situació. D’aquesta forma podrien donar
una informació actual i entenedora.
A nivell formatiu, des del Consell Comarcal, en col·∙laboració amb altres institucions com el
Consorci de Normalització Lingüística, s’estan duent a terme cursos de llengua catalana. Es
coincideix a assenyalar l’aprenentatge de la llengua per part de la població estrangera, com a
factor bàsic d’integració i accés al mercat de treball, juntament amb la formació específica en
l’àmbit laboral.
Jo crec que sí, que el fet de que aprenguin la llengua els hi obre més portes a l’hora de
trobar una feina, sobretot al sector serveis.”
Pel que fa als professionals, es valora de manera molt positiva la possibilitat de poder disposar
de formació continuada, alhora que es consideren suficients els recursos que en aquest sentit
existeixen.
351
4.2. L’educació i els estrangers
En les diferents escoles de la comarca que pertanyen a la província de Lleida, s’observa un
nombre poc significatiu d’alumnat d’origen estranger, degut en bona part a la baixa densitat
demogràfica d’aquests nuclis.
“Clar que tenim alumnat nouvingut estranger, però crec que és relativament poc
significatiu comparat amb altres comarques..., aquí som poquets...”
Tot i això, aquests municipis han experimentat un creixement de població important en els
darrers anys, motivat, segons els entrevistats, per l’arribada de població procedent de zones
urbanes, però no estrictament d’origen estranger.
“Els últims anys hem tingut un altre cop més inscripcions en el conjunt de la ZER,
sobretot perquè ha vingut molta gent de Barcelona i rodalies, amb fills, a instal·∙lar-‐se
aquí”.
Respecte a les mesures vers l’alumnat nouvingut, els centres educatius de la comarca disposen
de l’aula d’acollida i d’un pla d’acollida, a més d’actuacions específiques segons criteris de cada
centre.
La relació entre l’escola i la família, sobretot la participació de les famílies d’origen estranger,
ha estat abordada pels equips directius dels centres escolars de la comarca. Segons els
entrevistats és molt important la col·∙laboració i participació de les famílies d’alumnes per
garantir un bon resultat acadèmic i una integració escolar i social de l’alumnat.
“La implicació de les famílies en tot el procés educatiu dels seus fills és cabdal, i aquí
intentem fomentar-‐la molt.”
Per aquest motiu, els entrevistats remarquen el paper de l’escola en fomentar aquesta
participació a través de la implicació de les famílies en les activitats del dia a dia, intentant així
fer-‐les partícips en tot el procés d’aprenentatge dels seus fills.
D’acord amb els entrevistats, no hi ha conflictes entre els alumnes autòctons i d’origen
estranger, alhora que els alumnes d’origen estranger presenten una bona integració en
l’entorn escolar.
Pel que fa a l’àmbit específic de la formació, els centres educatius de la comarca disposen de
l’aula d’acollida com a principal recurs específic en el seu treball amb l’alumnat immigrant
nouvingut. I malgrat no disposar ni tenir necessitat d’un protocol específic, la ZER entrevistada
352
afirma fer certes adaptacions curriculars, així com treballar temes específics amb l’alumnat
d’origen estranger, sobretot en relació a la llengua quan es creu convenient.
Tanmateix, s’assenyala com a important també, que tots els alumnes puguin tenir un bon
coneixement del català. A més de creure i treballar de manera activa en l’aprenentatge de la
llengua amb l’alumnat estranger, els entrevistats afegeixen que en determinades situacions es
troben encara mancats d’algunes eines, que seria interessant d’utilitzar per tal de fomentar i
millorar el procés d’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat estranger.
“Per nosaltres és cabdal i intentem que tots els nostres alumnes parlin normalment el
català a tot arreu..., és bàsic quan parlem d’integració.”
D’acord amb els entrevistats, no s’observen necessitats i/o dificultats en el treball docent amb
la població d’origen estranger, malgrat que s’assenyala la importància de disposar de formació
continuada en aquest àmbit.
353
11.-‐ EL PALLARS SOBIRÀ
1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA.
Pel que fa als moviments de població estrangera al Pallars Sobirà s’observa, a la gràfica
número 1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de
l’any 2000 es dóna un increment sostingut; en termes absoluts passem de 126 estrangers a la
comarca a 1227 l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a l’any 2010 restaria
2,3 punts per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) i estaria
pràcticament igual, en percentatge, que els valors de referència de Catalunya a l’any 2010
(15,95%).
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
354
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent:
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera al Pallars Sobirà per sexe i edats.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
355
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives en la distribució dels estrangers
respecte al sexe i l’edat. Segons els anys d’arribada s’aprecia que la franja majoritària dels
nouvinguts, tant per a homes com per a dones, és la franja compresa en les edats productives
( 19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones que se situa als voltants del 12%,
sempre favorable als homes, que es manté al llarg dels deu anys estudiats. Respecte als
menors de 18 anys, a l’any 2000 els nois representaven el 12,7% dels estrangers i les noies el
15,1 %; aquesta diferència s’ha mantingut al llarg del període fins a l’any 2006 on s’inverteix la
tendència i a l’any 2010 els percentatges de nois i noies representen respectivament l’11,6% i
el 10,4%. Pel que fa a les persones majors de 64 anys, els homes sempre estan per sobre de les
dones en termes percentuals i al llarg del període s’observa un descens tant en homes com en
dones. A l’any 2000 els percentatges per a homes i dones, respectivament, representaven el
8,7% i 7,9% i a l’any 2010 els percentatges representen l’1,2% i l’1,1% respectivament.
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera al Pallars Sobirà segons continent d’origen.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
a.-‐ Els estrangers procedents dels països de la Unió Europea representaven a l’any 2000 el
47,6% dels estrangers de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
creixent, a l’any 2010 representen el 57,1% dels estrangers i és l’origen majoritari. Els
estrangers procedents dels països europeus de fora de la Unió a l’any 2000 representaven el
356
8,7% dels estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any
2010 representen l’1,5% de la població estrangera. La suma dels dos orígens europeus (58,6%)
representen, juntament amb els estrangers de centre i sud-‐americà, els més nombrosos a la
comarca. Cal assenyalar que les dades estadístiques d’aquests es van modificar a l’any 2007
quan Romania i Bulgària van entrar a la Unió Europea.
b.-‐ Els africans on estan inclosos els subsaharians i el magrebins són el tercer origen més
nombrós actualment. A l’any 2000 representaven el 18,3% dels estrangers de la comarca; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 8,6%.
c.-‐ Els estrangers procedents de Centre i Sud-‐amèrica a l’any 2000 representaven el 21,4% de
la població estrangera; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, a l’any
2010 representen el 32,1% dels estrangers de la comarca i són el segon origen més nombrós a
la comarca. Pel que fa al col·∙lectiu d’estrangers procedent d’Amèrica del Nord cal assenyalar
que el seu percentatge encara que testimonial és dels més alts a la província. A l’any 2000
representaven el 3,2% de la població estrangera; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període i
una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 0,4% de la població estrangera.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, presenten percentatges
testimonials a la comarca. Així tenim que al 2000 representaven el 0,8% dels estrangers
presents a la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i amb una presència irregular o
sense cap presència (del 2001 al 2003) i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el
0,2% de la població estrangera.
357
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA.
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers es concentren majoritàriament a la construcció i al
sector serveis.
b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial a l’any 1999 representaven el 2,4% dels
contractes de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent,
a l’any 2010 representen el 2,3% dels contractes entre els treballadors estrangers.
c.-‐ Els treballadors de la construcció a l’any 1999 representaven el 16,8% dels contractes dels
treballadors estrangers a la comarca i eren ja el segon origen més nombrós; amb oscil·∙lacions
al llarg del període i una lleugera tendència creixent, a l’any 2010 representen el 18,6%.
d.-‐ Els treballadors del sector agrari a l’any 1999 representaven el 4,8% dels contractes dels
treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, a
l’any 2010 representen el 7,2% dels contractes dels treballadors estrangers a la comarca.
358
e.-‐ Els treballadors dels sector serveis a l’any 1999 representaven el 76% dels contractes dels
treballadors estrangers a la comarca i eren amb diferència el grup més nombrós; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent a l’any 2010 representen el 71,9%
del contractes i continua sent el sector que dóna més feina als treballadors estrangers al
Pallars Sobirà.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
A l’any 1999 els contractes entre les dones estrangeres de la comarca representaven el 38,4%
dels contractes dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència final creixent, a
l’any 2010 els contractes femenins representen el 45% dels contractes dels treballadors
estrangers. Aquestes dades són de les més altes de tota la província. De la mateixa manera i de
forma antagònica evoluciona la contractació entre els treballadors masculins estrangers.
Les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès obtenir un perfil
del nivell d’estudis d’aquestos treballadors que ens pot donar una idea aproximada dels nivells
escolars de tota la població estrangera. Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis
dels treballadors estrangers ha variat al llarg del període estudiat des del punt de vista
estadístic en consonància amb els canvis experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta
359
circumstància resta palesa, sobretot, entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis
primaris i EGB-‐secundaris.
La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa, a l’any 2010, que majoritàriament els treballadors nouvinguts presenten un
nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A
l’any 1999 aquests treballadors representaven el 77,6% del total dels treballadors; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, a l’any 2010 representen el
78,2%. Cal assenyalar que a l’any 2005 hi ha una discrepància notable en el número, que cal
imputar a les taules que han estat la base per crear els gràfics, i no és imputable als autors
d’aquest informe. La dada podria estar intercanviada amb les dades del nivell de BUP-‐BAT.
b.-‐ Els treballadors sense estudis a l’any 1999 representaven un 0,8%; amb oscil·∙lacions al
llarg del període i una tendència creixent, a l’any 2010 representen el 14,7%, el segon grup
més nombrós a l’any 2010.
360
c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris a l’any 1999 representaven el 4% del treballadors
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a l’any 2010
representen el 3,8% dels treballadors estrangers de la comarca.
d.-‐ Els treballadors amb estudis de batxillerat a l’any 1999 representaven un 10,4% dels
treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a l’any 2010
representen el 0,4%.
e.-‐ Els treballadors amb estudis professionals a l’any 1999 representaven el 2,4% dels
treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, a
l’any 2010 representen l’1,6%.
f.-‐ Els treballadors amb estudis universitaris (Diplomats /Llicenciats) a l’any 1999
representaven el 3,2% per als Diplomats i l’1,6% per als Llicenciats; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen 0,1% i 1,2%
respectivament.
Finalment per completar l’apartat de dades relatives al treball dels Immigrants podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009.
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe.
361
A la gràfica número 8 observem que en el període estudiat es registren unes grans oscil·∙lacions
tant en homes com en dones pel que fa als percentatges de treballadors a l’atur. En el cas dels
homes la tendència final és la de decreixement de l’atur i de manera antagònica, en el cas de
les dones, és la de creixement de l’atur.
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta
una tendència final creixent passant del 2,8% al 5%.
b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta una tendència final
lleugerament creixent passant del 5,6% al 6%.
c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta una
tendència final decreixent passant del 50% al 33%.
d.-‐ L’atur al sector serveis, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta un tendència final
creixent passant del 41,7% al 47%.
362
e.-‐ L’atur entre els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat apareix al juny de
2007 amb un 7% del total del treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions a partir d’aquesta data
i amb mesos sense atur, al desembre de 2009 l’atur entre aquests treballadors representa el
9% de tots els treballadors estrangers de la comarca.
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les
següents correlacions.
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha incrementat el seu nivell de contractació al llarg
del període, però si ho comparem amb l’atur del mateix període no hi ha correlació perquè
l’atur també ha augmentat al sector.
b.-‐ Al sector industrial hi ha una correlació, en el període, entre la disminució de contractes en
el sector i el conseqüent augment d’aturats registrats entre els treballadors estrangers.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció, no hi ha una correlació entre la disminució de
treballadors contractats i la disminució de l’atur registrat entre els treballadors estrangers
d’aquest sector. Les dades, per al període estudiat (desembre 2005–desembre 2009), ens
mostrem que hem passat del 33,9% al 25,1% d’estrangers contractats i del 50,0% al 33% de
treballadors aturats.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
contractats, que augmenta, passant del 58,8% al 63,0%, i el nombre de treballadors estrangers
a l’atur del sector que també ha augmentat, passant del 41,7% al 47,0%.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que, si bé s’ha produït un augment dels contractes
entre les treballadores estrangeres en els darrers anys, no es correlaciona amb el nivell d’atur
femení que en els darrers anys presenta també una tendència creixent.
363
3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA.
L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural, que ve a unir-‐se a la
pròpia diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en
percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a
seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades del Pallars Sobirà ens mostren l’escolarització de la xarxa pública, única present a la
comarca. A cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca
un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐
2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del
període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal
d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del
servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació. Des del punt de
vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques dels alumnes d’origen europeu, cal
assenyalar que al gener del 2007 es va produir la integració de Bulgària i Romania a la Unió
Europea com a membres de ple dret i això ha fet que molts alumnes que fins al curs 2007
estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió, a partir d’aquest curs es
compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut una rellevància estadística
heterogènia en les diferents nivells educatius tant obligatoris com postobligatoris.
364
3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació total.
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil del Pallars Sobirà,
escolaritzats a la xarxa pública, representaven el 4,1% de l’alumnat total de l’etapa; al llarg dels
darrers deus anys donat oscil·∙lacions amb una tendència general creixent i al curs 2009-‐2010
s’ha assolit un percentatge del 10,5%. Cal assenyalar, com a dada significativa, que al curs
2008-‐2009 es va arribar al màxim percentatge d’alumnes estrangers a la comarca amb una
presència del 11,6% i al curs 2001-‐2002 amb un 2,7% es va assolir el percentatge més baix
d’alumnes estrangers.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
365
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
a.-‐ Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament infantil del Pallars Sobirà, al
curs 2009-‐2010, són el alumnes procedents de països de la Unió Europea, que amb diferents
oscil·∙lacions al llarg del període i amb una tendència final creixent, al curs 1999-‐2000
representaven el 66,7% dels alumnes estrangers i al curs 2009-‐2010 representen ell 51,5%.
b.-‐ El segon origen, al curs 2009-‐2010, són els alumnes procedents de Centre i Sud-‐amèrica,
que amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període i amb una tendència general creixent, al
curs 1999-‐2000 representaven el 16,7% i al curs 2009-‐2010 representen el 39,4%.
c.-‐ El tercer origen són els alumnes magrebins, que s’incorporen al centres de la comarca, per
primer cop, el curs 2006-‐2007 amb un 10,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,1% del total d’alumnes
estrangers a la comarca.
d.-‐ Els alumnes estrangers d’origen europeu però de països no membres de la Unió al curs
1999-‐2000 representaven el 16,7% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del
366
període i una tendència decreixent, a partir del curs 2007-‐2008 van desaparèixer de la
matrícula de la comarca.
e.-‐ Els alumnes d’origen africà (subsaharians), els d’origen xinès i els procedents d’Amèrica del
Nord tenen una presència irregular no continuada en el període i, quan han estat presents, els
seus percentatges són testimonials excepte els alumnes nord-‐americans que al curs 2004-‐2005
representaven un 10% del total de l’alumnat estranger.
3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari del Pallars Sobirà,
escolaritzats a la xarxa pública, representava el 2,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys la seva evolució presenta alguna oscil·∙lació, però amb una tendència general
creixent fins al curs 2007-‐2008, on els alumnes estrangers representaven el 17,2%; a partir
d’aquest any s’inverteix la tendència i es produeix un descens de l’alumnat estranger fins al
367
curs 2009-‐2010, on els alumnes estrangers representen el 15,4% de tot l’alumnat
d’ensenyament primari del Pallars Sobirà. Cal assenyalar que al curs 2000-‐2001 es va assolir el
percentatge més baix d’alumnes a l’etapa amb un 1,5%.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
a.-‐ Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari del Pallars Sobirà, al
curs 2009-‐2010, són els alumnes procedents de països de Centre i Sud-‐amèrica, que al curs
1999-‐2000 representaven el 25% de tot l’alumnat estranger del l’etapa; amb diferents
oscil·∙lacions al llarg del període, amb algun curs sense matrícula i una tendència final creixent,
al curs 2009-‐2010 representen el 64,4% dels alumnes estrangers.
b.-‐ El segon origen en nombre són els alumnes procedents dels països de la Unió Europea, que
al curs 1999-‐2000 representaven el 75% de l’alumnat estranger; amb diferents oscil·∙lacions i
368
una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 27,1% dels alumnes
estrangers.
c.-‐ El tercer origen són els alumnes magrebins, que es van incorporar als centres de la comarca,
per primer cop, el curs 2001-‐2002 amb un 10% i que, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 6,8% dels alumnes estrangers.
d.-‐ El quart origen són els alumnes de països europeus no membres de la Unió, que es van
incorporar al centres de la comarca, per primer cop, el curs 2002-‐2003 amb un 16,7% i, amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
l’1,7%.
3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari al Pallars
Sobirà, escolaritzats a la xarxa pública, representava el 4% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg
369
dels darrers deus anys, amb alguna oscil·∙lació, s’ha donat un creixement sostingut d’aquests
alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del
24,2%. Cal assenyalar el fort creixement experimentat en l’escolarització d’aquests alumnes
durant el curs 2005-‐2006 i el mínim percentatge assolit durant el curs 2000-‐2001 (3,1%).
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
a.-‐ Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari del Pallars Sobirà, al
curs 2009-‐2010 són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que es van escolaritzar, per
primer cop a la comarca, el curs 2001-‐2002 amb un 22,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 54,2% del total
d’alumnes estrangers de l’etapa.
b.-‐ El segon origen, en nombre, al curs 2009-‐2010 són els alumnes europeus provinents de
països de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el 62,5% de l’alumnat
370
estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs
2009-‐2010 representen el 30,5% dels alumnes estrangers.
c.-‐ El tercer origen són els alumnes magrebins que es van incorporar, per primer cop, als
ensenyaments secundaris de la comarca el curs 2005-‐2006 i representaven el 3,7% de
l’alumnat estranger; amb alguna oscil·∙lació i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010
representen el 13,6% de l’alumnat estranger del Pallars Sobirà.
d.-‐ El quart origen, al curs 2009-‐2010, són els alumnes europeus dels països que no són
membres de la Unió Europea i que al curs 1999-‐2000 representaven el 37,5% dels alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions i amb algun curs sense matrícula presenten una tendència final
decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 1,7% de l’alumnat estranger de l’etapa.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i
batxillerat, s’observa una presència d’alumnes estrangers en els cicles de grau mitjà per sobre
dels valors dels estudis obligatoris, i en el cas dels cicles de grau superior i batxillerat per sota
de les etapes obligatòries. Finalment, cal assenyalar, que a la comarca només s’imparteixen
aquest estudis postobligatoris a la xarxa pública.
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM al Pallars Sobirà.
371
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
mitjà al Pallars Sobirà, escolaritzats a la xarxa pública, representava el 0% de l’alumnat total del
cicles. Al llarg dels darrers deus anys, amb oscil·∙lacions a l’inici del període i una tendència
creixent a partir del curs 2004-‐2005, al curs 2008-‐2009 el percentatge d’alumnes estrangers
representava el 34,1%, nivell màxim assolit durant el període. No obstant, a partir d’aquest
curs,s’inverteix la tendència i al curs 2009-‐2010 el percentatge representa el 27% de l’alumnat.
Aquest percentatge al Pallars Sobirà representa un dels valors més alts registrats als diferents
nivells escolars de la província pel que fa a la presència d’alumnat estranger.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
372
a.-‐ Els alumnes estrangers amb més presència en els cicles de grau mitjà del Pallars Sobirà, al
curs 2009-‐2010, són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà. Es van incorporar, per primer
cop, als cicles de la comarca el curs 2002-‐2003 i representaven el 100% de tot l’alumnat
estranger. Amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 66,7% de l’alumnat estranger.
b.-‐ El segon origen, al curs 2009-‐2010, són els alumnes europeus dels països de la Unió . Es
van incorporar, per primer cop, als cicles el curs 2006-‐2007 i representaven el 20% dels
alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 16,7% de l’alumnat estranger.
c.-‐ El tercer origen són els alumnes magrebins. Aquests alumnes es van escolaritzar, per primer
cop, en aquest nivell de la comarca, el curs 2008-‐2009 i representaven el 7,1% de l’alumnat
estranger. Al curs 2009-‐2010 representen el 12,5% i ha augmentat la seva presència respecte
al curs en que es van incorporar per primer cop.
d.-‐ El quart origen, al curs 2009-‐2010, són els alumnes europeus dels països no membres de la
Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el 100% de l’alumnat estranger matriculat
als cicles; amb una presència irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula i una
tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 4,2% dels alumnes estrangers.
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS al Pallars Sobirà.
373
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Fins al curs 2004-‐2005 no s’han escolaritzat alumnes estrangers en els cicles de grau superior
que s’imparteixen a la xarxa pública del Pallars Sobirà. Aquest curs el percentatge de
matriculats era del 5% ; amb oscil·∙lacions i amb algun curs sense matrícula, al curs 2006-‐2007
s’assoleix el percentatge màxim amb un 5,9%. A partir d’aquest curs, amb oscil·∙lacions i una
tendència general decreixent, s’arriba al curs 2009-‐2010, on el nombre d’alumnes estrangers
als cicles de formació professional de grau superior representen el 4,9% del total dels alumnes.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els únics alumnes estrangers presents als cicles de grau superior, impartits en la xarxa pública
del Pallars Sobirà, són els procedents de països europeus que no són membres de la Unió. La
seva presència és irregular al llarg del període, perquè no en tots els cursos hi ha alumnes
escolaritzats.
374
3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Pallars Sobirà, escolaritzats
a la xarxa pública , representava el 2,3% de l’alumnat total de l’etapa. Amb diferents
oscil·∙lacions al llarg dels darrers deus anys i una tendència general creixent, al curs 2008-‐2009
es va assolir el percentatge més alt amb un 9,1%. A partir d’aquest curs la tendència s’inverteix
i al curs 2009-‐2010 el percentatge d’alumnes estrangers matriculats als batxillerats de la
comarca representa el 5,7% del total de l’alumnat matriculat. Cal assenyalar que al curs 2003-‐
2004 es va assolir el mínim percentatge del període amb un 2%.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
375
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Pallars Sobirà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
a.-‐ Els alumnes estrangers amb més presència als Batxillerats del Pallars Sobirà, al curs 2009-‐
2010 són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà. Aquests alumnes es van escolaritzar, per
primer cop, al curs 2007-‐2008 on representaven el 100% dels alumnes estrangers; amb una
tendència decreixent al llarg del període, al curs 2009-‐2010 representen el 66,7% de l’alumnat
estranger matriculat als batxillerats.
b.-‐ El segon origen més nombrós, al curs 2009-‐2010, són els alumnes d’origen europeu
procedents dels països de la Unió Europea. Al curs 1999-‐2000 representaven el 100% dels
alumnes estrangers escolaritzats; amb una presència irregular en el període i amb cursos sense
matricula, a partir del curs 2006-‐2007 inicien un nou cicle irregular amb una tendència
decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 33,3,% de l’alumnat estranger de la comarca.
c.-‐ El tercer origen més nombrós que no està escolaritzat al curs 2009-‐2010, però que ha estat
present al llarg del període, són els alumnes procedents de països europeus no membres de la
Unió. Durant els cursos 2000-‐2001 i fins al 2004-‐2005 representaven el 100% de tots els
alumnes estrangers, però a partir del curs 2005-‐2006 ha desaparegut la seva matrícula de la
comarca.
376
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
D’acord amb la baixa densitat demogràfica de la comarca, el nombre de persones d’origen
estranger que hi resideix és també relativament baix en comparació a altres comarques més
poblades. Aquest fet, segons els entrevistats, ha propiciat que malgrat la crisi econòmica
actual i les dificultats laborals que està comportant, els efectes d’aquesta hagin estat menors
respecte a altres territoris de la província. Tot i això, es posa de manifest l’augment del
nombre de persones d’origen estranger que han decidit retornar o bé cap al seu país o bé
traslladar-‐se a altres punts del territori.
D’altra banda, les entrevistes realitzades recullen l’opinió unànime de la inexistència de
conflictes a la comarca per motius relacionats directament amb la immigració, malgrat que
tots els professionals entrevistats posen de manifest la necessitat de poder tenir activitats
formatives relacionades principalment amb el coneixement i la gestió d’entorns culturalment
diversos.
