informe de conjuntura 2on trimestre 2012

INFORME DE

CONJUNTURA

ECONÒMICA DE

CATALUNYA

II Trimestre 2012

INFORME DE CONJUNTURA ECONÒMICA

DE CATALUNYA

II trimestre del 2012

Elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona

Conté els resultats de l’enquesta de clima empresarial de la Cambra i l’IDESCAT

realitzada a 3.200 establiments empresarials de Catalunya1

1 L’enquesta de clima empresarial forma part del Pla d’estadística oficial de Catalunya des del 2006-2009. Els resultats estan disponibles des del I trim. del 2009 a http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=0905 Els resultats d’aquesta enquesta s’obtenen a partir de la integració de la mostra de l’Enquesta de clima empresarial (elaborada conjuntament per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat), i la de l’Indicador de Confianza Empresarial Armonizado de l’INE.

Índex

1. Conjuntura actual a Catalunya......................................4

Indicador sintètic d’activitat econòmica .......................................5

Consum privat i inversió ............................................................6

Comerç exterior de béns ............................................................7

Enquesta de clima empresarial i evolució sectorial .......................9

Indústria............................................................................9

Construcció......................................................................12

Serveis............................................................................14

Comerç............................................................................15

Turisme...........................................................................17

Hostaleria.........................................................................18

Resta de serveis...............................................................19

2. Indicador de confiança empresarial harmonitzat..........20

3. Previsions de Catalunya .............................................22

4. Annex estadístic de Catalunya ....................................23

5. Notes metodològiques .................................................26

4

1. Conjuntura actual a Catalunya

L’actualitat de l’economia catalana

• L’economia catalana continua en recessió però la caiguda

intertrimestral del PIB s’estabilitza

• S’intensifica la contracció de la demanda interna, sobretot del

consum

• La contribució de la demanda externa millora per l’acceleració de la

caiguda de les importacions

• El creixement de les exportacions de béns es desaccelera però

continua sent elevat

• Augmenta el percentatge d’empresaris que assenyala dificultats de

finançament i augment de la competència el 2T

• La confiança empresarial millora el 3T però la marxa dels negocis

continua sent desfavorable

• El sector on més millora el clima és al de l’hostaleria, que a més és

l’únic que té perspectives positives per a la facturació el 3T

5

Indicador sintètic d’activitat econòmica

� L’indicador sintètic de la Cambra assenyala una

caiguda intertrimestral del PIB català el 2T, per

tercera vegada consecutiva, que situa en el -0,2%,

pràcticament el mateix que el 1T.

� I situa la caiguda interanual del PIB en el -1,2%.

� Això suposa una acceleració de la caiguda

interanual de l’activitat, que prové de la de la

construcció, i en menor grau, de la de la indústria.

� A això s’afegeix la pèrdua d’impuls de l’activitat als

serveis, que s’apropa més a l’estancament.

� Pel costat de la demanda, la intensificació de la

caiguda prové de la demanda interna, sobretot, del

consum privat, i en menor grau, de la inversió.

� La demanda externa, en canvi, fa una contribució

més positiva al creixement: l’exportació de béns i

serveis continua creixent, i ho fa a un ritme similar

al del trimestre anterior; mentre que el descens de

la importació s’intensifica.

-6

-4

-2

0

2

I.08 II III IV I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II

INDICADOR SINTÈTIC D'ACTIVITAT ECONÒMICA A CATALUNYA

Intertrimestral

Interanual

(Taxes de variació, en %)

Font: Cambra de Comerç de Barcelona

-6

-4

-2

0

2

4

6


ACTIVITAT ECONÒMICA. COMPARATIVA AMB LA UEM

ISAEC CatalunyaPIB UEM

(Taxes de var. interanual, en %)

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Eurostat

El PIB català cau el

2T, per tercer

trimestre consecutiu

L’evolució de la

demanda interna

continua

empitjorant

6

Consum privat i inversió

� La contracció de la demanda interna s’intensifica el

2T, especialment, el consum de les llars.

� La Cambra estima que la caiguda del consum de

les llars és del -1,8% interanual el 2T, sis dècimes

superior a la del 1T.

� Així mateix, tant la caiguda de les vendes

minoristes com de les vendes en grans superfícies,

acceleren la caiguda els mesos d’abril i maig.

� El descens interanual de les matriculacions de

turismes també s’accelera el 2T respecte al 1T.

� La producció de béns de consum recau els mesos

d’abril i maig, mentre que la importació d’aquests

béns s’alenteix fortament fins a l’abril.

