informe núm. 2 juny 2009 -...

32
INFORME núm. 2 Juny 2009 INTRODUCCIÓ 1. DADES AGRONÒMIQUES 2. DADES VINÍCOLES 3. EVOLUCIÓ DE PREUS AL CONSUM 4. QUADRE DE COMANDAMENT DE LA VINYA, EL VI I EL CAVA 5. DESCRIPCIÓ I PRINCIPALS RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DEL PREU DEL RAÏM DE VINIFICACIÓ A LA VEREMA 2008 EN L’ÀMBIT CATALÀ

Upload: vuongxuyen

Post on 06-Oct-2018

216 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

INFORME núm. 2 Juny 2009

INTRODUCCIÓ

1. DADES AGRONÒMIQUES

2. DADES VINÍCOLES

3. EVOLUCIÓ DE PREUS AL CONSUM

4. QUADRE DE COMANDAMENT DE LA VINYA, EL VI I EL CAVA

5. DESCRIPCIÓ I PRINCIPALS RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DEL PREU DEL RAÏM DE VINIFICACIÓ A LA VEREMA 2008 EN L’ÀMBIT CATALÀ

Page 2: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 2

Informe sobre el sector vitivinícola a Catalunya; Juny 2009 Elaboradors del III Butlletí: Cristina Escobar (CREDA – UPC – IRTA) ([email protected]) José M Gil (CREDA – UPC – IRTA) ([email protected]) Lluc Mercadé Romeu (CREDA – UPC – IRTA) ([email protected]) Ester Freixa (CREDA – UPC – IRTA) ([email protected]) Coordinador: Xoán Elorduy (INCAVI) ([email protected]) Amb la col·laboració de: Cristina Fumanal (DAR) ([email protected]) ÍNDEX DE CONTINGUTS I: DADES AGRONÒMIQUES

1. SUPERFÍCIE VITÍCOLA A CATALUNYA Distribució Territorial Denominacions d’Origen Especialització VQPRD

2. EXPLOTACIONS VITÍCOLES A CATALUNYA 3. EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE I DE LES

EXPLOTACIONS VITÍCOLES A CATALUNYA 4. PRODUCCIÓ VITÍCOLA A CATALUNYA

Anàlisi varietal de la producció vitícola 5. OCUPACIÓ EN LES EXPLOTACIONS VITÍCOLES A

CATALUNYA II: DADES VINÍCOLES

6. PRODUCCIÓ DE VI A CATALUNYA 7. ESPECIALITZACIÓ EN LA PRODUCCIÓ DE VI A

CATALUNYA I DENOMINACIONS D’ORIGEN Anàlisi de la producció de vi segons varietat de raïm

Denominacions d’Origen del sector vinícola català 8. ESTRUCTURA DEL SECTOR VINÍCOLA A CATALUNYA

III: EVOLUCIÓ DE PREUS AL CONSUM

Preus en Establiments Comercials d’Alimentació IV: QUADRE DE COMANDAMENT DE LA VINYA, EL VI I EL CAVA V: DESCRIPCIÓ I PRINCIPALS RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DEL PREU DEL RAÏM DE VINIFICACIÓ A LA VEREMA 2008 EN L’ÀMBIT CATALÀ

Page 3: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 3

Introducció

Aquest butlletí correspon a la setena publicació de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava de Catalunya.

Per una banda, s’ha realitzat una actualització de la major part de la informació publicada anteriorment al butlletí número 4 de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava, sobre el sector vitivinícola a Catalunya. Aquesta actualització ocupa la major part del present butlletí: apartats I, i II. En aquests, la informació gràfic – numèrica continguda es representa en sèries temporals, en les que s’afegeixen tants anys com ha estat possible, segons la informació disponible. No obstant, en el text explicatiu que l’acompanya es fa esment de l’evolució de la sèrie respecte el darrer o darrers anys afegits, ja que l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior butlletí de seguiment del sector quant a la seva situació agrària i vinícola (núm.4/2008). Al punt III, es realitza l’observació de preus en establiments comercials, a partir de la selecció d’uns vins i caves de referència. Com ja es va anunciar, aquesta informació s’anirà observant successivament amb l’objectiu d’oferir una continuïtat. En un quart apartat, s’introdueix com a novetat el Quadre de Comandament del sector, que defineix els indicadors clau del sector i la seva evolució, i ens servirà per fer un anàlisi i avaluació de la situació de manera àgil i pràctica. Per finalitzar, en un cinquè apartat es realitza una descripció dels principals resultats de l’estudi encarregat d’avaluació del preu del raïm a la verema 2008 en l’àmbit català.

Xoán Elorduy Vidal Responsable Tècnic de l’Observatori de la Vinya, el vi i el cava

Page 4: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 4

I: FASE AGRÀRIA

1. Superfície Vitícola a Catalunya

Distribució Territorial

La superfície total i en producció de vinya a Catalunya es mostra desglossada per províncies a la taula 1. En l’any 2008, Tarragona és la província que major superfície de vinya conreada (49,8%), seguida de Barcelona (37,8%), Lleida (8,5%) i Girona (3,9%). Respecte l’any anterior, es manté força la distribució provincial tot i que Tarragona cau lleugerament en benefici de les altres. La majoria es conrea en secà (94%), excepte a la província de Lleida en la que el 48.5% de les plantacions són de regadiu. Respecte l’any 2007, aquesta proporció de regadiu ha retrocedit lleugerament, trencant amb la tendència creixent que portava. A Catalunya, la superfície total de vinya s’ha reduït en un any un 4% respecte el 2007. Aquesta reducció és més palesa en les produccions en regadiu, que redueixen la seva superfície més d’un 8%. La superfície en producció representa el 96,6% de la superfície total.

Taula 1

Superfície de vinya a Catalunya i Províncies. 2008.

Font: Estadístiques DAR. Gabinet Tècnic

Superfície total Superfície en Producció

Províncies Secà Regadiu Total Secà Regadiu Total Barcelona 22.821 92 22.919 22.100 82 22.182 Girona 2.245 94 2.339 2.203 93 2.296 Lleida 2.654 2.503 5.157 2.483 2.463 4.946 Tarragona 29.218 957 30.175 28.194 922 29.116 CATALUNYA 56.944 3.646 60.590 54.980 3.560 58.540

La superfície de vinya es mostra desglossada per comarques a la taula 2. Es representen les dues darreres campanyes disponibles (2007 i 2008). Comparant aquestes dues, s’observa com les comarques amb major tradició vitivinícola són les responsables de la davallada del 4% de la superfície total a Catalunya. Principalment es deu a una reducció de les hectàrees a la província de Tarragona, experimentada al Tarragonès (-18%), la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i l’Alt Camp (aquestes tres reduint la superfície al voltant d’un 12,5% cadascuna). Les comarques amb menor tradició vitícola, mantenen en general la seva superfície de vinya, experimentant augments o davallades poc significatives segons la comarca.

Page 5: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 5

Taula 2

Superfície de vinya a Catalunya desagregada per comarques. Anys 2007 i 2008 (comparativa).

