1. Informe econmic i social ACRA del sector datenci a les persones grans amb dependncia a Catalunya Serveis Residencials i dAtenci Dirna Serveis dAtenci Domiciliria juliol 2014

2. Per qu aquest informe? - Voluntat dACRA daportar una visi complementria del sector i del mercat de la dependncia a Catalunya, des de la visi productiva i des de lexperincia prpia. En aquesta segona edici, lestudi aprofundeix en els serveis datenci domiciliria, alhora que amplia i actualitza la primera edici sobre loferta de serveis residencials i datenci dirna. - Inters de lInstitut de Governana i Direcci Pblica i del Programa PARTNERS, dESADE, en generar coneixement i aportar capacitat tcnica sobre aquest tema, orientat a lavaluaci i al disseny estratgic. - Proposar elements prospectius i estimatius per aquells temes que encara no poden ser tractats des de bases consolidades dinformaci i promoure la reflexi i el debat. 2 3. Introducci Objectius de linforme - Descriure una aproximaci a la realitat social i econmica del serveis residencials, dirns i datenci domiciliria per a persones grans a Catalunya. - Definir tendncies de futur en el sector de latenci de les persones grans amb dependncia a Catalunya. - Suggerir poltiques socials per al sector de latenci de les persones grans amb dependncia a Catalunya. - Establir una bateria dindicadors clau que permetin fer una descripci del sector i mesurar els canvis que en ell ocorren. Metodologia Linforme sha elaborat en base a fonts secundries dinformaci. Majoritriament fonts oficials de les diferents administracions pbliques, aix com altres documents acadmics i de recerca. La informaci apareguda s un recull daquestes fonts, aix com clculs i estimacions a partir de les dades recollides. Limitacions Durant lelaboraci de linforme shan constatat algunes limitacions que no han perms satisfer les expectatives en la qualitat i quantitat dinformaci a presentar i analitzar. Les fonts secundries dinformaci en el sector a Catalunya sn escasses i, les que hi ha, sovint no estan actualitzades. Addicionalment, tamb sha pogut corroborar que diferents fonts dinformaci, fins i tot del mateix estament administratiu, poden arribar a no correspondre en les dades que faciliten. Donat que laccs i recerca a fonts primries queden fora de labast de linforme, en alguns casos sha hagut de fer estimacions amb hiptesis basades en el coneixement dexperts en el sector. 3 4. Estructura de linforme 4 1. Demanda en el sector de latenci a les persones grans 2. Serveis Residencials i dAtenci Dirna 2.1. Oferta 2.2. Ajust Oferta-Demanda 2.3. Ocupaci Laboral 2.4. Comptes Econmics 2.5. Impacte Social i Econmic 3. Serveis dAtenci Domiciliria 3.1. Oferta 3.2. Ajust Oferta-Demanda 3.3. Ocupaci Laboral 3.4. Comptes Econmics 3.5. Impacte Social i Econmic 4. Conclusions 5. Bibliografia 5. 1. Demanda en el sector de latenci a les persones grans 6. 1.DEMANDA Demografia de lenvelliment Evoluci de la dependncia en gent gran Volum de demandants del Sistema per a lAutonomia i Atenci a la Dependncia (SAAD) Volum de demandants del SAAD per valoraci Estat de les revisions Prestacions econmiques i de serveis Prestacions en perspectiva territorial comparada Volum i perfil de persones beneficiries del SAAD 7. 0 2.000.000 4.000.000 6.000.000 8.000.000 10.000.000 2013 2020 2030 2040 Ms de 85 anys De 75 a 84 anys De 65 a 74 anys De 0 a 64 anys 1. DEMANDA: Demografia de lenvelliment 7 2013 2020 2030 2040 Creixement interanual Creixement perode 2012-2040 De 0 a 64 anys 6.244.627 6.502.437 6.572.184 6.559.796 0,2% 5,0% 65 anys i ms 1.309.023 1.458.162 1.805.961 2.315.410 2,1% 76,9% 75 anys i ms 682.148 711.545 896.446 1.167.100 1,9% 71,1% 85 anys i ms 195.493 238.665 279.383 395.464 2,5% 102,3% Total Poblaci 7.553.650 7.960.599 8.378.145 8.875.206 0,6% 17,5% 17,3 18,3 21,6 26,1 ndex denvelliment (poblaci 65+/poblaci total) Font: Idescat (2012): Poblaci per sexe i edat quinquennal any 2013. Poblaci projectada a 1 de gener segons sexe i edat quinquennal. Escenari mitj (base 2008). Elaboraci prpia. Projecci de la poblaci de Catalunya fins 2040 i rtios de creixement 8. 1. DEMANDA: Evoluci de la dependncia en gent gran 8 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 3.000.000 3.500.000 4.000.000 4.500.000 5.000.000 2010 2015 2020 2025 2030 2035 2040 2045 2050 2055 2060 Tasadepoblaci ambdependncia Nombredepoblaciamb dependncia+65anys Poblaci amb dependncia +65 anys % Poblaci amb dependncia 2010 2015 2020 2025 2030 2035 2040 2045 2050 2055 2060 Creixement Poblaci amb dependncia +65 anys 1.872.305 2.073.417 2.234.393 2.442.254 2.737.211 3.086.532 3.499.842 3.943.029 4.321.993 4.584.974 4.717.810 152% % Poblaci amb dependncia 24% 25% 24% 24% 24% 24% 24% 25% 26% 27% 29% Evoluci de la poblaci dependent a lEstat espanyol Font: Anlisis comparativo de los servicios de atencin a la dependencia en Espaa y Suecia. Documentos de Trabajo. CRES-Fundacin Caser. Febrero 2012. Al 2010 les persones majors de 80 anys representen un 53% del total de persones grans dependents (+65 anys). Aquest percentatge sestima al voltant del 69% per al 2060. 9. 1. DEMANDA: Volum de demandants del SAAD 9 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Elaboraci prpia Evoluci anual de les sollicituds inicials de valoraci a 31 de desembre de 2013 Total: 470.018 62.159 101.213 91.934 77.105 63.007 42.676 31.924 - 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 450.000 500.000 - 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Nombredesollicituds acumulades Nombredesollicitudsperany Sollicituds per any Sollicituds acumulades 10. 1. DEMANDA: Volum de demandants del SAAD 10 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Elaboraci prpia. Nota: El nombre total de sollicituds inicials de valoraci no coincideix amb les dades del grfic Evoluci anual de les sollicituds inicials de valoraci a 31 d desembre de 2013 de la diapositiva 9 perqu aqu noms sinclouen les sollicituds valorables. Les no valorables inclouen caducitats, desistiments i defuncions abans de poder fer la valoraci. De les valorables, noms es compten les sollicituds resoltes. Distribuci de les valoracions inicials per grau de dependncia a 31 de desembre de 2013 Total: 429.945 135.189 125.521 109.368 59.867 - 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 Grau III Grau II Grau I Sense grau 11. 1. DEMANDA: Volum de demandants del SAAD 11 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Elaboraci prpia. Nota: El nombre total de sollicituds inicials de valoraci no coincideix amb les dades del grfic Evoluci anual de les sollicituds inicials de valoraci a 31 d desembre de 2013 de la diapositiva 9 perqu aqu noms sinclouen les sollicituds valorables. Les no valorables inclouen caducitats, desistiments i defuncions abans de poder fer la valoraci. De les valorables, noms es compten les sollicituds resoltes. Variaci interanual en el resultat de les sollicituds inicials de valoraci 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0% 2012 2013 Grau III Grau II Grau I Sense grau 2012 2013 Variaci interanual sobre el total Grau III 5.461 3.682 0,4% Grau II 12.586 7.883 -1,0% Grau I 17.753 11.541 -0,1% Sense grau 12.208 8.177 0,7% TOTAL 48.008 31.283 2012 2013 Grau III 11,4% 11,8% Grau II 26,2% 25,2% Grau I 37,0% 36,9% Sense grau 25,4% 26,1% 12. 1. DEMANDA: Volum de demandants del SAAD 12 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Elaboraci prpia Perfil del sollicitants per gnere: Total: 470.018 Perfil del sollicitants per edat: 63,5% 36,5% Dones Homes 17,5% 29,1% 53,3% De 0 a 64 De 65 a 79 Ms de 80 13. 1. DEMANDA: Estat de les revisions 13 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Elaboraci prpia Evoluci anual de les sollicituds de revisi de valoraci a 31 de desembre 2013 Total: 138.789 57 820 4.007 22.136 37.202 41.114 33.453 - 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 14. 1. DEMANDA: Estat de les revisions 14 Distribuci de les sollicituds de revisi de valoraci a 31 de desembre 2013 Total: 122.792 32.091 38.488 41.382 10.831 - 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 Grau III Grau II Grau I Sense grau Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Elaboraci prpia. Nota: El nombre total de sollicituds de revisi no coincideix amb les dades del grfic Evoluci anual de les sollicituds de revisi a 31 d desembre de 2013 de la diapositiva 13 perqu aqu noms sinclouen les sollicituds valorables. Les no valorables inclouen caducitats, desistiments i defuncions abans de poder fer la valoraci. De les valorables, noms es compten les sollicituds resoltes 15. 