informe de sostenibilitat ambiental ... - castellvell del … · el present informe s’emmarca en...

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR DEL POUM DE CASTELLVELL DEL CAMP

[ novembre 2011 ]

adhocsostenibilitatambiental2011

INDEX

Pàg.

1. INTRODUCCIÓ 1

2. ANTECEDENTS 2

3.OBJECTE I CONTINGUT DE L’INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR 3

4.MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA 4

5.OBJECTIUS PRINCIPALS I ABAST DEL POUM 10

6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI 14

6.1 CARACTERITZACIÓ OROGRÀFICA I GEOLÒGICA DEL MUNICIPI 14

6.2 ELS CURSOS HÍDRICS SUPERFICIALS 18

6.3 LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIES 22

6.4 BIODIVERSITAT I HÀBITATS RELLEVANTS DEL MUNICIPI 25

6.5 FIGURES DE PROTECCIÓ EXISTENTS DEL SÒL NO URBANITZABLE 32

6.6 LA XARXA D’INFRAESTRUCTURES 36

6.7 LA REALITAT DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE. EL CREIXEMENT POBLACIONAL LLIGAT

A LA PROLIFERACIÓ DE LA BAIXA DENSITAT URBANÍSTICA

37

6.8 CONNECTIVITAT I FRAGMENTACIÓ DEL SÒL LLIURE 43

6.9 CARACTERITZACIÓ DEL SÒL URBÀ DEL MUNICIPI. USOS I OCUPACIÓ DEL SÒL 46

6.10 EL TEIXIT ECONÒMIC 48

6.11 EL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I CULTURAL DE CASTELLVELL DEL CAMP 52

6.12 LA GESTIÓ MUNICIPAL DE L’AIGUA 54

6.13 QUALITAT DE L’AIRE: CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA, ACÚSTICA I LUMÍNICA 58

6.14 ELEVADA MOBILITAT OBLIGADA 62

6.15 LA GESTIÓ MUNICIPAL DELS RESIDUS 63

6.16 ELS RISCS AMBIENTALS DEL MUNICIPI 65

6.17 VULNERABILITAT AMBIENTAL DEL TERRITORI 74

6.18 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI 76

adhocsostenibilitatambiental2011

7. INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES 78

7.1 PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA 78

7.2 L’APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA 79

7.3 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA 85

7.4 PLANS D’INFRAESTRUCTURES DE CATALUNYA 90

7.5 PROGRAMA DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS URBANES (PSARU 2005) 90

7.6 PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’IMPLANTACIÓ AMBIENTAL DE L’ENERGIA EÒLICA 90

7.7 PLA D’ORDENACIÓ AMBIENTAL DE LES INSTAL∙LACIONS DE TELEFONIA MÒBIL I DE

RADIOCOMUNICACIÓ A LA COMARCA DEL BAIX CAMP

92

7.8 OBJECTIUS PAISATGÍSTICS PER AL MUNICIPI D’ACORD AMB EL CATÀLEG DEL

PAISATGE DEL CAMP DE TARRAGONA

93

8. OBJECTIUS, DIRECTRIUS I OBLIGACIONS DE CARÀCTER AMBIENTAL

D’APLICACIÓ EN L’ÀMBIT DEL PLA

98

8.1 OBJECTIUS I DOCUMENTS DE REFERÈNCIA A NIVELL EUROPEU I INTERNACIONAL PER

A LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT

98

8.2 REGULACIÓ SECTORIAL EN MATÈRIA AMBIENTAL 104

9. CONCLUSIONS. ESTABLIMENT D’OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS 111

10. ESTRUCTURA GENERAL DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ ADOPTADA.

DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

117

10.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES 117

10.2 AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES 127

10.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA 135

10.4 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA ADOPTADA 136

BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES 140

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp

1. INTRODUCCIÓ

[1] adhocsostenibilitatambiental2011

1. INTRODUCCIÓ

El present informe s’emmarca en el procés de l’Avaluació Ambiental del Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal (POUM) del municipi de Castellvell.

El procés d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes va ser referit per primer cop l’any 2001 quan va

ser aprovada la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, pel Parlament Europeu i del Consell,

coneguda com la Directiva d’Avaluació Ambiental Estratègica. Aquesta Directiva introdueix l’Avaluació

Ambiental de Plans i Programes com un procés que s’integra en les diferents fases d’un pla com un

factor de racionalitat més per augmentar‐ne la qualitat, l’excel∙lència i l’efectivitat.

Aquesta directiva va ser transposada a la legislació estatal mitjançant la Ley 9/2006, de 28 de abril,

sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente.

A Catalunya, l’avaluació ambiental del planejament urbanístic es regula per la Llei 6/2009, del 28 d’abril,

d’avaluació ambiental de plans i programes que transposa la Llei estatal, i per la legislació urbanística en

els aspectes relatius al contingut de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental i el seu procediment. Aquesta

legislació urbanística fa referència al Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text

Refós de la Llei d’Urbanisme (d’ara en endavant TRLUC), i pel Reglament que la desenvolupa (Decret

305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

D’acord amb l’article 5 i l’Annex I de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i

programes, són sotmesos a d’Avaluació Ambiental, entre d’altres, els Plans d’Ordenació Urbanística

Municipal (POUM).

El procediment d’Avaluació Ambiental dels Plans Urbanístics, establert en l’article 115 del Reglament de

la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006) i en els articles 17 a 28 i la disposició addicional cinquena de la

Llei 6/2009 i es resumeix en les següents fases:

1. Per tal d’iniciar la tramitació del pla urbanístic s’ha de presentar un avanç de l’instrument de

planejament, el qual ha de contenir un Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (ISAP),

davant de l’òrgan ambiental i el departament competent en matèria d’urbanisme per tal de

que siguin emesos els informes pertinents (document de referència i informe urbanístic i

territorial respectivament).

2. L’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) forma part de la documentació de l’instrument de

planejament objecte d’aprovació inicial. Aquest informe se sotmet a informació pública durant

un termini mínim de 45 dies.

3. Previ al següent acord d’aprovació, cal lliurar a l’òrgan ambiental una Proposta de Memòria

Ambiental per tal de que emeti la seva conformitat.

4. Un cop esmenada la Memòria Ambiental (MA) aquesta passa formar part de la documentació

del pla objecte del següent acord d’aprovació.


2.ANTECEDENTS


2. ANTECEDENTS

El planejament vigent actualment en el municipi de Castellvell fa referència a les Normes Subsidiàries

de Planejament (NNSS) aprovades definitivament l’any 1998, les quals van ser desenvolupades sota el

prisma del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents en matèria

urbanística a Catalunya, per la qual cosa no van ser objecte d’Avaluació Ambiental.

El Ple de l’Ajuntament, en data 24 de setembre de 2009, va aprovar l’inici dels treballs de redacció del

Pla d’ordenació Urbanística Municipal, acord que va ser publicat al BOP de la província de Tarragona

Número 276 del dia 1 de desembre de 2009.

A partir d’aquesta data, doncs, es va iniciar el desenvolupament de la proposta de POUM que és

objecte del present informe. Administrativament, aquest inici es correspon amb l’elaboració de l’avanç

de l’instrument de planejament i la presentació davant l’òrgan ambiental del present Informe

Ambiental Preliminar.

Tanmateix, cal esmentar que previ a la realització del present document, s’han dut a terme una sèrie de

consultes a administracions com són els Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Medi

Ambient i Habitatge, als Serveis territorials d’Urbanisme a Tarragona i al Programa de Planejament

Territorial.


3.OBJECTE I CONTINGUT DE L’INFORME


3. OBJECTE I CONTINGUT DE L’INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR

L’objecte del present informe és l’elaboració de l’Informe Ambiental de Sostenibilitat Preliminar (ISAP)

del POUM del municipi de Castellvell, el qual, d’acord amb l’exposat anteriorment, és l’inici del procés

d’Avaluació Ambiental per a la tramitació del planejament urbanístic del municipi.

D’acord amb l’esperit de la Directiva 2001/42/CE, l’ISAP ha de ser el resultat d’una avaluació ambiental

continuada que possibiliti, des de l’inici dels treballs, una integració adequada dels requeriments

ambientals en tots els processos de presa de decisions.

Sota el prisma d’aquesta filosofia, s’ha desenvolupat la naturalesa i contingut del present informe

prenent en consideració el que regula la normativa sobre Avaluació Ambiental de Plans i Programes, a

través de l’article 70 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006) i de l’article 17 de la Llei

6/2009, del 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes.

A tal efecte, el present document queda estructurat de la següent manera:

Objectius principals i abast del pla

Descripció dels aspectes rellevants actuals del medi ambient i de les zones que es poden veure

significativament afectades, així com de la seva probable evolució en el cas que no sigui aplicable

el pla o programa.

Determinació dels objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit internacional, comunitari,

europeu, estatal, autonòmic o local i la relació amb altres plans i programes.

Exposició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la seva redacció d’acord amb els punts

anteriors i amb els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL 1/2005.

Identificació, descripció i avaluació ambiental de les alternatives de planejament considerades,

inclosa l’alternativa zero i l’alternativa seleccionada.

Justificació ambiental del pla d’acord amb l’alternativa adoptada.


4.MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA


4. MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA.

4.1. LLEI 9/2006 SOBRE AVALUACIÓ DELS EFECTES DE DETERMINATS PLANS I PROGRAMES EN EL MEDI AMBIENT.

Aquesta llei introdueix a la legislació espanyola l’Avaluació Ambiental de Plans i Programes, també

coneguda com Avaluació Ambiental Estratègica, com un instrument de prevenció que permeti integrar

els aspectes ambientals en la presa de decisions de plans i programes públics, i incorpora les

prescripcions de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001,

relativa a la avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

L’àmbit d’aplicació de la Llei s’estableix en l’article tercer: “serán objeto de evaluación ambiental los

planes y programas, así como sus modificaciones, que puedan tener efectos significativos sobre el medio

ambiente”, entre els quals s’inclouen aquells que “establezcan el marco para la futura autoritzación de

proyectos legalmente sometidos a evaluación de impacto ambiental en matèria ....... de ordenación del

territori urbano y rural o del uso del suelo”.

El procediment d’Avaluació Ambiental que determina la Llei, i que s’especifica en l’article 7, consta de

les següents actuacions:

1. Elaboración informe de sostenibilidad

2. Celebración de consultas

3. Elaboración de memoria ambiental

4. Consideración del informe de sostenibilidad ambiental, del resultado de las consultas y de la

memoria ambiental en la toma de decisiones.

5. La publicidad de la información sobre la aprobación del plan o programa

Els continguts dels diferents informes ambientals que determina aquesta legislació queden establerts

en els següents articles:

Article 8: Informe de sostenibilitat ambiental. A part de les determinacions concretes que fa

l’article, et remet a l’Annex I per acabar de determinar‐ne la informació que ha de contenir.

Article 9: Document de Referència. L’òrgan ambiental ha de determinar l’amplitud i abast del

nivell de detall de l’informe de sostenibilitat ambiental a l’òrgan promotor mitjançant l’emissió

d’un document de referència.

Article 12: Memòria Ambiental. Ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la

proposta de pla o programa. Aquesta memòria ambiental és preceptiva y s’ha de tenir en compte

en el pla o programa abans de la seva aprovació definitiva.




4.2. LLEI 6/2009 D’AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES

La Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes transposa a la legislació

catalana la Llei espanyola i concreta aspectes relatius a l’àmbit d’aplicació de la Llei, del procés

d’avaluació ambiental i del contingut dels informes ambientals generats al llarg del procés.

L’article cinquè de la llei, i l’annex I de la mateixa, especifica que entre els instruments de planejament

urbanístic sotmesos a avaluació ambiental s’inclouen els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, els

quals hauran de seguir el procediment d’avaluació ambiental que estableixen els articles 17 a 28 de la

mateixa llei i que es pot resumir en:

Inici del procediment d’avaluació ambiental de plans i programes: tramitació a l’òrgan ambiental

de l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar amb el contingut que s’estableix en l’article 17

de la Llei.

Consultes sobre l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental: l’òrgan ambiental identifica a les

administracions públiques afectades i el públic interessat que han de ser consultades sobre l’abast

i el grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental. Aquestes consultes poden ser

dutes a terme conjuntament pel promotor i per l’òrgan ambiental.

Document de referència de l’informe de sostenibilitat ambiental: en el termini d’un mes des de la

finalització de la fase de consultes, l’òrgan ambiental elabora el document de referència, el qual

determina el contingut de la informació que cal tenir en compte en l’informe de sostenibilitat.

L’Informe de Sostenibilitat ambiental de plans i programes: elaboració de l’informe de

sostenibilitat ambiental d’acord amb el que ha indicat el document de referència i les

determinacions especificades en l’article 21 de la Llei catalana d’Avaluació ambiental.

Consultes i informació pública sobre l’informe de sostenibilitat ambiental del pla o programa: la

versió preliminar el pla i l’informe de sostenibilitat ambiental es sotmeten a consulta de les

administracions públiques afectades i del públic interessat i a un tràmit d’informació pública

durant un termini mínim de quaranta‐cinc dies.

La Memòria Ambiental: un cop transcorregut el període de consultes i d’informació pública,

elaboració de la Memòria Ambiental tenint en compte la documentació presentada i les

informacions rebudes. La memòria ambiental ha de contenir l’especificat en l’article 24 de la Llei.

La Memòria ambiental ha de ser presentada davant de l’òrgan ambiental.

Acord de l’òrgan ambiental sobre la memòria ambiental: en la fase final del procés, l’òrgan

ambiental valora si la memòria ambiental, i la documentació presentada conjuntament amb

aquesta, integra adequadament els continguts que estableix l’article 24 de la Llei i en dicta una

resolució en què manifesta el seu acord amb la memòria ambiental. La memòria ambiental del pla

amb l’acord de l’òrgan ambiental té caràcter preceptiu i el seu contingut ha de formar part de la

documentació a lliurar a l’òrgan competent abans de l’aprovació definitiva del pla.

Publicitat del pla: l’aprovació del pla (amb la documentació pertinent establerta en l’article 28 de

la Llei) ha de ser notificada a l’òrgan ambiental i, mitjançant la publicació d’un edicte en el Diari

Oficial de la Generalitat de Catalunya o en un butlletí oficial, s’ha de posar a disposició de les

administracions públiques afectades i de les persones que hagin participat en els tràmits de

consulta i de participació pública.




Seguiment i supervisió ambientals dels efectes dels plans i programes: el promotor del pla és el

responsable de dur a terme el seguiment dels efectes sobre el medi ambient que comporta

l’aplicació i/o execució del pla, tot i que l’òrgan ambiental participa en aquest seguiment.

Finalment, esmentar la disposició addicional cinquena de la Llei, l qual especifica que l’avaluació

ambiental del planejament urbanístic es regula per la legislació urbanística en els aspectes relatius al

contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental i el seu procediment (Text refós de la Llei

d’Urbanisme i el Reglament que la desenvolupa), sens perjudici dels aspectes addicionals que s’hi

estableixen.

4.3. TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME DE CATALUNYA

A Catalunya, a més a més de la Llei d’avaluació ambiental, la normativa vigent en matèria urbanística

també regula l’avaluació ambiental del planejament urbanístic. Aquesta normativa fa referència al

Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme (d’ara en

endavant TRLUC) i al Reglament que la desenvolupa (Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova

el Reglament de la Llei d’Urbanisme).

La Llei d’Urbanisme es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre

la base de la utilització racional del territori, per a comptabilitzar el creixement i el dinamisme

econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les

generacions presents i futures.

Així, en el seu article tercer, la Llei defineix el concepte de Desenvolupament urbanístic sostenible com

“la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement

amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi

de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures” a més en el mateix article

s’especifica que “atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models

d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la

rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida

tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient”.

Des d’una òptica ambiental, cal destacar els principis generals de l’actuació urbanística que la Llei

defineix en el seu article novè i que es poden resumir en:

2. És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el

benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sòl d'alt valor

agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades

perquè les construccions i les instal∙lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de

construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o

arqueològic existents a l'entorn.

4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%,

sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.

5. La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d'un incendi no pot




fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable.

6. Si l'avaluació d'impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les

determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent.

7. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits

destinats a espais lliures i a equipaments s'ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici

de la col∙lectivitat.

De manera concreta, per als Plans d’Ordenació Urbanística municipal (POUM), que és el cas que ens

ocupa, la Llei realitza determinacions especifiques a través dels seus articles 57 i 58:

Article 57: Plans d’ordenació urbanística municipal.

2. Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:

a) Classificar el sòl, amb vista a l’establiment del règim jurídic corresponent.

b) Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic,

d’acord amb el que estableix l’article 3.

c) Definir l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori i establir les

pautes per a fer‐ne el desenvolupament.

d) Determinar les circumstàncies que poden produir‐ne la modificació o la revisió.

3. Els plans d’ordenació urbanística municipal han de reservar per a la construcció d’habitatges de

protecció pública, amb caràcter general, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es

qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.

... En el cas de plans d'ordenació urbanística municipal de municipis de més de deu mil habitants i

capitals de comarca, i de modificacions de plans d'ordenació urbanística municipal de qualsevol municipi

que comportin un canvi en la classificació del sòl no urbanitzable, s'ha de reservar per a la construcció

d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, com a mínim, el sòl

corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, tant en sòl

urbà com en sòl urbanitzable.

Article 58: Determinacions dels plans d’ordenació urbanística municipal

1. Els plans d’ordenació urbanística municipal, en aplicació del que estableix l’article 57:

a) Classifiquen el territori en les classes de sòl definides per aquesta Llei i en els àmbits o les superfícies

que resultin necessaris en funció dels objectius de desenvolupament i de la complexitat urbanística del

municipi.

b) Estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per a aconseguir la plena

efectivitat del règim respectiu.

c) Desenvolupen per a cada classe de sòl l’estructura general i el model del territori, que s’ha d’adequar

a les determinacions dels articles 3 i 9.




d) Determinen els indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social del

sistema urbà que hagin d’ésser considerats per a decidir l’oportunitat i la conveniència de cada actuació,

d’acord amb els interessos públics derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori.

e) Incorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics.

f) Defineixen el sistema general d’espais lliures públics, que ha de respondre, com a mínim, a la

proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no

inclòs en cap sector de planejament urbanístic.

g) Poden definir el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics que estableix l'article 34.3 i

preveure reserves d'aquest tipus en sectors de planejament urbanístic derivat en substitució total o

parcial de la reserva d'equipaments, sempre que s'acrediti que no cal destinar‐los a equipaments

públics. Aquestes reserves incloses en sectors no poden ésser superiors al 5% de la reserva global del

municipi per a equipaments públics locals.

h) Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat sostenible en el municipi.

i) Estableixen, per mitjà de l'agenda, quan no tenen cap programa d'actuació urbanística, les

determinacions pròpies d'aquests pel que fa a les prioritats i a les previsions temporals de l'execució del

pla d'ordenació urbanística municipal.

4.4. DECRET 305/2006, D’APROVACIÓ DEL REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME

El Reglament de la Llei d’Urbanisme (d’ara en endavant, Reglament), aprovat el 18 de juliol de 2006

mitjançant el Decret 305/2006, concreta les diferents pautes i principis presents a la TRLUC, a la vegada

que defineix el procediment d’Avaluació Ambiental en base a les determinacions no només de la TRLUC

sinó també de la Llei estatal (9/2006).

L’article 3 del Reglament defineix pautes per a l’aplicació del concepte de desenvolupament urbanístic

sostenible:

a) La utilització del sòl atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable, el què comporta la

configuració de models d'ocupació del sòl que:

1r. Afavoreixin la compactació urbana, evitin la dispersió de la urbanització i les edificacions en el

territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit urbà existent, i considerin la

conservació, la rehabilitació i la recuperació de les trames urbanes i del parc immobiliari.

2n. Fomentin la implantació de sistemes de transport col∙lectiu i la mobilitat sostenible en general.

3r. Afavoreixin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals, i comportin

una gestió adequada del sòl no urbanitzable i, particularment del sòl agrari, que reconegui les seves

funcions productives, territorials i paisatgístiques.

4t. Afavoreixin la preservació i consolidació de la identitat del territori.

5è. Consolidin un model de territori globalment eficient.

b) L'atenció a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, la previsió i modernització de les

infraestructures, la millora dels equipaments existents així com la previsió de nous equipaments de

manera que hi hagi una oferta adequada quantitativament i espacialment amb relació als habitatges; el




desenvolupament del sistema productiu, i el foment de la diversitat econòmica i de la capacitat per a fer

front als canvis socials i les innovacions tecnològiques.

c) La cohesió social, mitjançant la regulació de l'ús del sòl de forma que es fomenti la mescla equilibrada

de grups socials, usos i activitats i es garanteixi el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un

habitatge digne i adequat.

d) La cohesió territorial, amb l'objecte d'afavorir l'accés equitatiu de la ciutadania a les rendes i serveis

bàsics amb independència del lloc de residència.

e) La protecció i gestió adequada del medi ambient i del patrimoni natural, mitjançant la preservació de

les funcions ecològiques del sòl, la millora de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge per tal de

preservar‐ne els valors, la utilització racional dels recursos naturals i el foment de l'eficiència energètica

mitjançant l'elecció dels emplaçaments i l'ordenació de manera que tinguin en consideració les

condicions geogràfiques i climàtiques que poden influir en l'estalvi energètic i el millor manteniment de

les edificacions.

f) La protecció del patrimoni cultural, mitjançant la conservació, recuperació i millora dels immobles que

l'integren, dels espais urbans rellevants, dels elements i tipologies arquitectònics singulars, dels

paisatges de valor cultural i històric i de les formes tradicionals d'ocupació humana del sòl.

El Reglament també especifica un seguit de Directrius que permeten desenvolupar els preceptes de

l’article novè de la TRLUC. Entre aquestes destaquen:

L’article 5 del Reglament recull la Directriu de preservació front als riscs naturals o tecnològics.

L’article 6 estableix la Directriu que fa referència a la preservació front als riscs d’inundació,

definint les zones fluvial, zones de sistema hídric i zones inundables i les qualificacions que el

planejament urbanístic està obligat a fer en cadascuna d’elles.

L’article 7 descriu la Directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada.

Referent a la obligatorietat de sotmetre a una avaluació ambiental certes figures de planejament

urbanístic, entre ells els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal i llurs revisions, el Reglament estableix

en el seu article 115 el Procediment d’Avaluació Ambiental dels plans urbanístics, especificant la

documentació ambiental necessària per a cada pas de la tramitació, mentre que en l’article 70 defineix

el contingut que ha de tenir aquesta documentació.

Informe Ambiental Preliminar del POUM de Castellvell del Camp

5. OBJECTIUS PRINCIPALS I ABAST DEL POUM



Castellvell és un municipi que forma part dels límits orogràfics nord‐occidentals de la denominada plana

tarragonina. Es localitza a la part oriental de la comarca del Baix Camp, just al nord de la capital de

comarca, Reus. Per l’est limita amb el terme d’Almoster i al nord i a l’oest amb l’Aleixar, mentre que el

seu límit meridional ve definit pel límit amb Reus, amb el que comunica a través de la única carretera

que té el terme, la carretera provincial TP‐7049 que va de Reus a Almoster. La comunicació amb el

terme de l’Aleixar es realitza a través de camins rurals.

Mapa 5‐1: Emplaçament de Castellvell en el context territorial.

Font: Elaboració pròpia a partir de la base topogràfica 1:50.000 de l’ICC i bases cartogràfiques del DMAH.




Amb una superfície de 5,2 km2, és el segon municipi més petit de la comarca del Baix Camp i un dels 50

termes de menor tamany de Catalunya. Aquest fet, juntament amb la seva proximitat a la capital de

comarca (aproximadament 2 km entre els dos nuclis urbans), fa que el municipi de Castellvell del Camp

es vegi altament condicionat i influenciat pel territori del seu entorn, principalment el meridional, cosa

que posa de rellevància la importància de tenir també en consideració les característiques dels territoris

que l’envolten.

Mapa 5‐2: Mapa topogràfic de Castellvell del Camp.

Font: Mapa topogràfic 1:50.000 de l’ICC.

Tradicionalment ha sigut un municipi típicament agrícola. Tot i que es localitza ja en els límits de la

plana tarragonina, les parts més meridionals del terme encara formen part de la gran plana agrícola i

mostren una ocupació típica d’aquestes contrades, amb avellaners, oliveres i ametllers, ara ja de

regadiu.

Històricament, també les parts baixes de les vessants muntanyoses del municipi van ser ocupades per

l’activitat agrícola, en la època de la seva màxima esplendor, però en les últimes dècades aquesta

conformació ha fet un gir totalment radical.




Així, les vessants muntanyoses del municipi ara es troben ocupades intensament per urbanitzacions de

cases unifamiliars de població, principalment reusenca, que hi ha establert la seva residència

permanent. Aquesta ocupació ha sigut un fenomen molt comú a tot Catalunya, però al terme de

Castellvell s’ha donat amb gran intensitat i expansió.

Com comunament passa amb aquestes urbanitzacions, urbanísticament són zones amb una grans

dèficits estructurals i en serveis bàsics, amb unes comunicacions viàries precàries i amb una total

desconnexió territorial i social amb el nucli poblacional tradicional del municipi. En total, al terme de

Castellvell existeixen més de 7 urbanitzacions fora del nucli urbà. En la seva major part es localitzen a la

part central del terme tot i que algunes s’endinsen més cap al nord, com la urbanització de la Plana del

Puig que s’allarga cap el Coll del Perelló, i cap a sud, com la urbanització del Pinar. Aquesta proliferació

urbanística i la seva proximitat a les afores reusenques ha conformat un continu urbanístic entre

aquests dos termes municipals, que s’estén a banda i banda de la carretera TP‐7024.

D’aquesta manera, el territori castellvellenc presenta tres parts ben diferenciades:

1‐ Una part septentrional muntanyosa, amb pendents importants i de caràcter principalment

forestal.

2‐ Una franja central on es localitza el nucli urbà històric, allargassat enmig de dos cursos d’aigua

(la riera del Roquís al nord del nucli i la riera de Roquetes al sud), i a on el terreny es

caracteritza principalment també per ser abrupte i amb pendents pronunciades però ocupat,

principalment, per urbanitzacions i fragments petits de zones agrícoles.

3‐ L’extrem més meridional del terme, en contacte amb el municipi de Reus, és on es localitzen

les poques terres planeres del municipi, destinades al conreu i que tancarien pel nord

l’anomenada plana agrícola del Camp de Tarragona.

Climàticament, Castellvell del Camp està determinat per un clima sec subhumit caracteritzat per una

amplitud tèrmica de 14‐15ºC i una temperatura mitjana anual entre 15 i 16ºC. Disposa d’una

precipitació mitjana anual d’uns 550‐600 mm. Tanmateix, cal parlar de certes diferències dins del propi

municipi, ja que les parts més d’interior muntanyoses mostren una temperatura mitjana anual un grau

per sota de la mitjana i una amplitud tèrmica de 15‐16ºC. El dèficit hídric del municipi és d’entre 200‐

300 mm. Aquest dèficit, que es dóna principalment en els mesos d’estiu, implica l’existència d’una

vegetació i fauna adaptada ecològicament a aquestes situacions, a més d’un notable risc d’incendis

sobretot a la part septentrional del terme. Pel que fa al component eòlic, el municipi no mostra un vent

de magnituds rellevants i, a més a més, aquest es concentra principalment a les parts més nord‐

muntanyoses del municipi on es pot arribar als 19,8‐21,6 km/h a altituds de 60‐80 m. Els vents

predominants són de NW (mestral o cerç). Aquests vents tenen una influència important a tot el Camp

de Tarragona, sobretot durant la tardor, l’hivern i la primavera.1

Finalment, pel que fa a la irradiació solar mitjana anual, aquesta tampoc és de les més destacades de

Catalunya tot i que no és despreciable. La mitjana municipal és de 14,5 a 15 MJ/m2 tot i que en les

zones obagues aquesta descendeix lleugerament fins a ser de 14 a 14,5 MJ/m2.

1 Servei Meteorològic de Catalunya (Estació Meteorològica de Riudoms_anuari 2008)




Mapa 5‐3: Irradiació solar mitjana anual al terme de Castellvell del Camp

Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH.

Els principals objectius del POUM que aquí es presenta són:

Incorporar, adaptat a les especials circumstàncies del municipi, tot allò que li és d’aplicació del Pla

Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat definitivament.

Incorporar, encara que sigui de forma provisional, tot allò que li és d’aplicació del Pla director

Urbanístic de l’Àmbit central del Camp de Tarragona, aprovat inicialment.

Definir el model territorial del municipi, que tot i el condicionament que suposen les

preexistències, permetin potenciar i canalitzar degudament la dinàmica urbanística present en el

territori, pública i privada, tant en el planejament com en la gestió i l’edificació.

Adequar les necessitats de creixement amb un desenvolupament sostenible, procurant així una

utilització racional del territori.

Equilibrar en el possible l’oportunitat de residència amb l’oportunitat d’ocupació.

Identificar i protegir els valors naturals i el patrimoni cultural del territori.

Possibilitar polítiques d’habitatge.

Planificar les infraestructures, els serveis urbanístics i els equipaments adequats i necessaris per al

municipi que es projecta.

Dotar‐se, amb el POUM, d’un instrument d’actuació i de gestió integral del territori i de l’ús i

activitat sobre el mateix, posat al dia des del punt de vista legislatiu i preparat per a encarar els

reptes de futur.


6.ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI


6. ASPECTES RELLEVANTS DEL MUNICIPI

6.1. CARACTERITZACIÓ OROGRÀFICA I GEOLÒGICA DEL MUNICIPI

Castellvell del Camp forma part de les primeres carenes muntanyoses de la Serralada Prelitorial

Catalana, la qual, per la seva banda sud, està conformada pels contraforts de les Muntanyes de Prades,

Serra de la Mussara, Serra del Pradell, Serra de Llaberia i de Tivissa‐Vandellòs, i tanca occidentalment i

meridionalment la denominada plana del Camp de Tarragona. D’aquesta manera, la zona

geomorfològicament està caracteritzada per la presència d’un relleu important que es va fent més

pronunciat a mesura que ens endinsem en direcció nord‐oest.

Mapa 6‐1: Mapa pendents de l’entorn de Castellvell del Camp.

Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Així, el municipi presenta un terreny força escarpat, majoritàriament amb presència important de

pendents superiors al 20%, sobretot muntanyosos en els sectors més d’interior però també en la part

central del terme. La presència generalitzada d’aquests pendents superiors al 20% per tot el terme fa

que la majoria de les zones urbanes presents, el casc urbà i moltes de les urbanitzacions disperses, es

vegin afectades.




Mapa 6‐2: Mapa de pendents superiors al 20% (color grogós) del municipi de Castellvell del Camp.

Font: Plànols informatius del POUM de Castellvell del Camp.

Geològicament, es tracta d’un municipi que mostra una divisió clara en dues parts separades per una

falla normal que travessa el terme longitudinalment a l’alçada del nucli urbà. Per sota d’aquesta falla, el

terme es caracteritza per la presència d’una geologia formada per graves, margues i gresos mentre que

per sobre hi predominen les geologies metamòrfiques com ara les pissarres i els granodiorites.

Cal esmentar també que, d’acord amb el catàleg oficial del Departament de Medi Ambient i Habitatge

de la Generalitat de Catalunya, al terme de Castellvell del Camp no s’hi localitza cap geozona d’interès

geològic.




Mapa 6‐3: Base geològica de Castellvell del Camp i el seu entorn immediat.