Font: Estadístiques DAR. Gabinet tècnic

Superfície total 2007 Superfície total 2008

Comarques Secà Regadiu Total Secà Regadiu Total Alt Penedès 18.341 0 18.341 18.085 18 18.103 Terra Alta 7.744 39 7.783 7.666 210 7.876 Alt Camp 7.779 45 7.824 6.833 43 6.876 Conca De Barberà 5.226 25 5.251 4.555 27 4.582 Baix Penedès 3.297 304 3.601 3.856 77 3.933 Priorat 3.895 65 3.960 3.141 313 3.454 Anoia 2.764 5 2.769 2.669 6 2.675 Segrià 10 2.250 2.260 10 2.251 2.261 Alt Empordà 1.745 302 2.047 1.891 84 1.975 Tarragonès 1.877 59 1.936 1.676 9 1.685 Ribera D’Ebre 1.369 314 1.683 1.213 259 1.472 Urgell 1.013 263 1.276 1.270 17 1.287 Garraf 990 1 991 954 1 955 Garrigues 694 56 750 756 36 792 Noguera 223 153 376 237 183 420 Baix Llobregat 384 1 385 369 1 370 Bages 387 7 394 345 10 355 Baix Empordà 282 0 282 289 7 296 Pallars Jussà 200 32 232 228 16 244 Maresme 135 0 135 189 54 243 Baix Camp 176 51 227 237 3 240 Vallès Oriental 242 1 243 159 0 159 Segarra 194 0 194 140 0 140 Baix Ebre 56 1 57 33 14 47 Vallès Occidental 44 0 44 44 2 46 Gironès 40 0 40 41 0 41 Garrotxa 0 0 0 15 0 15 Alt Urgell 11 1 12 12 0 12 Selva 14 0 14 8 3 11 Montsià 6 0 6 8 2 10 Berguedà 0 0 0 7 0 7 Barcelonès 6 0 6 4 0 4 Osona 1 0 1 2 0 2 Pla De L'estany 0 0 0 1 0 1 Pla D’Urgell 5 0 5 1 0 1 Alta Ribagorça 0 0 0 0 0 0 Cerdanya 1 0 1 0 0 0 Pallars Sobirà 0 0 0 0 0 0 Ripollès 0 0 0 0 0 0 Solsonès 0 0 0 0 0 0 Vall D’Aran 0 0 0 0 0 0

Catalunya 59.151 3.975 63.126 56.944 3.646 60.590

Gràficament, es representen les comarques amb major tradició vitícola a la figura 1. Comparant aquestes proporcions amb les de l’any 2007 ( butlletí nº 1 ), s’observa com les variacions no han estat significatives.

Page 6: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 6

Denominacions d’Origen

A la taula 3 queda reflectida la superfície vitícola destinada a VQPRD inscrita a les denominacions d’origen del territori. La proporció que representa cadascuna d’aquestes DO s’observa gràficament a la figura 2.

Com ja és conegut, destaca la DO Penedès que, mantenint les hectàrees respecte a la campanya anterior, és la DO catalana amb major superfície – representa el 47% de la superfície inscrita (campanya 2007/08) -.

Si analitzem l’evolució de la campanya 2006/07 a la 2007/08 (taula 3), s’observa com la superfície inscrita a les denominacions d’origen ha patit una davallada de l’1,85% respecte a la campanya anterior. No obstant, cal esmentar que en aquest càlcul faltaria afegir la superfície registrada exclusivament a la denominació d’origen Catalunya i Cava. Afegir la superfície total inscrita en aquestes DO podria donar lloc a duplicacions, donat que les finques vitivinícoles poden pertànyer a vàries DO.

Quant a l’evolució per DO, aquestes es mantenen en uns nivells força constants, exceptuant la DO Tarragona, que redueix les seves hectàrees respecte a la campanya anterior en un 14%.

Per a la DO Cava, es proporcionen dades a nivell estatal. Com es coneix, aquesta DO s’ubica al conjunt del territori espanyol. No obstant, cal esmentar com la gran majoria d’aquestes hectàrees corresponen a Catalunya Aquesta DO es manté força constant (al voltant de les 32.000 ha), tot i un lleuger increment experimentat en les darreres campanyes.

Totes aquestes variacions tenen una important component resultant d’ajustaments estadístics.

Fig.1 Distribució de la superfície de vinya a les comarques catalanes. Any 2008. Font: Estadístiques DAR. Gabinet tècnic

30%

11%

13%8%6%

7%

4%

4% 3% 3%2% 2% 7%

ALT PENEDÈS ALT CAMPTERRA ALTA CONCA DE BARBERÀPRIORAT BAIX PENEDÈSANOIA SEGRIÀALT EMPORDÀ TARRAGONÈSRIBERA D'EBRE URGELLRESTA

Page 7: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 7

Taula 3

Superfície de vinya destinada a VQPRD de les Denominacions d’Origen catalanes. Recull de les campanyes 2000-01 fins a 2007-08

Font: INCAV i MARM (DO Cava).

Nota: les DO Catalunya i Cava no s’inclouen al sumatori per tal d’evitar duplicar les dades.

(1) Aquesta xifra reflecteix les Hes. Inscrites exclusivament a la DO Catalunya

Les hectàrees de la DO Cava corresponen al conjunt de l’estat espanyol.

Campanya/ D.O

2000-01 2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08

Alella 338 560 560 - 314 314 314 314

Conca de Barberà

5.928 5.950 5.950 5.871 5.888 5.865 5.700 5.600

Costers del Segre

4.180 4.286 4.144 4.622 4.869 4.860 4.719 4.686

Empordà -Costa Brava

2.032 2.032 2.033 2.070 1.856 1.922 2.003 2.020

Montsant - 1.700 2.047 2.020 2.025 2.032 2.006 1.963

Penedès 27.524 27.692 28.148 27.729 27.702 25.512 25.824 26.080

Pla de Bages

550 550 550 550 550 550 550 500

Priorat 1.443 1.600 1.600 1.650 1.620 1.722 1.784 1.767

Tarragona 11.294 7.280 7.391 7.391 7.572 7.627 7.262 6.249

Terra Alta 9.220 9.220 9.200 9.224 7.997 7.324 6.268 6.210

Subtotal 62.509 60.870 61.623 61.127 60.393 57.728 56.430 55.389

Catalunya 6.985 8.723 8.896 8.690 16.824 251(1) 309(1) 262(1)

Cava 32.009 32.009 32.009 32.017 32.000 32.382 32.315 n.d.

Fig.2 Evolució de la distribució de la superfície de vinya a Catalunya per DO Font: INCAVI

Nota: les DO Catalunya i

Cava no s’inclouen al

sumatori per tal d’evitar

duplicar les dades.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1999-00 2000-01 2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08

Terra Alta Tarragona Priorat

Pla de Bages Penedès Montsant

Empordà -Costa Brava Costers del Segre Conca de Barberà

Alella

Page 8: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 8

Especialització VQPRD

És conegut que la producció de vi a Catalunya es centra en la producció de vi de DO (VQPRD) i/o cava (VEQPRD), essent la producció de vi de taula i d’altres de caràcter més marginal.

Així es demostra ja que la superfície destinada a VQPRD representa l’any 2007 un 93% de la superfície total en producció a Catalunya (figura 3). Aquest fet també es manifesta si observem el percentatge d’explotacions que s’especialitzen (85,1%) (figura 4). Les dades posen de manifest que les explotacions no especialitzades són les de dimensions més petites.

2. Explotacions vitícoles a Catalunya

A la campanya 2007-08, 9.183 productors varen realitzar la declaració de collita (font Registre Vitivinícola de Catalunya, RVC). No obstant, aquesta xifra no es pot extrapolar al nombre d’explotacions ja que existeixen més productors que explotacions. Això es degut a l’existència de diferents règims de tinença, com la parceria o l’arrendament de terres, entre d’altres.