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0% 2012 2013 Grau III Grau II Grau I Sense grau 1. DEMANDA: Volum de demandants del SAAD 15 Variaci interanual en el resultat de les sollicituds de revisi 2012 2013 Grau III 23,4% 21,6% Grau II 30,7% 29,8% Grau I 36,3% 37,8% Sense grau 9,5% 10,8% 2012 2013 Variaci interanual sobre el total Grau III 10.933 7.049 -1,8% Grau II 14.319 9.731 -0,9% Grau I 16.952 12.339 1,5% Sense grau 4.440 3.524 1,3% TOTAL 46.644 32.643 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Elaboraci prpia. Nota: El nombre total de sollicituds de revisi no coincideix amb les dades del grfic Evoluci anual de les sollicituds de revisi a 31 d desembre de 2013 de la diapositiva 13 perqu aqu noms sinclouen les sollicituds valorables. Les no valorables inclouen caducitats, desistiments i defuncions abans de poder fer la valoraci. De les valorables, noms es compten les sollicituds resoltes 16. 1. DEMANDA: Prestacions econmiques i de serveis 16 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Elaboraci prpia Nombre actual de prestacions i serveis Hi una un total 201.052 prestacions econmiques i serveis per a 156.333 persones beneficiries a gener de 2014, segons el Departament de Benestar Social i Famlia. 51,8% Prestacions per a atenci en entorn familiar: Atenci a gent gran i discapacitats. 19% Serveis residencials: Llar residncia, Residncia GG, Prestaci vinculada a residncia. 3,3% Servei datenci dirna: Centre de dia GG, Prestaci vinculada a centre de dia. 20,7% Servei datenci domiciliria: Ajuda a domicili, Teleassistncia, prestacions vinculades a assistent personal i a SAD. Serveis 85.396 Prestacions 115.656 Centre dia Discapacitats 4.236 Assistent personal 45 Centre dia GG 6.438 Cuidador no professional 104.211 Hospital de Dia 128 Vinculada a Centre de dia 291 Llarga estada Salut Mental 664 Vinculada a Residncia 10.814 Llar Residncia 1.948 Vinculada SAD 295 Llar amb suport Salut Mental 79 Residncia Discapacitats 3.718 Residncia GG 25.486 Ajuda a domicili 21.058 Sociosanitari 1.464 Teleassistncia 20.177 17. 1. DEMANDA: Prestacions econmiques i de serveis 17 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Elaboraci prpia Variaci interanual en nombre de prestacions econmiques i de serveis Any 2012 Variaci anual Any 2013 Serveis 82.224 3,9% 85.396 Centre dia Discapacitats 3.606 17,5% 4.236 Centre dia GG 6.030 6,8% 6.438 Hospital de Dia 145 -11,7% 128 Llarga estada Salut Mental 327 103,1% 664 Llar Residncia 1.591 22,4% 1.948 Llar amb suport Salut Mental 34 132,4% 79 Residncia Discapacitats 3.604 3,2% 3.718 Residncia GG 24.683 3,3% 25.486 Ajuda a domicili 20.194 4,3% 21.058 Sociosanitari 1.469 -0,3% 1.464 Teleassistncia 20.541 -1,8% 20.177 Prestacions 122.011 -5,2% 115.656 Assistent personal 45 0,0% 45 Cuidador no professional 110.726 -5,9% 104.211 Vinculada a Centre de dia 221 31,7% 291 Vinculada a Residncia 10.728 0,8% 10.814 Vinculada SAD 291 1,4% 295 TOTAL 204.235 -1,6% 201.052 18. 1. DEMANDA: Prestacions en perpectiva territorial comparada La distribuci de prestacions entre els beneficiaris del SAAD a Catalunya s, segons dades de lIMSERSO de gener de 2014: 55,05% prestacions econmiques per a cuidadors no professionals. 44,95% serveis i prestacions econmiques vinculades a serveis i dassistent personal. Catalunya, per sobre de la mitjana espanyola en el percentatge de persones beneficiries del SAAD en relaci al conjunt de la poblaci; per 5a comunitat autnoma amb ms prestacions econmiques per a atenci en lentorn familiar en termes relatius. 18 Font: IMSERSO (2013). Informacin estadstica del Sistema para la Autonoma y Atencin a la Dependencia . Situacin a 31 de enero de 2014. *Les prestacions per servei inclouen: Prevenci dependncia i promoci autonomia personal, Teleassistncia, Ajuda a domicili, Centres de dia/nit, Atenci residencial. A ms, sinclouen les prestacions de serveis a travs de la prestaci econmica vinculada al servici, i la prestaci econmica dassistncia personal Nota: com es pot observar, la diferent manera de comptabilitzar les prestacions fa que no coincideixin les dades del Departament de Benestar i Famlia de la diapositiva anterior amb les daquesta diapositiva, que t com a font lIMSERSO.. Beneficiaris del SAAD (% poblaci total) Serveis (*) Prestacions econmiques entorn familiar Catalunya 1,85% 44,95% 55,05% Espanya 1,60% 56,89% 43,11% Madrid 1,38% 73,23% 26,77% Pas Basc 1,95% 50,99% 49,01% Andalusia 1,98% 58,44% 41,56% Castell i Lle 2,47% 69,86% 30,14% Persones beneficiries del SAAD en relaci a la poblaci i distribuci entre serveis i prestacions econmiques per a atenci a lentorn familiar, per territoris 19. 1. DEMANDA: Volum i perfil de persones beneficiries del SAAD 19 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Elaboraci prpia Perfil del beneficiari per gnere: Total: 156.333 Perfil del sollicitants per edat: 66,6% 33,4% Dones Homes 24,8% 26,1% 49,1% De 0 a 64 De 65 a 79 Ms de 80 20. 1. DEMANDA: Indicadors clau 20 Envelliment i Dependncia Lany 2040, el 26,1% de la poblaci tindr 65 anys o ms. El nombre de persones de 85 anys o ms creixer un 102,3% fins lany 2040. El 29% de majors de 65 anys seran dependents al 2060. Sollicituds i revisions 429.945 sollicituds de valoraci inicials, essent 82,4% de persones majors de 65 anys. Les revisions efectuades (122.792) tenen tendncia a resultar en reducci del grau de dependncia. 2012 Variaci 2013 Prestacions Nombre de prestacions econmiques i serveis 204.235 -1,6% 201.052 Nombre de serveis 82.224 3,9% 85.396 Nombre de prestacions econmiques 122.011 -5,2% 115.656 Atenci residencial de gent gran 18,1% 19% Atenci dirna de gent gran 3,1% 3,3% Servei datenci domiciliria 20,7% Perfil beneficiari Persones grans +65 beneficiries de prestacions del SAAD 120.987 -0,03% 117.524 76,3% 75,2% Majors de 80 anys 77.731 -0,01% 76.753 48,9% 49,1% Sn dones 66,7% 66,6% 21. 2. Serveis Residencials i dAtenci Dirna 22. 2. SERVEIS RESIDENCIALS I DATENCI DIRNA 2.1 Oferta Volum i tipologia de places Comparaci amb altres territoris Serveis (centres) Entitats (operadors) 23. 2.1 OFERTA: Volum i tipologia de places 23 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Registre dEntitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials. Dades a 31/12/2012 i 31/12/2013. Elaboraci prpia Nombre de places per titularitat 2012 2013 Residencials Dirnes Residencials Dirnes Entitat Pblica 9.410 4.581 9.715 4.669 Entitat Social 13.680 3.420 13.703 3.487 Entitat Mercantil 33.837 8.780 34.043 8.829 TOTAL 56.927 16.781 57.461 16.985 Distribuci percentual de les places per titularitat 2012 2013 Residencials Dirnes Residencials Dirnes Entitat Pblica 16,5% 27,3% 16,9% 27,5% Entitat Social 24,0% 20,4% 23,8% 20,5% Entitat Mercantil 59,4% 52,3% 59,2% 52,0% TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Variaci interanual del nombre de places per titularitat Residencials Dirnes Entitat Pblica 3,2% 1,9% Entitat Social 0,2% 2,0% Entitat Mercantil 0,6% 0,6% TOTAL 0,9% 1,2% 24. 2.1 OFERTA: Volum i tipologia de places 24 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Registre dEntitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials. Dades a 31/12/2012 i 31/12/2013, per a nombre total de places i places doferta pblica directa. El nombre de prestacions econmiques vinculades al servei (PEVS) corresponen a Departament de Benestar Social i Famlia. Generalitat de Catalunya (2013). Seguiment del desplegament de la a Llei 39/2006. Histric i evoluci de les dades de la dependncia a Catalunya. Desembre de 2012 i 2013. Places doferta directa, concertada i SAR/PSAD, del Mapa de Serveis Socials de Catalunya, actualitzaci de dades bsiques 2012, les de 2013 estimades mantenint percentatges de places concertades i de SAR/PSAD del Mapa de Serveis Socials de Catalunya, actualitzaci de dades bsiques 2012. Elaboraci prpia. Nota: No inclou centres sociosanitaris per places residencials. SAR: Programa de Suport a lAcolliment Residencial, PSAD: Programa de Suport a lAcolliment Dirn. Oferta Pblica Directa inclou places de lICASS (gesti prpia o delagada i dels ens locals). Nombre de places segons model de provisi Oferta amb finanament pblic Total Pblica Oferta Privada TOTAL Directa Concertada SAR/PSAD PEVS 2012 Places residencials 9.410 6.909 13.166 10.728 40.213 16.714 56.927 Places atenci dirna 4.581 469 3.131 221 8.402 8.330 16.732 2013 Places residencials 9.715 6.974 13.290 10.814 40.792 16.669 57.461 Places atenci dirna 4.669 476 3.178 291 8.614 8.371 16.985 Distribuci porcentual de places segons model de provisi Oferta amb finanament pblic Total Pblica Oferta Privada TOTAL Directa Concertada SAR/PSAD PEVS 2012 Places residencials 16,5% 12,1% 23,1% 18,8% 70,6% 29,4% 100,0% Places atenci dirna 27,4% 2,8% 18,7% 1,3% 50,2% 49,8% 100,0% 2013 Places residencials 16,9% 12,1% 23,1% 18,8% 71,0% 29,0% 100,0% Places atenci dirna 27,5% 2,8% 18,7% 1,7% 50,7% 49,3% 100,0% Variaci interanual del nombre de places segons model de provisi Oferta amb finanament pblic Total Pblica Oferta Privada TOTAL Directa Concertada SAR/PSAD PEVS Places residencials 3,2% 0,9% 0,9% 0,8% 1,4% -0,3% 0,9% Places atenci dirna 1,9% 1,5% 1,5% 31,7% 2,5% 0,5% 1,5% 25. 