La presència de calcàries en el territori ha propiciat l’existència d’activitats extractives que exploten, i

han explotat, aquests materials. Actualment (dades del maig de 2009), dins del terme no n’hi ha cap

d’activa però si dins del municipi de l’Aleixar, just a tocar del límit occidental de Castellvell. En concret

existeixen 3 activitats extractives en actiu en aquesta zona:

AMP PYPSA 02: activitat extractiva en actiu, amb autorització d’explotació i restauració no

iniciada. Explotació de calcàries.




BLANCO TAAD080048: activitat extractiva en actiu, amb autorització d’explotació i restauració no

iniciada. Explotació de calcàries. Es localitza a tan sols 360 m del sòl urbà més occidental de

Castellvell del Camp.

GUADALUPE: activitat amb afecció pendent de regularització i autorització d’explotació de sorres.

A la vegada, dins del municipi cal esmentar també la presència d’antigues explotacions extractives ara

abandonades (dades del 2005):

Pedrera del Còbic: antiga explotació de Dolomies amb un grau d’autorecuperació mitjà.

Localitzada a l’extrem occidental del terme, entre Castellvell del Camp i l’Aleixar.

Explotacions de Santa Anna: dues explotacions localitzades al turó del mateix nom que extreien

calcàries. Actualment es troben en un grau d’autorecuperació mitjà.

Les Planes: explotació de graves localitzada dins del terme municipal de Reus però molt pròxima a

la plana occidental de Castellvell del Camp. Actualment es troba en un grau d’autorecuperació

mitjà.

Mapa 6‐4: Localització d’activitats extractives actives (color taronja) i abandonades (color verd) al terme de

Castellvell del Camp i en les seves immediacions.


AMP PYPSA 02

GUADALUPE

BLANCO

CÒBIC

SANTA ANNA

LES PLANES




6.2. ELS CURSOS HÍDRICS SUPERFICIALS

Hidrològicament, Castellvell del Camp pertany a la conca hidrogràfica de Rieres del Baix Camp. En total

són 6 els cursos hídrics que solquen el municipi i tots descendeixen en direcció sud‐est, des de les parts

més muntanyoses i internes del terme, i acaben endinsant‐se cap al municipi veí de Reus. Cap d’aquests

cursos es troba caracteritzat pel document IMPRESS de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Mapa 6‐5: Identificació dels cursos superficials d’aigua de Castellvell del Camp.

Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del POUM.




Riera de la Viladeta: fa de límit oriental del terme en la seva part baixa. És un curs que

pràcticament baixa sec durant tot l’any i on la seva llera coincideix integrament amb el recorregut

d’un camí rural. Presenta molt poca vegetació associada i la que hi és present és de relatiu interès

(esbarzers i canya principalment). S’inicia fora terme, a partir del barranc del Picarany al municipi

d’Almoster, transcorre per la part més oriental de la urbanització de Castellmoster, encara dins

del municipi d’Almoster, i acaba creuant la carretera TV‐7048 (Castellvell del Camp‐Almoster) i

entrant al terme de Castellvell. En aquest tram final s’hi pot observar algun punt d’aigua

relacionat amb el reg dels camps agrícoles annexes.

En el punt de conjunció d’aquest barranc amb el del Roquís, existeix un punt d’abocament,

segurament de pluvials del poble o d’algun camp agrícola annex. També en aquesta zona es pot

observar la important força erosiva de les aigües quan els barrancs baixen plens.

Foto 6‐1: Barranc de la Viladeta. Esquerra, vista general, a la dreta detall abocament aigua i força erosiva.

Riera del Roquís: neix a les parts altes i internes del municipi de la unió de dos barrancs: el

barranc de la Llenguadera, que arriba des de l’est tot fent de límit municipal entre Castellvell del

Camp i Almoster, i el barranc de la Roureda que arriba de la part central del terme. El curs hídric

dels seus efluents transcorre per valls més o menys encaixades amb vegetació frondosa

principalment formada per freixes, garrofers i pins. Aquests cursos, tot i transcorre en alguna

trams prop de zones construïdes (sòls urbans i urbanitzables segons el planejament actual)

mantenen la seva estructura natural gràcies a la diferència en altitud entre els terrenys.

En canvi, la riera del Roquís pròpiament presenta un estat ecològic molt per sota dels seus

efluents. Des d’un bon inici, la seva llera es troba cimentada i encaixonada enmig de parets de

pedra o formigó ja que és utilitzada com a únic camí d’accés al camp de futbol municipal. Pocs

metres més avall, la riera torna a ser utilitzada com a camí, en aquest cas com a camí de Prades.

Així, només en alguns punt puntuals la riera mostra vegetació associada destacada, principalment

i curiosament, en el tram més pròxim al casc urbà del terme, tant per sota com per damunt del

pont de la carretera a Almoster (TV‐7048) on hi predominen peus de garrofer però també d’algun

freixe. Just abans d’entrar al terme de Reus on s’uneix amb la riera de la Viladeta.

Paisatgísticament i culturalment cal destacar la presència d’una zona d’horts associada al pas

d’aquest barranc prop del nucli urbà.




Foto 6‐2: A l’esquerra, tram cimentat de la riera del Roquís, i a la dreta, pas de la riera pel casc urbà amb el camí de

Prades a gual i el pont de la TV‐7048 al fons.

El seu recorregut es troba travessat i utilitzat, doncs, per diverses infraestructures d’accessibilitat

que transcorren a gual a excepció de la carretera TV‐7048 i el camí de Prades que ho fan per

sobre en pont.

També bona part de al seva llera pròxima al nucli urbà i en el seu tram final, hi transcorre soterrat

i canalitzat el clavegueram del municipi.

Foto 6‐3: Riera del Roquís. A l’esquerra, detall del tram baix, just sortint del nucli poblacional, i a la dreta detall del

pas del clavegueram per la seva llera.

Riera de Roquetes: neix dins del terme municipal, traspassa les urbanitzacions occidentals del

terme i acaba delimitant el nucli urbà per la seva banda occidental. El seu recorregut s’inicia en

una zona de nova urbanització, i transcorre en superfície fins que arriba al casc urbà de Castellvell

on es troba entubat fins que, a l’alçada del carrer de les Roquetes torna a transcorre en superfície

i sense canalitzar. En el seu tram soterrat rep les aigües grises del sistema de seguretat per

sobreiximent del sistema de clavegueram municipal. En la seva part baixa transcorre a una cota

molt més baixa que els terrenys urbanitzats annexes a la seva riba esquerra. Dins del terme de

Reus passa a ser el barranc de Calderons després de creuar la carretera TP‐7049. En el seu tram

final mostra gran quantitat de vegetació associada, la qual es caracteritza, però, per estar




formada per espècies majoritàriament agrícoles i de jardineria que han anat poc a poc colonitzant

les lleres de la riera.

Foto 6‐4: Riera de Roquetes. A dalt, detalls inici del torrent a la nova zona urbanitzada. A baix a l’esquerra,

punt on s’acaba la seva canalització després del nucli urbà i, a la dreta, detall de la seva llera aigües avall

després de l’entubament.

Barranc de l’Espinós. Neix dins del terme de Castellvell, a la part baixa de la urbanització de la

Plana de Puig, la més occidental de totes. En la seva major part, fa de límit municipal per l’oest,

limitant amb el terme de Reus, en el qual s’endinsa per acabar‐se convertint en el barranc del

Molí, després de transcorre un bon tram enmig de camps de conreu i masos.

La seva llera transcorre encaixonada en una vall que queda força enfonsada respecte els sòls

urbans i agrícoles adjacents, cosa que ha permès que el barranc i els seus marges conservin un

bon estrat vegetal en quasi tot el seu recorregut (amb freixes, garrofers, pins i canyes

principalment però també oms, vinques, eures, falgueres, etc.), només alterat per la presència de

camps agrícoles en algun tram.




Foto 6‐5: Barranc de l’Espinós. A l’esquerra, camp enmig del pas del barranc i a la dreta, detall de l’estructura

boscosa que mostra en la seva major part.

6.3. LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIES

El terme municipal de Castellvell es localitza sobre la massa d’aigua subterrània de Llaberia – Prades

meridional principalment, tot i que la part més meridional del terme interacciona també amb la massa

d’aigua subterrània denominada del Baix Camp. Aquesta última es troba protegida per abastament i

està catalogada de vulnerable per nitrats (Decret 476/2004, de 28 de desembre). En general, es pot dir

que la massa de Llaberia‐Prades meridional es troba en un estat qualitatiu i quantitatiu molt acceptable

mentre que la del Baix Camp és tot el contrari, amb un estat qualitatiu bastant dolent degut a

extraccions costaneres que provoquen intrusió marina, abocaments d’EDARs, aplicació de biosòlids i

agricultura intensiva com a causes més destacades.

Mapa 6‐6: Masses d’aigua subterrànies al municipi de Castellvell del Camp.

Font: Document IMPRESS de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Massa d’aigua Llaberia‐Prades meridional

Massa d’aigua del Baix Camp




D’acord amb la informació extreta del document IMPRESS de l’ACA, aquestes masses d’aigua queden

caracteritzades tal i com segueix:

MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA LLABERIA‐PRADES MERIDIONAL

Codi de l’Agència Catalana de l’Aigua 28

Conques hidrogràfiques Rieres Meridionals, el Francolí

Àrea hidrogeològica 310 Àrea Paleomesozoica de Llaberia‐Prades

Extensió total i aflorant (km2) 266

Tipologia litològica dominant Carbonatat

Característiques geològiques i geomètriques

Litologies i disposicions diverses que donen lloc a una barreja d’aqüífers locals en medis de baixa

permeabilitat, aqüífer calcari de Vandellòs i aqüífer de les calcàries mesozoiques de la Llaberia.

Característiques hidràuliques dominants Aqüífers lliures entre els quals no hi ha relació

Altres característiques Agrupament d’aqüífers desvinculats

Recàrrega Recàrrega natural en tota la massa d’aigua per la pluja i

infiltració d’aigües superficials

Descàrrega Cursos d’aigua superficial, fonts i límit sud

Piezometria Flux general en direcció sud‐est. Difícil establir una piezometria conjunta per a tota la massa d’aigua

Coeficient d’emmagatzematge 0,005 ‐0,01

Connexió amb cursos d’aigua superficial Els cursos d’aigua són efluents. Els aqüífers

descarreguen a les rieres i es quantifiquen les sortides en 4 hm3/any

PRESSIONS ‐ ESTAT QUÍMIC

Dejeccions ramaderes Baixa (entre 100‐170 kg /any)

Sòls contaminats Baixa (episodis de contaminació per VOCs i dissolvents).

Extracció d’Àrids Baixa (39 punts d’extracció, 3 d’ells en domini públic hidràulic)

PRESSIÓ TOTAL PER ESTAT QUÍMIC

BAIXA

PRESSIONS – ESTAT QUANTITATIU

Extracció d’aigua Baixa (considerant tant surgències com pous)

Extraccions d’àrids Baixa (afeccions a la piezometria i a la qualitat)

PRESSIÓ TOTAL ESTAT QUANTITATIU

BAIXA

IMPACTES COMPROVATS

Impacte comprovat estat químic Baix. Presència puntual de nitrats amb baixes concentracions,

sulfats (fins 404 mg/l) i organoclorats




MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA LLABERIA‐PRADES MERIDIONAL

Impacte comprovat sobre estat quantitatiu

Baix

Risc d’incompliment NO

MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA DEL BAIX CAMP

Codi de l’Agència Catalana de l’Aigua 26

Conques hidrogràfiques Rieres Meridionals de Tarragona i el Francolí

Àrea hidrogeològica 309 Depressió del Camp de Tarragona

Extensió total i aflorant (km2) 198

Tipologia litològica dominant Detrític (no al∙luvial)

Característiques hidràuliques dominants Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures

Altres característiques Zona litoral amb risc d’intrusió salina

Recàrrega

Recàrrega natural per infiltració de pluja i d’aigües superficials i transferència lateral procedent d’altres

masses d’aigua. La zona de recàrrega és el límit de falla i tota la superfície, la descàrrega és.

Descàrrega Cap a aigües superficials, cap a altres masses d’aigua i al

mar

Piezometria Flux general en direcció a la costa. Els nivells

piezomètrics disminueixen cap al sud

Coeficient d’emmagatzematge 5 (valor màxim)

Connexió amb cursos d’aigua superficial SI, rieres

PRESSIONS. ESTAT QUÍMIC

Dejeccions ramaderes Baixa (entre 100‐170 kg /any)

Agricultura intensiva Moderada (el 78% de l’àrea ocupada per cultius, principalment

de secà (46,6%))

Aplicació de biosòlids Moderada (als municipis de Riudoms, Mont‐roig, Cambrils, Botarell i Reus amb valors de 3,5‐6,5 matèria seca/ha/any)

Retorns de reg i recàrrega artificial

Baixa . Recàrrega indirecta per retorns de regs (1,06 hm3/any)

Zones urbanes i industrials Baixa (el 12,3% de la superfície total de la massa d’aigua)

Infraestructures i abocaments industrials

Baixa (petites indústries i col∙lectors d’EDARs en 6 municipis)

No hi ha abocaments industrials

Sòls contaminats Moderada (episodis de contaminació per VOX i dissolvents).

Abocaments EDAR’s

Alta (6 estacions depuradores que aboquen a rieres. Volum total de cabal mig abocat de 6.189 m3/dia)

Municipis de la Selva del Camp, Riudoms, Botarell, Mont‐roig (2) i Hospitalet de l’Infant




MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA DEL BAIX CAMP

Extracció d’Àrids Moderada (72 punts d’extracció principalment a les rieres de

Riudoms i de Riudecanyes)

Extraccions costaneres causants d’intrusió salina

Alta (zona localitzada des de Mont‐roig fins a Salou)

PRESSIÓ TOTAL PER ESTAT QUÍMIC

ALTA

PRESSIONS –ESTAT QUANTITATIU

Extracció d’aigua Alta (captacions d’aigua subterrània)

Extraccions d’àrids Moderada (afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX))

Agricultura Sense pressió

PRESSIÓ TOTAL ESTAT QUANTITATIU

ALTA

IMPACTES

Vulnerabilitat

Moderada

(Composició litològica amb una elevada capacitat d’absorbir i adsorbir els contaminants, de manera que presenta certa

protecció envers els focus de contaminants)

Impacte potencial estat químic Moderada (concentracions elevades de sulfats (fins 587 mg/l),

clorurs, organoclorats i metalls)

Impacte potencial estat quantitatiu (pressió total)

Alta

Risc d’incompliment NO

6.4. BIODIVERSITAT I HÀBITATS RELLEVANTS DEL MUNICIPI.

El municipi de Castellvell del Camp es troba inclòs en la Regió Forestal VI, que inclou les comarques de

l’Alt i el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Tarragonès, i que representa la regió amb

menys superfície forestal total de tot Catalunya i amb una proporció de bosc per sota de la mitjana

catalana.2

En aquesta regió els conreus són la coberta majoritària i l’espècie forestal dominant és el Pi blanc (Pinus

halepensis), seguit de les alzines (Quercus ilex), les quals tendeixen a dominar a les zones amb més

pendent. El recobriment arbustiu és elevat i es compon principalment de marfull (Viburnum tinus),

màquia de garric (Quercus coccifera), margalló (Chamaerops humilis) (espècie protegida a Catalunya per

l’ordre 5/8/1984 i que podria torbar‐se encara en algunes vessants assolellades del municipi) i llentiscle

(Pistacia lentiscus) tot i que la zona ha patit una degradació vegetal imparable en el darrer mig segle

que ha fet que moltes d’aquestes espècies tinguin una presència quasi testimonial.

2 Pla General de Política Forestal de Catalunya.




Mapa 6‐7: Mapa d’hàbitats del municipi de Castellvell del Camp.

Font: Elaboració pròpia a partir de bases cartogràfiques del DMAH.

De manera concreta, la comarca del Baix Camp s’engloba perfectament en aquesta caracterització tot i

que, en aquest cas, l’espècie forestal majoritària és l’alzina. Aquesta comarca, juntament amb la de la

conca de Barberà és la que mostra més riquesa d’espècies forestals de la regió forestal.




Seguint aquesta caracterització, el territori castellvellenc mostra la configuració típica de molts pobles

del Baix Camp, a on els hàbitats forestals de major rellevància ambiental es concentren a la part nord i

muntanyosa del terme. Tanmateix, cal remarcar que territorialment també els cursos hídrics que

comuniquen aquesta part muntanyosa amb la zona agrícola del sud tenen la seva importància

ambiental.

Així mateix, els camps agrícoles de la zona planera del municipi formen part d’unes extensions més o

menys rellevants i unitàries de camps agrícoles que es continuen territorialment amb els termes

municipals veïns de Reus i Almoster.

D’aquesta manera, podríem destacar tres hàbitats ambientalment diferenciats i rellevants dins del

context territorial:

1‐ Zona forestal amb una relativa biodiversitat i presència d’hàbitats rellevants que es concentra a la

part d’interior i més muntanyosa del municipi. En aquí hi predominen sobretot els boscos de pi

blanc i prats mediterranis d’abellatge, però també s’hi troben taques més o menys significants

d’alzinars, ja més disperses enmig de les zones residencials més septentrionals del municipi, a la

zona de la Roureda. Aquesta zona més forestal manté una connectivitat estructural i d’hàbitats

amb el territori contigu del terme de l’Aleixar i d’Almoster.

També destaquen aquí i allà, enmig de les grans extensions d’urbanitzacions al nord del terme,

petits turons relativament ocupats per massa forestal significant, aquest és el cas també de la

urbanització dels Pugets i la seva zona annexa on existeix actualment un circuit de motocròs.

Foto 6‐6: A dalt, zona forestal amb predominança de pins al Coll del Perelló i a baix detall del turó dels

Pugets i de la zona utilitzada per a pràctiques de motocròs.




2‐ Els cursos hídrics del municipi representen eixos de connectivitat territorial que transcorren de

nord‐oest a sud‐est. Les condicions naturals d’aquests eixos es troben altament transformades

degut a la forta urbanització que presenta el municipi, però tot i així es pot destacar el paper que

juguen en aquest sentit el Barranc de l’Espinós i els barrancs de la Roureda i de la Llenguadera.

Aquests cursos presenten lleres encara no engolides del tot per les trames urbanes i mostren

hàbitats d’interès comunitari relacionats en algun tram del seu curs.

Foto 6‐7: Detalls dels trams baixos de la riera del Roquís (a l’esquerra) i de la riera de Roquetes (a la dreta)

Tanmateix, en la totalitat d’aquests cursos, els seus trams baixos mostren poca diversitat i qualitat

dels seus hàbitats, amb llits pràcticament nus de vegetació o amb predomini dels esbarzers i les

canyes, només destacant algun peu imponent de garrofer. En aquest sentit destaca la riera de

Roquetes, la qual mostra, un cop traspassat el nucli urbà, una massa arbòria densa i de prou

entitat que l’acompanya ja fins al terme de Reus. Es tracta d’una important massa vegetal

(considerant el context territorial a on es troba) formada principalment per esbarzers, canya

americana i arítjol, en la seva part baixa, i arbres fruiters i ornamentals procedents dels conreus

(actuals o antics) i dels jardins adjacents: garrofer (el majoritari), cirerers, oliveres, avellaners,

magraners o falses acàcies, truanes, yuques i pomeres. Aquí i allà també hi són presents alguns

pins i plataners. En general, tota la vegetació es mostra molt densa i intricada.

3‐ Les terres agrícoles: la importància d’aquestes terres es que poc a poc van perdent la seva

representativitat al municipi degut a la urbanització del territori i a l’abandonament dels cultius

per part del propietaris. De totes aquestes terres destinades a l’agricultura, cal destacar les

localitzades més al sud, a banda i banda de l’eix que conforma la carretera de Reus a Castellvell, ja

que formen part de dues grans planes agrícoles que mantenen continuïtat amb els territoris veïns.

Són les terres agrícoles de més qualitat del terme, tot i que són zones amb una fertilitat del sòl

mitjana, no especialment rellevant, ben conservades i que mostren l’estructura tradicional

d’aquestes planes, amb la diversitat de cultius i la presència de petits masos, casetes d’eines i

murs.3 El cultiu principal d’aquestes planes, tal i com mostra el mapa 5‐9, és l’avellaner tot i que hi

són presents també la barreja típica de fruiters de secà del Baix Camp (oliveres, ametllers i

garrofers).

3 Plànols Informatius de l’aprovació inicial del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.




Mapa 6‐8: Fertilitat del sòl al municipi de Castellvell del Camp.

Font: Aprovació inicial del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

Foto 6‐8: Detalls de camps de fruiters de secà a les planes del sud del terme.




Mapa 6‐9: Zonificació detallada dels usos presents en les planes agrícoles del terme (a l’esquerra, plana a l’oest i a la dreta detall de la plana a l’est)

Font: Elaboració pròpia a partir de treball de camp




Fora d’aquestes planes, en les parts més muntanyoses del terme encara es conserven alguns

conreus actius tot i que la majoria presenten un estat avançat d’abandonament. En aquest

conreus hi predominen també l’olivera i l’avellaner tot i que destaca també la presència

d’ametllers. Una altra característica bastant comuna d’aquests sectors ja més costeruts és la

nombrosa presència de murs de pedra seca conformant el paisatge en terrasses.

Foto 6‐9: detalls de camps de conreu actius en la zona més costeruda del municipi.

Finalment, destacar la presència d’una petita d’horts a vora el barranc del Roquís, la qual, tot i no

ser massa extensa i localitzar‐se en un punt del barranc bastant deteriorat, pren la seva

rellevància donat que és un tret característic dels pobles mediterranis i, per tant, segurament

l’últim vestigi d’aquesta característica al municipi.

Foto 6‐10: Zona d’horts al barranc del Roquís.

Donada la homogeneïtat dels hàbitats del territori no urbanitzat i a la poca presència d’hàbitats

naturals, la diversitat faunística del municipi és molt minsa. A la vegada, el fet que els cursos hídrics

presents transporten aigua de manera temporal tampoc afavoreix la presència d’una fauna rica i

variada.

Tot i així, s’ha de tenir present que els conreus arboris representen hàbitats interessants per algunes

espècies d’aus i que la presència molt nombrosa de basses agrícoles, algunes de dimensions molt grans,

pot afavorir la presència d’aus aquàtiques.




Algunes de les espècies ornitològiques típiques de les zones de conreu són la garsa (Pica pica), el gaig

(Garrulus glandarius), la cogullada (Galerida cristata), les mallarengues (Parus sp), el pit‐roig (Erithacus

rubecula), el tudó (Columba palumbus), la tórtora turca (Streptotelia decaocto) o el rossinyol (Luscina

megarynchos) entre d’altres.

A nivell de mamífers en les zones de conreus es podria destacar la presència potencial de carnívors com

la guineu (Vulpes vulpes), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes

foina) o el toixó (Meles meles), tot i que el més comú són petits rosegadors com les rates (Rattus sp) i

ratolins (Mus. sp), i també el conill i fins i tot l’eriçó (Erinaceus europaeus).

6.5. FIGURES DE PROTECCIÓ EXISTENTS DEL SÒL NO URBANITZABLE

No existeix al municipi cap zona sota figura d’especial protecció natural, però bona part dels hàbitats

presents a la part més forestal del terme es troben catalogats com a Hàbitats d’Interès Comunitari per

la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea (Directiva Europea 67/97/CE). Aquests hàbitats també

s’estenen per la part occidental del terme i relacionats amb el barranc de l’Espinós ja en la part baixa

del municipi.

Els Hàbitats d’Interès Comunitari presents a Castellvell del Camp es corresponen a:

Pinedes mediterrànies (Codi 9540): ubicades a la part alta del municipi, als límits més

septentrionals i occidentals i amb un recobriment majoritari del 70%. És un hàbitat catalogat per

la Directiva però considerat de No Prioritari.

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero‐Brachypodietalia) (Codi 6220): es localitza

alternativament enmig dels boscos de pineda mediterrània a la part septentrional del terme i

ocupa el 20% de la superfície on es troba. Hàbitat considerat de Proritari per la Directiva Europea.

Alzinars i Carrascars (Codi 9340): considerat de No Prioritari per la Directiva. La seva presència es

redueix a algunes taques de poca magnitud a la part central del municipi, relacionades

indirectament amb la llera del barranc de l’Espinós i del barranc de la Roureda, pròxims a zones

urbanitzades amb baixa densitat.

Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola (Codi 8210): també considerat de No prioritari, es

concentra majoritàriament fora del terme, per la seva banda occidental.




Mapa 6‐10: Hàbitats d’Interès Comunitari del municipi de Castellvell del Camp.





A nivell local, la protecció que reben alguns d’aquests hàbitats ve donada directament per la

qualificació del sòl no urbanitzable que fa el planejament vigent actualment. Primerament, però, cal dir

que la principal característica del planejament vigent (NNSS 1998) és el seu caràcter expansionista, i que

només el 46% del municipi és qualificat de sòl no urbanitzable, i les Normes distingeixen diferents tipus:

Sòl no urbanitzable normal: destinat principalment a l’ús agrícola i en el qual es limiten les noves

edificacions a aquelles amb usos vinculats a explotacions agrícoles, obres públiques, d’utilitat

pública o d’interès social. Tampoc si permeten les parcel∙lacions o reparcel∙lacions inferiors a la

unitat mínima de conreu fixada en 4,5 ha en secà i 1 ha en regadiu.

Protecció de bosc: es defineix com el sòl especialment protegit pel seu interès ecològic‐ambiental

i compren els espais verds constituïts per masses forestals arbòries agrupades, normalment

formades per pinars o boscos, aïllats o formant continuïtat. No s’hi permeten utilitzacions que

impliquin transformacions del seu destí o naturalesa. Tal com es pot observar comparant els

mapes

Muntanya de Santa Anna: zona de protecció del turó on es troba l’enclavament de l’ermita de

Santa Anna en la qual es prohibeix qualsevol actuació que en modifiqui la seva configuració o

puguin deteriorar l’harmonia del paisatge (extracció de pedra, tala d’arbres, instal∙lació

d’elements decoratius, cartells, antenes o petites construccions fixes o mòbils)

Protecció Cementiri: zona destinada a aquest servei on només s’hi permet la seva ampliació i es

prohibeix qualsevol alteració o modificació.

Protecció barranc: inclou espais de rec, barrancs, rieres i zones inundables. A aquests efectes

queden afectats els terrenys llindars a als torrents, canals de rec, rieres, barrancs amb una

amplada mínima de 30 m agafant com a eix el punt central del curs del llit d’aigua. Dins d’aqueta

clau, les NNSS també protegeixen els camins ramaders com a béns de domini públic d’acord amb

la llei 3/95 de 23 de març.

Protecció de polvorí: és una zona concreta del terme afectada, al seu dia, pel radi de protecció de

l’empresa de polvorí existent, en la qual es prohibeix qualsevol tipus d’edificació, quedant només

com a terreny d’enjardinament i de plantacions vegetals.




Mapa 6‐11: Ordenació del SNU d’acord amb les NNSS vigents.

Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia del POUM




6.6. LA XARXA D’INFRAESTRUCTURES.

La localització del terme de Castellvell del Camp, apartat de les grans vies de comunicació territorial, fa

que la xarxa d’infraestructures que comunica el municipi amb la resta del territori sigui bàsicament de

nivell local o comarcal. Així, les infraestructures existents al terme comuniquen el nucli urbà amb els

nuclis dels municipis veïns i fan referència a dues carreters provincials, les quals, però, engoleixen cada

dia un volum de tràfic important, sobretot en direcció a Reus:

TP‐7049 que va fins a Reus, en direcció sud, i que poc a poc va quedant englobada dins del teixit

urbà tant de Reus com de Castellvell. En el seu recorregut creua, en pont, la riera de Roquetes.

Arribats al nucli de Reus cal travessar‐ne el seu teixit urbà per poder enllaçar amb la variant de

Reus i, de retruc, els grans eixos viaris del Camp de Tarragona. És també en aquest municipi des

d’on es té accés a la xarxa ferroviària que surt des de Reus en direcció a Falset, Lleida o Barcelona.

TV‐7048 que comunica el municipi amb Almoster, en direcció nord‐est, i que travessa, en pont, la

riera del Roquís i la riera de la Viladeta. Des d’aquest terme i seguint per un camí asfaltat (tot i

que rebi el nom de Carretera de la Selva o d’Almoster), altament freqüentat i utilitzat per

turismes, s’arriba al terme de la Selva del Camp a partir del qual també es pot accedir a la xarxa

de carreteres principals del Camp de Tarragona.

Fora d’aquestes carreteres, els camins rurals són els eixos de comunicació més rellevants del terme,

sobretot pel que fa a la comunicació interna i a l’accessibilitat de moltes de les zones urbanitzades del

municipi. Tots aquests camins surten o conflueixen al nucli urbà del municipi. Dins de la xarxa de camins

rurals cal destacar:

Camí de l’Aleixar a Castellvell o camí Ample: travessa el terme per la seva part central i s’acaba

desviant cap a ponent. Gairebé tot el seu recorregut per dins del municipi de Castellvell del Camp

es troba asfaltat, fins arribar a la part alta de la urbanització la Plana de Puig, a partir de la qual

està cimentat fins arribar al Coll de Perelló. Representa un eix important de comunicació per a

totes les zones urbanitzades de la part central del terme, per damunt del nucli urbà, i del nord del

terme, ja que a partir d’ell neixen altres camins com ara el camí de els Rouredes que es desvia cap

a l’est. Per accedir a aquest camí és necessari creuar tot el nucli urbà del municipi (enfilant des de

la carretera TP‐7049) pels carrers de Pompeu Fabra i d’Isidre Díaz.

Camí vell de Prades: enllaça amb el nucli urbà en el mateix punt que el camí anterior. Es tracta

d’un eix important de comunicació per la part oriental i nord‐oriental del terme. Aquest camí, que

es troba en bona part del seu recorregut cimentat, creua la Riera del Roquís a l’alçada del nucli

urbà i en un moment donat transcorre per la seva llera. Aquest camí és el recorregut del GR‐172

de Reus a Prades.

Camí de les Planes del Puig: aquest camí dóna continuïtat al carrer major del nucli urbà, tot

travessant la riera de Roquetes. Gairebé tot el seu recorregut per dins del municipi de Castellvell

del Camp es troba cimentat. Representa un eix important de comunicació per a les zones

urbanitzades nord‐oest del nucli urbà, les denominades urbanitzacions de les Serres i de les

Planes del Puig. Recentment s’ha construït un segon accés a aquest camí directament des de la

carretera de Reus per tal d’evitar el pas dels vehicles pels carrers estrets del nucli urbà. A partir

d’ell neix el camí del Puig o de Maspujols, de terra, que representa l’accés a la zona urbana més

occidental del terme (pròxim a l’activitat extractiva).




La resta de camins del municipi no representen grans eixos de comunicació, sinó més aviat recorreguts

secundaris (com el camí de la Riera de al Viladeta, el camí de Monterols o el camí de les Ànimes que

ofereixen comunicacions secundàries amb diferents punts del terme de Reus), o accessos específics per

a activitats i edificacions en sòl no urbanitzable.

Mapa 6‐12: Identificació dels principals eixos de comunicació del municipi: carreteres i camins principals.

Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de l’ICC.

6.7. LA REALITAT DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE. EL CREIXEMENT POBLACIONAL LLIGAT A LA PROLIFERACIÓ DE LA BAIXA DENSITAT URBANÍSTICA.

El Planejament vigent actualment al municipi fa referència a les Normes Subsidiàries de Planejament

(NNSS) aprovades definitivament l’any 1998.