Per la seva banda, les principals demandes recollides per part de la població estrangera són
l’assessorament legal en matèria d’estrangeria, que des dels ens locals de la comarca s’intenta
satisfer, i disposar de més informació laboral en matèria sobretot de treballadors de règim
autònom. A més, tant les persones d’origen estranger com els professionals entrevistats
coincideixen a posar de manifest que en l’actualitat, fruit de l’actual context econòmic, la
manca de xarxa familiar i social que tenen la major part de les persones d’origen estranger
representa una dificultat afegida per aquest col·∙lectiu, ja molt vulnerable en situacions de crisi.
Això afecta, sobretot, a la seva capacitat i disposició per ocupar-‐se de l’educació dels seus fills i
fer front a les situacions de precarietat laboral i econòmiques que es puguin presentar.
4.1. L’administració i els estrangers.
La major part de la població d’origen estranger resident a la comarca, d’acord amb els
entrevistats, és població que porta anys vivint-‐hi, alhora que el percentatge de població
nouvinguda és relativament baix.
Pel que fa a la seva ubicació dins de la comarca, la major part de la població, donades les
característiques geogràfiques i demogràfiques de la mateixa, es troba al municipi de Sort.
“... la gent que estan aquí fa temps que hi són, i més aviat hi ha poca població de
nouvinguts. Des de fa molts anys que aquí hi ha vingut sobretot romanesos i
equatorians.”
377
En relació als orígens, i pel que fa a l’atenció per part de l’administració pública, els
entrevistats assenyalen com a principals usuaris del servei d’estrangeria els d’origen equatorià.
Aquest fet s’explica, d’acord amb els professionals, per la pertinença de Romania a la UE, i la
conseqüent disminució de les dificultats per part d’aquest col·∙lectiu en relació a la seva
legalització a l’estat espanyol.
“ Els que més vénen per tema de papers són els equatorians, generalment, perquè els
romanesos que estan aquí també des de fa molts anys, la majoria ja tenen permisos.”
En quant al treball realitzat des de l’administració pública local en matèria d’immigració,
aquest s’intenta dur a terme de manera coordinada amb els centres educatius i d’assistència
primària de la comarca.
“Jo fa sis mesos que estic aquí, però sí que treballem conjuntament amb les altres
entitats.”
La principal demanda de la població estrangera usuària dels serveis prestats des de
l’administració pública comarcal és la informació en matèria d’estrangeria, la qual s’intenta
satisfer a través dels professionals de què disposa la pròpia administració i el treball realitzat
periòdicament per l’associació AMIC. A més, com a conseqüència de l’actual situació del
mercat de treball, s’observa una augment de la demanda d’informació sobre el règim de
treballadors autònoms.
“Des de l’associació d’immigrants del Pallars, ens han demanat que organitzem una
xerrada sobre autònoms”.
També, en matèria d’intervenció, es destaca que les principals necessitats de la població
estrangera són de caràcter socioeconòmic, ja que en els darrers temps s’ha incrementat el
nombre de famílies que presenten dificultats per tal de satisfer les seves necessitats bàsiques,
a causa sobretot de la disminució de llocs de treball.
“ Ara no hi ha tanta feina, i això s’està notant, perquè cada cop tenim més famílies,
sobretot immigrants, que necessiten assistència social.”
“En infància, també hi ha moltes immigrants, més que tot, mares solteres amb
dificultats econòmiques”.
D’altra banda, per part del entrevistats, es detecta la necessitat de fer un major treball de
sensibilització per tal de fomentar la convivència i la cohesió social. En aquest sentit,
juntament amb el Consorci de Normalització lingüística, es duu a terme un Programa de
Voluntariat Lingüístic per fomentar l’ús del català i les relacions interculturals.
378
“En general hi ha racisme. Hem de treballar aquest tema, és molt important. El tema
de la sensibilització és important; és una necessitat.”
Alhora es considera important sensibilitzar la població estrangera sobre l’aprenentatge i l’ús de
la llengua catalana com a llengua vehicular.
“Respecte els immigrants, coma necessitat puc dir-‐te que és l’idioma. És una comarca
molt monolingüe; tots parlen català, llavors, clar..., si no aprenen català, trobo que es
crea una diferència gran; n’han d’aprendre.”
També, amb l’objectiu de fomentar la cohesió social i el coneixement mutu, s’estan emprenent
diverses iniciatives socials amb la participació conjunta de la població autòctona i la població
d’origen estranger57. A més a més, en quant a recursos disponibles, cal destacar també que el
Consell Comarcal disposa d’una borsa de traductors, amb caràcter voluntari.
“El Consell Comarcal té una borsa de traductors de gent voluntària; no estan
contractats, no són mediadors, no són professionals que paguen per fer un servei”.
4.2. Salut i població estrangera.
Des el centre d’atenció primària de la capital de la comarca, s’assenyala que es segueix un
protocol unitari i una atenció especialitzada per a tots els usuaris del servei, sense diferenciar-‐
ne els seus orígens. Tot i això, en casos puntuals i depenent del cas concret, per millorar la
comunicació i poder atendre correctament a les persones d’origen estranger es recorre al
Servei de Mediació del departament de Sanitat i el Servei de Traducció del Consell Comarcal de
Pallars Sobirà.
“L’atenció a persones immigrants és molt normal des del CAP; però sí que aprofitem
una espècie de servei de mediació i de traducció, i els metges i les metgesses també
utilitzen el servei de traducció de via telefònica.”
Tanmateix s’assenyala que des del centre de salut de Sort es du a terme un protocol específic
per a tota la població que arriba per primera vegada al CAP a buscar la targeta sanitària.
“Quan venen per obtenir la targeta sanitària, jo llavors aprofito per donar-‐los la
benvinguda i explicar com funcionem aquí. Així mateix intento conèixer-‐los, detectar les
57 Des del Pla d'Acollida i Integració de persones immigrades i amb la col·∙laboració del Planter de Gerri, s'ha iniciat el projecte "Recuperació de l'hort tradicional a quatre mans", l'objectiu del qual és recuperar la cultura de l'hort tradicional, per una banda, i per l'altra, establir vincles socials entres les persones estrangeres i autòctones. Per acomplir aquest objectiu s'han format parelles hortícoles, formades per persones autòctones, propietaris d'horts i persones estrangeres que tenen voluntat d'aprendre el cultiu tradicional de l'hort al Pallars.
379
seves necessitats. I si fa falta informo els altres serveis socials segon els necessitats de
les persones nouvingudes.”
Els professionals entrevistats, afirmen la disminució del nombre de persones nouvingudes en
comparació amb els darrers anys per l’efecte de la crisi econòmica i el desplaçament a altres
punts del territori espanyol, i en menor mesura cap el seu país d’origen. Aquesta situació ha
marcat molt la intensitat de la feina dels centres de salut d’atenció primària. Al mateix temps,
es destaca per part dels professionals entrevistats, l’existència de diferències importants entre
una comarca gran amb una població significativa de persones nouvingudes i una comarca més
petita amb una població tant autòctona com immigrada més estable i reduïda com el Pallars
Sobirà. Segons els professionals, això determina molt l’existència de més o menys necessitats. I
en aquest sentit, s’afirma la inexistència en l’àmbit de l’atenció primària de necessitats
importants a resoldre en relació a l’atenció de la població estrangera.
Tot i això s’assegura que la situació de les persones estrangeres en aquesta comarca, encara
que continua essent estable a nivell laboral, es percep amb un augment de la por a una
possible situació d’atur de llarga durada, més acusada en el cas de la població d’origen
immigrada, la qual és molt més vulnerable per la manca, sobretot, de xarxa familiar en
aquestes situacions de crisi.
“Sí que estic notant que les persones immigrants que estan en l’atur són molt fràgils,
tenen molta por de quedar-‐se sempre en l’atur, no tenen xarxes familiars com un
d’aquí.”
D’altra banda, i davant les perspectives actuals del mercat de treball, cal destacar la iniciativa
que s’està duent a terme des del CAP de Sort per facilitar a les dones que busquen feina el
contacte amb aquelles persones i/o famílies que demanen o tenen la necessitat de disposar
d’una cuidadora familiar.
Des dels serveis d’atenció primària, es remarca la necessitat continuada de formació per als
professionals que estan treballant en l’àmbit sanitari, alhora que es considera necessari
participar en les formacions tant en relació a aspectes de caràcter cultural com sobre
temàtiques sanitàries més específiques, relacionades sobretot amb el coneixement de
malalties d’altres països.
“Com que és una comarca petita, i tampoc no tenim molts usuaris nouvinguts puc dir
que nosaltres no necessitem un mediador intercultural o un traductor aquí al Cap però
sí que ens aniria molt bé formacions per exemple sobre sanitat i cultures diferents”.
380
D’altra banda, i en relació als professionals sociosanitaris que treballen en els centres d’atenció
primària, es recull l’opinió sobre la falta de formació i sensibilització, sobretot en el tracte amb
la diversitat.
“A vegades trobem algun comentari per part de professionals, jo veig un mica de falta
de sensibilitat cap a les diferències culturals, per això crec que formació sobre aquest
tema ens ajudaria molt.”
4.3. L’educació i els estrangers.
Com diuen els entrevistats, en els centres educatius de la comarca, tant instituts com escoles,
la major part dels alumnes d’origen estrangers que hi estan matriculats provenen de països
sud americans i de Romania. Els entrevistats expliquen que no hi ha conflictes per qüestions
relacionades amb la immigració.
“Aquí en general, no hi ha problemes, no tenim conflictes...”
En general, i malgrat la inexistència de conflictes, s’observen certes dificultats d’integració per
part de l’alumnat romanès respecte a d’altres orígens estrangers, ja que tendeixen a
relacionar-‐se de manera gairebé exclusiva amb altres alumnes del mateix origen, la qual cosa,
a més de la manca de cohesió, dificulta el seu aprenentatge de la llengua catalana.
“ (...) Als romanesos sempre els costa més; es queden molt només entre ells i llavors
clar, no aprenen català i no s’integren”. (PSIN1209)
Quant al funcionament dels centres educatius i de secundària, cal destacar la coordinació que
aquests estableixen amb altres entitats i institucions de la comarca en el seu treball específic
en matèria d’educació i immigració.
Des de les escoles, amb el Consell Comarcal, s’ha dut a terme un projecte per tal d’afavorir el
coneixement mutu, així com del territori, entre l’alumnat d’origen estranger i l’alumnat
autòcton58. Alhora que, d’acord amb els entrevistats, es valora de forma molt positiva el treball
continu des de l’àmbit educatiu en el foment de la integració i la cohesió social. Els
professionals entrevistats assenyalen la necessitat de treballar en l’atenció de la diversitat
juntament amb la resta d’agents que intervenen en el procés educatiu dels alumnes59. Alhora,
s’assenyala la manca d’informació disponible sobre estratègies d’integració en l’àmbit
educatiu.
58 A través del Programa “Joves-‐Guia”, dut a terme de manera conjunta entre el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’IES Hug Roger III de Sort, es pretén fomentar el coneixement de l’entorn així com el coneixement mutu entre l’alumnat autòcton i d’origen immigrant. 59 L’IES Hug Roger III de Sort, disposa d’una Comissió d’Atenció a la Diversitat formada per tots els caps de departament del centre, l’equip directiu i psicopedagògic i l’EAP.
381
“També ens falta informació sobre mètodes d’integració; informació de tècniques.”
D’altra banda, i pel que fa a la relació família-‐escola, no s’observen dificultats en aquest sentit,
malgrat que s’assenyala una certa tendència, per part de les famílies d’origen estranger, a
l’incompliment dels horaris de les reunions.
“La relació família-‐escola, normalment bé; només que a ells els costa una mica complir
l’horari; quedem amb una hora i vénen tard.”
En general, es veu important disposar de formació continuada en matèria d’educació i
immigració, alhora que es reclama la possibilitat de poder disposar de més recursos i material
formatiu dirigit a l’alumnat immigrant, disponible a través de l’XTEC.
“A l’XTEC tenim material amb totes les llengües, però, per exemple, no tenim proves de
nivell de castellà; i aquesta és una mancança que trobem.”
S’observa, per part dels professionals entrevistats, una relació positiva entre l’aprenentatge
del català i el grau d’integració de l’alumnat, essent per aquest motiu que es reivindica la
necessitat de continuar treballant en el foment de l’aprenentatge de la llengua. En aquest
sentit es recull, entre els entrevistats, un elevat grau de satisfacció amb els resultat obtinguts a
través de l’Aula d’Acollida.
““Després de l’Aula d’Acollida, tot i les dificultats, en general poden seguir el ritme de
l’aula i s’integren bé, correcte.”
D’altra banda es posa de manifest també, a través de les entrevistes realitzades, la tendència
per part de l’alumnat d’origen estranger, i sobretot nouvingut, a presentar un nivell d’estudis
inferior a la mitjana que li correspondria, essent aquest un dels principals motius pels quals
aquest alumnat tendeix a repetir més cursos en comparació amb la resta. Per aquest motiu,
des dels centres escolars s’apunta la possibilitat de poder disposar de classes de reforç
específiques per a l’alumnat d’origen estranger.
“Generalment tenen un nivell baix, i la majoria repeteixen cursos. Les classes de repàs
potser serien una necessitat per als alumnes immigrants”.
4.4. El tercer sector i els estrangers.
Des del tercer sector, com des d’altres sectors que treballen, s’observa que en els darrers anys
hi ha hagut una lleugera davallada del nombre de nouvinguts a la comarca. Donades les
característiques demogràfiques de la comarca, el gruix d’entitats i associacions que formen el
tercer sector és relativament baix. En aquest sentit, actualment la comarca compta, per
382
exemple, amb una única associació d’immigrants, la qual integra persones d’origen estranger
de nacionalitats i orígens diversos.
“Hi ha només una associació aquí, l’Associació d’Immigrants del Pallars.”
Entre els serveis oferts per les entitats del tercer sector a la comarca, es destaca l’assistència
social bàsica, l’assessorament legal i sociolaboral, així com l’aprenentatge de la llengua i
l’intercanvi cultural.
“Creu Roja, per exemple, és qui més treballa el tema de l’assistència social, sobretot pel
tema de la roba.”
Alhora cal destacar també la important tasca duta a terme pel voluntariat de la comarca,
sobretot pel que fa al tema de la llengua i el foment del coneixement mutu. La comarca
disposa d’un important teixit social que, de manera voluntària i coordinada en bona part pel
Consell Comarcal, està duent a terme activitats amb l’objectiu de promoure el coneixement
mutu60.
“El Consell Comarcal té una borsa de traductors de gent voluntària; no estan
contractats, no són mediadors, no són professionals que paguen per fer un servei.”
Malgrat la manca de recursos materials i humans que assenyalen els entrevistats, des de les
entitats del tercer sector s’intenta donar resposta a les principals necessitats detectades. En
aquest sentit, s’està duent a terme una important tasca d’assessorament legal i orientació
professional, d’assistència social bàsica i de sensibilització.
“Més que res, els immigrants que vénen, vénen per tema d’informació de papers,
reagrupaments, nacionalitat, etc...”
En relació a la formació dirigida a persones d’origen estranger, des del tercer sector s’ofereixen
cursos de formació laboral específica per tal d’afavorir la reinserció laboral d’aquest col·∙lectiu.
Alhora es reclama poder disposar de major informació i assessorament en matèria de treball,
sobretot en relació al règim de treballadors autònoms.
D’altra banda, i en relació als professionals del tercer sector, es recull la necessitat de poder
disposar d’una formació continuada sobretot en matèria d’estrangeria, donat el caràcter
canviant d’aquesta temàtica.
“Sempre fa falta formació, bàsicament el més necessitat és sobre el tema jurídic, perquè no son fixes, sempre hi ha canvis, sempre hi ha mogudes; sí que a vegades trobem a faltar, bàsicament, una formació per actualitzar la i
60 Veure també el projecte "Recuperació de l'hort tradicional a quatre mans", impulsat des del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
383
12.-‐ L’ALT URGELL
1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA.
Pel que fa als moviments de població estrangera a l’Alt Urgell, s’observa a la gràfica número 1
que hi ha una tendència creixent en l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 hi
ha un creixement sostingut fins l’any 2009, a partir d’aquest any es produeix un alentiment
que resta palès al 2010. En termes absoluts passem de 608 estrangers a la comarca als 3346 de
l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010 restaria 3,1 punts, en percentatge,
per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) i restaria 0,7 punts
percentuals per sota dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%).
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
384
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera a l’Alt Urgell per sexe i edats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
385
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes com per dones, és la
compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones
que es manté constant al llarg del període estudiat. L’any 2000 la diferència era de 6,4 punts
percentuals a favor dels homes i l’any 2010 és del 2,7%. Respecte als menors de 18 anys es
presenten els percentatges següents: a l’any 2010 hi havia el 13,8% de nois i l’11,3% de noies.
Al llarg del període es manté la diferència entre nois i noies, però des de l’any 2003 s’inverteix
la tendència i hi ha més noies que nois; la diferència es manté i al final del període, l’any 2010,
hi ha un 11,3% de noies i un 11,2% de nois. Pel que fa a les persones majors de 64 anys
s’aprecia un descens, tant en homes com en dones, des de l’any 2000 (2% i 3,9%) fins al 2010
(1,1% i 1,6%).
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera a l’Alt Urgell, segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
a. Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del
2000 (48,2%) fins al 2010 (51,3%) i els estrangers procedents de països europeus de fora de la
Unió presenten una tendència decreixent des del 2000 (25,8%) fins al 2010 (7,8%); les dades
van variar, des del punt de vista estadístic, l’any 2007 quan els súbdits de països com Bulgària i
Romania van passar a ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos orígens (59,1%)
386
representen, juntament amb els estrangers d’origen centre i sud-‐americà, les colònies
d’immigrants més nombroses a la comarca.
b.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐Amèrica) se situen en un
percentatge del 29,6% a l’any 2010 i han experimentat, des de l’any 2000 (13,2%) oscil·∙lacions
amb una tendència creixent que els ha situat com el segon origen més nombrós de la comarca.
Cal remarcar que el percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord és testimonial amb un
percentatge sobre el total de la població estrangera que es mou entre el 0,1% a l’any 2008 i el
0,3% a l’any 2010.
c.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és el tercer
grup d’estrangers de la comarca més nombrós amb valors que oscil·∙len entre l’11,8% de l’any
2004 i el 9,1% de l’any 2010; en general, la seva presència és manté en uns percentatges molts
constants al llarg dels darrers deu anys.
d.-‐ Els estrangers d’origen asiàtic, principalment xinesos, presenten uns percentatges molts
baixos al llarg de període. Així, l’any 2000 representaven l’1,8% dels estrangers presents a la
comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència lleugerament creixent, a l’any
2010 representen el 2,0%.
387
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA.
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Els treballadors estrangers a l’Alt Urgell es concentren majoritàriament en la construcció i
en el sector serveis.
b.-‐ Els treballadors contractats en el sector industrial són minoria i al llarg del període
presenten diferents oscil·∙lacions amb una tendència decreixent que va des del 7,2% de l’any
1999 fins al 3,6% de l’any 2010.
c.-‐ Els treballadors de la construcció eren el segon grup més nombrós a l’any 1999 (30,5%),
però al llarg del període, amb diferents oscil·∙lacions, presenta una tendència decreixent fins a
situar-‐se en un nivell de contractació a l’any 2010 del 12,6%. Cal assenyalar que fins i tot amb
aquest descens és manté a l’any 2010 com el segon sector productiu amb més treballadors
estrangers.
388
d.-‐ Els treballadors del sector agrari, amb oscil·∙lacions, presenten una tendència creixent,
passant del 3,6% de l’any 1999 al 7,4% dels contractes dels treballadors estrangers de l’any
2010.
e.-‐ Els treballadors del sector serveis han mantingut, amb oscil·∙lacions al llarg del període, una
tendència creixent, que els ha permès passar d’un 58,6% de l’any 1999 fins al 76,4% de l’any
2010.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
S’observa que durant els anys 2000-‐2002 hi havia pràcticament una igualtat entre homes i
dones estrangers contractats a la comarca. A partir d’aquest any es produeix una divergència,
augmentant el nombre de contractes dels homes respecte a les dones. Aquesta tendència es
torna a trencar a partir de l’any 2006 en que s’inicia una nova convergència fins l’any 2010.
Aquest any hi ha un 52,4 % de contractes per a homes i un 47,6 de contractes per a dones
estrangeres.
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
389
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del
Departament de Treball de la Generalitat.
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers presenten un nivell d’estudis
equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any 1999,
representaven el 87,1%, però amb diferents oscil·∙lacions i una tendència decreixent, a l’any
2010, representen el 65,5%.
b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis al llarg del període estudiat. A l’any 2003
aquests treballadors representaven un 4,7% i a l’any 2010 representen el 15,1%.
390
c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten, amb oscil·∙lacions, una tendència
creixent des de l’any 1999 ( 4%) fins al 2010 (7,7%).
d.-‐ Les altres titulacions són realment testimonials amb valors molt baixos. No obstant això, cal
esmentar que, dins d’aquests treballadors, sobresurten els que tenen formació professional
amb un 4,9% seguits dels que estan en possessió d’un títol de batxiller que representen el
3,9% i en percentatges més baixos se situen els treballadors amb titulacions de diplomatures,
l’1,0%, i llicenciatures, l’1,9%.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009. En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica
número 8 veiem que entre desembre de 2005 a juny de 2007 hi ha una augment de l’atur
femení i de manera antagònica i en la mateixa mesura una disminució de l’atur masculí. En
canvi entre el juny del 2005 i desembre del 2008 la tendència s’inverteix i és ara l’atur femení
qui disminueix i de manera antagònica augmenta l’atur masculí en la mateixa mesura. A partir
de desembre de 2008 i fins al desembre de 2009 es torna a invertir la tendència i és ara l’atur
masculí qui descendeix i el femení qui augmenta.
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
391
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius.
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola, amb oscil·∙lacions, disminueix en el període
comprès entre desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 5,7% al 4,1%.
b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, creix passant del 5,7 % al 1999 fins al 10,7 %.
c.-‐ L’atur al sector de la construcció és el que experimenta el creixement més significatiu,
passant del 9,4% al desembre de 2005 fins al 30,0% al desembre de 2009. Cal assenyalar que
apareix un pic, molt significatiu, al juny de 2008 amb un 47,7%.
d.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers contractats al sector serveis ha experimentat una
important davallada passant del 77,4% al desembre de 2005 fins al 49,4% al desembre de
2009.
392
e.-‐ Finalment, el sector dels nous treballadors que s’incorporen a la vida activa sense cap
ocupació anterior al nostre país experimenta un creixement moderat de l’atur que va des de
l’1,9% al juny de 2005 fins al 5,8% al desembre de 2009.
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrats observem les
següents coincidències.
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha disminuït lleugerament el seu nivell de
contractació durant el període. Si ho comparem amb el nivell d’atur del període observem que
no hi ha una correlació directa perquè l’atur també ha disminuït, passant del 5,7% (desembre
2005) al 4,1% (desembre 2009).
b.-‐ El petit augment de contractes en el sector industrial durant el període (desembre 2005-‐
desembre 2009) no es correlaciona amb l’augment d’aturats en el mateix període.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació directa entre la disminució de
treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades del període ens mostren que
s’ha passat del 26,2% al 20,9% d’estrangers contractats i del 9,4% al 30,0% de treballadors
estrangers aturats.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
contractats, que augmenta, passant del 56,2% % al 65,8%, i el nombre de treballadors
estrangers a l’atur que disminueix del 77,4% al 49,4%.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de
treballadors estrangers femenins en els darrers anys i que, com a conseqüència, s’ha produït
un descens paral·∙lel de dones treballadores en situació d’atur, encara que, en els últims mesos
estudiats, s’aprecia un nou repunt de l’atur femení.
393
3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA.
L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat
en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,
per seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas de l‘Urgell es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen el
pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i en el total d’alumnes de cada
tipus d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat
numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A
cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca un punt
d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.
Aquesta evolució tanmateix, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del
període i ens dóna una visió de l’esforç que han hagut de fer la comunitat escolar per tal
d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del
servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació. Des del punt de
vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques dels alumnes d’origen europeu, cal
assenyalar que al gener del 2007 es va produir la integració de Bulgària i Romania a la Unió
Europea com a membres de ple dret i això ha fet que molts alumnes que fins al curs 2007
estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió, a partir d’aquest curs es
compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut una rellevància estadística
heterogènia en les diferents nivells educatius tant obligatoris com postobligatoris.