� La caiguda de la inversió també és més forta

aquest segon trimestre. Segons l’indicador sintètic

de la Cambra, aquesta és del -8,4% interanual,

dues dècimes més que el 1T.

� Aquesta acceleració del descens de la inversió

prové principalment del component d’inversió en

construcció, arrossegat per la intensificació de la

caiguda d’habitatges en construcció i el descens

intens de l’obra pública.

� En canvi, la caiguda de la inversió en béns

d’equipament sembla moderar-se el 2T, segons els

resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial de la

Cambra i l’Idescat.

� Tot i això, cal destacar el deteriorament de la

producció industrial de béns d’equipament, que

intensifica fortament la caiguda l’abril i el maig.

-20

-15

-10

-5

0

5


INDICADORS SINTÈTICS DE CONSUM I D'INVERSIÓ

Consum de les llarsInversió

(Taxes de var. interanual, en %)


Notable

intensificació de la

caiguda del consum

privat

La inversió total

també cau més el 2T

que l’anterior

7

Comerç exterior de béns

� El creixement de les exportacions de béns continua

sent elevat però es desaccelera l’abril i el maig.

� Així, en termes acumulats, l’exportació creix a bon

ritme: el 7,5% interanual fins al maig.

� La desacceleració de l’abril i el maig s’explica,

principalment, pel descens de les vendes a la UEM.

� Per contra, els mateixos mesos, la caiguda de les

importacions de béns s’accelera.

� En aquest cas, aquesta evolució també s’explica pel

retrocés de les compres que provenen de la zona

euro, malgrat que representen el 45% del total.

� En els cinc primers mesos del 2012, la importació

acumula un descens del 2,2% interanual.

� L’evolució de la importació impulsa la correcció del

dèficit comercial, que cau el 29,3% fins al maig.

� En el mateix període, la taxa de cobertura s’eleva

fins al 80,9%, un màxim de la sèrie històrica, que

comença l’any 1993.

-40

-30

-20

-10

0

10

20

2007 2008 2009 2010 2011 2012

COMERÇ EXTERIOR DE BÉNS, EN VALOR. Gener-maig

ImportacionsExportacions

(Taxes de var. interanual acumulada, en %)

Font: Direcció General de Duanes

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

2007 2008 2009 2010 2011 2012

EXPORTACIONS DE BÉNS A GRANS ÀREES, EN VALOR. Gener-maig

UEM Resta del món(Taxes de var. interanual acumulada, en %)


Les exportacions

perden impuls però

creixen a bon ritme

fins al maig

La caiguda de les

importacions

s’accelera,

impulsant la

correcció del dèficit

8

� Malgrat l’alentiment de les vendes a la UEM, destaca

el fort creixement de les dirigides a Alemanya —2n.

client—, del 27% interanual fins al maig.

� També creixen les vendes a França —1r. client—,

però molt més moderadament: el 0,8%.

� També creixen les vendes dirigides a Irlanda, Àustria i

Estònia, a taxes de dos dígits, i més moderadament

les dirigides als Països Baixos i a Bèlgica.

� En l’extrem oposat, destaca el descens de les

vendes a 9 països de la UEM. En especial, el de les

vendes a Itàlia i a Portugal (-13% i -12%,

respectivament), 3r. i 4t. clients més importants.

� Les vendes més dinàmiques són les dirigides a la

UE no comunitària, principalment, a Suïssa i a

Rússia, que augmenten el 44% i el 35% fins al

maig, respectivament. I també a Oceania (72%)

� El sector de l’automòbil és el que més contribueix al

creixement de l’exportació, seguit pel d’altres

mercaderies, el de productes químics i el d’aliments.

� Cauen les exportacions dels sectors de productes

energètics i de béns de consum durador (el -2,3% i

el -10,5% fins al maig, respectivament).

� La caiguda de les importacions per sectors, és força

generalitzada, a excepció de les dels sectors de

productes energètics i aliments, que creixen.

� Registren superàvit comercial els sectors de

semimanufactures no químiques, de l’automòbil i

d’altres mercaderies. Mentre que el de productes

químics està pràcticament en equilibri.

0

10

20

30

2011 2012

EXPORT. BÉNS PRINCIP. SECTORS, EN VALOR. Gener-maig

Prod. químics Aliments Béns d'equipament Automoció

(Taxes de var. interanual acumulada, en %)


Cauen les

exportacions

dirigides a més de la

meitat dels països

de la UEM

El sector de

l’automòbil és el que

més contribueix al

creixement de

l’exportació

9

Enquesta de clima empresarial i evolució

sectorial

Indústria: Indicadors II.12

� La Cambra estima que el VAB industrial retrocedeix

l’1,5% interanual el 2T, tres dècimes més que el 1T.