La característica més destacable d’aquest planejament és el seu caràcter expansionista, amb una

ocupació desmesurada del sòl urbà i urbanitzable (el Sòl Urbà representa el 44% del total del municipi i

l’urbanitzable el 10%). A més a més, els sòls de nova ocupació previstos tenen tots un ús residencial i es

planifiquen amb una molt baixa densitat. En resum, un planejament fruit del boom constructiu de les

últimes dècades que es va veure alimentat gràcies a la seva proximitat a la ciutat de Reus, i als baixos

preus dels terrenys i els habitatges que s’oferien en comparació amb la capital del Baix Camp.

A la vegada, la distribució d’aquest sòl residencial de nova ocupació i/o consolidació no segueix una

lògica territorial: no manté pròpiament una continuïtat amb sòls urbans ja existents, es mantenen

petites clapes de sòl no urbanitzable enmig de sòl urbà i urbanitzable, les noves ocupacions s’enfilen

muntanya amunt sense que, de vegades, hi hagi un camí d’accés més o menys definit, etc.




El nucli poblacional tradicional de Castellvell del Camp es localitza a la part baixa del terme, en la seva

part central, encaixonat enmig dels cursos hídrics de la riera del Roquís i de la riera de Roquetes. Es

tracta d’un poble compacte i allargassat que s’estén per la vessant meridional del turó de Santa Anna, el

que l’hi confereix una estructura de carrers estrets i costeruts. L’eix principal de comunicació del poble,

i del municipi, neix al sud del nucli poblacional, punt on conflueixen les carreteres TP‐7024 (Reus‐

Castellvell) i TV‐7048 (Castellvell‐Almoster), les quals representen les úniques comunicacions del

municipi amb la resta del territori.

Inicialment, aquest nucli antic es va estendre cap al sud, tot aproximar‐se a l’eix de carreteres, en una

tipologia d’eixample que va acabar omplint el buit existent entre l’eix de comunicacions, el nucli antic i

els dos barrancs esmentats. A partir d’aquí, l’expansió urbanística del municipi es va donar per totes

bandes i amb tipologia urbanística de baixa densitat, principalment en ciutat jardí tot i que en alguns

sectors també s’hi troben cases en filera.

Aquesta expansió ha donat lloc a l’existència de nombroses zones residencials, de molt baixa densitat,

repartides per tot el territori castellvellenc, tot ocupant zones on predominen terrenys amb pendents

pronunciats i a on els eixos de comunicació es centren i canalitzen, principalment, a través del nucli

antic. Només un parell d’urbanitzacions tenen comunicació directe amb la carretera TV‐7048.

Aquesta expansió és fruit del boom immobiliari experimentat en les últimes dècades en tot el territori

català, i que a Castellvell del Camp ha tingut un fort impacte, gràcies principalment al fet de trobar‐se

dins de la primera corona d’influència directa de la ciutat de Reus, i que ha comportat que en els

darrers anys el municipi hagi triplicat la seva població.

Taula 6‐1: Evolució de la població de Castellvell del Camp.

Anys Castellvell Baix Camp Tarragona Catalunya

Població Dif. Població Dif. Població Dif. Població Dif.

2007 2.609 43,5% 480.196 23% 757.795 23,8% 7.210.508 13,3%

2001 1.818 64,8% 146.522 4,3% 612.086 6,5% 6.361.365 4,5%

1196 1.103 140.540 574.676 6.090.040

Evolució Mitjana

54,2% 13,6% 15,2% 8,9%

Font: Informe previ dimensionats sobre l’habitatge en el planejament general. Ajuntament de Castellvell del Camp.

Setembre 2009.

Només el 9% de la població del municipi es concentra al nucli poblacional mentre que la resta es

reparteix entre les diferents urbanitzacions, les quals es localitzen, en termes generals, al límit oest del

municipi, a l’oest del nucli urbà, a l’est del nucli urbà, al sud del terme i al nord – est del terme:

Urbanitzacions a l’oest del municipi: en aquest punt s’hi concentren 3 urbanitzacions que

presenten continuïtat urbanística entre elles: Arboceres, Castellmoster i la Flor del Camp. El límit

més oriental de la urbanització de Castellmoster està dins del terme d’Almoster, només un parell

de carrers. Són urbanitzacions constituïdes en la seva totalitat per cases unifamiliars i amb uns

carrers molt empinats i amb forts pendents. En aquestes urbanitzacions hi viu el 55% de tota la




població municipal. Aquestes urbanitzacions tenen accés directe des de la carretera d’Almoster

(TV‐7048) i es comuniquen amb el nucli de Castellvell, també a través del camí vell de Prades.

Foto 6‐11: Detalls urbanització Arboceres i Castellmoster.

A l’oest del nucli urbà, tot saltant a l’altre banda del barranc del Roquís, s’hi localitza la

urbanització denominada dels Pugets, la qual ocupa la vessant sud‐oriental del turó del mateix

nom i té accés directe des de la carretera TV‐7048. A l’igual que la majoria de les urbanitzacions es

caracteritza per la presència majoritària d’unifamiliars, en molt més baixa densitat que en el cas

anterior, i una petita presència de cases en filera pròximes a la carretera a Almoster. En aquesta

urbanització s’hi concentra el 9% de la població.

Foto 6‐12: Vista general de la urbanització dels Pugets.

Al sud del terme s’hi localitza la urbanització del Pinar, la qual manté continuïtat estructural i

urbanística amb la urbanització del mateix nom del terme de Reus i s’hi accedeix directament des

de la carretera de Reus a Castellvell (TP‐7049). També es tracta d’una urbanització conformada en

la seva totalitat per cases unifamiliars. Recentment s’ha desenvolupat el sector de sòl

urbanitzable que preveien les NNSS del municipi (SAU 8), que tanca aquest sector, el lliga

urbanísticament amb el nucli de Castellvell i ofereix un segon accés a la zona des de la TV‐7048.

Aquest nou àmbit es troba molt poc consolidat. Amb aquest desenvolupament, s’ha conformat

una continuïtat urbanística entre Reus i Castellvell. Només el 3% de la població del municipi viu en

aquest sector.




Foto 6‐13: sector de nova urbanització de la zona del Pinar.

A l’est del nucli urbà, creuant la riera de les Roquetes, s’hi localitza la urbanització de les Serres

que alberga el 7% dels castellvellencs. En aquest cas també es notòria la baixa densitat de la

urbanització en ciutat jardí existent. S’hi accedeix, principalment, a través del camí de les Planes

del Puig i està conformada per un únic vial asfaltat i en bon estat i diversos camins estrets,

cimentats o del tot impracticables.

Foto 6‐14: Detalls urbanització Les Serres

Finalment, a la part nord‐occidental del municipi s’hi localitza la urbanització de les Planes del

Puig, la qual representa la segona aglomeració residencial més rellevant del municipi ja que hi viu

el 16% de la població. La zona engloba una gran diversitat de sòls urbans, alguns de nova

construcció i molt poc consolidats, d’altres amb urbanització molt precària o fins i tot sense. En la

seva part alta comunica amb la zona denominada del Coll de Perelló, també urbà parcialment tot i

que amb un grau d’urbanització molt precari. A aquestes zones també s’hi accedeix a través de la

circumval∙lació que salva el poble des de la TP‐7049 i que enllaça amb el camí de les Planes del

Puig, però també s’hi pot arribar creuant el nucli urbà i sortint pel camí de l’Aleixar.




Foto 6‐15: Diferents zones de la urbanització de les Planes del Puig.

Foto 6‐16: Detalls de la zona urbana del Coll del Perelló

Finalment, destacar el fet que bona part dels sòls urbans que definien les normes subsidiàries per a

aquestes urbanitzacions, en realitat es troben molt poc desenvolupats, principalment els presents a la

part nord‐central del terme i pròxims a la concentració de Castellmoster‐Flor del Camp‐Arboceres. Les

urbanitzacions més consolidades són precisament la de Castellmoster, la Flor del Camp i Arboceres.

Enmig d’aquesta dispersió de sòl urbà, existeixen sectors de sòl on les NNSS preveia Unitats d’Actuació

o desenvolupaments en SAU (Sòls aptes per urbanitzar) que encara estan per desenvolupar i que en la

seva major part acabarien de relligar el sòl urbà existent. Cal dir que en moltes ocasions, els sòls

inclosos en UA es troben en un grau d’urbanització molt baix, quasi innexistent.

Dins d’aquests sectors de desenvolupament cal destacar el localitzat a l’extrem més occidental del

terme (SAU‐1) ja que aquest es troba a totalment annex a l’activitat extractiva existent al terme veí de

l’Aleixar.




Mapa 6‐13: Sòl urbà existent (a l’esquerra en taronja) i a desenvolupar (a la dreta en verd) segons planejament vigent: nucli urbà, urbanitzacions i altres agrupacions residencials de baixa densitat.

Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia del POUM.

Arboceres‐Castellmoster‐ Flor del Camp

Pugets

EL Pinar

Les Serres

Planes del Puig

Coll de

Perelló




6.8. CONNECTIVITAT I FRAGMENTACIÓ DEL SÒL LLIURE MÉS ENLLÀ DELS PROPIS LÍMITS MUNICIPALS.

El territori no urbanitzat del municipi de Castellvell del Camp presenta una continuïtat estructural i

d’hàbitats amb els territoris que l’envolten, de manera que els camps de conreu de regadiu, el mosaic

agrícola existent i la zona forestal mantenen la seva continuïtat cap als municipis d’Almoster, l’Aleixar i

Reus.

Les planes agrícoles del sud del municipi conformen els extrems de grans extensions agrícoles típiques

de la zona que s’estenen, no només cap als municipis veïns més pròxims, sinó més enllà i tot, cap els

termes de Riudoms i les Borges del Camp (en direcció oest) i cap als municipis de la Selva del Camp,

Constantí, el Morell, Alcover, etc (en direcció est).

Pel que fa a la part forestal, aquesta forma part d’un petit reducte muntanyós presidit pel Puig d’en

Cama (dins el terme de la Selva del Camp) i localitzat entre els termes de l’Aleixar, Almoster, Castellvell i

la Selva del Camp. Tot al seu voltant s’estenen terres agrícoles a excepció de la seva banda nord‐

oriental, per on enllaça amb la vegetació forestal de les denominades Muntanyes de Prades.

Existeixen relativament poques infraestructures lineals que fragmentin aquestes continuïtats territorials

en direcció SO‐NE, però algunes d’elles mostren un grau de permeabilitat ecològica i territorial força

baix. En aquest sentit, destaquen:

La Carretera de Reus‐ Montblanc (C‐14), que amb les recents modificacions de què ha estat

objecte s’ha convertit, en el tram entre Reus i Alcover, en una infraestructura amb un elevat

efecte barrera sobre el territori (via segregada, amb dos carrils per sentit de circulació, etc.).

Aquesta carretera representa, doncs, un element fragmentador de la gran plana agrícola que

s’estén al sud‐est del terme de Castellvell, efecte que es veu ampliat pel pas de la via del tren de

Reus a Montblanc, quasi paral∙lela a la traça de la C‐14.

La carretera TP‐7049, de Reus a Castellvell que, tot i tenir unes característiques estructurals que la

fan bastant permeable, l’extensa presència de zones urbanitzades a banda i banda del seu eix

l’han convertida en un eix fragmentador important que impedeix la connectivitat territorial de les

dues planes agrícoles anteriorment esmentades. A la vegada, aquesta situació fa que ja es pugui

parlar d’una continuïtat urbanística entre els nuclis de Reus i Castellvell, el que augmenta encara

més aquest efecte barrera. Aquesta ocupació territorial és la barrera més rellevant de la zona en

direcció SO‐NE.

La resta d’infraestructures presents en aquest entorn més supramunicipal, es poden incloure en

la categoria de “convencionals i de calçada única”, o sigui que compten amb un sol carril per a

cada sentit de la marxa, sense separació física entre ells i que presenten tancat perimetral només

en alguns punts concrets del seu recorregut. Així, tot i el seu caràcter fragmentador, aquestes

característiques les fan relativament permeables. Dins d’aquesta tipologia s’inclouen (com a eixos

viaris més rellevants) la N‐420 que transcorre la plana agrícola al sud‐oest del Castellvell, i la

carretera TV‐7013, d’Alforja a Constantí, que fragmenta la zona forestal i muntanyosa de la que

forma part el municipi de Castellvell, a l’alçada de la Selva del Camp, una mica més a l’est del Puig

d’en Cama.




Mapa 6‐14: Espais lliures d’ocupació urbanística i elements fragmentadors de Castellvell del Camp i el seu entorn.

Font: Elaboració pròpia.




Mapa 6‐15: Espais lliures d’ocupació urbanística i identificació d’eixos de connectivitat a Castellvell del Camp.

Font: Elaboració pròpia a partir de base cartogràfica de l’ICC, Pla Territorial del Camp de Tarragona i POUM.

1

2

3




A nivell d’òptica merament municipal, donada l’elevada ocupació del territori de Castellvell, els eixos

de connectivitat territorial queden molt limitats i, per tant, és important identificar‐los i tenir‐los en

compte. Aquests eixos es caracteritzen, bàsicament, o bé per ser de les poques zones del municipi no

ocupades urbanísticament que mantenen certa continuïtat mar‐ muntanya, bé per albergar hàbitats

que mostren continuïtat territorial amb els municipis veïns, o bé per estar representats per cursos

hídrics parcialment oprimits per la urbanització de les seves lleres. En base amb aquestes

característiques es poden identificar tres eixos de connectivitat ecològica o territorial dins del terme de

Castellvell del Camp:

Eix est‐oest a la part septentrional del terme (Núm. 1) tot resseguint les masses forestals

presents.

Eix mar‐muntanya que baixa pel límit occidental del municipi (Núm. 2) i acaba resseguint el curs

del barranc de l’Espinós el qual alberga hàbitats d’interès comunitari.

Eix mar‐muntanya que baixa per la banda oriental del terme (Núm. 3) agafant la part alta de la

riera del Roquís (Riera de la Roureda i també riera de la Llenguadera) i baixant per la zona

relativament poc ocupada que queda entre la urbanització de Castellmoster i la de Pugets. En

aquesta zona, però, cal esmentar la presència d’un circuit de motocròs, que tot i no mostrar‐se

com una zona ocupada urbanísticament implica una sèrie de pertorbacions sobre els hàbitats que

alberga el sòl no urbanitzable que en disminueix la seva qualitat.

Potser es podria pensar en un tercer corredor o connector territorial en direcció est‐oest per la banda

oriental del terme, just al límit d’aquest amb Reus i a on es localitzen les planes agrícoles. Tanmateix, es

considera que aquest ja no existeix donada la ocupació urbanística que presenten els dos marges de la

carretera de Reus a Castellvell i donades les previsions de creixement de Reus per la banda occidental.

6.9. CARACTERITZACIÓ DEL SÒL URBÀ DEL MUNICIPI. USOS I OCUPACIÓ DEL SÒL.

Tal i com s’ha comentat anteriorment, la major part del sòl del municipi ocupat urbanísticament és de

baixa densitat, destacant només el nucli antic del terme com a zona amb una densitat elevada. Els usos

principals, en qüestió de superfície, d’aquests sòls és el residencial, mentre que el destinat a usos

industrials, equipaments i zones verdes, en comparació, és força reduït.

Així, destaca per sobre de tot els usos residencials i en tipologia de baixa densitat i monofuncional

(l’any 2001 el 89,21% dels edificis del municipi eren amb un únic habitatge familiar), principalment en

ciutat jardí, pel que fa a les zones més allunyades del nucli urbà. Existeixen alguns petits sectors de

cases en filera més pròximes al poble, en el qual hi predomina la tipologia de casc antic i també de

rambla, en la seva part meridional.

Pel que fa al teixit industrial, és molt minso i no existeix pròpiament una aglomeració concreta

dedicada a aquest ús sinó que aquest es troba dispers en petits fragments annexes al nucli urbà. En

aquest sentit, destaca la zona al nord del turó de Santa Anna, on es localitza l’empresa Morella Nuts,

SA, la més important dins del sector econòmic del municipi. També cal esmentar que dins del teixit urbà

del nucli (nucli antic i rambla) existeix mixtura d’usos amb locals comercials a les plantes baixes.




Mapa 6‐16: Usos del sòl urbà del municipi.

Font: Elaboració pròpia a partir de cartografia del POUM.




Els usos públics, proporcionalment al sòl urbanitzat, són molts escassos, sobretot pel que fa al sòl

destinat a equipaments. Tal i com es pot copsar a través del mapa, el sòl destinat a equipaments no

arriba als mínims que estableix la normativa urbanística actual (20% del sostre construït): La seva

localització es centra principalment al nucli poblacional del terme, a la part central i meridional del sòl

urbà, pròxims als eixos de comunicació principals.

Els equipaments existents al municipi són: la casa consistorial (Ajuntament), Llar d’Infants municipal (72

places), CEIP (dues línies), piscina municipal, consultori mèdic, pista poliesportiva, camp de futbol, casal

d’avis, cooperativa agrícola, deixalleria, ateneu, església i ermita de Santa Anna.

El mateix passa amb els espais lliures del municipi, els quals, proporcionalment ocupen molt poca

superfície (rati de 0,06 respecte al sòl urbà existent, molt lluny dels estàndards urbanístics actuals de

0,20). La seva distribució dins del sòl urbanitzat és molt dispersa, no mantenen una continuïtat

estructural entre ells (al llarg de barrancs, creant corredors verds o zones de passeig, etc.), i

s’estructuren en fragments relativament petits (la majoria ronden els 2.000 m2 i només un, a

Castellmoster, arriba als 10.000 m2). Aquestes característiques fa que siguin espais destinats a

desenvolupar una funcionalitat més aviat social (no ambiental) i d’àmbit veïnal (no pas d’àmbit

municipal). D’aquesta manera, la seva localització permet que la major part de la població mantingui

una bona accessibilitat a alguna zona verda (menys de 5 minuts caminant). Tanmateix, en moltes

ocasions, aquests espais lliures es troben localitzats en zones residuals i amb característiques que no els

fan aptes per a l’ús social al que se’ls destina (zones amb pendents del 20% o més, sobretot els espais

lliures de la zona dels Pugets i de la Roureda).

Foto 6‐17: Zona verda a la urbanització Arboceres.

6.10. EL TEIXIT ECONÒMIC DEL MUNICIPI.

Com a típic municipi del Baix Camp, Castellvell del Camp ha estat un terme tradicionalment agrícola on

l’agricultura, basada sobretot en l’avellaner, va ser el principal motor econòmic durant moltes dècades.

Tanmateix, ja fa temps que el principal sector econòmic dels castellvellencs es centra en el sector

serveis i la indústria, tot i que l’activitat agrícola al municipi ocupa a un percentatge de població més

elevat en comparació a la mitjana comarcal.

D’acord amb la taula següent, també es pot observar l’augment experimentat pel sector de la

construcció en l’última dècada, un augment que, en el mateix període de temps, a Castellvell ha sigut el

doble, o més, que en la comarca, mostrant‐se així la significança que ha tingut el boom immobiliari dels




últims anys en el municipi. Segurament, però, les dades actualitzades del 2009 mostrarien un descens

d’aquest sector degut a la crisi immobiliària que s’està experimentant en els últims dos anys.

Taula 6‐2: Població ocupada per sectors (percentatge).

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Castellvell del Camp

Desembre 2007 6,9 25,0 14,9 53,1

2001 5,7 18,6 7,6 68,1

1996 7,3 27,6 5,6 59,5

Baix Camp

2008 4,1 13,9 17,9 63,9

2001 4,8 18,2 14,8 62,1

1996 5,8 25,6 9,7 58,9

Font: IDESCAT i Caja España

Un aspecte important a destacar, però, es que la majoria dels llocs de treball dels castellvellencs no es

troben dins del mateix municipi sinó que la major part de la població (el 87% l’any 2001, però segur que

és un valor prou aproximat a la situació actual) es veu obligada a treballar fora del terme, ja que a

Castellvell del Camp, pròpiament, existeix molt poca activitat econòmica. De fet, al municipi estan

registrades un total de 55 empreses (21 empreses/1.000 habitants, la meitat que a nivell comarcal que

és de 42 empreses/1.000 habitants), de les quals, el 61% són del sector serveis. La resta d’empreses es

reparteixen bastant equitativament entre el sector agrícola, industrial i el de la construcció.

El sector serveis es centra pràcticament en els establiments comercials, els quals representen el 73,5%

del sector i la resta està conformada per 5 establiments de restauració (restaurants i bars) i una caixa

d’estalvis. La majoria dels establiments comercials es dediquen al comerç al port major i/o com a

intermediaris comercials.

Gràfic 6‐1: Empreses per sector d’activitat existents a Castellvell del Camp.

Font: Caja España. Desembre 2007.




El sector industrial es basa únicament en les indústries manufactureres, que per si soles ofereixen el

62,63% dels llocs de treball del municipi, i sobretot en indústries dedicades a productes alimentaris i

begudes. Entre elles s’hi troba la Cooperativa i Caixa agrària del municipi dedicada a la producció d’oli i

fruits secs.

Gràfic 6‐2: Indústries manufactureres a Castellvell del Camp segons activitat.

Font: E Informa. Información de Empresas.

Finalment, el sector agrícola es centra en la producció de llenyosos (el 58% del conreu del municipi),

principalment arbres fruiters de secà (els avellaners i ametllers representen el 40% dels cultius

llenyosos) seguits de l’olivera (representa el 37% dels llenyosos).

D’acord amb la informació del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, a Castellvell del

Camp existeixen entre 11 i 100 ha de conreus de fruita seca, més de 50 ha d’oliveres i, i menys de 5 ha

d’hortalisses i fruita fresca.

Com a suport a aquesta activitat agrícola, el municipi compta amb una cooperativa agrícola fundada

l’any 1904 que en l’actualitat compta amb més de 150 socis repartits en conreus de diferents termes

municipals. Els productes que elaboren són els fruits secs i l’oli d’oliva procedent el 100% d’oliva

arbequina. 4 Actualment aquests conreus són principalment de regadiu i formen part de les

Denominacions d’Origen Protegides “Avellanes de Reus”i “Oli Siurana”.

4 Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Castellvell del Camp.




Mapa 6‐17: Mapa de distribució de la superfície conreada, en hectàrees. Any 2008.

Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Taula 6‐3: Distribució de la superfície de les explotacions agrícoles del municipi.

Cultiu ha %

Herbacis 3 1%

Llenyosos 167 58%

Oliver 61 37%

Fruiters de secà 67 40%

Altres fruiters 39 23%

Pastures 120 41%

TOTAL 290 100%

Font: Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Fondo Español de Garantia Agrària 2009

Fruita Fresca Fruita Seca

OliveraHortalisses




6.

6.11. EL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I CULTURAL DE CASTELLVELL DEL CAMP.

A nivell local no existeix un inventari de patrimoni ni cap figura normativa similar que identifiqui,

classifiqui i protegeixi béns locals. D’aquesta manera, la única protecció a què és objecte el patrimoni

del municipi és la seva inclusió als inventaris de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Patrimoni arqueològic: restes incloses en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de

Catalunya.

Les Barqueres, pot incloure diversos tipus de jaciments que van des de l’època de Ferro al

ferro‐Ibèric final (‐650/‐50). Localització poc definida, possible.

Fons de cabana del puig de l’àliga. Lloc d’habitació amb estructures peribles, fons de

cabana amb una cronologia des del Neolític a Bronze (‐5500/‐650).

Mas Vermell, possibilitat d’existència de diversos jaciments que van des del neolític al

Bronze (‐5500/‐650).

Les masies, jaciment a l’aire lliure del Neolític (‐5500/‐2200)

Puig de l’àliga o zona del Puget (puxet). Diversos jaciments desconeguts del Neolític (‐

5500/‐2200).

El puig, jaciment a l’aire lliure que va des del Neolític al Bronze (‐5500/‐650)

Restes arqueològiques de Santa Anna, al turó del mateix nom. El jaciment es conforma

d’una habitació amb estructures conservades de poblat de l’època de Ferro‐Ibèric (‐650/‐

200).

Foto 6‐1: A l’esquerra, possible localització de la zona de les Barqueres i, a la dreta, fons de cabana del puig

de l’àliga.

Patrimoni arquitectònic inclòs en l’Inventari de patrimoni Arquitectònic de Catalunya:

Església Parroquial de Sant Vicenç, barroca del segle XVIII.

Cases del nucli antic: Casa del Marian, al carrer del cementiri (obra popular del segle XVII) i

Casa de Tramuntana (renaixement, del segle XVII‐XVIII, a la placeta).

Ermita de Santa Anna, localitzada en el turó del mateix nom. És d’estil del renaixement i

dels segles XVI –XVII. En el segle XVI fou utilitzada com a hospital dápestats i lérmità actuà

com a infermer. Lédifici fou destruït durant la Guerra del Francès i reconvertit ‐

posteriorment‐ en fortí i també en presó. Restaurada, el 1852, novament com a ermita,

amb una nau, cor i trona, amb set retaules, tots es perderen en la Guerra Civil del 1936.




El juliol de 1852 l'Ajuntament conjuntament amb els majors contribuents i d'acord amb el

rector Gil de Porta, varen resoldre retornar la imatge de la patrona Santa Anna que era a la

parròquia des de l'última guerra civil, al seu santuari. Com a curiositat, val a dir que les

roques i la pedra del penya‐segat de sota l´ermita foren utilitzades per a la construcció del

primer port de Salou i d’algunes carreteres locals.

Aqüeducte del pont del Cinto, del segle XVIII.

Foto 6‐2: A l’esquerra, ermita de Santa Anna, i a la dreta el pont del Cinto.

Fora d’aquests elements, potser també caldria esmentar l’existència de fites de terme antigues

com la existent a l’encreuament entre el camí de les ànimes i el camí de Monterols, fet de pedra,

o d’algun antic pont dels camins que solquen el municipi com el localitzat al camí del Puig sobre el

barranc de l’Espinós.

Foto 6‐3: A l’esquerra, fita de terme entre Castellvell i Reus al camí de Monterols i a la dreta, pont sobre el

barranc de l’Espinós.

Masets i barraques: no es coneix de l’existència de cap masia o casa rural emblemàtica o de cert

interès patrimonial al municipi, però si que existeixen diverses construccions disseminades per la

part nord i forestal del terme i per les poques zones agrícoles que encara persisteixen. Entre

aquestes edificacions s’inclouen alguns masets que segueixen l’estructura típica de les terres

tarragonines i també barraquetes i casetes d’eines.




Foto 6‐4: Detall d’un mas i d’una barraca d’eines del terme de Castellvell del Camp.

Patrimoni etnològic: tot i que no formi part de cap inventari oficial no s’ha d’oblidar la presència,

no massa notòria, d’elements patrimonials relacionats amb la tradició agrícola del municipi,

sobretot aquells relacionats amb els sistemes de regs, basses agrícoles, algun rec o mina i murs de

pedra seca. Aquests elements s’han identificat sobretot a les planes agrícoles del municipi però

també en els camps de conreu encara existents i/o abandonats de les vessants muntanyoses.

Foto 6‐5: Detall d’un mur de pedra seca i un punt tradicional d’aigua a la plana agrícola oriental del terme.

6.12. LA GESTIÓ MUNICIPAL DE L’AIGUA

Servei d’abastament d’aigua

El municipi de Castellvell del Camp va realitzar l’any 2008 el Pla Director del Servei municipal

d’abastament d’aigua. D’acord amb aquest Pla, el municipi s’abasteix d’aigua de diferents fonts: del

Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), del Pantà de Riudecanyes (dotació de 25.344 m3 anuals) i de

fonts pròpies procedents de diferents pous i mines.

L’aigua procedent del CAT (de l’Ebre) representa normalment entre el 80 i el 90% de l’abastament. Les

altres dos fonts són molt variables, l’any 2007 van representar només el 4% cadascuna1, i en canvi l’any

2009, l’aigua del Pantà de Riudecanyes va aportar el 3,4% dels consums municipals i les fonts pròpies el

16,3%.2 Les captacions pròpies són molt variables al llarg de l’any, i al llarg dels anys, ja que depenen

1 Dades 2007: Pla Director del servei municipal d’abastament.

2 Dades2009: Ajuntament.




directament de les pluges. D’igual manera, l’aigua que arriba del pantà no només depèn de la concessió

que té el municipi (43 drets) sinó sobretot de l’aigua disponible.

La dotació d’aigua del CAT que té el municipi varia al llarg dels mesos. El total anual és de 315.134 m3,

sent els mesos d’hivern els de menor dotació (16.423 m3) i els mesos d’estiu els que tenen major

dotació (38.795 m3).

Taula 6‐1: Evolució al llarg de l’any 2009 de les dotacions i consums d’aigua del CAT al municipi.

Mesos any 2009 Dotació Consum % sobre

consum total municipi

Gener 16.424 13.422 82%

Febrer 14.836 13.291 90%

Març 16.423 14.650 89%

Abril 30.000 13.118 44%

Maig 30.000 24.950 83%

Juny 37.544 33.242 89%

Juliol 38.795 35.386 91%

Agost 38.795 38.155 98%

Setembre 30.000 27.394 91%

Octubre 30.000 18.568 62%

Novembre 15.894 15.398 97%

Desembre 16.423 14.901 91%

Font: Secomsa Aigües, SL

Les fonts pròpies provenen de diferents pous i mines, amb una aportació de cadascuna molt variable,

sent la mina del Teyós i Tarragoní la més important en aquest sentit.

Taula 6‐2: Subministrament d’aigua a partir de fonts pròpies els anys 2006 i 2007.

Font Subministrament Any 2006 Subministrament Any 2007

Pou Font Vella 4.550 10.663

Pou de les Cinc Fonts 811 0

Conjunt Mina del Teyós i Tarragoní

13.195 2.639

Mina del Conill 5.655 1.131

Font: Pla Director del Servei d’Abastament d’aigua

El consum d’aigua del municipi ha experimentat un creixement constant en els últims anys, en relació

directe al creixement de la població del municipi i, conseqüentment, del nombre d’abonats al servei.

Així, si bé l’any 2000 el consum va ser de 193.999 m3, l’any 2007 es va augmentar el consum en més de

100.000 m3. Aquetes dades no comptabilitzen els consums dels equipaments, parcs i jardins municipals

ja que fan referència només als registres dels abonats.




D’acord amb aquestes dades, el consum d’aigua per habitant i dia és molt elevat. Tot i que en els anys

analitzats aquest consum varia força, en general es pot dir que la mitjana de consum per habitant del

municipi de Castellvell del Camp és molt superior al consum domèstic que es podria considerar

“racional”, entre 110 i 137 litres/habitant i dia i, fins i tot, molt per sobre de les dotacions que l’Agència

Catalana de l’Aigua (ACA) estableix, com a mínim, per habitatges amb jardí que és entre 200 i 250

l/habitant i dia. Si agafem l’últim any analitzat, el 2007, el consum per habitant i dia a Castellvell de

Camp és de 417,18 litres.

Cal dir, que d’acord amb el Pla Director, el 34,2% del volum subministrat per la xarxa municipal es

correspon a pèrdues del sistema. Tenint en compte aquestes pèrdues, el consum per habitant i dia al

municipi l’any 2007 es redueix de manera dràstica, fins els 274,5 l/habitant i dia, un consum molt més

aproximat, encara que elevat, amb les dotacions estimades per l’ACA. A més a més, també cal posar de

rellevància que el consum real dels castellvellencs encara és més baix que aquestes dades, ja que molts

dels seus habitants estan empadronats a Reus.

Taula 6‐3: Subministrament d’aigua a Castellvell del Camp, 2000‐2007.

Any Població Abonats Total Subministrat (m3) Consum habitant i dia

(litres/hab.dia)

2000 1.718 976 273.840 436,70

2002 2.015 1.065 276.108 375,41

2004 2.367 1.156 285.447 330,40

2006 2.497 1.116 326.299 358,02

2007 2.527 1.208 384.791 417,18

Font: Pla Director del Servei d’Abastament d’aigua.