Fig.3 Evolució de l’especialització en el conreu de raïm a Catalunya. Hectàrees. Font: IDESCAT

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

1993 1995 1997 1999 2003 2005 2007

Hec

tàre

es

VQPRD VT TOTAL

Fig.4 Evolució de l’especialització en el conreu de raïm a Catalunya. Explotacions. Font: IDESCAT

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

1993 1995 1997 1999 2003 2005 2007

Exp

lota

cio

ns

VQPRD VT TOTAL

Page 9: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 9

Comparant amb la campanya 2006-07, el nombre de productors que varen realitzar la declaració de collita s’ha reduït al voltant del 4% (font RVC). El total de viticultors inscrits a les DO evoluciona a la baixa (10,6%) quan comparem la campanya 2007-08 amb l’anterior (taula 4). Aquest fet confirma la tendència continuada de reducció de viticultors. Per a la comptabilització total s’ometen les DO Catalunya i Cava, ja que poden donar lloc a duplicacions de les dades. Destaca com en aquest període han reduït de manera important els seus viticultors, les DO Priorat, Tarragona i Penedès (23,7%, 22,6%, 20,7% i 17%, respectivament). Aquesta davallada, tot i que confirma la tendència decreixent, reflecteix depuracions en el registre deguts a reajustament de criteri de comptabilització (s’eliminen aquells propietaris que no són titulars de la producció).

Taula 4

Nombre de Viticultors inscrits a les DO catalanes. Del 2000-01 al 2007-08.

Font: INCAVI

Campanya/ DO

2000-01 2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08

Alella 137 137 137 93 92 97 97 Conca de Barberà

2.235 2.250 2.235 2.200 1.265 1.681 1.300 1.300

Costers del Segre

762 751 701 638 645 669 650 656

Empordà - Costa Brava

570 570 570 570 552 409 418 421

Montsant - 780 781 783 783 786 783 912 Penedès 5.689 5.681 5.724 5.763 5.760 5.182 4.914 4.080 Pla de Bages 100 100 100 100 100 100 100 100 Priorat 554 600 600 620 620 620 726 562 Tarragona 4.764 2.613 2.766 2.289 2.377 2.012 1.970 1.562 Terra Alta 2.124 2.120 1.933 1.884 1.759 1.662 1.661 1.635 Total 16.935 15.602 15.547 14.847 13.954 13.213 12.668 11.325

3. Evolució de la Superfície i de les Explotacions Vitícoles a Catalunya

En aquest apartat es donen de nou xifres sobre superfície i explotacions de vinya (taula 5). No obstant,el que es pretén en aquest cas es mostrar l’evolució conjunta en el temps d’aquests dos paràmetres. Aquesta evolució s’observa representada gràficament a les figures 5, 6 i 7.

S’expressen hectàrees i explotacions, d’orientació vitícola i del conjunt d’explotacions amb superfície agrària útil per tal de poder realitzar una comparativa.

Comparant els dos darrers anys disponibles , 2005 i 2007, la superfície agrària útil s’ha incrementat molt lleugerament mentre que les explotacions han davallat considerablement.

Page 10: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 10

S’observa que la viticultura té un comportament diferent a la resta d’explotacions. Pel que fa a l’evolució de la superfície vitícola, aquesta incrementa en una major proporció, però sobretot destaca l’increment produït en el nombre d’explotacions vitícoles (4,2%) que, tot i que lleuger, segueix una tendència contrària a l’esperada (reducció del nombre d’explotacions).

El resultat d’aquest comportament és una petita reducció en la grandària de les explotacions vitícoles (ha/explot.).

Taula 5

Evolució a Catalunya de les hectàrees i del nombre d’explotacions pel total de cultius i per la vinya. Proporció de vinya (hectàrees i explotacions) respecte tots els cultius a Catalunya. Anys 1993 al 2007.

Font: IDESCAT

SAU TOTAL VINYA TOTAL % VINYA / SAU

Any explot. ha explot. ha explot. ha 2007 54.192 1.166.543 8.247 64.565 15,22% 5,53% 2005 56.481 1.162.230 7.916 62.938 14,02% 5,42% 2003 59.137 1.148.501 8.454 66.703 14,30% 5,81% 1999 72.006 1.156.829 11.155 59.735 15,49% 5,16% 1997 67.958 1.140.480 11.818 63.179 17,39% 5,54% 1995 69.985 1.102.043 11.792 59.628 16,85% 5,41% 1993 75.237 1.138.684 12.969 61.361 17,24% 5,39% VARIACIÓ 1993 al 2007

-28,0% 2,4% -36,4% 5,2% -11,7% 2,7%

Fig.5 Evolució de les hectàrees i del nombre d’explotacions vitícoles a Catalunya Font: IDESCAT

4.000

7.000

10.000

13.000

16.000

40.000

46.000

52.000

58.000

64.000

70.000

1993 1995 1997 1999 2003 2005 2007

No

mb

re d

'exp

lota

cio

ns

Hec

tàre

es

hes vinya explot vinya

Page 11: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 11

Pel que fa a la grandària de les explotacions (figura 7), s’observa com les vitícoles l’han reduïda lleugerament, mentre que el total d’explotacions continua amb una tendència a l’augment d’hectàrees per explotació. En l’any 2007 les explotacions vitícoles tenen una dimensió mitjana de 7,83 hectàrees., mentre que pel total d’explotacions agràries augmenta fins a 21,53.

4. Producció Vitícola a Catalunya

Anàlisi Varietal de la Producció Vitícola

En aquest punt es vol analitzar la producció de raïm segons si es tracta de varietats blanques o negres i, segons la varietat específica.

Cal esmentar que les campanyes del Registre Vitivinícola de Catalunya fan referència a la campanya de comercialització, mentre que les de l’INCAVI fan referència a la campanya de cultiu. Així la darrera campanya vitícola seria pel RVC la 2008-09 i per l’INCAVI la 2007-08. Totes dues però, fan referència a la mateixa collita.

A figura 8 es mostra com es distribueix la collita de raïm produït a Catalunya segons si es tracta de varietats blanques o negres. S’observa com al voltant del 75-70 % de la producció de raïm prové de varietats blanques. Cal esmentar que tota la producció de

Fig.6 Evolució de la SAU i del nombre d’explotacions totals a Catalunya Font: IDESCAT

50.000

55.000

60.000

65.000

70.000

75.000

80.000

900.000

950.000

1.000.000

1.050.000

1.100.000

1.150.000

1.200.000

1.250.000

1.300.000

1993 1995 1997 1999 2003 2005 2007

No

mb

re d

'exp

lota

cio

ns

Hec

tàre

es

hes SAU explotacions

Fig.7 Evolució de la dimensió de les explotacions (ha/explotació) en el total de Catalunya i en el sector de la vinya amb referència 100 pel 1993 Font: IDESCAT

-

40

80

120

160

200

1993 1995 1997 1999 2003 2005 2007

∆ h

a/ex

plo

t

Total Vinya

Page 12: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 12

cava es realitza a partir de varietats blanques i que aquest factor és determinant per generar l’esmentada distribució.

Quant a les varietats conreades, de les 56 varietats declarades en el Registre Vitivinícola de Catalunya (2008), 9 es poden considerar representatives, ja que sumen el 86% sobre el total (figura 9). Aquest fet determina la gran riquesa de varietats existents en el territori però la poca importància relativa de la majoria.

Tal i com s’observa a la figura següent, les més significatives serien Macabeu, Parellada i Xarel·lo, totes elles varietats blanques.

