informe sector agropecuari a catalunya 2011...informe sector agropecuari a catalunya 2011 6 - en la...

Informe sector agropecuari a Catalunya 2011

LES CAMPANYES AGRÀRIES DE TEMPORADA A CATALUNYA 2011

Barcelona, 24 de maig de 2012


3

ÍNDEX Resum executiu ................................................................................................................. 4

1. Introducció .............................................................................................................. 7

2. Metodologia ............................................................................................................ 9

3. El sector agropecuari i el mercat de treball ............................................................. 10

3.1 el sector agropecuari .......................................................................................... 10

Cereals per a gra ...................................................................................................... 17

Conreus farratgers .................................................................................................... 18

Hortalisses ................................................................................................................ 19

Lleguminoses ............................................................................................................ 20

Conreus industrials ................................................................................................... 21

Flor i planta ornamental ............................................................................................ 22

Fruita fresca .............................................................................................................. 22

Fruita seca ................................................................................................................ 23

Cítrics ........................................................................................................................ 23

Olivera ...................................................................................................................... 25

3.2 el mercat de treball al sector agropecuari .............................................................. 29

3.2.1 ocupació .............................................................................................................. 29

3.2.2 atur ...................................................................................................................... 31

3.2.3.contractació ......................................................................................................... 40

4. Actuacions del servei d’ocupació de catalunya en el sector .................................... 48

4.1 el sistema soc de campanyes agràries de temporada 2011 .................................. 48

4.2 les polítiques actives d’ocupació al sector ............................................................ 70

5. Conclusions i propostes per a la millora 2012 en el sistema soc de campanyes .... 73

6. Taules annexes ........................................................................................................ 75


4

RESUM EXECUTIU

- Lleida és, amb diferència, la demarcació amb més superfície de terres de

conreu. Amb 379.000 hectàrees, representa el 45% de la superfície conreable de Catalunya.

- El sector agroalimentari català (sector agrari més indústria alimentària)

representa el 3,6% del valor afegit brut (VAB) mentre que la indústria química té un pes del 3,2% i la metal·lúrgia del 2,7%, essent un dels tres clústers agroalimentaris més importants d’Europa (els altres són Andalusia i Baixa Saxònia). La indústria alimentària catalana, per la seva part, és el primer sector industrial pel que fa a volum de negoci; amb 21.930 milions d’euros facturats al 2009 (un 18,8%) del total.

- Catalunya és especialment competitiva en el sector carni, sobretot porcí i

avícola, i en agricultura mediterrània, especialment fruita fresca, cítrics i oli.

- La mitjana de persones afiliades al sector agrari al 2011 fou de 59.180.

- L’ús de contractes temporals és més intens en el sector agropecuari (95,7%) que en la mitjana de tots els sectors productius catalans (88,9%).

- L’ús del contracte fix discontinu és molt minoritari (1,2%) però lleugerament

superior a la mitjana de tots els sectors productius catalans (0,9%).

- Durant l’any 2011, els mesos amb més contractacions de peons agrícoles han estat maig, agost i setembre i els mesos amb menys contractacions gener, febrer i març.

- Hi ha un total de 7 comarques catalanes (el Pla d’Urgell, les Garrigues, el Priorat,

la Noguera, l’Urgell, la Ribera d’Ebre i el Segrià) on els contractes del sector agropecuari suposen més del 20% del total de contractes registrats.

- La mitjana de persones en atur procedents del sector agropecuari en la seva darrera ocupació i registrades al SOC ha estat de 10.796 persones al 2011.


5

- Les persones en atur que han treballat al sector agropecuari cobren amb menys

intensitat la prestació contributiva per desocupació i amb més intensitat el subsidi per desocupació que la mitjana de les persones en atur de Catalunya.

- El perfil de la persona en atur que prové del sector agropecuari és el d’un home

de nacionalitat no espanyola i d’entre 30 i 44 anys, que té un nivell de formació assolida fins a estudis secundaris i resideix a la comarca del Segrià, que fa menys de 3 mesos que es troba en situació d’atur, que no cobra cap tipus de prestació per desocupació i que desitja treballar a la comarca on resideix.

- Per tal de garantir l’atenció al col·lectiu de persones temporeres i facilitar la intermediació laboral, l’any 2011 es va atorgar un total de 138 contractes mitjançant plans d’ocupació, amb un import total de 617.154,81 euros.

- Es va atorgar un total de 178.000 euros a les organitzacions sindicals i

empresarials més representatives del camp català, per tal de col·laborar amb el SOC en la gestió de les campanyes.

- Un total de 12.315 contractes van ser registrats a l’aplicació Contrat@ amb el

“codi campanya”, xifra molt similar a la de l’any 2010 (un 0,17% més).

- Segons criteris establerts1, el SOC ha tingut un percentatge d’intermediació d’un 34,8% en el sector de les campanyes de temporada.

- El 81,72% de les contractacions en el marc de les campanyes han estat a

persones estrangeres.

- Durant l’any 2011, han augmentat a Catalunya un 20,8% les infraccions detectades per la Inspecció de Treball de la Seguretat Social (es passa de 173 l’any 2010 a 209 l’any 2011).

1 Període: de 15 de maig a 1 d’octubre de 2011. Ocupacions: peó agrícola i treballador/a agrícola qualificat, tipus de contracte: contracte d’obra i servei, àmbit territorial: Segrià, La Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Les Garrigues i Alt Penedès.


6

- En la Diagnosi per a l’elaboració de l’Estratègia catalana per a l’ocupació 2012-2020, el sector agroalimentari és identificat com a sector amb oportunitats d’inversió i potencial creador d’ocupació en un total de 31 comarques catalanes.

- Pel que fa als programes de polítiques actives “Formació en àrees professionals

prioritàries i entitats locals” s’ha doblat l’atorgament l’any 2011 en relació al de l’any 2010; aquesta evolució s’ha donat en un context de reducció del pressupost global del 17,3%.

- A un total de 14 comarques de Catalunya, on l’agricultura té un pes específic,

s’han realitzat polítiques actives relacionades amb la família professional agrària. En total, s’han atorgat 1.155.952 € per a un total de 899 persones beneficiàries.


7

1. INTRODUCCIÓ

Aquest informe ha estat elaborat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM)2 .

Des del 2005, el Servei d’Ocupació de Catalunya i les organitzacions empresarials i

sindicals més representatives del camp català, juntament amb els municipis on té major

incidència la recollida de la fruita, col·laboren en la gestió de les campanyes agràries de

temporada a Catalunya.

Aquesta col·laboració ha permès assolir, d’una banda, una millora en el conjunt dels

processos d’intermediació laboral, d’acolliment a les persones treballadores, de la gestió

dels fluxos migratoris i de la presència ordenada en el territori de les persones

treballadores de temporada, facilitant la contractació per a la recol·lecció de la fruita al

llarg de tots aquests anys, i estenent el model de gestió al sector de l’emmagatzematge

(integrat ja al sistema de gestió). Actualment s’està treballant a les Terres de l’Ebre en la

campanya dels cítrics. De l’altra, ha permès conèixer millor les necessitats del camp

català, sobretot pel que es refereix a la necessitat de mà d’obra en el moment de les

collites. S’ha demostrat que, tot i que la recollida de les fruites i del raïm són potencials

tasques de mà d’obra extra, existeixen altres moments en el conreu d’aquests cultius,

com, per exemple, les tasques de poda o aclariment, que també exigeixen de més mà

d’obra; potser no tanta com en els moments àlgids de la recol·lecta però sí un nombre

elevat de persones.

Desprès de l’experiència en el model de gestió de les campanyes agràries de

temporada per part del SOC, es presenta aquest informe conjuntament amb el

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, on es posa

de manifest la situació del sector agrícola.

2 Elaborat pel Gabinet Tècnic i d’Estudis Sectorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i per la Secretaria Tècnica del Servei d’Ocupació de Catalunya. Les dades del mercat de treball són de l’any 2011.


8

L’objectiu que es persegueix amb aquest informe del sector agropecuari i de les

campanyes agrícoles és reflectir la realitat d’aquest sector a Catalunya de manera que

quedi de manifest la necessitat de fer una aposta de futur, ja que malgrat el poc pes

específic que pot tenir en el conjunt del país3, el sector agropecuari es mostra com un

sector estratègic per a l’economia i l’ocupació del país i ha esdevingut un sector

important a l’hora de crear oportunitats d’inversió i d’ocupació a moltes de les

comarques del territori català. Aquest fet es va posar de manifest quan es va elaborar el

Pla general d’ocupació de Catalunya-Estratègia catalana per a l’ocupació 2012-2020

(d’ara endavant Estratègia catalana per a l’ocupació o ECO), informat positivament pel

Consell de Direcció del SOC, i aprovat pel Govern de la Generalitat el 21 de febrer de

2012. Cal considerar que l’ECO fixa les prioritats en matèria d’ocupació a Catalunya i,

per tant, el fet que es faci especial esment al sector agropecuari com un dels sectors

d’activitat i d’intervenció des de les polítiques actives per a l’ocupació, té una especial

rellevància.

L’ECO es materialitza al Pla de desenvolupament de polítiques actives (PDPA), que va

aprovar el Consell de Direcció del SOC el passat dia 16 de febrer de 2012. El PDPA és

l’instrument a partir del qual, periòdicament, s’aniran concretant els objectius de l’ECO i

el mecanisme que dota de contingut a la cartera de serveis del SOC, a través de les

diferents línies d’actuació i programes que es desplegaran anualment; entre elles es

troben accions concretes per a aquest sector a gairebé tot el territori català.

Val a dir que al sector agropecuari hi ha hagut un desenvolupament molt important pel

que fa al cultiu de fruiters, desprès de la inversió que s’ha fet per transformar terres de

secà en regadiu, amb la consegüent necessitat d’augment de mà d’obra. Aquests

cultius, i els tradicionals de la vinya i de l’olivera, tenen unes característiques especials

pel que fa a les necessitats de mà d’obra respecte als cultius de secà o els de farratges,

on no es veu un increment de mà d’obra, sinó més aviat el contrari, ja que han estat

conreus amb un alt grau de mecanització en les tasques que els són pròpies.

3 El sector agropecuari arriba en algunes comarques de Catalunya a tenir un pes específic del 25%, tot i que, al conjunt del territori el seu pes respecte al PIB és l’1,8%3, i respecte al VAB és l’1,15%.


9

Aquest informe vol ressaltar la importància que té aquest sector en l’economia catalana, en la generació de llocs de treball i en el respecte pel medi ambient. A més, vol posar de manifest la col·laboració i coordinació entre les diferents administracions i les entitats col·laboradores per dignificar el treball al camp, per oferir uns serveis de qualitat a les persones i a la pagesia i, sobretot, vol posar de manifest, que la gestió de les campanyes agràries de temporada és una bona pràctica, que està perfectament consolidada i assolida i que es vol extrapolar no només als moments àlgids de les collites sinó que també es vol desenvolupar en altres moments del procés agrari dels fruiters, les vinyes i els cítrics. 2. METODOLOGIA

Les dades que s’analitzen en el present informe són dades secundàries de caràcter estadístic i administratiu. Dades recollides i treballades pel Gabinet Tècnic del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) i la Secretaria Tècnica del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) del Departament d’Empresa i Ocupació (DEMO). Pel que fa a l’apartat d’anàlisi del mercat de treball del sector agropecuari, s’han analitzat dades d’afiliació a la Seguretat Social, del registre de persones en atur i del registre de contractes. Les dades d’afiliació a la Seguretat Social inclouen el règim general, el règim especial de treballadors autònoms i el règim especial agrari i s’han considerat les activitats econòmiques que corresponen a les divisions de la CCAE-09: 01 Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen, 02 Silvicultura i explotació forestal i 03 Pesca i aqüicultura. En l’anàlisi de l’atur registrat s’han considerat les mateixes divisions de la CCAE. En el cas de la contractació laboral només s’ha tingut en compte la divisió 01 de la CCAE atès que és la que està directament relacionada amb les campanyes agràries de temporada en la qual el SOC té una intervenció específica pel que fa a la intermediació laboral.