La xarxa de subministrament està formada per 6 dipòsits, interconnectats i que es subministren de les

diferents fonts esmentades, i ofereix servei a totes les zones urbanes del municipi, tant per a usos

domèstics com industrials. Així, l’any 2006 hi havia 23 abonats industrials a la xarxa municipal.

Taula 6‐4: Elements de la xarxa de distribució d’aigua d’abastament.

Dipòsit Capacitat

(m3) Font Subministrament Àrea que subministra

1‐Clot de la Pedrera

100 Mina Gatell, Mina Conill, Pantà de Riudecanyes, Mina Teyós, Mina Tarragoní i Pou Roquís

Dipòsit Castellvell I i El Pinar

2‐Castellvell I 450 Dipòsit Castellvell I, Pou de la

Font Vell i CAT Casc Antic i Dipòsit Castellvell II

3‐Castellvell II 1.000 Dipòsit Castellvell I i CAT Les Planes del Puig, Les Serres i

Dipòsit Castellvell III

4‐Castellvell III 1.000 Dipòsit Castellvell II L’Aleixar, Els Pugets i altres

5‐Castellmoster 170 Dipòsit Castellvell III Castellmoster

6‐Flor del Camp 575 Dipòsit Castellvell III

Pou Cinc Fonts

Flor del Camp

Les Arboceres

Font: Pla Director del Servei d’Abastament d’aigua.




El total d’aquests dipòsits ofereixen una capacitat d’emmagatzematge de 3.295 m3, un volum

insuficient en els mesos d’estiu quan es produeixen puntes de consum de fins a 2.200 m3/dia. En aquest

sentit, el Pla Director municipal preveu la construcció d’un nou dipòsit de 5.000 m3 a instal∙lar‐se al nord

del dipòsit Castellvell III.

Servei de sanejament d’aigua

El sistema de clavegueram de Castellvell del Camp dóna servei a la totalitat del teixit urbà del municipi

així com també a les instal∙lacions industrials d’aquest. La totalitat del sistema és unitari.

Les aigües residuals tenen el seu destí de tractament l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de

Reus, en la qual, doncs, hi arriben les aigües de les zones de Castellmoster, Arboceres, Flor del Camp,

nucli urbà, el Pinar, Planes del Puig, els Pugets i les Serres. Aquesta mateixa EDAR dóna servei també a

tot el terme de Reus i al d’Almoster. En total dóna servei a una població total de 108.595 habitants

(dades del maig del 2009)3.

Mapa 6.12‐1: Localització Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Reus.


L’EDAR és de tractament biològic amb fangs activats i digestió anaeròbica, té un cabal de disseny de

25.000 m3/dia, per a una població equivalent de 195.833 habitants, i aboca les aigües depurades al

barranc de Mas Calvó, que es converteix en el barranc de Barenys, dins del terme de Cambrils, abans de

desembocar a mar. D’acord amb les dades publicades per l’ACA el maig de 2009, el rendiment de la

EDAR pels diferents paràmetres (DQO, DBO5, MES) es troba per sobre del 80% en tots els casos, sent lo

normal que estigui entre el 90‐100% de rendiment a excepció d’alguns mesos concrets de l’any.

3 Agència Catalana de l’Aigua.




6.13. QUALITAT DE L’AIRE: CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA, ACÚSTICA I LUMÍNICA.

Contaminació atmosfèrica

La informació disponible del Departament de Medi Ambient i Habitatge referent a la vulnerabilitat del

territori castellvellenc enfront a la contaminació atmosfèrica és antiga (any 1999) i limitada, tot i

localitzar‐se a l’àrea del Camp de Tarragona, la qual alberga el complex petroquímic més important de

Catalunya.

Així, d’acord amb la informació existent, els mapes de vulnerabilitat atmosfèrica per a Castellvell

indiquen una vulnerabilitat nul∙la o molt baixa per al Diòxid de Sofre (SO2) i pel Monòxid de carboni (CO)

i entre baixa i molt baixa per a Partícules Totals en Suspensió (PST).

Mapa 6.13‐1: Mapa de vulnerabilitat per a SO2 (esquerra) i CO (dreta).

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Mapa 6.13‐2: Mapa de vulnerabilitat per a PST.





Per altra banda, d’acord amb el Balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya de l’any 2009 de la Direcció

General de Qualitat Ambiental, a l’àrea del Camp de Tarragona (ZQA 4) la qualitat de l’aire s’ha

caracteritzat tal i com segueix:

Els nivells de qualitat mesurats pel diòxid de sofre (SO2), el Monòxid de carboni (CO), el diòxid de

nitrogen (NO2), les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres (PM2.5), el plom (Pb)

i el Benzè (C6H6) són inferiors als valors límits legislats per la normativa vigent. En els nivells

d’arsènic, cadmi , níquel i benzo(a)pirè no s’han superat els valors objectius establerts per la

legislació.

Les mesures d’ozó troposfèric mostren nivells inferiors als valor objectiu per a la protecció de la

salut humana d’aplicació l’any 2013. S’han detectat superacions horàries (9) del llindar

d’informació de la població en 4 punts de mesurament però cap superació del llindar d’alerta.

Els nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) no han superat els

valors límits anuals i diaris en cap dels 7 punts de mesurament que ha disposat la zona en aquest

any.

Pel que fa al sulfur d’hidrògen, s’han enregistrat 7 superacions semihoràries (0,04% del temps

total mesurat) en un punt de mesurament industrial de Constantí, dels 9 punts de què disposa. Es

tracta de superacions esporàdiques i de caràcter local.

Respecte el clorur d’hidrògen, s’ha enregistrat 1 superació del valor de referència diari, provinent

d’ús industrial.

Finalment, a l’avaluació dels nivells de la resta de contaminants, a partir de l’inventari d’emissions

i les condicions de dispersió de la zona, s’estima que els nivells són inferior al valors límit.

Les dades que mostra aquest balanç procedeixen d’estacions de control ubicades als termes municipals

de Tarragona (6 estacions), Vila‐ seca(1 estació), Perafort‐Puigdelfí (1 estació), Constantí (1 estació), una

a Alcover i una a Reus. Així, cap d’aquestes estacions es localitza al terme de Castellvell, sent la de Reus

la més pròxima.

Tot i que l’estació de Reus mesura de manera automàtica i manual les Partícules sòlides inferiors a 10

micres de diàmetre, no es pot considerar que els seus mesuraments expressin la realitat existent al

municipi de Castellvell del Camp. Cal recordar que a només uns 180 m del límit occidental del terme ( a

poc més de 360 m de la zona residencial més a ponent) existeix una activitat extractiva dins del

municipi de l’Aleixar, la qual es troba activa i extreu material calcari.

No es coneix, doncs, els impactes reals d’aquesta activitat sobre el terme de Castellvell i les zones

urbanes pròximes existents.

Contaminació acústica

La Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, determina que els ajuntaments han

d’elaborar un mapa de capacitat acústica que estableixi els nivells d’immissió a les zones urbanes, els

nuclis de població, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant l’establiment de les zones de

sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.

El primer pas per a elaborar el mapa de capacitat acústica, d’acord amb la Direcció General de Qualitat

Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, és la identificació de les fonts emissores de

soroll i dels receptors singulars:




De manera genèrica, al municipi de Castellvell del Camp es podria identificar com a principal font

emissora el trànsit rodat dels seus habitants, principalment per la TP‐7049 que enllaça amb Reus i

els eixos locals que comuniquen aquesta amb activitats industrials i zones residencials com ara els

carrers Pompeu Fabra i d’Isidre Díaz. També es pot destacar les dues principals activitats

econòmiques del municipi: La Morella Nuts, SA i la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària.

Com a receptors singulars destaquen les zones residencials del nucli urbà així com la riera del

Roquís annexa al nucli urbà i que és creuada per la carretera TV‐7048. També es podria destacar

el barranc de l’Espinós i la riera de Roquetes ja que transcorren enmig de sòl urbà residencial.

No es considera que existeixi al municipi cap espai singular que pogués ser objecte d’especial

protecció de la qualitat acústica (ZEPQA).

Mapa 6.13‐3: Mapa de capacitat acústica del municipi de Castellvell del Camp.

Font: Ajuntament de Castellvell del Camp




L’Ajuntament de Castellvell del Camp va aprovar per junta de govern, el setembre de l’any 2005, el

mapa de capacitat acústica en base a la proposta d’identificació de les diferents zones de sensibilitat

acústica del nucli urbà realitzada l’any 2004 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la

Generalitat de Catalunya.

D’acord amb aquest mapa, quasi la totalitat del teixit urbà del municipi es considera zona d’alta

sensibilitat acústica i només destaquen els dos sectors econòmics principals del terme com a zones de

baixa sensibilitat. De sensibilitat moderada es qualifiquen les carreteres TP‐7049 i la TV‐7048 així com

els carrers Pompeu Fabra, Isidre Díaz i Joan Maragall, els quals donen accés a les activitats econòmiques

esmentades.

Contaminació lumínica

El municipi també s’ha d’adequar a la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la

protecció del medi nocturn i al Reglament 82/2005 que la desenvolupa. D’acord amb les obligacions

establertes per la normativa referida, els municipis han de dur a terme, per una banda, un Pla Municipal

d’Adequació de la Il∙luminació Exterior i una Zonificació de tot el seu terme municipal segons la

sensibilitat de cada àrea davant la contaminació lumínica.

Mapa 6.13‐4: Zonificació segons la protecció envers la contaminació lluminosa del municipi de Castellvell del Camp.


D’acord amb el que estableix l’Article 5 de la Llei 6/2001, es consideren 4 zones en funció de la seva

protecció a la contaminació lluminosa:

Zones E1, de màxima protecció a la contaminació lumínica. Corresponen a aquesta zona les àrees

coincidents amb els espais d’Interès Natural, les àrees de protecció especial i les àrees coincidents

amb la Xarxa Natura 2000. No existeix al municipi de Castellvell cap zona amb aquestes

característiques.




Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’Interès Natural o d’una àrea

de protecció especial o Xarxa Natura 2000. Bona part del territori castellvellenc (el 46%) es tracta

de sòl no urbanitzable comprès dins d’aquesta categoria.

Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic les qualifica com a sòl urbà o

urbanitzable i que es correspondria al casc urbà del municipi i a les urbanitzacions instal∙lades per

tot el terme.

Les zones E4, les de menor protecció, són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats

comercials, industrials o de serveis i també vials urbans principals. No existeix cap zona del terme

que prengui aquesta consideració.

La zonificació existent del municipi segons la sensibilitat de cada àrea davant la contaminació lumínica

fa referència al mapa elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge l’any 2001 i que va entrar

en vigor a partir del desembre de 2007. Aquesta zonificació es mostra en el mapa 6.13‐4 i reflecteix la

zonificació anteriorment esmentada.

6.14. ELEVADA MOBILITAT OBLIGADA PER RAONS DE TREBALL, ESTUDI I ALTRES ACTIVITATS QUOTIDIANES.

El transport públic del municipi es basa en una única línia d’autobusos regulars supramunicipal que

enllaça Reus, Castellvell del Camp i Almoster. Aquesta línia té una freqüència de pas de mitja hora des

de les 8 del matí fins a les 21:30 de la nit de dilluns a divendres, mentre que en cap de setmana només

funciona els dissabtes amb dos passades al matí i al migdia.

Dins de Reus, l’autobús para a l’estació d’autobusos i a la parada de l’estació de trens. D’aquesta

manera es realitza el transbord amb la resta de municipis de la comarca i amb les principals capitals de

Catalunya.

La baixa implantació del transport públic queda palès en les dades de mobilitat obligada per raons de

treball del municipi, les quals indiquen que el 87% dels desplaçaments que es realitzen al municipi

treball‐residència es fan cap a fora del municipi i que el 89% d’aquests desplaçaments es realitzen en

vehicle privat, mentre que només un 2% es fa amb transport públic. Dins del municipi, els viatges per

raons de treball es realitzen en el 79% dels casos en transport privat.

Taula 6‐5: Desplaçaments generats per raons de treball. Any 2001.

Total

Mitjans de Transport

Només individual

Només col∙lectiu

Individual i col∙lectiu

Altres

Desplaçaments dins 95 75 2 0 8

Desplaçaments fora 630 560 13 0 55

Desplaçaments des de fora 74 69 4 1 0

Total generats 725 635 15 0 63

Total atrets 169 144 6 1 8

Diferència atrets/generats ‐556 ‐491 ‐9 1 ‐55

Font: Idescat




A part d’aquests desplaçaments també hem de tenir en compte els que no estan comptabilitzats en les

taules i que fan referència als desplaçaments per raons comercials, de lleure i per a d’altres activitats

quotidianes (activitats culturals, esportives, etc.). En aquest cas, tot i que no existeixen dades que ho

exemplifiquin, es pot afirmar que l’evasió cap a fora de Castellvell del Camp ha de ser important donada

les poca activitat comercial del municipi i, encara més, la poca oferta d’oci i lleure existent ,així com la

manca d’equipaments municipals que ofereixen serveis culturals, de salut, esportius, etc.

El mateix comportament s’observa per als desplaçaments que es realitzen per raons d’estudi, dels quals

el 90% es fan fora del municipi i majoritàriament amb vehicle privat (el 78% dels desplaçaments fora del

municipi per raons d’estudi es fan en vehicle individual). Cal esmentar que aquestes són dades d’abans

de que el municipi inaugurés la seva nova escola (de dues línies des de P3) el curs 2007‐2008, cosa que

segurament ha fet variar les estadístiques.

Taula 6‐6: Desplaçaments generats per raons d’estudi. Any 2001.

Total

Mitjans de Transport

Només individual

Només col∙lectiu

Individual i col∙lectiu

Altres

Desplaçaments dins 12 6 2 0 4

Desplaçaments fora 110 86 7 3 14

Desplaçaments des de fora 1 1 0 0 0

Total generats 122 92 9 3 18

Total atrets 13 7 2 0 4

Diferència atrets/generats ‐109 ‐85 ‐7 ‐3 ‐14

Font: Idescat

6.15. LA GESTIÓ MUNICIPAL DELS RESIDUS

El municipi de Castellvell del Camp, amb el Consell Comarcal del Tarragonès (a través de SECOMSA) ha

anat entrant en la línia actual de gestió de residus de Catalunya, intentant fomentar, en la mesura del

possible, el reciclatge de les deixalles. Amb aquesta base, al municipi es duu a terme, a més a més del

rebuig, la recollida durant tot l’any de les fraccions reciclables d’envasos, paper i cartró, vidre i matèria

orgànica. Així mateix, també es realitza la recollida de deixalles de poda en les urbanitzacions de

Castellmoster, els Pugets i les Serres, i la recollida d’estris, mobles i aparells voluminosos un cop la

setmana, a domicili prèvia trucada telefònica.4

La producció total de residus al municipi (1,57 kg/habitant i dia) és molt similar a la producció mitjana

catalana (de 1,59 kg/habitant/dia). En canvi, els nivells de recollida selectiva són molt més alts

comparativament (del 50,54% sobre el 34,43% de la mitjana catalana o el 39,68% de la comarcal) i es

troben per sobre dels objectius marcats per la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012 (d’acord amb al

versió del 2009 del PROGREMIC 2007‐2012) que és fixen en un 48% del total de brossa generada.

4 Ajuntament de Castellvell del Camp.




Dins de la comarca, Castellvell del Camp és el sisè municipi que més recicla, cosa que pren major

rellevància tenint en consideració l’estructura dispersa del seu teixit urbà. Aquests alts nivells de

reciclatge s’han assolit a partir de l’any 2006, a partir del qual la recollida selectiva dels residus al

municipi ha experimentat un augmentat molt considerable.

Dins de les fraccions recollides selectivament destaquen la matèria orgànica, que representa el 12,34%

del total de brossa produïda, i les restes de poda i jardineria que representen el 15% del total. En tots

dos casos, aquests valors es troben molt per sobre de les mitjanes comarcal, provincial i catalana. En

canvi, el vidre i el paper i cartró es recullen en unes proporcions lleugerament inferiors a la mitjana

comarcal, provincial i catalana. Sembla que l’augment experimentat del percentatge de la brossa

recollida selectivament al municipi a partir de l’any 2006 sigui degut a un augment considerable

d’aquestes dues fraccions, així com també de la fracció de voluminosos.

Foto 6‐6: Contenidors de recollida selectiva i de la fracció de poda a la urbanització de la Flor del Camp.

Gràfic 6.15‐1: Evolució de la recollida selectiva al municipi en els últims 5 anys.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya.

La única fracció reciclable que es recull amb uns volums molt minsos, i molt allunyats de la tònica

general de Catalunya, és la fracció que fa referència a altres materials recollits selectivament a través,

principalment, d’una deixalleria. Això segurament és degut a que el municipi de Castellvell del Camp no

disposava encara de deixalleria pròpia, sinó que el servei venia donat per la deixalleria comarcal de




Reus. Actualment, però, ja està construïda una deixalleria municipal, al peu del turó de Santa Anna,

amb la qual cosa és d’esperar que les fraccions recollides en aquestes instal∙lacions augmentin en les

dades dels pròxims anys analitzats.

Taula 6‐7: Recollida de residus municipals al municipi, comarca, província i Catalunya. Kg totals. Any 2008.

Fracció residual Castellvell Baix Camp Província Tarragona Catalunya

Rebuig

Tones 735,59 72.725,92 346.301,84 2.804.036

% 49,46 60,32 68,54 65,57

Matèria orgànica

Tones 183,58 10.912,53 35.245,20 315.804

% 12,34% 9,05% 6,98% 7,39%

Vidre

Tones 57,22 3697,21 16.926,85 204.358,54

% 3,85% 3,07% 3,35% 4,78%

Paper i cartró

Tones 94,12 8117,88 30.181,00 411.317,54

% 6,33% 6,73% 5,97% 9,62%

Envasos

Tones 75,01 3537,23 12.381 116.239,25

% 5,04% 2,93% 2,45% 2,72%

Voluminosos

Tones 110,89 2817,84 14.858,29 132.082

% 7,46% 2,34% 2,94% 3,09%

Poda i jardineria

Tones 229,32 10186,35 21876,64 86.684,55

% 15,42% 8,45% 4,33% 2,03%

Piles

Tones 0,01 8,42 46,87 603,39

% 0,00% 0,01% 0,01% 0,01%

Medicaments

Tones 0,18 13,08 58,06 611,79

% 0,01% 0,01% 0,01% 0,01%

Altres Deixalleria

Tones 1,37 8.557,32 27.396,33 204.354,97

% 0,09% 7,10% 5,42% 4,78%

Total Tones 1.487,28 120.573,77 505.272,05 4.276.092,22

% recollida selectiva sobre el total 50,54% 39,68% 31,46% 34,43%

Producció per habitant (Kg/habitant i dia) 1,57 1,76 1,75 1,59

Font: Agència de Residus de Catalunya.

En termes d’instal∙lacions per a la gestió i tractament de residus, no existeix al municipi cap instal∙lació

destinada a aquest fi per a residus municipals ni tampoc d’altre índole (construcció, industrials, etc).

6.16. ELS RISCS AMBIENTALS DEL MUNICIPI

Risc d’inundació

La presència dels cursos hídrics del municipi és un dels aspectes físics més destacables del territori, i

més tenint en compte la proximitat del nucli urbà i de les urbanitzacions a les diferents rieres que

creuen el terme. Tanmateix, segons la informació disponible sobre el risc d’inundació al municipi, no

sembla que aquesta proximitat comporti gaires problemes.

Així, d’acord amb la delimitació de zones potencialment inundables seguint criteris geomorfològics

elaborada per l’Agència Catalana de l’Aigua (INUNCAT) només es veurien afectades zones pròximes a la

riera de la Viladeta. Consultant aquest mateix document, no s’ha trobat informació sobre els períodes

de retorn de les avingudes d’aigua en els diferents cursos hídrics de Castellvell del Camp.




Mapa 6.16‐1: Delimitació de les zones potencialment inundables seguint criteris geomorfològics.

Font: Agència Catalana de l'Aigua

Risc d’erosió de sòls

El risc d’erosió del sòl al municipi de Castellvell es concentra a les zones agrícoles i/o amb poca

vegetació forestal del municipi i bé donada per l’acció de l’aigua. Les zones més septentrionals, gràcies

a la presència de la massa forestal, mostren un risc d’erosió laminar i de moviments de massa totalment

irrellevant, tot i que són terrenys amb pendent elevat.

En canvi, les zones agrícoles de més al sud i vessants no forestals de la part septentrional del terme si

que mostren un cert grau d’erosió del sòl degut a acció laminar i en aigüeres de l’aigua.

Entre aquests sectors cal destacar, com a punts més crítics, els localitzats al llarg del barranc de

l’espinós, a la part occidental del terme. De manera més detallada, veiem que les zones amb pèrdues de

sòl entre 100 i 200 t/ha i any afecten parcialment a sòls urbans i urbanitzables.

De la mateixa manera, també es detecten sòls urbanitzables, sobretot, afectats per aquest grau d’erosió

a la zona dels Pugets, tal com mostra el següent mapa.




Foto 6‐7: Zona amb risc d’erosió laminar a la urbanització dels Pugets.




Mapa 6.16‐2: Risc d’erosió laminar i en aigüeres al municipi de Castellvell del Camp

Font: Inventario Nacional de Erosión de Suelos (2002‐2012). Tarragona.




Risc sísmic

La Mediterrània Occidental està situada en una zona de col∙lisió entre les plaques tectòniques d'Europa

i d'Àfrica. La taxa de convergència és moderada i, per tant, els terratrèmols, que són el resultat d'aquest

moviment, es produeixen, afortunadament, amb poca freqüència. Malgrat aquest perill moderat, però,

els efectes generalitzats i el caràcter destructor d’un terratrèmol, avui dia encara totalment

impredictible, fan necessària la consideració del risc sísmic mitjançant una prevenció adequada.

Segons el plànol de Zones Sísmiques de Catalunya realitzat per l’institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

per a un sòl mitjà que delimita cinc zones diferents de risc sísmic creixent (zona 0, 1, 2, 3 i 4), i tenint en

compte l’ampliació dels efectes segons el tipus de sòl o la geologia de la zona, el municipi de Castellvell

del Camp es troba inclòs dins de la zona Z1, d’intensitat entre I‐VI (MSK), danys lleugers.

Mapa 6.16‐3: Les zones sísmiques considerant l’efecte del sòl. Any 2001

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Risc d’incendi forestal

La major part del territori de Castellvell del Camp mostra un perill d’incendi forestal baix, en gran part

associat a l’existència de conreus i vegetació de caràcter poc inflamable, però destaquen zones on

existeix un risc alt i fins i tot molt alt. Aquestes zones fan referència, principalment, a les parts forestals

del terme (àmbit septentrional, zona de la Roureda i límit occidental) i també a la zona dels Pugets.

D’aquesta manera, veiem que hi ha zones urbanes i urbanitzables del municipi directament afectades

per aquest risc d’incendi molt alt, destacant sobretot la urbanització dels Pugets i la zona residencials de

la Roureda. També s’ha de considerar aquest risc tot al llarg de la banda oriental de la urbanització de

les Planes del Puig.

No es coneix cap incendi que hagi tingut lloc en els últims anys al municipi.




Mapa 6.16‐4: Perill bàsic d’incendis al municipi de Castellvell del Camp.

Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.




El municipi no s’inclou en cap Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) contra els incendis forestals (tot i

que només es troba a uns de 2 km del PPP de Muntanyes de Prades‐Bosc de Poblet), però si que està

catalogat com un municipi amb alt risc d’incendi pel Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual

s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Aquesta afectació implica que

Les urbanitzacions que no tinguin continuïtat immediata amb la trama urbana i que estiguin

situades a menys de 500 metres de terrenys forestals han de complir una sèrie de condicions

(franja de protecció de 25 m, vials nets de vegetació, elaborar un pla d’autoprotecció i disposar

d’una xarxa d’hidrants d’incendi).

Les línies elèctriques aèries d’alta tensió: han de mantenir net de vegetació tot el seu recorregut i

han de tenir un pla triennal de neteja i manteniment.

Les entitats locals han de disposar del pla de prevenció d’incendis forestals (d’acord amb la llei

6/1998) que ha de ser incorporat en el Pla d’Actuació Municipal un cop aprovat per la Comissió

Territorial de Protecció Civil.

No es té constància que al municipi es doni compliment a cap d’aquestes afectacions en la seva

totalitat.

Risc electromagnètic, línies elèctriques i antenes de telefonia mòbil

En física es denomina “camp” a la zona de l’espai a on es manifesten forces. Un camp electromagnètic

és una zona a on existeixen camps elèctrics i magnètics creats per les càrregues elèctriques i el seu

moviment respectivament.5

Per prevenir els possibles efectes a curt termini, s’han elaborat normatives d’exposició a camps elèctrics

i magnètics. La Unió Europea va publicar el juliol de 1999 la Recomanació 1999/519/CE relativa a

l’exposició del públic en general a camps electromagnètics (0 Hz a 300 GHz).

Aquesta recomanació s’encamina cap a una restricció bàsica de limitar la densitat de corrent elèctrica

induïda a 2mA/m2 en llocs de llargues permanències, i calcula uns nivells de referència per als camps

electromagnètics de 50 Hz: 5 kV/m per al camp elèctric i 100 T pel magnètic.

El terme municipal de Castellvell del Camp és traspassat per quatre línies elèctriques:

Una línia de 380 kv que traspassa el terme transversalment per la seva part central. Afecta

directament les urbanitzacions de Castellmoster, Arboceres i les Planes del Puig, així com el sòl

urbà localitzat per damunt del puig de Santa Anna. De manera indirecte també afecta la

urbanització de les Serres ja que transcorre només a 150 m de la mateixa, i la urbanització dels

Pugets que es troba a 135 m. En aquest punt, pròxim a la urbanització dels Pugets, cal dir que la

línia transcorre per sòl amb un risc molt alt d’incendis.

5 Resumen sobre los campos eléctricos y magnéticos generados por las instalaciones eléctricas de alta tensió. REE. Mayo 2003




Una línia de 220 kv, paral∙lela a la primera, que passa per la part nord del terme, just per damunt

de les últimes cases de les zones urbanes del Coll del Perelló, a poc més de 100 m de distància. A

l’igual que en el cas anterior, també transcorre per sòl amb alt risc d’incendi.

La tercera línia és de 110 kv, i transcorre de nord a sud del terme tot creuant la urbanització del

Pinar i la dels Pugets. A partir d’aquí, i cap a nord, va afectant indirectament a quasi tot el sòl urbà

del terme ja que el creua just pel mig. Aproximadament a la zona del camp de futbol, aquesta línia

es creua amb la de 380 kV i ja a la zona del Coll del Perelló creua amb la línia de 220 kV.

Finalment, existeix una segona línia de 110 kV a l’extrem més sud‐occidental del municipi que

creua la carretera de TP‐7049

Mapa 6.16‐5: Recorregut de les Línies elèctriques pel municipi de Castellvell del Camp.

Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques de l’ICC

D’acord amb les medicions realitzades per Red Elèctrica de España, en LAT de 400 kV proporcionen

valors màxims que oscil∙len entre 3‐5 kV/m per al camp elèctric i 1‐20 T pel magnètic. D’aquesta

manera, en principi, les línies del municipi no generarien camps electromagnètics a tenir en

consideració ja que són de menor tensió.

110 KV

220 KV

110 KV

380 KV




Tanmateix, cal tenir en consideració que els impactes i riscs associats a les línies elèctriques no només

fan esment als camps electromagnètics sinó també al fet que són estructures alienes al paisatge i que

porten associat un risc d’incendi, degut principalment a les tasques de manteniment de les mateixes i

de l’estat de neteja i desbrossament en què es troben els terrenys per on circulen.

Foto 6‐8: Pas de la línia de 380 kv per la urbanització de l’Arboceres, a la dreta, per la zona dels Pugets, al mig, i per

la zona de les Serres (a l’esquerra).

Foto 6‐9: Creuament de les línies de 110 kv i de 220 kv per damunt del Coll del Perelló.




6.17. VULNERABILITAT AMBIENTAL DEL TERRITORI

En base als aspectes ambientals rellevants desenvolupats en l’apartat anterior, seguidament es realitza

una valoració de la vulnerabilitat ambiental del municipi, entenent aquesta com la definició dels àmbits

del territori que, per les característiques ambientals que alberguen, són més o menys vulnerables front

a les pertorbacions derivades de noves ocupacions urbanístiques.

Dit d’una altra manera, la valoració de la vulnerabilitat ambiental ha de permetre avaluar la incidència

dels canvis urbanístics sobre els diferents àmbits del territori.

La vulnerabilitat ambiental s’estableix en tres nivells diferents:

Vulnerabilitat Alta: àmbits de major valor ambiental o amb presència rellevant de risc ambiental

on noves ocupacions urbanístiques poden provocar impactes severs sobre el territori

incompatibles amb la protecció dels valors naturals i de seguretat per a les persones

En el cas de Castellvell del Camp, per definir els àmbits amb aquest nivell de vulnerabilitat s’ha

tingut en compte:

Presència d’hàbitats d’interès comunitari

Presència de cursos hídrics (rases, torrents i rieres) que són els ecosistemes naturals més

rellevants del municipi

Zones amb presència rellevant de risc d’incendi i risc d’erosió laminar del sòl.

Vulnerabilitat mitja: són zones amb un valor ambiental rellevant on noves actuacions

urbanístiques poden provocar impactes moderats que requeririen de l’aplicació de mesures

preventives, correctores i compensatòries.

En el cas de Castellvell del Camp, per definir els àmbits amb aquest nivell de vulnerabilitat s’ha

tingut en compte:

Espai lliure del municipi amb un baix grau d’ocupació i fragmentació urbanística i amb

importància sobre la connectivitat territorial local.

Presència de risc electromagnètic.

Sòls d’interès agrícola

Vulnerabilitat baixa: són zones del municipi on noves actuacions urbanístiques poden provocar

impactes de tipus compatible ja que no alberguen valors ambientals destacables




Mapa 6.17‐1: Vulnerabilitat ambiental del territori castellvellenc.

Font: Elaboració pròpia




6.18. PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI

A continuació es presenta com a resum de l’apartat anterior un Perfil Ambiental del municipi definit en

base a uns indicadors de referència calculables d’acord amb les dades actualment disponibles pel

municipi.

Aquesta taula, i els indicadors que l’acompanyen, s’ha d’entendre com a part de la caracterització

ambiental de Castellvell del Camp, però sobretot com a punt de partida per a posteriors valoracions i

avaluacions ambientals que es facin en relació al planejament del municipi.

La situació de partida es defineix en base a dades disponibles més recents:

Indicadors Valor Observacions Any

dada

Tipus d’hàbitats existents al municipi* Font: Cartografia dels hàbitats i planejament

municipal vigent

Bosquines i matollars mediterranis 10%

2005

2009

Prats basòfils secs 4%

Boscos aciculifolis 12%

Boscos esclerofil∙les 3%

Conreus llenyosos i plantacions d’arbres 21%

Ciutats, pobles i àrees industrials 44%

Camps abandonats 5%

Percentatge de sòl protegit per interès ecològic (Clau de Bosc – 60,04 ha‐ i barrancs ‐14,65 ha‐)

14% Normes Subsidiàries de Planejament.