5. Ocupació en les explotacions vitícoles a Catalunya

En aquest apartat es recull com ha evolucionat l’ocupació en les explotacions vitícoles a Catalunya i, més específicament, el tipus d’ocupació (familiar i assalariat), tot fent una comparativa entre el sector d’estudi i la resta d’orientacions productives. També es pretén estudiar si existeixen diferències en l’ocupació quan diferenciem les explotacions segons Unitats de Dimensió Econòmica (UDE1).

A partir de dades de l’enquesta d’estructura agrària del 2007, s’observa que la viticultura catalana genera un total aproximat de

1 UDE: Unitat de Dimensió Europea. Unitat de mesura comunitària per la que s’expressa el Marge Brut Total de les explotacions agràries. Una explotació té una dimensió econòmica d’una UDE si el seu Marge Brut Total és de 1.200 euros.

Fig.8 Distribució del raïm produït a Catalunya entre varietats blanques i negres. Mitjana de les campanyes 2003-04, 2004-05, 2006-07 i 2007-08 Font: RVC. DAR.

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003-04 2004-05 2006-07 2007-08 2008-09

NEGRE BLANC

Fig.9 Distribució de les hectàrees de raïm a Catalunya segons varietats. Font: RVC. 2009.

23%

15%14%7%6%

6%

6%

5%4%

14%

Macabeu ParelladaXarel·lo Garnatxa negraUll de llebre MerlotCabernet sauvignon ChardonnaySamsó Resta

Page 13: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 13

6.800 unitats de treball (UTA2), en front de les 67.750 del total del sector agrari, el que es tradueix en un 10% de l’ocupació agrària. Aquest percentatge s’ha incrementat lleugerament respecte a l’observat en el cens agrari del 1999 i l’enquesta d’estructura del 2005 (8,8%) Si comparem la dedicació familiar respecte l’ocupació total, s’observa que en les explotacions vitícoles el percentatge d’ocupació familiar és inferior que en la mitjana de totes les orientacions. Això es pot explicar per la necessitat de mà d’obra assalariada en el moment de la verema, principalment, donat el pic de feina que representa en el cicle del cultiu. Destaca, en anar en contra de la tendència esperada, com el percentatge de mà d’obra familiar ha augmentat respecte l’any 2005 en el cas de la viticultura (figura 10). No obstant, l’increment és molt lleuger i caldrà observar que succeeix en els propers anys per tal considerar-ho.

En desglossar l’ocupació familiar entre l’ocupació del titular i la resta de familiars, s’observa com les diferències entre la viticultura i el total d’orientacions no són significatives, encara que en l’evolució en el temps es comporten de manera diferent. En el cas de les explotacions vitícoles, l’ocupació del titular ha disminuït la seva participació respecte l’ocupació familiar (del 2005 al 2007), el contrari que en el cas de totes les OTE. No obstant, en tots dos casos, aquest percentatge no experimenta una tendència definida, mantenint-se al voltant del 60-65% (figura 11).

2UTA: Unitat de Treball Any. Una UTA equival al treball que fa una persona a temps complet durant un any (228 jornades o més). 3 OTE: Orientació Tècnico Econòmica. És l’orientació dominant en el sistema de producció de l’explotació, d’acord amb les seves diferents activitats. Es determina per la proporció relativa de Marge Brut Total que aporta cada cultiu i cada espècie de ramat.

Fig.10 Percentatge de l’ocupació familiar en relació amb l’ocupació total (UTA) a Catalunya en les explotacions vitícoles i en el total d’explotacions (Totes les OTE3). El percentatge restant fins el total seria ocupació assalariada. Anys 1999, 2005 i 2007. Font: INE

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

Viticultura

Totes les OTE

1999 2005 2007

Page 14: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 14

Respecte l’ocupació assalariada fixa (figura 12), s’observa una gran reducció en la proporció d’aquesta en la viticultura, el que es tradueix en un gran increment en la temporalitat dels treballadors vitícoles. Aquest fet també es podria explicar parcialment per l’augment de l’ocupació familiar experimentat. Destaca com en la viticultura l’ocupació assalariada fixa és inferior al de totes les OTE, com a conseqüència d’una major importància de l’ocupació assalariada eventual en la viticultura degut als condicionants del cultiu.

En els gràfics a continuació (figura 13) es mostren les unitats d’ocupació per hectàrea emprades en les explotacions segons la seva dimensió econòmica, comparant les dades del 2005 amb el 2007. Destaca principalment el gran augment experimentat en les UTA per hectàrea emprades en viticultura. Aquest increment es dóna fins a les 60 hectàrees. Fins a les 16 hectàrees ve de la mà de l’ocupació familiar i de 16 a 60 hectàrees es produeix principalment per l’increment experimentat en les UTA per hectàrea assalariades. Aquest increment posa encara més de manifest com la viticultura requereix més unitats de treball que la mitjana de totes les OTE, donat que es tracta d’un conreu de caire més intensiu.

Fig.11 Percentatge de l’ocupació del titular d’explotació en relació amb l’ocupació familiar (UTA) a Catalunya en les explotacions vitícoles i en el total d’explotacions (Totes les OTE). El percentatge restant fins el total seria ocupació d’altres familiars. Anys 1999, 2005 i 2007. Font: INE

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

Viticultura

Totes les OTE

1999 2005 2007

Fig.12 Percentatge de l’ocupació assalariada fixa en relació amb l’ocupació assalariada eventual (UTA) a Catalunya en les explotacions vitícoles i en el total d’explotacions (Totes les OTE). El percentatge restant fins el total seria ocupació assalariada eventual. Anys 1999, 2005 i 2007. Font: INE

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

Viticultura

Totes les OTE

1999 2005 2007

Page 15: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 15

En les línies generals es continua mantenint la tendència de reducció de l’ocupació per hectàrea a mesura que augmenta la dimensió econòmica de les explotacions, exceptuant les explotacions més petites. Les UTA familiars per hectàrees segueixen la mateixa distribució que les UTA totals. Pel que fa a les UTA assalariades, aquestes augmenten a mesura que augmenta la dimensió econòmica de l’explotació. Aquest fet es podria explicar donat que generalment, UDE i tamany de les explotacions són factors correlacionats positivament. Aleshores, esdevé lògic que explotacions més grans utilitzin major nombre de mà d’obra assalariada per hectàrea.

Fig.13 Distribució de l’ocupació agrícola per hectàrea diferenciat segons UDE. Viticultura i Totes les orientacions. Anys 2005 i 2007. Font: INE

a) UTA TOTALS

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

< 1

a <

2

2 a

< 6

6 a

< 1

6

16 a

< 6

0

60 a

< 1

00

>=

100

UTA

/ H

a

Totes les OTE'05 Viticultura'05

Totes les OTE'07 Viticultura'07

b) UTA FAMILIARS

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

< 1

a <

2

2 a

< 6

6 a

< 1

6

16 a

< 6

0

60 a

< 1

00

>=

100

UTA

/ H

a

Totes les OTE'05 Viticultura'05

Totes les OTE'07 Viticultura'07

Page 16: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 16

Fig.13 (cont.)

c) UTA ASSALARIADES

0

0,01

0,02

0,03

0,04

0,05

0,06

0,07

0,08

0,09

0,1

< 1

a <

2

2 a

< 6

6 a

< 1

6

16 a

< 6

0

60 a

< 1

00

>=

100

UTA

/ H

a

Totes les OTE'05 Viticultura'05

Totes les OTE'07 Viticultura'07

Page 17: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 17

II: FASE VINÍCOLA

6. Producció de vi a Catalunya

La producció de vi a Catalunya els anys 2006, 2007 i 2008 torna a remuntar – després d’una davallada forta l’any 2005 – per sobre dels 3 milions d’hectolitres.