394
3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de l’Alt Urgell,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 3,6% de l’alumnat total del cicle. Al llarg dels
darrers deus anys s’observa una tendència general creixent del nombre d’aquests alumnes fins
arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 7,2%. No
obstant cal assenyalar, com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del
curs 2004-‐2005 que s’ha mantingut fins al curs 2007-‐2008. A partir d’aquest curs, on es va
assolir el màxim percentatge del període (13,1%), s’inicia una davallada fins al curs 2009-‐2010 .
En percentatges absoluts s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament
l’escolarització d’aquests alumnes a l’Alt Urgell, amb el 6,4% enfront del 0,8% de la xarxa
concertada respecte al total d’alumnes estrangers escolaritzats en l’etapa. En termes relatius
hi ha també diferències, en aquest cas també a favor de la xarxa pública, doncs al curs 2009-‐
2010 hi ha un 8,3% d’alumnes estrangers, enfront d’un 3,3% de la xarxa concertada.
395
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’Alt Urgell són els alumnes d’origen europeu
procedents de països de la Unió Europea; al curs 1999-‐2000 representaven el 26,3% de
l’alumnat estranger i, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 33,8%. El segon origen són els alumnes europeus, però
procedents de països de fora de la Unió, en aquest cas i a efectes estadístiques cal tenir en
compte l’esmentat sobre la integració a l’any 2007 de Romania i Bulgària; al curs 1999-‐2000
representaven el 36,8% dels alumnes estrangers i, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 26,2%. El tercer origen són els alumnes
sud i centre-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 10,5% de l’alumnat estranger;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el
396
21,5%. El quart origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el
26,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 15,4%. Els alumnes d’origen africà i asiàtic tenen una presència irregular, amb
oscil·∙lacions al llarg del període, amb cursos sense matrícula i amb uns percentatges que al
curs 2009-‐2010 representen l’1,5%, respectivament, del total d’alumnes estrangers matriculats
a l’etapa.
3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de l’Alt Urgell,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 3,1% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 22%. No obstant al llarg del
període cal assenyalar com a dades significatives alguns fet puntuals: el fort increment
experimentat el curs 2004-‐2005, i el descens que es dóna a partir del curs 2008-‐2009. En
percentatges absoluts, és a dir, respecte al nombre total d’alumnes de l’etapa, s’observa que la
397
xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a l’Alt Urgell, el
19,3% enfront del 2,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte als
alumnes que escolaritzen cadascuna de les dues xarxes, hi ha també diferències, en aquest cas
també a favor de la xarxa pública, doncs al curs 2009-‐2010 hi ha un 26,3%, enfront d’un 10,1%
a la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari de l’Alt Urgell són els
alumnes d’origen centre i sud-‐americà; al curs 2000-‐2001 representaven l’11,5% i, amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el
35,7% de l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes europeus de països de fora de
la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 16,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 29,8% dels alumnes estrangers de
398
l’etapa. El tercer origen, en nombre, són els alumnes europeus procedents de països de la Unió
que al curs 1999-‐2000 representaven el 64,5% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al
llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 26,5%. El quart
origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 12,9%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 6,3%. El cinquè origen són els alumnes asiàtics que al curs 1999-‐2000
representaven el 3,2% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’1,3%. Finalment l’últim origen en
nombre són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 3,2%
de l’alumnat estranger; amb una presència irregular al llarg del període (cursos sense
matrícula), presenten una tendència decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 0,4% dels
alumnes estrangers de l’etapa.
3.3.-‐ Ensenyament secundari: Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
399
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de l’Alt Urgell,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 5,3% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat una tendència general creixent d’aquests alumnes fins arribar al
curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 21%. Cal assenyalar, com
a dades significatives, els següents fets: L’increment puntual del curs 2003-‐2004, el màxim
assolit al curs 2007-‐2008 amb un 21,2% d’alumnes estrangers i l’estabilització de la presència
d’alumnes en els dos darrers curos del període. En percentatges absoluts s’observa que la
xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a l’Alt Urgell, el 16%
enfront del 5% de la xarxa concertada, en canvi, en termes relatius, no hi ha diferències. En
aquest cas la xarxa pública escolaritza, al curs 2009-‐2010, un 21,2%, enfront d’un 20,4% a la
xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a l’Alt Urgell
400
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari de l’Alt Urgell són els
d’origen sud i centre-‐americà que al curs 1999-‐2000 representaven el 10,3%; amb oscil·∙lacions
al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 40,8% de
l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes europeus, tant del països de la Unió com
de fora de la Unió; sumant aquests orígens, al curs 1999-‐2000 representaven el 76,9% de
l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent
pels alumnes del països de fora de la Unió i final creixent pels alumnes de la Unió, al curs 2009-‐
2010 representen el 47,3%, d’aquest percentatge, el 27,2% pertany als ciutadans de la Unió
Europea i el 20,1% als ciutadans europeus que no pertanyen a la Unió. El tercer origen són els
alumnes magrebins, que inicialment al curs 1999-‐2000 representaven el 12,8,%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el
7,1%. El quart origen són els alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que es van incorporar,
per primer cop, als ensenyaments secundaris de la comarca el curs 2004-‐2005 amb un
percentatge del 3,4%, i des d’aquest curs i al llarg del període, presenten oscil·∙lacions amb una
tendència creixent fins arribar al curs 2009-‐2010, on representen el 4,7% de l’alumnat
estranger de l’etapa. Finalment, cal assenyalar que els alumnes d’origen africà (subsaharians)
han tingut una presència testimonial els cursos 2002-‐2003 i 2003-‐2004, per a desaparèixer tot
seguit.
401
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà, superior i
batxillerat s’observa en general, tret del nivell de batxillerat, una presència d’alumnes
estrangers superior als nivells obligatoris de l’ensenyament. Tanmateix cal assenyalar, pel que
fa als estudis de batxillerat, que només es troben presents en la xarxa pública.
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
mitjà a l’Alt Urgell, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 6,2% de l’alumnat total del
cicle. Al llarg dels darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent fins al curs 2008-‐2009, a
partir d’aquest curs s’ha iniciat un descens d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010,
on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 25,2%. En percentatges absoluts, és a dir,
respecte al nombre total d’alumnes escolaritzats en l’etapa en les dues xarxes, s’observa que la
xarxa pública assumeix el 16% dels alumnes enfront del 8,4% de la xarxa concertada. En
402
termes relatius, es a dir, respecte a l’escolarització en el centres d’una mateixa xarxa, hi ha
diferències significatives; en aquest cas la xarxa pública escolaritza al curs 2009-‐2010 un 20,8%
enfront d’un 43,5% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament, pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al cicles de grau mitjà de l’Alt Urgell són els
alumnes d’origen europeu provinents de països europeus de fora de la Unió; al curs 1999-‐2000
representaven el 88,9%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 50%. El segon origen són els alumnes europeus
provinents dels països de la Unió Europea que es van incorporar, per primer cop, al cicles de la
comarca el curs 2000-‐2001 i representaven el 15,8% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions
al llarg del període i una tendència creixent,al curs 2009-‐2010 representen el 27,5%. El tercer
403
origen correspon als alumnes sud i centre-‐americans que es van incorporar per primer cop al
cicles el curs 2001-‐2002 amb un 4,8% , amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 20% de l’alumnat estranger. El quart origen correspon als
alumnes magrebins que es van incorporar per primer cop als cicles el curs 200-‐2001 amb un
5,3%; amb oscil·∙lacions i una presència irregular en el període (cursos sense matrícula)
presenten una tendència final decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 2,5% dels alumnes
estrangers. Finalment, tant els alumnes d’origen africà (subsaharians) com els alumnes
d’origen asiàtic, presenten percentatges testimonials al llarg del període estudiat i una
presència irregular, amb cursos sense matrícula. En el curs 2009-‐2010 no tenen cap presència.
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 no hi havia alumnes estrangers escolaritzats en els cicles de grau superior en
cap de les xarxes educatives. Al curs 2000-‐2001 s’incorporen a la xarxa concertada, on
representaven el 20% dels alumnes dels cicles; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen un percentatge del 27,7%. En
404
termes absoluts i respecte al total d’alumnes de graus superiors, presents en la comarca i
escolaritzats en les dues xarxes, els valors al curs 2009-‐2010 són: el 14,3% de l’alumnat
estranger s’escolaritza a la xarxa pública i un 13,4% a la xarxa concertada. En termes relatius i
respecte als alumnes que escolaritzen cadascuna de les xarxes, els valors presenten diferències
significatives; així observem que al curs 2009-‐2010 els alumnes estrangers de la xarxa pública
representen el 18,8% dels alumnes escolaritzats en la seva xarxa i els alumnes estrangers de la
xarxa concertada representen el 55,6% del alumnes escolaritzats en la seva xarxa.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau superior de l’Alt Urgell són els
d’origen europeu, procedents de països europeus que no són membres de la Unió. Al curs
2000-‐2001 representaven el 100%; amb oscil·∙lacions i una tendència final creixent, al curs
2009-‐2010 representen el 71% del total de l’alumnat estranger. El segon origen són els
405
alumnes de centre i sud-‐Amèrica que es van incorporar per primer cop als cicle els curs 2002-‐
2003 amb un 14,3% d’alumnes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 19,4%. El tercer origen són els alumnes europeus
procedents dels països de la Unió Europea que representaven al curs 2001-‐2002 el 25%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
el 9,7% de l’alumnat estranger. Finalment, els alumnes magrebins i d’origen asiàtic tenen una
presència irregular al llarg de període amb cursos sense matrícula i amb percentatges baixos o
testimonials, al curs 2009-‐2010 no hi ha matriculat cap alumne d’aquests col·∙lectius en el cicles
de grau superior.
3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes de Batxillerat de l’Alt Urgell només es troben escolaritzats a la xarxa pública. Les
dades de la gràfica mostren que al llarg del període hi ha diferents oscil·∙lacions, però amb una
tendència final creixent respecte a l’inici del període. Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes
estrangers de Batxillerat, a la comarca, representava el 8 % de l’alumnat i al curs 2009-‐2010
406
representen l’11,1%; durant el període s’han donat oscil·∙lacions amb un màxim del 18,5% al
curs 2002-‐2003 i un altre repunt al curs 2008-‐2009 amb un 13,3%.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 22
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a l’Alt Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència als batxillerats de l’Alt Urgell són els alumnes
d’origen europeu de països no membres de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000
representaven el 94,7% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 63,6%. El segon origen, amb un
percentatge molt més baix que l’anterior, és el dels alumnes sud i centre-‐americans es van
incorporar per primer cop als batxillerats el curs 2000-‐2001 amb un 4%; amb oscil·∙lacions al
llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 22,7% dels
alumnes estrangers. El tercer origen són els alumnes europeus procedents dels estats de la
407
Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 5,3% del alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i
una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,1% dels alumnes. Els
alumnes procedents del Magrib assoleixen percentatges testimonials, 4,5% al curs 2009-‐2010 i
sense presència en molts cursos del període. Els alumnes d’origen asiàtic tenen una presència
irregular al llarg del període, amb oscil·∙lacions, sense tendència definida i sense una continuïtat
manifesta, ja que al curs 2009-‐2010 no n’hi cap de matriculat. I finalment, de manera
testimonial, cal remarcar que al curs 2002-‐2003 hi havia la presència testimonial d’un alumne
d’Amèrica del Nord.
408
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA : EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
4.1. L’administració i els estrangers.
A la comarca de l’Alt Urgell el treball en la gestió de les polítiques migratòries des de
l’administració pública es duu a terme de manera conjunta i coordinada entre el Consell
Comarcal i l’ajuntament de la Seu d’Urgell.
“Aquí hi ha l’ajuntament on hi ha l’agent d’acollida, i després al Consell Comarcal hi ha
una tècnica d’immigració. Treballem conjuntament.”
Aquesta forma de treball coordinada entre els diferents agents de l’administració pública així
com amb la resta d’entitats i institucions del territori, es valora d’acord amb el que afirmen els
entrevistats, de manera molt positiva.
“Si no treballes de forma coordinada, després te’n dones compte que hi ha una
multiplicació dels recursos quan no n’hi ha necessitat. Per això és molt important
coordinar-‐se bé, també amb les ONGs del territori.”
Pel que fa a la tasca duta a terme per part de l’administració local i comarcal en matèria de
gestió migratòria, cal destacar el servei de primera acollida al nouvingut i l’assessorament legal
i sociolaboral. A més a més de les activitats i serveis en l’àmbit de la sensibilització, la formació
i el servei de traducció.
Tanmateix, els entrevistats posen de manifest la importància de disposar d’una bona diagnosi
de la realitat per tal de poder atendre les necessitats de la població, les quals no es poden
tractar de manera homogènia.
“Cada persona és un cas; llavors jo els informo i actuem en funció de les necessitats de
cada un”.
Els programes d’intervenció així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la
gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme, en la seva majoria, de manera
coordinada amb altres entitats i institucions que de manera directa o indirecta treballen també
amb la població d’origen d’immigrant. En aquest sentit, i pel que fa a l’àmbit d’intervenció
social i educativa, està en funcionament a la comarca un “protocol d’acollida” per a les
persones nouvingudes, el qual és seguit per part de totes les administracions locals
competents; alhora es disposa d’un servei de traducció i interpretació adreçat principalment
als centres educatius i d’assistència sanitària primària, així com als diferents professionals de
l’administració pública en el seu treball diari amb persones estrangeres. A més, des de
l’administració s’intenta treballar en l’àmbit de la sensibilització i el foment del coneixement
mutu entre la població d’origen estranger i autòctona.
409
“A vegades encara costa una mica la relació...però per les dos parts. Però per exemple
fem tallers com el de les parelles lingüístiques, de cuina intercultural, etc.”
D’altra banda, en matèria d’intervenció, es destaca que la principal necessitat de la població
estrangera és de caràcter socioeconòmic, ja que en els darrers temps s’ha incrementat el
nombre de famílies que presenten dificultats per tal de satisfer les seves necessitats bàsiques.
Sobretot arrel de la creixent situació d’atur en la que es troben moltes persones d’origen
estranger.
“Hi ha molta demanda de Serveis Socials... d’ajudes i d’aliments sobretot.”
“Hi ha molta gent que ve a demanar feina... molts estrangers, tot i que gent d’aquí
també. Hi ha una desesperació total”
A més a més, un altre repte es aconseguir o mantenir-‐se en una situació regular. Ja que,
d’acord amb el que afirmen els entrevistats, aquest fet dificulta la integració i participació de
les persones d’origen estranger en la vida pública de la comarca.
“Com que tu m’has preguntat perquè hi ha una baixa participació, jo crec que el
principal problema dels immigrants és regularitzar la seva situació. Si no tenen permís,
no els interessa conèixer ni la ciutat ni l’entorn.”
A nivell formatiu, es coincideix a assenyalar la necessitats de la població estrangera en
l’aprenentatge de la llengua com a factor bàsic d’integració i accés al mercat de treball,
juntament amb la formació específica en l’àmbit laboral amb l’objectiu de fomentar la
reinserció laboral.
“Jo, des del meu punt de vista, el català és una cosa molt important. Aprendre’l,
considero que és molt bo perquè els hi pot obrir moltes portes, també a nivell laboral”
D’aquesta manera, des de les administracions públiques competents s’intenten dur a terme
accions formatives concretes, tant per facilitar l’aprenentatge de la llengua com per incentivar
la formació i reinserció laboral de la població.
4.2. Salut i població estrangera.
En les centres de salut de la comarca existeix una normalització i homogeneïtzació dels
protocols d’actuació amb els usuaris dels serveis d’assistència primària.
“Treballem un poco dia a dia, si hay algun problema tratamos y ya está. Pero
normalmente no diferenciem el tracte per els estrangers.”
410
Altrament, es destaca també la bona coordinació existent entre els Centres d’assistència
primària, a través sobretot dels Serveis Socials i les administracions locals, així com amb altres
entitats presents a la comarca que treballen de manera directa o indirecta amb la població
d’origen estranger.
“Nosotros, yo mismo como trabajador social de CAP de Seu d’Urgell con la tècnica de
Consell Comarcal y asistentes sociales reunim cada mes i treballem conjuntamente. Si
tenemos un usuario con problemes económicos nos ponemos en contacto con
Amilacat, Seu Solidario,...”
La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció és fer front a l’increment de les
necessitats bàsiques que presenta tant la població autòctona com la d’origen estranger.
“Como necesidades de intervención, creo que es importante tratar los efectos de crisis
económica, porque hay muchas persones de origen inmigrante con muchos problemas
económicos como los de aquí, claro, es una gran desavantatge que tenemos aquí.”
Segons els entrevistats en els centres de salut de la comarca, es posa de manifest la gairebé
nul·∙la existència de conflictes de caràcter intercultural.
“No trabajamos con un mediador intercultural, no lo hemos planteado, pero si
necesitamos un traductor nos ponemos contacto con la tècnica de Consell.”
Quant a intervenció pròpiament, s’ha realitzat un formació per a la detecció de casos de
Mutilació Genital Femenina.
“Sobre todo hemos tratado el tema de detección de Mutilació Genital Femenina,
porque hemos encontrado unos casos y hemos tenido necesidad de tratar este tema.
Más que nada si detectamos cómo tenemos que actuar, cómo podemos evitar este
práctica etc.”
A nivell formatiu es destaca, per part dels professionals, la necessitat de poder disposar de
formació continuada tant per a ells com per a la població d’origen estranger.
“Formación siempre es necesario, antes sí que convocaban más formación, ahora ya no
tanto. Creo que es importante formarse más que nada para los profesionales que han
participado hace poco a la vida laboral.”
“Aquí hay mucho gente en el paro, es importante tratar este problema también en el
nivel formativo, tiene que ser más ofertes de formación laboral para los persones que
están en el paro, muchos de ellos son estrangeres”.
411
4.3. L’educació i els estrangers.
En les diferents escoles de la comarca s’observa una lleugera davallada del nombre d’alumnes
nouvinguts en els darrers anys, motivada en bona part, segons els entrevistats, per la situació
de crisi econòmica en que es troba actualment el país. També és important de destacar que
amb la crisi econòmica els equips directius de centres sovint es troben situacions en les quals
han de fer “feines d’assistència social”. Cada cop hi ha mes famílies amb necessitats socials i
econòmiques. Per això donen molta importància a treballar conjuntament amb altres entitats
de la comarca com els serveis socials de l’ajuntament i l’EAP.
“(...) venen famílies per demanar ajuda, ja que estan en situacions veritablement
desesperats (...) No sé què passarà quan es deixin de percebre els subsidis! (...) l’AMPA,
per exemple, ells han tingut molts problemes amb el cobrament de rebuts de menjador
i d’activitats extra escolars.”
La relació entre l’escola i la família, sobretot la participació de les famílies d’origen immigrant,
ha estat abordat pels equips directius dels centres escolars de la comarca. Segons els
entrevistats, és molt important la col·∙laboració i participació de les famílies d’alumnes per
garantir un bon resultat escolar i una integració escolar i social de l’alumnat. No obstant es
posa de manifest el baix grau de participació de les famílies autòctones i d’origen estranger en
els centres, sobretot de secundària.
“Implicació de les famílies, aquí en secundària és molt baix, és misèria! No arribem ni
un 4% de famílies d’alumnes en les Consells Escolars. La gent immigrada més menys encara.”
D’acord amb els entrevistats, no hi ha conflictes entre els alumnes autòctons i d’origen
estranger. Els alumnes d’origen estranger, encara que presenten una bona integració en
l’entorn escolar, aquesta no es tradueix mimèticament en el seu entorn social, ja que s’observa
una certa tendència a la agrupació en funció d’origen.
“Més que res en el pati; a fora d’escola fan seus grups, llavors fora d’aula puc dir-‐vos que no s’ integren.”
A nivell formatiu, es percep que la major part de professionals que treballen en els diferents
centres educatius de la comarca han fet un gran aprenentatge en els darrers anys, fruit de la
formació i sobretot de l’experiència. Per això, actualment no es considera la formació dels
professionals en matèria d’immigració com a prioritària, malgrat evidenciar la necessitat de
continuar el seu aprenentatge i formació, sobretot en matèria de gestió de la diversitat. Tot i
que es creu necessari disposar del nombre suficient de professionals per poder atendre i donar
un servei de qualitat.
412
Tanmateix, s’assenyala com a important que tots els alumnes puguin tenir un bon
coneixement de l’idioma; per això, molts dels centres entrevistats, a més a més de creure i
treballar de manera activa en l’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat estranger,
afegeixen que en determinades situacions es troben encara mancats d’algunes eines, que seria
interessant d’utilitzar per tal de fomentar i millorar el procés d’aprenentatge de la llengua per
part de l’alumnat estranger.
“És molt important que els alumnes estrangers parlin, utilitzin la llengua catalana en
les seves vides quotidians, és el primer per els seus integracions.”
4.4. El tercer sector i els estrangers.
Entre els serveis oferts per les entitats del tercer sector a la comarca, es destaca l’assistència
social bàsica, l’assessorament legal i sociolaboral i l’intercanvi cultural. La comarca compta
amb un important tercer sector que suma esforços amb altres institucions per dur a terme
activitats i prestar serveis per a la població immigrant. És per aquest motiu que, d’acord amb
els entrevistats, les accions dutes a terme de manera coordinada amb altres agents públics i/o
privats que treballen en matèria d’immigració a la comarca, es consideren de vital importància
per tal de poder dotar el territori de serveis i recursos adequats a les necessitats presentades
per la seva població.
“Trabajamos muy bien con el ayuntamiento y el consell comarcal; pero también con
otras entitades como Seu Solidària”
Des de totes les entitats del tercer sector, i coincidint amb els professionals entrevistats en
altres àmbits, l’actual situació de crisi econòmica suposa un problema afegit a la situació
socioeconòmica i laboral, tant de les persones autòctones com de les persones d’origen
estranger; malgrat assenyalar que, en el cas d’aquests darrers, aquest fet, juntament amb la no
disposició d’una xarxa familiar i social àmplia, dificulta encara més la situació d’aquest
col·∙lectiu en l’actual conjuntura.
“La conjuntura econòmica no acompanya gens... i clar que és difícil per tothom...també
cada cop hi ha més gent d’aquí molt necessitada; però sobretot el que passa amb els
estrangers és que no tenen darrera el suport familiar o social que poden tenir molta
gent aquí”
D’acord amb l’actual context crític a nivell econòmic, en els darrers anys s’ha experimentat un
important creixement del nombre de persones que presenten necessitats socials bàsiques. És
per aquest motiu que des de les entitats del tercer sector s’està intentant oferir serveis tant a
la població d’origen estranger com autòctona en aquest sentit.
413
“Nosaltres aquí rebem molta gent, tant d’aquí com de fora. Tots estan malament
últimament. Aquí vénen per l’ajuda de l’alimentació, la roba i puntualment per alguna
factura impagada del lloguer del pis, o de llum...”
En relació a la prestació de serveis en matèria social, els entrevistats afirmen la importància i
alhora la necessitat de treballar, com s’està fent, de manera coordinada amb els serveis socials
públics així com amb altres entitats que de manera directa o indirecta treballen amb la
població d’origen estranger.
“Amb les altres entitats ens reunim mensualment...i per abordar segons quines
problemàtiques també ens anem reunint amb les assistents socials”.
Per finalitzar, totes les entitats del tercer sector entrevistades coincideixen de manera
unànime en assenyalar la formació lingüística com la principal necessitat en matèria formativa
per part de la població d’origen estranger.
“Sempre és una necessitat per a l’immigrant aprendre català o castellà. Perquè la
llengua és molt important, tant per relacionar-‐se com per anar a buscar feina, ...”
Tanmateix, es considera rellevant la possibilitat de poder disposar de formació laboral
específica per tal d’afavorir la reinserció laboral, tant de les persones autòctones com d’origen
immigrant que en l’actualitat s’han quedat sense feina.
Pel que fa a la formació per a professionals, tot i no destacar massa necessitats, algunes de les
entitats entrevistades, reclamen poder disposar de més formació en matèria d’estrangeria,
fruit de la complicació i manca de claredat que molts cops presenta la informació respecte
aquest tema.
“Estaría bien que las cosas fueran más claras en relación a la ley de estranjería...hay mucha confusión, y estaría muy bien poder tener más formación para poder atender mejor a las
personas que nos piden información y ayuda sobre su situa
414
13.-‐ EL PALLARS JUSSÀ
1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA.