2009 Percentatge de sòl protegit per raons paisatgístiques (3,58 ha del turó de Sta. Anna)

1%

Percentatge de sòls urbans i urbanitzables (277,44 ha) ubicats en zona amb pendents superiors al 20% (102,83 ha)

37% Font: cartografia

avanç de planejament 2009

Percentatge de sòls urbans i urbanitzables (277,44 ha) ubicats en zona amb risc d’incendi (40,99 ha)

15%

Font: cartografia avanç de planejament i bases cartogràfiques

DMAH

2009

Percentatge de sòls urbans i urbanitzables (277,44 ha) ubicats en zona amb risc d’erosió laminar (pèrdues de sòl >100 t/ha i any) (7,34 ha)

3%

Font: cartografia avanç de planejament i bases cartogràfiques

Ministerio MA

2009

Superfície per habitant de sòl urbà+sòl urbanitzable 1.072 m2/hab. Font: Cartografia

avanç (qualificació NSP) del POUM i població 2008 del

Municat

2009 Superfície per habitant de sòl destinat a equipaments municipals

8,7 m2/hab.

Superfície per habitant de sòl destinat a espais lliures 53,83

m2/hab.




Indicadors Valor Observacions Any

dada

Superfície per habitant de sòl destinat a activitats econòmiques (SU Industrial)

7,70 m2/hab.

Percentatge de desplaçaments urbans en vehicle privat

79% IDESCAT 2001

Percentatge de desplaçaments interurbans en vehicle privat

89% IDESCAT 2001

Producció local d’energies renovables 0% Font: Ajuntament 2009

Consum d’aigua municipal 417,18

l/habitant i dia

Inclou consum domèstic i industrial

2007

Percentatge d’aigües de pluja reutilitzades 0% Font: Ajuntament 2008

Percentatge d’enllumenat públic adaptat a les condicions de la Llei 6/2001

0% Ajuntament de

Castellvell del Camp 2009

Percentatge de recollida selectiva de residus municipals

50,54% Font: ARC 2008

Número contenidors reciclatge per habitant

162 hab./

Cont. d’envasos i paper

185 hab/Cont.Vidre

Font: ARC 2008

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Castellvell del Camp

7.INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES


7. INTERRELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

7.1. PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA (PTGC)

La Llei 1/1995, de 16 de març, aprova el Pla Territorial General de Catalunya com a instrument per a

definir els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya. Aquestes directrius han

d’ésser concretades pels plans d’àmbit territorial menor, que en el cas de Castellvell del Camp fa

referència al Pla territorial del Camp de Tarragona.

El planejament urbanístic municipal ha de justificar expressament la seva coherència amb les

determinacions i les propostes dels plans territorials parcials, i en absència d’aquests, ha d’aplicar les

directrius del Pla territorial general.

El pla general de Catalunya defineix com a àmbits funcionals territorials (AFT) els que són formats per

un sistema urbà central, que en polaritza les relacions, i uns sistemes urbans que s’hi relacionen amb un

cert grau de dependència, de manera que el conjunt constitueix una unitat funcional definida i

composta a partir de sistemes urbans de diferents comarques.

Les comarques tarragonines conformen dos àmbits funcionals territorials diferenciats i separats

físicament: el Camp de Tarragona, on els sistemes urbans (Tarragona, Reus, Valls) tendeixen a agrupar‐

se en un únic sistema urbà, amb característiques metropolitanes, i les Terres de l’Ebre, on el sistema

urbà amb més pes demogràfic –Tortosa‐ tendeix a complementar‐se amb el d’Amposta.

Els sistemes de proposta localitzats en l’àmbit funcional territorial del Camp de Tarragona estan

integrats pels sistemes urbans següents:

Un sistema de reequilibri territorial de nivell 1 basat en els sistemes urbans de Tarragona, Reus,

Valls, Cambrils, Alcover i Masllorenç.

Un sistema d’articulació i desenvolupament del sistema de reequilibri territorial de nivell 1 basat

en els sistemes urbans de Montblanc, l’Espluga de Francolí i la Riba.

Part d’un sistema de reequilibri territorial de nivell 3 basat en els sistemes urbans de Falset, Móra

d’Ebre, Flix i Gandesa.

Un sistema de reequilibri territorial de nivell 4 basat en els sistema urbà de Santa Coloma de

Queralt.

Un sistema d’articulació entre àmbits funcionals territorials basat en els sistemes urbans del

Vendrell i l’Arboç.

Dos sistemes costaners basats en els sistemes urbans i les polaritats de Mont‐roig‐ Vandellòs,

Torredembarra‐ Roda de Barà i Calafell‐Cunit.

L’aspecte més destacat de la definició d’estratègies del pla general territorial de Catalunya per a l’AFT

del Camp de Tarragona, és aconseguir que els territoris dels sistemes urbans del sistema Tarragona‐

Reus‐Valls‐Cambrils treballin conjuntament. Fomentar les interaccions entre els diferents nuclis i

articular els seus desenvolupaments físics amb una visió global del sistema i de l’àmbit territorial que

permeti donar‐li una estructura unitària. Aquest sistema resultant seria actualment el de pes més

important tret de l’àrea metropolitana i, per tant, es configuraria com un sistema capaç de competir

amb l’àrea central catalana, en disposar de prou territori, població i dinàmica econòmica.




Lògicament, la localització d’aquests desenvolupaments físics ha de produir‐se en els sòls planers de les

tres comarques del Camp i no ocupats per espais d’especial interès mediambiental.

Les estratègies definides també posen de rellevància que per a reforçar la dinàmica econòmica i de

població del sistema central i de l’àmbit funcional territorial global, cal millorar o crear les

infraestructures que això comporta, especialment les de transport, que cohesionin i articulin tant els

sistemes com tot l’àmbit, i per a reforçar la seva capacitat i poder d’atracció cal localitzar‐hi també

equipaments de rang nacional i serveis especialitzats, que requereixen uns llindars de població prou

elevats per a aparèixer.

Algunes de les actuacions concretes que es proposen són la connexió de l’eix del Segre amb el Litoral,

des d’Artesa de Segre passant per Agramunt, Tàrrega, Montblanc, Valls i Tarragona, que connectaria

aquest àmbit del Camp de Tarragona amb el de la plana de ponent, i la connexió Montblanc‐Reus‐

Salou.

Altres propostes destacables són la potenciació de la línia ferroviària mitjançant per una banda la línia

del Tren de Gran Velocitat i les seves estacions i, per l’altre, la millora de les línies fèrries convencionals i

l’establiment d’un servei de metro regional que connecti les principals polaritats de l’àmbit,

especialment les de l’àrea central. Finalment, la potenciació del Port de Tarragona i la millora de

l’aeroport de Reus també s’esmenten en aquest plec d’estratègies per a l’AFT del Camp de Tarragona.

7.2. APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA

En data 12 de gener de 2010 es va aprovar definitivament el Pla Territorial Parcial del Camp de

Tarragona. Aquest Pla estableix tot un seguit de normes, directrius i recomanacions Les normes són

d’obligat compliment pel planejament urbanístic, les directrius defineixen estratègies o pautes

d’actuació que hauran de ser concretades en documents normatius de major detall, i les recomanacions

es consideren adients per a un desenvolupament positiu del territori, però que s’entén sotmeses a les

valoracions d’oportunitat o conveniència que l’administració competent pugui fer en el moment de

l’actuació.

Per al municipi de Castellvell del Camp, el Pla estableix una estratègia pel sistema d’assentament de

CENTRALITAT. Aquesta estratègia es defineix en àmbits on convé desenvolupar operacions de millora

de l’estructura urbana, de creació o reforçament de centralitats –amb activitats terciàries, equipaments

i una certa intensitat urbana‐ per tal d’estructurar i dotar els teixits urbans resultants del

desenvolupament d’àrees especialitzades.

De manera concreta per a Castellvell del Camp, el Pla estableix en el seu article 3.12, que per a les seves

urbanitzacions residencials (SAU 1, SAU 3, Subsector I, Subsector II, SAU 4, SAU5, SAU6, SAU7, SAU 8,

SAU 9 i SAU 10), la indicació de centralitat, es determina amb el doble objectiu d’admetre i afavorir

operacions urbanístiques de millora de l’estructura urbana i creació de centralitats que exigeix un

continu residencial especialitzat que actua de forma conurbada amb la ciutat propera i de reduir

l’assentament pel que fa a les peces de sòl urbà i urbanitzable no consolidat que contradiuen les

directrius generals del Pla Territorial. La reducció de sòl en posicions contradictòries i l’esforç efectuat

de reformes interiors pot justificar la classificació de nou sòl, de major intensitat urbana, en contigüitat

amb el nucli històric. La prioritat ha de ser crear estructura, nodes de centralitat, equipament i activitat

econòmica i reduir el consum ineficient de sòl i la fragmentació territorial.




En temes d’infraestructures, el Pla no fa cap previsió que tingui una afecció directe sobre el municipi,

així com tampoc identifica cap tipus d’àrea urbana especialitzada.

Els diferents tipus de sòl que classifica el Pla Territorial per a l’àmbit municipal de Castellvell del Camp

són:

Sòl de protecció especial (article 2.7): el Pla atorga aquesta classificació a la part septentrional del

terme, la zona boscosa, tot resseguint els límits del sòl urbà i urbanitzable actualment vigents en

el planejament del municipi. Aquesta protecció s’allarga meridionalment per la part occidental del

terme.

Aquest sòl s’ha de classificar com a no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal

llevat que convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir la

permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic. Són

autoritzables les actuacions a l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del text Refós de la Llei

d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005). Hi són incompatibles totes aquelles actuacions

d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors de motiven la

protecció especial.

Les edificacions de nova planta o ampliació que s’hi poden autoritzar són:

Les que tenen per finalitat el coneixement o potenciació dels valors objecte de protecció o

la millora de la gestió de l’espai (edificacions tipus A de l’article 2.5) i sota les

especificacions assenyalades a l’article 7 del PTP.

Edificacions i ampliacions que poden ser admissibles d’acord amb l’article 47 del Text Refós

de la Llei d’Urbanisme (edificacions o instal∙lacions tipus B i C de l’article 2.5) sota les

condicions i exigències que estableix l’article 2.7.

Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar en aquest sòl, i la millora de les

existents, adoptaran solucions que minimitzin els desmunts i terraplens i evitaran interferir en els

connectors ecològics, corredors hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural i

cultural.

Quan aquest sòl es destini a activitats agràries caldrà també adoptar solucions que minimitzin

l’impacte de les explotacions i les seves infraestructures.

En els espais de protecció especial destinats a la producció agrària s’ha d’afavorir

l’ambientalització de les activitats agrícoles i ramaderes, principalment pel que fa al manteniment

i millora de les tanques de vegetació natural i a la incorporació de mesures agroambientals.

Sòl de protecció territorial d’interès agrari i/o paisatgístic (article 2.9): fa referència a la plana

agrícola oriental meridional del terme. Són sòls que tenen valors, condicionants o circumstàncies

que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació, atès que existeix en

l’àmbit del Pla suficient sòl de protecció preventiva, o vinculat a les estratègies de

desenvolupament urbanístic per donar resposta a totes les necessitats de desenvolupament

urbanístic o d’edificació en sòl no urbanitzable que es donessin al llarg del seu període de

vigència.




Aquest sòl ha de classificat com a no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal,

llevat dels casos que preveu el mateix article i si, excepcionalment i de manera justificada,

convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la

permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que

poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent.

El sòl d’interès agrari i/o paisatgístic pot ser objecte d’actuacions d’urbanització, o en general de

transformació per a l’extensió d’àrees urbanes amb estratègies de creixement moderat o mitjà,

de canvi d’ús i reforma o de millora i compleció, d’acord amb l’article 2.4.

L’article 2.4 estableix que els límits dels diferents tipus de sòl que componen els espais oberts

poden ser concretats pels instruments de planejament urbanístic sempre que no hi hagi

augments substancials de superfície de sòl de menor protecció en detriment del de major

protecció. La línia de delimitació entre el sòl de protecció especial o de protecció territorial i les

àrees urbanes en les quals el Pla defineix estratègies que permeten una extensió de l’ocupació

urbana pot variar com a resultat del planejament urbanístic. La determinació de les àrees

d’extensió ha de justificar l’ocupació del sòl de protecció especial o territorial si hi ha possibilitat

d’ocupar només sòl de protecció preventiva.

Sòl de protecció preventiva: inclou la plana agrícola occidental del sud del terme i els petits

fragments de sòl no urbanitzable distribuïts enmig del sòl urbà i urbanitzable de la part central del

terme.

Són sòls que el pla protegeix preventivament però que considera que s’hi poden delimitar àrees

per a ésser urbanitzades i edificades, si escau, així com implantacions d’activitats o instal∙lacions

de valor estratègic general i d’especial interès per al territori.

Aquests sòls queden subjectes a les limitacions establertes en l’article 47 del Text Refós de la Llei

d’Urbanisme, tot i que el pla estableix que poden ser classificats com a urbanitzables pels plans

d’ordenació urbanística municipal.

Per altra banda, el Pla també estableix altre tipus de determinacions genèriques que afecten a tots els

sòls que formen part de l’àmbit del Pla. Entre aquestes regulacions cal esmentar:

Actuacions en els trams urbanitzats dels cursos fluvials i en les zones verdes i els parcs urbans

amb funció connectora o de transició (article 2.16). D’acord amb aquest article:

Les actuacions en trams fluvials i riberencs al seu pas per un nucli i àrees urbanes i

urbanitzables que formen part d’un mateix curs d’aigua, la resa del qual, aigües amunt i

aigües avall, està classificat de protecció especial, s’han d’adreçar al manteniment o

restauració de la vegetació riberenca.

Quan aquests trams fluvials i riberencs formin part d’algun parc o zona verda urbans, com

també en els casos de parcs o zones verdes urbans a través dels quals es pot produir la

continuïtat entre sòls de protecció especial, en el seu tractament formal i compositiu s’han

d’evitar les construccions no necessàries i s’ha de basar en elements vegetals naturals,

preferentment de les espècies pròpies dels ambients representats en els sòls de protecció

especial contigus, i el mobiliari urbà ha de ser‐hi absent o ha de quedar reduït al mínim




imprescindible.

En el cas d’un nucli urbà amb un curs fluvial perifèric, les extensions urbanes evitaran

preferiblement passar a l’altre costat d’aquests. En tot cas, l’espai fluvial i riberenc serà

tractat com un element bàsic de l’ordenació urbanística.

Quan sigui adient pel tipus d’espais i pel caràcter de la franja perimetral del sòl urbà, el

tractament i els usos admesos en les zones verdes perifèriques i els parcs periurbans han

de ser els adequats per tal que aquestes àrees de sòl puguin jugar un paper d’espais de

transició entre l’àrea urbana i el medi rural i que actuïn com amortidors dels possibles

impactes de la primera envers el segon.

Condicions generals per a la implantació de noves infraestructures i per a l’ampliació de les

existents: el Pla a través del seu article 4.6 destaca la condició de potenciar els seus efectes

positius i minimitzar els negatius, en particular pel que fa a:

Els efectes negatius sobre les àrees urbanes o els seus àmbits d’extensió.

L’afectació de terrenys de valor natural o agrícola.

L’afectació sobre l’estructura de les parcel∙les i les explotacions agràries i sobre les

infraestructures necessàries per desenvolupar l’activitat agropecuària.

El trossejament de camps, prats i, en general de les peces de sòl morfològicament

rellevants.

La necessitat de desmunts i terraplens, mitjançant una suficient adaptació de les rasants als

terrenys i, si és el cas, la construcció de trams de viaducte o túnel.

L’efecte barrera, procurant la continuïtat dels camins i adoptant criteris de manteniment

de la connectivitat ecològica en la concepció, el disseny, la redacció de projectes i

l’execució, especialment en aquells trams que discorren per sòl no urbanitzable de

protecció especial , dipositant‐hi necessaris en funció de l’interès dels hàbitats de l’entorn.

Els efectes negatius sobre el cicle hidrològic i l’erosió del sòl.

La intrusió visual com a elements negatius en el paisatge preexistent.

Gestió de la xarxa de camins (article 4.8): el planejament urbanístic municipal ha de tenir en

compte l’inventari de camins. En cas que no existeixi, hauria de realitzar‐se com a part integrant

dels treballs de base del planejament urbanístic.

Són objecte d’especial protecció els elements que integren les dues principals xarxes de

camins públics: els camins ramaders i els camins veïnals (antics camins rals) de titularitat

municipal.

En els encreuaments d’aquestes vies amb línies ferroviàries o carreteres s’han d’habilitar

suficients passos al mateix o diferent nivell que garanteixin el trànsit en condicions

acceptables per a les persones, els ramats i els vehicles agrícoles.

Normes territorials sobre el paisatge. El Pla estableix normes encaminades a regular directament

els fenòmens de transformació del paisatge establint unes condicions generals destinades a

preservar els valors dels paisatges rurals i gestionar la seva transformació davant dels riscs de la

seva progressiva uniformització (Títol VIè). Algunes de les regulacions més destacades són:

Condicions generals per a les transformacions del sòl en els paisatges rurals (article 6.2)

Condicions generals per a les edificacions aïllades (article 6.3) d’obligat compliment sobre

la implantació d’aquestes edificacions sobre el territori (alternatives d’emplaçament),




preservar les línies de relleu, proporcionades a les dimensions i escales del paisatge, evitar

ocupar els terrenys amb major pendent, mínima ocupació possible de la parcel∙la,

separació mínima entre edificacions de 100 m, tractament de la façana i cobertes amb

colors i textures harmonitzats, utilització de vegetació amb espècies i plantacions pròpoies

del lloc, etc.

Requeriment de l’Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística més enllà dels casos establerts

pel Decret 343/2006 i la Llei 8/2005 i la legislació urbanística. Aquest estudi ha de formar

part de la documentació tècnica necessària per a la sol∙licitud de llicència en els casos:

Infraestructures i instal∙lacions que hagin de tenir una presència significativa en el

territori

Edificacions aïllades, ja sigui en sòl no urbanitzable com en peces de sòl urbà que

hagin de romandre aïllades, edificacions situades en la franja perimetral dels nuclis urbans

que hagin de tenir una presència important en la imatge exterior d’aquests i

transformacions de sòl que hagin d’afectar substancialment el paisatge rural.

Edificacions agràries en el paisatge rural. S’estableix el contingut de l’estudi d’impacte i

integració paisatgística, entre d’altres determinacions.

Establiment d’una sèrie de condicions per a tanques de finca, parcel∙la o recinte dins

l’àmbit dels espais oberts.




Mapa 7‐1: Ordenació de l’àmbit d’acord amb el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques.




7.3. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ÀMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA.

L’abril de 2010, la Comissió Territorial d’urbanisme de Tarragona va aprovar inicialment el Pla Director

Urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona (PDU), el qual té com a marc de referència

obligatori el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (DOGC 5633).

L’àmbit del pla director és el territori central del Camp de Tarragona el qual constitueix, per la seva

dimensió poblacional i econòmica, la segona regió urbana de Catalunya amb característiques

metropolitanes. Aquest sector central està integrat per les ciutats de Tarragona, Vila‐seca i Reus,

estenent‐se progressivament als municipis pròxims de la Vall del Francolí i amb intenses relacions amb

els nuclis turístics costaners. Dins d’aquest territori queda inclòs l’àmbit municipal de Castellvell del

Camp.

Concordant amb els criteris normatius bàsics del planejament territorial, el PDU uns criteris i polítiques

de tractament per als assentaments urbans existents i de nova creació. Dins d’aquests criteris, pel que

fa al desenvolupament immediat i als assentament existents, el PDU bàsicament incorpora els sòls

urbans i urbanitzables previstos pels diferents planejaments municipals, només proposant puntualment

algunes actuacions de compleció i/o millora dels sòls urbans existents i/o ajustos i transferència d’usos

en els sòls urbanitzables.

Com a criteri general, però, el PDU estableix que s’han de fomentar les actuacions sobre el sòl ja

urbanitzat abans que nous creixement que signifiquin noves ocupacions de sòls, promovent polítiques

d’ocupació i densificació en els espais poc consolidats i de renovació o transformació e les àrees

deteriorades o obsoletes.

Concretament, per al municipi de Castellvell del Camp, pel que fa al sòl urbà i urbanitzable, el PDU

senzillament recull la ordenació urbanística actualment vigent al municipi, determinada per les Normes

Subsidiàries, i que implica la creació de noves àrees de sòl urbanitzable residencial de baixa densitat.

Per al sòl no urbanitzable, el PDU planteja tres nivells de protecció bàsics, d’acord amb el Pla Territorial

Parcial del Camp de Tarragona: especial, territorial i preventiu. En el cas de Castellvell del Camp: tot el

sòl forestal de la part septentrional del terme es qualifica com de sòl de protecció especial; el sòl

agrícola de la plana oriental del terme com a sòl de protecció territorial d’interès agrari o paisatgístic; i

la resta del sòl no urbanitzable es classificació de sòl de protecció preventiva.

El Pla estableix els següents objectius pel municipi de Castellvell del Camp i Almoster:

L’important identitat d’aquests nuclis situats a la inflexió entre el pla i la muntanya, rodejats de

sòls de protecció d’especial interès agrícola i paisatgístic, ha de ser la guia per la seva ordenació,

completament i millora.

Completament dels creixements previstos entorn als nuclis urbans, amb especial atenció als sòls

de protecció especial pròxims.

Consideració dels teixits de baixa densitat i urbanitzacions existents, amb l’objectiu de la seva

racionalització en quan a consum de sòl, al respecte dels elements d’interès paisatgístic i

mediambiental, amb possible densificació i creació d’usos complementaris compatibles amb la

residència, d’equipament públic i dotacions privades, així com la millora del transport públic.

Evitar la conurbació entre els nuclis i amb Reus, per problemes d’identitat i de funcionament.




Possibilitat de creació d’un nou eix vial de relació entre el nord est de Reus i Almoster, a partir de

l’acondicionament dels camins existents i del seu lligam.

Aquest darrer objectiu es correspon a l’eix cívic grafiat en el mapa 7‐4. A la vegada, el PDU també

proposta una millora en el vial entre Castellvell del Camp i Almoster.

Mapa 7‐2: Propostes per al sòl urbà i urbanitzable.

Font: Aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona.




Mapa 7‐3: Ordenació dels espais oberts i infraestructures.

Font: Aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona.




Mapa 7‐4: Esquemes de mobilitat

Font: Aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona




Cal destacar, per les seves incidències, els canvis que ha patit el PDU respecte l’avanç. Així, l’avanç del

pla director recollia una variant de l’actual carretera de Reus a Almoster i la Selva del Camp que

travessa el nucli urbà. Aquesta variant és una infraestructura llargament reivindicada pel Consistori i

al∙legada al pla territorial parcial.

La variant, tal i com mostra el mapa 7‐5, discorria al costa del límit de terme més oriental i comunicava

el vial nord de Reus amb la carretera Almoster TV‐7048 a l’alçada de les urbanitzacions Castellmoster,

Flor de Camp i Les Arboceres que, és on es concentra major part de la població de Castellvell del Camp.

D’aquesta manera, es condicionava un eix de connexió del municipi amb la xarxa principal de carreteres

del Camp de Tarragona alternatiu a l’actual i que passa per dins del casc urbà de Reus.

Mapa 7‐5: proposta de xarxa viària durant l’avanç del PDU

Font: avanç del PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona




7.4. PLANS D’INFRAESTRUCTURES DE CATALUNYA (PITC)

El Pla de Carreteres de Catalunya actualment vigent (aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat el 25

d’octubre de 1985, segons el Decret 311/1985 i revisat l’any 1995 en compliment de la Llei 7/1993, de

30 de setembre de carreteres) va exhaurir el seu termini a finals de 20051.

El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006‐2026 (PITC) ha estat elaborat per la Secretaria

per a la Mobilitat i té l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa d’infraestructures ferroviàries i

viàries necessàries per a Catalunya amb l’horitzó temporal de l’any 2026.

En aquest pla d’infraestructures no es preveu cap actuació que implica de manera directa al nucli de

Castellvell del Camp, ni a nivell de xarxa viària ni ferroviària.

7.5. PROGRAMA DE SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS URBANES 2005 (PSARU 2005)

El PSARU 2005 és un instrument de la planificació hidrològica que desenvolupa el Pla de Sanejament de

Catalunya aprovat pel Govern de la Generalitat, en data 7 de novembre de 1995, que té com a objecte

la definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l'ús

domèstic de l'aigua que permetin l'assoliment dels objectius de qualitat de l'aigua.

El PSARU 2005 s'emmarca entre la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d'aigües residuals urbanes

i la Directiva 2000/60/CE per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política

d'aigües, adreçada a la protecció de les aigües i que pretén aconseguir abans de l'any 2015 un bon estat

de les masses d'aigua superficials, mitjançant el desenvolupament de mesures de protecció, millora i

regeneració d'aquestes masses.

La relació d'actuacions programades del PSARU 2005 fa una reprogramació de les obres noves i

relaciona ordenadament una llista exhaustiva i concreta d'actuacions en sistemes existents exigibles per

la Directiva Marc de l'Aigua per a l'any 2015 agrupades en dos escenaris (2006 a 2008, 2009 a 2014).

L’any 2007 es realitza una actualització del programa d’actuacions pendents a realitzar‐se.

D’acord amb aquest programa actualitzat (2007), en el municipi de Castellvell del Camp es planifica,dins

de l’escenari 2006‐2008, una única actuació referent a la construcció del col∙lector de connexió del

municipi al sistema de clavegueram del terme de Reus.

D’acord amb informació del propi Ajuntament de Castellvell del Camp, actualment aquesta

infraestructura està acabada. D’aquesta manera, les aigües residuals del municipi tenen com a destí

l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Reus.

7.6. PLA TERRITORIAL SECTORIAL DE LA IMPLANTACIÓ AMBIENTAL DE L’ENERGIA EÒLICA

L’any 1998 el Govern de Catalunya va aprovar el Pla Director dels Parcs Eòlics de Catalunya (1997‐2010)

com a resposta a la Resolució 286/V del Parlament, de 3 d'abril de 1997, sobre el desenvolupament de

l'energia eòlica, per la qual s’instava el Govern a presentar, un pla per al desenvolupament de l'energia

eòlica a Catalunya.

El Pla identificava 75 emplaçaments tècnicament susceptibles d’aprofitament eòlic però amb graus molt




diferents de rendibilitat econòmica capaços d’hostatjar 1.329 MW i produir 2.465 GWh. El principal

problema és que el 69% d’aquesta potència i el 71% de la producció elèctrica es devia a emplaçaments

situats en espais naturals inclosos al PEIN i, per tant, supeditats a una declaració d’impacte ambiental

favorable.

Aquest pla va resultar ineficient i a principis de l’any 2000 es van iniciar els treballs per tal de elaborar

un mapa de zonificació del territori, d’acord amb el grau de compatibilitat amb la implantació de parcs

eòlics que constitueix la base del Pla territorial sectorial.

En aquest emmarcament i pel que fa als espais naturals protegits, queden automàticament exclosos de

la implantació de l’energia eòlica d’acord amb la llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, els parcs

nacionals, els paratges naturals d’interès nacional i les reserves naturals integrals. En canvi, les reserves

naturals parcials i els parcs naturals són susceptibles d’un aprofitament ordenat dels recursos. Aquest

seria el cas de la resta d’espais inclosos al PEIN o a la Xarxa Natura 2000.

En el cas concret del municipi de Castellvell del Camp, donat que no alberga cap espai catalogat

d’interès natural no existeix cap situació particular que faci del territori municipal incompatible a la

implantació de l’energia eòlica o compatible condicionada a la declaració d’impacte ambiental.

Mapa 7‐6: Zonificació d’acord amb Pla Territorial Sectorial d’implantació de l’energia eòlica de Catalunya.


Zona

incompatible

Zona Compatible condicionada

Zona Compatible




7.7. PLA D’ORDENACIÓ AMBIENTAL DE LES INSTAL∙LACIONS DE TELEFONIA MÒBIL I DE RADIOCOMUNICACIÓ A LA COMARCA DEL BAIX CAMP.

Mapa 7‐7: Instal∙lacions existents i Àrea Programada d’Instal∙lacions de Radiocomunicació (APIR) al municipi.

Font: Pla d’ordenació ambiental de les instal∙lacions de telefonia mòbil i de radiocomunicacions.

L’últim trimestre de 2008 es va signar, entre d’altres, l’acord d’ordenació de les instal∙lacions de

telefonia mòbil per a la comarca del Baix Camp. Aquests acords es signen entre el Departament de

Medi Ambient i Habitatge, la Secretaria de Telecomunicacions del Departament de Governació i

Administracions Públiques, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el consorci Localret,

i les operadores Abertis Telecom, Orange, Telefónica Móviles i Vodafone.




D’acord amb la informació que ofereix aquesta proposta, dins del municipi de Castellvell del Camp

existeixen diverses infraestructures d’aquest tipus: 1 antena de telefonia mòbil en sòl urbà (propietat

de Movistar), i 4 en sòl no urbanitzable (dues a l’extrem sud‐occidental, una prop de la urbanització de

la plana dels Puig i una altra en el límit amb el terme d’Almoster, a l’alçada de la urbanització del

Picarany). Fora del terme de Castellvell, el territori està ple d’aquestes infraestructures, sobretot el

terme de Reus però també cal destacar la presència de dos punts d’infraestructures dins del terme

d’Almoster (Orange i Teradia) i una a Maspujols (Movistar).

En base a aquestes infraestructures existents, la proposta d’ordenació identifica punts per a la

instal∙lació d’infraestructures úniques (APIR: Àrea Programada d’Instal∙lacions de Radiocomunicació)

que fomentin la concentració d’aquestes infraestructures en punts ambientalment aptes per tal de

minimitzar l’impacte visual, paisatgístic i ambiental que suposa la seva proliferació sobre el territori.

Dins del municipi de Castellvell del Camp no se’n planifica cap, sinó que es fa en els municipis veïns:

Almoster (es planifiquen dues APIR), Maspujols (una APIR) i Reus (3 APIR).

7.8. OBJECTIUS PAISATGÍSTICS PER AL MUNICIPI D’ACORD AMB EL CATÀLEG DEL PAISATGE DEL CAMP DE TARRAGONA

En data 24 de maig de 2010 va ser aprovat definitivament el Catàleg del Paisatge del Camp de

Tarragona (Edicte de 28 de maig de 2010, sobre una Resolució del conseller de Política Territorial i

obres Públiques d’aprovació definitiva del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona). Aquest catàleg

vol ser un instrument per protegir, gestionar i ordenar el paisatge al Camp de Tarragona i està

concebut, principalment, com una eina de suport a la planificació territorial.

És un document de caràcter descriptiu i prospectiu que determina la tipologia de paisatges del Camp de

Tarragona, n’identifica els valors i l’estat de conservació i proposa uns objectius de qualitat que s’han de

complir. Aquests objectius hauran de ser incorporats amb caràcter normatiu com a normes, directrius i

recomanacions del paisatge al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Són els plans territorials

parcials i també els plans directors territorials, els que determinen en quins supòsits les Directrius del

Paisatge són d’aplicació directa, d’incorporació obligatòria en la modificació o revisió del planejament

urbanístic o bé quan constitueixen únicament recomanacions per al planejament urbanístic i per a

d’altres plans o programes de naturalesa sectorial amb afecció en el paisatge.

D’acord amb el que s’ha esmentat anteriorment, actualment el Pla Territorial Parcial del Camp de

Tarragona (PTP) es troba aprovat definitivament però, donat que el Catàleg del Paisatge per l’àmbit

encara no es trobava aprovat definitivament en el moment d’aprovació definitiva del PTP, el PTP no

incorpora de manera normativa els seus objectius de qualitat. Tanmateix, la pròpia normativa del PTP,

estableix que el caràcter obert de l’estructura d’àmbits facilita que, mitjançant modificacions del Pla,

s’hi puguin incorporar eventualment les directrius de paisatge corresponents a les diverses unitats que

defineixi el catàleg del paisatge que s’ultimi amb posteritat a la seva entrada en vigència. A la vegada,

en l’article 6.6 de l’aprovació inicial del PTP es determina que les directrius de paisatge que s’aprovin

per a l’àmbit del Pla poden introduir, si cal, ajustament i variacions a les disposicions establertes

inicialment per aquest, per adequar‐les als diferents caràcter de les unitats establertes pel Catàleg del

Paisatge.