Quant a la producció de cava (figura 15) s’observa que des de la davallada de l’any 2000, presenta una tendència creixent, superant l’any 2008 l’1,7 milions d’hectolitres.

7. Especialització en la producció de vi a Catalunya i Denominacions d’Origen

Anàlisi de la producció de vi segons varietat de raïm

Tal i com s’ha comentat prèviament, la producció de raïm a Catalunya prové en un 75-70% de varietats blanques. Aquest fet es veu reflectit en la producció de vi (incloent-hi la producció de vi base cava).

Fig.14 Evolució de la producció de vi total a Catalunya. Font: Estadístiques del

DAR. Gabinet Tècnic.

FEGA per a la producció

del 2008.

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Hl

Fig.15 Evolució en la comercialització de cava al conjunt estatal Font:elaboració pròpia a

partir de dades del CR

del cava

1.000.000

1.100.000

1.200.000

1.300.000

1.400.000

1.500.000

1.600.000

1.700.000

1.800.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Hl

Page 18: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 18

L’evolució de la producció de raïm blanc i negre (figura 16) mostra aquesta clara superioritat de les varietats blanques, i com les tendències més o menys es mantenen respecte anys anteriors.

Denominacions d’Origen del sector vitícola català. Producció de vi.

En aquest apartat es mostra un recull dels hectolitres qualificats per les denominacions d’origen catalanes (campanya 2000-01 al 2007-08). Comparant les dues darreres campanyes, s’observa una decrement en el volum total qualificat per part de les denominacions d’Origen, excloent-ne la DO Catalunya. Aquest decrement es pot explicar parcialment per la variació en les condicions climatològiques. No obstant, s’observa una migració entre els volums d’algunes DO (principalment Penedès) cap a la DO Catalunya (taula 6). Així, si considerem aquesta migració, les fluctuacions en el volum de vi qualificat es suavitzarien considerablement (~10%). Respecte a aquest punt, cal recordar que la DO Catalunya no està inclosa en el sumatori de vi tranquil per evitar duplicitats. No obstant, amb la introducció de la targeta magnètica del RVC, s’espera que aquestes duplicitats acabin desapareixent. Si observem l’evolució de la producció per a cada DO, es corrobora com la DO Penedès ha reduït en gran mesura els hectolitres qualificats ( 39,5%). Altres DO també redueixen en gran part la seva producció, destacant la Conca de Barberà que ho fa en un 80%. Aquesta variació ve donada en part, per canvis en les condicions meteorològiques, així com bàsicament per modificacions en el procediment de quantificació dels vins qualificats dins de cada DO.

Fig.16 Evolució de la producció de vi blanc, negre i rosat a Catalunya. Font: Estadístiques del

DAR. Gabinet Tècnic.

FEGA per a la producció

del 2008. Aquesta

darrera font no diferencia

entre la producció de vi

negre i rosat. Així, la

sèrie de vi negre inclou

totes dues categories.

NOTA: La producció de

vi blanc inclou el vi base

destinat a cava.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Hl

Blanc Negre Rosat

Page 19: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 19

Algunes DO incrementen les seves produccions, com Alella i Montsant (100% i 55,5%, respectivament). De tota manera, aquests increments les fan retornar als volums qualificats en d’altres campanyes, pel que es pot concloure que la campanya 2006-07 va patir una davallada important però puntual. L’evolució del vi tranquil total (sèrie temporal) es mostra a la figura 17. La gran davallada que s’observa en la campanya 2005-06 respon al canvi de criteri expressat en el butlletí núm.4 de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava (novembre del 2008). No obstant la tendència a la baixa també queda representada per les dades de la darrera campanya. Els Hectolitres qualificats de la DO Catalunya, com és d’esperar, no reflecteixen el canvi de criteri efectuat a partir de la campanya 2005-06. Aquesta DO experimenta un creixement continuat en el temps, especialment en les darreres campanyes L’evolució dels hectolitres qualificats per les diferents DO es representa a la figura 18 a partir de les dades de la taules 6. S’han omès les DO d’Alella i el Pla de Bages, ja que l’ordre de magnitud d’aquestes és molt inferior a la resta i no apareixen ben representades.

Taula 6

Evolució en la producció d’hectolitres qualificats per les DO catalanes Del 2000-01 al 2007-08.

Font: INCAVI

NOTA:

Aquestes dades es situen sobre el 20 % del total de vi produït a Catalunya (~3 milions d’Hl, incloent la DO

Catalunya i el vi base cava).

Les DO Catalunya i Cava no s’inclouen al sumatori per tal d’evitar duplicar les dades.

DO 2000-01 2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08

Alella 3.657 7.475 8.137 - 7.018 7.451 3.487 6.949

Conca de Barberà

78.807 52.782 35.154 30.605 22.018 13.623 25.767 5.190

Costers del Segre

131.609 82.794 87.019 102.214 119.082 75.338 81.796 73.590

Empordà - Costa Brava

47.611 62.000 60.087 57.019 59.959 51.158 45.980 37.388

Montsant - 48.414 32.968 67.800 50.996 41.161 26.150 40.665

Penedès 587.935 455.172 523.451 518.413 468.865 380.802 402.853 243.504

Pla de Bages 12.000 10.950 11.800 12.700 10.900 8.250 8.889 9.520

Priorat 4.732 4.875 1.857 - 4.117 4.593 5.961 5.156

Tarragona 453.457 316.543 391.500 439.492 454.833 70.900 78.436 83.537

Terra Alta 301.196 310.984 268.941 69.545 65.617 34.276 23.955 22.264

Subtotal

1.621.004 1.351.989 1.420.914 1.297.788 1.263.405 687.552 703.274 527.763

Catalunya 371.800 338.353 299.128 299.088 335.895 278.088 320.844 389.932

Cava n.d. n.d. n.d. n.d. n.d. 1.423.750 1.882.122 1.797.590

Page 20: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 20

8. Estructura Del Sector Vinícola A Catalunya

L’anàlisi econòmic del sector vitícola de l’any 2006 al 2007 ens indica que, tot i que el valor de la producció ha incrementat lleugerament, els costos de producció ho han fet en una major proporció (figura 19). Així, la rendibilitat econòmica del sector vinícola s’ha reduït lleugerament d’un any a l’altre.

Pel que fa a l’estructura del sector industrial vinícola català, cal destacar, segons dades d’estructura econòmica de la indústria de l’IDESCAT (2007), que el nombre d’establiments es situa per sota dels 300, seguint una tendència baixista des de l’any 2002.

No obstant, el nombre d’establiments de més de 20 empleats es manté constant.

El nombre mig d’ocupats per establiment industrial és del 15,3, amb

Fig.17 Evolució de la producció d’hectolitres de vi qualificat a Catalunya

Font: INCAVI

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08

Hl

TOTAL VI TRANQUIL CATALUNYA CAVA

Fig.18 Evolució de la producció d’hectolitres de vi qualificat segons la DO, exceptuant les DO’s menys representatives Font: INCAVI.