� La caiguda de la producció industrial s’intensifica

els mesos d’abril i maig respecte al 1T.

� Aquesta evolució prové, sobretot, de l’acceleració

del descens de la producció de béns d’equipament,

i també de la recaiguda de la de béns de consum.

� L’IPI de béns intermedis estabilitza la caiguda

respecte al 1T, però és intensa (-6,6% fins al maig)

� Només creix l’IPI d’energia, però no és suficient per

compensar les caigudes dels anteriors components.

� Es modera la caiguda dels afiliats a la indústria el

juny, tot i que continua sent forta (-4,2% interanual).

� El creixement dels preus industrials es modera tres

dècimes, fins al 2,9% interanual el juny, sobretot, per

la pèrdua d’impuls dels preus de l’energia gràcies a la

reducció del preu del petroli.

-20

-10

0

10

20

2011 2012

Béns de consumBéns intermedisBéns d'equipamentEnergia

ÍNDEXDE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL, CORREGIT DE CALENDARI

(Taxes de var. interanual acum. gener-maig, en %)

Font: Idescat

0

2

4

6

8

ÍNDEX DE PREUS INDUSTRIALS I DE CONSUM

IPRI IPC(Taxes de var. interanual, en %)

Font: INE

S’accelera la caiguda

de l’activitat

industrial el 2T

Forta contracció de

la producció de béns

d’equipament i de

béns intermedis

10

Indústria: Clima empresarial II.12

� La marxa dels negocis a la indústria és menys

desfavorable el 2T que el 1T. D’una banda,

augmenta el percentatge d’empresaris que diuen

que aquesta és favorable, fins a l’11%. De l’altra,

disminueix el percentatge que diu que és

desfavorable, fins al 45%.

� També se suavitza el descens de la facturació el 2T

respecte al 1T, mentre que el descens dels preus

de venda es manté força estable.

� El grau d’utilització de la capacitat productiva es

recupera una mica: del 62% el 1T al 64% el 2T, però

és molt més baix que la mitjana històrica (79%).

� El descens de la inversió industrial se suavitza el 2T

amb relació a l’anterior.

� Augmenta el percentatge d’empresaris que

assenyala les dificultats de finançament i l’augment

de la competència com a factors limitadors de la

bona marxa dels negocis.

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II

MARXA DELS NEGOCIS

(Saldos de respostes, en %)

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat

Clima empresarial per branques II.12

� La marxa dels negocis és una mica menys

desfavorable el 2T de forma generalitzada per a les

branques analitzades.

� Ara bé, aquesta és més desfavorable a les

branques de la metal·lúrgia, del tèxtil i la confecció

i de la fusta, el suro, el paper i les arts gràfiques.

� La millor evolució de la facturació es registra a la

branca de l’alimentació, i també per a la facturació

a l’estranger. A més, és l’única branca que

assenyala un augment dels preus el 2T.

Lleu recuperació del

grau d’utilització de

la capacitat

productiva

El 46% dels

empresaris

assenyala dificultats

de finançament

La metal·lúrgia és la

branca amb més

dificultats

financeres

11

0

20

40

60

80

100

Altres Metal. i prod. metal.

Tèxtil, conf., cuir i calçat

Química, cautxú i min. no metal.

Fusta, suro, paper i arts

gràf.

Alim., beg. i tabac

Maquin. i equips

UCP. Segon trimestre del 2012

(En percentatge)


Total indústria

Perspectives III.12

� Es preveu que la marxa dels negocis continuarà

sent desfavorable el 3T però menys que el 2T.

� Ara bé, les perspectives de facturació empitjoren.

� També empitjoren les perspectives d’exportació,

però encara són moderadament positives.

� Els empresaris preveuen que, en aquesta situació,

la utilització de la capacitat productiva es

mantindrà força estable el tercer trimestre.

� Mentre que les perspectives d’inversió i ocupació

són negatives però es mantenen força estables.

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

III.09 III.10 III.11 III.12

PERSPECTIVES DE FACTURACIÓ



-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

IV.11 I.12 II.12 III.12

PERSPECTIVES D'INVERSIÓ



Empitjorament de

les perspectives de

facturació per al 3T

12

Construcció: Indicadors II.12

� La Cambra estima una contracció del VAB de la

construcció del 6% interanual el 2T, set dècimes

superior a la del trimestre precedent.