10

Per l’anàlisi d’aquesta intermediació laboral s’ha comptat amb la col·laboració dels serveis territorials i la Secció d’Orientació i Intermediació del SOC. Les fonts administratives de la informació han estat el sistema informàtic per a la intermediació SICAS (sistema basat en el Sistema de Información de los Servicios Públicos de Empleo per a les comunitats autònomes), de l’aplicació Contrat@ que permet comunicar el contingut de les contractacions laborals i de les reunions de la Mesa de les Campanyes Agràries de Catalunya. 3. EL SECTOR AGROPECUARI I EL MERCAT DE TREBALL

3.1 El sector agropecuari

Aquest sector ha anat agafant més rellevància amb el pas dels anys, sobretot per la preocupació social que hi ha pel medi ambient, l’alimentació de qualitat, l’estalvi energètic, la professionalització de la mà d’obra i la innovació en el sector. Aspectes generals

Catalunya és un país molt muntanyós i molt variat, amb una climatologia en general de base mediterrània, però amb expressions ben diverses des de tots els punts de vista que condicionen la producció agrària: climatologia (poques àrees amb l’extensió de Catalunya reuneixen la seva diversitat climàtica), hidrografia, edafologia, orografia...Tant és així, que si cerquéssim una paraula per definir la realitat agronatural de Catalunya hauríem d’escollir la paraula diversitat. De fet, si agafem una imatge satèl·lit de Catalunya, aquesta es dibuixa com un mosaic de colors, fet que en si mateix ja expressa la diversitat de la nostra terra. Un clima majoritàriament mediterrani Donada la seva situació latitudinal i a occident del continent eurasiàtic, el clima de Catalunya té uns trets pròpiament mediterranis, però participa d’altres més extrems, propis de les zones climàtiques entre les quals s’emmarca. És una àrea de contacte de masses d’aire de característiques diferents: les fredes o polars, procedents de les latituds mitjanes i altes, i les càlides o tropicals, pròpies de latituds subtropicals i tropicals. La primera és sentida fonamentalment durant els mesos freds de l’any, mentre que la segona, caracteritzada per un anticicló en les capes mitjanes i altes de la


11

troposfera, és predominant durant l’estiu. Per aquesta raó, el trimestre estival serà sec i la resta de l’any, moderadament humit. D’altra banda, la posició de Catalunya, a l’occident europeu i a llevant de la Península Ibèrica, confereix al seu caràcter general mediterrani alguns trets atípics: l’hivern no és a Catalunya una estació plujosa, a causa de la seva posició a sotavent dels temporals atlàntics. L’oceà Atlàntic queda a ponent però clarament separat del territori català per les elevades terres ibèriques. Aquestes poden exercir de barrera aerològica, atenuant i modificant la influència atlàntica. Al litoral i al prelitoral serà la tardor l’estació més plujosa, en donar-se els màxims contrastos tèrmics entre les aigües mediterrànies i les primeres colades fredes. Finalment, el clima queda matisat per la proximitat del continent africà, on té el seu origen algun dels tipus de temps que l’afecten. El resultat d’aquest joc d’influències es manifesta amb una pluviometria mitjana anual molt diversa. En l’Atles climàtic de Catalunya (figura 1) s’observa aquesta diversitat. Extraordinària varietat geogràfica i riquesa climàtica La varietat geogràfica de Catalunya és realment extraordinària, sobretot si es té en compte la seva modesta extensió. La gamma d’altituds cobreix més de 3.000 metres, produint uns pisos climàtics, en especial tèrmics, que donen temperatures mitjanes anuals des de 17ºC a 0ºC. L’orografia es troba molt compartimentada en serres i depressions. Aquest factor, unit a diferents orientacions en les seves unitats de relleu, produeix grans contrastos climàtics i meteorològics entre unes comarques i les seves veïnes. Una bona manifestació d’aquests contrastos la trobem en el mapa de precipitació mitjana anual, on els total pluviomètrics oscil·len entre els més de 1.200 mm a determinats punts dels Pirineus i els menys de 400 mm a ponent de la depressió central. La disposició paral·lela a la costa de les serres Litoral i Prelitoral allunya les terres interiors de la influència marítima, més del que la modesta distància en línia recta faria suposar. Així es donen clars trets de continentalitat a la depressió central catalana en oposició a la influència suavitzadora de les aigües mediterrànies a la costa.


12

Figura 1: Atles climàtic de Catalunya L’ús del sòl i l’aprofitament agrari

L’aprofitament agrari de la superfície de Catalunya està condicionat pels factors físics (orografia, sòl i clima), per la disponibilitat d’aigua, per la pressió demogràfica i urbanística sobre el territori i per les diferents orientacions de les polítiques regionals i sectorials (PAC). Catalunya és eminentment forestal però es tracta de boscos poc productius, la seva importància és de caire paisatgístic i mediambiental més que productiu en el sentit estricte de producció de fusta o altres productes forestals. En concret, gairebé dos terços del territori és superfície forestal. Això no vol dir que tot siguin boscos; la llei forestal de Catalunya 6/88 considera terreny forestal o superfície forestal tot aquell que no és agrícola, ni urbà, ni xarxa viària. És, per tant, una definició molt àmplia i poc concreta ja que algunes estadístiques inclouen també com a superfície forestal les aigües continentals. En el cas de l’estadística de distribució d’usos del sòl del DAAM, es considera superfície forestal la suma de boscos, bosquines i altra vegetació, sense incloure les aigües continentals (estan dins del grup d’àrees sense vegetació). Pel que fa a la resta del territori, les terres de conreu representen el 27% del


13

territori, la superfície urbanitzada i infraestructures el 6% i les àrees sense vegetació el 3%.

Bosc dens34%

Bosquines20%

Bosc obert pasturable6%

Àrees sense vegetació3%

Erms1%

Territori urbanitzat i infraestructures

6%

Prats i pastures3%

Conreus27%

Figura 2: Distribució general de la superfície de Catalunya. Any 2010

Font: DAAM (Gabinet Tècnic i d’Estudis Sectorials)

Distribució general de la superfície de Catalunya (ha). Any 2010 Bosc dens 1.072.529 Bosquines 650.319 Bosc obert pasturable 179.303 Prats i pastures 103.597 Erms 46.085 Conreus 841.842 Àrees sense vegetació 112.007 Territori urbanitzat i infraestructures 203.522

Figura 3: Font: DAAM (Gabinet Tècnic i d’Estudis Sectorials)

La producció agrària vindrà condicionada per aquest conjunt de factors de diversitat. En resum podríem explicar l’aprofitament agrari del sòl a Catalunya amb els següents trets:

- Donada la relativa aridesa d’àmplies zones i la irregularitat de la pluviometria, la

riquesa agrícola de Catalunya ve condicionada per les possibilitats de regadiu. El secà o el regadiu diferencia radicalment els rendiments i les opcions productives.


14

- Tanmateix, Catalunya disposa de grans possibilitats de regadiu precisament per

la seva orografia, atès que les seves muntanyes actuen com a captadors de pluja i grans dipòsits d’aigua. Alhora, l’orografia facilita la construcció d’embassaments capaços de regular les disponibilitats hídriques.

- Això no obstant, per causes que poden estar relacionades amb el canvi climàtic,

en els darrers anys s’està registrant un descens important de les aportacions hídriques al territori i especialment a les muntanyes de les conques internes.

- L’agricultura ocupa principalment les planes: la depressió central com a altiplà més extens, les zones deltaiques (Fluvià, Ter, Llobregat i Ebre) amb una competència creixent de l’ús urbanístic i altres planes interiors (plana de Vic, Pla de Bages, Vallès, etc). Les planes regades de Lleida són la base d’una important fructicultura (pomes, peres i préssecs en són les principals produccions).

- Tot i així, aprofita les vessants de muntanya baixa per a conreus arboris: vinya,

olivera i fruita seca. Destaquen per la seva importància, qualitat i diversitat, la vinya i l’olivera amb una producció limitada però de primera qualitat, sobretot a la zona d’oliva arbequina.

- Davant de les limitacions tan orogràfiques com, sobretot, de relativa aridesa, es

va optar per la ramaderia intensiva, especialment porcina i avícola. La proximitat al gran mercat consumidor metropolità va convertir la iniciativa en oportunitat sobre la qual s’ha aixecat un potent complex agroindustrial. És en aquest sentit que, en termes agraris, Catalunya és bàsicament ramadera.

- L’expansió i deslocalització urbana està comportant una progressiva

periurbanització de l’agricultura catalana, amb tots els factors positius i negatius que envolten aquest fet.

- Alhora, la qualitat paisatgística del territori juntament amb els seu potencial

turístic (interior i exterior) ha estat font de noves oportunitats en els serveis d’agroturisme i altres serveis relacionats.


15

Agricultura La superfície de secà, tal com s’especifica en els gràfics, és aproximadament el doble que la de regadiu. Les noves infraestructures de regadiu que estan en construcció o projectades (Segarra-Garrigues, Algerri-Balaguer, Xerta-Sénia, Aldea-Camarles...) suposaran un notable increment de la superfície de reg. Per grans grups de conreu, el herbacis són els que més superfície ocupen, representant el 54% de les terres de conreu. El conreu predominant és el dels cereals (43%), seguit dels farratges (8%). La superfície ocupada pels conreus llenyosos representa el 35%; d’aquests els conreus amb més superfície són l’olivera (14%), els fruiters (12%) i la vinya (7%).

GUARETS; 12,6%

ALTRES LLENYOSOS ; 1,7%

VINYA ; 9,0%

OLIVERA; 17,4%

CEREALS; 44,8%

FRUITERS; 7,7%

ALTRES HERBACIS ; 0,1%

FARRATGES; 5,2%

LLEGUMINOSES; 0,2%CONREUS INDUSTRIALS ; 1,4%

SUPERFÍCIES SECÀ 2010

TOTAL SECÀ: 579.440 HA

Figura 4: Font: DAAM (Gabinet Tècnic i d’Estudis Sectorials)


16

SUPERFICIES REGADIU 2010

TOTAL REGADIU: 262.403 ha

HORTALISSES; 3,6%

CEREALS; 38,4%

FRUITERS; 22,0%

OLIVERA; 6,7%

VINYA ; 1,3%

ALTRES LLENYOSOS ; 0,2%

VIVERS ; 0,3%

GUARETS; 7,5%

FARRATGES; 13,9%LLEGUMINOSES; 0,2%TUBERCLES ; 0,4%

CONREUS INDUSTRIALS ; 0,9%FLOR I PLANTA ORNAMENTAL;

0,6%

CÍTRICS ; 3,8%

Figura 5: Superfícies de conreus Catalunya 2010. Font:DAAM (Gabinet Tècnic i d’Estudis Sectorials)

Distribució per demarcacions de les terres de conreu

Lleida és, amb diferència, la demarcació amb més superfície de terres de conreu; amb 379.000 hectàrees, representa el 45% de la superfície conreable de Catalunya. En canvi, si s’analitza en termes relatius, Tarragona és la que dedica, percentualment, més superfície del seu territori a l’agricultura (36%). Per contra, Girona és la demarcació amb menys superfície conreable (12%) de Catalunya.

Àrees sense Territori urbanitzat Totalbosc bosquines altra vegetació vegetació secà regadiu i infraestructures

Catalunya 1.251.832 650.319 149.683 112.007 579.440 262.402 203.521 3.209.203Barcelona 344.678 119.252 43.226 30.842 121.482 9.942 103.458 772.881Girona 327.437 56.338 49.932 18.898 67.738 35.489 35.102 590.933Lleida 420.807 325.507 34.087 28.542 227.364 151.737 27.295 1.215.340Tarragona 158.911 149.222 22.438 33.724 162.856 65.233 37.665 630.049

Superfície forestal Conreus

Figura 6: Distribució general de la superfície de Catalunya. Any 2010 (hectàrees). Font: DAAM (Gabinet Tècnic i d’Estudis Sectorials)

La incidència del regadiu a Catalunya és del 31% de les terres de conreu (262 milers ha) i el 69% restant en secà (579 milers ha). Predomina el reg per gravetat; més de tres quartes parts de la superfície regable és per reg tradicional. En els darrers vuit anys, la superfície en regadiu ha crescut un 4% i, des del Departament, s’està impulsant la


17

modernització de regadius ja existents. En termes relatius, Catalunya té més superfície regable que l’Estat espanyol, ja que en aquest les terres en regadiu només representen el 14%. Per grans grups de conreu, el herbacis són els que més superfície ocupen; representant el 54% de les terres conreables. El conreu predominant és el dels cereals (43%), seguit dels farratges (8%). La superfície ocupada pels conreus llenyosos representa el 35%; d’aquests el conreu que ocupa més superfície és l’olivera (14%), seguit dels fruiters (12%) i la vinya (7%).

Cereals per a gra

L’any 2010 a Catalunya es conreen 360.149 ha de cereals, de les quals, el 72% es troben en secà. Destaca en primer lloc l’ordi (182.849 ha i 716.349 t), seguit del blat (87.863 ha i 386.616 t) i el blat de moro (33.068 ha i 314.831 t). El conreu de l’arròs es localitza principalment a la zona del Delta de l’Ebre (Baix Ebre i Montsià) i una petita part (4%) a la zona de Pals (Baix Empordà). El 2010,la superfície total conreada va ser de 21.162 ha i la producció de 149.208 t.


18

Conreus farratgers

L’any 2010 la superfície cultivada de farratges a Catalunya és de 66.405 ha i la producció total de 2.253.871 t en verd. El 95% de la superfície són conreus i el 5% restant, pastura. En conjunt, un 45,14% es cultiva en secà i un 54,86% en regadiu. L’alfals és, amb diferència, el principal conreu farratger. D’altres són el raigràs, amb 8.788 ha i una producció de 222.893 t, i les praderes polifites amb 7.719 ha i una producció de 125.250 t, essent el tercer conreu farratger en importància el 2010. Els cereals d'hivern per a farratge ocupaven 6.151 ha i van produir 91.155 t. El blat de moro farratger, per la seva part, ocupa 3.917 ha, amb una producció de 115.528 t. Altres conreus més minoritaris són la trepadella i el sorgo farratger.


19

Hortalisses

L’any 2010, a Catalunya, la producció d’hortalisses va ser de 10.935 ha i 260.890 t, ocupant el 99% en superfícies de regadiu i menys de l’1% en secà. Tot i que el grup de les hortalisses només representa l’1,2% de les terres de conreu, són conreus amb un pes molt important dins de la producció final agrària (PFA). El subsector d’hortalisses és, per darrera de la fruita fresca, la segona producció agrícola amb major importància econòmica. D’altra banda, la producció d’hortalisses es troba bastant concentrada i, per tant, resulta cabdal per a l’economia d’aquestes regions. Tres quartes parts de la superfície d’hortalisses de Catalunya es reparteixen entre les demarcacions de Barcelona i Tarragona.


20

Lleguminoses

El 2010 les lleguminoses a Catalunya van ser conreus poc importants, amb 1.776 ha i 2.550 t de producció repartides homogèniament entre les demarcacions de Barcelona (33%), Girona (33%) i Lleida (27%). En conjunt, un 63% es cultiva en secà i un 37% en regadiu. Les espècies més conreades són el pèsol sec, amb 451 ha i 686 t; les veces, amb 219 ha i 216 t; la mongeta seca, amb 197 ha i 329 t, i les faves seques (128 ha i 268 t). Les comarques més importants són el Baix Empordà, l’Anoia i el Solsonès.


21

Conreus industrials

L’any 2010 la superfície ocupada pels conreus industrials a Catalunya tan sols representà un 1% de les terres de conreu, 10.188 ha (77,7% en secà i 22,3% en regadiu), i 16.531 t de producció. La demarcació amb més superfície és Girona, seguida de Barcelona i Lleida. Les espècies més importants són, amb diferència, la colza i el gira-sol. Aquest últim conreu ha experimentat un increment significatiu en els darrers anys. L’any 2005 es van sembrar 1.551 ha; el 2006, 2.636 ha; el 2007, 3.797 ha; el 2009, 5.188 ha, i el 2010, 4.124 h, amb una producció de 6.601 t i el 64,28% de la superfície en secà. De colza, en canvi, es conrearen 6.018 ha amb una producció de 9.859 t; el 87%, en secà.