Pel que fa als moviments de població estrangera al Pallars Jussà s’observa, a la gràfica número
1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000
es produeix un increment sostingut; en termes absoluts es passa de 265 estrangers a la
comarca a l’any 2000, als 2062 a l’any 2010. Cal assenyalar, com a dada significativa,
l’increment d’estrangers que va experimentar la comarca l’any 2007. El percentatge final
d’estrangers a l’any 2010 restaria 3,5 punts percentuals per sota de les dades referides a la
província (gràfica número 2) i estaria 1,1 punts percentuals per sota dels valors de referència
de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%).
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
415
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent:
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera al Pallars Jussà per sexe i edats.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
416
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per a homes com per a dones, és la
franja compresa en les edats productives (de 19 a 64 anys). Hi ha diferències entre homes i
dones; a l’any 2000 els homes representaven el 32% i les dones el 37%, a l’any 2001 es van
invertir les dades i a partir d’aquest any els homes passen a ser més nombrosos, així a l’any
2010 els homes representen el 40,5% i les dones el 31,6% . Respecte als menors de 18 anys, a
l’any 2000 les dones representaven el 10,9% i els nois el 8,3%. Aquesta diferència és manté fins
l’any 2005, on s’inverteix la tendència a favor del nois, i a l’any 2008 es torna a invertir la
tendència i ara les noies tornen a ser més que el nois. A l’any 2010 els nois representen el 12%
dels estrangers i les noies menors de 19 anys el 12,8%. Se situen els percentatges entre el 10%
i 12% tant per nois i noies i es mantenen molt estables al llarg dels anys estudiats. A l’any 2000
els percentatges se situen en el 8,2% pels nois i en el 10,9% per les noies. Pel que fa a les
persones majors de 64 anys s’aprecia un descens sostingut, tant en homes com dones; a l’any
2000 representaven el 6,8% i 4,9% respectivament i l’any 2010 representen l’1,2% i l’1,9%
respectivament.
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera al Pallars Jussà segons continent d’origen.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
417
a.-‐ Els estrangers amb més presència a la comarca són els d’origen europeu; a l’any 2000 els
estrangers procedents dels països de la Unió sumats als procedents de països europeus no
membres de la Unió representaven el 41,1% del total d’estrangers a la comarca; amb
oscil·∙lacions i una tendència general decreixent pels d’origen de fora de la Unió i creixent pels
membres de la Unió, a l’any 2010 representen el 48,2% del total d’estrangers. Si separem els
dos grups de ciutadans, els procedents de la Unió representen el 42,7% i els dels països de fora
representen tan sols el 5,5%. Finalment cal assenyalar que les dades d’aquests dos orígens,
des del punt de vista estadístic, a l’any 2007 es van reestructurar quan els súbdits de països
com Bulgària i Romania van passar a ser ciutadans de la Unió Europea.
b.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre) són el segon origen amb més
presència a la comarca; a l’any 2000 els estrangers procedents de centre i sud d’Amèrica
representaven el 14,7% de tots els ciutadans estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 25,4%. Pel que fa als nord-‐
americans cal remarcar que els seus percentatges són testimonials. A l’any 2000
representaven l’1,5%; amb alguna oscil·∙lació i una tendència general decreixent, a l’any 2010
representen el 0,3% dels estrangers del Pallars Jussà.
c.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, són el
tercer grup més nombrós actualment. A l’any 2000 representaven el 40,8% de tots els
estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el
24,8%.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, a l’any 2000 representaven
l’1,9% dels estrangers de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i algun any sense
presència, presenten una tendència general decreixent i a l’any 2010 representen un 1,3% dels
estrangers de la comarca. Cal ressenyar que en tot el període la seva presència és testimonial
si ho comparem amb la resta d’orígens.
418
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA.
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers als Pallars Jussà es concentren majoritàriament a la
construcció i al sector serveis.
b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial durant el 2010 són minoria i a l’any 1999
representaven l’11,6% dels contractes dels treballadors estrangers i, amb alguna oscil·∙lació al
llarg del període i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el 4,4% dels
treballadors estrangers.
c.-‐ Els treballadors estrangers de la construcció eren els més nombrosos a l’any 1999 i
representaven el 29,1% dels contractes dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg
419
del període i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 20,2% i continuen sent el
segon sector amb més contractes entre els treballadors estrangers.
d.-‐ Els treballadors del sector agrari, a l’any 1999 representaven el tercer col·∙lectiu en nombre
amb l’11,6%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs
2010 representen el 14,4% dels contractes dels treballadors estrangers.
e.-‐ Els treballadors estrangers del sector serveis són els més nombrosos. A l’any 1999 ja
representaven el 47,7% dels contractes d’aquests treballadors; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència final creixent, l’any 2010 representen el 61% dels contractes dels
treballadors estrangers a la comarca.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca, s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Hi ha augment significatiu dels contractes entre les dones estrangeres. A l’any 1999 hi havia
un 25,6% de dones estrangeres contractades; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general creixent, a l’any 2009 s’assoleix el valor màxim de contractes entre les dones
estrangeres amb un 38,7% del contractes dels treballadors estrangers. A l’any següent hi ha un
420
canvi de tendència i es redueixen els contractes entre les dones fins arribar al 36,5%. En el cas
dels homes, la variació en els seus contractes és complementària en la mateixa mesura i amb
una tendència inversa a la de les dones.
Les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès obtenir un perfil
del nivell d’estudis d’aquests treballadors que ens pot donar una idea aproximada dels nivells
escolars de tota la població estrangera. Aquestes dades ens donen una visió del nivell d’estudis
dels estrangers que han estat contractats, i aquest nivell no està relacionat amb el treball o
tasca que fan els treballadors estrangers. Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis
dels treballadors estrangers ha variat al llarg del període estudiat des del punt de vista
estadístic en consonància amb els canvis experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta
circumstància resta palesa, sobretot, entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis
primaris i EGB-‐secundaris.
La gràfica número. 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 10 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa que a l’any 2010 majoritàriament els treballadors estrangers presenten un nivell
d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any
421
1999 representaven el 51,2% dels treballadors contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 62,7% dels treballadors
estrangers.
b.-‐ Durant el període s’aprecia un augment dels treballadors sense estudis; a l’any 1999
representaven un 0% i, amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, a l’any 2010
representen el 26,6%.
c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris a l’any 1999 representaven el 33,7% dels treballadors
estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
decreixent, a l’any 2010 representen el 8,2%.
d.-‐ El treballadors amb estudis de formació professional, a l’any 1999 representaven el 7% dels
treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
decreixent, a l’any 2010 representen el 0,1%, un percentatge realment testimonial.
e.-‐ Els treballadors amb estudis de Batxillerat representaven a l’any 2000 el 2,9% dels
treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a
l’any 2010 representen un testimonial 0,5% entre els treballadors estrangers del Pallars Jussà.
f.-‐ Els treballadors estrangers amb un nivell d’estudis equivalent a les nostres Diplomatures a
l’any 1999 representaven l’1,2% dels treballadors; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència final decreixent, a l’any 2010 representen un testimonial 0,1%.
g.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis universitaris de nivell Llicenciatura o més
representaven a l’any 1999 un percentatge significatiu del 7%; amb oscil·∙lacions al llarg el
període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen un 1,6% del total.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009. En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe.
A la gràfica número 8 s’observa que a l’inici del període estudiat l’atur entre les treballadores
estrangeres representava el 30,9% de l’atur del treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions
significatives i una tendència decreixent, a partir de juny de 2007, al final del període l’atur
entre les dones estrangeres representa el 29,5% de l’atur dels treballadors estrangers. Pel que
422
fa a l’atur masculí registra una evolució antagònica i en la mateixa mesura. Cal assenyalar que
des de desembre de 2007 l’atur masculí manté un nivells molts alts per sobre de l’atur femení.
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius. Cal remarcar, en aquest cas, que no tenim les dades
corresponents a l’any 2006, per això a la gràfica surten amb valor zero, però les hem
mantingut per tal d’observar la possible tendència.
a.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers contractats al sector agrícola disminueix en el
període comprès entre desembre de 2005 i desembre de200961. Amb oscil·∙lacions i una
tendència general decreixent, passa del 10,3% al 4,5% del total de treballadors estrangers
registrats a l’atur.
b.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers contractats a la indústria, a l’inici del període
representava el 2,9% i, amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, al final del període
representa un 4,5% dels treballadors estrangers aturats.
61 En aquest apartat i per aquesta comarca no disposem de les dades corresponents a l’any 2006.
423
c.-‐ L’atur al sector de la construcció entre els treballadors estrangers a l’inici del període
presentava un percentatge del 45,6%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
final creixent, al final el període representen el 46,4% dels treballadors estrangers registrats.
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
d.-‐ El sector serveis a l’inici del període presentava un percentatge d’aturats entre els
treballadors estrangers del 36,8%; amb oscil·∙lacions i una tendència final decreixent, al final
del període representen el 35,7% dels aturats estrangers.
e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat laboral a l’inici del període
representaven el 4,4% dels aturats; amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, al final
del període representen el 8,9% dels aturats estrangers de la comarca.
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i de l’atur registrat en el període
de desembre de 2005 a desembre de 2009 observem les següents relacions:
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha mantingut un nivell de contractació constant
fins a l’any 2008 i a partir d’aquest any fins i tot ha augmentat la seva capacitat de
contractació; això ha repercutit en el descens de l’atur del sector que s’observa durant el
període estudiat (desembre 2005-‐desembre 2009). Hi ha una correlació entre l’augment de
contractacions i els descens de l’atur al sector entre els treballadors estrangers.
424
b.-‐ La disminució de la contractació en el sector industrial en el període estudiat no està
correlacionat amb la disminució d’aturats que s’observa en el mateix període.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció tampoc hi ha una correlació clara entre la disminució
de treballadors contractats i el manteniment de l’atur registrat al sector durant el període
estudiat (desembre 2005–desembre 2009).
d.-‐ Finalment, en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
contractats, que ha augmentat significativament passant del 36,5% al 51,6% durant el període,
i el nombre de treballadors estrangers a l’atur del sector, que ha disminuït, però no de manera
rellevant, passant del 36,8% al 35,7%.
425
3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA.
L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural, que ve a unir-‐se a la
pròpia diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en
percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a
seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas del Pallars Jussà es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen
dos valors: primer el pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el
pes dels alumnes estrangers en cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de
l’etapa. No es fa cap anàlisi sobre les causes de la diferent escolarització, sinó que solament es
mostra la realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels
alumnes nouvinguts. En cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any
que marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins al
curs 2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al
llarg del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per
tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides
del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació. Des del punt
de vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques dels alumnes d’origen europeu, cal
assenyalar que al gener de 2007 es va produir la integració de Bulgària i Romania a la Unió
Europea com a membres de ple dret, i això ha fet que molts alumnes que fins al curs 2007
estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió, a partir d’aquest curs es
compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut una rellevància estadística
heterogènia en els diferents nivells educatius tant obligatoris com postobligatoris.
426
3.1.-‐ L’ensenyament infantil: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil del Pallars Jussà,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,3% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys, amb alguna oscil·∙lació, s’ha produït un creixement sostingut d’aquests
alumnes fins arribar al curs 2008-‐2009, on el percentatge total d’alumnes estrangers
representava el 10,5% dels alumnes. A partir d’aquest curs es produeix una inversió en la
tendència i al curs següent el nombre d’alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa representa
el 8,2%. Cal assenyalar, com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del
curs 2006-‐2007. En percentatges absoluts s’observa que la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a la comarca, el 7,7% enfront del 0,5% que
escolaritza la xarxa concertada del total d’alumnes de l’etapa. En termes relatius hi ha també
diferències a favor de la xarxa pública, doncs al curs 2009-‐2010 a la xarxa pública els alumnes
estrangers representen un 10,5% de l’alumnat de l’etapa i en canvi a la concertada
representen l’1,7%.
427
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència, durant el curs 2009-‐2010, són els alumnes d’origen
europeu; aquests alumnes no es van incorporar al nivell educatiu de la comarca fins el curs
2001-‐2002. Aquest any, sumant els dos col·∙lectius, el dels alumnes de la Unió i de fora de la
Unió, representaven el 20% dels alumnes estrangers de l’etapa. Amb oscil·∙lacions al llarg del
període i amb una tendència creixent pels alumnes dels països de la Unió i decreixent pels
alumnes del països no membres, al curs 2009-‐2010 representen el 51,4 % dels alumnes
estrangers de l’etapa, encara que cal precisar que en aquest curs ja no hi havia alumnes de
països de fora de la Unió.
El segon origen, en percentatge, és el dels alumnes de sud i centre d’Amèrica que es van
incorporar per primer cop al nivell educatiu de la comarca el curs 2000-‐2001 i representaven el
428
50% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent,
al curs 2009-‐2010 representen el 37,1% de l’alumnat estranger.
El tercer origen és el dels alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 100%
dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període, amb cursos sense matricula i
una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,4% dels alumnes
d’origen estranger del Pallars Jussà.
Els alumnes d’origen africà es van escolaritzar per primer cop a la comarca el curs 2001-‐2002 i
representaven el 46,7% els alumnes estrangers matriculats; amb oscil·∙lacions, amb algun curs
sense matrícula i una tendència decreixent, al curs 2008-‐2009 representaven el 4,2% de
l’alumnat estranger i al curs 2009-‐2010 ja no tenen matrícula. Els alumnes d’origen xinès
només es troben escolaritzats al curs 2008-‐2009 amb un 2,1%.
3.2.-‐ L’ensenyament primari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
429
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari al Pallars Jussà,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,6% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 21,2%. Cal assenyalar com
dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha
mantingut fins al curs 2009-‐2010. En termes absoluts i sobre el nombre total d’alumnes de la
comarca s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests
alumnes al Pallars Jussà, concretament en el curs 2009-‐2010 tenim un 16,8% d’alumnes
estrangers en la xarxa pública enfront d’un 4,4% de la xarxa concertada. En terme relatius i
respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, el alumnes estrangers representen un 20,3%
dels alumnes de la xarxa concertada i un 21,5% en el cas de la xarxa pública.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Pallars Jussà.
430
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al Pallars Jussà a l’ensenyament primari són els
alumnes d’origen centre i sud-‐americà que es van incorporar per primer cop al nivell educatiu
de la comarca el curs 2000-‐2001 on representaven el 60% dels alumnes estrangers matriculats;
amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
el 44,4% dels alumnes estrangers. El segon origen és el dels alumnes procedents de països
europeus, tant de la Unió com dels països europeus de fora de la Unió, que al curs 1999-‐2000
representaven el 66,7% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i amb una
tendència significativament decreixent pels alumnes procedents dels països de fora de la Unió
i lleugerament decreixement pels països de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 25% dels
alumnes estrangers del Pallars Jussà. En aquest nivell sí que s’aprecia un canvi estadístic
significatiu al curs 2007 quan es va produir l’entrada oficial de Romania i Bulgària a la Unió
Europea. El tercer origen és el magrebí, que al curs 1999-‐2000 representava el 33,3%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010
representen el 23,6% dels alumnes estrangers. El quart origen és els dels alumnes africans
(subsaharians) que es van incorporar per primer cop al nivell educatiu de la comarca el curs
2001-‐2002 on representaven el 27,8% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una
tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 5,6% dels alumnes estrangers
de la comarca. L’últim origen és el dels alumnes asiàtics, que podem afirmar que són
majoritàriament d’origen xinès i que solament apareixen escolaritzats al curs 2009-‐2010 amb
un 1,4%.
431
3.3.-‐ L’ensenyament secundari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari del Pallars
Jussà, escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg
dels darrers deus anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al
curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 22%. Cal assenyalar, com
a dada significativa, el fort increment experimentat en el curs 2005-‐2006. En termes absoluts i
respecte al nombre total d’alumnes de la comarca s’observa que la xarxa pública, al curs 2009-‐
2010, assumeix l’escolarització d’un 15,9% d’alumnes estrangers enfront d’un 6,1% de la xarxa
concertada. En termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa tenim que al
curs 2009-‐2010 els alumnes estrangers representen un 27,0% dels alumnes de la xarxa
concertada i un 20,6% en el cas de la xarxa pública.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
432
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
L’origen dels alumnes estrangers d’ensenyament secundari amb més presència al Pallars Jussà
al curs 2009-‐2010 són els alumnes d’origen centre i sud americà que amb oscil·∙lacions s’ha
mantingut en un percentatge molt estable al llarg del període, passant d’un 42,9% al curs
1999-‐2000 fins el 40,2% al curs 2009-‐2010. El segon origen és el dels alumnes magrebins que
es van incorporar per primer cop al nivell educatiu de la comarca el curs 2002-‐2003, amb un
6,3% amb algun curs sense matrícula, però amb una tendència creixent al llarg del període, al
curs 2009-‐2010 representen el 29,9%. El tercer origen és el dels alumnes europeus, aquí al curs
2007-‐2008 s’aprecia, en termes estadístics, el canvi d’estatuts polític dels alumnes de Romania
i Bulgària; al curs 1999 hi havia només alumnes de la Unió que representaven el 57,1% dels
alumnes estrangers de la comarca i no va ser fins al curs 2002-‐2003 que es van incorporar
alumnes de fora de la Unió que representaven el 25%; amb oscil·∙lacions en els dos orígens al
llarg del període i amb una tendència general decreixent, tant pels alumnes de països de la
Unió com de països europeus de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 26,8%. El
quart origen és el dels alumnes estrangers africans (subsaharians) que es van incorporar per
primer cop al nivell educatiu de la comarca el curs 2000-‐2001 i representaven el 14,3% de
433
l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període, amb algun curs sense matricula i una
tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 3,1% de l’alumnat estranger.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i
batxillerat s’observa, en general, una presència d’alumnes estrangers en els nivells escolars
similar, en percentatge, als nivells educatius obligatoris. Finalment, cal assenyalar que al
Pallars Jussà només s’imparteixen cicles de grau mitjà, superior i batxillerat a la xarxa pública.
3.4.-‐ L’ensenyament professional de grau mitjà, CFGM (Cicles de formació professional de
grau mitjà): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
En primer lloc, cal assenyalar que la presència d’alumnes estrangers en aquest nivell
d’escolarització al Pallars Jussà ha estat irregular. El primer curs del període en que es van
escolaritzar estrangers va ser el curs 2000-‐2001 i representaven l’1% dels alumnes totals dels
cicles. Des d’aquest fins al curs 2004-‐2005 es va mantenir aquest percentatge testimonial. A
partir del curs 2005-‐2006 amb un 6,1% s’inicia un període amb oscil·∙lacions, però amb una
tendència creixent fins arribar al curs 2009-‐2010, on els alumnes estrangers representen 21,4%
de l’alumnat dels cicles de grau mitjà de la comarca.
434
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
L’origen d’alumnes estrangers amb més presència al Pallars Jussà el curs 2009 2010 és el dels
alumnes de centre i sud Amèrica, que es van escolaritzar per primer cop al nivell educatiu de la
comarca el curs 2003-‐2004, amb un percentatge que representava el 100% dels alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 68,3% de l’alumnat estranger. El segon origen és el d’alumnes europeus
provinents tant de la Unió Europea com d’altres països europeus de fora de la Unió; al curs
2000-‐2001, sumats, representaven percentatges del 100%, però amb oscil·∙lacions al llarg del
període, amb cursos sense matrícula i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 19,5% de l’alumnat estranger i a partir del curs 2007-‐2008 no hi ha cap
matrícula d’alumnes estrangers de països de fora de la Unió. El tercer origen és el dels alumnes
435
magrebins, que només han estat escolaritzats al curs 2009-‐2010, amb un percentatge del
9,8%. El quart origen és el dels alumnes asiàtics que es van incorporar per primer cop al nivell
educatiu el curs 2006-‐2007, on representaven l’11,1% de l’alumnat estranger; amb una
tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 2,4% de l’alumnat estranger.
3.5.-‐ L’ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior) : evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
En primer lloc, cal assenyalar que la presència d’alumnes estrangers al Pallars Jussà en aquest
nivell d’escolarització ha estat irregular. El primer curs en que es van escolaritzar alumnes
estrangers va ser el 2000-‐2001 i durant el període estudiat hi han hagut dos cursos (2001-‐
2002, 2002-‐2003) sense matrícula d’alumnes estrangers en els cicles de grau superior de la
comarca. Al curs 2000-‐2001 es van escolaritzar per primer cop alumnes estrangers que
representaven l’1,6% de l’alumnat total dels cicles. Amb oscil·∙lacions els cursos amb matrícula i
una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 12,5% dels alumnes totals dels
436
cicles. Cal assenyalar que aquesta dada és el màxim percentatge d’alumnes estrangers que hi
hagut en els cicles de grau mitjà durant el període estudiat (1999-‐2010).
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
L’origen dels alumnes amb més presència al Pallars Jussà el curs 2009-‐2010 és el dels alumnes
de centre i d Amèrica que representen el 100% de l’alumnat estranger. Aquest alumnes es van
incorporar per primer cop als cicles de la comarca el curs 2000-‐2001 on representaven el 100%
de l’alumnat estranger; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període i una presència irregular,
amb cursos sense matrícula, presenten una tendència final creixent i al curs 2009-‐2010, com
hem esmentat anteriorment, representen l’únic grup d’estrangers escolaritzats. El segon
origen amb més presència durant el període és el dels alumnes de la Unió Europea i d’altres
països europeus no membres que es troben presents al llarg del període, de forma irregular en
alguns cursos, però no en tots, i al curs 2009-‐2010 no presenten matrícula. Els alumnes
437
d’origen magrebí només han estat escolaritzats el curs 2004-‐2005, això sí, amb una presència
del 100 % dels alumnes estrangers del curs.
3.6.-‐ Els Batxillerats: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
En primer lloc, cal assenyalar que la presència d’alumnes estrangers al Pallars Jussà en aquest
nivell d’escolarització ha estat irregular. El primer curs on es van escolaritzar alumnes
estrangers va ser el curs 2000-‐2001 i durant el període estudiat hi ha hagut un curs (2002-‐
2003) sense matrícula d’alumnes estrangers en els Batxillerats de la comarca. Al curs 2000-‐
2001 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Pallars Jussà, escolaritzats a la xarxa
pública, representava el 2% de l’alumnat total de l’etapa; amb oscil·∙lacions al llarg del període
i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 4,3% de l’alumnat total de
batxillerat de la comarca. Finalment, cal assenyalar, com a dada significativa, que el màxim
d’alumnes estrangers als batxillerats de la comarca es va assolir el curs 2007-‐2008 amb una
presència del 9,4%.
438
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Pallars Jussà.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
L’origen des alumnes amb més presència al Pallars Jussà al curs 2009-‐2010 és el dels alumnes
europeus (Unió Europea i resta d’Europa) que en el curs 2000-‐2001 representaven el 33% dels
alumnes estrangers matriculats. Amb oscil·∙lacions al llarg del període, una presència irregular,
amb cursos sense matrícula (de manera més significativa pel que fa als alumnes de països
europeus no membres de la Unió) i una tendència decreixent per aquests alumnes i creixent
pels originaris de països de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 60% de l’alumnat
estranger dels batxillerats a la comarca. El segon origen amb més alumnes estrangers és el dels
alumnes de centre i sud Amèrica que al curs 1999-‐2000 representaven el 33,3% de l’alumnat
estranger; amb oscil·∙lacions i una presència irregular, amb cursos sense matrícula i una
tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 40% dels alumnes estrangers matriculats
als batxillerats de la comarca. El tercer origen és el dels alumnes d’Amèrica del Nord que van
439
estar escolaritzats de forma puntual el curs 2000-‐2001 i representaven el 33,3% de l’alumnat
estranger matriculat als batxillerats.
440
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA : EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
En relació a la gestió de les polítiques respecte la població d’origen estranger al territori, els
entrevistats mencionen que tant des de l’administració municipal com comarcal s’intenta
treballar de manera coordinada amb altres agents del territori, com ara Creu Roja, Càritas, els
centres d’assistència primària o les escoles i instituts. Això sí, existeixen dificultats: els
diferents professionals entrevistats destaquen, com en la major part de les comarques, l’atur i
l’accés a l’habitatge. Tanmateix, i donat el caràcter transversal de les problemàtiques que
afecten la població d’origen estranger, les diferents administracions han cregut convenient dur
a terme projectes comuns amb altres àrees, sobretot de l’àmbit social, educatiu i sanitari, per a
la població estrangera.