Nota: s’exclou la DO

Catalunya, ja que està

representada a la figura

anterior.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08

Hl

CONCA DE BARBERÀ COSTERS DEL SEGRE EMPORDÀ-CB

MONTSANT PENEDÈS TARRAGONA

TERRA ALTA

Page 21: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 21

una tendència creixent sobretot a partir del 2002; mentre que les hores treballades per empleat al llarg de l’any són 1.808. En el seu conjunt, el sector genera aproximadament 4.300 llocs d’ocupació, xifra que s’ha reduït un 15%, des de l’any 2005..

Fig.19 Evolució del valor de la producció i del valor afegit brut . Font: Idescat (euros constants)

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Mile

rs d

'Eur

os

Valor de la producció (sortida fàbrica)

Valor afegit brut (cost de factors)

Fig.20 Evolució del nombre d’indústries i de l’ocupació en el sector vinícola. Font: Idescat

0

100

200

300

400

500

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Indústries totals Indústries > 20 ocupats

Page 22: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 22

III: EVOLUCIÓ DE PREUS AL CONSUM

Preus en Establiments Comercials d’Alimentació

Seguint la metodologia establerta en el butlletí número 24, es determinen els preus de determinats vins i caves catalans (vins de referència) en diversos establiments comercials d’alimentació (supermercats i hipermercats). Els preus al consum es recullen trimestralment i coincidint amb la publicació dels informes de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava (els mesos de març, juny, setembre i desembre). Els preus al consum que es presenten han estat obtinguts en el mes de juny del 2009 (taula 7). S’observa que els vins blancs i els caves de referència estan molt ben representats en la totalitat del establiments. Pel que fa als vins negres, la representació és més baixa, sobretot pel que fa als vins de criança. Els productes joves segueixen sent més representats en els establiments, augmentant la seva presencia respecte la darrera recollida preus.

Taula 7

Preus al consum. Juny 2009. Resultats obtinguts classificant els establiments d’alimentació en funció de la seva gamma comercial (àrea metropolitana de Barcelona)

Font: Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava

Tipus d’establiment

Supermercat

Producte Hipermercat Gamma

Alta-Mitja Gamma

Mitja-Baixa Promig

Jove 4,71 4,80 4,84 4,78 Vi blanc Agulla 3,30 3,39 3,36 3,35

Jove 1 2,78 3,05 2,84 2,89

Jove 2 2,37 2,55 2,32 2,41

Criança 1 7,95 10,29 10,25 9,50

Criança 2 6,50 6,59 6,55

Vi negre

Criança 3 2,99 3,98 5,23 4,07

Brut 7,90 8,12 8,47 8,16

Brut Nature 8,26 8,47 8,49 8,41 Cava

Reserva 13,31 13,77 13,92 13,67

S’observa que no existeix gaire variació de preus segons el tipus d’establiment, tot i que en els hipermercats els preus es mantenen al voltant d’un 6,5% més baixos.

Aquesta diferència és més notable en els vins negres de criança (figura 21), pels que el preu al consum pot variar fins a més de 2 Euros per ampolla.

4 Butlletí 2, Setembre 2007, on s’estableix els vins i els establiments escollits per a al seguiment de preus.

Page 23: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 23

Fig. 21

Comparativa de preus segons tipus d’establiment.

Font: Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Jove

Ag

ulla

Jove

1

Jove

2

Cri

an

ça 1

Cri

an

ça 2

Cri

an

ça 3

Bru

t

Bru

t Na

ture

Re

serv

a

Vi blanc Vi negre Cava

€/

am

po

lla 7

5 c

l

Hipermercat Alta - mitja Mitja - Baixa

Si efectuem una comparativa de preus interanual, s’observa com els preus han disminuït molt lleugerament pel conjunt de productes (figura 22). L’evolució de preus respecte a la darrera recollida (març 2009) també disminueix pel conjunt de productes (-1,3%); en aquest cas la davallada és més acusada que en la comparativa interanual. Fixant-nos concretament en el vi blanc, aquest incrementa el preu en el cas del vi jove, mentre que el vi d’agulla el disminueix fins al valor del desembre del 2008. En el cas del cava i del vi negre, s’observa un descens en el preu en tots els productes, excepte en dos vins negre (jove 1 i criança 2), en que el preu es manté.

Figura 22 Evolució dels preus al consum: agost, desembre del 2008 i març i juny del 2009 Font: Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Jove

Ag

ulla

Jove

1

Jove

2

Cri

anç

a 1

Cri

anç

a 2

Cri

anç

a 3

Bru

t

Bru

t Nat

ure

Re

serv

a

Vi blanc Vi negre Cava

€/

am

pol

la 7

5 c

l

Agost'08 Desembre'08 Abril'09 Juny'09

Page 24: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 24

IV: QUADRE DE COMANDAMENT – OBSERVATORI DE LA VINYA, EL VI I EL CAVA

En aquest apartat s’introdueix com a novetat el Quadre de Comandament del sector, que defineix els indicadors clau del sector i la seva evolució, i ens servirà per fer un anàlisi i avaluació de la situació de manera àgil i pràctica.

JUNY 2009

Període Anterior Període Actual Variació Període Valor Període Valor (%)

Superfície a Catalunya (ha) Superfície total (ha) 2007 63.126 2008 60.590 -4,0 ▼ Superfície Varietats Blanques (ha)

2007 40.722 2008 41.088 0,9 ▲

Superfície Varietats Negres(ha)

2007 18.098 2008 16.446 -9,1 ▼

Collita de raïm a Catalunya Tn totals 2007 818.162 2008 386.778 -52,7 ▼ Tn de raïm blanc 2007 584.159 2008 281.107 -51,9 ▼ Tn de raïm negre 2007 234.003 2008 105.525 -54,9 ▼

Producció de vi tranquil a Catalunya Hl totals 2007 3.041.982 2008 2.991.085 -1,7 ▼ Hl de vi blanc 2007 2.156.527 2008 2.156.437 0,0 = Hl de vi negre 2007 776.033 2008 834.645 7,6 ▲ Hl de vi rosat 2007 109.422 2008 n.d.1

Hl comercialitzats de cava 2007 1.687.125 2008 1.710.374 1,4 ▲ Preus percebuts pel pagès a Catalunya

€/Tn raïm per a transformació

2008 36,33 20092 n.d.

€/Hgrau vi blanc 2008 2,86 20092 3,07 7,3 ▲ €/Hgrau vi negre 2008 3,81 20092 3,91 2,6 ▲ €/Hgrau vi rosat i claret 2008 3,77 20092 3,80 0,8 ▲

Preus al consum a Catalunya €/ampolla 0,75 cl de vi 2008 6,52 20092 6,42 -1,7 ▼ €/ampolla 0,75 cl de vi blanc

2008 4,00 20092 4,05 1,3 ▲

€/ampolla 0,75 cl de vi negre

2008 5,42 20092 5,14 -5,2 ▼

€/ampolla 0,75 cl de cava 2008 9,95 20092 10,13 1,8 ▲ Comerç Exterior a Catalunya Exportacions de vi (Milions d’Euros)

2007 513.058 2008 603.833 17,7 ▲

Principals països Alemanya 2007 116.339 2008 143.245 23,1 ▲ Itàlia 2007 56.236 2008 86.631 54,0 ▲ Regne Unit 2007 74.452 2008 66.474 -10,7 ▼

Importacions de vi (Milions d’Euros)

2007 161.151 2008 168.595 4,6 ▲

Principals països França 2007 69.166 2008 63.227 8,6 ▲ Itàlia 2007 57.813 2008 69.702 20,6 ▲ Regne Unit 2007 19.068 2008 22.489 17,9 ▲