� El nombre d’habitatges en construcció cau més

fortament fins a l’abril que el 4T del 2011.

� La caiguda del nombre d’hipoteques se suavitza

una mica el març i l’abril però continua sent forta.

� El nombre d’hipoteques és de 16.120 fins a l’abril,

enfront de quasi 75.000 de mitjana el 2003-2006.

� El preu de l’habitatge lliure accelera la caiguda i ja

acumula un descens del 21% en els darrers 4 anys.

� L’Euribor continua caient el juny, per 8è. mes

consecutiu, fins a l’1,219%. Tanmateix, el tipus

d’interès mitjà d’un préstec hipotecari comença a

baixar el març i se situa en el 3,62% l’abril, mentre

que el tipus per operacions noves baixa amb més

força l’abril, però és del 4,72%.

� Després de la forta retallada en la licitació d’obra

pública el 2011, aquesta es modera el primer

semestre però continua sent molt intensa (-50,4%)

i, en nivells, se situa en un mínim històric.

� La caiguda més forta és de la licitació en edificació.

� La licitació que més es contrau es la de

l’administració local (-69% fins al juny), seguida

per la de l’Estat, molt més moderada (-6,5%). En

canvi, la de la Generalitat repunta i creix el 6,6%.

� La caiguda dels afiliats a la construcció es modera

lleument, fins al -15,6% interanual el juny.

� Els preus dels materials per a la construcció creixen

fins al maig, excepte el del coure i el de l’alumini,

que es redueixen, després de dos anys a l’alça.

0500

1.0001.5002.0002.5003.0003.5004.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

LICITACIÓ OFICIAL D'OBRA. Gener-juny

(En milions d'euros)

Font: CCOC

S’accentua el

descens de

l’activitat a la

construcció el 2T

Repunt de l’obra

licitada per la

Generalitat el

1r. semestre

13

Construcció: Clima empresarial II.12

� La marxa dels negocis el 2T es menys desfavorable

que el 1T de forma generalitzada, tant per a grans

empreses com per a pimes, i també per províncies.

� La marxa dels negocis més desfavorable es registra

a les pimes i a les províncies de Girona i Lleida.

� La caiguda del volum d’obra executada es modera.

� El 67% dels empresaris assenyalen les dificultats

de finançament com a factor limitador de la bona

marxa dels negocis i el 60% l’augment de la

competència (63% i 52% el 1T, respectivament).

40

45

50

55

60

65

70


DIFICULTATS DE FINANÇAMENT



Perspectives III.12

� Els empresaris de la construcció preveuen que la

marxa dels negocis per al tercer trimestre del 2012

serà una mica menys desfavorable que l’anterior.

� Així mateix, les seves perspectives per a l’obra

executada, l’ocupació i la inversió el 3T es

mantenen estables, però continuen sent negatives.

� Ara bé, la situació prevista per aquest 3T és més

negativa que un any enrere. De fet, és la més

negativa en un 3T des de l’inici de la crisi.

-80

-60

-40

-20

0

20

III.08 III.09 III.10 III.11 III.12

PERSPECTIVES DE LA MARXA DELS NEGOCIS



Lleugera suavització

de la situació, que

continua sent molt

dolenta

La feblesa de la

demanda, les

dificultats de

finançament i

l’augment de la

competència en

màxims històrics

Perspectives força

estables per al 3T

respecte al

precedent

14

Serveis: Indicadors II.12

� El creixement del VAB del sector serveis continua

perdent impuls, fins al 0,1% interanual el 2T,

segons estimacions de la Cambra.

� Segons l’indicador d’Idescat, s’accentua la caiguda

de l’activitat al comerç l’abril i el maig. A la resta

de serveis es registren descensos de l’activitat,

excepte a la de transport i emmagatzematge.

� El segon trimestre el turisme té un creixement

feble: el nombre de pernoctacions augmenta un

minso 0,3% interanual degut al descens del juny.

� El bon comportament del turisme català de l’abril i el

maig, no es repeteix el juny, i aquest torna a caure.

� El nombre de passatgers per aeroports cau

lleugerament fins al maig per l’evolució negativa

del trànsit interior, mentre que l’internacional creix.

� El descens dels afiliats als serveis pràcticament es

frena el juny (-0,5% interanual), sobretot, gràcies

al creixement dels afiliats a les branques de

mediació financera, serveis socials i hostaleria.