2.1 OFERTA: Volum i tipologia de places 25 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Registre dEntitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials. Dades a 31/12/2013. Elaboraci prpia Increment de places residencials i dirnes 1988-2013 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Residencials Dirnes 26. 2.1 OFERTA: Volum i tipologia de places 26 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Registre dEntitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials. Dades a 31/12/2013. Elaboraci prpia Increment de places residencials i dirnes segons titularitat 2007-2013 Places residencials: Places dirnes: 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000 10.000 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Entitat pblica Entitat social Entitat mercantil 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Entitat pblica Entitat social Entitat mercantil 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Creixement Residencials 48.977 50.633 52.898 54.229 55.648 56.744 57.461 17,3% Entitat pblica 8.073 8.163 8.589 8.910 9.419 9.582 9.715 20,3% Entitat social 28.081 29.619 31.332 32.102 32.997 33.473 34.043 21,2% Entitat mercantil 12.823 12.851 12.977 13.217 13.232 13.689 13.703 6,9% Dirnes 12.426 13.230 13.988 14.921 15.666 16.556 16.985 36,7% Entitat pblica 3.566 3.765 3.959 4.157 4.337 4.562 4.669 30,9% Entitat social 6.258 6.820 7.299 7.775 8.130 8.584 8.829 41,1% Entitat mercantil 2.602 2.645 2.730 2.989 3.199 3.410 3.487 34,0% 27. 2.1 OFERTA: Comparaci amb altres territoris 27 Font: IMSERSO (2012). Servicios sociales dirigidos a personas mayores en Espaa. Diciembre de 2011. Madrid: Observatorio de Personas Mayores. Elaboraci prpia. Nota: LIMSERSO no diferencia entre places concertades i collaboradores. De les dades es desprn que les places collaboradores estan incloses, en aquesta estadstica, en el nombre de places concertades. Les dades de lIMSERSO sn de 2011, i no coincideixen amb les dades facilitades directament per Departament. de Benestar Social i Famlia. 17,0% 25,3% 19,4% 49,2% 21,5% 26,0% 39,3% 28,6% 29,5% 34,0% 42,4% 7,7% 43,7% 46,1% 51,1% 16,8% 36,1% 66,3% Catalunya Espanya Madrid Pas Basc Andalusia Castella i Lle Pbliques Concertades Privades 28,3% 40,5% 31,2% 70,6% 25,6% 36,1% 21,2% 21,8% 24,0% 17,7% 50,7% 10,8% 50,5% 37,7% 44,9% 11,7% 23,7% 53,1% Catalunya Espanya Madrid Pas Basc Andalusia Castella i Lle Pbliques Concertades Privades Places residencials: Places dirnes: Pbliques Concertades Privades TOTAL Catalunya 10.563 24.344 27.059 61.966 Espanya 94.188 106.752 171.688 372.628 Madrid 9.785 14.874 25.750 50.409 Pas Basc 8.718 6.029 2.976 17.723 Andalusia 9.470 18.693 15.908 44.071 Castella i Lle 11.305 3.348 28.795 43.448 Pbliques Concertades Privades TOTAL Catalunya 4.534 3.390 8.099 16.023 Espanya 35.389 19.055 32.899 87.343 Madrid 4.800 3.693 6.908 15.401 Pas Basc 2.873 720 475 4.068 Andalusia 3.070 6.069 2.841 11.980 Castella i Lle 1.616 481 2.374 4.471 28. 2.1 OFERTA: Serveis 28 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Registre dEntitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials. Dades a 31/12/2013. Elaboraci prpia Titularitat dels serveis: Serveis residencials: Serveis datenci dirna: 2012 2013 Creixement Residencials 1.094 1.108 1,3% Entitat pblica 148 150 1,4% Entitat social 274 276 0,7% Entitat mercantil 672 682 1,5% Dirnes 826 852 3,1% Entitat pblica 196 200 2,0% Entitat social 141 145 2,8% Entitat mercantil 489 507 3,7% 13,5% 25,0% 61,4% 13,5% 24,9% 61,6% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% Entitat pblica Entitat social Entitat mercantil 2012 2013 23,7% 17,1% 59,2% 23,5% 17,0% 59,5% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% Entitat pblica Entitat social Entitat mercantil 2012 2013 29. 2.1 OFERTA: Serveis 29 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Registre dEntitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials. Dades a 31/12/2013. Elaboraci prpia Capacitat dels serveis: 35,1% dels centres residencials tenen 25 places o menys 60,8% tenen 50 places o menys 34,4% dels centres datenci dirna tenen 10 places o menys 60,1% tenen 20 places o menys Centres residencials: Centres datenci dirna: Fins a 25 35,1%! 26-50 25,7%! 51-75 18,6%! 76-100 10,6%! Ms de 100 10,0%! Fins a 10 34,4%! 11-20 25,7%! 21-30 24,0%! 31-40 9,7%! Ms de 40 6,2%! 30. 2.1 OFERTA: Entitats 30 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Registre dEntitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials. Dades a 31/12/2013. Elaboraci prpia 964 entitats operen al sector dels serveis residencials i datenci dirna 88% sn diniciativa privada (social o mercantil) al 2013 Distribuci de les entitats segons tipologia: 11,5% 19,8% 68,7% 12,0% 19,6% 68,4% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0% Entitat pblica Entitat social Entitat mercantil 2012 2013 2012 2013 Variaci Entitats 946 964 1,9% Entitat pblica 109 116 6,4% Entitat social 187 189 1,1% Entitat mercantil 650 659 1,4% 31. 2.1 OFERTA: Indicadors clau 31 2012 Variaci 2013 Volum i provisi: places residencials Nombre de places residencials 56.927 0,9% 57.461 Oferta Pblica places residencials 70,6% 71% Oferta Privada places residencials 29,4% 29% Volum i provisi: places dirnes Nombre de places dirnes 16.781 1,2% 16.985 Oferta Pblica places dirnes 50,2% 50,7% Oferta Privada places dirnes 49,8% 49,3% Volum i titularitat dels serveis Serveis residencials 1.094 1,3% 1.108 Titularitat privada de serveis residencials 86,5% 86,5% Serveis dirns 826 3,1% 852 Titularitat privada de serveis dirns 76,3% 76,5% Volum i titularitat de les entitats Nombre dentitats residencials i dirnes 946 1,9% 964 Entitats pbliques 109 6,4% 116 Entitats socials 187 1,1% 189 Entitats mercantils 650 1,4% 659 32. 2. SERVEIS RESIDENCIALS I DATENCI DIRNA 2.3 Ajust Oferta-Demanda ndex de cobertura Grau docupaci dels serveis Prospectiva de futur 33. 2.2 AJUST OFERTA-DEMANDA: ndex de cobertura 33 Font: IMSERSO (2012). Servicios sociales dirigidos a personas mayores en Espaa. Diciembre de 2011. Madrid: Observatorio de Personas Mayores. Elaboraci prpia Nota: les dades de Catalunya shan corregit a partir de les dades del registre del departament de Benestar i Famlia, a 31/12/2011, excloent les places sociosanitries, ra per la qual la xifra s inferior a la que ofereix lIMSERSO. Les places residencials de mercat lliure del Pas Basc no disponibles. En el cas de Castella i Lle, dins de les privades estan incloses les places finanades mitjanant la prestaci econmica vinculada al servei. ndex de cobertura estndard = (places disponibles / poblaci 65+ anys) x 100* *No inclou les places finanades mitjanant la prestaci econmica vinculada al servei, a excepci de Castella i Lle. Atenci residencial: Atenci dirna: 4,35% en atenci residencial lany 2011 2,45% servei pblic 1,90% mercat lliure 1,24% en atenci dirna lany 2011 0,62% servei pblic 0,63% mercat lliure 2,45 2,38 2,58 2,55 2,16 2,50 1,90 2,39 2,96 1,22 6,92 0 2 4 6 8 10 Catalunya Espanya Madrid Pas Basc Andalusia Castella i Lle Xarxa pblica (pblic i concertat) Privat no concertat 0,62 0,66 0,85 0,83 0,70 0,36 0,63 0,43 0,69 0,11 0,22 0,83 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 Catalunya Espanya Madrid Pas Basc Andalusia Castella i Lle Xarxa pblica (pblic i concertat) Privat no concertat Dacord a les dades poblacionals de 2012 i 2013 de lIDESCAT i les dades del registre dentitats del Departament de Benestar Social i Famlia a 31/12/2012 i 31/12/2013, els ndex de cobertura estndard sn: 2012 2013 Atenci residencial 4,36% 4,39% Atenci dirna 1,29% 1,30% 34. 2.2 AJUST OFERTA-DEMANDA: ndex de cobertura 34 Font: IMSERSO (2012). Servicios sociales dirigidos a personas mayores en Espaa. Diciembre de 2011. Madrid: Observatorio de Personas Mayores. Elaboraci prpia. Nota: les dades de Catalunya shan corregit a partir de les dades del registre del departament de Benestar i Famlia, a 31/12/2011, excloent les places sociosanitries, ra per la qual la xifra s inferior a la que ofereix lIMSERSO. ndex de cobertura alternatiu = (places disponibles / poblaci 80+ anys) x 100* *No inclou les places finanades mitjanant la prestaci econmica vinculada al servei, a excepci de Castella i Lle. Catalunya: 14,52% en atenci residencial lany 2011 (vs 4,35% de lindicador estndard) 4,15% en atenci dirna lany 2011 (vs 1,24% de lindicador estndard) Espanya: 15,95% en atenci residencial (vs 4,67% de lindicador estndard) 3,72% en atenci dirna (vs 1,09% de lindicador estndard) 2012 2013 Atenci residencial 13,88% 13,55% Atenci dirna 4,09% 4,01% Dacord a les dades poblacionals de 2012 i 2013 de lIDESCAT i el nombre de places presentats amb anterioritat, els ndex de cobertura alternatius sn: 35. 2.2 AJUST OFERTA-DEMANDA: Grau docupaci dels serveis 35 Font: Per a les places residencials de titularitat pblica, sestima ocupaci creuant dades de la Memria 2012 del Departament de Benestar Social i Famlia i el Mapa de Serveis Socials 2012. Per les places residencials de titularitat privada, barmetre dACRA. Per places pbliques de centres de dia, Memria 2012 del Departament de Benestar Social i Famlia. Per places privades de centres de dia, barmetre dACRA. 