Taxa de cobertura (%) 2007 318,37 2008 358,16 12,5 ▲ Continua a la pàgina següent 1: La producció de vi negre inclou la de vi rosat 2: Dades del gener al juny del 2009

Page 25: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 25

Continuació Període Anterior Període Actual Variació Període Valor Període Valor (%)

Comercialització de les DO catalanes al mercat Estatal (Hl) Alella 2007 15.640 2008 13.206 -15,6 ▼ Catalunya 2007 186.556 2008 199.932 7,2 ▲ Conca de Barberà 2007 17.182 2008 7.036 -59,1 ▼ Costers del Segre 2007 34.776 2008 54.473 56,6 ▲ Empordà CB 2007 36.729 2008 41.798 13,8 ▲ Montsant 2007 33.262 2008 33.613 1,1 ▲ Penedès 2007 209.401 2008 182.644 -12,8 ▼ Pla de Bages 2007 7.081 2008 6.473 -8,6 ▼ Priorat 2007 7.002 2008 8.815 25,9 ▲ Tarragona 2007 83.856 2008 82.860 -1,2 ▼ Terra Alta 2007 48.432 2008 14.082 -70,9 ▼ TOTAL 2007 679.917 2008 644.932 -5,1 ▼

Comercialització de les DO catalanes al mercat Exterior (Hl) Alella 2007 4.772 2008 4.452 -6,7 ▼ Catalunya 2007 170.227 2008 203.747 19,7 ▲ Conca de Barberà 2007 24.310 2008 4.792 -80,3 ▼ Costers del Segre 2007 27.607 2008 26.031 -5,7 ▼ Empordà CB 2007 3.708 2008 3.537 -4,6 ▼ Montsant 2007 21.461 2008 36.810 71,5 ▲ Penedès 2007 186.354 2008 75.879 -59,3 ▼ Pla de Bages 2007 1.258 2008 1.343 6,8 ▲ Priorat 2007 8.704 2008 9.352 7,4 ▲ Tarragona 2007 28.178 2008 14.533 -48,4 ▼ Terra Alta 2007 30.782 2008 16.773 -45,5 ▼ TOTAL 2007 507.361 2008 397.249 -21,7 ▼

Consum anual a les llars Catalunya (L/ per càpita) Consum a les llars Catalunya

2007 14,14 2008 12,74 -9,9 ▼

Consum vi de taula 2007 9,90 2008 8,26 -16,6 ▼ Consum VQPRD 2007 3,52 2008 3,53 0,3 ▲

Pes de la producció a Catalunya respecte a d’altres (%)3 Catalunya / Espanya. VI TOTAL4

2005 7,2 2006 7,8 9,3 ▲

Catalunya / Espanya. VQPRD

2005 19,3 2006 20,6 6,8 ▲

Catalunya / UE27. VI TOTAL5

2004 2,0 2005 1,5 -25,0 ▼

Pes del consum a Catalunya respecte a d’altres (%)3 Catalunya / Espanya. VI TOTAL

2007 20,7 2008 19,1 -8,1 ▼

Catalunya / Espanya. VQPRD

2007 16,7 2008 17,7 5,7 ▲

Catalunya / Espanya. ESCUMOSOS I CAVA

2007 33,6 2008 31,0 -7,7 ▼

Catalunya / UE27. VI TOTAL3

2004 1,9 2005 2,0 4,7 ▲

3: Variació en punts percentuals 4: les dades del 2006 són les darreres dades definitives de producció a Espanya 5: darreres dades disponibles (OIV).

Notes generals

Mentre que les superfícies i les produccions de vi es mantenen més o menys constants, la collita de raïm disminueix considerablement respecte la campanya anterior.

Page 26: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 26

Aquesta disminució de la collita repercuteix en un lleuger increment dels preus percebuts pel viticultor. Mentrestant, els preus al consum es mantenen. Pel que fa al comerç exterior (en valor monetari), la taxa de cobertura continua incrementant, seguint la tendència dels darrers anys. D’altra banda, la comercialització de les DO es redueix lleugerament, sobretot a nivell del mercat exterior. Aquesta reducció ve influenciada bàsicament per les fluctuacions derivades de la DO Penedès. El consum de les llars a Catalunya continua disminuint, també seguint les tendències dels darrers anys. Aquest decrement ve sobretot influenciat pel consum de vi de taula, categoria que disminueix en major proporció. Emmarcant la producció i el consum de Catalunya respecte el

total a Espanya, s’observa com a Catalunya les seves produccions incrementen lleugerament, també pel que fa a VQPRD. Quant al consum, la proporció de vi que es consumeix a Catalunya respecte a Espanya, pateix una davallada pel consum de vi total, però s’incrementa pel consum de VQPRD. Aquestes xifres denoten l’especialització tant de producció però sobretot de consum de VQPRD a Catalunya.

Page 27: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 27

V: DESCRIPCIÓ I PRINCIPALS RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DEL PREU DEL RAÏM DE VINIFICACIÓ A LA VEREMA 2008 EN L’ÀMBIT CATALÀ.

Parc Tecnològic del Vi - VITEC

Els objectius específics de l’estudi varen ser:

L’objecte d’aquest treball és calcular el preu corrent percebut pels viticultors establerts a Catalunya a la campanya 2008 pel kg de raïm. Aquest preu és una dada mitjana ponderada d’un recull de preus significatiu de les varietats plantades en les diferents Denominacions d’Origen. També es te el preu mig per denominació d’Origen i per varietat vinífera. Les dades s’obtenen per enquesta directa a comprador ja que d’aquesta manera s’aconsegueix abastar un major volum. Tot i així s’han realitzat una sèrie d’enquestes a productors com a verificació de les dades obtingudes.

Metodologia: Els raïms de vinificació remunerats tenen dues vies de valoritzar-se. Una via és a través de les empreses compradores de raïm, que elaboren i embotellen o que tan sols elaboren i venen a tercers, que anomenarem empreses. L’altre camí per comercialitzar el vi és l’elaboració a través de societats cooperatives catalanes limitades, que anomenarem cooperatives. En el cas de les primeres les dades obtingudes es corresponen amb la verema 2008 mentre que les cooperatives sols disposen de preus tancats de la verema 2007. Per obtenir el preu del 2008 s’ha de calcular a partir del preu consolidat del 2007 i s’aplica la tendència de les empreses entre les dues anyades a aquest preu. El preu consolidat del 2007 és una dada que pel que fa a les empreses es va sol·licitar a l’enquesta del darrer any mentre que per les cooperatives s’ha obtingut aquest any. Aquest preu és una mitjana ponderada fent una estimació del pes de les cooperatives en el conjunt del mercat, que segons els nostres càlculs realitzats a partir de dades facilitades pels consells reguladors és del 42% per les cooperatives i el 58% per les empreses.

Recollida de dades:

S’han realitzat un total de 65 enquestes a compradors que inclouen 686 preus que representen 241 milions de kg,; això representa més del 60% de la producció anual. S’han obtingut preus de 21 varietats viníferes. Com a limitació cal esmentar que no s’han obtingut preus d’empreses de la Terra Alta, tal com es veu a la taula 1 pel que cara a fer l’estimació de preus per al 2008 s’emprarà l’estimació general per Catalunya. Pel que fa a les enquestes a viticultors s’han realitzat 5 enquestes a cada Denominació obtenint un total de 115 preus que sumen més de 4 milions de kg de raïm.