Amb aquesta base, és important posar de rellevància els objectius que el Catàleg del Paisatge del Camp

de Tarragona determina per a la zona del municipi de Castellvell.

El Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona ha subdividit l’àmbit en 29 unitats de paisatge amb un

grau d’homogeneïtat que les diferencia netament les unes de les altres. El municipi de Castellvell del

Camp es troba inclòs en 4 unitats paisatgístiques diferents: quasi la totalitat del terme s’inclou en la

unitat 17 de la Conca d’Alforja i Vilaplana; la plana agrícola oriental dins de la unitat 21 dels Camps del

Francolí; i la zona de la carretera de Castellvell, juntament amb la plana agrícola occidental, dins de la

Unitat 20 de Reus i Tarragona a excepció de la punta més meridional que queda inclosa en la unitat 18

de la Plana del Baix Camp.

Mapa 7‐8: Unitats del paisatge que afecten al municipi de Castellvell del Camp.

Font: Elaboració pròpia en base a la informació disponible del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona.

Si agafem però els valors del paisatge distintius de les 4 unitats que ajuden a definir el paisatge del

terme de Castellvell del Camp, es poden diferenciar 3 zones amb valors paisatgísticament rellevants:

Patró de poblament: inclou tota la part septentrional del terme i totes les urbanitzacions

disperses. El nucli urbà en queda exclòs. És la part del municipi que queda dins de la unitat del

paisatge de la Conca d’Alforja i Vilaplana. En aquesta unitat, el catàleg del paisatge defineix el

valor de patró de poblament com “els nuclis urbans estan situats a la vora dels cursos fluvials més

o menys permanents, a la vora dels quals hi ha les hortes, a mitja distància els camps de conreu

(avui dia d’avellaner), i en els sectors més allunyats i amb més pendent, els boscos i brolles,

formant una estructura que, canviant els conreus, s’ha mantingut durant molts anys.”

Conca d’Alforja i Vilaplana

Reus i

Tarragona

Camps del

Francolí

Plana del Baix Camp




Espai agrícola: només alberga la punta més sud‐occidental del terme, la inclosa dins de la unitat

del paisatge de la Plana del Baix Camp. El Catàleg inclou aquest sector dins d’una gran plana, que

s’allarga fins a les Borges del Camp, Riudoms i Botarell, amb valor estètic a on destaca l’harmonia

de la ocupació agrícola.

Espai agrícola i patró de poblament: bona part de la plana sud‐oriental del terme queda valorada,

per la Unitat paisatgística dels Camps del Francolí, com de valor històric per la ocupació agrícola

que mostra i també pel patró de poblament que hi és present (amb patrimoni hidràulic). És una

porció de municipi que forma part d’una gran plana agrícola que s’allarga fins a Alcover, Vilallonga

del Camp i el Morell.

Mapa 7‐9: Valors del paisatge al terme de Castellvell del Camp

Font: Plànols informatius de l’aprovació definitiva del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

Per la seva banda, el nucli urbà i l’espai relacionat amb la carretera de Reus a Castellvell, el catàleg del

paisatge no l’hi atorga cap valor paisatgístic rellevant i el caracteritza com un paisatge on predomina

l’espai urbanitzat i una densa xarxa d’infraestructures que fragmenten els camps de conreu.

En base a la descripció anteriorment realitzada dels valors paisatgístics presents al municipi, els

objectius de qualitat paisatgística, d’acord amb les 4 unitats del paisatge esmentades, que l’hi serien

aplicables són:




OQP17.1 (objectiu de la unitat del paisatge de la Conca d’Alforja – Vilaplana): un paisatge agrari

viu, dinàmic i rendible de cultius d’oliveres, avellaners, ametlles, garrofers i vinya. Aquest paisatge

agrari, situat a la plana, concentra els cultius d’oliveres i avellaners als terrenys de regadiu més

propers als pobles i ametllers, algun garrofer i, puntualment, vinya en els terrenys de secà més

allunyats. També s’ha de tenir en compte la presència d’arbres de gran port en els límits dels

conreus i abancalaments de pedra seca que, pel seu valor estètic i funcional, s’han de conservar.

OQP17.2 (objectiu de la unitat del paisatge de la Conca d’Alforja – Vilaplana): un patró de

poblament que organitza l’espai agrícola a l’entorn dels nuclis de població i de grans masos,

atorgant‐li un marcat caràcter rural.

OQP18.1 (objectiu de la unitat del paisatge de la Plana del Baix Camp): un paisatge agrari que

mantingui les infraestructures rurals de captació i emmagatzematge d’aigua i que conservi, pel

seu valor agrícola, les zones amb sòls més fèrtils.

OQP20.2 (objectiu de la unitat del paisatge de Reus i Tarragona): unes infraestructures que dotin

d’accessibilitat, que proporcionin unes visuals endreçades i de qualitats i que evitin la

compartimentació i fragmentació de l’espai obert que travessen. Tot i que en termes generals les

carreteres del municipi no queden incloses dins d’aquest objectiu, també seria aplicable a les

infraestructures d’accessibilitat interna del municipi (entre el nucli i les urbanitzacions).

OQP20.6 (objectiu de la unitat del paisatge de Reus i Tarragona): un sòl compromès pel

planejament urbanístic en el creixement dels teixits urbans que conservi en els espais oberts

intersticials els valors de la natura i l’espai agrícola. Objectiu aplicable tant al sòl ocupat per les

urbanitzacions com el de les planes agrícoles oriental i occidental.

OQP21.1 (objectiu de al unitat del paisatge dels Camps del Francolí): un paisatge de l’avellaner a

la plana viu, productiu i ben gestionat. Aquest paisatge, alhora uniforme i heterogeni, és el

principal reducte de l’avellaner a Tarragona i es caracteritza per l’existència de masos de valor

històric i patrimoni hidràulic d’aqüeductes, molins, ponts, canal i basses.

OQP21.3 (objectiu de al unitat del paisatge dels Camps del Francolí): un paisatge de nuclis urbans

ordenats, on s’afavoreixi la compacitat del nucli respectant les principals visuals de qualitats i la

façana paisatgística característica, centrada normalment en el campanar.

Paral∙lelament, i en base als objectius identificats, s’identifiquen àrees amb valors especials a protegir i

àrees de foment de la gestió que, per a Castellvell del Camp són destacables:

Àrees amb valors especials a protegir:

Barrancs i rieres que creuen en direcció sud‐est. Per la seva vàlua ecològica i estètica,

caldria preservar de qualsevol mena d’actuació, restaurant‐ne aquells espais degradat i

adequant‐ne l’accessibilitat per al gaudi, tot garantint‐ne la funcionalitat ecològica (inclòs

en la unitat del paisatge de Reus i Tarragona i de la Plana del baix Camp).

Àrees de foment de la gestió:

Àrea contínua de conreus llenyosos i herbacis i a on és possible contemplar el reducte

principal de l’avellaner al Camp de Tarragona, que va perdent posicions davant l’olivera que

està inclosa en la denominació d’origen Siurana. El paisatge rural que en resulta és

aparentment uniforme, amb alguns masos i patrimoni hidràulic, així com mostres




representatives del conreu de l’avellaner. Cal evitar la implantació de noves edificacions en

l’àmbit del paisatge agrícola, i reconduir el traçat de noves infraestructures previstes cap

als traçats actuals per tal de no fragmentar el paisatge agrícola, a la vegada que es

garanteixi la protecció de les tessel∙les forestals consolidades a l’interior de la matriu

agrícola (inclòs en la unitat del paisatge de Camps del Francolí i Plana del Baix Camp).

Masses forestals d’alzinars que ocupen les vessants del Puig del Cogulló i del Puig d’en

Cama que no gaudeixen de cap mena de figura de protecció. Compatibilitzar la gestió

forestal amb la preservació dels valors ecològics i/o estètics, així com emprendre mesures

per a al reducció dels risc d’incendis forestals.

Mosaics agroforestal de conreus d’avellaner i boscos mixtos d’alzina i pi blanc que actuen

com a zona de transició paisatgística entre la plana del Baix Camp i les extenses masses

forestals de la Mussara, a la vegada que introdueixen elements de biodiversitat i de

discontinuïtat enfront els incendis forestals.

Urbanitzacions aïllades situades entre Castellvell i Almoster (La Flor del Camp i

Castellmoster). Evitar un major creixement, tant de les existents com de noves

urbanitzacions, impulsant la millora de la qualitat estètica i ambiental integral (accessos,

perifèries, regulació de les tipologies constructives i dels tipus de cobertes i els codis

cromàtics en les edificacions, etc.) i adaptant el planejament a la realitat urbanística

existent. No permetre la implantació de noves urbanitzacions ni assentaments dispersos.

Àmbits susceptibles d’accions d’ordenació:

Activitat extractiva a l’oest de Castellvell del Camp (Lo Puig i el Mas de la Tia Anna), dins del

terme de l’Aleixar.


8. OBJECTIUS , DIRECTRIUS I OBLIGACIONS AMBIENTALS D’APLICACIÓ EN EL PLA


8. OBJECTIUS, DIRECTRIUS I OBLIGACIONS DE CARÀCTER AMBIENTAL D’APLICACIÓ EN L’ÀMBIT DEL PLA

8.1. OBJECTIUS I DOCUMENTS DE REFERÈNCIA A NIVELL EUROPEU I INTERNACIONAL PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT.

Amb l’objectiu de donar compliment a l’Annex I apartat e) de la Directiva 2011/42/CE, del Parlament

Europeu i del Consell, de 27 de juny, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes

en matèria ambiental, en el qual es determina que els instruments de planejament territorial cal que

informin i donin compliment als objectius de protecció ambiental fixats en l’àmbit internacional,

comunitari o estatal que puguin veure’s afectats pel planejament.

Per tal de donar compliment, doncs, a la legislació anteriorment esmentada, seguidament es realitza

una descripció dels estàndards de protecció en l’àmbit internacional, comunitari i estatal a tenir en

consideració en el següent informe. Aquesta descripció es realitza en funció de la cronologia i de la

plasmació a nivell nacional que ha tingut l’activitat protectora del medi feta en l’àmbit internacional i

comunitari.

Cal tenir sempre present que, si bé l’activitat europea i internacional han anat cronològicament de la

mà, l’activitat estatal ha anat gairebé sempre vinculada a aquelles accions que s’han emprès a nivell

europeu o internacional.

La descripció s’ha estructurat en diferents vectors ambientals (atmosfera, aigua, sòl, paisatge i

biodiversitat) a més a més d’un apartat inicial referent a programes, estratègies i altres instruments de

protecció ambiental en general. A tot això cal, però, abans introduir el Conveni sobre l’accés a la

informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi

ambient, el Conveni d’Aarhus (Dinamarca), del 25 de juny de 1998. El Govern Espanyol va signar

l’esmentat conveni i el va ratificar el 15 de desembre de 2004.

Protecció ambiental general

De manera general, la legislació europea, pren com a marc de referència el VI Programa Marc d’Acció

Comunitària en matèria de Medi Ambient (VI PAMA), vigent per al període 2006‐2010, titulat “Medi

Ambient 2010: el futur a les nostres mans” (Publicat al Diari Oficial de la Unió Europea número 154,

sèrie E, de 29.5.2001).

Aquest programa, si bé no concreta els objectius o fites a assolir en les diverses esferes del medi

ambient (fauna, flora, residus, emissions a l’atmosfera, etc), serveix com a pauta inspiradora de la

legislació que elaboren les institucions comunitàries i que, juntament amb les polítiques econòmiques,

socials i ambientals, serviran per a donar compliment als objectius de protecció ambiental fixats.

Els cinc eixos prioritaris d’actuació estratègia són: la millora de l’aplicació de la legislació vigent,

integració del medi ambient en les altres polítiques, col∙laboració amb el mercat, implicació dels

ciutadans i consideració del medi ambient en la presa de decisions relatives al planejament i gestió del

territori. Per a cada eix es presenten diverses actuacions específiques.

Les àrees del medi ambient prioritàries, és a dir, els àmbits en els quals cal actuar d’una manera

immediata segons el VI PAMA, són: canvi climàtic, biodiversitat, medi ambient i salut i gestió sostenible

dels recursos i dels residus.




Cal afegir que el VI Programa Marc d’Acció Comunitària recull també molts dels principis internacionals

vigents per a la protecció del medi.

Quant al control de les activitats potencialment contaminants del medi, cal fer referència a la Directiva

96/61/CE del Consell de 24 de setembre relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació.

Aquesta directiva fixa les obligacions que hauran de complir les activitats industrials i agrícoles

mitjançant un procés d’autorització per al seu funcionament que contemplarà els límits establerts

quant a emissions a l’atmosfera, a les aigües i als sòls i la producció de residus. L’autorització per al

funcionament de les activitats sotmeses a aquesta autorització contempla també la ubicació física

d’aquestes així com la qualitat ambiental del seu entorn.

Protecció del paisatge

De manera transversal, i d’especial incidència sobre qualsevol tipus de planejament urbanístic, la Unió

Europea aprovà el Conveni Europeu del Paisatge (impulsat pel Consell d’Europa i signat a Florència

l’any 2000 i en vigor des de l’1 de març del 2004). Aquest Conveni té per objecte promoure la

protecció, la gestió i l’ordenament dels paisatges, entesos com aquella part del territori tal com la

percep la població i les característiques del qual són el resultat de la interacció dels factors naturals i

humans.

Per a donar compliment a aquest conveni, del qual Espanya n’és signatària, s’ha elaborat a nivell estatal

l’Atlas de los Paisajes de España, una caracterització del paisatge que pot servir per a posteriors estudis

autonòmics o locals. Cal tenir en compte que a Catalunya s’ha aprovat ja la Llei 8/2005, de 8 de juny, de

protecció, gestió i planificació del paisatge així com s’està treballant ja en l’elaboració de diversos

catàlegs del paisatge per a diferents àmbits de Catalunya.

Conservació de la fauna, flora i diversitat biològica

El principal instrument del qual s’ha dotat la Unió Europea per a la protecció de la flora i la fauna són

dues Directives:

Directiva 92/43/UE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la

flora silvestres. Coneguda com a Directiva Hàbitats, protegeix diversos hàbitats d’especial interès

degut al seu valor biològic. Aquests espais són denominats Llocs d’Interès Comunitari (LIC’s). Cal

tenir en compte les successives modificacions d’aquesta Directiva fins l’actualitat per a conèixer

quins són actualment els LIC’s.

Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres. Mitjançant els annexos

protegeix determinades espècies d’aus així com preveu la creació de zones d'especial protecció

per a les aus, que garanteixin la conservació de les aus protegides per la pròpia Directiva. Els

espais protegits per aquesta directiva s’anomenen Sones d’Especial Protecció per a les Aus

(ZEPA’s).

A partir de la protecció de diferents espais feta per les dues Directives, LIC’s i ZEPA’s, es crea la Xarxa

Natura 2000, xarxa biològica que inclou tots aquells espais que queden protegits per les Directives.

D’altra banda, la protecció d’espècies que es fa des del dret internacional s’estructura a partir de

diversos convenis internacionals, molts dels quals han estat subscrits per la UE i per tant seran

d’aplicació a Espanya.




A nivell internacional cal esmentar el Convenció relativa a les zones humides d’importància

internacional com hàbitat d’aus aquàtiques, conegut com a conveni de Ramsar (signat a aquesta ciutat

el febrer de 1971), que vetlla per a la conservació i ús sostenible de les zones humides.

Per altra banda, el Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora

Silvestre (CITES), també conegut com a Conveni de Washington (signat en aquesta ciutat el març de

1973). Aquest conveni, d’aplicació a la UE a partir del Reglament (CE) número 338/97 del Consell, de 9

de desembre 1996, té com objectiu protegir les espècies amenaçades a partir del control del comerç

d’aquestes espècies i mitjançant l’establiment de condicions per a la seva importació, exportació i

circulació.

A partir del Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural d’Europa, celebrat a

Berna l’any 1979 i del qual a UE n’és part, es protegeixen la flora i de la fauna silvestres, els seus

hàbitats naturals així com les espècies migratòries en perill d’extinció. Actualment la UE dóna

compliment a aquest Conveni a partir de les dues Directives abans esmentades, per tant, un

planejament que contempli la Xarxa Natura 2000 serà un planejament que alhora donarà compliment

al Conveni de Berna.

Si bé el Conveni de Berna es centra en la protecció del medi natural europeu, el Conveni de Rio sobre la

Diversitat Biològica (signat a Rio de Janerio el juny de 1992) exerceix funcions anàlogues però a nivell

global. El Conveni de Rio té com a objectiu la conservació de la diversitat biològica, l’ús sostenible dels

seus components i un repartiment equitatiu dels beneficis derivats de l’ús dels recursos genètics

mitjançant l’accés adequat a aquests recursos i a partir d’una transferència adequada de les tecnologies

i dels fluxos econòmics.

A nivell estatal, i hereva de la protecció de la biodiversitat que es fa a nivell internacional, l’Estat

Espanyol s’ha dotat d’una Estrategia Española para la Conservación de la Biodiversidad així com d’un

catàleg d’espècies amenaçades i estratègies per a la conservació de l’ós bru cantàbric, l’àguila imperial

ibèrica, el linx ibèric, el trencalòs i l’urogallo cantàbric.

Seguint la protecció de les zones humides que es fa mitjançant el Conveni de Ramsar, les disposicions

legals estatals protegeixen també aquests ecosistemes: Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el

que se aprueba el reglamento del dominio público hidráulico (BOE número 103 de 30 d’abril) i les

successives modificacions, la darrera de les quals mitjançant Real Decreto 606/2003, de 23 de mayo.

Capítol V del Títol III (article 275 i següents); Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que

se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas (BOE número 176 de 24 de juliol) i Ley 4/1989, de 27

de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestre (BOE número 74 de

28 de març).

Protecció de l’atmosfera

Canvi climàtic

La protecció de l’atmosfera inclou la lluita contra el canvi climàtic degut a l’emissió a l’atmosfera de

gasos d’efecte hivernacle.

Aquesta protecció s’estructura a partir de la signatura, a nivell internacional i en el marc del Conveni de

les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, del Protocol de Kyoto (en vigor des de 16 de febrer de




2005). És a partir de l’acceptació d’aquest protocol que la UE, els seus estats membres i els altres països

es comprometen a reduir els seu nivell d’emissions de gasos a l’atmosfera al menys un 5% respecte

l’any 1990 en el període 2008‐2012.

La integració de la UE en aquest conveni es produeix mitjançant Decisió del Consell, de 25 d’abril de

2002. Els seus estats membres hauran de reduir conjuntament les seves emissions un 8% en el període

2008‐2012.

Arrel de la signatura d’aquest Conveni i davant l’evidència científica dels efectes de l’emissió de gasos a

l’atmosfera sobre l’escalfament global, la UE ha posat en marxa una Estratègia sobre el canvi climàtic

(Comunicació de la Comissió, de 9 de febrer de 2005). Aquesta estratègia es basa en l’observació del

risc climàtic per se, la voluntat política fer fer‐hi front, la participació internacional en la lluita contra el

canvi climàtic, la innovació necessària per un canvi en els mètodes de producció i utilització de l’energia

i l’adaptació dels països als efectes inevitables del canvi climàtic.

La comunitat internacional i la UE estan ja treballant intensament per fixar nous compromisos de

reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per al període 2013‐2020. La darrera

Conferència de les Parts del Conveni marc de les Nacions unides sobre el canvi climàtic va establir el full

de ruta de Bali, on tots els signants del conveni, inclosos el EUA, es comprometien a establir, abans de

l’any 2009, compromisos de reducció per al període 2013‐2020.

L’any 2005 és el primer any de funcionament del mercat de drets d’emissió europeu, com a

conseqüència de l’aplicació de la Directiva 2003/87/CE, de comerç de drets d’emissió. Això permet que

dins els inventaris d’emissions es pugui diferenciar per primera vegada aquelles que provenen dels

sectors sotmesos a la Directiva de comerç de drets d’emissió, de la resta d’emissions (anomenades dels

sectors difusos). A Catalunya, no és fins a l’any 2005 que el CADS (Consell Assessor de

Desenvolupament Sostenible) edita el primer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya i el DMAH

s’estableix com a òrgan de verificació de les emissions per a les empreses que participen al mercat

d’emissions. Es crea SENDECO2, una plataforma de compravenda d’emissions de referència per als

països mediterranis amb seu a Barcelona.

L’any 2007, Espanya presenta el segon Plan nacional de asignaciones i la Estrategia española de cambio

climático y energia limpia, aprovada per la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic i el

Consejo del Clima, i orientada a fer front a la reducció d’emissions en els sectors difusos (aquells no

sotmesos a la Directiva de comerç de drets d’emissions).

Amb aquests precedents i referents, Catalunya ha redactat i presentat a informació pública, el dia 4 de

juliol de 2008, el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008‐2012. Aquest document és el

primer que d’una manera coordinada i integrada tracta el canvi climàtic, establint mesures als sector

difusos amb l’objectiu de reduir‐ne el creixement al 37%. També contempla la compra del 20% de drets

d’emissió que fa Espanya per compensar l’excés d’emissions difuses de tot l’Estat, tal i com especifica el

Pla Nacional d’Assignacions 2008‐2012 espanyol i aprovat per la Comissió Europea.

Els anomenats sectors difusos més rellevants són la mobilitat, els residus, l’agricultura, el sector

residencial, el comercial, la construcció o la indústria i el sector de transformació de l’energia, entre

d’altres.




Contaminació atmosfèrica

La prevenció de la contaminació atmosfèrica a nivell internacional es duu a terme a partir de la

signatura de diversos convenis, entre els quals en destaquem dos.

En primer lloc, el Conveni sobre la Contaminació Atmosfèrica transfronterera a llarga distància (signat

a Ginebra el 1979) estableix un marc d’elaboració de polítiques, intercanvi d’informació, realització

d’activitat d’investigació i aplicació i desenvolupament de mecanismes de vigilància de la contaminació

atmosfèrica que pugui afectar diversos països.

En segon lloc, a partir del Conveni d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, acord

multilateral celebrat el maig de 2001 sota els auspicis del Programa de les Nacions Unides per al medi

ambient (PNUMA), que té com a objectiu adoptar mesures de control per eliminar la producció,

utilització, exportació i importació de certs compostos orgànics persistents (inclosos en l’Annex A) i

restringir la producció i utilització de certs productes químics (inclosos a l'annex B).

La UE és part d’ambdós convenis (Decisió 81/461/CEE del Consell, d’11 de juny i Decisió del Consell, de

14 d’octubre de 2004 respectivament), i hi dóna compliment a partir de les actuacions que es descriuen

a continuació.

Els programes i accions de les quals s’ha donat la UE per incidir en la protecció de l’atmosfera es poden

agrupar en funció de la regulació de tres esferes: regulació de la gestió de la qualitat de l’aire, regulació

dels contaminants atmosfèrics, dels vehicles de motor, dels altres tipus de vehicles i de les indústries.

Respecte la gestió de la qualitat de l’aire, existeix una Estratègia temàtica sobre la contaminació

atmosfèrica (Comunicació de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu de 21 de setembre de 2005)

i la Directiva 96/96/CE del Consell, de 27 de setembre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire.

Aquesta Directiva pretén mantenir i millorar la qualitat de l’aire a partir de l’establiment d’uns objectius

de qualitat, uns mètodes i criteris comuns d’avaluació de la qualitat i la difusió de dades sobre aquesta

qualitat.

Quant a la regulació dels contaminants atmosfèrics, existeixen diverses Directives i Comunicacions que

regulen l’emissió de determinats contaminants d’acord als estàndards de qualitat fixats per la Directiva

96/96/CE. En són exemples la Directiva 1999/30/CE del Consell, de 22 d’abril, relativa als valors límit

de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom a l’aire, la Comunicació de

la Comissió al Parlament Europeu i al Consell de 23 d’octubre de 1998: Eliminació progressiva dels CFC

dels inhaladors – dosificadors, Reglament (CE) 2037/2000 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de

juny, relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó, etc.

La regulació de les emissions degudes als vehicles de motor i altres tipus de vehicles suposen

l’assumpció d’aquests com a focus emissors de gasos nocius per l’atmosfera i el greu problema que el

transport suposa. En aquest sentit, es fa una regulació detallada de la permissivitat de les emissions de

CO2 i altres gasos de tots els tipus de vehicles. Es regula també el consum de combustible per als nous

vehicles.

Quant a la possible contaminació atmosfèrica derivada d’activitats industrials, és d’aplicació

l’esmentada Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i control

integrats de la contaminació.




De manera més concreta, existeixen Directives que regulen les emissions de Compostos Orgànics

Persistents i emissions derivades de grans instal∙lacions de combustió o emmagatzematge de gasolina.

Dins la contaminació atmosfèrica s’hi inclou també la contaminació acústica, és a dir, les molèsties

sonores que alteren l’entorn i la salut humana. En aquest sentit trobem la Directiva 2002/49/CE del

Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Aquesta

Directiva pretén reduir les molèsties acústiques i els efectes perjudicials de l’explosió al soroll ambiental

a partir de l’establiment d’una cartografia local d’exposició al soroll.

Mitjançant altres directives es regula també certes fonts d’emissió de molèsties acústiques com ara els

vehicles, els ciclomotors, la maquinària emprada a l’aire lliure i els aeroports.

Totes aquestes directives han quedat modificades, actualitzades o simplificades mitjançant la Directiva

2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l’aire

ambiental i a una atmosfera més neta a Europa.

Protecció en matèria d’aigües continentals

A nivell estatal el Programa AGUA (Actuaciones para la Gestión y la Utilización del Agua) estableix

criteris per a una nova política de l’aigua basada en l’estalvi d’aigua i en la regulació de la disponibilitat i

qualitat d’aquesta. Les actuacions del programa AGUA es duen a terme a partir de les diverses conques

hidrogràfiques d’Espanya.

En aquesta esfera, la protecció a nivell europeu deriva de la Directiva 2000/60/CE del Parlament

Europeu i del Consell de 23 d’octubre, que estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la

política d’aigües. Aquesta Directiva estableix un marc comunitari per a la protecció de les aigües

superficials continentals, de transició, litorals i subterrànies amb l’objectiu de prevenir o reduir la seva

contaminació, promoure’n el seu ús sostenible, protegir el medi ambient, millorar l’estat dels

ecosistemes aquàtics i pal∙liar els efectes de les inundacions i les sequeres. Per a la correcta gestió dels

objectius que es fixa, preveu l’elaboració de plans hidrològics de conca així com l’aplicació d’una política

de tarificació per a l’ús de l’aigua (aquesta mesura és ja d’aplicació a Catalunya a partir del Decret

legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües

de Catalunya).

La UE regula també l’abocament de substàncies nocives o perilloses a les aigües com poden ser les

substàncies derivades de detergents, els nitrats, el mercuri o el cadmi. En són exemple la Directiva

80/68/CEE del Consell, del 17 de desembre, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la

contaminació causada per determinades substàncies perilloses, el Reglament (CE) 648/2004 del

Parlament Europeu i del Consell de 31 de març sobre detergents o la Directiva 2006/11/CE del

Parlament Europeu i del Consell, de 15 de febrer, relativa a la contaminació causada per determinades

substàncies perilloses abocades al medi aquàtic de la Comunitat.

L’aplicació d’aquestes limitacions s’articula a partir de la necessitat d’autorització prèvia a la realització

d’abocament de determinades substàncies (generalment llistades en els annexos de les Directives sobre

l’abocament de substàncies a les aigües).




A nivell internacional trobem el Conveni de Helsinki sobre protecció de cursos d’aigua transfronterers i

llacs internacionals. Aquest conveni, del qual la UE n’és part (Decisió 95/308/CE del Consell, de 25 de

juliol) té com a objectiu prevenir i controlar els cursos d’aigua transfronterers a partir de la cooperació

internacional.

Protecció del sòl

Des de la UE i en el marc del VI PAMA es va iniciar una estratègia per a la protecció del sòl que es

desenvolupa a partir de la Comunicació de la Comissió, de 16 d’abril, al Consell, el Parlament Europeu,

el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions – Cap a una estratègia temàtica per a la protecció

del sòl. Mitjançant aquesta estratègia es pretén lluitar contra la degradació del sòl produïda per les

activitats humanes: l’erosió, la pèrdua matèria orgànica, la contaminació, el segellat, la compactació, la

reducció de la biodiversitat, la salinització, les inundacions i els esllavissament de terres. La protecció

del sòl s’inclou també en la Directiva 91/61/CE, ja esmentada, de control integrat de la contaminació.

A nivell internacional no es troben referències de protecció del sòl d’abast global. A nivell estatal s’ha

aprovat el Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades

potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos

contaminados.

8.2. REGULACIÓ SECTORIAL EN MATÈRIA AMBIENTAL

L’article 70.a), 2n. del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

d’urbanisme, exposa que l’Informe de Sostenibilitat Ambiental ha de contemplar els requeriments

ambientals aplicables a l’àmbit del pla derivats de la normativa internacional, comunitària, estatal,

autonòmica i local1. En aquest apartat es descriuen les obligacions de protecció ambiental aplicables al

POUM de Cervera.

Cal tenir en compte que la normativa internacional, comunitària i estatal sovint han suposat l’aprovació

de normativa autonòmica, la qual ha incorporat a l’ordenament jurídic català les prescripcions

establertes en normativa de rang superior. En aquests casos, es cita únicament la normativa catalana,

atès que aquesta ja integra les obligacions previstes en la normativa internacional, comunitària i estatal.

Prevenció i control

Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la

Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos.

Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis

3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la

Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés

d'adequació de les activitats d'incidència ambiental

1 Aquest article estableix també que cal informar sobre els objectius i criteris de protecció ambiental aplicables a

l’àmbit del pla. Aquests es descriuen a l’apartat 5.3.1 d’objectius i criteris de protecció ambiental aplicables en

l’àmbit del pla.




Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del

procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998 de 27 de febrer, i de modificació del

Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes

Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència

ambiental al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de

l'Administració ambiental

Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual

s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la

intervenció integral de l'administració ambiental, i se n'adapten els annexos

Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el reglament general de desplegament de la

Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental

Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental

Real Decreto 1131/1988, de 30 de setiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la

ejecución del Real Decreto Legislativo 1302/1986, de 28 de junio, de evaluación de impacto

ambiental

Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental

Risc

Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les

urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana

Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions

sense continuïtat immediata amb la trama urbana

Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes2

Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i

l'homologació dels plans de protecció civil municipals

Decret 130/1998, de 12 de maig, pel quals s’estableixen mesures de prevenció d’incendis

forestals en les àrees d’influència de carreteres

Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals

Aigua

Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones

vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de

gestió de les dejeccions ramaderes.

Acord GOV/128/2009, de 28 de juliol, de revisió i designació de noves zones vulnerables en

relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries.

2 Aplicació dels preceptes continguts en termes de prevenció i protecció contra els incendis forestals (arts. 43 a

50).




Decret 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita l'àmbit territorial del Districte de Conca

Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya i es modifica el Reglament de la planificació hidrològica,

aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d'octubre. (Pàg. 16079)

Decret 380/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la planificació hidròlogica,

Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual

s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua

Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en

matèria d’aigües de Catalunya

Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació

amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de

Sanejament

Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la

calidad del agua de consumo humano

Reial Decret Legislatiu 1/2001 del 20 de juliol pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües.