11,3% places residencials desocupades 12,7% en el cas de titularitat privada 34,4% places datenci dirna desocupades 41,2% en el cas de titularitat privada Capacitat Places ocupades Grau ocupaci 2012 Places residencials 56.927 50.507 88,7% Entitat pblica 9.410 9.024 95,9% Entitat privada 47.517 41.482 87,3% Places centre de dia 16.556 10.862 65,6% Entitat pblica 4.562 3.809 83,5% Entitat privada 11.994 7.052 58,8% 2013 Places residencials 57.461 50.999 88,7% Entitat pblica 9.715 9.317 95,9% Entitat privada 47.746 41.682 87,3% Places centre de dia 16.985 11.140 65,6% Entitat pblica 4.669 3.899 83,5% Entitat privada 12.316 7.242 58,8% Persones usuries 2012 Variaci 2013 Places residencials 50.507 1,0% 50.999 Places centre de dia 10.862 2,6% 11.140 Usuaris totals 61.368 1,3% 62.139 La desocupaci es concentra sobretot en el mercat lliure, estimant-se al voltant del 28%, segons representants del sector privat. 36. 2.2 AJUST OFERTA-DEMANDA: Prospectiva de futur 36 Font: Idescat (2012): Poblaci per sexe i edat quinquennal any 2013. Poblaci projectada a 1 de gener segons sexe i edat quinquennal. Escenari mitj (base 2008). ndex de cobertura calculats segons nombre de places del registre dentitats del Departament de Benestar Social i Famlia a 31/12/2013. Elaboraci prpia. Prospectiva 2020 del manteniment de cobertura de 2013: Atenci residencial 6.547 places noves fins 2020 si es vol mantenir la cobertura de 4,39% Atenci dirna 1.935 places noves fins 2020 si es vol mantenir la cobertura de 1,30% 57.461 64.008 - 6.547 16.985 18.920 - 1.935 2013 2020 Places residencials totals Places residencials noves Places de centre de dia totals Places de centre de dia noves 37. 2.2 AJUST OFERTA-DEMANDA: Indicadors clau 37 2012 Variaci 2013 ndex de cobertura estndard (+65) Atenci residencial 4,36% 4,39% Atenci dirna 1,29% 1,30% ndex de cobertura alternatiu (+80) Atenci residencial 13,88% 13,55% Atenci dirna 4,09% 4,01% Graus docupaci Places residencials ocupades Pbliques 95,9% Privades 87,3% Places dirnes ocupades Pbliques 83,5% Privades 58,8% Usuaris Nombre dusuaris de residncies i centres de dia 61.368 1,3% 62.139 Necessitats de places Places residencials noves fins 2020 per mantenir cobertura 6.711 6.547 Places dirnes noves fins 2020 per mantenir cobertura 1.978 1.935 38. 2. SERVEIS RESIDENCIALS I DATENCI DIRNA 2.3 Ocupaci Laboral Volum de treballadors Pes sobre locupaci Perfil de treballadors 39. 2.3 OCUPACI LABORAL: Volum de treballadors 39 Font: Idescat (2009). Enquesta econmica a centres i entitats de serveis socials. Elaboraci prpia. Per a calcular el nombre de treballadors a temps complert sha dividit el nombre total dhores anuals entre 1.762 hores, resultat de restar 30 hores de lliure disposici a les 1.792 que fixa el conveni estatal datenci a la dependncia. Dades de 2009: 37.400 persones assalariades, titulars, o amb prestaci de serveis.* *No inclou les persones a crrec duna tercera empresa. S inclou les substitucions. Equivalent a 30.000 jornades a temps complert. Personal assalariat Personal autnom i titular Total Jornades complertesPersones Hores Persones Hores Persones Hores Direcci i administraci 2.272 3.421.308 604 1.033.976 2.876 4.455.284 2.529 Tcnic auxiliar 17.568 28.380.106 69 167.536 17.637 28.547.642 16.202 Tcnic assistencial 6.223 7.091.636 1.326 814.976 7.549 7.906.612 4.487 Serveis generals i manteniment 5.470 8.546.612 84 97.646 5.554 8.644.258 4.906 Altres personal 447 551.317 213 93.195 660 644.512 366 De substituci 3.128 2.567.064 0 0 3.128 2.567.064 1.457 Total 35.108 50.558.043 2.296 2.207.431 37.404 52.765.372 29.946 Treballadors i hores anuals segons grup funcional i relaci laboral, any 2009: 40. 2.3 OCUPACI LABORAL: Volum de treballadors 40 Font: Idescat (2009). Enquesta econmica a centres i entitats de serveis socials. Elaboraci prpia. Per a calcular el nombre de treballadors a temps complert sha dividit el nombre total dhores anuals entre 1.762 hores, resultat de restar 30 hores de lliure disposici a les 1.792 que fixa el conveni estatal datenci a la dependncia.. Sestima dades de 2013 en base al creixement en places residencials i dirnes des de 2009, any del que es disposa dades docupaci. Amb estimacions per 2013, prenent com a referncia el nombre de places: 41.400 persones assalariades, titulars, o amb prestaci de serveis.* *No inclou les persones a crrec duna tercera empresa. S inclou les substitucions. Equivalent a 33.000 jornades a temps complert. Estimaci de treballadors i hores anuals segons grup funcional i relaci laboral, any 2013: El sector, malgrat la crisi, ha estat capa de crear ocupaci. Personal assalariat Personal autnom i titular Total Jornades complertesPersones Hores Persones Hores Persones Hores Direcci i administraci 2.517 3.785.149 668 1.144.167 3.185 4.929.317 2.798 Tcnic auxiliar 19.423 31.369.889 76 184.002 19.499 31.553.890 17.908 Tcnic assistencial 6.908 7.852.022 1.466 900.120 8.374 8.752.141 4.967 Serveis generals i manteniment 6.041 9.433.516 92 107.641 6.133 9.541.157 5.415 Altres personal 497 614.544 238 103.058 735 717.602 407 De substituci 3.469 2.838.976 0 0 3.469 2.838.976 1.611 Total 38.856 55.894.096 2.540 2.438.987 41.395 58.333.083 33.106 41. 2.3 OCUPACI LABORAL: Volum de treballadors 41 Font: Idescat (2009). Enquesta econmica a centres i entitats de serveis socials. Elaboraci prpia. Treballadors segons naturalesa jurdica i rgim contractual, any 2009: El 78,3% dels treballadors ho sn al sector privat (social o mercantil) 21,7% 21,9% 56,4% Entitat pblica Entitat social Entitat mercantil 42. 2.3 OCUPACI LABORAL: Pes sobre locupaci 1,4% de la poblaci ocupada a Catalunya el 4t trimestre de 2013. (1,2% el 4t trimestre de 2009, segons lIdescat). 1,9% de la poblaci ocupada al sector serveis el 4t trimestre de 2013. (1,7% el 4t trimestre de 2009, segons lIdescat). 1 treballador per cada 1,5 usuaris. 1 jornada complerta per cada 1,9 usuaris. 42 Font: Idescat (2009). Enquesta econmica a centres i entitats de serveis socials. Elaboraci prpia. Per a calcular el nombre de treballadors a temps complert sha dividit el nombre total dhores anuals entre 1.762 hores, resultat de restar 30 hores de lliure disposici a les 1.792 que fixa el conveni estatal datenci a la dependncia. Per a les dades de poblaci ocupada, la font s lIdescat (consulta al seu web). Per al clcul de treballadors per usuari, sha pres com a referncia locupaci de places estimada per lenquesta econmica de lIdescat (2009). 43. 2.3 OCUPACI LABORAL: Perfil dels treballadors 43 Font: Idescat (2009). Enquesta econmica a centres i entitats de serveis socials. Elaboraci prpia. Inestabilitat laboral en latenci a la gent gran: (persones que han deixat la feina / persones contractades) x 100 El treballadors datenci directa (tcnics auxiliars i assistencials) tenen una inestabilitat laboral combinada del 21,8%. 6,7% 23,0% 18,2% 12,0% 40,8% 17,6% 0% 10% 20% 30% 40% Direcci i administraci Tcnic auxiliar Tcnic assistencial Serveis generals i manteniment Altres personal TOTAL 44. 2.3 OCUPACI LABORAL: Perfil dels treballadors 44 Font: Idescat (2009). Enquesta econmica a centres i entitats de serveis socials. Elaboraci prpia. 87,8% sn dones 41 anys s ledat mitjana 47,2% sn auxiliars de gerontologia (tcnics auxiliars) Assalariats Autnoms i titulars Total Direcci i administraci 6,1% 1,6% 7,7% Tcnic auxiliar 47,0% 0,2% 47,2% Tcnic assistencial 16,6% 3,5% 20,2% Serveis generals i manteniment 14,6% 0,2% 14,8% Altres personal 1,2% 0,6% 1,8% De substituci 8,4% 0,0% 8,4% Total 93,9% 6,1% 100,0% 45. 2.3 OCUPACI LABORAL: Indicadors clau 45 2009 Variaci 2013 Volum de treballadors Nombre de treballadors en el sector 37.400 10,7% 41.400 Equivalncia en nombre de jornades complertes 30.000 10,6% 33.000 Perfil dels treballadors Sn dones 88% Sn auxiliars de gerontologia 48% Inestabilitat laboral en professionals d'atenci directa 22% Pes sobre l'ocupaci a Catalunya Correspondncia amb ocupaci total a Catalunya 1,2% 1,4% Rati de treballadors per usuari 2/3 Ocupaci segons titularitat Entitats privades 78% Entitats pbliques 22% 46. 2. SERVEIS RESIDENCIALS I DATENCI DIRNA 2.4 Comptes Econmics Preus i costos de referncia Despesa pblica Facturaci Estructura de costos 47. 