Page 28: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 28

Taula 1

Volums enquestats per DO

Font: VITEC

Cooperativa

(2007) Empreses

(2008) DO (kg) (kg) Alella 372.481 Catalunya 115.683 24.406.460 Cava 18.335.284 78.196.836 Conca Barberà 24.145.374 488.110 Costers Segre 700.320 20.002.700 Empordà 1.419.140 872.588 Montsant 4.312.821 217.198 Penedès 5.070.058 30.503.830 Pla del Bages 108.000 392.000 Priorat 437.029 193.342 Tarragona 10.480.021 1.473.107 Terra Alta 18.805.924 0 Total 83.929.654 157.118.653

Els resultats obtinguts posen de manifest que:

El preu mig del raïm a Catalunya per la collita 2008 s’obté a partir de les dades del 2007 fent un preu ponderat entre cooperativa i empresa, tal com es veu a la taula 2. A aquest preu se li aplica la tendència observada per les empreses, que per a la collita 2008 és una disminució de preus del 6,75%. La suposició que es fa és que al estar les dues tipologies en un mateix mercat la tendència de preus ha de ser similar. Si es desgranen les dades per Denominació d’Origen s’obté un estimador diferent per cada una d’elles, pel que la tendència és variable, tal com es veu a la taula 3. S’observa una caiguda de preu a la regió del Cava i el Penedès. En el cas del cava aquesta disminució es deguda al canvi en la cistella de preus per la sortida de més de 15 milions de quilograms de raïm d’alt valor (pinot noir i chardonnay). En canvi, en altres denominacions com ara el Alella o Costers del Segre s’observa un increment de preu considerable.

Taula 2

Càlcul de preu general del raïm a Catalunya per la collita 2008 (dades en €/kg); les dades en itàliques són estimacions en base a la variació interanual d’empreses i tenint en compte la ponderació empresa-cooperativa. Font: VITEC

ANY VEREMA 2007 VEREMA 2008

PREU EMPRESES 0,420 0,391

VARIACIÓ INTERANUAL EMPRESES. -6,75%

PREU COOPERATIVA 0,263 0,245

PREU PONDERAT 0,354 0,330

Page 29: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 29

Taula 3

Estimació del preu del raïm per la collita 2008 per cada DO Font: VITEC

DO 2007 TOTAL

2007 EMPRESES

2008 EMPRESES

ESTIMADOR PREU 2008

Alella 0,404 0,404 0,442 9,5% 0,442 Catalunya 0,444 0,494 0,494 -0,1% 0,443 Cava 0,329 0,373 0,326 -12,7% 0,287 Conca Barberà 0,310 0,524 0,495 -5,6% 0,293 Costers Segre 0,530 0,532 0,598 12,5% 0,596 Empordà 0,421 0,556 0,463 -16,7% 0,350 Montsant 0,707 1,074 0,968 -9,9% 0,637 Penedès 0,353 0,411 0,385 -6,5% 0,330 Pla del Bages 0,611 0,682 0,719 5,4% 0,644 Priorat 1,893 2,155 2,186 1,4% 1,920 Tarragona 0,224 0,244 0,229 -6,2% 0,210 Terra Alta 0,261 0,239 -6,7% 0,244

Si es desagreguen les dades per varietat vinífera s’obtenen els resultats que es visualitzen a la taula 4. . La cistella global mostra la participació en volum d’aquesta varietat sobre el enquestat global, on s’observa la coincidència entre el volum enquestat i la distribució aproximada en el país de 75% blanques i 25% negres. En les varietats blanques la tendència en les de més volum (macabeu, xarel·lo i parellada) és de baixada de preus. Les varietats amb menys impacte mostren pujades de preu excepte el picapoll i el sauvignon blanc. El chardonnay tot i augmentar no ho fa amb la mesura que ho va fer a la campanya 2007. Les varietats negres mostren una valorització de les varietats tradicionals i del pinot noir (que ja s’observava el darrer any i que s’explica per ser una varietat minoritària en el Cava) i una disminució de preu de les foranies. Sobresurt la variació de preu del samsó que s’explica per la variació en la cistella de preus per les empreses. En el 2007 hi havia enquestats un volum molt gran de raïm de la DO Catalunya que el 2008 no hi és. Això esbiaixa la variació de preus per les empreses de 0,552 €/kg pel 2007 als 0,959 €/kg en el 2008 i al aplicar aquest increment per la mitjana de l’any 2007 surt un preu pel 2008 molt alt. No obstant la majoria de dades de preu pel 2008 són superiors al 2007 a la majoria de denominacions, mantenint aquesta apreciació del mercat per les varietats tradicionals negres.

Page 30: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 30

En la verificació de resultats s’han realitzat una sèrie d’enquestes a

viticultors. En general els preus obtinguts a viticultors són més baixos que els enquestats als compradors, la desviació mitjana és del 4%. Les dues zones amb més volum de producció, Penedès i Cava, tenen variacions inferiors a la mitjana.

Taula 4

Preus (€/kg) per varietats blanques i negres a Catalunya,

la cistella global mostra el

percentatge de cada varietat en el volum

total enquestat (blanques i negres).

Font: VITEC

Varietat cistella

global

PREU MIG

2007

PREU MIG

2008

Varietats Blanques

Macabeu 27,66% 0,282 0,281

Parellada 16,64% 0,294 0,291

Xarel.lo 12,79% 0,310 0,290

Chardonnay 7,01% 0,637 0,646

Garnatxa blanca 3,40% 0,359 0,370

Muscats 1,98% 0,491 0,505

Altres blanques 1,22% 0,218 0,242

Sauvignon blanc 0,24% 0,597 0,525

Chenin blanc 0,13% 0,391 0,408

Gewurztraminer 0,11% 0,620 0,731

Picapoll 0,02% 0,676 0,650

Pedro ximenez 0,01% 0,130 0,130

Varietats negres

Garnatxa negra 5,54% 0,457 0,492

Ull de Llebre 4,97% 0,354 0,371

Merlot 4,58% 0,492 0,491

Cabernet 4,34% 0,528 0,485

Samsó 2,55% 0,390 0,677

Pinot noir 2,41% 0,534 0,635

Syrah 1,87% 0,534 0,556

Trepat 1,81% 0,307 0,304

Altres negres 0,66% 0,272 0,281

Monastrell 0,05% 0,424 0,446

Sumoll 0,02% 0,241 0,159

Page 31: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior

Observatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cavaObservatori de la vinya, el vi i el cava

IIIInnnnffffoooorrrrmmmmeeee 2222:::: JJJJUUUUNNNNYYYY 2222000000009999 31

Conclusions: A modus de conclusió es pot observar en la campanya 2008 un retrocés

clar en els preus. Per les blanques és més clar en les varietats tradicionals mentre que en les negres aquest retrocés es fa palès en la cabernet sauvignon mentre que les tradicionals augmenten. Per Denominacions es pot remarcar la baixada de preus a la zones de influència màxima de les varietats blanques macabeu, xarel·lo i parellada i assenyalar la DOQ. Priorat com a zona on el raïm es paga més. De totes maneres, si aquests imports es transporten a rendiments per Ha, un viticultor d’aquesta zona que produeixi 1600 kg/Ha (aquesta zona està al voltant de 2200kg/Ha) te els mateixos ingressos que un de la regió del Cava que produeixi 10500 kg/Ha.

Page 32: INFORME núm. 2 Juny 2009 - ruralcat.gencat.catruralcat.gencat.cat/migracio_resources/696981_observatori_dos.pdf · l’evolució de la sèrie temporal es comenta en l’anterior