Des dels centres educatius entrevistats, i coincidint amb professionals entrevistats d’altres
sectors, s’observa un ampli grau d’unanimitat a l’hora de considerar l’aprenentatge i domini de
la llengua com un factor clau per a la integració de l’alumnat i persones estrangeres en
general. Tot i que, en el cas de les escoles i instituts, es remarca també la necessitat de
treballar de manera específica en l’afavoriment de la convivència i la integració, ja que
s’observa que l’alumnat tendeix a agrupar-‐se en funció del seu origen.
A més, en el cas específic dels Centres d’Assistència Primària, malgrat no existir, segons els
entrevistats, diferències notòries entre l’ús del servei per part de la població autòctona i
estrangera, s’assenyala que encara sovint les diferències culturals representen el major
impediment de comprensió entre els professionals sanitaris i els pacients d’origen estranger.
Aquest darrer fet és comentat també per part d’altres professionals dels diferents sectors
entrevistats que coincideixen a posar de manifest la necessitat de disposar de més formació i
recursos humans en matèria de coneixement i gestió de la diversitat cultural.
4.1. L’administració i els estrangers.
A nivell comarcal, els entrevistats indiquen que en els darrers anys hi hagut una disminució
significativa de l’arribada de nouvinguts. Això sí, els professionals de l’administració pública
entrevistats, coincideixen a assenyalar que, sobretot en els darrers anys, s’ha percebut un
increment del nombre de població estrangera provinent d’altres indrets de Catalunya,
apuntant a la crisi econòmica actual com a principal factor explicatiu d’aquest augment de la
mobilitat de persones estrangeres dins del territori català.
441
“Hi ha hagut algunes baixes però també altes, hi ha gent que es desplacen a Tremp; jo
penso que es una conseqüència de la crisis econòmica. (...) Tenim arribada de gent que
no vénen des del seu país d’origen sinó d’altres punts de la comarca o del província”.
“Ens estan arribant encara alguns de fora, però molts estan movent-‐se per Catalunya.
Gent que vivia a Barcelona o a... les comarques de vora Barcelona, doncs què fan?
Vénen aquí perquè la vida és més barata i..., tot i que potser els hi costa una mica més
trobar feina, potser els hi és més fàcil viure aquí.”
Quant al funcionament de servei, a nivell comarcal les polítiques respecte la immigració es
gestionen i duen a terme d’una banda, des del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el qual dóna
assistència tècnica als diferents ajuntaments de la comarca, i d’una altra, des del mateix
Ajuntament de Tremp. Alhora, entre ambdós ens existeix una relació de coordinació, sobretot
pel que fa a determinades accions que es duen a terme de manera conjunta, relatives sobretot
a l’acollida. Tant des de l’administració municipal com comarcal, s’intenta treballar de manera
coordinada amb altres agents del territori que treballen amb les persones estrangeres, com
ara Creu Roja, Càritas, els centres d’assistència primària o les escoles i instituts.
“Dintre de Pla Educativa d’Entorn, treballem conjuntament amb Creu Roja, Caritas,
amb els centres educatius de la comarca, (...)”
“En els temes de formació, per exemple, ens coordinem molt amb Creu Roja, perquè oferim els mateixos serveis. També amb el Consorci en el tema d’aprenentatge de la llengua catalana.”
Com en la major part de les comarques estudiades, els professionals i tècnics de
l’administració pública entrevistats, coincideixen a assenyalar l’atur i l’accés a l’habitatge com
les principals dificultats per a la població d’origen estranger. És per aquest motiu que les
darreres activitats plantejades i dutes a terme en matèria d’intervenció creuen que s’han
intentat centrar en ambdós temes, ja sigui a través de formacions específiques o a través de la
informació sobre els recursos laborals i socials de que disposa la comarca. Tanmateix, i donat
el caràcter transversal de les problemàtiques que afecten la població d’origen estranger, les
diferents administracions han cregut convenient dur a terme projectes comuns amb altres
àrees, sobretot de l’àmbit social, educatiu i sanitari, per a la població immigrant.
“Amb l’escola o... l’hospital, el CAP, l’escola d’adults (...) Bueno, tota la informació de
les coses que es van fent, tu la vas passant i ells també te la fan saber, amb lo qual això
fa que hi hagi unes arrels... Bueno, que hi hagi cada vegada més relació. És com les
arrels d’un arbre, vull dir.”
442
Tot i això, els entrevistats observen que sovint és difícil incentivar i fomentar la participació
dels estrangers en activitats, tallers o xerrades, ja que estan acostumats a un tipus d’atenció
més personalitzada en funció de necessitats i demandes concretes.
“Un any ho vam intentar fer a Isona, però, bueno, sí que va vindre algú, però va quedar
molt reduït i, llavors, hem creat un servei d’acollida que si és convenient i t’ho demanen
des de l’ajuntament, tu hi vas i fas l’atenció directa (...) Que no és massa freqüent que
t’ho demanin (...) Als dos grans punts de població, Tremp i la Pobla de Segur, cada any
s’ha anat fent una o dos sessions d’acollida. Al començament eren molt nombroses, vull
dir, t’acudien molt, però ara sembla ja que(...) que no acudeixen tant, o perquè no els
interessa o perquè ja porten més temps aquí (...)”
A més a més de les necessitats descrites, els professionals i tècnics entrevistats valoren i
destaquen la importància del servei que s’ofereix a la població nouvinguda en matèria de
primera acollida que, més enllà de les sessions bàsiques d’informació, dóna a conèixer
aspectes rellevants de la societat i la cultura catalana, dels diferents serveis i equipaments de
que disposa la comarca, dels diferents recursos laborals, així com sobre seguretat i convivència
ciutadana.
“Bàsicament, és tot amb general, (...) i segons mos marquen de la secretaria, fem els
processos del servei de primera acollida en l’àmbit local als diferents (...) bueno, als dos
llocs més poblats de la comarca que... normalment fem sessions d’acollida, cursos
d’iniciació a la llengua catalana, (...) s’ha creat un servei de traducció per tal de facilitar
a tots que es puguin integrar, si han d’anar al metge o han d’anar a l’escola o(...)
qualsevol cosa d’aquestes (...)”
D’altra banda, tant des del Consell Comarcal com des de l’Ajuntament de Tremp, es valora de
manera molt positiva la creació i les funcions que realitzen les associacions d’immigrants,
sobretot en el referent a transmetre informació entre la població d’origen estranger i
l’administració.
A nivell formatiu, la principal necessitat detectada des de l’administració pública comarcal i
local és la formació lingüística. En aquest sentit, des del Consell Comarcal, a través del Consorci
de Normalització lingüística així com des de l’ajuntament de Tremp i l’escola d’adults, es duen
a terme cursos formatius d’alfabetització i aprenentatge de la llengua.
“L’Escola de capacitació agrària i el Consoci també fan cursos de català i hi participen
moltes persones immigrants, (...)”
En relació a l’assistència de la població estrangera en aquest tipus de formacions, és força
nombrosa, d’acord amb el que assenyalen els entrevistats, malgrat posar de manifest que,
443
fruit de la diversitat de nivells entre l’alumnat, és, sovint, dificultós organitzar grups
homogenis.
“El seguiment de la gent immigrada ha sigut molt divers i els grups eren molt
heterogenis, per això ens ha costat una mica. (...) I, inevitablement, les persones amb
més dificultat han quedat una mica penjades (...) És difícil muntar grups perquè tenim
una mica de tot.”
A més a més dels cursos de català i d’alfabetització, d’acord amb les necessitats socials
detectades, des de l’administració pública de la comarca, i en col·∙laboració amb altres
institucions i entitats com ara l’Escola de Capacitació Agrària, la Creu Roja, etc., es duen a
terme cursos teòrico-‐pràctics de formació laboral específica.
4.2. Salut i població estrangera.
Des dels diferents centres d’atenció primària de la comarca, s’assenyala el seguiment d’un
protocol unitari per a tots els usuaris del servei, sense diferenciar-‐ne els seus orígens. Tot i
això, en determinades ocasions, i quan així s’ha considerat per part dels serveis sanitaris, s’han
dut a terme accions, sobretot de caràcter formatiu per a la població estrangera, en l’àmbit
bàsicament ginecològic i pediàtric.
“Nosaltres tractem a la població a la mateixa línia, gairebé, tant si són immigrants
com autòctons.(...) En nivell de pediatria i ginecologia s’ha treballat per explicar a
moltes mares i dones d’origen immigrant perquè pugessin entendre com funcionem
aquí.”
Els professionals entrevistats assenyalen que des dels centres de salut de la comarca es du a
terme un protocol específic per a tota la població que arriba per primera vegada al CAP a
buscar la targeta sanitària62.
També, es menciona que, en general, la població estrangera té la tendència a fer poques
demandes als CAPs, malgrat les necessitats, la qual cosa els professionals entrevistats
atribueixen a la manca de costum per part d’aquest col·∙lectiu a ser tractat sense distincions per
qüestions d’origen o disponibilitat de recursos econòmics.
“Generalment ells vénen per tenir la targeta sanitària, fem una primera entrevista (...) i
fins que estan malaltes nosaltres perdem el contacte, i quan vénen ells no demanen, no
62 El primer cop que un ciutadà arriba al CAP per tal d’obtenir la targeta sanitària, es duu a terme una entrevista personalitzada per tal d’informar-‐lo sobre el funcionament del servei i alhora tenir coneixement per part dels professionals sòcio-‐sanitaris del seu estat de salut.
444
presenten molta necessitat, sinó que es sorprenen amb l’atenció que tenim amb ells, no
estan acostumats a rebre un atenció així.”
Malgrat no existir, segons els entrevistats, diferències notòries entre l’ús del servei per part de
la població autòctona i estrangera, s’assenyala que sovint les diferències culturals representen
el major impediment, sobretot en els casos en els que hi ha desconeixement de la llengua,
cosa que provoca dificultats de comprensió entre els professionals sanitaris i els pacients
d’origen estranger.
“És veritat que hi ha el tema de la traducció. A nivell de la població immigrada, hi ha
molt gent del Marroc i concretament Berebers. Aleshores, moltes dones, per exemple,
que vénen aquí al metge, no saben ni llegir ni escriure (...)”
D’altra banda, es valora de manera molt positiva el treball coordinat que estan duent a terme
els CAPs de la comarca juntament amb altres institucions i entitats, com ara Càritas, Creu Roja i
el Consell Comarcal.
“A nivell de pediatria, ara no fa gaire, estem fent un treball conjuntament amb el
Consell Comarcal amb el suport de Secretaria d’Immigració, ens coordinem molt bé
aquí.”
Quant a intervenció pròpiament, a més de destacar les diferents xerrades i tallers duts a terme
pels CAPs en l’àmbit pediàtric i ginecològic, s’ha constituït una Comissió de Treball integrada
pel Consell Comarcal, CAT Salut, els CAPs de Tremp i la Pobla de Segur, Ensenyament i els
Mossos d’Esquadra, per a la detecció de casos de Mutilació Genital Femenina.
“Hi ha un treball que estem fent, és la Prevenció de la Mutilació Genital Femenina;
treballem conjuntament, tenim una comissió: Consell Comarcal, Cat Salut, Mossos...”
Entre els entrevistats s’expressa l’opinió que les dificultats de comunicació que es presenten
en l’entorn sanitari amb la població estrangera es deuen bàsicament a l’encara alt grau
d’analfabetisme sobretot entre les dones63 i, alhora, les dificultats de comprensió a causa del
desconeixement cultural.
En relació amb l’anterior, s’assenyala com a prioritària la necessitat de poder disposar d’un
servei de traducció i mediació amb una formació adequada. ja que, tot i poder disposar del
servei de traducció del Consell Comarcal i dels servei de traducció telefònica específica per als
professionals sanitaris, es detecten mancances en el servei, alhora que es reclama que, més
enllà de la traducció, es disposi de persones especialitzades en temes de mediació.
63 Aquest fet és molt mencionat en el cas de les dones d’origen berber, comunitat que es troba majoritàriament ubicada a la Pobla de Segur.
445
“Com us he comentat, nosaltres aquí tractem totes les persones a la mateixa línia, clar
que si hi ha un impediment relacionat amb la llengua, ho solucionem a través de
traductors, que ells mateixos són immigrants i fan molt bé, abans d’això funcionàvem
amb una de la família, però aquest pot ser que no és neutre sempre.”
D’altra banda, en relació als professionals sociosanitaris que treballen en els centres d’atenció
primària, apareix l’opinió de que manca formació i una major sensibilitat respecte com tractar
la diversitat.
“Però és cert que hi ha un grup gran, no?, un grup important de professionals de la salut que tenen una actitud respecte a l’immigrant que jo no faig res, no faig cap tipus
d’esforç, però que considero que s’ha d’ esforçar ell. Clar, si fem això, malament, perquè la persona que tens endavant, ella s’esforça , ella fa lo que pot, però malgrat això si tu no fas esforç com a professional, llavors malament. Aquest canvi s’ha de fer a
través de la sensibilització al personal de salut, no?”
D’acord amb les necessitats assenyalades anteriorment, els professionals entrevistats
reclamen una formació més específica en l’àmbit sociosanitari per a mediadors i traductors.
“Jo preferiria que les persones que facin de traductors, de mediadors, fossin formades. Gents especialitzades, no gents de.., perquè a vegades, has de parlar de coses molt íntimes i quan la persona que fa la traducció no és de la mateixa comunitat, pues, clar,
no sé fins a quin punt aquesta persona respectarà la confidencialitat. I aleshores, clar, per això jo penso que és important una formació específica per aquestes persones que no només fan de traducció sinó mediació i a més a més siguin professionals. És a dir,
sàpiguen qui atendre, sàpiguen quin és el seu dret, cobren un diner, no sé, això és lo que jo...., i una mica formada també en tema de la salut. Sinó, també, a vegades, tenen també una dificultat per això. No sé si donen la importància al medicament, no sé, no.”
També es demanen formacions específiques per als professionals sanitaris que permetin
conèixer amb major profunditat les diferents cultures dels seus usuaris.
“Però jo penso que una mica de formació sobre les cultures diferents per els professionals de la salut seria molt bé, crec que ho agrairien molt (...) Quan es tracta d’un procés com gent constipada, no passa res. Però quan es tracta de gent amb
càncer, és complicat. Jo aquí, en alguns processos així de càncer amb cultures diferents, he vist que m’escapava algo, que algo no anava bé. Que seguíem el procés de tractament, però que algo m’escapava per poder ajudar el pacient o d’acompanyar-‐lo.
Jo penso que és un tema cultural.”
D’altra banda i en relació a la població d’origen immigrant, s’assenyala la necessitat de
fomentar la formació, sobretot per a dones immigrants, en matèria de gènere i igualtat.
446
“Ara en el Cap, el tema del tracte de la dona, aquí tenim desigualtat en aquest nivell i
conductes molt greus com la violència de gènere, en el seu, en algunes cultures, això es
una tema complicat per abordar (...) Conductes que per nosaltres serien masclistes per
ells són naturals.”
4.3. L’educació i els estrangers.
A partir de les entrevistes realitzades a diferents professionals de l’àmbit educatiu de la
comarca, s’observa un ampli grau d’unanimitat a l’hora de considerar l’aprenentatge i domini
de la llengua com un factor clau per a la integració de l’alumnat i persones estrangeres en
general.
“Amb els romanesos, la llengua és molt semblant, i s’adapten i s’integren molt
ràpidament. I d’ Amèrica Llatina, tenen també la facilitat del llenguatge (...)”
D’altra banda, es coincideix en assenyalar la gairebé inexistència de conflictes en l’entorn
educatiu per motius relacionats directament amb la immigració. Tot i que molts dels
entrevistats destaquen que les diferències culturals dificulten la cohesió social entre l’alumnat;
diferències que són més o menys notòries segons la procedència de l’alumnat. En aquest
mateix sentit, el professorat entrevistat posa de manifest la necessitat de treballar en
l’afavoriment de la convivència i la integració, ja que s’observa que l’alumnat tendeix a
agrupar-‐se en funció del seu origen.
”Ara el problema que hi ha es a nivell de cohesió. En la sala cultural que hi ha aquí en la
escola, hi ha molt grups d’immigrants. Quan dic grup, es que van en grup. Cadascú va
amb les persones del seu país d’origen. Els romanesos són un grup petit, els alumnes
d’Amèrica Llatina també son un grup petit i s’ajunten amb altres alumnes per poder
jugar. Però los que són marroquins i marroquines s’ajunten entre ells per jugar, perquè
són molts. Són un 30% aquí a l’escola. Llavors això no facilita la integració.”
Pel que fa a la relació família-‐escola, es transmet una certa preocupació entre els professionals
entrevistats pel baix grau de participació i implicació de les famílies d’origen estranger a
l’escola; el qual s’atribueix en bona part al desconeixement per part de les famílies, sobretot
de les mares, de la llengua.
“Però, ara que vinguin les mares, perquè són elles que tenen els problemes de
comunicació, hi ha algunes que no entenen res. Lo que fem és buscar les famílies que
ens poden ajudar.”(PJESB1109)
447
Des dels centres escolars de la comarca, en cas de necessitat, es recorre al servei de traducció
prestat pel Consell Comarcal per tal de facilitar la comunicació entre la família de l’alumnat
d’origen estranger i el professorat. Tot i això, i com succeeix també en altres àmbits com el
sanitari, sovint s’utilitza el propi alumne com a traductor entre la família i el professorat.
“(...) quan s’inicien els curos, quan fem reunió de la classe. Ens trobem que si no hi ha
comunicació, perquè no ens entenem, les famílies nouvingudes no venien mai a les
reunions. Per facilitar aquest tema vàrem contractar un servei de traducció que ens
ofereix el Consell Comarcal, va venir el traductor i el mateix traductor, amb la bona
voluntat del món, va trucar famílies per famílies perquè venguessin a les reunions.”
A nivell d’intervenció es destaca la importància de treballar des de l’àmbit educatiu en el
foment de la convivència i la cohesió social entre l’alumnat, a causa de la separació de
l’alumnat per orígens, observada des de les escoles i instituts.
“Les demanem el mateix que altres famílies. Concretament, les demanem que porten
els nens nets a l’escola, s’ha de preocupar de la higiene dels seus fills i filles. Crec que és
un tasca molt personal però moltes vegades hem de insistir perquè puguin portar nets
els nens a l’escola.”
D’altra banda, es considera que hi ha relació entre la situació socioeconòmica de les famílies i
el grau d’èxit escolar dels seus fills, motiu pel qual es posa de manifest que cal atendre un
conjunt de necessitats socials àmplies per tal de poder fer front a determinades
problemàtiques de rendiment escolar. Per altra banda, s’associa el nivell educatiu dels pares
amb el rendiment escolar dels seus fills.
Mestres i professors valoren de manera molt positiva els cursos d’alfabetització organitzats
des del Consell Comarcal, els quals han tingut un nivell d’acceptació i participació destacable,
sobretot per part de mares. Aquest fet, segons els entrevistats, ha contribuït a facilitar en bona
part la comunicació i la relació entre les famílies d’origen estranger i l’escola i/o institut.
“A nivell de l’ajuntament, s’ha organitzat tallers amb les mares. I crec que a nivell
comarcal, això és molt bé.”
L’aula d’acollida és considera el principal recurs, amb un grau d’eficàcia alt, per tal de satisfer
les necessitats d’aprenentatge que presenta aquest tipus d’alumnat.
“En les classes d’acollida els alumnes no són iguals. Tots són diferents i hem de tractar
cadascú a partir del seus dificultats.”
D’altra banda, i en relació a la formació del professorat, es comú pensar que hi ha encara un
dèficit de formació en el tractament de la diversitat en l’entorn educatiu, alhora que es
448
reclama una major oferta de formació dirigida als professionals de l’educació amb un caràcter
menys teòric i més aplicable a l’aula.
“Al nivell formatiu, al començament, vàrem preocupar nos molt perquè tenim tots els
nens a les classes. Costava a alguns parlar la llengua, entendre lo que ensenyem i per
solucionar això vàrem demanar fer una formació. Va ser més teòrica i la gent van anar
tirant la tovallola. El professorat vol fer una formació que pot servir per aplicar
directament a la classe i no una cosa tan teòrica.”
4.4. El tercer sector i els estrangers.
La comarca compta amb un important tercer sector, des del punt de vista de la seva
significació en la suma d’esforços amb altres institucions, per dur a terme activitats i prestar
serveis per a la població immigrant. És per aquest motiu que, d’acord amb els entrevistats, les
accions dutes a terme de manera coordinada amb altres agents públics i/o privats que
treballen en matèria d’immigració a la comarca es consideren de vital importància per tal de
poder dotar el territori de serveis i recursos adequats a les necessitats presentades per la seva
població.
“Aquí estem molt delimitades. Vull dir que les activitats que ens trobem, encarades als
immigrants, és lo que és l’atenció primària a nivell de que vénen, s’informen i.... com
que no tenim recursos per fer una atenció continuada, el que sí que fem, que són,
encara que sé que és un punt que més endavant tractarem, és coordinar-‐nos amb les
altres entitats de la comarca. Llavors fem derivacions.”
Tanmateix, i fruit de la necessitat de sumar esforços expressada pels entrevistats, les diferents
entitats del tercer sector tenen un bon coneixement sobre les activitats, recursos i serveis que
ofereixen aquestes entitats en el seu conjunt així com la resta d’institucions públiques. Alhora
assenyalen que aquest fet els permet, malgrat no poder oferir determinats recursos,
assessorar i derivar els seus usuaris a les entitats que sí que disposen del servei o recurs
requerit.
“Si a mi em vénen i em pregunten per com poden fer un retorn o com poden fer un
reagrupament familiar, pues es passen els horaris, pues sí és a la comarca, tal dia i tal
lloc passen a assessorar, tal dia i tal hora. Bueno, pues estem una mica per anar
coordinant, tenim la informació i anem derivant.”
Entre els serveis oferts per les entitats del tercer sector a la comarca, els que disposen de
major demanda per part de la població d’origen estranger són l’assistència social bàsica,
l’assessorament legal i sociolaboral, així com l’aprenentatge de la llengua.
449
Malgrat la manca de recursos materials i humans que assenyalen els entrevistats, des de les
diferents entitats del tercer sector, ja sigui de manera individual o de forma coordinada,
s’intenta donar resposta a les principals necessitats detectades en matèria d’immigració. En
aquest sentit s’està duent a terme una important tasca d’assessorament legal i orientació
professional, d’assistència social bàsica i de sensibilització de la població per tal de donar a
conèixer les diferents cultures que conviuen a la comarca i fomentar-‐ne així la seva cohesió
social.
“Nosaltres bàsicament treballem en el tema d’assessorament jurídic i temes de
legalització (...) També en nivell sociolaboral, en nivell de feina, intentem donar-‐los
suport.”
En relació a la formació dirigida a persones d’origen estranger, des del tercer sector s’ofereixen
cursos de llengua catalana, de formació laboral específica per d’afavorir la reinserció laboral
d’aquest col·∙lectiu, que s’ha vist greument afectat per l’actual situació econòmica del país, i
d’alfabetització, destinat sobretot a dones d’origen estranger, ja que és entre aquest col·∙lectiu
on es detecta un major percentatge d’analfabetisme.
Tanmateix, es recull la necessitat de poder disposar també d’una oferta més àmplia de cursos
d’aprenentatge de la llengua espanyola.
“El nivell de la població estrangera hi ha demandes de tot; des d’idioma, des de la
llengua, català, castellà (...) Sí que hem trobat gent que està molt interessat amb
castellà (...) A part d’això hi ha mil coses, que sigui informàtic, que sigui Internet (...) ”
D’altra banda, i en relació als professionals del tercer sector, es considera necessària la
formació continuada, sobretot en matèria d’estrangeria donat el caràcter canviant d’aquesta
temàtica.
“Sempre fa falta formació, bàsicament el més necessitat és sobre el tema jurídic, perquè no són
fixes, sempre hi ha canvis, sempre hi ha mogudes; sí que a vegades trobem a faltar bàsicament una formació per act
450
14.-‐ EL SOLSONÈS
1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA
Pel que fa als moviments de població estrangera al Solsonès s’observa, a la gràfica número 1,
que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 es
produeix un creixement sostingut, en termes absoluts passem de 350 estrangers a la comarca
als 1971 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a l’any 2010 estaria per
sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) 3,9 punts percentuals i 1,55 punts
percentuals per sota dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%).