-2

0

2

4

I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II

INDICADOR SINTÈTIC D'ACTIVITAT ALS SERVEIS

(Taxes de variació interanual, en


-6

-4

-2

0

2


AFILIATS I AUTÒNOMS ALS SERVEIS

(Taxes de variació interanual, en %)

Font: Seguretat Social

Pràcticament

estancament de

l’activitat als serveis

el 2T

El nombre de

pernoctacions cau el

juny

La caiguda dels

afiliats als serveis

pràcticament es

frena el juny

15

Comerç: Indicadors II.12

� El descens de les vendes al detall, sense estacions

de servei, s’accentua els mesos d’abril i maig amb

relació al primer trimestre.

� Tot i això, el descens acumulat de les vendes

minoristes és del 4,6% fins al maig, lleugerament

inferior al del mateix període de l’any passat.

� La contracció de les vendes en grans superfícies

també s’intensifica l’abril i el maig. I ho fa tant la

de l’alimentació com la de la resta de productes, si

bé la caiguda d’aquests darrers és més forta.

� En termes acumulats, les vendes en grans

superfícies es redueixen un 8,2% fins al maig. Les

vendes d’alimentació ho fan el 6,5% i les de la

resta de productes el 9,8%.

� Els afiliats al comerç cauen el 2,2% interanual el

juny, quatre dècimes menys que el maig.

� La caiguda més forta es registra al comerç a

l’engròs, del 3,3%, mentre que al comerç al detall

és de l’1,3%.

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2008 2009 2010 2011 2012

VENDES AL DETALL*, EN VOLUM. Gener-maig

(Taxes de variació interanual acumulada, en %)

* Sense estacions de servei Font: INE

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2


AFILIATS I AUTÒNOMS AL COMERÇ

(Taxes de variació interanual, en %)

Font: Seguretat Social

S’intensifica la

caiguda de les

vendes l’abril i el

maig

Però es modera el

descens dels afiliats

al comerç el juny

16

Comerç: Clima empresarial II.12

� La marxa dels negocis al comerç és una mica

menys desfavorable el 2T: disminueix el

percentatge d’empresaris que la qualifica de

desfavorable, fins al 61%, i també augmenta una

mica el que la qualifica de favorable, fins al 5%.

� La disminució de la facturació també es modera el

2T, un resultat generalitzat per branques.

� Ara bé, la branca del comerç al detall en establiments

no especialitzats registra un saldo positiu. El 44%

dels empresaris diu que augmenta la facturació

enfront del 28% que diu que cau. També els preus de

venda registren un saldo positiu.

� Augmenta el percentatge d’empresaris que apunta

dificultats financeres, fins al 44%, i el que apunta

un augment de la competència, fins al 47%.

0 20 40 60 80 100

Insuficiència d'equipament

Manca de mà d'obra adequada

Dificultats financeres

Augment de la competència

Debilitat de la demanda

FACTORS QUE LIMITEN LA BONA MARXA DELS NEGOCIS. 2T 2012

(En percentatge)


Perspectives III.12

� Les perspectives de la marxa dels negocis per al 3T

són moderadament menys negatives.

� Les menys negatives són les del comerç al detall en

establiments no especialitzats, que a més les té

lleugerament positives per a l’ocupació i els preus.

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

Com. al detall art. ús domèst.,

cult. i recr.

Venda i rep. vehicles

Altre comerç al detall

Com. al detall prod. alim.

Comerç a l'engròs

Com. al detall en establ.no espec.

PERSPECTIVES DE FACTURACIÓ. Tercer trimestre 2012



Total comerç

El 2T, la marxa dels

negocis és una mica

menys desfavorable

Perspectives

moderadament

menys negatives per

al 3T

17

Turisme: Indicadors II.12

� El juny, el nombre de pernoctacions a hotels es

redueix el 2,4% interanual.

� La forta caiguda del turisme domèstic (-12%)

explica aquest retrocés, que no ha pogut ser

compensat pel creixement moderat del turisme

internacional (1,2%).

� Així que el creixement acumulat de les pernoctacions

es modera fins al 0,7% el primer semestre del 2012,

enfront del 6,5% del mateix període del 2011.

� Ara bé, tot i que el creixement de les pernoctacions

és feble, en nivells, assoleixen un nou rècord.

� Destaca el fort augment de les pernoctacions de

russos i d’irlandesos el primer semestre.

� Per contra, es redueixen les de turistes

portuguesos, suïssos, italians, francesos,

holandesos i alemanys.

� El grau d’ocupació per places el juny és menor que

un any enrere, però en el conjunt del primer

semestre es manté pràcticament igual que en el

mateix període del 2011.