22

Flor i planta ornamental

L’any 2010 la superfície de flors i plantes ornamentals va ser a Catalunya de 1.818 ha, concentrades bàsicament a la comarca del Maresme. D’aquest subgrup, és important destacar el pes que té en la PFA, on aporta més d’un 5%. Bàsicament, Catalunya s’ha especialitzat en la producció de planta ornamental, abandonant en bona part la producció de flor ornamental.

Fruita fresca

El 2010 la producció de fuita fresca a Catalunya va ser de 948.544 t. La superfície ocupada va ser de 46.767 ha, 98% en regadiu, principalment de la demarcació de Lleida (79%). La fruita fresca aporta el 10% de la PFA, és per darrera del porcí i l’aviram, el tercer subsector productiu amb major pes econòmic i el primer de les produccions agrícoles. Els principals conreus de fruita són la perera (12.716 ha), el presseguer (11.435 ha), la pomera (10.356 ha), el nectariner (8.456 ha) i el cirerer (2.290 ha).


23

Fruita seca L’any 2010, a Catalunya, la fruita seca, amb una superfície de 56.118 ha i 37.588 t de producció, representa el 7% de les terres de conreu. Tot i que la superfície és superior a la de la fruita fresca, el pes sobre la PFA és inferior (1,3%). Més de les ¾ de les plantacions són de secà. La superfície es reparteix, gairebé en la seva totalitat, entre les demarcacions de Tarragona i Lleida. L’espècie més important és l’ametller (42.173 ha) amb una superfície tres vegades superior a la de l’avellaner (14.338 ha).

Cítrics

El 2010 la superfície ocupada pel conreu dels cítrics a Catalunya va ser de 10.032 ha, tota en regadiu, i la producció de 182.139 t. Es concentra bàsicament en dues comarques, Baix Ebre (49%) i Montsià (32%). El conreu majoritari és el mandariner (7.713 ha i 123.977 t). La seva superfície és tres vegades la que ocupa el taronger (2.311 ha).


24

Vinya

El 2010, a Catalunya, hi havia 55.533 ha de vinya, 94% en secà i 6% en regadiu, repartides principalment entre les demarcacions de Tarragona (52%) i Barcelona (36%). La producció de raïm per a vinificació va ser de 437.195 t. La producció està clarament orientada al vi de qualitat, destinant aproximadament el 90% a vi VQPRD (vi de qualitat) del total de 3,4 milions d’hectolitres de vi que es van produir el 2010. Les onze denominacions d’origen de vi més la denominació d’origen de cava existents cobreixen la major part de la superfície vitivinícola de Catalunya i la producció de vi de taula queda relegada a un volum de producció poc significatiu.


25

Olivera L’olivera és, amb diferència, el conreu llenyós amb major superfície a Catalunya. Amb 118.440 ha i 42.360 t d’oli, representa el 14% de les terres de conreu. En conjunt, un 85% es cultiva en secà i un 15% en regadiu. Per demarcacions, Tarragona és la més important (62% de la superfície), seguida de Lleida (34%). Una bona part de la superfície pertany a alguna de les quatre DOP (denominació d’origen protegida) reconegudes: Oli Siurana, Oli Les Garrigues, Oli del Baix Ebre-Montsià i Oli de la Terra Alta o a la DOP Oli de l’Empordà, encara en procés de reconeixement comunitari.

Importància dels subsectors agrícola, ramader i forestal El subsector agrícola aporta el 39,53% de la producció final agrària (PFA), el subsector ramader n’aporta el 57,07% i el subsector forestal, malgrat la seva extensió territorial, aporta només l’1,08% de la PFA. Aquestes xifres cal analitzar-les, però, des de diferents punts de vista. En primer lloc, el bosc aporta serveis i nombrosos intangibles (paisatge, valors mediambientals, etc.) difícils de valorar. En segon lloc, la ramaderia té unes molt importants despeses de fora del sector, de tal manera que mesurada l’aportació de l’agricultura i la ramaderia en termes de valor afegit, s’inverteixen els valors, aportant major valor afegit l’agricultura. Tanmateix, com a tercer factor, cal tenir en compte que la ramaderia és la base d’una potent indústria càrnia, clau en l’economia catalana.


26

Llet4,6%

Porquí31,5%

Boví5,6%

Plantes farratgeres1,0%

Oli d'oliva 1,2%

Altres productes vegetals4,3%

Plantes industrials0,2%

Patates0,2%

Cítrics 1,4%

Fruita Seca1,3%

Raïm1,3%

Hortalisses3,6%

Aviram9,5%

Altres productes ramaders0,2%

Activitats secundàries no agràries2,5%

Producció de serveis de l'agricultura0,9%

Fruita Fresca9,7%

Cereals7,2%

Plantes i flors 6,3%

Ous3,0%

Oví i cabrum0,9%

Conill1,3%

Equí0,4%

Olives0,5%

Vi i most1,4%

PRODUCCIONS RAMADERES 57,07%PRODUCCIONS AGRÍCOLES 39,53%

* En vi, most i l'oli: només s'inclou l'elaborat pel pagès i les cooperatives

ALTRES PRODUCCIONS 3,40%

Figura 7: Distribució de la producció final agrària. Avanç 2010.


Agroalimentació

El sector agroalimentari català (sector agrari més indústria alimentària) representa el 3,6% del VAB mentre que la indústria química té un pes del 3,2% i la metal·lúrgia el 2,7%, essent un dels tres clústers agroalimentaris més importants d’Europa (els altres són Andalusia i Baixa Saxònia). La indústria alimentària catalana, per la seva part, és el primer sector industrial pel que fa al volum de negoci, amb 21.930 milions d’euros facturats al 2009 (un 18,8%) del total, essent la indústria càrnia el subsector de la indústria alimentària amb major pes, amb un volum de negoci de 6.654 milions d’euros al 2009 (un 30,3% sobre el total de l'IA).


27

La distribució de la indústria alimentària per subsectors és la que es mostra a la figura 8.

Estructura sectorial de la indústria agroalimentària a Catalunya, 2009

Càrnia 31,2%

Peix 0,8%

Fruites i hortalisses 2,6%

Greixos i olis 7,5%

Làctia 5,2%

Fleca i pastes alimentàries 7,7%

Alimentació animal 10,5%

Altres prod. alim. 17,6%

Vins 5,3%

Resta de begudes i tabac 11,6%

Figura 8: Estructura sectorial de la indústria agroalimentària.



28

Catalunya és especialment competitiva en el sector carni, sobretot porcí i avícola, i en agricultura mediterrània, especialment fruita fresca, cítrics i oli. Tanmateix, per alimentar la seva important cabana ramadera ha d’importar quantitats importants de cereals i productes oleaginosos i proteaginosos.

Figura 9: Principals productes d’exportació i importació agroalimentària 2010. Font:DAAM (Gabinet Tècnic i d’Estudis

Sectorials).


29

3.2 El mercat de treball al sector agropecuari

El sector agrari es caracteritza per l’estacionalitat dels tipus de cultiu, la dispersió geogràfica d’aquests cultius i la caducitat de les produccions, la qual cosa comporta la contractació de persones per temporada i no permet tenir plantilles de personal estables. La producció agrícola a Catalunya abasta diferents tipus de conreus. Destaquen el farratge (alfals i blat de moro), els cereals, la fruita dolça, la vinya i l’olivera. De tots aquests conreus, el de la fruita dolça és el que té més pics de treball pel que fa a les necessitats de mà d’obra addicional, sobretot en els moments de la collita dels cultius, i del seu emmagatzematge; i, en menor mesura, en la realització de les tasques de preparació del terra, en la poda en sec, la poda en verd i l’aclariment dels fruiters. Aquesta necessitat de mà d’obra es cobreix majoritàriament amb el sector de població de persones treballadores immigrants residents a Catalunya, tot i que pel que fa a les campanyes 2011, i a causa de les condicions econòmiques i de l’entorn de treball del nostre país, s’ha detectat un increment de mà d’obra nacional al sector. L’experiència i coneixement acumulats en la coordinació de les campanyes agrícoles posen de manifest la necessitat d’estabilitzar la temporalitat dels fluxos migratoris4 i donar resposta a les necessitats del col·lectiu per afavorir la seva integració i desenvolupament, de manera que puguin concatenar contractes en les diferents tasques del conreu de les fruites dolces, majoritàriament.

3.2.1 Ocupació

Anàlisi de les dades d’ocupació a través de l’afiliació a la Seguretat Social Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat social, les tasques agràries sumaven el desembre de l’any 2011 un total de 60.667 persones afiliades (règim general, règim especial de persones treballadores autònomes i règim especial agrari); si ens fixem en l’evolució de l’afiliació del sector, els valors més alts de la sèrie s’obtenen els mesos d’agost,

4 Actualment, els fluxos migratoris són de tipus intern, tot i que encara es fan algunes contractacions de persones treballadores als països d’origen que ja tenen el dret adquirit segons la normativa espanyola.


30

novembre i setembre i els mesos on l’afiliació ha tingut valors més baixos són març, abril i febrer. Persones afiliades del sector agropecuari. Catalunya 2011.

Gener Febrer Març Abril Maig Juny

59.093 56.862 55.722 56.375 59.478 59.075

Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

59.243 63.286 60.874 58.582 60.902 60.667 Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) a partir de les dades de la

Seguretat Social; dades corresponents a l'últim dia del mes de desembre

Si ens fixem en l’evolució interanual de l’afiliació del sector observem que és similar, en mitjana anual l’afiliació del sector fou de 59.441 persones al 2010 i de 59.180 al 2011. Evolució persones afiliades del sector agropecuari. Catalunya 2010 i 2011.

50.000

52.000

54.000

56.000

58.000

60.000

62.000

64.000

66.000

2010

2011

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) a partir de les dades de la

Seguretat Social; dades corresponents a l'últim dia del mes de desembre. Elaboració pròpia.


31

La distribució de l’afiliació segons règims de cotització era a desembre de 2011 del 45,4% al règim especial per compte aliena, 42,3% al règim especial d’autònoms i 12,2% al règim general.

3.2.2 Atur

A continuació s’analitzaran les dades corresponents a les persones en atur que provenen del sector agropecuari o que desitgen treballar en el sector en el cas de les ocupacions agrícoles. Al 2011, la mitjana de persones en atur registrades ha estat de 10.796 persones. La distribució mensual de l’atur registrat permet veure les oscil·lacions pròpies d’aquest sector, ja que els valors més baixos de la sèrie s’observen en el moment de màxima activitat de les campanyes agrícoles. Atur registrat del sector agropecuari. Catalunya 2011.

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

2011

Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació.

El pes de les persones en atur del sector agrícola en relació amb les persones en atur de tots els sectors és de l’1,8%.


32

Distribució comarcal de l’atur registrat La distribució comarcal de les persones en atur a desembre 2011 configura un conjunt de set comarques on el pes de l’atur registrat del sector agropecuari sobre el total de persones en atur de la comarca està per sobre del 10%; són el Pla de l’Urgell (18,2%), la Ribera d’Ebre (14,1%), la Noguera (12,6%), les Garrigues (11,5%), el Segrià i l’Urgell (11,5%) i el Priorat (11,4%). A l’altra banda, hi ha un total de cinc comarques on el pes de l’atur registrat sobre el total de sectors a la comarca no arriba a l’1%. El mapa següent permet visualitzar aquestes diferències i la taula annexa 1 mostra els valors per a les comarques catalanes. Pes de l’atur registrat del sector agropecuari sobre el nombre total de persones en atur per comarques. Catalunya desembre 2011.

Montsià

Baix Ebre

Terra Alta

Riberad’Ebre

Priorat

BaixCamp

Conca deBarberà

Alt Camp Baix

PenedèsTarragonès

Val d’Aran

Pallars SobiràAlta

Ribagorça

Pallars Jussà

Alt Urgell

Solsonès

Segarra

UrgellPla

d’Urgell

Noguera

Segrià

Garrigues

Alt Empordà

Baix Empordà

Selva

Gironès

Pla de l’Estany

GarrotxaRipollès

Cerdanya

Berguedà

Osona

Bages

VallèsOccidental

VallèsOriental

Maresme

BarcelonèsBaixLlobregat

Garraf

Alt Penedès

Anoia

Més del 10%

Del 5 al 10% Menys del 5%


33

Atur registrat i sexe L’atur registrat és predominantment masculí. Efectivament, el 79,1% de les persones en atur a desembre 2011 del sector agrari són homes. Les diferències per sexe amb el global de sectors productius de Catalunya són molt significatives. La taula següent permet visualitzar aquestes dades. Atur registrat segons sexe. Catalunya desembre 2011.

Atur homes Atur dones Absolut (%) Absolut (%)

Sector agropecuari 9.093 79,1% 2.399 20,9%

Tots els sectors 322.565 52,5% 291.679 47,5% Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació

Atur registrat i nacionalitat De les 11.492 persones en atur del sector agrari registrades al desembre de 2011, 7.542 són estrangeres, és a dir, el 65,6% no són de nacionalitat espanyola i majoritàriament no comunitàries. Origen de les persones en atur registrades del sector agropecuari. Catalunya desembre 2011.

Persones en atur Valor (%)

Comunitària no espanyola 1.378 12,0%

No comunitària 6.161 53,6%

Sense nacionalitat 3 0%

Comunitària espanyola 3.950 34,4%

Total persones en atur registrades 11.492 100,0% Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació


34

Atur registrat i edat El 50% de persones en atur registrades del sector té entre 30 i 44 anys, un 31,7% té més de 45 anys i el 18,3% són persones joves menors de 30 anys. Si es comparen aquests valors amb les dades de tots els sectors de Catalunya, es pot afirmar que les persones en atur del sector es concentren més en el tram d’edat adulta (30-44 anys) i menys en les edats superiors. La taula següent mostra els valors del sector agropecuari. Edat de les persones en atur registrades del sector agropecuari. Catalunya desembre 2011.