Decret 103/2000, de 6 de març, d’aprovació del Reglament de tributació per part de l’Agència

Catalana de l’Aigua

Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público

Hidráulico, que desarrolla los Títulos Preliminar, I, IV, V, VI y VII de la Ley 29/1985, de 2 de agosto,

de Aguas, i les seves modificacions:

Real Decreto 1315/1992, de 30 de octubre. Transposa la Directiva 80/68/CEE, de 17 de

desembre de 1979, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació

causada per determinades substàncies perilloses.

Real Decreto 995/2000, de 2 de junio. Transposa la Directiva 76/464/CEE, de 4 de maig,

relativa a la contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades al

medi aquàtic de la comunitat. Directiva actualment substituïda per Directiva 2006/11/CE,

de 15 de febrer de 2006

Real Decreto 606/2003, de 23 de mayo. Transposa la Directiva 2000/60/CE, de 23

d’octubre, que estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.

Reial Decret 324/2000 de 3 de març pel que s’estableix normes bàsiques d’ordenació de les

explotacions porcines

Real Decreto 261/1996, de 16 de febrero, sobre protección de las aguas contra la contaminación

producida por los nitratos procedentes de fuentes agrarias. Transposa la Directiva 91/676/CEE, de

12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats

en l'agricultura.

Decret 283/1998 de 21 d’octubre de designació de les zones vulnerables en relació a la

contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s'aproven mesures ambientals de prevenció i

correcció de la contaminació de les aigües per nitrats

Ordre de 22 d'octubre de 1998, del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el




nitrogen

Real Decreto‐ley 11/1995, de 28 de diciembre, por el que se establecen las Normas Aplicables al

Tratamiento de las Aguas Residuales Urbanas i Real Decreto 509/1996, de 15 de marzo, que el

desenvolupa. Transposició de la Directiva 91/271/CEE, de 21 de maig, sobre el tractament de las

aigües residuals urbanes

Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en

matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya

Decret 329/1988, d'11 d'octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors

dels aqüífers subterranis o unitats hidrogeològiques

Atmosfera

Real Decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de

noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones

acústica

Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei

6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi

nocturn

Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l'elaboració dels mapes de

capacitat acústica

Real Decreto 1796/2003 de 26 de diciembre, relativo al ozono en el aire ambiente

Decret 281/2003, de 4 de novembre, de modificació del Decret 148/2001, de 29 de maig,

d'ordenació ambiental de les instal∙lacions de telefonia mòbil i altres instal∙lacions de

radiocomunicació

Real Decreto 117/2003, de 31 de enero, sobre limitación de emisiones de compuestos orgánicos

volátiles debidas al uso de disolventes en determinadas actividades

Real Decreto 1073/2002, de 18 de octubre, sobre evaluación y gestión de la calidad del aire

ambiente en relación con el dióxido de azufre, dióxido de nitrógeno, óxidos de nitrógeno,

partículas, plomo, benceno y monóxido de carbono

Llei 16/2002 de 28 de juny de 2002, de protecció de la contaminació acústica

Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació

i gestió del soroll ambiental

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi

nocturn

Directiva 2000/14/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de maig de 2000, sobre emissions

sonores a l’entorn causades per les maquines d’ús a l’aire lliure.

Directiva 2001/80/CE del parlament Europeu i del Consell, 23 d’octubre de 2001, sobre

limitacions d’emissions a l’atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans

instal∙lacions de combustió




Directiva 1999/13/CE del Consell, d’11 de març de 1999, relativa a la limitació de les emissions de

compostos orgànics volàtils causades per l’ús de dissolvents orgànics en determinades activitats i

instal∙lacions

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983 de 21 de novembre, de protecció de

l’ambient atmosfèric

Real Decreto 1321/1992, de 30 de octubre, que establece valores de calidad para las partículas en

suspensión y el dióxido de azufre

Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983 de 21 de novembre, de

protecció de l’ambient atmosfèric

Real Decreto 717/1987, de 27 de mayo, que establece valores de calidad para el dióxido de

nitrógeno y el plomo. Transposa les Directives 85/203/CEE i 82/884/CEE.

Real Decreto 1613/1985, de 1 de agosto, que establece valores de calidad para el dióxido de

azufre y los humos negros. Transposa la Directiva 80/779/CEE, per el que s’estableixen noves

normes de qualitat de l'aire en el que es refereix a la contaminació per diòxid de sofre i partícules

Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric

Decreto 833/1975, de 6 de febrero, por el que se desarrolla la Ley 38/1972, de 22 de diciembre,

de protección del ambiente atmosférico

Ley 38/1972 de 22 de diciembre, de protección del ambiente atmosférico

Residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la llei reguladora dels

Residus

Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de

construcció i demolició

Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades

potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos

contaminados

Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del decret 201/1994, regulador de runa i altres

residus de la construcció

Decret 27/1999, de 9 de febrer, de gestió dels residus sanitaris

Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996 de 9 de gener, pel qual s’aprova

el Catàleg de residus de Catalunya

Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus

Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos

Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig de residus en dipòsits controlats

Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador de runa i altres residus de la construcció

Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i medi natural

Decret 156/2009, de 20 d’octubre, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel

qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, consistent en la inclusió de l’espai de Gallecs.




GOV/150/2009, de 29 de setembre, pel qual s’amplien diverses zones de protecció especial per a

les aus (ZEPA) delimitades per l’Acord GOV/115/2009, de 16 de juny.

GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s'aprova una nova delimitació de diverses zones de

protecció especial per a les aus (ZEPA).

Edicte 12 de maig de 2009, de notificació de les propostes de nova limitació de diverses zones de

protecció especial per a les aus (ZEPA) i de modificacions puntuals de la delimitació de diversos

espais de la Xarxa Natura 2000.

Decret 127/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya

Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d'especial protecció per a les

aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC) i la seva modificació a

través de l’Acord de Govern GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s’aprova una nova delimitació

de diverses zones de protecció per a les aus (ZEPA).

Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis

3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la

Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés

d'adequació de les activitats d'incidència ambiental

Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge

Real Decreto 1193/1998, de 12 de junio, por el que se modifica el Real Decreto 1997/1995, de 7

de diciembre, por el que se establecen medidas para contribuir a garantizar la biodiversidad

mediante la conservación de los hábitat naturales y de la fauna y flora silvestre

Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que adapta al progrés científic i tècnic la Directiva

92/43/CEE

Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a

garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora

silvestres

Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias

Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural

Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i

esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge

Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i

la flora silvestres

Decret 35/1990, de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat mínima forestal

Ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna

Silvestre

Llei 6/1988 de 30 de març, forestal de Catalunya i modificació per la Llei 7/1999 de 30 de juliol

Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, del Parlament de Catalunya

Decret 169/1983, de 12 d’abril, sobre unitats mínimes de conreu

Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels




espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives

Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres

Altra legislació aplicable

Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.

Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius

aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal∙lacions fotovoltaiques a Catalunya.

Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el texto refundidio de la ley

del suelo.

Real Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic per a la certificació

d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció

Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de

protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d'impacte i integració

paisatgística

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación

Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i

d'ecoeficiència en els edificis

Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat

Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, desenvolupada pel Reial Decret 1627/1997 de 24

d’octubre sobre Seguretat i Salut en obres de construcció

Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural

Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres

arquitectòniques


9. CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS



L’anàlisi dels aspectes més rellevants de cada municipi porta a determinar una sèrie de valors,

problemàtiques i tendències de major significança que han de ser els objectius ambientals concrets

alhora de planificar el territori. D’aquesta manera, el desenvolupament del planejament en el municipi

de Castellvell del Camp ha d’adquirir els objectius ambientals establerts com a criteris propis en el

procés de presa de decisions i com a base alhora d’avaluar les diferents propostes i alternatives

d’ordenació.

L’establiment dels objectius o criteris de sostenibilitat s’ha dut a terme en base, doncs, als aspectes

rellevants identificats en el municipi i prenent en consideració els objectius de protecció ambiental i

obligacions jurídiques en matèria de biodiversitat, sòl, aigua, aire, clima i paisatge fixats en els àmbits

internacional, comunitari i Estatal.

La següent relació dels diferents objectius de sostenibilitat es fa de manera jeràrquica d’acord amb el

seu grau d’importància.

1. Evitar i corregir els models urbans dispersos i fomentar les estructures urbanes compactes i

plurifuncionals.

2. Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar‐ne la

urbanització i l’edificació. Risc d’incendis forestals, inestabilitat de vessants, etc.

3. Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix i/o evitar, en la

mesura possible, l’afectació d’àrees fràgils i/o escasses per edificacions o infraestructures.

4. Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès

natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb la d’espais

lliures urbans.

5. Garantir la integració paisatgística de noves transformacions urbanes, principalment pel que fa als

sòls amb caràcter agrícola.

6. Reduir la mobilitat obligada.

7. Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en

el marc d’un model territorial globalment eficient.

8. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic.

9. Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar‐ne els fluxos a l’hemisferi

superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.

10. Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus generats al municipi.




1 Evitar i corregir els models urbans dispersos i fomentar les estructures urbanes compactes i

plurifuncionals.

La principal característica urbanística del municipi és la magnitud del sòl urbà existent i la seva

configuració en baixa densitat i monofuncional (residencial). La gran quantitat de zones residencials en

ciutat jardí repartides per tot el territori és la base principal de molts dels problemes ambientals que

presenta el municipi: ocupació de sòls amb presència de risc (incendi, pendents elevats, etc.),

fragmentació territorial i pressió sobre els corredors biològics naturals (rieres), elevada mobilitat

obligada i conseqüents aportacions a la contaminació atmosfèrica, demanda hídrica excessiva de la

població, elevada pressió lumínica sobre els ecosistemes adjacents, etc.

Si bé és una tasca molt dificultosa intentar canviar el model urbanístic existent actualment, degut a la

consolidació d’aquest model i de les zones ja urbanitzades, el POUM ha d’intentar reduir‐ne la seva

proliferació o si més no canviar la tendència seguida fins el moment de cara al futur. Així, cal valorar les

possibles desqualificacions que puguin ser factibles de ser realitzades i valorar‐ne la seva idoneïtat i

importància ambiental, valorar la creació i localització de zones verdes que permetin crear corredors al

llarg dels cursos hídrics (principalment de la riera de Roquís i de l’espinós) que permetin mantenir una

certa connectivitat dels ecosistemes tot salvant les zones urbanes.

Dins d’aquesta estratègia cal també valorar la creació de teixits plurifuncionals amb l’establiment de

noves tipologies urbanístiques no només residencials sinó principalment industrials i d’equipaments per

tal d’intentar contrarestar el caràcter merament residencial del municipi. La localització d’aquest nou

teixit és necessari que sigui valorada en termes d’accessibilitat i mobilitat, de manera que permeti un

accés fàcil i adequat a tots els ciutadans a la vegada que les potencials activitats econòmiques que s’hi

puguin localitzar tinguin un bon accés als principals eixos de comunicació comarcals.

2 Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar‐ne la

urbanització i l’edificació. Risc d’incendis forestals, inestabilitat de vessants, etc. Degut al creixement

ca a nord del sòl urbà del municipi, en l’actualitat moltes de les zones septentrionals de les

urbanitzacions es localitzen en terrenys on existeix un risc per a la segureta i el benestar de les persones

que hi viuen. Aquest risc està relacionat, principalment, amb el risc d’incendi que afecta a tota la part

nord i nord‐occidental del terme (el municipi està inclòs en un Perímetre de Protecció Prioritària contra

els incendis forestals) i a la zona dels Pugets. Tanmateix, no s’ha d’obviar la presència també del risc de

moviments de massa a la zona dels Pugets i a l’oest de la urbanització de les Serres i de la Plana dels

Puigs. Així mateix, la presència de pendents elevats en bona part del terme augmenta encara més

aquest risc.

Un altre risc, en aquest cas potencial, a considerar és la presència de les infraestructures elèctriques.

Tot i que ja en l’actualitat el seu entorn ja ha estat ocupat urbanísticament i que no s’ha demostrat els

efectes directes sobre la salut, és preferible que les zones urbanes no es planifiquin de manera pròxima

a elles.

Finalment, tot i que no sigui pròpiament un risc ambiental, és important esmentar la presència

d’activitats extractives a la part occidental del municipi, les quals, tot i estar dins del terme de l’Aleixar,

la més pròxima només es troba a uns 360 m de la zona urbana més a ponent de Castellvell de Camp. és

per tant també d’interès evitar augmentar el nombre d’habitants i/o habitatges que es puguin veure




afectats per aquestes activitats.

D’aquesta manera, es pot dir que al terme de Castellvell existeixen molts habitatges que es troben

afectat per un o altre tipus de risc i, per tant, un dels objectius del POUM ha de ser el de situar les

possibles àrees d’expansió urbana sobre espais adequats que no afectin zones de risc.

3 Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix i/o evitar, en

la mesura possible, l’afectació d’àrees fràgils i/o escasses per edificacions o infraestructures. Tot i que

el municipi no presenta uns ecosistemes de gran interès, en termes del conjunt del territori català, si

que a nivell comarcal, i sobretot local, la presència de certs hàbitats i ecosistemes es poden considerar

àrees d’interès, les quals, degut a l’intensa ocupació del sòl que presenta el municipi, es converteixen

en àrees fràgils.

Aquesta consideració es pot aplicar sobretot a les clapes de prats mediterranis al nord del terme, i

pròximes a la part alta de la urbanització de les Planes del Puig, i als alzinars presents a la part alta de la

vall de la riera del Roquís i de la Roureda. També, però, cal considerar d’interès, i dotar‐los de la

regulació adequada i conforme al planejament de rang superior, tota la massa forestal del terme

representada principalment per pinedes de pi blanc.

Aquesta consideració també cal fer‐la extensiva sistemàticament als àmbits fluvials i el seu entorn

d’influència, tot i que en temes d’hàbitats i biodiversitat no representin aportacions importants,

principalment en les seves parts baixes. Aquests cursos es presenten com a elements bàsics i

vertebradors del territori local, que propicien la connectivitat ecològica nord‐sud del terme tot salvant

la fragmentació que representa la gran ocupació urbanística del municipi.

Així, és necessari preservar i millorar la funció estructuradora d’aquests sistemes hídrics tot establint

entorns de protecció i millora de les seves característiques ambientals i, fins i tot, preveure’n plans

especials que ajudin a aconseguir aquest objectiu.

4 Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès

natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb la d’espais lliures

urbans.

Íntimament relacionat amb l’objectiu anterior i en base als mateixos raonaments, ha de ser interès del

POUM no només protegir els ecosistemes fràgils o de major interès, sinó establir una estructura del

territori, tant urbanitzat com no, basada en una xarxa d’espais lliures d’ocupació urbanística.

En aquest sentit, són de gran importància els cursos hídrics del municipi i els seus entorns més pròxims,

però també la presència de la zona del turó de Santa Anna, localitzat enmig de la trama urbana, la els

sòls agrícoles tradicionals, i les xarxes viàries rurals i de reg.

A la vegada, en la creació d’aquesta estructura territorial cal tenir en consideració els espais

lliures/verds del sòl urbà. Degut a la gran ocupació urbanística del territori, és d’interès la localització

estratègica d’aquests espais per tal de crear una connectivitat amb les zones no urbanitzables del

territori i fomentar el caràcter connector dels cursos hídrics del municipi.




5 Garantir la integració paisatgística de noves transformacions urbanes, principalment pel que

fa als sòls amb caràcter agrícola.

Paisatgísticament, el municipi de Castellvell del Camp ha estat altament transformat. Aquesta

transformació és principalment visible a les vessants muntanyoses del terme, on enmig de la vegetació

(natural o dels jardins privats) destaquen gran quantitat d’edificacions i construccions. A les zones més

planeres aquesta alteració paisatgística sembla menys notable, sobretot degut a que el seu caràcter

planer alleuja la percepció dels elements distorsionadors del paisatge.

Així, les noves transformacions urbanístiques o les noves actuacions que planifiqui el POUM han de

considerar aquest impacte paisatgístic sobre el territori, sobretot pel que fa a les terres de caràcter

agrícola que encara mantenen una certa integritat paisatgística.

Per tant, tot i la elevada transformació paisatgística que ja pateix el municipi, és necessari garantir el

manteniment de la continuïtat i integritat dels elements estructuradors del sòl rural (estructura

ecològica bàsica, sistemes de camins rurals, sistema hidràulic, etc.) i dels trets caracteritzadors

d’aquests teixits, tot evitant‐ne la fragmentació excessiva, dotant‐lo d’una zonificació coherent i/o

establint actuacions urbanístiques que tinguin en consideració la integració paisatgística i la continuïtat

dels elements agrícoles tradicionals que contribueixen en l’estructuració del territori rural.

Protegir els sòls agrícoles tradicionals d’interès paisatgístic

Mantenir els elements d’estructuració i de connectivitat dels paisatges (camins rurals,

parcel∙lacions agrícoles, elements rurals, etc.)

Considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per admetre actuacions amb impacte

significatiu en zones amb conques visuals amples

Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat del municipi:

principalment relacionat amb el turó de Santa Anna.

Incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal∙lacions s’adaptin a

l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per a les

restes de caràcter històric, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.

Exigència, en general, per a aquells projectes amb un impacte paisatgístic significatiu susceptibles

de ser autoritzats, d’incorporar mesures adequades de restauració o de minimització com a

condició per al possible atorgament de llicència

Ordenar adequadament les vores dels teixits urbans i els espais periurbans

6 Reduir la mobilitat obligada. Tal i com ja s’ha comentat anteriorment, el municipi mostra una

elevada mobilitat obligada, basada principalment a l’ús del vehicle privat, degut a la configuració i

característiques del seu teixit urbà. Aquesta configuració fa difícil establir mecanismes adequats i

assumibles pel consistori municipal que redueixin de manera rellevant aquesta mobilitat generada.

Aquesta dificultat, però, no treu la necessitat de que el POUM treballi en aquest objectiu i es plantegi

actuacions com:

Evitar i corregir les expansions innecessàries del teixit urbà i el models urbà dispers i difús seguit

fins ara i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals




Localitzar a l’entorn de les àrees i els eixos viaris de principal accessibilitat (carreteres i també pas

del transport públic existent actualment) les densitats edificatòries més altres i aquells usos o

combinacions d’usos que generen més mobilitat.

Evitar les baixes densitats edificatòries i d’habitatges

Fomentar la plena accessibilitat, dins i entre els sistemes urbans: dissuadir l’ús innecessari dels

mitjans motoritzats individuals.

Incloure en els sistemes generals i locals les xarxes per a vianants adequadament

connectades amb les microcentralitats i amb els sistemes d’espais lliures i d’equipaments

comunitaris.

Programar plans especials urbanístics o plans de millora urbana per a l’ordenació i la

millora de la mobilitat

Establir itineraris a peu i amb bicicleta des de totes les urbanitzacions cap el centre

neuràlgic (equipaments i serveis) o àrea de centralitat del municipi.

7 Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest

recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.

Com a conseqüència de la tipologia edificatòria predominant al municipi (ciutat jardí), es pot dir que el

model de municipi que es presenta no mostra una eficiència i racionalització en l’ús de l’aigua.

D’aquesta manera, el consum per habitant i dia en el municipi és molt superior al que mostra, per

exemple, la ciutat veïna de Reus (Castellvell té un consum de 233 l/hab i dia i Reus de 128). Aquest fet,

a més a més, cal sumar‐lo a la realitat municipal de dependència de fonts externes.

D’aigual manera que en altres objectius, reduir aquest consum mitjançant estratègies urbanístiques i

d’ocupació del sòl és complicat donada la consolidació del sòl urbà existent, tanmateix, des del POUM

es poden du a terme actuacions que fomentin l’estalvi i la reutilització d’aquest recurs:

Planificació de tipologies urbanístiques que comporten un menor consum d’aigua

Fomentar la reutilització de les aigües pluvials, depurades, grises, etc.

Introduir criteris d’estalvi en la jardineria urbana

Obligatorietat d’adoptar sistemes d’estalvi i de reutilitzar aigua en els projectes de noves

edificacions, de transformacions integrals i de canvis d’ús d’edificis (ús de sistemes de control de

la pressió de l’aigua d’entrada, mecanismes de reducció de cabal o de descàrrega en aixetes i

aparells sanitaris i de reg, temporitzadors, sistemes de captació, emmagatzematge i reutilització

d’aigua de pluja i d’aigües de piscines, etc.

8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir‐ne la contribució al canvi

climàtic. En la mateixa categoria d’objectiu i seguint la mateixa consideració que en el cas anterior, la

principal aportació del municipi a la contaminació atmosfèrica és la seva baixa eficiència energètica del

sistema urbà basat en la baixa densitat edificatòria i la generació de mobilitat obligada basada en el

vehicle privat.

El cas de la mobilitat ja ha estat tractat en l’objectiu 5, i pel que fa a l’eficiència energètica del teixit

urbà les possibilitats del POUM passen per considerar aspectes ja destacats en punts anteriors com són:




Evitar les expansions innecessàries del sòl urbà i fomentar l’optimització funcional i el reciclatge

dels teixits urbans existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la

recuperació d’espais intersticials o marginals.

Fomentar el caràcter policèntric dels sistemes i dels teixits urbans.

Millorar l’eficiència energètica de les edificacions: permetre la màxima eficiència de captació solar

de les noves edificacions, condicions d’emplaçament i d’orientació de les edificacions, regulació

de materials i solucions constructives en façanes, exigència d’incorporació d’estudis de costos

energètics en els projectes, etc.

Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans per tal de prevenir les

immissions de fonts contaminants

Fomentar la plena accessibilitat, dins i entre els sistemes urbans. Principalment dins dels mateixos

sistemes urbans, sobretot en el de Cervera, ja que la plena accessibilitat entre els diferents pobles

és molt dificultosa.

9 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar‐ne els fluxos a l’hemisferi

superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius. Tots el sòl urbà del

municipi es troba qualificat de zona de protecció moderada front la contaminació lluminosa. Tanmateix,

aquests sòls, generadors d’enllumenat exterior i, per tant, de contaminació lluminosa, es troben molt

pròxims a les zones d’interès natural del municipi (el turó de Santa Ana, la riera del Roquís i de

l’Espinós, etc., a la vegada que les urbanitzacions de més al nord s’estenen i s’endinsen cap a la part

forestal del terme). Aquesta proximitat fa necessari que el planejament tingui en compte l’impacte de la

generació lumínica dels sòls urbans sobre els ecosistemes adjacents.

10 Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus generats al municipi. El

planejament pot contribuir a una millor gestió dels materials en tot el seu cicle de vida, a través de les

mesures destinades a reduir l’impacte de les activitats necessàries per a la seva obtenció, producció i

transformació: la regulació de les condicions d’edificació per tal de fomentar l’ús de productes

ambientalment adequats, l’adopció de mesures de disseny urbà que afavoreixin la recollida selectiva i el

reciclatge, la previsió de sòls per la ubicació d’instal∙lacions de dipòsit, valorització i altres formes de

tractament, etc., són algunes de les possibles implicacions.


10. ESTRUCTURA D’ALTERNATIVES I ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA


10. ESTRUCTURA GENERAL DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ ADOPTADA. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

10.1. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES

Donades les característiques urbanístiques del municipi de Castellvell del Camp, i en concordança amb

les determinacions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, a nivell estratègic només s’ha

plantejat una alternativa possible, fora de l’alternativa 0, que es centra en la necessitat de desviar la

tendència urbanística del municipi seguida en els últims anys. Aquesta tendència fa referència a un

creixement extensiu de sòl urbanísticament apte per a edificar en tipologia residencial de molt baixa

densitat.

D’aquesta manera, des d’un inici, la única alternativa d’estratègia global d’ordenació plantejada, en

contraposició a l’alternativa zero ,ha estat la de limitar aquesta extensió de sòl, treballar per a la seva

reducció tot alliberant les parts més septentrionals del terme, i reforçar la centralitat del nucli històric

mitjançant el desenvolupament de nou sòl a les planes més meridionals del municipi. Aquestes noves

implantacions es consideren necessàries donades les elevades mancances del municipi en certs tipus de

sòl com són el de ús per a equipaments, espais lliures o fins i tot activitats econòmiques.

A partir d’aquí, les alternatives plantejades, fora de l’alternativa zero, es basen en diferents ubicacions

per a les noves implantacions pròximes al centre urbà que permetin dotar‐lo de nous equipaments i

reforçar, així, la seva centralitat.

A nivell de tipologia de creixement, les alternatives també s’encaminen cap a una de sola: densificar el

teixit urbà del municipi. Amb aquesta finalitat, es planteja la necessitat de reduir la mida de les

parcel∙les ja urbanes o urbanitzables i qualificar les noves implantacions amb tipologies de creixement

més denses que les existents actualment. Tanmateix, cal esmentar que aquesta possibilitat de

densificació es veurà limitada per dos motius:

Pre‐existència urbanística d’uns drets adquirits pels propietaris en els sòls ja urbans i

urbanitzables, que pot dificultar la reducció de les parcel∙les edificables ja qualificades com a

residencials.

Necessitat de curar la integració paisatgística dels nous assentaments en un paisatge on

predomina de manera quasi unànime edificacions unifamiliars (en ciutat jardí o aparellades) de

baixa alçada. El nucli històric del municipi es caracteritza per la presència d’edificacions entre

mitgeres de 3 pisos principalment i al seu entorn s’han desenvolupat cases en filera que

segueixen aquesta alçada o fins i tot inferior.

D’aquesta manera, l’alternativa 1 ,2 i 3 comparteixen moltes de les característiques que les diferencien

de l’alternativa zero i que es poden resumir en:

Augment de la densitat edificatòria del municipi tot reduint, en la mesura que sigui possible, les

dimensions de les parcel∙les edificables en els sòls urbans i urbanitzables existents.

Alliberació de sòl a la part septentrional del terme actualment qualificat de sòl urbà o

urbanitzable, tot alliberant pressió sobre ecosistemes d’interès naturals (hàbitats d’interès

comunitari) i alliberant sòl existent en zones amb risc ambiental (risc d’incendi, risc d’erosió

laminar i presència de pendents per sobre del 20%).




Alliberació de sòl urbà i urbanitzable localitzat entre les urbanitzacions de la Flor del Camp‐

Castellmoster‐l’Arboceres i Els Pugets, dins del possible, tot conformant un eix de connectivitat

territorial a nivell local.

Ocupació de les parcel∙les de sòl no urbanitzable disperses enmig de sòl urbà i urbanitzable per tal

de poder donar coherència a certs sectors ja urbanitzats, tant pel que fa a la continuïtat del teixit

urbà com a l’accessibilitat dels sectors residencials existents.

Creació de nou sòl per a equipaments municipals localitzats prop del nucli urbà i que permetin

dotar el municipi de noves instal∙lacions municipals i reforçar la centralitat del mateix.

Reubicació dels espais lliures, sempre que sigui possible, per tal de dotar‐los de més utilitat

urbanística, tot concentrant‐los al llarg de cursos hídrics o creant zones de passeig que connectin

amb el nucli històric.

L’alternativa 3, mostra les implicacions que suposen les diferències derivades dels canvis introduïts en

el PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona entre l’avanç i la present aprovació inicial.

10.1.1. Alternativa zero. La no realització del POUM.

No realitzar una nova proposta de planejament al terme municipal de Castellvell del Camp implica

donar continuat al model urbanístic vigent del municipi que es correspon a les Normes Subsidiàries de

Planejament de l’any 1998. Les principals característiques d’aquesta alternativa serien:

El 54% del municipi és qualificat de sòl urbà i urbanitzable de baixa densitat urbanística.

L’expansió del sòl urbà arriba a la zona més septentrionals del municipi, escarpades i amb

caràcter principalment forestal.

Caràcter principalment monofuncional (residencial) i de molt baixa densitat dels sòls urbans

existents. Les previsions del planejament encara per desenvolupar comparteixen aquestes

característiques.

Sòl destinat a ús industrial o amb un ús mixt (residencial‐comercial) molt minoritari i esgotat.

Foment del caràcter merament residencial del municipi.

Deficiències en equipaments que no poden ser solucionades amb els sectors encara a

desenvolupar degut no només a la poca quantitat de sòl destinat a aquest ús sinó també a la seva

localització perifèrica al nucli urbà i en zones de difícil accessibilitat.

Deficiències en espais lliures, tant pel que fa a la seva superfície com en la seva localització.

Existència de fragments reduïts de sòl no urbanitzable comú enmig de la gran massa urbana de

baixa densitat.

El tractament del sòl no urbanitzable inclou categories amb una clara vocació de protecció

d’elements concrets com són els barrancs i el turó de Santa Anna, tot i que normativament el

nivell proteccionista no sigui molt elevat.

El sòl forestal i els hàbitats d’interès presents no queden recollits dins de cap clau de protecció

coherent i adequada a la seva naturalesa. La delimitació de taques classificades dins la clau de

protecció de bosc no segueix una coherència amb la realitat existent.

Els elements patrimonials arquitectònics i arqueològics no es troben recollits ni protegits.




Mapa 10‐1: Ordenació d’acord amb les Normes Subsidiàries de planejament vigent actualment des del 1998.




10.1.2. Alternativa 1: noves implantacions a la plana occidental del terme

Aquesta alternativa segueix les característiques genèriques plantejades anteriorment en el punt 10.1

referent a l’estratègia global d’ordenació i a la tipologia de creixements, així com amb la resta

d’objectius esmentats.

Així, la principal característica d’aquesta alternativa és la proposta de que les noves implantacions a ser

desenvolupades prop del nucli urbà del municipi es localitzin a la plana occidental del terme. Aquesta

plana es la que queda delimitada pel camí de les ànimes occidentalment i per la riera de Roquetes

orientalment.

Les principals característiques d’aquesta alternativa són:

Seguiment de les recomanacions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona que qualifica

aquesta plana de sòl no urbanitzable de protecció preventiva.

Ocupació d’un fragment de sòl que queda força aïllat de la resta de territori no urbanitzat, a nivell

territorial, per la presència de sòl urbà i urbanitzable tant del municipi de Castellvell del Camp

com de Reus.

Mapa 10‐2: Alternativa 1: localització plana occidental (en vermell) sobre les determinacions del Pla

Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

Eliminació de terrenys de conreu actius i en molt bon estat de conservació dedicats principalment

al cultiu de l’avellana i de l’oliver, en la zona de més fertilitat del municipi. Presència també d’un

sector força rellevant, a nivell de superfície, ocupat per vegetació espontània (de baixa

significança ecològica ja que les espècies presents es corresponen principalment a espècies de

jardineria i agrícoles).

Pas de canalitzacions de rec i canalitzacions d’aigua potable.




Mapa 10‐3: Alternativa 1: caracterització i accessibilitat de la plana occidental




Ocupació d’un sector de sòl que queda comunicat amb el nucli urbà actual mitjançant un sol vial

urbà (carrer de les Roquetes), amb fort pendent i que comunica l’àmbit amb l’eix principal de

comunicació del terme (la carretera TP‐7049), i un camí rural (camí de Monterols)

Ocupació d’un sector de sòl que queda topogràficament molt per sota del nivell del sòl urbà

actual, aproximadament uns 10‐15 metres més avall, sense que hi hagi un descens progressiu

entre els dos nivells. En l’extrem nord‐occidental el sector agafa el mateix nivell topogràfic que la

conjunció entre els camins de Monterols i de les Ànimes.

Presència de dues línies elèctriques d’alta tensió que creuen la part meridional de l’àmbit.

Potencial risc d’inundabilitat pel pas de la riera de Roquetes que, indubtablement, afectaria la

llera de la dreta del torrent degut a la topografia del terreny, reduint significativament el sòl

ocupable.