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers al Solsonès
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
451
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent:
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera al Solsonès per sexe i edats.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
452
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts tant per homes com per dones és la franja
compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones
que s’escurça conforme avança el període d’estudi, sempre favorable als homes, que es manté
al llarg dels deu anys estudiats. A l’any 2000 la diferència era de 12 punts percentuals i a l’any
2010 és de 9,7. Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges, a l’any 2010, en el
15,3% pels nois i el 15,2% per les noies; al llarg del període es manté la diferència entre nois i
noies però des de l’any 2004 s’inverteix la tendència i hi ha més presència de nois que de
noies. Tanmateix la tendència general, al llarg del període, és creixent tant per nois i per noies,
encara que a l’inici del període, a l’any 2000, teníem un 18 % de noies i un 12,6% de nois. Pel
que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com en dones,
des de l’any 2000 (5,4% i 3,4%) fins a l’any 2010 (1,1% i 0,5%).
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera al Solsonès, segons continent d’origen.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
453
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des de
l’any 2000. Aquest any representaven el 8% dels estrangers de la comarca; amb oscil·∙lacions al
llarg del període i una tendència final creixent, a l’any 2010 representen el 32,2%).
b.-‐ Els estrangers procedents dels països europeus de fora de la Unió64 a l’any 2000
representaven el 2,3% dels estrangers del Solsonès; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 4,2%. La suma dels estrangers
procedents d’Europa, a l’any 2010 representa el 36,4% i, juntament amb els estrangers
d’origen africà, són les colònies d’immigrants més nombroses a la comarca.
c.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, són el grup
més nombrós, actualment, al Solsonès. A l’any 2000 representaven el 79,4% dels estrangers
residents a la comarca; amb una oscil·∙lació al final del període i una tendència general
decreixent, a l’any 2010 representen el 46,4% dels estrangers.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐amèrica) a l’any 2000
representaven el 8% dels residents estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 14,8% dels estrangers de la comarca.
e.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, presenten uns percentatges
molts baixos a la comarca. A l’any 2000 representaven el 2,3% dels estrangers; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen un
2,4% de la població estrangera del Solsonès.
64 L’1 de gener de 2007 van ser admesos com a països de la Unió Bulgària i Romania, per la qual cosa els ciutadans d’aquests països van passar a ser considerats ciutadans europeus, aquesta circumstància ha produït canvis estadístics en el tractament de les dades
454
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers al Solsonès es concentren majoritàriament a la
construcció i al sector serveis.
b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial a l’any 1999 representaven el 8,5% dels
contractes dels treballadors estrangers a la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 13,5% del total de contractes entre els
treballadors estrangers.
c.-‐ Els treballadors estrangers de la construcció era el segon col·∙lectiu més nombrós a l’any
1999 (26,8%); amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el
22,6% dels contractes entre els treballadors estrangers del Solsonès.
455
d.-‐ Els treballadors estrangers del sector agrari representaven a l’any 1999 un 19,1% del total
de treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
decreixent, a l’any 2010 representen l’11,9% dels contractes i és el sector on treballen menys
treballadors estrangers a la comarca.
e.-‐ Els treballadors estrangers del sector serveis, majoritaris respecte al nombre de contractes,
han mantingut, amb oscil·∙lacions al llarg del període, una tendència creixent; a l’any 1999
representaven el 45,5% i a l’any 2010 representen el 52% dels contractes.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Hi ha un augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres del Solsonès. A
l’any 1999 els seus contractes representaven el 8,5% dels contractes dels treballadors
estrangers; amb alguna oscil·∙lació i una tendència general creixent a l’any 2010 representen el
44,3% dels contractes.
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
456
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del
Departament de Treball de la Generalitat.
La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats al Solsonès
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa al Solsonès que la majoria de treballadors estrangers contractats a l’any 2010
(78,2%) presenten un nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament
secundari actual. A l’any 1999 representaven el 91,1% dels treballadors estrangers; amb
457
oscil·∙lacions al llarg del període i amb una dada incorrecta a l’any 200565 presenten una
tendència final decreixent
b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999 representaven un
0,4%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, i a l’any 2010
representen el 6,1%.
c.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis primaris a l’any 1999 representaven el 7,7% dels
contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010
representen el 12,1%.
d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat a l’any 2010 és testimonial. No obstant a
l’any 2005 apareix un percentatge del 75,6% que és erroni. A l’any 2000 representaven l’1,2%;
amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el 0,1% dels
treballadors contractats.
e.-‐ Es treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten a
l’any 2010 percentatges testimonials amb valors del 0,5%, 0,7% i 2,2%, que també s’han
mantingut al llarg del període. No obstant cal assenyalar com a dada significativa l’increment
experimentat pels treballadors amb la titulació de Llicenciat en els darrers dos anys.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 i
desembre de 2009.
En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8
observem
65 Aquest error és imputable a la font de les dades. Sembla que hi ha un intercanvi de dades entre el grup del nivell de BUP/Batxillerat i el d’EGB /Secundària
458
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Que entre desembre del 2005 a desembre de 2007 hi ha un augment de l’atur femení i de
manera antagònica i en la mateixa mesura una disminució de l’atur masculí.
b.-‐ Des de desembre de 2007 fins al desembre de 2009 es produeix un descens en l’atur
femení i de manera antagònica i en la mateixa mesura un augment de l’atur masculí.
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors estrangers del sector agrícola del Solsonès disminueix en el període
comprès entre desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 14,3% al 5,3%.
b.-‐ L’atur dels treballadors estrangers a la indústria, amb oscil·∙lacions al llarg del període,
presenta una tendència creixent i passa del 14,3% a l’inici del període fins al 27,8% el
desembre de 2009.
c.-‐ L’atur dels treballadors estrangers al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions al llarg del
període, presenta una tendència creixent passant del 21,4% al desembre de 2005 al 42,9% al
final del període.
459
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
d.-‐ L’atur al sector serveis, amb oscil·∙lacions, disminueix des del 37,5% de l’inici del període fins
al 19,2% al desembre de 2009. Presenta un màxim prou significatiu al juny del 2007 amb un
46,2%.
e.-‐ Els treballadors estrangers que s’incorporen per primer cop al mercat de treball del
Solsonès, amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent, passen del 12,5% a l’inici del període
fins al 4,9% al desembre de 2009.
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat en el període
comprés entre desembre de 2005 i desembre de 2009 observem les següents relacions:
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola, amb oscil·∙lacions, ha crescut en nombre de
contractacions entre l’inici del període (7,2%) i el desembre de 2009 (12,9%); si ho comparem
amb el nivell d’atur del període hi ha una correlació ja que l’atur ha disminuït passant del
14,3% fins al 5,3% al desembre de 2009.
b.-‐ El petit augment de contractes en el sector industrial des de l’inici del període (10,9%) fins
al desembre de 2009 (13,5%) no es correlaciona amb l’augment d’aturats entre desembre
2005 (14,7%) i el final del període (27,8%).
460
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació entre la disminució de treballadors
contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per al període estudiat (desembre 2005–
desembre 2009) mostren que s’ha passat del 46,5% al 34,5% dels treballadors estrangers
contractats i del 21,4% al 42,9 % dels treballadors aturats.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
estrangers contractats al Solsonès, que augmenta, passant del 35,3% al 40,9% i el nombre de
treballadors estrangers a l’atur del sector que ha disminuït, passant del 37,5% al 19,2%.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes entre les
treballadores estrangeres en els darrers anys i es correlaciona amb la disminució del nivell
d’atur femení durant el període comprés entre desembre de 2005 i desembre de 2009.
461
3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA
L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural que ve a unir-‐se a la pròpia
diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en percentatges. En
primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a seguir, després,
amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les dades ens mostren
l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres concertats. En el cas del
Solsonès es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen dos valors: primer el pes
relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el pes dels alumnes estrangers
en cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de cada tipus d’ensenyament. No
es fa cap anàlisi sobre les causes de la diferent escolarització, sinó que solament es mostra la
realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes
nouvinguts. A cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca
un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐
2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del
període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal
d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del
servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.
462
3.1..-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil del Solsonès,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 2,3% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 14,0%. Cal assenyalar, com a
dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha
mantingut fins al curs 2008-‐2009. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes
escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 9,7%
dels alumnes estrangers enfront del 4,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir,
sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, hi ha també diferències, al
curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 14,3% d’alumnes estrangers d’infantil enfront
d’un 13,3% de la xarxa concertada.
463
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 al Solsonès són els alumnes
d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el 100% de l’alumnat; amb oscil·∙lacions
al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 63,9%
del total d’alumnes estrangers de l’ensenyament infantil de la comarca. El segon origen són els
alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea i de fora de la Unió66, aquests
alumnes es van incorporar, per primer cop, a l’ensenyament infantil de la comarca el curs
2002-‐2003. Sumant els dos grups representaven el 15% de l’alumnat estranger; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pels alumnes de la Unió i decreixent
pels de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 22,7% de l’alumnat estranger. El
66 L’1 de gener de 2007 van ser admesos com a països de la Unió Bulgària i Romania, per la qual cosa els ciutadans d’aquest països van passar a ser considerats ciutadans europeus, aquesta circumstància ha produït canvis estadístics en el tractament de les dades.
464
tercer origen són els alumnes centre i sud-‐americans que en el curs 2002-‐2003, primer curs
que es van matricular a l’ensenyament infantil de la comarca, representaven el 10%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència constant, al curs 2009-‐2010 representen el
10,3%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que han tingut una presència
irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula, es van incorporar, per primer cop, a
l’ensenyament infantil de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 2,1%; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 2,1%. L’últim
origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que es van incorporar, per primer
cop, a l’ensenyament primari de la comarca el curs 2005-‐2006 i representaven l’1,8%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
l’1%.
3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari del Solsonès,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 2,3% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
465
darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 18,1%. Cal assenyalar com a
dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005 que s’ha
mantingut fins al curs 2008-‐2009. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes
escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 12,8%
dels alumnes estrangers enfront del 5,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir,
sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, hi ha també diferències, al
curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 20% d’alumnes estrangers a primària enfront
d’un 14,9% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari del Solsonès el curs 2009-‐
2010 són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 92,9% de l’alumnat
466
estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs
2009-‐2010 representen el 56% de l’alumnat estranger de l’etapa. El segon origen són els
alumnes centre i sud-‐americans que es van incorporar al nivell de l’ensenyament primari de la
comarca, per primer cop el curs 2001-‐2002 on representaven el 9,5%; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 21,3% de
l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes europeus, procedents dels països de la
Unió i de fora de la Unió, sumant aquest grups al curs 1999-‐2000 representaven el 7,1 % dels
alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels
alumnes dels països de la Unió i decreixent pels països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010
representen el 20,7% de l’alumnat estranger de primària. El quart origen són els alumnes
asiàtics que es van incorporar al nivell d’ensenyament, per primer cop, el curs 2000-‐2001 amb
un percentatge del 5,6%; amb oscil·∙lacions i una presencia irregular, amb cursos sense
matrícula al llarg del període i una tendència final lleugerament creixent, al curs 2009-‐2010
representen el 2% de l’alumnat estranger de primària al Solsonès.
3.3.-‐ Ensenyament secundari: Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Solsonès.
467
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari al Solsonès,
escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 2,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 20,9%. Cal assenyalar que a
partir del curs 2007-‐2008 s’observa un creixement significatiu. En percentatges absoluts, és a
dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa
pública escolaritza un 12,5% dels alumnes estrangers enfront del 8,4% de la xarxa concertada.
En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell,
hi ha també diferències, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 21,1% d’alumnes
estrangers de secundària enfront d’un 20,5% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Solsonès.
468
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament secundari del Solsonès són
els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 era el majoritari i representaven el
91,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 54,5%. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐americans que es van
incorporar al nivell d’ensenyament de la comarca, per primer cop, el curs 2002-‐2003 on
representaven el 18,8% del alumnes estrangers de secundària; amb oscil·∙lacions i una
tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 21,4% dels alumnes estrangers. El
tercer origen són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió i de fora de la Unió.
Sumats, al curs 1999-‐2000 representaven el 8,3% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al
llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i decreixent pels
alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 20,6% de l’alumnat estranger de
secundària al Solsonès. El quart origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que
es van incorporar, per primer cop, a l’ensenyament secundari de la comarca el curs 2000-‐2001,
on representaven el 12,5% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una presència irregular,
amb cursos sense matrícula en el període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 2,7% dels alumnes estrangers de l’ensenyament de secundària del
Solsonès. Els alumnes estrangers d’origen africà (subsaharians) i d’Amèrica del Nord presenten
una presència irregular i testimonial al llarg del període; en el cas dels alumnes nord-‐americans
s’escolaritzen el cursos 2006-‐2007 amb un 1,6% i el curs 2009-‐2010 amb un 0,9% i en el cas
dels alumnes d’origen africà s’escolaritzen el primer i únic curs 2004-‐2005 amb un 4,5% dels
alumnes estrangers.
469
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i
batxillerat impartits a la comarca s’observa que per als cicles de grau mitjà es manté una
escolarització d’alumnes estrangers amb percentatges similars als altres nivells
d’ensenyament, però en el cas dels alumnes de cicles de grau superior i batxillerat els
percentatges estan molt per sota.
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà): Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau
mitjà del Solsonès, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 2,8% de l’alumnat total del
cicles. Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes,
amb el parèntesi del cursos 2003-‐2004 i 2005-‐2006 en que no va haver matrícula d’alumnes
estrangers, fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del
25,4%. Cal assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs
2006-‐2007 que s’ha mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el
470
total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública
escolaritza un 16,4% dels alumnes estrangers enfront del 9% de la xarxa concertada. En termes
relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al curs
2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 32,8% d’alumnes estrangers al cicles de grau mitjà
enfront d’un 18% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 als cicles de grau mitjà del
Solsonès són els d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el 50% dels alumnes
estrangers matriculats als cicles; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
estable, al curs 2009-‐2010 representen el 48,4% de l’alumnat matriculat. El segon origen més
471
nombrós són els alumnes centre i sud-‐americans que es van incorporar a aquest nivell escolar,
per primer cop, el curs 2002-‐2003 amb un percentatge del 100%, i amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 29% dels alumnes
estrangers dels cicles de grau mitjà del Solsonès. El tercer origen són els alumnes europeus
procedents dels països de la Unió i de fora de la Unió que, sumats, al curs 1999-‐2000
representaven el 50% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i una presència irregular i
amb cursos sense matrícula, al llarg del període presenten una tendència general decreixent
pels alumnes de països de fora de la Unió i creixent pels països de la Unió, i al curs 2009-‐2010
representen el 22,6% de l’alumnat estranger dels cicles de grau mitjà.
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
superior al Solsonès, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 0,9% de l’alumnat total
dels cicles. Amb oscil·∙lacions i una presència irregular i amb cursos sense matrícula, al llarg del
472
període presenten una tendència general creixent i al curs 2009-‐2010 representen el 3,8% dels
alumnes matriculats als cicles de grau superior. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el
total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública
escolaritza un 2,5% dels alumnes estrangers enfront de l‘1,3% de la xarxa concertada. En
termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al
curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 3,1% d’alumnes estrangers al cicles de grau
superior enfront d’un 7,7% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau superior del
Solsonès són els alumnes d’origen europeu procedents dels països de la Unió Europea i
d’altres països europeus no membres de la Unió; sumats, al curs 1999-‐2000 representaven el
100% dels alumnes estrangers matriculats; amb oscil·∙lacions i una presència irregular i amb
473
cursos sense matrícula, presenten una tendència decreixent pels alumnes de fora de la Unió i
creixent pels alumnes de la Unió, i al curs 2009-‐2010 representen un 66,7% dels alumnes
estrangers. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐americans que es van incorporar, per
primer cop, als cicles superiors de la comarca el curs 2002-‐2003 i representaven el 20,0% de
l’alumnat matriculat; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs
2009-‐2010 representen el 33,3% de l’alumnat estranger. Els alumnes d’origen magrebí tenen
una presència irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula; es van incorporar , per
primer cop, el curs 2000-‐2001 on representaven el 50% de l’alumnat estranger matriculat; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a partir del curs 2008-‐2009
desapareix la matrícula d’aquests alumnes. Finalment, els alumnes d’origen africà
(subsaharians) només s’han incorporat als cicles el curs 2007-‐2008 amb un percentatge del
14,3%, al curs 2008-‐2009 representaven el 25% i el curs 2008-‐2009 desapareixen de
l’escolarització dels cicles.
3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat al Solsonès.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
474
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Solsonès, escolaritzats a les
dues xarxes, representaven l’1,2% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys
s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el
percentatge total d’alumnes estrangers és del 3,4%. Cal assenyalar que durant el curs 2001-‐
2002 no hi va haver matrícula d’alumnes estrangers en aquesta etapa. El percentatge màxim
d’alumnat estranger s’ha assolit als cursos 2006-‐2007 i 2007-‐2008 amb un percentatge del
3,8%.
En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa
que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 2,7% dels alumnes estrangers enfront del
0,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada
xarxa escolaritza en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 3,7% d’alumnes
estrangers als batxillerats enfront d’un 2,7% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Solsonès.
475
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els batxillerats del Solsonès
són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i dels països de fora de la
Unió que, sumats, al curs 1999-‐2000 representaven el 50% dels alumnes estrangers
matriculats; amb oscil·∙lacions, un presència irregular i amb cursos sense matrícula, al llarg del
període presenten una tendència final creixent pels alumnes de la Unió i decreixent pels
alumnes de fora de la Unió, i al curs 2009-‐2010 representen el 80% dels alumnes estrangers
matriculats als Batxillerats del Solsonès. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐
americans, que es van incorporar, per primer cop, als batxillerats de la comarca el curs 2002-‐
2003 on representaven el 50% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 20% de l’alumnat matriculat
en l’etapa. Finalment, els alumnes d’origen magrebí, amb una presència irregular al llarg del
període, presentaven un percentatge del 50% al curs 1999-‐2000, però a partir del curs 2005-‐
2006 van desaparèixer en l’escolarització del batxillerats del Solsonès.
476
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
En aquesta comarca, coincidint amb la tendència global de la província, el nombre de persones
d’origen estranger ha tendit a estancar-‐se en els darrers anys. Aquest estancament ha estat
motivat, segons els entrevistats, per l’actual situació de crisi econòmica que ha comportat
nivells d’atur elevats entre la població estrangera. Per aquest motiu, tant des de
l’administració pública com des del tercer sector, es posa de manifest l’increment de les
necessitats de la població estrangera, tot i que també autòctona, per tal de satisfer les seves
necessitats socials bàsiques.
Tot i que no es destaquen conflictes importants per motius relacionats amb la immigració, es
posa de manifest entre els entrevistats la necessitat d’obtenir més recursos que permetin, tant
als professionals com a la població en general, disposar d’eines i coneixements adequats per a
la gestió de la diversitats cultural i poder així garantir una millor cohesió social.
Per tal de fer front a les dificultats així com aprofitar les oportunitats i els reptes que suposa el
fet migratori, les diferents administracions i entitats de la comarca treballen de forma
coordinada entre elles.
4.1. L’administració i els estrangers.
En els darrers anys, la comarca del Solsonès ha experimentat. d’acord amb el que afirmen els
professionals entrevistats, una davallada del nombre d’empadronaments de població
estrangera.
“Aquests últims anys hi ha hagut i hi ha poc empadronaments...arriba poca gents
ara...”
A nivell comarcal, els serveis d’immigració del Consell Comarcal, en funcionament des de l’any
2001, donen servei al conjunt de la comarca a través d’un tècnic i un agent d’acollida. Des dels
seus inicis, de manera periòdica, des del Consell Comarcal s’han dut a terme estudis sobre la
població immigrant a la comarca.
“Des de que vam començar, cada 4/5 anys s’han anat fent estudis per saber una mica
més en detall aspectes de la població immigrant aquí a la comarca; pues sobre el gènere, la seva situació laboral, la procedència, la seva situació legal...”
Pel que fa al conjunt d’activitats i serveis prestats, el treball dut a terme des de l’administració
local es caracteritza per la seva transversalitat i coordinació amb la resta d’agents del territori.
477
“Intentem sempre que tot el fem estigui obert a tota la població, a més dels propis
immigrants. Per això, intentem programar activitats conjuntes amb altres àrees com
joventut, el servei d’atenció a la dona..., fem coses amb les escoles, el CAP... una mica
en funció de les necessitats.”
Més concretament i pel que fa a la tasca duta a terme per part de l’administració local i
comarcal en matèria de gestió migratòria, cal destacar el servei de primera acollida al
nouvingut i l’assessorament legal i sociolaboral, a més de les activitats i serveis en l’àmbit de la
sensibilització, la formació i el servei de traducció.
Els programes d’intervenció, així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la
gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme en la seva majoria de manera
coordinada amb altres entitats i institucions que de manera directa o indirecta treballen també
amb la població d’origen estranger. La major part de programes duts a terme gira sobre l’eix
de la integració i el foment del coneixement mutu entre les diferents cultures presents a la
comarca.
“Amb les escoles portem treballant sobretot amb els pares. Vam pensar que a través de
l’Aula d’Acollida podíem detectar les famílies nouvingudes i convocar-‐les per tal de
fomentar el coneixement de la ciutat i de la comarca així com el funcionaments sobre
diferents aspectes quotidians i culturals”.
“A més a més, fem sessions de coneixement de l’entorn que realment no són exclusives
pels nouvinguts; creiem que és una manera de fomentar la integració i l’aproximació
entre cultures i que no només és necessari entre els nouvinguts”.
També es fan d’intervencions per tal d’intentar fer front a les conseqüències que l’actual
situació de crisi econòmica està tenint sobre la població autòctona i, segons els entrevistats,
d’origen estranger en major mesura.
“Sí..., arrel de la crisi, perquè la veritat és que ha afectat molt al col·∙lectiu immigrant; es
va posar en marxa un Fons Social, per una mica, amb la resta d’entitats com Creu Roja,
intentar atendre les necessitats d’aquest col·∙lectiu”.
D’altra banda, es duu a terme, també des del servei comarcal i en col·∙laboració amb
l’associació AMIC, l’assessorament legal en matèria d’estrangeria.
Pel que fa a la formació, des del servei comarcal es duen a terme de manera regular cursos
destinats tant a professionals que treballen de manera directa o indirecta amb la població
d’origen estranger, com per a la població en general, sense distinció per qüestions d’origen.
D’aquesta manera, els entrevistats consideren que es treballa de manera indirecta la
integració i el foment del coneixement mutu.
478
“No fem cursos específics pels immigrants, sinó per tothom en general, perquè creiem
que així és una manera també de fomentar i buscar la integració.”
Tanmateix, la major part d’activitats formatives s’intenten dur a terme en col·∙laboració amb
altres àrees de l’administració pública, donat el caràcter transversal del fenomen migratori.
“Darrerament hem fet dos cursos, un de recerca de feina, amb el Servei d’atenció i
joventut, i un altre que vam fer sobre canguratge; era un curs de formació per a dones
que estaven a l’atur i se les formava sobre atenció de nens de 0 a 6 anys, i després vam
obrir una borsa de cangurs.”
Pel que fa a la formació de professionals, a més a més de la formació de traductors, es duen a
terme anualment formacions sobre diferents aspectes relacionats amb el fet migratori.
“Aquest any n’hem fet un sobre immigració i gènere, i després també vam fer un curs
per a tot el personal de l’administració que treballa sobretot d’atenció al públic, sobre
resolució de conflictes.”
Pel que fa a necessitats es recull, a través de les entrevistes realitzades, la necessitat de poder
disposar d’un servei format en matèria de mediació intercultural.
“Tenim una borsa de traductors, i cada any els formem, però de mediació no, perquè el
problema és que no és una sortida laboral tal i com està muntat des del departament...
i llavors doncs clar, no resulta interessant per la gent.”
4.2. Salut i població estrangera.
D’acord amb el que es coincideix a afirmar també des d’altres àmbits, es destaca la percepció
d’un cert estancament en l’arribada del nombre de nouvinguts a la comarca i, per tant, en
l’increment del percentatge de nous usuaris d’origen estranger en els CAPs.
Des dels centres de salut d’atenció primària de la comarca, tot i seguir protocols de caràcter
unitari en quant a l’atenció de les persones tant d’origen estranger com autòcton, es duen a
terme determinades accions concretes, com ara tallers informatius sobre salut reproductiva,
enfocats sobretot a la població estrangera. En relació al funcionament del servei i a la posada
en marxa d’activitats específiques, els professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la
importància del treball de coordinació dut a terme entre el personal intern dels CAPs, així com
amb altres entitats sobretot del tercer sector presents a la comarca.