2.4 COMPTES ECONMICS: Preus i costos de referncia 47 En la distribuci dels costos que assumeix lAdministraci (mdul social) i els usuaris (copagament) hi ha una gran diferncia entre les xifres oficials (que contemplen un mxim de copagament) i la realitat. Els costos assumits per lAdministraci s, en realitat, molt superior. Tipologia de servei Cost de referncia Mdul social Copagament Centre de dia 617,32 234,68 382,64 Llar residncia 847,24 174,94 672,30 Residncia grau I 1.384,88 420,40 964,48 Residncia grau II 1.595,06 518,29 1.076,77 Residncia grau III 1.869,41 667,56 1.201,85 Xifres oficials: cost de referncia mdul social i copagament al mes, per tipologia de servei, 2012: Xifres reals estimades Tipologia de servei Cost de referncia (*) Mdul social mitj (**) Copagament mitj (**) Centre de dia 617,32 499,77 117,55 Llar residncia 847,24 174,94 672,30 Residncia grau I 1.384,88 927,87 457,01 Residncia grau II 1.595,06 1.068,69 526,37 Residncia grau III 1.869,41 1.252,50 616,91 Font: Ordre BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual sactualitzen el cost de referncia, el mdul social i el copagament, aix com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials per a lexercici 2012. Per als centres de dia sha considerat el cost de referncia del mes de dies laborables. * Sha pres com a cost de referncia de les places el que publica la Generalitat de Catalunya a lOrdre BSF/127/2012, de 9 de maig. ** En base a fonts del Departament de Benestar Social i Famlia sestima que el mdul social s al voltant de dos teros del cost de referncia total. Per centre de dia sestima el 80%. 48. 2.4 COMPTES ECONMICS: Despesa pblica 48 Clcul estimat de despesa pblica en places de provisi pblica Nota: el cost pblic per plaa sha estimat segons sexplica en la diapositiva anterior. La distribuci de places segons el perfil dusuaris s una estimaci realitzada per ACRA. El nombre dusuaris sha calculat en base a les estimacions de grau docupaci. Per centre de dia, 15% en PEVS (segons enquesta dACRA als seus socis). Per residncies, locupaci de PEVS sestima en 75%, segons la mateixa enquesta dACRA. Les places doferta pblica directa de lICASS i oferta pblica directa de lICASS amb gesti externalitzada sn al voltant de 17,7% i 30,7% respectivament de loferta pblica directa, segons dades del Departament. El cost daquestes sha calculat en base al cost real facilitat pel Departament. 2012 2013 Cost pblic per plaa i mes Cost pbli per plaa i any Distribuci de places segons perfil usuari Nombre d'usuaris provisi pblica Despesa pblica Distribuci de places segons perfil usuari Nombre d'usuaris provisi pblica Despesa pblica Centre de dia 499,77 5.997,25 100% 6.865 41.168.703 100% 6.994 41.945.533 Residncia grau I 927,87 11.134,44 5% 1.815 23.027.338 5% 1.842 23.417.866 Residncia grau II 1.068,69 12.824,28 30% 10.890 160.571.399 40% 14.735 217.755.741 Residncia grau III 1.252,50 15.030,06 65% 23.595 407.676.130 55% 20.261 350.853.820 Total 43.165 632.443.571 43.832 633.972.960 2012 Variaci 2013 Despesa Pblica 632.443.571 0,2% 633.972.960 Usuaris 43.165 1,5% 43.832 Despesa per usuari 14.652 -1,3% 14.464 49. 2.4 COMPTES ECONMICS: Facturaci 49 1.023.013.000 de facturaci lany 2009, segons estudi de lIdescat. Clcul estimat de facturaci del sector Font: Per a la facturaci de lany 2009: Idescat (2009). Enquesta econmica a centres i entitats de serveis socials. Elaboraci prpia. Nota: Estimaci de la facturaci de lany 2013: es multiplica el preu anual de la plaa de centre de dia (mes laborable) i el preu mig de les places residencials de lany 2013 pel nombre estimat de places ocupades actualment. El preu mig de les places sha ponderat segons lestimaci de com es distribueixen els residents per grau dacord a ACRA: 5%, grau I; 40% grau II; 55%, grau III. No shan tingut en compte el preu de les llars residncies. Les places doferta pblica directa de lICASS i oferta pblica directa de lICASS amb gesti externalitzada sn al voltant de 17,7% i 30,7% respectivament de loferta pblica directa, segons dades del Departament. El cost daquestes sha calculat en base al cost real facilitat pel Departament. 2012 Variaci 2013 Facturaci 1.195.212.337 -0,3% 1.191.666.932 Usuaris 61.368 1,3% 62.139 Facturaci per usuari 19.476 -1,5% 19.177 Contribuci del sector privat a la facturaci 47,1% 46,8% 2012 2013 Cost de referncia per mes Cost de referncia per any Distribuci de places segons perfil usuari Nombre d'usuaris Facturaci Distribuci de places segons perfil usuari Nombre d'usuaris Facturaci Centre de dia 617,32 7.407,84 100% 10.862 80.462.047 100% 11.140 82.526.471 Residncia grau I 1.384,88 16.618,56 5% 2.525 43.588.898 5% 2.550 44.050.617 Residncia grau II 1.595,06 19.140,72 30% 15.152 302.664.239 40% 20.400 407.868.831 Residncia grau III 1.869,41 22.432,92 65% 32.829 768.497.153 55% 28.049 657.221.012 Total 61.368 1.195.212.337 62.139 1.191.666.932 50. 2.4 COMPTES ECONMICS: Estructura de costos 50 Despeses generals 19,7% Compres i subcontractaci de serveis 10,3% Personal 70,0% El 70% de la despesa correspon a personal (retribucions i cotitzacions) Nota: Lestructura de costos s una estimaci a partir de dades dACRA. 51. 2.4 COMPTES ECONMICS: Indicadors clau 51 2012 Variaci 2013 Despesa pblica Despesa pblica anual 632.443.571 0,2% 633.972.960 Despesa anual per usuari 14.652 -1,3% 14.464 Facturaci Facturaci anual 1.195.212.337 -0,3% 1.191.666.932 Facturaci anual per usuari 19.476 -1,5% 19.177 Contribuci total de sector privat 47,1% 46,8% Estructura de Costos Personal 70% Despeses generals 19,7% Compres i subcontractaci de serveis 10,3% 52. 2. SERVEIS RESIDENCIALS I DATENCI DIRNA 2.5 Impacte Social i Econmic Beneficiaris directes i indirectes Efectes directes sobre la recaptaci 53. 2.5 IMPACTE SOCIAL I ECONMIC: Beneficiaris directes i indirectes 3,54% de la poblaci de Catalunya veuen la seva vida positivament condicionada pels serveis residencials i datenci dirna a la gent gran: - 41.395 treballadors. - 65.611 persones que tenen un membre de la llar familiar que hi treballa. - 62.139 persones usuries dels serveis. - 98.490 persones de llars familiars que tenen una persona usuria del serveis. Prop de 267.600 beneficiaris directes (usuaris i treballadors) i indirectes (familiars dusuaris i de treballadors) en total. 53 Font.: Per poblaci, Idescat, any 2013. El nombre de treballadors i el nombre de persones amb un membre a la llar que hi treballa fan referncia a lany 2009. Les persones usuries s una estimaci a partir de locupaci de les places a 31/12/13. Segons Idescat, actualment hi ha un mitjana de 2,59 membres per llar familiar a Catalunya. Per obtenir el nombre de persones que tenen un membre de la llar familiar que treballa al sector sha multiplicat el nombre de treballadors per 1,59. De manera anloga, per calcular el nombre de persones de llars familiars que tenen una persona usuria dels serveis, es multiplica el nombre dusuaris tamb per 1,59. 54. 2.5 IMPACTE SOCIAL I ECONMIC: Efectes directes sobre la recaptaci 54 470.619.213 recaptats per ladministraci (sobre un total de 1.191,7 milions ) lany 2013 (0,3% menys que al 2012) en concepte de: - Seguretat Social: 288.454.898 - IRPF: 168.293.162 - Impostos (IVA, societats i altres): 13.871.153 Aix suposa que: 39,5% de la facturaci total retorna a lAdministraci en forma de recaptaci. 74,2% de la despesa pblica retorna en forma de recaptaci. Al 2012 va ser el 74,6%. Notes: - Per a estimar la recaptaci en Seguretat Social saplica un 34,58% (6,35 a crrec del treballador i 28,23 a crrec de lempresa) a les despeses de personal, prenent com a referncia lestudi de: Daz Daz, Beln (2012). - Per estimar la recaptaci en concepte de IRPF saplica un 20,175%, prenent com a referncia una mitjana entre lestudi anterior i lestudi per a la provncia de Guipscoa que fa: Zubiri et al (2010). - Sestima que un 70% de la facturaci sn despeses de personal. - La xifra dimpostos sestima dacord al percentatge total sobre facturaci que recull lEnquesta econmica de serveis socials de Catalunya de lany 2009. 55. 2.5 IMPACTE SOCIAL I ECONMIC: Indicadors clau 55 2012 Variaci 2013 Impacte social Poblaci de Catalunya afectada positivament pel sector 259.270 0,8% 267.600 3,42% 3,54% Impacte econmic Retorn de la facturaci 472.019.382 -0,% 470.619.213 39,5% 0,0% 39,5% Seguretat Social 289.313.098 288.454.898 IRPF 168.793.862 168.293.162 IVA, societats i altres 13.912.422 13.871.153 Retorn de la despesa pblica 74,6% -0,4% 68,9% 56. 3. Serveis dAtenci Domiciliria 57. 3. SERVEIS DATENCI DOMICILIRIA 3.1 Oferta Cartera de serveis de SSAD Entitats provedores Provisions del servei Comparativa amb altres territoris 58. 3.1 OFERTA: Cartera de Serveis de SSAD Considerem que la Cartera de Serveis de Serveis dAtenci Domiciliria (SSAD) est composada pels segents serveis Servei dAjuda a Domicili (SAD): Atenci de les necessitats de la llar (SAD Domstic) Cura personal (SAD Personal) Servei de Teleassistncia i Telealarma (TLA) Altres: Menjars Bugaderia Programes de suport familiar i a la dependncia Adequaci de llar Ajudes tcniques En base a les limitacions esmentades al inici del present informe, i alhora per la seva significativitat pressupostria, noms es fa un estudi de SAD i TLA. 58 59. 3.1 OFERTA: Entitats provedores: SAD 59 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Registre dEntitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials. Dades a 31/12/2013. Elaboraci prpia Nombre dentitats de serveis dajuda a domicili a Catalunya (1988-2013): 0 50 100 150 200 250 300 350 400 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 60. 