-10

-5

0

5

10

15

2009 2010 2011 2012

PERNOCTACIONS. Gener-juny

(Taxes de variació interanual acumulada, en %)

Font: INE

0

10

20

30

40

50

2009 2010 2011 2012

GRAU D'OCUPACIÓ PER PLACES. Gener-juny

(Mitjana del període, en %)

Font: INE

El nombre de

pernoctacions

continua marcant

una xifra rècord fins

al juny

El grau d’ocupació

es manté estable el

primer semestre

18

Hostaleria: Clima empresarial II.12

� La marxa dels negocis continua sent desfavorable el

2T però la facturació presenta un saldo positiu.

� El 44% dels empresaris assenyala un augment de la

facturació enfront del 28% que apunta una caiguda.

� El saldo de facturació és positiu al Barcelonès i a les

costes, mentre que no ho és a Interior i Pirineus.

� El mateix s’observa amb els preus de venda i el

nombre de treballadors.

� En canvi, la inversió encara presenta un saldo

lleugerament negatiu per al conjunt del sector el 2T.

� Augmenta el percentatge d’empresaris que

assenyala l’augment de la competència com un

factor limitador de la marxa dels negocis.

-50-40-30-20-100

1020304050

Pirineus Interior Costa Daurada Costa Barcelona Costa Brava Barcelonès

FACTURACIÓ. Segon trimestre 2012



Total Catalunya

Perspectives III.12

� Perspectives positives de facturació i creació

d’ocupació el 3T.

� El 40% dels empresaris preveu un augment de la

facturació al sector de l’hostaleria, enfront del 25%

que preveu una disminució per al 3T.

� Les perspectives de facturació són més positives a la

Costa Brava i a la Costa Daurada, però també ho

són a l’Interior i als Pirineus.

-10

0

10

20

30

40

Costa Barcelona

Barcelonès Interior Pirineus Costa Brava Costa Daurada

PERSPECTIVES D'OCUPACIÓ. Tercer trimestre del 2012



Total Catalunya

La facturació creix

però la marxa dels

negocis encara és

desfavorable el 2T

Es preveu una bona

temporada d’estiu,

sobretot a la costa

19

Resta de serveis: Clima empresarial II.12

� Marxa dels negocis lleugerament menys negativa el

2T, però desfavorable: el 48% dels empresaris així ho

assenyala, i només un 6% la qualifica de favorable.

� La facturació registra un saldo menys negatiu el 2T

que el 1T, un resultat generalitzat per branques.

� El mateix s’observa per a l’ocupació i la inversió.

� El descens dels preus es manté força estable el 2T.

� La feblesa de la demanda continua sent el 1r. factor

limitador de la bona marxa dels negocis, situant-se en

un màxim, en ser indicat pel 88% dels empresaris.

� També guanyen pes les dificultats financeres i

l’augment de la competència —2n. i 3r. factors—.

-50

-40

-30

-20

-10

0

Act. juríd. i comptab.

Altres serveis R+D, public. i estudis, i activ.

tècn.

Inform. i comunic. Act. admin. i auxiliars

FACTURACIÓ. Segon trimestre 2012



Total Resta de serveis

Perspectives III.12

� Perspectives lleugerament menys negatives de la

marxa dels negocis per al 3T, excepte a la branca

d’R+D, publicitat, estudis i activitats tècniques.

� Tanmateix, les perspectives de facturació són, en

general, una mica més negatives. A diferència dels

preus de venda, per als que són menys negatives.

� També es preveu que el descens de l’ocupació i de

la inversió es moderarà lleugerament el 3T.

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

Activ. jur. I compt. R+D, public., estudis i activ.

tècniques

Inform. i comunic. Activ. Adm. i serv. aux.

Altres serv.

PERSPECTIVES MARXA DELS NEGOCIS. Tercer trimestre 2012



Total Resta de serveis

El descens de la

facturació es

modera força el 2T

Es preveu una

marxa dels negocis

una mica menys

desfavorable el 3T

20

2. Indicador de confiança empresarial

harmonitzat (ICEH)

� La confiança empresarial a Catalunya millora el 3T

trimestre respecte al precedent, segons l’indicador que

elabora Idescat a partir de l’Enquesta de clima d’aquest

mateix organisme i de la Cambra.

� Tot i la millora del clima, la marxa dels negocis al conjunt

de l’economia catalana continua sent desfavorable el 2T i

les perspectives d’aquesta per al 3T negatives.

� Així mateix, cal assenyalar que l’ICEH se situa en 95,9

punts el 3T, per sobre del segon però no del primer

(trimestre base, ICEA=100), per tant, es tracta d’una

lleu millora només respecte al 2T.