Sector agropecuari Sectors Catalunya

Absolut (%) Absolut (%)

Menors de 30 anys 2,060 18,3 117.243 19,0

De 30 a 44 anys 5 50,0 255.102 41,4

De 45 i més anys 3 31,7 243.324 39,5

Total 11 100,0 615.669 100,0Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació

Atur registrat i nivell de formació assolida Les persones en atur que provenen del sector agrari tenen un nivell de formació fins a estudis primaris molt sobrerepresentat en relació amb el total de sectors de Catalunya (el pes de les persones en atur del sector amb un nivell formatiu baix és del 42,3%). En canvi, el pes de les persones amb estudis secundaris i postsecundaris en les persones en atur del sector agrícola és inferior en relació amb la totalitat de sectors de Catalunya. Per tant, la persona en atur que ha treballat al sector agrícola es situa en els nivells baixos de formació assolida, sobretot al comparar els seus valors amb els totals de Catalunya.


35

Nivell de formació assolit de les persones en atur registrades del sector agropecuari. Catalunya desembre 2011.

Sector agropecuari Tots els sectors Absolut (%) Absolut (%)

Fins a estudis primaris 4.858 42,3 101.965 16,6 Estudis secundaris 6.253 54,4 431.594 70,3 Estudis postsecundaris 381 3,3 80.625 13,1 Total 11.492 100,0 614.244 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació

Durada de la situació de desocupació Pel que fa a la durada de la demanda de les persones en atur, la taula següent mostra el temps que fa que estan en situació de desocupació les persones que han treballat en el sector agrari. Durada de la situació de desocupació al sector agropecuari. Catalunya desembre 2011.

Durada de la demanda Valor (%) Fins a 3 mesos 4.368 38,0

De 3 a 6 mesos 2.646 23,0

De 6 a 9 mesos 1.008 8,8

De 9 a 12 mesos 672 5,8

De 12 a 15 mesos 704 6,1

De 15 a 18 mesos 444 3,9

De 18 a 21 mesos 256 2,9

De 21 a 24 mesos 270 2,3

Més de 24 mesos 1.124 9,8

Total 11.492 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació


36

Atur registrat per ocupació sol·licitada El nombre de persones que manifesten estar disposades a treballar en les ocupacions del sector agrari configuren un contingent de força de treball disponible per desenvolupar les tasques agrícoles. La taula següent mostra aquestes dades, que també s’ofereixen per al moment de més activitat de les campanyes5. Ocupacions agropecuàries sol·licitades. Catalunya 2011.

Agost Desembre Persones treballadores act. agrícoles (exc. hortes, jardins) 1.969 1.987

Peons agrícoles (exc. hortes, jardins) 3.016 3.426 Peons agropecuaris 75 87 Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació

Cobertura de prestacions per desocupació Les persones en atur registrades del sector tenen una taxa de cobertura de prestacions per desocupació del 44,8% a desembre del 2011; així doncs, un total de 4.681 persones cobraven algun tipus de prestació en aquest període (la mateixa dada per al global de Catalunya és del 59,1%; per tant, la taxa de cobertura del sector és molt baixa). El 55,2% de les persones en atur que provenen del sector no cobra cap tipus de prestació. El gràfic següent mostra l’evolució a la baixa de la taxa de cobertura els darrers dotze mesos. Cobertura de prestacions per desocupació Les persones en atur registrades que provenen del sector agrícola tenen una taxa de cobertura de prestacions per desocupació del 46,1% a desembre del 2011; així doncs, un total de 5.294 persones cobraven algun tipus de prestació en aquest període (la mateixa dada per al global de Catalunya és del 59,5%; per tant, la taxa de cobertura del sector és molt baixa). El 53,9% de les persones en atur que provenen del sector no cobra cap tipus de prestació.

5 Primera ocupació demandada per part de les persones registrades com a persones en situació d’atur a les oficines de Treball del SOC.


37

El gràfic següent mostra l’evolució a la baixa de la taxa de cobertura els darrers dotze mesos. Cobertura de les prestacions per desocupació de les persones en atur del sector agrari (gener 2011 - desembre 2011). Catalunya

53,9

46,1

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

gen‐11

feb‐11

març‐11

abr‐11

maig‐11

juny

‐11

jul‐1

1

ag‐11

set‐11

oct‐11

nov‐11

des‐11

No cobren prestacions

Cobren prestacions


Durant l’any 2011 la intensitat de la cobertura ha perdut 8,7 punts percentuals en les persones en situació de desocupació que provenen del sector agrícola. Des del maig de l’any 2011, les persones que no estan cobertes per cap tipus de prestació són més nombroses que les persones que cobren algun tipus de prestació. Pel que fa al tipus de prestació que cobren, la següent taula il·lustra la situació a desembre de 2011.


38

Tipus de prestacions per desocupació de les persones en atur del sector agropecuari. Catalunya desembre 2011.

Tipus de prestació Absolut (%) Cap prestació ni subvenció 6.198 53,9

Prestació contributiva 2.154 18,7

Subsidi 2.325 20,2

Subsidi més de 52 anys 357 3,1 RAI 458 3,9 Total 11.492 100,0


Àmbit de la demanda Més de la meitat de les persones en atur registrades del sector agrari (52,6%) desitgen treballar a la comarca on resideixen. Un 19,6% estaria disposat a desplaçar-se dins l’àmbit de la seva província i un 12% dins l’àmbit de la seva Comunitat autònoma, essent molt pocs els que optarien per desplaçar-se fora, a la resta de l’Estat o a la Unió Europea. La taula següent mostra la mobilitat geogràfica de les persones en atur del sector agropecuari. Àmbit de la demanda de les persones en atur del sector agropecuari. Catalunya desembre 2011.

Àmbit de la demanda Valor (%) Municipi 136 1,1 Entitat comarcal 6.055 52,6 Província 2.262 19,6 Comunitat autònoma 1.386 12,0 Àmbit estatal peninsular 24 0,2 Àmbit estatal 175 1,5 Unió Europea/EEE 22 0,1 Indiferent 25 0,2 Àmbit restringit 1.407 12,2 Total 11.492 100,0



39

Atur registral per comarques El SOC, en col·laboració amb el Gabinet Tècnic del Departament d’Empresa i Ocupació, i en el marc de l’elaboració de l’Estratègia catalana per a l’ocupació 2012-2020, va publicar el juliol del 2011 la Diagnosi per a l’Estratègia catalana per a l’ocupació 2012-2020. En el marc d’aquest treball d’anàlisi, i per primera vegada, el SOC va publicar el que s’anomenen taxes d’atur registral, que són una aproximació del concepte de taxa d’atur comarcal. La taxa d’atur registral6 està calculada per al desembre de l’any 2010 i, pel que fa al sector d’activitat que s’analitza, es duu a terme una agrupació del CCAE-2009 01, 02 i 03 (a diferència de les dades d’atur registrat que hem obtingut només pel sector d’activitat 01). La taula següent mostra la relació que hi ha entre el nombre de persones en atur de l’agricultura en relació al nombre de persones afiliades que resideixen en una comarca. Taxa d’atur registral “Agricultura” Catalunya desembre 2010.

Comarca Taxa d’atur

registral Comarca Taxa d’atur

registral

BAIX PENEDÈS 24,3 ANOIA 10,4VALLÈS OCCIDENTAL 23,9 RIBERA D'EBRE 10,2BARCELONA CIUTAT 22,3 CONCA DE BARBERÀ 9,2BARCELONÈS 22,1 OSONA 9BARCELONÈS SUD 22,1 PLA DE L'ESTANY 8,9BARCELONÈS NORD 21,6 GARROTXA 8,4BAIX LLOBREGAT 18,1 LA SELVA 7,8TARRAGONÈS 17,4 BAIX EBRE 7,3GIRONÈS 16,8 RIPOLLÈS 6,5VALLÈS ORIENTAL 16,5 SOLSONÈS 6,1GARRAF 16,4 VAL D'ARAN 6,1ALT CAMP 16 LES GARRIGUES 5,9ALT PENEDÈS 14,7 SEGARRA 5,9URGELL 14,3 MONTSIÀ 5,1SEGRIÀ 14,1 BERGUEDÀ 4,8BAIX EMPORDÀ 13,7 PALLARS JUSSÀ 4,2ALT EMPORDÀ 13,3 PRIORAT 4PLA D'URGELL 12,1 ALT URGELL 3,7

6 Taxa d’atur registral=atur registrat/(atur registrat+afiliacions a la seguretat social 16-64 anys). Atur registrat i afiliacions a la SS amb residència al territori considerat.


40

BAIX CAMP 11,7 TERRA ALTA 3,4MARESME 11,3 CERDANYA 3,3BAGES 11,2 PALLARS SOBIRÀ 3,3NOGUERA 10,9 CATALUNYA 11,9


Les taxes altes d’atur registral de l’agricultura s’observen en entorns urbans on hi ha pocs llocs de treball disponibles del sector però en canvi hi viu molta població.

3.2.3.Contractació

En aquest apartat s’observarà l’evolució de la contractació registrada en el sector agropecuari. Per fer-ho, s’analitzaran només les dades de contractació de l’activitat econòmica corresponent a la divisió 01 “Agricultura, ramaderia i caça” de la CCAE-09 atès que és la que té una relació més directa amb les campanyes agràries de temporada. Evolució mensual dels contractes registrats en el sector agropecuari. Catalunya 2011.

Període Valor Període Valor Variació interanual Absoluta Relativa (%)

Gener 2011 1.751 Gener 2010 1.459 292 20,0Febrer 2011 1.536 Febrer 2010 1.599 -63 -3,9Març 2011 1.725 Març 2010 1.802 -77 -4,3Abril 2011 3.044 Abril 2010 2.090 954 45,6Maig 2011 7.183 Maig 2010 5.689 1.494 26,3Juny 2011 4.237 Juny 2010 3.866 371 9,6Juliol 2011 5.105 Juliol 2010 4.730 375 7,9Agost 2011 10.540 Agost 2010 8.755 1.785 20,4Setembre 2011 7.028 Setembre 2010 8.942 -1.914 -21,4Octubre 2011 3.033 Octubre 2010 3.470 -437 -12,6Novembre 2011 3.897 Novembre 2010 3.599 298 8,3Desembre 2011 2.204 Desembre 2010 2.137 67 3,1Total any 2011 51.283 Total any 2010 48.138 3.145 6,5



41

La contractació acumulada en el sector agropecuari ha augmentat els darrers 12 mesos en relació als dotze mesos anteriors, en concret un 6,5%, amb 3.145 contractes. Durant el mes d’agost (període en el qual les campanyes agràries estan en el seu moment de màxima activitat), s’observa un augment interanual del 20,4%, tot i que al setembre i l’octubre es registren pèrdues interanuals prou significatives. Evolució mensual dels contractes registrats en el sector agropecuari. Catalunya 2011.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

gen feb març abr maig juny jul ag set oct nov des

contractes registrats any 2010 contractes registrats any 2011


La contractació registrada en el sector agropecuari mostra un component destacat d’estacionalitat ja que els mesos que van des del maig fins al setembre són els que concentren uns valors més alts en el registre. Aquesta evolució de la contractació al llarg de l’any es deu a l’activitat de les campanyes agràries que es concentra en bona part als mesos d’estiu. Contractació indefinida, temporal i tipus de contracte Tal i com succeeix en la resta de sectors productius, la contractació temporal té un pes molt significatiu en el nombre de contractes que es signen. En el sector agropecuari, un 95,7% dels contractes signats són temporals. La mitjana de Catalunya se situa en


42

88,9% (6,8 punts percentuals per sota); per tant, les característiques del sector provoquen que s’utilitzi de manera especial la tipologia de contractes temporals. Evolució dels contractes del sector agropecuari per modalitat. Catalunya 2011.

Període Indefinits Temporals Total % contractes temporalsGener 2011 167 1.584 1.751 90,5

Febrer 2011 184 1.352 1.536 88,0

Març 2011 194 1.531 1.725 88,8

Abril 2011 171 2.873 3.044 94,4

Maig 2011 217 6.966 7.183 97,0

Juny 2011 165 4.072 4.237 96,1

Juliol 2011 164 4.941 5.105 96,8

Agost 2011 162 10.378 10.540 98,5

Setembre 2011 177 6.851 7.028 97,5

Octubre 2011 273 2.760 3.033 91,0

Novembre 2011 180 3.717 3.897 95,4Desembre 2011 130 2.074 2.204 94,1Total any 2011 2.184 49.099 51.283 95,7


Durant els mesos de les campanyes agràries augmenta el percentatge de contractació temporal assolint-se el màxim valor a l’agost, el període amb més activitat en les campanyes agràries.


43

Contractació al sector agropecuari per tipus de contracte. Catalunya 2011.

Tipus de contracte Total (%) Obra o servei a temps complet 42.574 83,02%

Eventuals per circumstàncies de la producció a temps complet 4.779 9,32%

Temps parcial eventuals circumtàncies producció 781 1,52%

Temps parcial obra o servei 721 1,41%

Conversió a indefinit a temps complet sense bonificació 653 1,27%

Fixos i periòdics de caràcter discontinu 621 1,21%

Ordinari temps indefinit 538 1,05%

Conversió a temps parcial sense bonificació 122 0,24%

Temps parcial indefinit sense prestació 103 0,20%

Conversió a fixe discontinu sense bonificació 95 0,19%

Interinitat a temps complet 94 0,18%

Altres no especificats 60 0,12%

Temps parcial interinitat 29 0,06%

Conversió a indefinit a temps complet amb bonificació 18 0,04%

Formació 16 0,03%

Foment de la contractació indefinida 15 0,03%

Temporal minusvàlids bonificats prestacions 10 0,02%

Temps parcial de relleu 10 0,02%

Altres 44 0,09%

Total 51.283 100%Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació

En la contractació acumulada al llarg de l’any, la major part de contractes signats pertanyen a la tipologia d’obra i servei (83,02%) i en menor mesura a la contractació eventual per circumstàncies de la producció a temps complet (9,32%), categories de contractes que s’utilitzen per a activitats de caràcter temporal. Cal remarcar el poc ús del contracte fix discontinu (1,21%) que en el cas de les campanyes agràries podria ser una bona opció degut al caràcter anual d’aquestes, i dels contractes indefinits en les seves diferents categories (encara que és evident que els contractes de tipus indefinit per la seva naturalesa sempre presentaran freqüències menors ja que es signen una sola vegada).