3.1 OFERTA: Entitats provedores: SAD 60 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Registre dEntitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials. Dades a 31/12/2013. Elaboraci prpia Nombre dentitats amb serveis dajuda a domicili a Catalunya (2007-2013): 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Creixement Entitat Mercantil 87 111 145 169 193 216 239 175% Entitat Social 44 56 60 64 70 77 83 89% Entitat Pblica 41 44 47 50 50 55 56 37% TOTAL 172 211 252 283 313 348 378 120% 378 entitats de serveis dajuda a domicili 63,2% mercantils 22,0% diniciativa social 14,8% pbliques 0 50 100 150 200 250 300 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Entitat Mercantil Entitat Social Entitat Pblica 61. 3.1 OFERTA: Entitats provedores: TLA 61 Dacord al Registre dentitats del DBSiF noms hi ha 12 entitats que ofereixen aquest servei a Catalunya. Pel coneixement del sector que posseeix lequip responsable del present informe, sabem que algunes que hi estan operant amb milers dusuaris a Catalunya no hi sn presents en aquest registre. Creiem que el registre no correspon el nombre real de entitats que ofereixen servei de Teleassistncia al nostre pas. 62. 3.1 OFERTA: Provisions de servei: SAD 62 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Mapa de Serveis Socials de Catalunya Actualitzaci de dades bsiques 2012. Elaboraci prpia 270.943 442.923 569.283 564.658 665.016 882.056 982.202 0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evoluci del nombre dactuacions del servei dajuda a domicili als serveis socials El nombre dactuacions del servei dajuda a domicili sha incrementat un 263% des de inici de lany 2007. 63. 3.1 OFERTA: Provisions de servei: SAD 63 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Mapa de Serveis Socials de Catalunya Actualitzaci de dades bsiques 2003-2012. Elaboraci prpia Evoluci del nombre dhores del servei dajuda a domicili als serveis socials Al 2012: - Es van oferir 7.102.638 hores de SAD, un increment del 103% respecte de 2007. - Hi va haver 57.957 usuaris amb una mitjana de 122,55 hores per usuari. 2.087.060,10 2.222.132,75 2.494.764,60 2.905.244,00 3.494.557,00 4.670.010,81 5.914.910,51 6.462.622,39 6.905.130,89 7.102.637,99 - 1.000.000 2.000.000 3.000.000 4.000.000 5.000.000 6.000.000 7.000.000 8.000.000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 64. 3.1 OFERTA: Provisions de servei: TLA 64 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Mapa de Serveis Socials de Catalunya Actualitzaci de dades bsiques 2003-2012. Elaboraci prpia Evoluci del nombre de serveis i persones ateses del servei de teleassistncia als serveis socials Al 2012: - Hi havia 131.033 serveis de TLA, atenent a 151.763 usuaris. - El 96,9% dels usuaris tenen 65 anys o ms. 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Serveis Persones ateses 65. 3.1 OFERTA: Comparativa amb altres territoris: SAD 65 Font: IMSERSO. Servicios Sociales dirigidos a personas mayores en Espaa.. Diciembre 2010. Elaboraci prpia Nombre dhores mensuals per usuari del servei dajuda a domicili (2011): Segons dades del Departament de Benestar Social i Famlia, sn 10,06 hores mensuals a Catalunya lany 2011. 21,43 35,86 23,2 16,98 19,32 8,34 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Castella i Lle Andalusia Pas Basc Madrid Espanya Catalunya 66. 3.1 OFERTA: Indicadors clau 66 2012/13 Entitats provedores de SAD Nombre d'entitats provedores de SAD 378 Entitats pbliques 14,8% Entitats privades 85,2% Entitats provedores de TLA - N/D Provisi de serveis SAD Actuacions de SAD des de serveis socials 982.202 Persones ateses 57.957 Hores totals anuals 7.102.638 Hores anuals per usuari 122,55 Provisi de serveis TLA Serveis de TLA installats 131.033 Persones ateses 151.763 Persones ateses +65 anys 97% 67. 3. SERVEIS DATENCI DOMICILIRIA 3.2 Ajust Oferta-Demanda ndex de cobertura 68. 3.2 AJUST OFERTA-DEMANDA: ndex de cobertura 68 ndex de cobertura estndard = (persones ateses/ poblaci 65+ anys) x 100 Comparativa territorial en Servei dajuda a domicili 4,50% en servei dajuda a domicili lany 2012 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Mapa de Serveis Socials de Catalunya Actualitzaci de dades bsiques 2012, per ndex de cobertures any 2012. Per Comparativa territorial, dades del IMSERSO, Servicios sociales dirigidos a personas mayores en Espaa. Diciembre 2011. En aquest, les dades de Catalunya sn de 2010. Elaboraci prpia. 5,70 4,40 7,31 1,90 5,00 4,90 0,00 2,00 4,00 6,00 8,00 Catalunya Espanya Madrid Pas Basc Andalusia Castella i Lle Catalunya, 4a CC.AA amb major cobertura desprs de Madrid, La Rioja i Castella-La Manxa, oferint el servei al 20,3% del usuaris atesos a lEstat espanyol Usuaris Catalunya 73.441 Espanya 361.577 Madrid 72.891 Pas Basc 8.256 Andalusia 65.096 Castella i Lle 28.690 69. 3.2 AJUST OFERTA-DEMANDA: ndex de cobertura 69 Comparativa territorial en Teleassistncia 11,43% en teleassistncia lany 2012 Font: Departament de Benestar Social i Famlia. Mapa de Serveis Socials de Catalunya Actualitzaci de dades bsiques 2012, per ndex de cobertures any 2012. Per Comparativa territorial, dades del IMSERSO, Servicios sociales dirigidos a personas mayores en Espaa. Diciembre 2011. En aquest, les dades de Catalunya sn de 2010. Elaboraci prpia. Catalunya, 4a CC.AA amb major cobertura desprs de Madrid, Castella-La Manxa i Andalusia, oferint el servei al 19,6% del usuaris atesos a lEstat espanyol Usuaris Catalunya 135.587 Espanya 692.462 Madrid 160.128 Pas Basc 24.038 Andalusia 155.446 Castella i Lle 24.698 10,53 8,42 16,06 5,53 11,94 4,22 0,00 5,00 10,00 15,00 20,00 Catalunya Espanya Madrid Pas Basc Andalusia Castella i Lle ndex de cobertura estndard = (persones ateses/ poblaci 65+ anys) x 100 70. 3.2 AJUST OFERTA-DEMANDA: ndex de cobertura 70 Font: IMSERSO (2012). Servicios sociales dirigidos a personas mayores en Espaa. Diciembre de 2011. Madrid: Observatorio de Personas Mayores. Per les dades poblacionals dEspanya, Instituto Nacional de Estadstica. Per a les dades poblacionals de Catalunya, IDESCAT. Per al clcul dels ndex de cobertura a Catalunya, Mapa de Serveis Socials. Elaboraci prpia. Catalunya: 18,50% en servei dajuda a domicili lany 2011 (vs 5,70% de lindicador estndard) 34,15% en teleassistncia lany 2011 (vs 10,53% de lindicador estndard) Espanya: 14,72% en servei dajuda a domicili (vs 4,40% de lindicador estndard) 28,18% en teleassistncia (vs 8,42% de lindicador estndard) Dacord a les dades del Mapa de Serveis Socials 2012 del Departament de Benestar Social i Famlia, els ndex de cobertura alternatius per 2012 sn: 13,67% en servei dajuda a domicili 35,79% en teleassistncia ndex de cobertura alternatiu= (persones ateses/ poblaci 80+ anys) x 100 71. 3.2 AJUST OFERTA-DEMANDA: Indicadors clau 71 2012/13 ndex de cobertura: servei d'ajuda a domicili Estndard (+65) 4,50 Alternatiu (+80) 13,67 Catalunya, 4a CC.AA amb major cobertura desprs de Madrid, La Rioja i Castella-La Manxa, oferint el servei al 20,3% del usuaris atesos a lEstat espanyol ndex de cobertura: teleassistncia Estndard (+65) 11,43 Alternatiu (+80) 35,79 Catalunya, 4a CC.AA amb major cobertura desprs de Madrid, Castella-La Manxa i Andalusia, oferint el servei al 19,6% del usuaris atesos a lEstat espanyol. 72. 3. SERVEIS DATENCI DOMICILIRIA 3.3 Ocupaci Laboral Volum de treballadors Pes sobre locupaci Perfil i distribuci de treballadors 73. 3.3 OCUPACI LABORAL: Volum de treballadors 73 Font: Estimacions fetes en base a dades histriques facilitades per una entitat amb representaci significativa de treballadors de SAD a Catalunya, contrastades amb experts del sector. i altres dades del Departament de Benestar Social i Famlia. Nota: Per cada 32 tcnics assistencials, sha comptat una figura de coordinaci de gesti i una de coordinaci tcnica. Estimacions de 2012: 7.400 persones assalariades en serveis de SAD Equivalent a 4.700 jornades a temps complert. Treballadors i hores anuals segons grup funcional, any 2012: Personal assalariat Jornades complertesPersones Hores Coordinaci de gesti 252 419.695 252 Coordinaci tcnica 252 419.695 252 Tcnic assistencial 6.917 7.102.638 4.266 Total 7.421 7.942.029 4.770 Cada tcnic assistencial (el 93% dels treballadors del SAD) treballa 19,2 hores a la setmana atenent una mitjana de 7,2 usuaris 74. 3.3 OCUPACI LABORAL: Pes sobre locupaci 74 0,25% de la poblaci ocupada a Catalunya el 4t trimestre de 2012. 0,34% de la poblaci ocupada al sector serveis el 4t trimestre de 2012. Aproximadament: 1 treballador per cada 8 usuaris. 1 jornada complerta per cada 12 usuaris. Font: Estimacions fetes en base a dades histriques facilitades per una entitat amb representaci significativa de treballadors de SAD a Catalunya, contrastades amb experts del sector, i dades del Mapa de Serveis Socials del Departament de Benestar Social i Famlia. Per nombre de poblaci ocupada, Idescat. Pel nombre dusuaris, dades del Mapa de Serveis Socials de Catalunya, del Departament de Benestar Social i Famlia, 2012. 75. 