� La comparació de l’ICEH per a Catalunya amb el seu

homòleg per a Espanya, elaborat per l’INE, mostra una

evolució de la confiança empresarial més favorable a

Catalunya, ja que a Espanya l’ICEH es redueix el 3T.

� Aquest empitjorament de la confiança empresarial a

Espanya obeeix a que les perspectives de la marxa dels

negocis per al 3T són més negatives.

� Tanmateix, val a dir que l’indicador de confiança

empresarial per al 3T a Espanya se situa en un nivell

superior al de Catalunya (de 100,1 punts i de 95,9

punts, respectivament).

88

90

92

94

96

98

100

102

104

I.12 II.12 III.12

Indicador de confiança empresarial harmonitzat

Catalunya Espanya(Índex, I.12=100)

Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir d'Idescat (Catalunya) i INE (Espanya)

Millora de la

confiança

empresarial a

Catalunya el 3T

En canvi, empitjora

a Espanya, tot i que

està en un nivell

més elevat

21

� Aquesta millora de la confiança empresarial a

Catalunya es registra a tots els sectors analitzats a

l’Enquesta de clima empresarial.

� Però la millora obeeix, principalment, al sector de

l’hostaleria.

� L’indicador de confiança està composat per la situació

de la marxa dels negocis del 2T i les expectatives

d’aquesta per al 3T.

� Això permet afirmar que tots els sectors analitzats han

registrat una marxa dels negocis menys negativa el 2T.

� Alhora que tots ells també presenten unes perspectives

menys negatives per al 3T.

� La millora més important de la marxa dels negocis el

2T es registra a l’hostaleria, tot i que continua sent

desfavorable.

� El mateix passa amb les perspectives de la marxa dels

negocis per al 3T. La millora més notable es registra a

l’hostaleria, que preveu una bona temporada d’estiu.

80

85

90

95

100

105

110

Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis

Indicador de confiança empresarial harmonitzat. Sectors

II.12 III.12(Índex, I.12=100)

Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir d'Idescat (Catalunya) i INE (Espanya)

Notes: 1Indústria: CCAE 09: 5 a 39 2Construcció: CCAE 09: 41, 42 i 43 3Serveis: Comerç al detall (CCAE 09: 47), Comerç a l’engròs (CCAE 09: 46) i Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes (CCAE 09: 45); Hostaleria (CCAE 09: 55 i 56) i Resta de serveis (CCAE 09: 49 a 53, 58 a 66, 68, 69, 71 a 75, 77 a 82, 92, 93 i 96)

L’hostaleria és el

sector on la

confiança

empresarial millora

més

22

3. Previsions de Catalunya

Taxes de var. anual 2011 2012(P) 2013(P)

PIB 0,7 -1,5 -0,1 Consum privat -0,2 -1,9 -1,1 Consum públic -3,1 -5,1 -3,3 Formació bruta de capital -5,1 -5,5 -3,2

Béns d’equipament -0,6 -3,8 -1,6 Construcció -8,3 -7,2 -4,6

Exportacions 7,5 3,3 6,4 Importacions -2,8 -1,9 -0,5 VAB agricultura 1,1 1,5 1,0 VAB indústria 1,7 -1,7 0,5 VAB construcció -4,7 -4,7 -3,2 VAB serveis 1,3 -0,4 0,1

Data d’actualització: juny 2012

Notes: (P) Previsions realitzades per la Cambra de Comerç de

Barcelona en col·laboració amb el grup de recerca en economia aplicada AQR de la Universitat de Barcelona. L’actualització es fa semestralment (al maig-juny i al novembre-desembre).