A nivell de funcionament dels centres d’atenció primària en relació al seu treball específic
d’intervenció amb el col·∙lectiu immigrant, cal destacar la figura de la treballadora social, que és
479
qui de manera més constant i directa treballa amb aquesta població, i de manera coordinada
amb la resta de professionals tant sanitaris com d’altres àmbits que treballen en matèria
d’immigració.
La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció és fer front a l’increment de les
necessitats bàsiques que presenta tant la població autòctona com d’origen estranger. En
general, entre els professionals sanitaris entrevistats, es coincideix a assenyalar que a dia
d’avui, es disposa de suficients recursos materials i humans pel que fa al treball específic amb
la població estrangera des dels CAPs. Tot i això, s’assenyala que, degut a les darreres retallades
pressupostàries, hi ha hagut una disminució dels recursos humans disponibles en els centres
de salut d’assistència primària en relació al servei de mediació, reclamant la necessitat, en
determinats casos, de poder disposar d’un major nombre de mediadors.
Des dels centres de salut de la comarca, en col·∙laboració amb l’administració local, les escoles
o entitats del tercer sector, s’està duent a terme una important tasca de sensibilització i
formació sobre temàtiques d’interès tant per a la població autòctona com d’origen estranger.
Per que fa a la formació del personal sociosanitari, els entrevistats destaquen la important
formació continuada de la que es disposa i la qual es valora de manera molt positiva. Tot i això,
la major part de professionals entrevistats afirma que hi ha un elevat interès en poder disposar
de més oferta formativa en matèria de mediació i diversitat cultural.
4.3. L’educació i els estrangers.
D’acord amb els entrevistats, els centres educatius de la comarca han experimentat en els
darrers anys una davallada del nombre d’alumnat nouvingut, que s’explica, segons els
mateixos entrevistats, per la situació actual de crisi econòmica i d’atur.
“Ara tenim poc alumnat estranger. Igual que és pel tema de la crisi econòmica del
país.... suposo.”
Tot i això, depenent del centre educatiu, la presència d’alumnat d’origen estranger és
significativa; a més, el professorat, d’acord amb el que s’afirma en les entrevistes realitzades,
compta amb una llarga experiència amb el tracte amb aquesta tipologia d’alumnat. A més a
més de programes i actuacions pròpies de cada centre i recursos i protocols marcats pel
Departament d’Educació, es posa èmfasi en el fet que cada docent aplica diferents
metodologies adaptades al context concret de la seva aula.
“A nivell de classe, cada professor controla la seva situació i intenta trobar solucions en
funció del que es troba..., això és més difícil ja, per exemple, a l’hora del pati.”
480
Pel que fa a la relació entre l’alumnat, es destaca la tendència tant de l’alumnat d’origen
estranger com autòcton a relacionar-‐se generalment amb altres alumnes del seu mateix
origen. D’acord amb aquesta observació, els entrevistes afirmen que tot i que no es donen
relacions conflictives entre l’alumnat per qüestions d’origen, aquest fet sí que en dificulta la
seva interrelació.
“Jo no diria que els alumnes d’aquí tinguin una actitud negativa amb l’alumnat
estranger, però tampoc positiva.... diguem-‐ne que no tenen massa relació fora de
l’aula.”
A més a més de la relació entre l’alumnat, un altre aspecte que els docents assenyalen com a
preocupant és la dificultat de que l’alumnat de determinats orígens, sobretot d’origen
magrebí, segueixi estudiant, malgrat la voluntat de l’alumne/a, després de l’educació
obligatòria. Segons els entrevistats, aquest fet és molt acusat en el cas de les noies d’origen
magrebí, les quals es veuen sovint obligades a deixar els estudis per pressions familiars.
“Respecte l’alumnat magrebí la dificultat que tenim és que els pares o tutors no
autoritzen a que les noies continuïn estudiant. Pels nois si que no hi ha problema, però
amb les noies ja costa molt més.”
En relació a les actuacions dutes a terme pels centres educatius de la comarca en matèria
d’intervenció socioeducativa, la major part giren al voltant de tres eixos bàsics: el foment de la
integració de l’alumnat nouvingut al centre; el foment de la cohesió social i el coneixement
mutu; i també la participació i implicació de les famílies d’origen estranger en el projecte
educatiu dels seus fills.
Pel que fa a la relació família-‐escola, malgrat que es duen a terme reunions conjuntes i
individuals amb les famílies de l’alumnat nouvingut, els entrevistats afirmen que la participació
i implicació de les famílies en l’educació dels seus fills és molt baixa. Aquesta dinàmica
s’explica, segons els docents entrevistats, d’una banda per les dificultats de relació fruit del
desconeixement lingüístic de molts dels progenitors de l’alumnat estranger i, de l’altra, per
qüestions pròpiament culturals relacionades amb el valor que s’atorga a l’educació
acadèmica67.
“Anem fent entrevistes amb les famílies, però molts cops tenim moltes dificultats de
comprensió per temes lingüístics...sobretot amb les mares que no entenen ni parlen
l’idioma molts cops. Però bueno, a més és que participen i s’impliquen molt poc... jo
crec que també perquè és la seva cultura...”
67 El municipi de Solsona disposa alhora de “Pla Educatiu d’Entorn” que, entre altres, duu a terme activitats per al foment de la integració a través dels “Tallers de coneixement mutu” entre els pares de l’alumnat.
481
D’altra banda, a les escoles, en col·∙laboració amb el servei d’immigració del Consell
Comarcal,es duen a terme jornades esportives de caràcter intercultural amb l’objectiu de
fomentar el coneixement mutu i la integració.
Pel que fa a la formació, els docents entrevistats afirmen de manera unànime que, malgrat la
davallada del nombre d’alumnat nouvingut, continua essent l’aprenentatge de la llengua, el
principal repte tant per part de l’alumnat d’origen estranger com per part del mateix
professorat.
“L’objectiu és realment aconseguir que l’alumnat nouvingut pugui fer realment un
procés d’aprenentatge de les llengües oficials de Catalunya, i que poc a poc es vagi
adaptant a la cultura del país.”
Els entrevistats coincideixen a assenyalar l’Aula d’Acollida com un recurs útil per introduir
l’alumnat d’origen estranger en el coneixement de la llengua i poder així, posteriorment,
seguir el ritme de l’aula; tot i que en alguns centres, sobretot instituts, cada cop és menys
necessari aquest recurs degut a la davallada de nouvinguts.
“Sí, jo crec que l’Aula d’Acollida els hi serveix molt... i a nosaltres també...és una
manera crec, efectiva, de què al menys al principi, puguin assolir un determinat nivell
d’idioma per després poder seguir el ritme normal de la classe, si no és molt complicat.”
Pel que fa a la formació del professorat, la major part de professionals entrevistats
coincideixen a assenyalar la necessitat, malgrat l’aprenentatge i l’experiència dels darrers anys,
de formació per al professorat en el tractament de la diversitat, així com poder disposar de
professionals en matèria de traducció i mediació intercultural.
4.4. El tercer sector i els estrangers.
El tercer sector a la comarca, conformat tant per associacions d’immigrants com per altres
entitats, moltes de les quals treballen amb la població immigrada, està duent a terme una
important tasca d’atenció bàsica a les persones que ho necessiten, d’assessorament legal en
matèria d’estrangeria, així com de sensibilització i foment de la integració i la cohesió social.
Aquest treball es porta a terme de forma coordinada amb la resta d’agents socials del territori.
Alhora, d’acord amb els entrevistats, les accions que realitzen de manera coordinada amb
altres agents públics i/o privats que treballen en matèria d’immigració a la comarca, es
consideren de vital importància per tal de poder dotar el territori de serveis i recursos
adequats a les necessitats que presenta la seva població.
482
“Nosaltres aquí, a nivell específic de la nostra entitat, fem dos tipus d’actuacions...,la
resta és que col·∙laborem i és que es treballa molt en xarxa aquí a la comarca. Creiem
que és bàsic, i fa falta...”
Les entitats del tercer sector coincideixen en remarcar el canvi experimentat en els darrers
anys en quant a la tipologia de demandes efectuades per part de la població estrangera, ja que, segons els professionals i voluntaris entrevistats, la crisi econòmica actual suposa una dificultat afegida per a la regularització de la situació de persones en situació irregular o amb
expectatives de reagrupar familiars, degut a la manca d’oferta de contractes de treball per poder iniciar expedients de demanda d’arrelaments o d’atur de bona part de la població estrangera.
“El que s’ha notat molt, sobretot aquest últim any, és que d’atesos crec que n’hem
tingut igual, cada vegada més; però ara canvien les demandes. Abans teníem moltes
més peticions de reagrupament familiar o per tramitar l’informe d’arrelament social, i
ara la majoria de gent ve per temes socials, per ajut d’aliments, del lloguer del pis,
perquè s’han quedat sense feina...”
Fruit de la creixent situació d’atur que s’està experimentant a la comarca, les entitats
entrevistades coincideixen a assenyalar com a principal necessitat en termes d’intervenció, la
satisfacció de les necessitats bàsiques de les famílies afectades per l’actual situació d’atur que
està patint part de la població a la comarca i, en especial, els estrangers. Alhora, es creu que és
justament per aquest motiu que, malgrat estancar-‐se el nombre de nouvinguts, el nombre
d’atencions ha anat en augment.
D’altra banda, i a més a més de les intervencions per a la satisfacció de les necessitats
bàsiques, des del tercer sector es duen a terme accions i activitats amb l’objectiu de fomentar
el coneixement intercultural i la cohesió social entre els diferents orígens d’estrangers, així
com entre aquests i la població autòctona.
“A més de tot el tema d’assessorament i acompanyament, tenim una altre programa
més encarat a la sensibilització de la població (...) Sí, autòctona... i a la participació dels
immigrants; per exemple, a la fira de Sant Isidre d’aquí de Solsona, doncs també
muntem un estand amb la gent de l’associació d’immigrants d’aquí de Solsona...”
L’aprenentatge de la llengua i la inserció laboral s’assenyalen, per part dels entrevistats del
tercer sector, com les dues àrees bàsiques en que es requereix formació per a les persones
d’origen estranger.
Pel que fa a la formació dels professionals i voluntaris del sector, els entrevistats coincideixen a
mencionar la importància de disposar de formació continuada, sent prioritaris els
483
coneixements sobre legislació en matèria d’estrangeria, així com sobre gestió de la diversitat
cultural.
“Crec que continuem tenint un problema de comprensió i que és cultural..., sobretot
amb cultures com la marroquina, que és la que més persones atenc, que som tant
diferents..., però en general jo penso que ens falten eines i formació en aquest tema; no
sabem com tractar-‐los.”
484
15.-‐ LES GARRIGUES
1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA
Pel que fa als moviments de població estrangera a Les Garrigues s’observa, a la gràfica número
1, que hi ha una tendència creixent en l’arribada d’estrangers. Des de l’any 2000 es produeix
un creixement sostingut fins l’any 2005; aquest any suposa un punt d’increment significatiu i a
partir d’aquest es produeix un alentiment fins a l’any 2010, any en que la comarca, amb 12,8%,
assoleix el màxim percentatge d’estrangers. En termes absoluts passem de 667 estrangers a la
comarca l’any 2000 fins als 2616 a l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a
l’any 2010 està 5,5 punts per sota de l’índex de la província (gràfica número 2) i estaria 3,2
punts percentuals per sota dels valors de referència de tot Catalunya l’any 2010 (15,95%).
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
485
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera a Les Garrigues, per sexe i edats.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
486
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per a homes com per a dones, és la
franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i
dones que va del 21,1% de l’any 2000 fins al 17% de l’any 2010, sempre favorable als homes i
que es manté al llarg dels deu anys estudiats; no obstant, sembla que en els darrers quatre
anys s’ha escurçat aquesta diferència. Respecte als menors de 18 anys, se situen els
percentatges al voltant del 10% de mitjana, tant per als nois com per a les noies, des de l’any
2004 s’aprecia una diferència a favor de les noies que varia al llarg del anys però que es
presenta sempre al voltant del 0,5%. Pel que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un
descens, tant en homes com en dones, des de l’any 2000 (6,0% i 5,4%) fins al 2010 (0,6% i
0,5%).
Si estudiem la distribució de la població estrangera per àrees d’origen observem que:
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera a Les Garrigues, segons continent d’origen.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del
2000 (12,7%) fins al 2010 (58,9%) i és ara l’origen més nombrós a la comarca, en canvi els
estrangers procedents de països europeus de fora de la Unió han anat decreixent des del 2000
487
(3,6%) fins al 2010 (2,4%). Cal assenyalar que durant els anys que van des del 2001 al 2005 va
ser l’origen que va arribar a ser el més nombrós, però, a partir de l’any 2005, es produeix un
descens molt significatiu que porta a les dades percentuals d’ara. També s’observa que a l’any
2006 les dades entre els dos orígens procedents de països d’Europa es van intercanviar; la raó
és desconeguda perquè no va ser fins al gener de 2007 que els súbdits de països com Bulgària i
Romania van passar a ser ciutadans de la Unió Europea.
b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, són encara
avui força nombrosos; a l’any 2000 representaven el 72,1% de la població estrangera de la
comarca; amb una tendència decreixent al llarg del període, a l’any 2010 representen el 30,4%
del total d’estrangers a la comarca.
c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre) representaven a l’any 2000 un
10,6% de la població; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any
2010 representen un 5,5% de la població estrangera. Cal remarcar que el percentatge
d’estrangers d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial, amb un percentatge sobre el
total de la població estrangera que es mou entre el 0,4% de l’any 2000 i el 0,1% de l’any 2010.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia i Oceania, principalment d’origen xinès, representen uns
percentatges molts baixos a la comarca. Així, a l’any 2000 representaven el 0,9% dels
estrangers presents a la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
creixent, a l’any 2010 representen el 2,8% de la població estrangera de la comarca.
488
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm.5
Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Els treballadors estrangers de Les Garrigues es concentren majoritàriament a l’agricultura i
al sector serveis.
b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial són minoria i a l’any 1999 representaven el
9,7% dels contractes dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 7,2% dels contractes.
c.-‐ Els treballadors de la construcció representaven el quart grup més nombrós a l’any 1999
amb un 8,8% dels contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i assolint un màxim l’any
2006 d’un 32,9%, presenten una tendència final decreixent i a l’any 2010 representen un 9,2%
dels contractes dels treballadors estrangers a Les Garrigues.
489
d.-‐ Els treballadors estrangers del sector agrari són majoritaris i l’any 1999 representaven el
70,6% dels contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any
2010 representen el 52,2% dels contractes dels treballadors estrangers.
e.-‐ Els treballadors dels sector serveis representaven el segon grup més nombrós a l’any 1999
amb un 10,9% dels contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, a
l’any 2010 representen el 31,4% dels contractes dels treballadors estrangers.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers contractats a la comarca,
s’observa a la següent gràfica la seva evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers a Les Garrigues, per sexe.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
Hi ha un increment significatiu, durant el període estudiat, dels contractes de les dones
estrangeres. A l’any 1999 els contractes de les dones estrangeres representaven el 3,1% dels
contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, a l’any 2010
representen el 19,1% dels contractes dels treballadors estrangers. No obstant cal assenyalar
que a l’any 2009 és va assolir un màxim en la contractació femenina amb un 23,4%, però a
l’any següent es va produir una davallada fins arribar al 19,1%, i per manca de dades
490
desconeixem si s’ha consolidat aquesta nova tendència. De manera antagònica i en la mateixa
mesura ha evolucionat la contractació entre els homes estrangers.
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐ secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del
Departament de Treball de la Generalitat.
La següent gràfica ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
491
a.-‐ S’observa a l’any 2010 que majoritàriament els treballadors estrangers presenten un nivell
d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any
1999 els treballadors estrangers amb aquest nivell representaven el 80,2%; amb oscil·∙lacions
però amb una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 41,5%.
b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999 representaven
l’1,1% dels treballadors estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència creixent, a l’any 2010 representen el 21,4%.
c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris a l’any 1999 representaven el 17,4% de tots els
treballadors; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2010
representen el 33,9%.
d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen al llarg del període amb uns
percentatges testimonials. A l’any 2010 el percentatge d’aquests treballadors és del 0,2%.
e.-‐ Els treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten
percentatges testimonials amb valors del 0,4%, 1,8% i 0,9% a l’any 2010 respectivament.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels Immigrants podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009.
En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. La gràfica número 8 ens mostra
que, en el període estudiat, hi ha un sèrie d’oscil·∙lacions que situen als homes com el grup amb
més atur registrat i amb un creixement sostingut entre juny de 2007 i juny de 2008. A partir
d’aquesta data l’atur masculí disminueix fins al juny de 2009 i d’aquí al final del període es
produeix un lleuger repunt. Per a les treballadores estrangeres, de manera antagònica i en la
mateixa mesura, s’observa al llarg del període una tendència decreixent de l’atur, passant del
34 % el desembre de 2005 al 27,7% el desembre de 2009.
492
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers a Les Garrigues per sexe.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Trebal
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre
desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 42% al 16,2%.
b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent i passa del 12% a
l’inici del període fins al 20% el desembre de 2009.
c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent,
passant del 10% a l’inici del període fins al 28,8% el desembre de 2009.
d.-‐ L’atur al sector serveis, també amb oscil·∙lacions, augmenta des del 30% a l’inici del període
fins al 34,2% el desembre de 2009. Presenta un màxim al desembre de 2007 amb un 41,7%.
e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat, amb oscil·∙lacions, presenten
una tendència decreixent passant del 6% a l’inici del període fins al 0,8% el desembre de 2009.
493
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sectors productius, a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat durant el període
que va des de desembre de 2005 a desembre de 2009, observem les següents relacions:
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha augmentat el seu nivell de contractació durant
el període; a l’inici del període hi havia un 42,5% i al final del període un 47,8% de contractes.
Si ho comparem amb el nivell d’atur del període hi ha una correlació, ja que l’atur ha disminuït
passant del 42% a l’inici del període fins al 16,2% al desembre de 2009.
b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial ha propiciat un augment d’aturats entre
juny de 2005 i desembre de 2009. A l’inici del període hi havia un 10,8% de treballadors
estrangers contractats en aquest sector enfront del 7,9% del final, i si comparem aquestes
dades amb les de l’atur, a l’inici del període hi havia un 12% d’aturats enfront del 20% del final
del període; s’observa, doncs, que hi ha una correlació entre ambdues variables.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de
treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada
(desembre 2005–desembre 2009), mostren que s’ha passat del 25,6% al 16,2% respecte a la
contractació, i respecte al nivell d’atur hem passat del 10,0% al 28,8%.
494
d.-‐ Finalment, en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
contractats, que augmenta, passant del 21,1% al 28%, i el nombre de treballadors estrangers a
l’atur del sector, que també ha augmentat, passant del 30% al 34,2%.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de
treballadors estrangers femenins en els darrers anys i això es correlaciona amb la disminució
del nivell d’atur femení durant el període estudiat.
495
3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA
L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat
en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,
per a seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas de Les Garrigues es troben presents les dues xarxes. Les dades
reflecteixen el pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i en el total
d’alumnes de cada tipus d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica, sinó que solament
es mostra la realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels
alumnes nouvinguts. En cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any
que marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el
curs 2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al
llarg del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per
tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides
del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació. Finalment,
cal assenyalar, que en el col·∙lectiu d’alumnes d’origen europeu s’han donat, a nivell estadístic,
unes variacions derivades del fet que al gener de 2007 es va produir la integració plena de
romanesos i búlgars a la Unió Europea. Aquesta situació ha fet que aquests orígens, sobretot el
romanès, hagin passat a augmentar les dades estadístiques dels alumnes de la Unió Europea
en detriment dels alumnes de països no membres de la Unió.
496
3.1.-‐ Ensenyament infantil. Evolució i situació final.
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de Les Garrigues,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,8% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat una tendència general creixent d’aquests alumnes, encara que
amb algunes oscil·∙lacions, fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes
estrangers és del 8,6%. Cal assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat
a partir del curs 2002-‐2003 i el màxim percentatge assolit al curs 2008-‐2009 amb un 12,2%. En
percentatges absoluts, és a dir, respecte al alumnes totals del nivell escolaritzats a Les
Garrigues, s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests
alumnes; al curs 2010 la xarxa pública escolaritza el 6,9% dels alumnes estrangers enfront de
l’1,7% que escolaritza la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte als alumnes del
nivell educatiu que cada xarxa escolaritza, hi ha també diferències, en aquest cas a favor de la
497
xarxa concertada, que al curs 2009-‐2010 escolaritza un 10,2% dels alumnes estrangers enfront
del 8,3% dels alumnes estrangers matriculats a la xarxa pública.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Es alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament infantil de Les Garrigues són els
alumnes d’origen europeu, tant de la Unió Europea com dels països europeus no membres de
la Unió68; sumant aquests col·∙lectius de ciutadans, al curs 1999-‐2000 representaven el 50,0%
dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la
Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el
72,3% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen són els alumnes
68 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a membres de la Unió. A partir d’aquesta data s’han produït variacions estadístiques degut a aquest canvi d’estatuts dels ciutadans d’aquests països.
498
magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 25% de l’alumnat estranger matriculat;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any 2009-‐2010 representen
el 21,5%. El tercer origen més nombrós són els alumnes africans (subsaharians) que es van
incorporar, per primer cop, al nivell escolar de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 13,5%;
amb oscil·∙lacions al llarg de període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
el 4,6% de l’alumnat estranger. Els alumnes d’origen centre i sud-‐americà al curs 1999-‐2000
representaven el 25,0% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 no presenten matrícula en aquest ensenyament; cal
assenyalar, no obstant, que al curs 2008-‐2009 representaven el 48,9% de l’alumnat estranger.
Els alumnes d’origen asiàtic es van incorporar per primera vegada als nivells d’ensenyament
primari de la comarca el curs 2004-‐2005 amb un 2,9%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una presència irregular amb algun curs sense matrícula, presenten una tendència final
decreixent i al curs 2009-‐2010 representen l’1,5% de l’alumnat estranger matriculat a la
comarca. Finalment, els alumnes d’origen nord-‐americà tenen un percentatge testimonial i
una única presència al curs 2008-‐2009 amb un percentatge de l’1,1%.
499
3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la comarca de
Les Garrigues, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 2,5% de l’alumnat total de
l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent fins arribar al curs
2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 14,8%. Cal assenyalar, com a
dada significativa, el fort increment experimentat al curs 2003-‐2004. En percentatges absoluts,
s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a
Les Garrigues. Al curs 2010 la xarxa pública, respecte al total d’alumnes de les dues xarxes
juntes, escolaritza el 13,4% dels alumnes estrangers enfront de l’1,4% de la xarxa concertada.
En termes relatius hi ha també diferències a favor de la xarxa pública, que al curs 2009-‐2010
escolaritza el 15,8% dels alumnes estrangers matriculats a l’etapa enfront del 9,7% dels
alumnes estrangers de la xarxa concertada.
500
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
El nombre d’alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari de les Garrigues
són els alumnes d’origen europeu; sumant aquests col·∙lectius de ciutadans de la Unió Europea
i de la resta d’Europa, al curs 1999-‐2000 representaven el 18,1% dels alumnes estrangers i era
el segon origen amb més presència; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora de la
Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 49,3% de tots els alumnes estrangers matriculats a
l’etapa. El segon origen són els alumnes magrebins que, inicialment al curs 1999-‐2000, era el
majoritari i representaven el 72,7% de tot l’alumnat estranger matriculat a l’etapa; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el
33,3% de l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes sud i centre-‐americans que al
curs 1999-‐2000 representaven el 4,5%: amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
501
creixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,1%. El quart origen són els alumnes africans
(subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 4,5% de l’alumnat estranger matriculat;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
el 2,1% de tot l’alumnat estranger. L’últim origen seria els alumnes asiàtics, que podem afirmar
que són majoritàriament d’origen xinès i que es van incorporar per primer cop al nivell escolar
de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 1,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i algun curs
sense matrícula, presenten una tendència final creixent i al curs 2009-‐2010 representen el
4,2% de l’alumnat estranger matriculat al nivell educatiu de la comarca.