3.3 OCUPACI LABORAL: Perfil i distribuci dels treballadors 75 Font:: Observatori de la Xarxa Local de Serveis Socials dAtenci Primria de la Diputaci de Barcelona, activitat de 2011. Treballadors de SAD segons contractant: Treballadores familiars segons contractant: Un 85% dels treballadors datenci directa de SAD estan en plantilla duna entitat privada, que ofereix el servei de forma externalitzada. El perfil professional ms representat al sector s el de treballador/a familiar en un 69%. Daquests professionals, el 97% sn dones. 15% 85% Contractaci directa Contractaci externalitzada 85% 66% Contractaci directa Contractaci externalitzada 76. 3.3 OCUPACI LABORAL: Perfil i distribuci dels treballadors 76 Font:: Observatori de la Xarxa Local de Serveis Socials dAtenci Primria de la Diputaci de Barcelona, activitat de 2011. Temps datenci directa segons contractant Temps de dedicaci segons tipus de SAD El 92,4% del temps datenci directa a SAD ho duen a terme els treballadors dentitats privades. El 85% del temps datenci directa est destinat a oferir serveis de SAD Personal. 85% 15% SAD Personal SAD Domstic 7,60% 92,40% Contractaci directa Contractaci externalitzada 77. 3.3 OCUPACI LABORAL: Indicadors clau 77 2012/13 Volum de treballadors Nombre de treballadors del SAD 7.400 Nombre de jornades complertes de treballadors de SAD 4.700 Pes sobre locupaci Percentatge sobre locupaci total de Catalunya 0,25% Percentatge sobre locupaci en el sector serveis de Catalunya 0,34% Distribuci dels treballadors Contractaci directa 15% Contractaci externalitzada 85% Hores prestades per contractaci directa 7,6% Hores prestades per contractaci externalitzada 92,4% Perfil dels treballadors Tcnics assistencials que sn Treballador/es familiars 70% Dones entre els treballadors/es familiars 97% Mitjana dhores setmanals per tcnic assistencial 19,2 Mitjana dusuaris per cada tcnic assistencial 7,2 78. 3. SERVEIS DATENCI DOMICILIRIA 3.4 Comptes Econmics Preus i costos de referncia Despesa pblica L'escassa informaci pblica disponible sobre ocupaci laboral en SAD de fonts secundries, I sobre la que es basa aquest apartat de linforme s lObservatori de la Xarxa Local de Serveis Socials dAtenci Primria de la Diputaci de Barcelona. Les dades sn de lactivitat de 2011. 79. 3.4 COMPTES ECONMICS: Preus i costos de referncia 79 Font:: Per preu/hora fixat pel Contracte Programa, percentatges dels pressupostos de SAD i TLA, i Percentatges segons font de finanament, Observatori de la Xarxa Local de Serveis Socials dAtenci Primria de la Diputaci de Barcelona, activitat de 2011..Per mitjana de cost/hora de compra SAD externalitzat i percentatges dhores de SAD, , 12a Edici del Cercle de Comparaci Intermunicipal dels Serveis Socials, resultats any 2012. Preus i costos de referncia: Preus Preu/hora fixat per Contracte Programa 16,25 Mitjana cost/hora de compra SAD externalitzat 16,20 Titularitat Hores SAD contractaci directa 7,60% Hores SAD externalitzades 92,40% Pressupostos Pressupost SAD sobre el total de serveis socials 30,00% Pressupost TLA sobre el total de serveis socials 3,00% Fonts de finanament Autofinanament per taxes i preus pblics 7,9% Finanament per aportacions d'altres institucions 62,7% Finanament per part de l'Ajuntament 29,4% 80. 3.4 COMPTES ECONMICS: Despesa pblica 80 Preus de Referncia Hores SAD 2012 Despesa SAD Despesa TLA Despesa SSAD SAD de contractaci directa 16,25 539.800 8.771.758 SAD externalitzat 16,20 6.562.838 106.317.968 TOTAL 7.102.638 115.089.726 11.508.973 126.598.698 Font:: Per preu/hora fixat pel Contracte Programa i percentatges dels pressupostos de SAD i TLA, Observatori de la Xarxa Local de Serveis Socials dAtenci Primria de la Diputaci de Barcelona, activitat de 2011. Per mitjana de cost/hora de compra SAD externalitzat i percentatges dhores de SAD, , 12a Edici del Cercle de Comparaci Intermunicipal dels Serveis Socials, resultats any 2012. Per hores de SAD 2012, Mapa del Serveis Socials de Catalunya, activitat 2012. Estimaci de despesa en Serveis Socials dAtenci a Domicili, 2012: La despesa anual dels Serveis Socials dAtenci a Domicili per a lany 2012 s de 126.600.000 La despesa anual per usuari... ...de SAD resulta 1.986 ...de TLA resulta 76 81. 3. SERVEIS DATENCI DOMICILIRIA 3.5 Impacte social i econmic Beneficiaris directes i indirectes Efectes directes sobre la recaptaci 82. 3.5 IMPACTE SOCIAL I ECONMIC: Beneficiaris directes i indirectes 82 7,43% de la poblaci de Catalunya veuen la seva vida positivament condicionada pels serveis social datenci domiciliria: - 7.421 treballadors. - 11.762 persones que tenen un membre de la llar familiar que hi treballa. - 209.720 persones usuries dels serveis. - 332.406 persones que tenen un membre de la llar familiar usuari Prop de 755.400 beneficiaris directes (usuaris i treballadors) i indirectes (familiars dusuaris i de treballadors) en total. Font.: Per poblaci, Idescat, any 2013. El nombre de treballadors s estimaci prpia (veure apartat 3.3). Per les persones usuries, Mapa de Serveis Socials de Catalunya 2012 del Departament de Benestar Social i Famlia. . Segons Idescat, actualment hi ha un mitjana de 2,59 membres per llar familiar a Catalunya. Per obtenir el nombre de persones que tenen un membre de la llar familiar que treballa al sector sha multiplicat el nombre de treballadors per 1,59. De manera anloga, per calcular el nombre de persones de llars familiars que tenen una persona usuria dels serveis, es multiplica el nombre dusuaris tamb per 1,59. 83. 3.5 IMPACTE SOCIAL I ECONMIC: Efectes directes sobre la recaptaci 83 53.462.963 recaptats per ladministraci (sobre un total de 126,6 milions ) lany 2012 en concepte de: - Seguretat Social: 32.833.372 - IRPF: 19.155.965 - Impostos (IVA, societats i altres): 1.473.625 Aix suposa que: 42,2% de la despesa total retorna a lAdministraci en forma de recaptaci. Notes: - Per a estimar la recaptaci en Seguretat Social saplica un 34,58% (6,35 a crrec del treballador i 28,23 a crrec de lempresa) a les despeses de personal, prenent com a referncia lestudi de: Daz Daz, Beln (2012). - Per estimar la recaptaci en concepte de IRPF saplica un 20,175%, prenent com a referncia una mitjana entre lestudi anterior i lestudi per a la provncia de Guipscoa que fa: Zubiri et al (2010). - Sestima que un 70% de la facturaci sn despeses de personal en base a lestudi Persepctivas de futuro de los servicios de atencin a la dependencia: El Servicio de Atencin a Domicilio (SAD), de Deloitte, 2008. - La xifra dimpostos sestima dacord al percentatge total sobre facturaci que recull lEnquesta econmica de serveis socials de Catalunya de lany 2009. 84. 3.5 IMPACTE SOCIAL I ECONMIC: Indicadors clau 84 2012/13 Impacte social Poblaci de Catalunya afectada positivament pel sector de serveis socials datenci domiciliria 755.400 7,43% Impacte econmic Retorn de la despesa en forma de recaptaci 53.462.963 42,2% Seguretat Social 32.833.372 IRPF 19.155.965 IVA, societats i altres 1.473.625 85. 4. Conclusions 86. Conclusions DEMANDA - En els prxims 25 anys, el percentatge de persones grans a Catalunya creixer en un 17,5%, esperant que ms del 26% de la poblaci sigui major de 65 anys (ara s el 17,3%). A lEstat espanyol sestima que es doblar el nombre de persones grans amb dependncia. - Catalunya s la 5a comunitat de lEstat amb ms prestacions econmiques en lentorn familiar en termes relatius. Lany 2013 per, ha hagut un increment dels serveis en un 3,9% en contraposici a una reducci de les prestacions econmiques en un 5,2% (sobretot en prestacions econmiques per cuidadors familiars). - Per primer cop des que va entrar en vigor la Llei 39/2006, al 2013 han disminut les sollicituds de revisi de les valoracions de dependncia. Respecte els resultats daquestes valoracions, sobserva la tendncia a reduir el grau del sollicitant, reduint-se les persones amb grau III i II, i augmentant aquelles amb grau I o sense grau. Aquest resultats impliquen una disminuci en les prestacions econmiques. 86 87. Conclusions SERVEIS RESIDENCIALS I DE CENTRE DE DIA - Malgrat ladministraci pblica s titular del 16% de les places residencials, participa en el finanament del 70% de les places. A ms, sestima que ladministraci pblica aporta el 53% de la facturaci en serveis residencials. - En el cas de centres de dia, ladministraci pblica t la titularitat del 28% de les places, finanant el 50% daquestes. - El sector ha estat capa de crixer en temps de crisi (un 17,3% en places residencials i 36,7% en places dirnes des de 2007). De 2012 a 2013, lincrement ha estat de 0,9% i 1,2%, respectivament. - No obstant, estimem que lincrement de places no ha anat acompanyat dun increment equivalent en ocupaci daquestes. - El sector privat t la titularitat del 77% de serveis residencials i 67% de serveis dirns. Noms les entitats mercantils son titulars del 62% dels serveis residencials i del 60% dels serveis dirns. En nombre dentitats operadores, el 88% sn diniciativa privada (social o mercantil). Aquest fet obliga a mantenir alts ndex de collaboraci pblic-privada. - De 2012 a 2013, el sector ha millorat en 0,03 punts i 0,01 punts l'ndex de cobertura en serveis residencials i datenci dirna respectivament, establint l'ndex de cobertura per majors de 65 anys en 4,39% en residncies i 1,30% en centres de dia, en base a dades del Departament. 