10.1.3. Alternativa 2: noves implantacions a la plana oriental del terme i en base a les previsions de l’avanç del PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona




Així, la principal característica d’aquesta alternativa es que es proposa que les noves implantacions a ser

desenvolupades prop del nucli urbà del municipi es localitzin a la plana oriental del terme. Aquesta

plana es la que queda delimitada per les rieres del Roquís (a l’oest) i de la Viladeta (a l’est).


Ocupació de sòl classificat de protecció territorial d’interès agrícola o paisatgístic pel Pla


Ocupació d’un fragment de sòl amb característiques paisatgístiques rellevants relacionades amb

l’activitat agrícola i la seva continuïtat estructural amb els sòls fora del municipi.

Mapa 10‐4: Alternativa 2: localització plana oriental (en vermell) sobre les determinacions del Pla Territorial

Parcial del Camp de Tarragona.





al cultiu de l’avellana, l’ametller i de l’oliver, en els sòls de major fertilitat del municipi.

Potencial risc d’inundabilitat pel pas de les rieres del Roquís i de la Viladeta.

Existència de canalitzacions de recs i canalitzacions d’aigua potable.

Mapa 10‐5: Alternativa 2: Caracterització i accessibilitat de la plana oriental




Ocupació d’un sector de sòl que queda comunicat amb el nucli urbà actual amb dos accessos, un

directe i l’altre indirecte, amb fort pendent, des de l’eix de comunicació principal del municipi

(carreteres TP‐7049 i TV‐7048), i la riera de la Viladeta que funciona com un camí rural. A la

vegada, amb les previsions que fa l’avanç del Pla Director Urbanístic de l’àmbit central del Camp

de Tarragona, es genera un nou accés al sector directe a la variant de la TP‐7049).

Ocupació d’un sector de sòl que queda topogràficament al mateix nivell que el sòl urbà adjacent.

Tanmateix, occidentalment la connexió amb el sòl urbà ha de salvar el desnivell que representa la

llera de la riera del Roquís, enfonsada aproximadament uns 5‐7 metres respecte als sòls contigus.

Septentrionalment no existeix cap desnivell topogràfic amb el sòl urbà adjacent.

Presència d’una línia elèctrica d’alta tensió que creua la part nord occidental de l’àmbit.

10.1.4. Alternativa 3: noves implantacions a la plana oriental del terme i en base a les previsions de l’aprovació inicial del PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona




La principal característica d’aquesta alternativa es que es proposa la mateixa localització de la previsió

de creixement de l’alternativa 2 però recull les determinacions de l’aprovació inicial del PDU, les quals

passen pel tram ferroviari, en estudi, de transport de mercaderies i el canvi en la xarxa viària, la qual no

contempla la variant del vial que comunica el vial nord de Reus amb la carretera d’Almoster sinó que

planteja un vial que comunica Almoster amb la carretera C‐14.


Ocupació de sòl classificat de protecció territorial d’interès agrícola o paisatgístic pel Pla


Ocupació d’un fragment de sòl amb característiques paisatgístiques rellevants relacionades amb

l’activitat agrícola i la seva continuïtat estructural amb els sòls fora del municipi.

Mapa 10‐6: Alternativa 2: localització plana oriental (en vermell) sobre les determinacions del Pla Territorial

Parcial del Camp de Tarragona.





al cultiu de l’avellana, l’ametller i de l’oliver, en els sòls de major fertilitat del municipi.

Potencial risc d’inundabilitat pel pas de les rieres del Roquís i de la Viladeta.

Existència de canalitzacions de recs i canalitzacions d’aigua potable.

Mapa 10‐7: Alternativa 2: caracterització i accessibilitat de la plana oriental




Ocupació d’un sector de sòl que queda comunicat amb el nucli urbà actual amb dos accessos, un

directe i l’altre indirecte, amb fort pendent, des de l’eix de comunicació principal del municipi

(carreteres TP‐7049 i TV‐7048), i la riera de la Viladeta que funciona com un camí rural. D’acord

amb el PDU, el sector limita amb l’eix cívic entre Reus i Castellvell del Camp, és a dir, amb un eix

no motoritzat.

Ocupació d’un sector de sòl que queda topogràficament al mateix nivell que el sòl urbà adjacent.

Tanmateix, occidentalment la connexió amb el sòl urbà ha de salvar el desnivell que representa la

llera de la riera del Roquís, enfonsada aproximadament uns 5‐7 metres respecte als sòls contigus.

Septentrionalment no existeix cap desnivell topogràfic amb el sòl urbà adjacent.

Presència d’una línia elèctrica d’alta tensió que creua la part nord occidental de l’àmbit.

Ocupació d’un sector planer, el qual es veu travessat per la proposta d’un eix ferroviari pel

transport de mercaderies, segons el PDU.




10.2. AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

La valoració dels objectius i criteris ambientals de cadascuna de les alternatives inicials descrites en

l’apartat anterior permeten justificar els motius finals per a la selecció de l’alternativa escollida per al

POUM de Castellvell del Camp.

OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS

1 Evitar i corregir els models urbans dispersos i fomentar les estructures urbanes compactes i

plurifuncionals.

2 Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar‐ne la

urbanització i l’edificació. Risc d’incendis forestals, inestabilitat de vessants, etc.

3 Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix i/o evitar, en la

mesura possible, l’afectació d’àrees fràgils i/o escasses per edificacions o infraestructures.

4

Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès

natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb la d’espais

lliures urbans.

5 Garantir la integració paisatgística de noves transformacions urbanes, principalment pel que fa

als sòls amb caràcter agrícola.

6 Reduir la mobilitat obligada.

7 Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs

en el marc d’un model territorial globalment eficient.

8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic.

9 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar‐ne els fluxos a l’hemisferi

superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.

10 Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus generats al municipi.

A continuació es desenvolupa un anàlisi global comparat des del punt de vista ambiental de les

alternatives descrites. Per a l’avaluació es caracteritzen els diversos efectes significatius produïts per les

actuacions proposades per cada alternativa i es realitza una avaluació segons el tipus d’efecte que

s’estableix en:

Efecte Valor Simbologia

Molt positiu +2

Positiu +1

Neutral o compensat 0

Negatiu ‐1

Molt negatiu ‐2




OBJECTIUS ALTERNATIVA 0 ALTERNATIVA 1 ALTERNATIVA 2 ALTERNATIVA 3

1 Evitar i corregir els models urbans dispersos

La planificació urbanística actual al municipi es basa en un model urbanístic extensiu, amb sòls residencials de molt baixa densitat, monofuncional i desconnectats del nucli urbà tradicional.

Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables residencials de baixa densitat i monofuncionals de la part septentrional del terme i creació d’un nou sector de major densitat, plurifuncional i connectat amb el nucli urbà i l’eix principal de comunicació del terme.



2 Delimitar les zones de risc per a la seguretat

Presència d’una quantitat gens important de sòl residencial en zones amb pendents elevats (> 20%), amb risc d’erosió laminari/ o amb risc alt i molt alt d’incendis.

Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme afectats per risc d’incendi, d’erosió laminar i/o per pendents elevats. Planificació d’un nou sector industrial en una zona amb baix risc ambiental, només afectat per un potencial risc d’inundació degut a la presència de la riera de Roquetes.

Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme afectats per risc d’incendi, d’erosió laminar i/o per pendents elevats. Planificació d’un nou sector industrial en una zona amb baix risc ambiental, només afectat per un potencial risc d’inundació degut a la presència de les rieres del Roquís i de la Viladeta.

Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme afectats per risc d’incendi, d’erosió laminar i/o per pendents elevats. Planificació d’un nou sector industrial en una zona amb baix risc ambiental, només afectat per un potencial risc d’inundació degut a la presència de les rieres del Roquís i de la Viladeta.

Ubicació d’usos urbans a l’entorn de la via ferroviària de mercaderies amb el soroll associat i la possibilitat de pas de mercaderies perilloses





3 Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix

Afectació directe o indirecte dels hàbitats de major interès ecològic del municipi (habitats d’interès comunitari) per presència de sòls residencials. Ocupació de les ribes altes dels cursos hídrics.

Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme que tenen una afecció directe o indirecte sobre els hàbitats de major interès del municipi. Ocupació d’una plana amb presència d’un curs hídric amb vegetació espontània abundant i una massa arbòria densa. Ocupació d’una de les planes amb major fertilitat del municipi i en actiu.

Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme amb afecció directe o indirecte sobre els hàbitats de major interès del municipi.

Ocupació d’una plana amb presència de dos cursos hídrics amb poca vegetació espontània. Ocupació d’una de les planes amb major fertilitat del municipi i en actiu .

Proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme amb afecció directe o indirecte sobre els hàbitats de major interès del municipi.

Ocupació d’una plana amb presència de dos cursos hídrics amb poca vegetació espontània. Ocupació d’una de les planes amb major fertilitat del municipi i en actiu .

4 Establir una xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i connectada.

La planificació urbanística ocupa de manera extensiva més de la meitat del territori municipal sense deixar lliures d’ocupació cap eix de connectivitat ecològica a nivell local. La baixa densitat residencial que fomenta permet certa permeabilitat del territori, sobretot en les parts més septentrionals. Ocupació de les ribes de tots els cursos hídrics sense una distribució coherent d’espais lliures que en preservi la seva funció connectora.

Proposta de desqualificació de sòls compresos entre les urbanitzacions dels Pugets i Flor del Camp‐Arboceres‐Castellmoster, tot creant un eix de connectivitat ecològica a nivell local. Potencial redistribució dels espais lliures del municipi tot creant recorreguts al llarg dels cursos hídrics que en fomentin les seves funcions connectores. Ocupació de les ribes baixes de la riera de Roquetes amb potencial afectació a la seva funcionalitat connectora.

Proposta de desqualificació de sòls compresos entre les urbanitzacions dels Pugets i Flor del Camp‐Arboceres‐Castellmoster, tot creant un eix de connectivitat ecològica a nivell local. Potencial redistribució dels espais lliures del municipi tot creant recorreguts al llarg dels cursos hídrics que en fomentin les seves funcions connectores. Ocupació de les ribes baixes de les rieres del Roquís i de la Viladeta amb potencial afectació a la seva funcionalitat connectora.

Proposta de desqualificació de sòls en la part septentrional del terme, entre les urbanitzacions, tot creant un eix de connectivitat ecològica a nivell local. Potencial redistribució dels espais lliures del municipi al llarg dels cursos hídrics que en fomentin les seves funcions connectores. Ocupació de la part baixa de les rieres del Roquís i de la Viladeta. El tram ferroviari i l’enllaç Almoster ‐ C‐14, fragmenten les planes agrícoles d’interès segons el PTP del Camp de Tarragona).





5 Garantir la integració paisatgística de noves transformacions urbanes

Afectació paisatgística de la part nord del municipi, zones aturonades altament visibles, considerada de valor paisatgístic pel patró de poblament (Catàleg del Paisatge).

Manca de normativa d’integració paisatgística de noves implantacions urbanes. La baixa densitat prevista permet establir elements naturals que ajudin a la integració paisatgística de les edificacions.

No afectació de les planes agrícoles meridionals. Protecció paisatgística del Turó de Sta. Anna.

Reducció impacte paisatgístic del patró de poblament de les zones aturonades per la proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme. Possibilitat d’introduir normativa d’integració paisatgística per a les noves edificacions.. Potencial manteniment de la protecció del turó de Sta. Anna. Augmenta les zones de SNU amb un alt nivell de protecció paisatgística a la zona nord del municipi. Ocupació d’una plana agrícola amb elevada qualitat paisatgística (Catàleg del Paisatge), però altament rodejada per sòls urbans i urbanitzables

Reducció impacte paisatgístic del patró de poblament de les zones aturonades per la proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme. Possibilitat d’introduir normativa d’integració paisatgística per a les noves edificacions. Augmenta les zones de SNU amb un alt nivell de protecció paisatgística a la zona nord del municipi. Potencial manteniment de la protecció del turó de Sta. Anna. Ocupació urbana d’una plana agrícola amb elevada qualitat paisatgística (catàleg del Paisatge).

Reducció impacte paisatgístic del patró de poblament de les zones aturonades per la proposta de desqualificació de sòls urbans i urbanitzables de la part septentrional del terme. Possibilitat d’introduir normativa d’integració paisatgística per a les noves edificacions. Potencial manteniment de la protecció del turó de Sta. Anna. Augmenta les zones de SNU amb un alt nivell de protecció paisatgística a la zona nord del municipi. Ocupació urbana d’una plana agrícola amb elevada qualitat paisatgística. Efecte que es pot veure intensificat per la previsió de l’avanç del PDU del tram ferroviari i l’eix viari entre Almoster i la carretera C‐14.





6 Reduir la mobilitat obligada

Manteniment del model urbà existent, dispers, de baixa densitat, amb manca d’equipaments i serveis tant públics com privats que redueixin la mobilitat obligada i inviabilitat d’establir un model de transport públic eficient. Zones residencials amb accessibilitat limitada des dels eixos viaris principals del municipi.

Reducció de la mobilitat generada i al reduir el sòl urbà i urbanitzable de baixa densitat septentrional del terme, de difícil accés i sense cap tipus de servei privat o públic.

Creació d’un nou sector urbanístic, plurifuncional i amb capacitat per albergar serveis municipals i privats inexistents actualment al municipi. Aquest nou sòl es localitza en una plana pròxima al nucli urbà i relativament accessible des d’aquest. Tanmateix, la seva topografia respecte al nucli dificulta enormement aquesta accessibilitat.


Creació d’un nou sector urbanístic, plurifuncional i amb capacitat per albergar serveis municipals i privats inexistents actualment al municipi. Aquest nou sòl es localitza en una plana pròxima al nucli urbà, topogràficament anivellada amb l’àmbit urbà i altament accessible des de tots els eixos viaris principals existents i futurs.


Creació d’un nou sector urbanístic, plurifuncional i amb capacitat per albergar serveis municipals i privats inexistents actualment al municipi. Aquest nou sòl es localitza en una plana pròxima al nucli urbà, topogràficament anivellada amb l’àmbit urbà i totalment accessible des de tots els eixos viaris principals existents però no futurs (no accés directe des de la variant de la TP‐7048).





7 Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs

El model urbà de baixa densitat dissenyat per les NSP actuals és altament consumidor d’aigua (degut a la configuració en baixa densitat), amb un ús molt poc eficient d’aquest recurs (per m2 de sòl urbà) i amb una necessitat excessiva de sistemes de distribució d’aigua potable. Afectació de la part alta de tots els cursos hídrics del municipi.

L’augment de població previst pel nou POUM respecte a les actuals NSP es preveu mínim i, pel contrari, es canvia el model urbanístic de baixa densitat per un de major compacitat que fomenta un ús més eficient de l’aigua.. Possibilitat d’introduir normatives sobre l’activitat edificatòria. Afectació de la part baixa de la riera de Roquetes per nova implantació urbana.

L’augment de població previst pel nou POUM respecte a les actuals NSP es preveu mínim i, pel contrari, es canvia el model urbanístic de baixa densitat per un de major compacitat que fomenta un ús més eficient de l’aigua.. Possibilitat d’introduir normatives sobre l’activitat edificatòria. Afectació de les rieres del Roquís i de la Viladeta per nova implantació urbana.

L’augment de població previst pel nou POUM respecte a les actuals NSP es preveu mínim i, pel contrari, es canvia el model urbanístic de baixa densitat per un de major compacitat que fomenta un ús més eficient de l’aigua.. Possibilitat d’introduir normatives sobre l’activitat edificatòria. Afectació de les rieres del Roquís i de la Viladeta per nova implantació urbana.

8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans

El model urbà de baixa densitat dissenyat per les NSP actuals és altament consumidor d’energia i de molt poca eficiència energètica.

Proposta de nou sòl urbà més compacte i reducció de les zones residencials de baixa densitat de la part septentrional del terme, generant un model urbà més eficient energèticament. Potencialitat d’introduir determinacions normatives que afavoreixin l’eficiència energètica de les edificacions.







9 Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior

El model urbà actual, de baixa densitat i a les parts del terme, provoca necessitats d’enllumenat exterior molt elevades enmig d’un espai amb presència d’hàbitats d’interès comunitari. La major part de les urbanitzacions septentrionals del terme no tenen l’enllumenat públic adaptat a la normativa de contaminació lumínica.

Reducció del sòl amb requeriments lumínics importants (urbà) de les zones de més interès natural del nord del terme. Expansió del sòl amb requeriments lumínics (urbà) cap a zones vulnerables front la contaminació lumínica com és la riera de Roquetes. Possibilitat d’introduir criteris de protecció del medi nocturn per a la instal∙lació de nous sistemes d’il∙luminació exterior.

Reducció del sòl amb requeriments lumínics (urbà) de les zones de més interès natural del nord del terme. Expansió del sòl amb requeriments lumínics (urbà) cap a zones vulnerables front la contaminació lumínica com són les rieres de Roquís i de la Viladeta. Possibilitat d’introduir criteris de protecció del medi nocturn per a la instal∙lació de nous sistemes d’il∙luminació exterior.

Reducció del sòl amb requeriments lumínics (urbà) de les zones de més interès natural del nord del terme. Expansió del sòl amb requeriments lumínics (urbà) cap a zones vulnerables front la contaminació lumínica com són les rieres de Roquís i de la Viladeta. Possibilitat d’introduir criteris de protecció del medi nocturn per a la instal∙lació de nous sistemes d’il∙luminació exterior.

10 Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus

El model urbà de baixa densitat dificulta la capacitat del municipi de fomentar la recollida selectiva dels residus per la gran quantitat de dotació de contenidors que necessita pe donar un servei adequat. Manca de normativa urbanística específica que estableixi els elements necessaris, tant urbans com particulars, per a facilitar la recollida selectiva dels residus.

L’augment de població previst pel nou POUM respecte els actuals NSP es preveu que serà mínim, amb la conseqüent baixa afectació sobre la producció i gestió dels residus municipals. Possibilitat d’adequació dels sistemes urbans als elements de recollida selectiva i d’introducció de normativa específica al respecte tant a la zona viària com en les edificacions. La densificació del teixit urbà ha de facilitar la gestió dels residus.






OBJECTIUS Altern. 0 Altern.1 Altern. 2 Altern. 3

1 Evitar i corregir els models urbans dispersos i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals.

‐2 +2 +2 +2

2

Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar‐ne la urbanització i l’edificació. Risc d’incendi forestal, inestabilitat de vessants, etc.

‐2 ‐1 ‐1 ‐2

3

Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix i/o evitar, en la mesura del possible, l’afectació d’àrees fràgils i/o escasses per edificacions o infraestructures.

‐2 +1 +1 +1

4

Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb la d’espais lliures urbans.

‐2 +1 +1 ‐1

5 Garantir la integració paisatgística de noves transformacions urbanes, principalment pel que fa als sòls amb caràcter agrícola.

‐2 0 ‐1 ‐1

6 Reduir la mobilitat obligada ‐2 0 +2 +1

7 Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.

‐2 +1 +1 +1

8 Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic.

‐2 +1 +1 +1

9

Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic o privat) i evitar‐ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.

‐2 ‐1 ‐1 ‐1

10 Fomentar la minimització, el reciclatge i la reutilització dels residus generats al municipi

‐2 +1 +1 +1

VALORACIÓ GLOBAL ‐20 +5 +6 +2




10.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA

D’acord amb la valoració general realitzada en l’apartat anterior, l’alternativa ambientalment més

favorable es correspon a l’Alternativa 2, la qual és l’adoptada per la present proposta.

Les diferències entre l’alternativa 1, 2 i 3 respecte a l’alternativa 0 són de gran magnitud degut

principalment, i únicament, al canvi en el model urbanístic que promou el POUM en total contraposició

al model actual de les NSP. La recerca, que es proposa el POUM, d’una major densitat, compacitat i

plurifuncionalitat dels teixits urbans té implicacions directes sobre l’eficiència en l’ús de recursos

(energia i aigua) i en la gestió de determinats vectors ambientals com la contaminació atmosfèrica i

lumínica o la gestió de residus. A la vegada, l’estratègia d’eliminar sòl urbà i urbanitzable de les zones

septentrionals del terme té implicacions directes sobre els objectius de preservació dels hàbitats

d’interès i de protecció front els riscs ambientals.

Per la seva banda, entre les alternatives 1 i 2 la única diferència recau en la localització del nou sector

de creixement i a les seves implicacions sobre el paisatge, els hàbitats d’interès i la

mobilitat/accessibilitat. Així, les principals diferències ambientals que es poden destacar són:

L’alternativa 1 és més favorable des del punt de vista paisatgístic ja que la localització del nou

sector urbà que proposa, enfonsat i altament rodejat per zones ja urbanes, fa que

paisatgísticament la integració de les noves edificacions sigui més factible. Tanmateix, el sector

que es proposa presenta una dificultat intrínseca que fa referència a l’accessibiliat des del nucli

urbà o des del principal eix viari del municipi. Aquesta dificultat recau en el fet que existeix un

gran desnivell entre el sòl urbà actual i el nou sector que obliga a generar vials de connexió o bé

amb pendents massa elevats o bé amb recorreguts llargs que impliquen una desproporcionada

ocupació del sòl.

Finalment, aquesta alternativa afecta a un dels pocs cursos hídrics del municipi que encara mostra

associada a les seves lleres abundant vegetació espontània.

L’alternativa 2, en canvi, afecta a cursos hídrics amb molt poca entitat ecològica, sobretot el

barranc de la Viladeta on la llera és utilitzada com a camí. El barranc del Roquís manté certa

permeabilitat des de la seva capçalera tot transcorrent pel mig de sòls urbans, tanmateix, en les

seves parts baixes la vegetació associada a les seves riberes és força minsa.

En temes d’accessibilitat i mobilitat aquesta alternativa es mostra molt més favorable que

l’alternativa 1 ja que la localització del nou sector manté una connectivitat immillorable amb el

nucli urbà i l’eix viari principal d’infraestructures del municipi. L’accesibilitat es veu altament

reforçada gràcies a les previsions de construcció de la variant de la TP‐ 7049

La nota més negativa d’aquesta alternativa té relació amb l’afectació del nou sector proposat

sobre el paisatge d’una plana agrícola ben conservada. Primerament, afecta directament una

plana agrícola del terme d’elevada qualitat paisatgística, així identificada pel Catàleg del paisatge

del Camp de Tarragona, i amb continuïtat amb els sòls adjacents. A la vegada, l’obertura d’aquest

sector cap a la plana adjacent fa que qualsevol intervenció urbanística, i més amb edificacions,

sigui altament visible i que representi un element molt significatiu dels perímetres urbans

d’aquesta zona.

Cal tenir present que si finalment es planifica la variant de la TP‐7049 prevista pel PDU, bona part




d’aquestes característiques paisatgístiques es veuran alterades.

Per últim, entre les alternatives 2 i 3 els canvis són degut a les modificacions entre l’avanç del PDU i la

seva aprovació inicial, les quals varien, principalment, l’assoliment dels objectius referents a paisatge i

accessibilitat, així l’alternativa 3 d’acord amb l’aprovació inicial del PDU:

El grau d’accessibilitat motoritzada al sector es veu minvat, ja que no recull la proposta de variant.

Per contra, l’accessibilitat amb mitjans no motoritzats pren força, ja que el sector limita amb l’eix

cívic entre Reus i Castellvell.

Intensifica l’alteració de la plana agrícola del municipi, identificada pel PTP del Camp de

Tarragona, la qual alberga l’eix ferroviari que creua les dues planes agrícoles del municipi, i el vial

connector entre Almoster i la carretera C‐12.

Amb aquesta valoració, i donat que l’alternativa escollida per la present proposta del POUM és

l’alternativa 2, en el desenvolupament del Pla urbanística caldrà tenir en consideració:

Potencial inundabilitat del nou sector urbanístic per la presència de les rieres del Roquís i de la

Viladeta

Manteniment de la permeabilitat que mostra la riera del Roquís i dels peus d’interès que hi

puguin haver en les seves lleres.

Tenir cura del desenvolupament del nou sector urbanístic en temes d’integració paisatgística amb

el territori agrícola adjacent

Estudiar una bona connectivitat viària en el nou sector.

Potencial manteniment d’elements puntuals d’interès paisatgístic relacionats amb l’activitat

agrícola actual (murs de pedra, sistema de rec, etc.)

Manteniment o adequada adaptació dels sistemes de rec i de canalització d’aigua presents al nou

sector urbanístic.

10.4. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA ADOPTADA

A nivell municipal, les propostes bàsiques de planejament pes poden resumir en:

Desqualificar la totalitat del sòls no desenvolupats que es trobin en zones de terreny amb

pendent superior al 20%, així com aquells que presenten valors agrícoles, naturals o paisatgístics.

Modificar, des d’un punt de vista normatiu, els sectors de planejament desenvolupats i poc

consolidats i els pendents de desenvolupament per tal d’incrementar la seva densitat.

El POUM tan sols crearà noves àrees de creixement, i en dimensió molt reduïda, en aquells àmbits

que sigui necessari per relligar zones actualment consolidades o semiconsolidades i que han

quedat desconnexes amb el pas del temps. Aquestes petites zones de creixement tindrà com a

objectiu principal garantir la connexió de xarxes tant viàries com de serveis.

Pel que fa de manera més concreta al sòl urbà i urbanitzable les característiques bàsiques que

defineixen el tractament que en fa aquesta nova proposta d’ordenació són:




Es proposa el reconeixement del sòl urbà actual a partir de la inclusió d’aquelles actuacions

realitzades d’urbanització en àmbit de UA, o en sectors urbanitzables i l’exclusió d’aquelles

actuacions no executades o poc justificades.

Es proposaran actuacions de millora urbana en àmbit que ho requereixin i ho permetin.

Els nuclis residencials dispersos, a més de tots els serveis, han de disposar d’una bona inserció en

el territori, pel que el POUM tindrà que proposar solucions individuals.

La determinació del sòl urbanitzable s’ha de fer en quantitat suficient justificada al que resulti dels

corresponents estudis demogràfics i de demanda previsible d’habitatge i d’ocupació en els

propers anys.

El sòl urbanitzable residencial, es proposa situar‐lo a l’entorn de l’actual nucli principal del

municipi, procurant‐li un creixement compacte, ordenat i de qualitat. En la resta de nuclis es

proposa algun creixement puntual, petit i justificat per les aportacions morfològiques o

d’infraestructures que pot suposar pel nucli en qüestió.

Referent al sòl urbanitzable per a activitats econòmiques, el POUM proposa la creació d’una zona

comercial i de petita indústria dins l’actual SAU‐7, al costat de la carretera Reus‐ Castellvell del

Camp, a l’entrada del municipi.

En el sòl no urbanitzable es proposa:

Establir zones de protecció del valor agrícola i del valor de paisatge agrícola

Establir zones de protecció natural i paisatgística pels boscos aïllats existents, riera, etc.

Establir zones de valor agrícola

Determinar, a partir del que es conté en les NSP vigents, la xarxa de camins i carrerades d’interès

públic, per a la seva protecció i tractament.

Determinar les qualificacions adients per a les zones de servituds d’infraestructures de

comunicació i energètiques.

Regular les construccions en el sòl no urbanitzable

Per últim la present proposta:

Manté la variant que discorre al costat del límit del terme més oriental i comunica el vial nord de

Reus amb la carretera Almoster TV‐7048 a l’alçada de les urbanitzacions Castellmoster, La Flor del

Camp i Les Arboceres, proposada en l’avanç del PDU de l’àmbit central i no contemplada en la

seva aprovació inicial.

Dota al municipi d’una important zona d’equipaments, obtinguda a partir del planejament

derivat, a la zona indicada al sector oriental del municipi, al costat de l’actual escola.

S’incorporà a la catalogació o inventari de les NSP vigents els edificis, jaciments d’expectativa

arqueològica, elements rurals d’interès com barraques de pedra en sec, masies, creus de terme,

etc.




Mapa 10‐8: Proposta d’ordenació.

Font: avanç del POUM




Equip redactor:

Ana Tarragona Llicenciada en Ciències Ambientals

AdHoc, Sostenibilitat ambiental

Reus, novembre de 2011


BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES



Informe previ dimensionats sobre l’habitatge en el planejament general. Ajuntament de

Castellvell del Camp. Setembre 2009

Treballs previs del POUM. Ajuntament de Castellvell del Camp. De Arostegui 2009.

Estudi hidràulic‐Inundabilitat de la urbanització del Pinar. Mediterrània de Geoserveis. 2007

Estudi d’Inundabilitat de la Riera del Roquís a la UA‐1. Raimon Grau Valldosera. Octubre de 2008

Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva

Marc de l’Aigua (2000/30/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries).Document IMPRESS.

Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de

Catalunya. Octubre 2005.

Delimitació de zones de qualitat de l’aire. Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació

Atmosfèrica a Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de

Catalunya. Desembre de 2001. Actualització del juny de 2002.

Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT. Agència Catalana de l’Aigua.

Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 2001.

Inventari ecològic i forestal de Catalunya. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.

Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Inventari d’espais d’interès geològic. Departament de Medi Ambient i Habitatge

Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona. Departament de Política Territorial i obres públiques.

Maig de 2010

Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona. Aprovació inicial, abril 2010.

Pla General de Política Forestal de Catalunya (2005‐2014) del Departament de Medi Ambient i

Habitatge.

Pla Territorial General de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 1995

Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Departament de Política Territorial i Obres

Públiques. Aprovació definitiva del 12 de gener de 2009.

Inventario Nacional de Suelos 2002‐2012. Dirección General para la Biodiversidad del Ministerio

de Medio Ambiente.

Resumen sobre los campos eléctricos y magnéticos generados por las instalaciones eléctricas de

alta tensió. REE. Mayo 2003

Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006‐2026 (PITC). Secretaria per a la Mobilitat.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Juliol 2006.

Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU 2005). Agència Catalana de

l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Juny 2006.

Pla Territorial Sectorial d’implantació de l’energia eòlica de Catalunya. Departament de Medi

Ambient i Habitatge. Juny 2002.

Pla d’Espais d’Interès Natural i Xarxa Natura 2000. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Proposta de Pla d’Ordenació ambiental de les instal∙lacions de telefonia mòbil i de

radiocomunicacions a la comarca del Baix Camp. Juliol 2009




Guia tècnica. Avaluació Ambiental en el planejament urbanístic. Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal. 2006. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Estudi de criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic. Abril 2003.

Departament de Medi Ambient i Universitat Politècnica de Catalunya.

Municat. Municipis i Comarques de Catalunya. Departament de Governació i administracions

públiques de la Generalitat de Catalunya. http://www.municat.net

Servei Meteorològic de Catalunya.

http://www.meteocat.com/marcs/marcos_historia/marcs_anuaris.htm

Consell Català de Producció Integrada. Directori abril de 2008.

http://www.producciointegrada.cat/

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

http://www.gencat.cat/DARP

Departament de Política Territorial i obres Públiques

http://www.gencat.cat/PTOP

Departament de Medi Ambient. Bases cartogràfiques.

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia

Institut d’Estadística de Catalunya.

http://www.idescat.es

Institut Cartogràfic de Catalunya.

http://icc.cat

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

http://www.gencat.cat/cultura

Agència de Residus de Catalunya

http://www.arc‐cat.net

Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni

Estadístiques socioeconòmiques de Caja España

http://cajaespana.es/

Informació d’empreses

http://www.einforma.com

Ajuntament de Castellvell del Camp

http://www.castellvelldelcamp.cat/

Cooperativa agrícola i caixa agrària de Castellvell del Camp

http://www.cooperativacastellvell.com/

informe de sostenibilitat ambiental ... - castellvell del … · el present informe s’emmarca en...

Documents