44

Per últim, l’ús del contracte per obra i servei en el mes d’agost de 2011 ha significat un 91,7% de tots els contractes signats, 8,4 punts percentuals per sobre de la mitjana dels darrers 12 mesos. Es pot veure més detall a la taula annexa 2. Ocupacions agrícoles Per tal de treballar l’evolució de la contractació, s’han seleccionat tres ocupacions del sector, que són les que estan més relacionades amb la intermediació que es realitza en el marc de les campanyes agràries. Són les següents:

- Persones treballadores qualificades en activitats agrícoles (excepte hortes, hivernacles, planters i jardins)

- Peons agrícoles - Peons agropecuaris

La taula següent mostra l’evolució de la contractació, els darrers 12 mesos, d’aquestes ocupacions del sector agropecuari. Contractes registrats de les ocupacions del sector agropecuari. Catalunya 2010 i 2011.

Treballadors/ores

qualificats en activ. agrícoles

Peons agrícoles (exc. hortes,

jardins) Peons

agropecuaris

Acumulat gener 2010-desembre 2010 1.527 53.382 6.774

Acumulat gener 2011-desembre 2011 2.302 43.796 9.511

Variació absoluta 775 -9.586 2.737

Variació relativa (%) 50,8 -18,0 40,4Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació

Si bé les xifres del sector mostren un augment de les contractacions, aquesta tendència sectorial no es reflecteix clarament en les ocupacions seleccionades. En el cas dels peons agrícoles s’observa una disminució del 18,0% del nombre total de contractes registrats entre els dos períodes seleccionats, tot i que s’observen forts augments en els contractes registrats de les persones treballadores qualificades en activitats agrícoles (50,8%) i els peons agropecuaris (40,4%).


45

Distribució territorial dels contractes registrats Pel que fa a la distribució territorial de la contractació registrada, aquesta mostra clarament un grup de comarques on el pes de la contractació agrícola és molt significatiu, amb valors per sobre del 20% del total de contractes; el Pla d’Urgell, les Garrigues, el Priorat, la Noguera, l’Urgell, la Ribera d’Ebre i el Segrià formen part del grup de comarques on el sector agrícola genera percentatges importants de contractació. En les comarques més poblades de Catalunya, tanmateix, el volum de contractació que genera el sector és molt baix. El mapa següent permet visualitzar aquests resultats i la taula annexa 2 mostra totes les comarques de Catalunya. Pes de la contractació del sector d’activitat agropecuari sobre el nombre total de contractes per comarques. Catalunya 2011.

Montsià

Baix Ebre

Terra Alta

Riberad’Ebre

Priorat

BaixCamp

Conca deBarberà

Alt CampBaix

PenedèsTarragonès

Val d’Aran

Pallars SobiràAlta

Ribagorça

Pallars Jussà

Alt Urgell

Solsonès

Segarra

UrgellPla

d’Urgell

Noguera

Segrià

Garrigues

Alt Empordà

Baix Empordà

Selva

Gironès

Pla de l’Estany

GarrotxaRipollès

Cerdanya

Berguedà

Osona

Bages

VallèsOccidental

VallèsOriental

Maresme

BarcelonèsBaixLlobregat

Garraf

Alt Penedès

Anoia

Més del 20% Del 5 al 20% Menys del 5%


46

Sexe, nacionalitat i edat en la contractació del sector agropecuari La contractació del sector és majoritàriament masculina ja que el 86,3% dels contractes s’han fet a homes. Si ens fixem en les mateixes dades a Catalunya, el nombre total de contractes registrats mostra un repartiment gairebé equitatiu entre homes i dones (51,8% dels contractes registrats es fan als homes). Per tant, la masculinització del sector és molt acusada. Contractes registrats al sector agropecuari per sexe. Catalunya 2011.

Homes Dones Valor (%) Valor (%)

Sector agropecuari 44.249 86,3 7.034 13,7

Tots els sectors 1.107.786 51,8 1.029.670 48,2 Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació

Nacionalitat La presència de persones treballadores estrangeres en el sector és molt important. Gairebé vuit de cada deu contractes registrats es realitzen a persones que no tenen la nacionalitat espanyola, és a dir el 79,9% dels contractes es fan a estrangers. Aquesta mateixa dada és del 25% per al global de sectors productius catalans.


47

Evolució dels contractes registrats del sector agropecuari segons nacionalitat. Catalunya 2011.

des-11 nov-11 oct-11 set-11 ag-11 jul-11 juny-11

Nacionalitat no-espanyola 1.267 3.113 2.304 5.397 8.278 4.204 3.536

Nacionalitat espanyola 937 784 729 1.631 2.262 901 701

maig-11 abr-11 març-11 feb-11 gen-11 Total

contractes (%)

Nacionalitat no-espanyola 6.220 2.460 1.265 1.103 1.319 40.466 78,9

Nacionalitat espanyola 963 584 460 433 432 10.817 21,1Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació

Mesos amb menys contractacions

Mesos amb més contractacions

Edat El 50,8% dels contractes registrats del sector agrícola es van efectuar a persones que tenien entre 30 i 44 anys, un 31% a la població jove menor de 30 anys i finalment un 18,2% a les persones majors de 45 anys. Si es comparen aquests resultats amb la contractació acumulada de tots els sectors productius de Catalunya, s’observa que el sector agrícola té més contractes registrats a persones treballadores d’edats mitjanes i a majors de 45 i genera menys contractes entre la població jove menor de trenta anys. Contractes registrats del sector agropecuari segons edat. Catalunya 2011.

Sector agropecuari Tots els sectors

Absolut (%) Absolut (%)

Menors de 30 anys 15.884 31,0 898.580 42,0

De 30 a 44 anys 26.061 50,8 905.572 42,4

De 45 i més anys 9.338 18,2 333.304 15,6

Total contractes 51.283 100,0 2.137.456 100 Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació


48

4. ACTUACIONS DEL SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA EN EL SECTOR

4.1 El Sistema SOC de campanyes agràries de temporada 2011

El model de gestió de les campanyes agràries a Catalunya, com s’ha explicat, es basa en la coordinació de les administracions públiques, els ens locals i els agents econòmics i sindicals més representatius al camp català, i s’estén a les campanyes d’arreu de Catalunya, especialment a la de la fruita dolça i de la verema; en aquests moments, s’està treballant per implantar-lo també a les campanyes dels cítrics7. La Mesa de les Campanyes Agràries es reuneix un mínim de dues vegades l’any, una preparatòria i d’inici de les campanyes i una altra per concloure-les i analitzar les millores que poden portar-se a terme a les següents. L’any 2011 s’inicià l’activitat de la Mesa amb l’objectiu d’impulsar el model SOC a les campanyes dels cítrics i preparar les campanyes de temporada 2011/2012. El 17 de maig de 2011 va tenir lloc una reunió conjunta de la Mesa de les Campanyes i de la Comissió Provincial de les Campanyes a Lleida8 convocada pel Servei d’Ocupació de Catalunya i la Direcció General d’Immigració del Ministeri de Treball i Immigració. Amb aquesta reunió, es van donar per iniciades les campanyes agràries de temporada a Catalunya. I amb la reunió celebrada a Lleida el dia 2 de novembre de 2011, es va fer el tancament de les campanyes agràries de temporada de la fruita dolça (Lleida) i de la verema.

7 La campanya dels cítrics es desenvolupa, principalment, a les Terres de l’Ebre i té unes característiques molt diferents de les de la fruita dolça: són explotacions de tipus “industrial” i al realitzar-se en una zona de frontera entre València i Catalunya, els convenis sectorials que s’apliquen són el de Catalunya i el de València, per la qual cosa, estendre el model a aquesta campanya, presenta moltes dificultats. A tall d’exemple, es treballa a “preu fet”. Sovint, les persones que treballen a les Terres de l’Ebre provenen dels pobles de Castelló (amb independència de si són autòctons o no) i, un cop acabada la seva jornada, regressen a Castelló. 8 Les comissions provincials depenen del Govern de l’Estat i són convocades per les diferents subdelegacions del Govern a les províncies. En elles hi estan representats els agents socials i econòmics més representatius del sector agrari (hi assisteix alguna organització empresarial que no forma part de la Mesa catalana), la Federació de Municipis, el Ministeri de Treball, a través de la Direcció Provincial del SEPE i de la Inspecció de Treball, i el servei territorial del SOC.


49

La participació del SOC en la gestió de les campanyes agràries a Catalunya es basa en dos eixos: 1.- Plans d’ocupació gestionats per entitats sense ànim de lucre i entitats locals que tenen com a finalitat l’atenció al col·lectiu de temporers i temporeres mitjançant la contractació laboral de persones en atur per a la realització d’actuacions de caràcter temporal i d’interès general i social per tal que els i les participants contractats puguin adquirir experiència professional i millorar la seva ocupabilitat. A primers de juny de 2011, es va facilitar a les organitzacions sense ànim de lucre i als ens locals la resolució d’atorgament de la convocatòria dels plans d’ocupació vinculats a les campanyes agràries, amb la següent distribució per al conjunt de Catalunya:

Total a Catalunya Import Contractes

Entitats locals 334.677,34 € 99

Entitats sense ànim de lucre 282.477,47 € 39 Font: Elaboració pròpia a partir de les aplicacions de gestió del SOC

2.- Gestió de les campanyes, basada en la coordinació dels agents que intervenen a les campanyes agràries per tal d’aconseguir millorar la intermediació laboral, la contractació i l’atenció a les persones que volen treballar a les campanyes i a les empreses que necessiten mà d’obra. Es van subscriure convenis bilaterals de col·laboració entre el SOC i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives del camp català, on es recullen les tasques i els compromisos adoptats. L’import total d’aquests convenis va ser de 193.300 euros.


50

NOVETATS CAMPANYES AGRÀRIES 2011

Presència del SOC al territori La presència del SOC al territori durant tots aquests anys es realitza a través de les

oficines de Treball i pel que fa a les campanyes de la fruita dolça (Lleida) i de la verema

(Alt Penedès) es reforçava amb oficines mòbils, dotades amb la tecnologia i recursos

humans necessaris per poder realitzar les mateixes tasques que les oficines de Treball

(intermediació, alta i modificació de demandes d’ocupació, registre de contractes i altes

a la seguretat social de les persones treballadores a les campanyes agràries).

Tenint en compte les reduccions pressupostàries degudes a les actuals circumstàncies

econòmiques, i amb l’objectiu de continuar prestant els serveis amb qualitat i eficiència,

la presència del SOC a les campanyes de la fruita dolça a Lleida s’ha realitzat a través

d’un cotxe amb identificació de les campanyes, que s’ha desplaçat pels diferents indrets

de Lleida, per tal de fer la coordinació, resoldre incidències i fer el seguiment de les

tasques realitzades per les persones contractades pels ajuntaments implicats en la

gestió de les campanyes.


51

Suport a la gestió per part de les oficines municipals Les tasques d’atenció a les persones i a les empreses que, en campanyes anteriors, realitzaven les oficines mòbils; així com la gestió que feien a través de l’aplicació SICAS d’ofertes i demandes d’ocupació, s’han realitzat a través de persones contractades als ajuntaments, mitjançant plans d’ocupació a entitats locals. Suport a la contractació de persones en situació d’atur de llarga durada Aquest any s’ha realitzat una experiència pilot amb les organitzacions col·laboradores en la gestió de les campanyes, consistent en l’atenció, informació i formació d’un grup de persones participants en el programa de requalificació professional (Programa Prepara) regulat pel RD Llei 1/2011, d’11 de febrer, de mesures urgents per promoure la transició a l’ocupació estable i la requalificació professional de les persones desocupades, per a la seva posterior contractació en les campanyes agràries de Catalunya. Les organitzacions van adquirir el compromís de contractar un 60% de les persones formades. DESENVOLUPAMENT DE LES CAMPANYES Plans d’ocupació La part corresponent a la contractació de persones per reforçar el personal dels ajuntaments implicats en les campanyes per tal d’atendre persones i empreses s’ha realitzat mitjançant una convocatòria de concurrència competitiva per a l’atorgament de subvenció per a la realització de plans d’ocupació: Resolució EMO/832/2011, de 28 de març, per la qual s’obre la convocatòria de subvencions per als projectes de col·laboració en les campanyes agràries de temporada per a l’any 2011. Tenint en compte els nous compromisos adquirits per les entitats locals, a través de les seves oficines municipals, en relació a les tasques d’atenció, informació i intermediació, la normativa publicada va incloure com a activitat preferent a realitzar per les persones a contractar, la de la intermediació laboral. També es va recollir la normativa referida a la protecció de dades de caràcter personal, concretament la relativa a adoptar i


52

implementar les mesures de seguretat previstes per la dita llei de protecció de dades, la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, desplegada pel Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre.

Entitats locals Import Contractes

Lleida 252.638,89€ 73

Barcelona 36.947,20€ 10

Tarragona 36.171,97€ 12

Terres de l’Ebre 8.919,28€ 4

Entitats sense ànim de lucre 282.477,47€ 39

Total Catalunya 617.154,81€ 138

Font: Elaboració pròpia a partir de les aplicacions de gestió del SOC

Un 87,96% dels tècnics contractats pels ajuntaments i les associacions són dones. El 37% de les persones havia treballat en anys anteriors en els plans d’ocupació de les campanyes; i el 91,67% són de nacionalitat espanyola.

VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT DE LES ENTITATS LOCALS EN LA INTERMEDIACIÓ LABORAL

Els punts d’informació es van habilitar a una trentena d’ajuntaments de les comarques de Lleida, amb l’objectiu d’apropar els serveis d’informació, d’atenció i d’intermediació tant a persones que buscaven treball al camp com a les empreses que oferien llocs de treball, amb un desplaçament mínim i de manera ràpida i efectiva. Per dur a terme les tasques pròpies de la intermediació laboral en el marc de la campanya de temporers, les entitats locals van disposar d’accés, a través d’Internet, a les aplicacions corporatives del SOC i van ser dotades amb personal contractat mitjançant plans d’ocupació. Des del Servei Territorial del SOC a Lleida, a finals de maig i a principis de juny, es va dur a terme la formació sobre atenció a la demanda i gestió de les ofertes en el marc de les campanyes agràries 2011, a les persones que havien de realitzar les tasques d’intermediació a les oficines municipals.


53

L’activitat vinculada a la campanya d’aquests ajuntaments, a nivell numèric, ha estat la següent:

Entitats locals de Lleida Persones

demandants tractades

Ofertes tractades

Places/Llocs de treball

Total 1.198 424 902 Font: Elaboració pròpia a partir de les aplicacions de gestió del SOC

Gestió de les campanyes: Intermediació Les entitats col·laboradores en matèria de gestió de les campanyes realitzen tasques d’informació i d’atenció tant a persones com a empreses i, a més, realitzen les tasques pròpies de la intermediació laboral a través del sistema SICAS:

- Atenció a persones demandants d’ocupació: inscripció, modificació, altes i baixes com a demandants.

- Registre d’ofertes i places de treball. Catalunya: Dades registrades al sistema SICAS fins a 25 de novembre de 20119:

Persones

demandants tractades

Ofertes tractades Places

SOC (oficines de Treball + ajuntaments) 12.604 622 1.386 Entitats col·laboradores 4.629 1.382 4.384

Total 17.233 2.004 5.770 Font: Elaboració pròpia a partir de les aplicacions de gestió del SOC

Demandes: persones que s'han inscrit al SOC o a alguna de les entitats col·laboradores per ser tingudes en compte per treballar a les campanyes agràries. L'entitat els hi ha d'assignar el codi corresponent, segons la campanya per la que mostri disponibilitat. Ofertes: ofertes de treball presentades pels empresaris i empresàries vinculades a les campanyes (amb el corresponent codi de disponibilitat). Places: llocs de treball vinculats a les ofertes anteriorment esmentades.

9 Ajuntaments i entitats col·laboradores van iniciar les tasques d’intermediació al juny de 2011.


54

Dades registrades a l’aplicació Contrat@ amb el codi de campanyes A continuació, es recullen els contractes identificats amb el codi de campanyes per entitat, de l’1 de gener al 19 de novembre de 2011, a l’aplicació Contrat@10:

Entitat 2011 2010 SOC 1.160 1.591

UNIÓ DE PAGESOS (AGROXARXA, S.L) 6.507 6.703

AEALL 778 770

JARC 3 50

Associació de Viticultors del Penedès de Barcelona 11549 639

Altres 123.318 2.542

CATALUNYA: Total contractes 12.315 12.295 Font: Elaboració pròpia a partir de l’aplicació CONTRAT@

Aproximació al percentatge d’intermediació del sistema SOC

Per tal de poder valorar la participació del sistema SOC en la contractació relacionada amb les campanyes agràries, s’han establert uns criteris que han de complir els contractes per ser considerats com de campanyes agràries:

• Període: 15 de maig de 2011 a 1 d’octubre de 201113

• Ocupacions: o Peó agrícola. o Treballador/ora agrícola qualificat

• Tipus de contracte: Contracte d’obra i servei

• Àmbit territorial 14: o Segrià o La Noguera o Pla d’Urgell o Urgell

10 Per tal de poder fer el seguiment de les contractacions relacionades amb les campanyes, els contractes es registren amb un codi específic que els identifica com de campanya agrària a Catalunya. 11 L’Associació de Viticultors del Penedès de Barcelona, tot i no ser signant de l’Acord marc, col·labora en el sistema SOC, codificant els contractes gestionats amb les claus identificatives de les campanyes agràries SOC. 12 En l’apartat Altres trobem els contractes registrats amb els codis de les campanyes agràries que, tot i no ser introduïts per les entitats col·laboradores, són registrats per gestories i altres organitzacions amb els corresponents codis, ja que algunes entitats com JARC o AFRUCAT no donen altes a l’aplicació però si les gestories que treballen amb ells. 13 Per a l’any 2012, es considerarà el període de campanyes del gener al desembre. 14 S’han tractat aquestes comarques perquè són les de més presència del sistema SOC.


55

o Les Garrigues o Alt Penedès

Respectant els criteris anteriorment mencionats, s’han registrat un total de 21.689 contractes, dels quals, 7.542 tenien codificats correctament l’indicador de campanya, el que vol dir que han estat gestionats pel SOC o entitats col·laboradores. El percentatge d’intermediació que donen aquestes dades és del 34,8%.

Àmbit territorial Total Codi SOC % SOC

Segrià 11.826 2.779 23,5%

La Noguera 1.224 581 47,5%

Pla d’Urgell 3.898 1.482 38%

Urgell 1.466 568 38,7%

Les Garrigues 558 186 33,3%

Alt Penedès 2.717 1.946 71,6%

Total 21.689 7.542 34,8%

Font: Elaboració pròpia a partir de les aplicacions de gestió del SOC

Contractacions per nacionalitat A data de 19 de novembre, hi havia un total de 12.315 contractes registrats a Catalunya, amb el codi de campanyes que correspon a un total de 10.503 persones. De l’anàlisi de les dades, s’extreu que el 81,72% de les contractacions han estat persones estrangeres. Si fem una comparativa amb les nacionalitats de les persones contractades al 2010, es constata que les nacionalitats més representatives són les mateixes any rere any. S’observa una davallada en el percentatge de persones romaneses contractades respecte del 2010, degut principalment a l’entrada en vigor de l’Acord de ministres del dia 22 de juliol, en el qual s’establia la reactivació del període transitori en relació a la lliure circulació de treballadors i treballadores de Romania. La contractació de persones amb nacionalitat espanyola ha augmentat tres punts respecte de l’any anterior.


56

Percentatge de contractació per països 2011 (novembre) 2010 (novembre) Marroc 19,11% 18.08%

Espanya 18.28% 15.28%

Romania 14.96% 18.11%

Senegal 9.10% 8.66%

Mali 8.82% 8.96%

Gàmbia 4.39% 4.01%

Colòmbia 3.80% 4.70%

Guinea 3.36% 3.33%

Polònia 3.05% 3.31%

Algèria 2.70% 2.58%

Altres 12.43% 12.98% Font: Elaboració pròpia a partir de les aplicacions de gestió del SOC

Contractació en origen Ateses les actuals circumstàncies del mercat laboral, la contractació en origen s’ha limitat única i exclusivament a les persones que ja havien treballat a campanyes anteriors durant dos anys i havien complert amb l’obligació de retornar al seu país un cop finalitzats els seus contractes.15 Arran de l’entrada en vigor de l’Acord de ministres del dia 22 de juliol, en el qual s’establia la reactivació del període transitori en relació a la lliure circulació de treballadors i treballadores de Romania, les persones romaneses a qui s’aplica la moratòria han estat contractades d’acord amb la normativa que s’aplica a les persones estrangeres no comunitàries i, per tant, les contractacions es van vehicular a través de les subdelegacions del Govern a les províncies. Depenent de la seva situació administrativa, (residents a Espanya o a Romania), la seva contractació s’ha realitzat mitjançant el procediment ordinari o general per a la contractació de persones

15 L’article 40.1 k de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats de les persones estrangeres a Espanya i la seva integració social, a la redacció feta a la modificació recollida a la Llei 2/2009, d’11 de novembre, assenyala que no es tindrà en compte la situació nacional d’ocupació quan el contracte de treball vagi adreçat a les persones estrangeres que hagin estat titulars d’una autorització de treball per activitats de temporada durant dos anys naturals i hagin retornat al seu país.


57

estrangeres o mitjançant el procediment establert per a la gestió col·lectiva de persones treballadores en origen. A continuació es recullen les dades de contractació en origen a la demarcació de Lleida:

Entitat No comunitaris Romanesos16

Unió de Pagesos 482 319

Afrucat 75 141

JARC 0 125

Altres 30 291

Total persones 587 876

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les organitzacions empresarials

Detall de la nacionalitat dels no comunitaris:

País d’origen Persones contractades Marroc 10 Bolívia 8 Senegal 20 Colòmbia 549 Total persones 587

Programa experimental La dinàmica del model de campanyes agràries a Catalunya i el seu desenvolupament ha portat a que els pagesos i les empreses contactin amb les mateixes persones que han contractat els anys anteriors, produint-se una menor necessitat dels serveis d’intermediació del SOC i de les pròpies organitzacions del sector. Malgrat això, el SOC, d’acord amb les organitzacions empresarials que hi col·laboren i amb l’objectiu d’afavorir la contractació de persones en atur amb especials dificultats per trobar feina, va introduir una nova clàusula en els convenis de col·laboració de gestió de les campanyes amb les entitats col·laboradores. Aquesta novetat va ser el compromís adquirit per les organitzacions empresarials de portar a terme una formació bàsica adaptada al lloc de treball, adreçada a un grup de persones participants en el programa PREPARA, per a la seva posterior contractació en les campanyes agràries.

16 Dades a partir de 22/07/2011


58

Resultats de l’experiència Tenint en compte que la campanya dels cítrics es troba en fase de desenvolupament, els resultats que aquí es mostren pertanyen a la demarcació de Lleida. Des de les oficines de Treball es van derivar un total de 164 persones a les organitzacions empresarials col·laboradores en les campanyes, per tal que poguessin fer la selecció per a la formació de l’experiència pilot. D’aquestes, es van seleccionar 70 persones que van seguir algun procés de formació i, en total, van ser contractades 54 persones que representen un 77’15% del total. LES CAMPANYES PER TERRITORI La campanya de Lleida Les campanyes de Lleida són les que ocupen més volum de recursos, tant materials com de persones. Per aquest motiu, els Serveis Territorials del SOC a Lleida disposen d’una oficina coordinadora que ha fet un seguiment acurat i ha programat les diferents actuacions de suport a les organitzacions agràries, agents socials i oficines municipals:

- Visites setmanals a la seu d’Unió de Pagesos, ASOFRUIT, l’Associació d’Empresaris Agraris de Lleida i JARC per tal de solucionar dubtes sobre el funcionament del Sistema d’Intermediació SICAS i per disposar d’informació sobre el volum de treball de cada organització.

- Visites periòdiques a les oficines municipals per resoldre qüestions referides als

sistemes de treball i resoldre dubtes sobre preguntes relacionades amb la seguretat social, contractació, estrangeria, etc.

- L’oficina coordinadora també participa en reunions de la xarxa comarcal per

coordinar-se amb la resta d’entitats que intervenen a nivell social en la campanya agrària i en reunions de la mesa de seguiment per establir els criteris de treball de les diferents administracions que hi participen i aconseguir així un grau de treball conjunt òptim.

Aquesta oficina va comptar amb dues persones: la coordinadora tècnica i una persona de suport que, a l’any 2011, han vist incrementades les seves responsabilitats, ja que, a


59

més de les tasques pròpies de coordinació i suport, han hagut de realitzar tasques que en anys anteriors realitzava el personal de les oficines mòbils (registre de contractes, altes a la seguretat social...). També van veure incrementada la seva feina per l’entrada en vigor de l’Acord de ministres del dia 22 de juliol sobre les restriccions de treball per a les persones romaneses, ja que havien de comprovar la situació administrativa en què es trobaven aquestes persones, per tal de saber si calia o no l’autorització específica de treball. Tot i l’augment de feina que ha suposat la participació de les oficines municipals a la gestió de les campanyes, aquesta experiència és valorada molt positivament pels serveis territorials. En general, la valoració que fan de les campanyes a les terres de Lleida és positiva; consideren que el model SOC està consolidat. Campanya verema: Alt Penedès Cal destacar que ha estat una bona campanya, sense complicacions climatològiques i, a nivell de collita, hi ha hagut gran quantitat de raïm amb les varietats de macabeu, xarel·lo i parellada. El treball irregular ha estat un tema de preocupació per als agents sindicals i laborals que col·laboren a les campanyes i així es va posar de manifest a les diferents reunions de seguiment. Atesa la situació climatològica, la campanya de la verema a l’Alt Penedès es va avançar uns dies; el resultat de les contractacions a l’Alt Penedès, durant el període comprés entre el dia 19/08/2011 i el 30/09/2011, va ser el següent:

Entitats Contractes Agroxarxa (UP) 608A. viticultors 506SOC 17D'altres 792 1.923

Font: Elaboració pròpia a partir de l’aplicació CONTRAT@


60

Campanya Camp de Tarragona Per a les campanyes agràries al Camp de Tarragona es van atorgar sis plans d’ocupació per portar a terme la gestió dels allotjaments de temporers i temporeres i per a la contractació de 12 persones treballadores, amb un import de 36.171,97 €.