87 88. Conclusions SERVEIS RESIDENCIALS I DE CENTRE DE DIA - Malgrat millorar la cobertura calculada sobre places disponibles-, no hi ha ocupaci plena al sector. Sestima un grau docupaci del 88,7% en serveis residencials i del 65,6% en serveis dirns. Deixant unes 7.000 i 6.000 places desocupades respectivament. En places residencials, la desocupaci es concentra sobretot en el mercat lliure, estimant-se al voltant del 28%, segons representants del sector privat. - Fins 2020, i per tal de mantenir els ndex de cobertura, sestima que caldria augmentar en 6.500 el nombre de places residencials i en 2.000 el nombre de places dirnes. No obstant, aquest increment de loferta, havent-hi un alt ndex de desocupaci, necessitaria anar acompanyat dun increment del finanament pblic, ja que les rentes del usuaris no sn suficient per cobrir el cost ntegre de la plaa privada. - El sector ha vist modificada la seva estructura interna degut a limpacte de la crisi, qu ha comportat una disminuci notable de la capacitat de compra de les famlies tant en el mercat lliure com en el que rep finanament del sector pblic. - Sestima que el sector ocupa 41.400 persones a lany 2013, oferint 33.000 jornades complertes. Aix implica un increment de 10,7% de persones ocupades des de 2009, en plena crisi econmica. Dels treballadors, el 78% ho sn contractats pel sector privat. En total, es tracta de 1,4% de la poblaci ocupada a Catalunya al 4t trimestre de 2013. 88 89. Conclusions SERVEIS RESIDENCIALS I DE CENTRE DE DIA - Per lany 2013, sestima una despesa pblica total de daproximadament 634 milions deuros. Malgrat la despesa no ha crescut ms dun 0,2% respecte lany anterior, s disminueix un 1,3% la despesa per usuari el nombre dusuaris en plaa finanada per ladministraci ha incrementat en 667 persones-. La facturaci estimada per lany 2013 s de 1.191,7 milions deuros. Aix implica que la contribuci dels usuaris a la facturaci total se situa al voltant del 47%. - Al voltant del 40% de la facturaci del sector (471 milions deuros) retorna a lAdministraci en forma de recaptaci. - Sestima que un 3,5% de la poblaci de Catalunya sn beneficiaris directes o indirectes del sector, incloent usuaris, treballadors i els seus familiars. Aix sn quasi 270.000 persones. 89 90. Conclusions SERVEIS DATENCI A DOMICILI (SSAD) - El sector de serveis datenci a domicili ha viscut un creixement extraordinari en temps de crisi: 120% en nombre dentitats de SAD (en el cas dentitats mercantils, la xifra s 175%). No existeixen dades fiables respecte el creixement i nombre dentitats de Teleassistncia (TLA). - Respecte latenci, les hores de SAD han incrementat un 103% des del 2007, oferint-se 7 milions dhores de SAD a Catalunya el 2012 a quasi 58.000 usuaris. Durant el mateix perode, la TLA ha incrementat en un 160% el nombre de serveis, atenent ms de 150.000 persones al 2012. - No obstant, amb unes 10 hores mensuals datenci per usuari, Catalunya dista molt de la mitjana de lEstat espanyol, que se situa en 19,3 hores mensuals. De totes maneres, s que est per sobre la mitjana espanyola en ndex de cobertura, tant en SAD (5,70 contra 4,40 dEspanya) com en TLA (10,53 contra 8,42 dEspanya). - Sestima que el SAD ocupa laboralment a 7.400 persones a Catalunya, essent el 93% tcnics assistencials que treballen 19,3 hores setmanals atenent a 7,2 usuaris cadascun. - El SAD amb contractaci externalitzada (el 85% del total) ofereix el 92,4% dhores datenci directa del servei. - Sestima una despesa pblica de SSAD de 126,6 milions deuros, destinant-se el 27% al servei dajuda a domicili (SAD). 90 91. Conclusions CONSIDERACIONS FINALS - Les febleses dels sistemes dinformaci plantegen serioses dificultats a lanlisi i limiten ls de la informaci com eina de decisi. - El pes decisiu de la descentralitzaci i de la cooperaci pblic-privada en serveis socials dificulta la disponibilitat de dades fiables i estables. Aquest mateix model organitzatiu, per, necessita de molta informaci per a garantir una gesti compartida i eficient. - La inexistncia daquesta base informativa fa difcil estructurar sistemes de treball que superin la gesti a curt termini i permetin una veritable gesti estratgica en la que conviuen multitud dactors pblics i privats. - La crisi estructural i lempobriment relatiu de la societat ha liquidat el model incrementalista de gesti que ha estat dominant en el nostre estat del benestar i tamb en aquest sector. 91 92. Conclusions RECOMANACIONS - La intensitat de la relaci pblic-privada faria recomanable establir escenaris de cooperaci estratgica diferenciats dels escenaris operatius i de negociaci. - Caldria incloure en aquests escenaris la construcci de sistemes dinformaci sectorials integrats pblics i privats vinculats a la participaci productiva. - Cal un disseny estratgic de futur que no pot basar-se en lexpectativa de recuperaci del model incrementalista. - Shan dintentar millores adaptades al sector per part dels sistemes dinformaci dhisenda, seguretat social i govern local. - Cal activar projectes de cooperaci amb els instituts destadstica i anlisi social per a generar informaci especfica (Idescat, CEO) 92 93. 5. Bibliografia 94. Bibliografia - ASOCIACIN ESTATAL DE DIRECTORES Y GERENTES EN SERVICIOS SOCIALES (2013). ndice DEC 2013. ndice de desarrollo de los Servicios sociales 2013. - BOE: LEY 39/2006, de 14 de diciembre, de Promocin de la Autonoma Personal y Atencin a las personas en situacin de dependencia. - BOE: Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir lestabilitat pressupostria i de foment de la competitivitat. - BOE: Resolucin de 25 de abril de 2012, de la Direccin General de Empleo, por la que se registra y publica el VI Convenio colectivo marco estatal de servicios de atencin a las personas dependientes y desarrollo de la promocin de la autonoma personal. - DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMLIA (2000-2012). Mapa de Serveis Socials de Catalunya. - DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMLIA (2012). Enquesta Econmica a Centres i Entitats de Serveis Socials. Desembre 2012. - DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMLIA (2013). Memria del Departament de Benestar Social i Famlia 2012. - DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMLIA (mar 2012-mar 2014). Seguiment del desplegament de la Llei 39/2006. - DAZ DAZ, BELN (2012). El impacto econmico y social de la atencin a la dependencia en Cantabria. Santander. Coleccin Estudios Sociales n 11. Gobierno de Cantabria. 94 95. Bibliografia - DIPUTACI DE BARCELONA (2013). 12a edici del Cercle de comparaci intermunicipal de serveis socials. Resultats any 2012. - DIPUTACI DE BARCELONA (2013). Observatori de la Xarxa Local de Serveis Socials dAtenci Domiciliria. Informe 2012. - DOGC: Ordre BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual sactualitzen el cost de referncia, el mdul social i el copagament, aix com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials per a lexercici 2012. - DOGC: Resoluci EMO/509/2012, de 7 de febrer, per la qual es disposa la inscripci i la publicaci del IV Conveni collectiu dempreses datenci domiciliria de Catalunya per al perode de l1 de gener de 2010 al 31 de desembre de 2012 (codi de conveni nm. 7901525). - IDESCAT (2009). Els centres datenci a la gent gran a Catalunya. - IDESCAT. Estructura per edats. Recomptes de poblaci. Poblaci projectada a 1 de gener per escenaris i grups dedat. Taules per a 2020, 2030 i 2040 - IMSERSO (2012). Servicios Sociales dirigidos a personas mayores en Espaa. Diciembre 2011. Madrid: Obervatorio de Personas Mayores. - IMSERSO (2013). Aspectos destacables de la gestin del sistema para la autonomia y atencin a la dependncia (SAAD). - IMSERSO (2014). Informacin estadstica del sistema para la autonomia y atencin a la dependncia. Situacin a 31 de Enero de 2014. 95 96. Bibliografia - IMSERSO(2011). Informe 2010. Las Personas Mayores en Espaa. Serie Documentos Estadsticos. Madrid: Observatorio de personas mayores. - LPEZ, G., CIRERA, L. Y SOLEY, M. (2012). Anlisis comparativo de los servicios de atencin a la dependncia en Espaa y Suecia. Documentos de Trabajo, n 7. Fundacin Caser. - MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL. Esadstica: Afiliacin de trabajadores al sistema de la Seguridad social. Datos 2003-2014 - MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL. Esadstica: Cuidadores no profesionales en situacin de alta por gnero y por provncias. Datos 2008-2013 - ZUBIRI, I.; MARTNEZ, J.; VALLEJO, M.(2010). El impacto econmico del gasto en poltica social de la diputacin foral de Guipzcoa. Universidad del Pas Vasco. 96