3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de Les
Garrigues, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 4,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al
llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al
curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 13,2%. Cal assenyalar, com
a dades significatives, el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005 i l’alentiment
502
i lleuger descens del curs 2009-‐2010. En percentatges absoluts, és a dir, respecte al total dels
alumnes de les dues xarxes, s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament
l’escolarització d’aquests alumnes a Les Garrigues. Al curs 2010 la xarxa pública escolaritza el
9,8% dels alumnes estrangers enfront del 3,4% de la xarxa concertada. En termes relatius hi ha
també diferències a favor de la xarxa pública que al curs 2009-‐2010 escolaritza alumnes
estrangers que representen el 13,8% dels alumnes matriculats a l’etapa enfront de l’11,8% dels
alumnes estrangers de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari de Les Garrigues són els
d’origen europeu procedents de la Unió Europea que sumats als alumnes europeus d’altres
orígens en el curs 1999-‐2000 representaven el 6,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora
503
de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 46,9% de tots els alumnes estrangers matriculats
a l’etapa. En segon lloc es troben els alumnes d’origen magrebí, que al curs 1999-‐2000
representaven el 87,5% dels alumnes estrangers i era el col·∙lectiu amb més presència; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el
23,5%. El tercer origen són els alumnes asiàtics, principalment xinesos, que es van incorporar
per primera vegada als nivells educatius de la comarca durant el curs 2003-‐2004 amb un 2,8%;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el
13,6% de tots els alumnes estrangers de l’etapa. El quart origen són els alumnes centre i sud-‐
americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 6,3% de l’alumnat estranger; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el
12,3% dels alumnes estrangers. L’últim origen seria el dels alumnes africans que es van
incorporar, per primer cop, al nivell educatiu de la comarca el curs 2000-‐2001 amb un 7,1% del
total d’alumnes estrangers; amb una presència irregular, amb cursos sense matrícula i
diferents oscil·∙lacions, presenten una tendència final decreixent i al curs 2009-‐2010
representen el 3,7% de l’alumnat estranger matriculat. Finalment, i de manera testimonial, cal
esmentar els alumnes d’origen nord-‐americà que són minoritaris i que han tingut una evolució
desigual al llarg del període; es van incorporar per primer cop a les aules el curs 2003-‐2004
amb un percentatge del 2,8%. Al curs següent es mantenen amb un 1,7% i a partir del curs
2005-‐2006 desapareixen de la matrícula de la comarca.
504
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i
batxillerat s’observa que, en general, hi ha una menor presència d’alumnes estrangers si ho
comparem amb els nivells obligatoris. Cal assenyalar que en el cas dels cicles de formació
professional només s’imparteixen els estudis en la xarxa pública i solament s’ofereixen mòduls
professionals de grau mitjà. Tanmateix el Batxillerat només es troba la xarxa pública per a
escolaritzar els alumnes estrangers.
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
mitjà escolaritzats a Les Garrigues representaven un 2,1% dels alumnes dels cicles. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat, amb diferents oscil·∙lacions, un tendència creixent d’aquests
alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del
4.3%. Cal assenyalar, com dada significativa, que el màxim percentatge d’alumnes, 9,8%, es va
assolir el curs 2008-‐2009. Cal assenyalar també que durant el període estudiat hi ha hagut
cursos on no hi havia matrícula d’alumnes estrangers.
505
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau mitjà de les Garrigues són els
alumnes d’origen europeu, procedents de la Unió Europea i d’altres països europeus de fora
de la Unió, que al curs 2009-‐2010 representen el 100% de l’alumnat estranger. Al curs 1999-‐
2000 ja eren el 100%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa
als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010
representen el 100 % de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa i a més són tots
procedents de països de la Unió Europea. El segon origen amb més alumnes, durant tot el
període estudiat, correspon als alumnes magrebins; encara que al curs 2009-‐2010 no n’hi cap,
aquests alumnes han tingut presència als cicles de grau mitjà de la comarca els cursos 2001-‐
2002, 2007-‐2008 i 2008-‐2009 amb uns percentatges d’alumnes del 100%, 50% i 16,7%
respectivament. El tercer origen amb presència d’alumnat al cicles, al llarg del període
506
estudiat, és el xinès, amb presència al cursos 2007-‐2008 i 2008-‐2009, amb percentatges del
25% i 16,7% respectivament. Finalment, els alumnes d’origen africà només van tenir una
presència del 25 % al curs 2006-‐2007.
3.5.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers Batxillerat a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat escolaritzats a les Garrigues
representava el 0,7% de l’alumnat total de l’etapa. En aquesta etapa solament hi ha alumnes a
la xarxa pública. Al llarg dels darrers deus anys s’han produït algunes oscil·∙lacions, però amb
una tendència general creixent fins arribar al curs 2009-‐2010 amb un 3,9%. Durant el període
s’ha assolit un valor màxim al curs 2006-‐2007 amb un valor del 9,0%, no obstant hi ha hagut
cursos com el 2000-‐2001 i 2001-‐2002 on no hi havia matrícula d’alumnes estrangers en aquest
tipus d’ensenyament.
507
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a Les Garrigues.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència als Batxillerats de Les Garrigues són els d’origen
europeu (Unió Europea i resta d’Europa) i els d’origen centre i sud-‐americà que representen un
40% respectivament dels alumnes de tota l’etapa. Tant els uns com els altres són els que han
tingut més presència al llarg dels deus anys estudiats, però no han estat presents tots els anys.
L’origen que més cursos ha estat representat a la comarca seria el dels alumnes procedents
d’Europa si suméssim els percentatges dels de la Unió i de la resta d’Europa. Els magrebins
també han estat presents amb percentatges baixos i de forma aïllada en alguns cursos des del
2006 al 2009. Finalment els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, es van escolaritzar per
508
primer cop al curs 2009-‐2010 amb un percentatge del 20% sobre el total d’alumnes estrangers
de l’etapa.
509
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
Els entrevistats opinen que, en comparació amb altres comarques, el percentatge de població
estrangera a la comarca és relativament baix. Malgrat tot, també coincideixen a assenyalar la
necessitat d’incrementar els recursos destinats en matèria de gestió i polítiques d’immigració.
Tot i aquesta manca de recursos expressada, tant des de l’administració local com des de les
institucions educatives, socials i sanitàries, es duu a terme un important treball centrat
principalment en l’acollida i el coneixement de la llengua com a mitjà bàsic d’integració, en la
capacitació i visibilització de la dona estrangera, i en la satisfacció de les necessitats socials
bàsiques. Per dur a terme les diferents actuacions en cada un d’aquests àmbits, es posa de
manifest, per part dels entrevistats, la importància dels mecanismes existents per a la
coordinació entre els diferents agents encarregats de gestionar-‐les.
4.1. L’administració i els estrangers.
Com hem indicat, és comú considerar que el percentatge de població estrangera a la comarca
és relativament baix, en comparació.
“La comarca de les Garrigues és una comarca petita i té pocs habitants; llavors, sí que
hi ha immigració, però és bastant baixa”.
Des del Consell Comarcal, a través de la tècnica de polítiques migratòries, es duu a terme la
gestió de la immigració a la comarca, a més de destacar la feina duta realitzada per l’agent
d’acollida ubicada a l’ajuntament de Juneda. Pel que fa al treball en coordinació amb altres
agents socials del territori, aquest es considerat relativament escàs, degut en bona part a
l’escassetat de recursos humans i econòmics que es destinen a aquesta àrea.
“Abans quan hi havia una altra persona ens coordinàvem i funcionava molt bé..., però
ara..., sincerament crec que seria necessari la contractació d’algú altre, també per
poder fer més coses”.
Malgrat això, es percep que els diferents professionals entrevistats disposen d’un ampli
coneixement sobre les diferents iniciatives i serveis prestats per les diferents entitats i
institucions en matèria d’immigració.
En l’àmbit de la intervenció social, des de l’administració es duen a terme diferents programes
i activitats, sobretot encarats a la promoció de la igualtat i les oportunitats entre la població,
així com a l’afavoriment del coneixement mutu i la cohesió social. Això sí, es posa l’atenció,
d’acord amb el que se’n pot extreure de les entrevistes realitzades, en el treball amb les dones
immigrades. Es percep una certa preocupació entre els professionals entrevistats per la
510
disminució dels recursos públics que estan afectant, de manera considerable, la capacitat de
les administracions locals i comarcals per dur a terme determinades activitats i projectes.
“Fins ara fèiem tallers de cohesió i relació entre les dones... i anava molt bé... era com
una espècie de teràpia.... però ara ja no ho podem fer per les retallades”.
A més a més de l’enfocament de gènere en la programació de les activitats d’intervenció
social, es considera també necessari el treball amb la població jove de la comarca, autòctona i
d’origen estranger, a través d’activitats de sensibilització i foment del coneixement mutu.
“Tenim el curs de contrats. És un curs per als joves. S’han de formar parelles on un sigui
d’aquí i un altre estranger, i han de presentar fotos de coses que hagin fet junts. Llavors
presenten fotos i expliquen l’experiència que han tingut. El premi és una càmara de fer
fotos.”
D’altra banda, cal destacar també el servei comarcal d’assessorament i informació legal en
matèria d’estrangeria, prestat a través del conveni establert amb l’associació AMIC, així com el
servei de traducció obert a la resta d’entitats i institucions que així ho requereixen.
“També hem contractat el Servei d’AMIC per tot el tema de l’assessorament jurídic,
temes de papers...”
Pel que fa a la formació destinada a la població d’origen estranger, es coincideix a assenyalar la
formació lingüística i l’alfabetització com la necessitat formativa i amb major demanda. És per
aquest motiu que, tant des de l’administració pública, el Consorci de Normalització Lingüística i
d’altres entitats del Tercer sector, s’intenta cobrir la demanda existent en aquest àmbit,
malgrat l’escassetat de recursos que s’afirma que existeix, segons dels entrevistats.
“Els cursos d’alfabetització són molt importants; però ens costa molt de tirar endavant
amb els recursos que tenim..., sobretot perquè ens és molt difícil crear grups
homogenis. Aquest any estem en el segon curs d’alfabetització, i tenim més estudiants
que el curs d’abans!”
“També fem cursos de català, aquí i a altres pobles de la comarca. Però per exemple a
Juneda també hi ha Càritas, que fa molts anys que hi treballa i també fa cursos de
català.”
A més a més de les activitats formatives en matèria lingüística, es destaquen els diferents
cursos i xerrades programats en matèria de foment dels hàbits saludables, així com sobre el
coneixement dels sistemes públics catalans en matèria de salut, educació, etc. Tanmateix, i de
manera transversal, en aquest tipus de programació formativa de caràcter més genèric
511
s’intenta també treballar la integració i foment de la cohesió entre la població autòctona i la
d’origen estranger.
“També hem fet un curs de nutrició i un de cuina catalana, amb gent d’aquí i gent
nouvinguda. N’hem fet un a Borges i un a la Granadella i hi han participat moltes
dones, i ha funcionat molt bé.”
4.2. Salut i població estrangera.
A nivell de funcionament dels centres d’atenció primària i el seu treball amb persones
estrangeres, cal destacar la figura de la treballadora social, que és qui de manera més constant
i directa treballa amb aquesta població. I es menciona la constant tasca de coordinació i
traspàs d’informació entre els diferents professionals tant sanitaris com d’altres àmbits que
treballen en matèria d’immigració.
“Aquí al CAP, majoritàriament treballa la treballadora social amb la població
immigrada. Però sempre estem coordinats amb els metge i infermeres. I també,
depenent del cas, tenim relació amb el Consell Comarcal i l’EAP”.
Pel que fa l’ús del servei així com a l’atenció a la població d’origen estranger, es destaca com a
element diferenciador respecte els procediments habituals que se segueixen amb la població
autòctona, “l’Acollida Sanitària al Nouvingut”.
“tot i que el programa d’acollida al nouvingut és compartit, aquí des del CAP fem
l’acollida sanitària, només per explicar-‐los el funcionament de la sanitat aquí a
Catalunya i tot això...., per la resta, doncs com tothom.”
A nivell d’intervenció social, des de l’àmbit sanitari es destaca tant sols el fet que sovint les
dificultats de la població d’origen estranger són més de caràcter socioeconòmic que no pas de
salut, motiu pel qual s’intenta estar, des del CAP, constantment en contacte amb els Serveis
Socials.
“Els immigrants no tenen problemes greus de salut en general..., vénen quan estan
malats i ja està, com qualsevol altre usuari. Però sí que molts tenen a més a més
problemes socioeconòmics, llavors quan ho detectem ho comentem als Serveis Socials”.
Des del CAP de Borges, s’està duent a terme un extens treball de detecció dels matrimonis
amb un grau de parentesc destacat per poder detectar i tractar els possibles problemes de
salut dels fills d’aquests matrimonis que han estat detectats en diferents moments entre la
població estrangera de determinats orígens. De fet, s’està duent a terme una important tasca
512
de sensibilització i prevenció per tal de donar a conèixer als progenitors les possibles malalties
que poden derivar d’aquest tipus de relacions.
“El projecte que portem és intervenir en els matrimonis entre parents propers..., i si el
matrimoni ja està fet, llavors els hi expliquem totes les malalties genètiques que
podran patir els seus fills. I també que aquestes malalties a vegades poden sortir en la
tercera generació”.
Això sí, quan a necessitats, formatives els professionals entrevistats posen de manifest la
necessitat de disposar de major coneixement de les diferents cultures d’origen dels seus nous
usuaris. Sobretot de determinades cultures de les quals se’n té, d’acord amb el que s’assenyala
en les entrevistes, un ampli desconeixement.
“És molt curiosa la cultura xinesa..., a més és bastant desconeguda i ells també són
molt tancats..., és difícil; crec que estaria molt bé tenir coneixements per poder facilitar
la nostres relació amb ells i una millor comprensió”.
A més és comú creure que és clau l’aprenentatge de la llengua per part de les persones
d’origen estranger, amb l’objectiu de millorar i facilitar el treball i la comprensió mútua entre
professionals i usuaris.
“Com a necessitat puc dir-‐te que el més important és facilitar-‐nos a tots la
comunicació..., i aprendre l’idioma és bàsic... i necessari.”
4.3. L’educació i els estrangers.
Coincidint amb el que afirmen els professionals entrevistats de l’administració pública, els
docents afirmen que la població immigrant a la comarca és poc significativa en comparació a
altres comarques.
“Aquí de població immigrant en tenim poca, és poc significativa; en canvi hi ha altres
comarques i pobles on no és per a res així...”
També diuen que el percentatge d’alumnat nouvingut ha disminuït en els darrers anys, alhora
que l’alumnat d’origen estranger acostuma a ser un alumnat procedent de famílies d’origen
immigrant residents a la comarca des de fa anys.
“Hi ha pocs alumnes que puguem considerar nouvinguts; molts ja han nascut aquí, i si
una cosa és certa és que la majoria de les famílies immigrades que viuen aquí són
famílies consolidades, vull dir que ja fa molts anys que viuen aquí”.
513
Com a conseqüència d’això, es manifesta que el nombre d’alumnat a l’Aula d’acollida69 ha
sofert un important descens en els darrers anys.
“Per això també a l’Aula d’Acollida cada cop hi ha menys alumnes, i és que no hi ha cap
problema, tots parlen català”.
Pel que fa a les relacions família-‐escola en relació a les famílies procedents de l’estranger es
destaca per part dels entrevistats la facilitat de comunicació que existeix sobretot donada la
llarga estada de moltes d’aquestes famílies.
“La relació amb les famílies immigrants, la veritat és que és bastant normal; des de
l’escola ja només enviem les circulars en català.”
Pel que fa la integració de l’alumnat d’origen estranger al centres educatius, es considera que
en termes generals molt bona, malgrat assenyalar que existeixen diferències en el grau i en el
procés d’integració en funció de l’origen de l’alumnat.
“La integració és molt ràpida; suposo perquè són pocs, i això ho ha facilitat molt. Tot i
això, sí que hi ha diferències entre la integració dels alumnes de famílies del Magreb i
l’Europa de l’Est. Amb els de l’Europa de l’Est, la integració és molt molt ràpida;
pràcticament instantània. En canvi, amb els magrebis no és tant així. Jo crec que dels
països de l’est, els més propers a Catalunya, són els que s’integren més ràpid. Per
exemple, un eslovac té una integració més ràpida que una família de Rumania. De fet
en tenim un d’eslovac, i els seus pares estan fins i tot a la junta de l’AMPA.”
D’altra banda, la major part de professionals entrevistats coincideix també en assenyalar la
necessitat de formació, malgrat l’aprenentatge i l’experiència dels darrers anys, per al
professorat en el tractament de la diversitat.
“la veritat és que necessitat poca..., però bueno formar-‐se sempre és bo, i en aspectes
de coneixement d’altres cultures...pues sí..., però ja t’ho dic, que en principi...”
4.4. El tercer sector i els estrangers.
Els entrevistats dels tercer sector coincideixen a assenyalar l’increment de la precarietat de les
condicions de vida de la població estrangera de la comarca fruit de l’actual crisi econòmica i la
davallada relativa de les oportunitats laborals. Aquest fet ha provocat la disminució, segons
afirmen els entrevistats, de l’arribada de nouvinguts a la comarca.
69 Els centres educatius de la comarca disposen de l’Aula d’Acollida com a principal recurs específic en el seu treball amb l’alumnat immigrant nouvingut.
514
“Pel que veus aquí, cada vegada hi ha menys gent que arriba... suposo que perquè amb
la crisi ara, és difícil..., i ja ho és pels que estan aquí, imagina’t...”
Malgrat aquesta davallada, es posa de manifest que el nombre d’usuaris i demandes d’ajuts
socials per part de la població, bona part de la qual es diu que és d’origen estranger, s’ha vist
incrementat darrerament.
“Home i tant! Cada cop tenim més gent que ens ve a demanar ajuda... i és que des de
bolquers, cotxets per la canalla, ajudes per aliments...”
En relació a la metodologia de treball, el tercer sector afirma mantenir un nivell de coordinació
amb la resta d’entitats del propi sector, així com amb altres institucions de la comarca,
relativament escàs; malgrat que es denota, a través de les entrevistes, que es disposa d’un
coneixement ampli respecte la tasca desenvolupada pels diferents agents socials que actuen al
territori.
“ Sí, des de Creu Roja fan atenció, sobretot per cobrir les necessitats bàsiques; Càritas,
també fa anys que treballa molt, per exemple, a Juneda..., però bueno, coses en
conjunt no en fem.”
Quant a l’àmbit socioeducatiu, es destaca entre els entrevistats la importància de la tasca que
duen a terme algunes de les entitats del tercer sector en matèria d’assistència social bàsica,
d’atenció a la infància i sensibilització de la població.
“Cada vegada hi ha més mares que vénen amb fills i que moltes estan soles o els seus
marits s’han quedat a l’atur... i sobretot doncs treballem amb infància... estem oberts a
tota la població, i de fet atenem a molta gent diferent tant d’aquí com de fora.”
Pel que fa a la sensibilització, entre els entrevistats es detecta que, malgrat no donar-‐se
actituds racistes entre la població, hi ha una manca de contacte i de relació entre la població
autòctona i la població d’origen estranger.
D’altra banda, tant des del tercer sector com des del sector públic, es manté una important
tasca d’informació i assessorament legal en matèria d’estrangeria a totes les persones d’origen
estranger que resideixen a la comarca i que així ho sol·∙liciten.
““També hem contractat el Servei d’AMIC per tot el tema de l’assessorament jurídic,
temes de papers...”
Tot i que l’oferta en matèria d’aprenentatge de la llengua intenta respondre a les necessitats
detectades, es reclama, per part dels entrevistats, poder disposar de majors recursos per tal de
poder oferir una millor i més àmplia formació adaptada a les necessitats específiques dels
usuaris.
515
“el problema és que hi ha una varietat de nivells..., és molt difícil crear grups
homogenis, però clar, ens falten recursos... llavors ens hem d’adaptar”.
Tanmateix, les diverses entitats coincideixen en assenyalar la importància de continuar
mantenint i fomentant les activitats formatives en matèria d’inserció laboral.
“Sempre és interessant que hi vagin havent cursos i formacions... perquè sempre hi ha
alguna cosa que pots aprendre..., a més, amb tot lo de la legislació, els permisos, i tot
això, sí que ens cal més formació”.
516
16.-‐ BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Lleida (1991). Evolució de la població immigrada regular a la província de Lleida. Ajuntament de Lleida, Lleida (no publicat).
Birsl, U. I Solé, C. (Coord.) (2004). Migración e interculturalidad en Gran Bretaña, España y Alemania. Barcelona, Antrhopos.
Blanco, C. (2000). Las migraciones contemporáneas. Madrid, Alianza.
Blanco, C. (Edit.) (2006). Migraciones. Nuevas movilidades en un mundo en movimiento. Barcelona, Anthropos.
Cabré, A. et alii (2007). Immigració. Les onades en la Catalunya contemporània. Barcelona, Fundación Lluís Carulla.
Checa, P. (Coord.) (2002). Las migraciones a debate. Barcelona, Icaria.
Colectivo I.O.E. (1992). La inmigración extranjera en Cataluña. Barcelona, Institut d'Estudis Mediterranis.
Colectivo I.O.E. (1994). Marroquins a Catalunya. Barcelona, Institut d'Estudis Mediterranis.
Delegació Diocesana de Migracions de Lleida (1991). Estudio de la población inmigrante extranjera afincada en los pueblos de la Diócesis de Lleida. Lleida, Delegació Diocesana de Migracions de Lleida (no publicat).
Fundació Jaume Bofill (2000). Anuari de la immigració a Catalunya. Barcelona, Editorial Mediterrània.
Garreta, J. (1997). "Immigració extracomunitària i educació. La relació pares, escola i mestres" a Ilerda. Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, pp. 29-‐62.
Garreta, J. (1999). La integració en l'estructura social de les minories ètniques. Lleida, Universitat de Lleida.
Garreta, J. (2000). "Secularisation et contresecularisation des immigrants musulmans en Espagne. La religion comme facteur de construction de la communication interculturelle" a Revue Européenne des Migrations Internationales vol. 16 nº 3. Poitiers, Université de Poitiers, pp. 105-‐124.
Garreta, J., Llevot, N. Sabaté, M i Bernad, O.(2010). La immigració a les comarques de Ponent. Lleida, Universitat de Lleida/Diputació de Lleida.
Glazer, N. (1997). We Are All Multiculturalists Now. Cambridge, Harvard University Press.
Glazer, N. i Moynihan, D.P. (1963). Beyond the Melting Pot. Massachusetts, The Massachusetts Institute of Tecnologie Press.
Glazer, N. i Moynihan, D.P. (1975). Ethnicity. Theory and experience. Havard, Harvard College.
517
Izquierdo, J.A. (1996). La inmigración inesperada. LA población extranjera en España (1991-‐1995). Madrid, Trotta.
Lamo de Espinosa, E. (1995). Culturas, estados y ciudadanos. Una aproximación al multiculturalismo en Europa. Madrid, Alianza Editorial.
Liégeois, J.P. (1994). Roma, tsiganes, voyageurs. Strasbourg, Conseil de l'Europe.
Ramírez Goicoechea, E. (1996). Inmigrantes en España: vidas y experiencias. Madrid, Centro de Investigaciones sociológicas.
Rex, J. (1987). Race relations in sociological theory. London, Routledge & Kegan Paul.
Rex, J. (1996). Ethnic minorities in the modern nation state. Working papers in the theory of multiculturalism and political integration. London, Macmillan Press.
Samper, L., Llevot, N., Garreta, J. et Chasteney, M.H. (2000). "Éducation et ethnicité: le cas catalan" a McAndrew, M. i Gagnon, F. (dir.). Relations ethniques et éducation dans les sociétés divisées: Québec, Irlande du Nord, Catalogne et Belgique. Montréal/Paris, Harmattan, pp. 127-‐145.
Sartori, G. (2001). La sociedad multiétnica. Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros. Madrid, Taurus.
Sepa Bonaba, E. (1993). Els negres catalans. Barcelona, Fundació Serveis de Cultura Popular.
Solé, C. (1981). Integración sociocultural de los inmigrantes en Cataluña. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.
Solé, C. (1995). Discriminación racial en el mercado de trabajo. Madrid, Consejo Económico y Social.
Solé, C. (2001). El impacto de la inmigración en la economía y en la sociedad receptora. Barcelona, Anthropos.
Solé, C. i Cachón, L. (2006). “Globalización e inmigración: los debates actuales” REIS 116, pp. 13-‐54.
Solé, C. i Herrera, E. (1991). Trabajadores extranjeros en Cataluña. ¿Integración o racismo?. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.
I altres.