Les persones contractades als plans d’ocupació, com a “tècnics i/o tècniques d’acolliment sociolaboral” van realitzar tasques de gestió dels allotjaments, mediació i comunicació entre els col·lectius de persones temporeres de les diverses procedències: sud-americanes, romaneses, subsaharianes, etc. Així mateix van realitzar reunions i van mantenir contactes amb institucions, pagesos i cooperatives. Entre les tasques que van portar a terme destaquen la de la coordinació de les arribades i sortides als allotjaments i la de motivar i organitzar activitats socioculturals adreçades al coneixement de l’entorn, les tradicions i costums per tal de facilitar l’adaptació al medi i la convivència. Campanya Terres de l’Ebre A la data d’elaboració d’aquest informe, la campanya dels cítrics està en fase d’execució. ENTITATS COL·LABORADORES

Durant els mesos de març i abril, la direcció del SOC va mantenir reunions amb cadascuna de les entitats col·laboradores per tal d’explicar el format de la col·laboració i individualitzar les tasques que havien de fer cadascuna d’elles, explicar les novetats d’aquestes campanyes i poder fer un canvi d’impressions amb les organitzacions. Des del SOC, en col·laboració amb els diferents serveis territorials, s’ha fet un seguiment constant de les necessitats detectades per dites organitzacions per resoldre els problemes que s’han pogut anar trobant durant el seu desenvolupament.


61

Organitzacions empresarials Les organitzacions empresarials han vetllat per la implementació de mesures de prevenció de riscos laborals adreçades als treballadors i treballadores contractats a les campanyes; així com perquè es faci efectiu el principi d’igualtat d’oportunitats en el treball en totes les fases de les actuacions ocupacionals, especialment en la selecció de les persones participants i en el procés d’inserció laboral. Han realitzat processos d’intermediació laboral. En aquelles ofertes per a les que ha calgut realitzar una recerca de persones candidates, han col·laborat en la gestió dels processos d’intermediació de les campanyes a través d’un accés limitat a l’aplicació corporativa de suport a la intermediació (SICAS), garantint la transparència i el control de la gestió, així com per disposar d’informació estadística permanentment actualitzada. Les principals tasques que porten a terme pel que fa a les ofertes a gestionar són les d’atendre les empreses i recollir les característiques de les ofertes que aquestes presentin amb el suport documental que prèviament ha establert el SOC i registrar-les a l’aplicació informàtica SICAS; així com també vetllar per la signatura d’aquests formularis per part del o de la representant legal de l’empresa, per garantir el compromís de confidencialitat de les dades de caràcter personal, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Pel que fa a les persones interessades en treballar a les campanyes agràries, a més d’atendre i informar les persones que s’adrecen a les diferents organitzacions sol·licitant informació i/o feina, les organitzacions col·laboradores realitzen les tasques d’inscripció com a demandants d’ocupació, si calgués, i les de registre del curriculum vitae, o de les modificacions que hi pugui haver en els currículums, a l’aplicació SICAS, identificant-les com a interessades a treballar a les campanyes, amb la codificació que prèviament ha facilitat el SOC. També realitzen altes i baixes en les demandes d’ocupació i faciliten el document de renovació de la demanda a les persones que atenen (DARDO)17. Pel que fa als processos d’intermediació, activen els processos de recerca de persones candidates vers una oferta de treball i deriven aquestes persones en forma i temps a les

17 Document de renovació de la demanda d’ocupació.


62

empreses que han ofert els llocs de treball; és a dir, realitzen els processos de casar l’oferta amb la demanda.

Catalunya: Dades registrades al sistema SICAS de juny a novembre de 201118:

Persones demandants tractades

Ofertes tractades Places

SOC (oficines de Treball + ajuntaments) 12.604 622 1.386Entitats col·laboradores 4.629 1.382 4.384

Total 17.233 2.004 5.770Font: Elaboració pròpia a partir de les aplicacions de gestió del SOC

Unió de Pagesos de Catalunya La Unió de Pagesos actua a les 4 demarcacions de Catalunya i, en data 25 de novembre de 2011, havia tramitat 1.003 ofertes de treball per a un total de 2.880 llocs de treball (l’organització, a la seva memòria d’activitat, comptabilitza un total de 2.280 ofertes laborals amb 5.373 llocs de treball, atès que compta tota la feina feta abans de tenir l’autorització per interactuar a l’aplicació SICAS 19). La Unió de Pagesos fa una valoració de les campanyes positiva malgrat les incidències que s’ha anat trobant com ara demandes de darrera hora, períodes “morts” entre campanyes o la burocràcia de la tramitació de les autoritzacions de treball. Mostra preocupació per la caiguda dels preus que va comportar el boicot alemany/europeu arran de l’epidèmia per la bactèria “e. coli”, la causa de la qual es va atribuir erròniament a certs productes hortícoles procedents de l’Estat espanyol; per la contractació irregular present a la campanya de la verema i per la sequera a les Terres de l’Ebre.

18 Les entitats col·laboradores i els ajuntaments van iniciar les tasques d’intermediació al juny de 2011. L’activitat de les oficines és de gener a novembre de 2011. 19 A partir del 2012, està previst que les organitzacions puguin interactuar en l’aplicació SICAS durant tot l’any, per la qual cosa, l’única activitat que comptarà serà la que es reflecteixi a l’esmentada aplicació.


63

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) El seu àmbit d’actuació ha estat Lleida, el Penedès, Tarragona i Girona. Les seves tasques han consistit en la realització de visites als seus associats per informar –los i assessorar-los; també van fer visites als allotjaments en col·laboració amb organitzacions sindicals i van informar i assessorar les persones. Pel que fa als processos d’intermediació, manifesten que hi ha una manca de previsió per part de les empreses, però que també han detectat un baix volum de gestió d’ofertes perquè la majoria dels seus associats no s’adrecen a JARC per gestionar-les, sinó que la gran majoria contracta les mateixes persones per treballar cada temporada. A data 25 de novembre de 2011, al sistema SICAS havien tramitat 53 ofertes de treball que corresponien a 475 llocs de treball. ASAJA Tarragona ASAJA intervé principalment a la campanya dels cítrics i la verema. El seu àmbit d’actuació ha estat la comarca de l’Alt Penedès, el sud de la província de Barcelona, la província de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Pel que fa a la campanya de la verema, manifesten que ha estat una campanya curta com a conseqüència de la mecanització de les explotacions, que els empresaris i empresàries han mantingut el contacte amb les persones de campanyes anteriors i els han contractat directament sense intermediació; també van detectar un augment de la contractació irregular. A data 25 de novembre de 2011, al sistema SICAS han tramitat 4 ofertes de treball que corresponen a 14 llocs de treball; la seva activitat encara continua ja que el volum d’activitat més gran es concentra en la recollida dels cítrics.


64

Associació d’Empresaris Agraris de Lleida (AEAL) El seu àmbit d’actuació és la província de Lleida. Tenen la representativitat d’ASAJA a la sectorial d’immigració de l’Estat, a l’àmbit agrari. Han realitzat un servei d’atenció a les empreses de la província de Lleida i xerrades informatives adreçades a la pagesia i a persones interessades en treballar a les campanyes. A data 25 de novembre de 2011, al sistema SICAS han tramitat 277 ofertes de treball que corresponen a 667 llocs de treball. AFRUCAT Aquesta organització (fruit de la fusió entre ASOFRUIT i Catalònia Qualitat) no forma part dels signants de l’Acord marc. No obstant, ha col·laborat per tercera vegada amb el SOC a través d’una assistència tècnica. L’àmbit d’actuació d’AFRUCAT és la província de Lleida i abasta la manipulació, la comercialització i l‘envasament de fruites i verdures. Les seves actuacions s’han centrat en la gestió d’allotjaments, en la intermediació laboral, en els acompanyaments a les empreses i la detecció de les necessitats. A data 25 de novembre de 2011, al sistema SICAS han tramitat 45 ofertes de treball que corresponen a 348 llocs de treball. Per a AFRUCAT, ha estat una campanya tranquil·la, sense incidents. Destaquen que hi va haver una disminució de la demanda de persones treballadores per part de les empreses de la seva associació ja que, any darrera any, les persones treballadores acudeixen directament a les empreses, principalment a aquelles en les que ja han treballat alguna vegada. També van constatar l’augment de treballadors i treballadores autòctons contractats. Pel que fa a la contractació de persones autòctones o residents a Lleida, destaquen que els problemes més comuns a l’hora d'acceptar o rebutjar un feina van ser la durada dels contractes, curts en general, i els desplaçaments fins a la població on s’hagués de treballar, ja que els horaris dels autobusos no s’adien amb les necessitats.


65

Organitzacions sindicals Les tasques de les organitzacions sindicals consisteixen en prestar els serveis d’atenció i d’informació a les persones treballadores. Aquesta informació abasta des dels drets i deures de les persones treballadores fins a les característiques de les campanyes, el conveni col·lectiu, les condicions dels allotjaments o la seguretat i la higiene al treball. Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO) El seu àmbit d’actuació és arreu de Catalunya, en totes les campanyes: fruita dolça, verema i cítrics. La col·laboració amb el SOC es concentra en el seguiment de les condicions laborals, compliment del conveni i condicions dels allotjaments. CCOO, tot i fer una valoració molt positiva de les campanyes d’enguany, mostra la seva preocupació davant un possible retrocés en les condicions de treball i la proliferació de les “empreses de serveis”. Aquesta organització deixa palès que al sector de l’emmagatzematge hi ha un conveni a cada demarcació i, per això, proposen a la resta dels membres de la Mesa de les Campanyes, avançar per tal que es pugui tenir un conveni únic per al sector de l’ emmagatzematge, continuar amb el seguiment i reforçar el seguiment de les campanyes a les comarques tarragonines, així com reforçar els controls per detectar i sancionar la contractació irregular. L’entitat ha atès un total de 1.377 persones i ha visitat 44 allotjaments arreu de Catalunya i un total de 63 ajuntaments.


66

Unió General de Treballadors (UGT) L’àmbit d’actuació de la UGT a les campanyes agràries ha estat la província de Lleida. La seva activitat s’ha centrat en informar les persones treballadores interessades a treballar a les campanyes sobre el sistema d’intermediació del SOC, les condicions de treball i els recursos socials i en vetllar perquè les persones que treballen ho facin en condicions laborals i socials correctes. També han realitzat derivacions de persones ateses cap a d’altres recursos socials.

UGT destaca que les campanyes, tot i la greu situació econòmica general i la previsió d’afluència massiva de persones treballadores per accedir a la recollida de la fruita, han estat marcades per la normalitat i la tranquil·litat; malgrat tot, continuen denunciant la contractació irregular per part d’intermediaris no autoritzats i sous per sota del conveni. L’entitat ha atès un total de 738 persones, ha visitat 40 municipis i 2 allotjaments. Proposen una borsa única de persones treballadores a nivell estatal que es mantingui durant tot l’any, per tal de permetre la concatenació de campanyes i ajudar a l’ordenació de fluxos de persones treballadores. DIFUSIÓ

Pel que fa a la difusió de les campanyes, en col·laboració amb l’Àrea de Comunicació del SOC, es va realitzar material gràfic (cartells i pantalles enrotllables) i es van distribuir tant a les oficines de Treball com a les organitzacions col·laboradores i als ajuntaments implicats en les campanyes. Per tal de fer palesa la seva presència al territori, es va serigrafiar un dels cotxes del SOC amb informació de les campanyes agràries, que es va posar a la disposició del Servei Territorial de Lleida per tal que poguessin recórrer el territori.


67


68

PRESSUPOST Degut al reajustament de la despesa, el pressupost de les campanyes del 2011 s’ha reduït en totes les partides i de manera més significativa la partida dedicada a les oficines mòbils (contractació de les oficines mòbils i del personal per al seu funcionament, a través dels plans d’ocupació). Però aquesta reducció al pressupost, no ha comportat una reducció en la bona qualitat de les tasques fetes durant les campanyes, ni pel que fa a la quantitat de feina feta ni pel que fa a la pròpia qualitat d’aquestes.

COMPARATIVA PRESSUPOST CAMPANYES AGRÀRIES 2010/2011

Recursos propis 2010 2011 Contractació oficines mòbils 382.152,72 0,00Plans d'ocupació 250.000,00 0,00 TOTAL 632.152,72 0,00

Transferència SOC a col·laboradors Convenis organitzacions 210.000,00 178.000,00Suma plans d'ocupació 667.318,88 617.154,81 TOTAL 877.318,88 795.154,81

Publicació acord i difusió campanyes

TOTAL 8.000,00 4.500,00 PRESSUPOST TOTAL 1.517.471,60 799.654,81

Font: Elaboració pròpia. Secretaria Tècnica SOC


69

ACTIVITAT DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL Dades de les inspeccions realitzades a les empreses amb activitat agrària a l'àmbit competencial de la inspecció de la Generalitat i de l'Estat.

ÀMBIT COMPETENCIAL Barcelona Girona Lleida Tarragona Total Cat.

Expedients realitzats en matèries de competència de la Generalitat

Seg. i salut 22 10 27 17 76

Relacions laborals 27 4 61 19 111

Ocupació I persones estrangeres

88 18 211 42 359

Total 137 32 299 78 546

Expedients realitzats en matèria de competència estatal (seguretat social) 64 78 101 75 318

TOTAL EXPEDIENTS REALITZATS 201 110 400 153 864

Font: Dades facilitades per la Direcció General de la Inspecció de Treball

Del total d’expedients realitzats en empreses dedicades a l’activitat agrària, que són els que s’indiquen al quadre anterior, 201 actuacions van ser planificades específicament per a les campanyes de recol·lecció de fruita a Lleida i a Tarragona, i verema a Barcelona i Tarragona, activitats on existeix una important incidència de persones temporeres.

Resum de les actuacions inspectores a Catalunya per tipus d’infracció i imports.

Matèria

Nombre infraccions

Import

Requeriments seguretat i salut

Import liquidacions

Seguretat i salut 42 125.961,00€ 48

Relacions laborals 13 33.535,00€

Estrangeria 19 154.159,86€

Seguretat social 135 174.492,41€ 333.843,32€


70

4.2 Les polítiques actives d’ocupació al sector

En aquest apartat s’analitzarà l’atorgament de polítiques actives que estan relacionades amb les especialitats de la família agrària. Per tant, aquesta anàlisi farà referència a programes que tindran com a eix principal la formació en especialitats de la família agrària, això sense perjudici que hi hagi altres programes de polítiques actives que beneficiïn directament o indirecta el sector (per exemple els programes de desenvolupament local). Tanmateix, la informació disponible no permet obtenir aquestes dades sectorialment. Segons les dades de la Diagnosi per a l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació (ECO), elaborada per la Secretaria Tècnica del SOC, un total de 31 comarques catalanes identifiquen el sector agroalimentari com un sector amb oportunitats d’inversió i potencial creador d’ocupació. L’import total atorgat en polítiques actives al sector va ser l’any 2011 de 2.220.520 €20 i

la previsió de persones beneficiàries que realitzaran aquestes accions és de 3.094. La distribució per programes d’aquestes dades es visualitza en la taula següent. Import atorgat i previsió de persones beneficiàries d’accions de la família professional agrària o agroalimentària (Any 2011). Catalunya

Programa Pressupost atorgat

Persones beneficiàries

Plans de formació sectorials agroalimentaris 1.064.569 2.195

Formació d'oferta (FOAP i entitats locals) 823.291 670

Centres d'innovació i formació ocupacional (CIFO) 177.242 153

Formació amb compromís de contractació 118.867 66

Programes de qualificació professional inicial 36.551 10

Total 2.220.520 3.094Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació

Pel que fa a la distribució territorial de les accions ocupacionals destinades a la família professional agrària, tot i que hi ha hagut oferta a 14 de les comarques catalanes, (a

20 L’atorgament gestionat pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya inclou també la indústria agroalimentària.


71

continuació es presenta un quadre amb les comarques amb atorgaments d’accions ocupacionals de l’àmbit de la família professional agrària), es detecta que no totes les comarques amb pes en el sector han tingut atorgaments; això pot estar motivat pel fet que no s’han rebut sol·licituds en aquest sentit, i indica que cal fer una tasca de difusió per tal d’estendre les polítiques actives per a l’ocupació a la resta de comarques. La taula mostra els imports per a l’any 2011 i el nombre de persones beneficiàries previstes.

COMARCA Pressupost atorgat Persones beneficiàries Alt Camp 67.874 39

Anoia 33.534 16

Bages 78.347 20

Baix Ebre 44.720 10

Baix Llobregat 62673 102

Barcelonès 177.242 153

Gironès 104.730 216

Maresme 44.720 11

Osona 75.330 27

Segrià 153.236 85

Solsonès 33.534 22

Vallès Occidental 168.225 153

Vallès Oriental 111.788 45

Total 1.155.952 899 Font: Elaboració pròpia a partir del gestor de dades del Departament d’Empresa i Ocupació

En valors absoluts, el major volum de pressupost i persones beneficiàries s’obté en comarques de l’entorn metropolità de Barcelona i al Gironès. Convocatòries: Formació en àrees professionals prioritàries i entitats locals i família professional agrària. L’anàlisi més al detall de l’oferta formativa de la família agrària que correspon a les convocatòries d’àrees professionals prioritàries i entitats locals mostra les següents característiques en les convocatòries de l’any 2011:


72

- La família professional agrària té un total de 95 especialitats homologades i subvencionables, que signifiquen solament el 0,96% del total d’especialitats homologables i subvencionables.

- S’ha atorgat formació de la família agrària per un total de 823.291 euros; aquesta

xifra representa tan sols un 1% del total de l’atorgament total de les dues convocatòries. Tanmateix, en relació a l’any 2010, aquest atorgament gairebé s’ha doblat (un augment del 89,8%), en un context de reducció global de l’atorgament del 17,3%. El nombre total d’accions formatives atorgades ha estat de 43.

- Del total d’accions formatives atorgades, un 58,1% són accions que poden

suposar l’obtenció de certificats de professionalitat. És important destacar que en 8 de les 24 famílies professionals amb les que compta la convocatòria no hi ha cap acció formativa que pugui suposar l’obtenció de certificats de professionalitat.

Pel que fa al perfil dels i de les alumnes de la família professional agrària, amb les dades de l’any 2010 es pot afirmar el següent:

- Del total de 427 persones participants en accions formatives, un 61,8% dels alumnes són homes i un 38,2% són dones. Les dades per la mitjana de les famílies professionals de Catalunya són un 48,3% d’homes i un 51,7% de dones. Per tant, s’observa una masculinització dels alumnes de formació de la família professional agrària.

- La presència de persones de nacionalitat no espanyola en els cursos de la

família professional agrària obté un valor del 23,7%, similar a la mitjana de famílies professionals de Catalunya.

- Un 7% de les persones participants abandona els cursos per causes que no

tenen a veure amb la inserció laboral i un 3,8% els abandona perquè troba un lloc de treball.


73

5. CONCLUSIONS I PROPOSTES PER A LA MILLORA 2012 EN EL SISTEMA SOC

DE CAMPANYES

De les reunions mantingudes amb els agents col·laboradors de les campanyes agràries, de l’anàlisi de les tasques realitzades i del resum d’execució que aquí es recull han sorgit algunes conclusions i propostes de millora de cara a l’any 2012: Conclusions:

- El model de gestió ha assolit un punt de maduració a tot el territori de Catalunya pel que fa a les collites de la fruita dolça i de la verema. És un model que ha sofert una evolució en la mesura que ha anat desenvolupant-se. La tasca de les organitzacions en els processos d’intermediació als primers anys era important, i les empreses i la pagesia demandaven aquests serveis i, molt especialment, els de contractació en origen. Als darrers, no són tan necessaris aquests serveis perquè les empreses acostumen a contractar any rere any les mateixes persones i, per tant, la intermediació que es realitza està basada en un procés que podríem denominar “d’ofertes tancades” on l’empresa presenta la persona que vol contractar per tal que l’organització realitzi els tràmits de contractació. Pel que fa a les persones que atenen les organitzacions i registren l’actuació al SICAS, en la majoria dels casos no són processos reals d’intermediació. Aquestes tasques del tractament de la demanda al SICAS, d’una banda, i el registre d’”ofertes tancades” no aporten cap valor afegit en la gestió de les campanyes. El que sí que aporta valor és l’atenció a les persones i a les empreses; oferir-los informació sobre les campanyes. (Sovint aquesta feina no queda reflectida enlloc.)

- El registre dels contractes a l’aplicació CONTRAT@ amb el codi corresponent a

les campanyes agràries a Catalunya es valora positivament, ja que, d’aquesta manera, es pot comprovar la implantació del model i conèixer l’índex de penetració del model SOC en la contractació total al camp.

- El suport a les oficines de Treball mitjançant les oficines d’atenció municipal ha

esdevingut un bon recolzament, ja que actuen quasi com una oficina de Treball, tot i que les OT registren els contractes i estan autoritzades a fer altes a la seguretat social, i les oficines dels ajuntaments no poden fer-ho. Per la resta, ofereixen la garantia de ser administració pública.


74

- L’experiència pilot amb el col·lectiu del PREPARA ha estat positiva però s’ha

actuat en volums relativament petits. Propostes:

- Cal fer una reflexió conjunta sobre el paper de les organitzacions en la gestió de les campanyes i trobar un nou àmbit de col·laboració que no es centri en la intermediació.

- Reforçar l’oficina de coordinació de Lleida per poder atendre les necessitats

d’atenció i assessorament de les persones ocupades amb plans d’ocupació als ajuntaments i realitzar les altes a la SS. Ja que el fet que les oficines municipals no tinguin autorització per interactuar a l’aplicació CONTRAT@ oferint aquest servei a tercers, ni puguin fer altes a la SS, obliga a l’oficina tècnica de coordinació a assolir aquestes tasques.

- Continuar amb la col·laboració dels ajuntaments en la gestió de les campanyes.

- Cal mantenir i reforçar, si escau, la col·laboració amb la Tresoreria de la

Seguretat Social ja que és del tot essencial la seva participació. Així mateix, cal treballar amb la seguretat social per aconseguir un sistema més simple de la gestió d’altes a la SS i afavorir que els ajuntaments puguin introduir directament les altes a la SS i al registre de contractes.

- Cal avançar en el temps l’atorgament de les subvencions per als plans

d’ocupació en la campanya agrària a entitats locals i entitats sense ànim de lucre.

- Cal continuar treballant perquè el model de gestió de les campanyes sigui efectiu

a la campanya dels cítrics.

- Cal reforçar el sector de l’emmagatzematge, mitjançant la participació d’agents implicats en aquest subsector, vinculat a les campanyes.


75

6. Taules annexes

Taula annexa 1. Persones en atur del sector agropecuari 2011. Comarques

Comarca Persones en atur sector agropecuari

Persones en atur total sectors

% atur agropecuari/atur tots sectors

Pla d'Urgell 434 2.389 18,2%Ribera d'Ebre 210 1.491 14,1%Noguera 357 2.829 12,6%Garrigues 123 1.065 11,5%Segrià 1.851 16.111 11,5%Urgell 311 2.699 11,5%Priorat 66 580 11,4%Terra Alta 58 624 9,3%Alt Camp 269 3.823 7,0%Montsià 359 5.464 6,6%Alt Penedès 499 8.508 5,9%Baix Ebre 395 6.780 5,8%Segarra 62 1.358 4,6%Pla de l'Estany 80 1.773 4,5%Conca de Barberà 64 1.439 4,4%Alt Urgell 46 1.107 4,2%Solsonès 34 836 4,1%Alt Empordà 443 11.036 4,0%Pallars Jussà 31 828 3,7%Baix Empordà 347 11.610 3,0%Baix Camp 468 16.963 2,8%Gironès 401 14.405 2,8%Baix Penedès 298 11.210 2,7%Garrotxa 71 3.332 2,1%Anoia 199 11.053 1,8%Maresme 684 38.533 1,8%Selva 260 14.157 1,8%Osona 225 13.146 1,7%Pallars Sobirà 6 352 1,7%Val d'Aran 7 405 1,7%Berguedà 48 3.157 1,5%Ripollès 24 1.617 1,5%Tarragonès 332 22.027 1,5%Vallès Oriental 418 35.213 1,2%Bages 167 15.758 1,1%Garraf 127 13.267 1,0%Alta Ribagorça 1 157 0,6%Baix Llobregat 410 66.359 0,6%Cerdanya 5 908 0,6%Vallès Occidental 478 79.652 0,6%Barcelonès 824 170.223 0,5%Total Catalunya 11.492 614.244 1,9%



76

Taula annexa 2. Contractes registrats sector agropecuari (agost 2011). Catalunya

Tipus de contracte Total (%) Obra o servei a temps complet 9.661 91,7 Eventuals per circumstàncies de la producció a temps complet 504 4,8 Temps parcial eventuals circumstàncies producció 104 1,0 Temps parcial obra o servei 81 0,8 Fixos i periòdics de caràcter discontinu 62 0,6 Conversió a indefinit a temps complet sense bonificació 44 0,4 Ordinari temps indefinit 36 0,3 Interinitat a temps complet 11 0,1 Conversió a fix discontinu sense bonificació 8 0,1 Temps parcial indefinit sense prestació 7 0,1 Formació 5 0,0 Altres no especificats 5 0,0 Conversió a temps parcial sense bonificació 3 0,0 Temps parcial interinitat 3 0,0 Conversió a indefinit a temps complet amb bonificació 1 0,0 Minusvàlids 1 0,0 Temporal minusvàlids bonificats prestacions 1 0,0 Temps parcial de relleu 1 0,0 Temps parcial temporals minusvàlids 1 0,0 Substitució jubilació especial 64 anys 1 0,0 Conversió a indefinit a temps complet minusvàlid 0 0,0 Foment de la contractació indefinida 0 0,0 Conversió a temps parcial amb bonificació 0 0,0 Temps parcial minusvàlid 0 0,0 Temps parcial indefinit amb prestació 0 0,0 Fix discontinu amb bonificació 0 0,0 Pràctiques a temps complet 0 0,0 Temporal a temps complet empresa inserció 0 0,0 Pràctiques temps parcial 0 0,0 Jubilació parcial 0 0,0 Total 10.540 100,0



77

Taula annexa 3. Contractes registrats sector agropecuari (acumulat gener 2011-des.2011).

Comarca Contractes sector agropecuari

Contractes comarca

% sector agropecuari sobre el total comarcal

Segrià 15.512 69.780 22,2%Pla d'Urgell 4.959 14.410 34,4%Alt Penedès 4.253 31.948 13,3%Baix Ebre 3.278 18.815 17,4%Montsià 2.665 21.285 12,5%Noguera 2.071 7.672 27,0%Urgell 1.821 7.770 23,4%Ribera d'Ebre 1.552 6.905 22,5%Alt Empordà 1.502 31.352 4,8%Alt Camp 1.492 14.252 10,5%Baix Empordà 1.404 31.726 4,4%Garrigues 1.350 4.631 29,2%Maresme 1.301 78.226 1,7%Baix Camp 1.288 45.939 2,8%Priorat 713 2.537 28,1%Baix Penedès 641 19.733 3,2%Gironès 564 53.734 1,0%Barcelonès 534 869.341 0,1%Tarragonès 510 81.901 0,6%Baix Llobregat 444 179.167 0,2%Selva 367 41.113 0,9%Vallès Oriental 351 96.368 0,4%Anoia 349 24.366 1,4%Osona 345 27.780 1,2%Conca de Barberà 315 9.091 3,5%Terra Alta 232 1.450 16,0%Vallès Occidental 209 209.366 0,1%Garraf 207 35.633 0,6%Segarra 200 3.838 5,2%Bages 134 40.500 0,3%Pla de l'Estany 123 9.601 1,3%Alt Urgell 114 3.729 3,1%Pallars Jussà 112 2.021 5,5%Garrotxa 95 12.072 0,8%Berguedà 94 8.677 1,1%Solsonès 58 2.600 2,2%Pallars Sobirà 44 2.704 1,6%Cerdanya 39 4.996 0,8%Alta Ribagorça 20 1.619 1,2%Ripollès 18 4.474 0,4%Val d'Aran 3 4.334 0,1%Total contractes 51.283 2.137.456 2,4%


informe sector agropecuari a catalunya 2011...informe sector agropecuari a catalunya 2011 6 - en la...

Documents