Les dades de 2011 són les publicades per l’Institut

d’Estadística de Catalunya

La propera revisió

de les previsions de

la Cambra serà al

novembre

23

4. Annex estadístic de Catalunya

Taxes de var. interanual, en % Període Actual Anterior Font

Activitat i demanda

ISAEC II trim. 12 -1,2 -0,7 CambraBCN

Indústria II trim. 12 -1,5 -1,2 CambraBCN

Construcció II trim. 12 -6,0 -5,3 CambraBCN

Serveis II trim. 12 0,1 0,2 CambraBCN

Consum de les llars II trim. 12 -1,8 -1,2 CambraBCN

Inversió II trim. 12 -8,4 -8,2 CambraBCN

Export. béns i serveis II trim. 12 3,8 3,8 CambraBCN

Import. béns i serveis II trim. 12 -8,0 -7,1 CambraBCN

PIB0 I trim. 12 -0,5 -0,1 Idescat

Agricultura I trim. 12 0,4 0,9 Idescat

Indústria I trim. 12 -0,6 -0,9 Idescat

Construcció I trim. 12 -5,6 -5,0 Idescat

Serveis I trim. 12 0,2 0,6 Idescat

Demanda interna I trim. 12 -3,4 -2,9 Idescat

Consum llars I trim. 12 -1,1 -1,1 Idescat

Consum públic 1 I trim. 12 -5,8 -4,4 Idescat

Inversió 2 I trim. 12 -8,6 -6,6 Idescat

Béns d’equip. i altres I trim. 12 -5,8 -3,6 Idescat

Construcció I trim. 12 -10,9 -8,5 Idescat

Saldo exterior 3, 4 I trim. 12 3,0 2,7 Idescat

Saldo amb l’estranger 4 I trim. 12 4,4 4,6 Idescat

Export. béns i serveis I trim. 12 4,9 4,7 Idescat

Import. béns i serveis I trim. 12 -8,2 -9,8 Idescat

Exportacions béns 5 Gen. - maig 12 7,5 17,3 DGD

UEM Gen. - maig 12 1,9 16,5 DGD

Resta del món Gen. - maig 12 14,8 18,7 DGD

Importacions béns 5 Gen. - maig 12 -2,2 13,7 DGD

UEM Gen. - maig 12 -9,9 17,7 DGD

Resta del món Gen. - maig 12 5,1 10,1 DGD

IPI 6 Gen. - maig 12 -2,5 -1,3 Idescat

Béns de consum Gen. - maig 12 0,2 -3,3 Idescat

Béns intermedis Gen. - maig 12 -6,9 1,6 Idescat

Béns d’equipament Gen. - maig 12 -7,6 6,5 Idescat

Energia Gen. - maig 12 16,7 -16,8 Idescat

Licitació oficial d’obres Gen. - juny 12 -50,4 -74,1 CCOC

Edificació Gen. - juny 12 -57,8 -65,7 CCOC

Obra civil Gen. - juny 12 -40,2 -80,7 CCOC

Adm. Central Gen. - juny 12 -6,5 -90,5 CCOC

Adm. Autonòmica Gen. - juny 12 -6,6 -87,0 CCOC

Adm. Local Gen. - juny 12 -69,0 -46,3 CCOC

24

Taxes de var. interanual, en % Període Actual Anterior Font

Preus i costos

IPC general Juny 12 2,2 2,3 INE

Aliments elabor., begudes i tabac Juny 12 3,9 3,1 INE

Aliments no elaborats Juny 12 2,4 1,4 INE

Béns industrials Juny 12 2,2 3,0 INE

Serveis 7 Juny 12 1,5 1,5 INE

IPC subjacent Juny 12 1,5 1,4 INE

Preu de l’habitatge lliure II trim. 12 -11,1 -8,6 MFOM

Nou II trim. 12 -11,0 -9,4 MFOM

Segona mà II trim. 12 -11,3 -8,6 MFOM

Incr. Salarial - convenis Gen.– maig 12 2,23 2,70 DTG

Cost laboral per hora I trim. 12 0,5 3,0 INE

Cost salarial per hora I trim. 12 0,9 2,9 INE

Indústria I trim. 12 2,2 4,1 INE

Construcció I trim. 12 2,0 1,9 INE

Serveis I trim. 12 0,1 2,6 INE

Mercat de treball

Afiliats SS Juny 12 -2,3 -3,1 Seg. Social

Indústria Juny 12 -4,2 -4,4 Seg. Social

Construcció Juny 12 -15,6 -15,9 Seg. Social

Serveis Juny 12 -0,5 -1,6 Seg. Social

Atur registrat Juny 12 6,8 6,0 SEPE

Indústria Juny 12 2,9 1,5 SEPE

Construcció Juny 12 2,2 1,9 SEPE

Serveis Juny 12 9,7 8,8 SEPE

Ocupació II trim. 2012 -6,8 -5,1 INE

Taxa d’atur II trim. 2012 21,95 22,16 INE

Entorn econòmic i financer

Preu petroli Brent $ Juliol 129 102,5 96,5 EIA

Tipus de canvi $ / € Juliol 129 1,229 1,253 BdE

Euríbor a 1 any Juliol 129 1,08 1,219 BdE

Prima de risc a Espanya (punts bàsics) Juliol 129 555 516 BdE

Data d’actualització: 27 de juliol del 2012

Notes: 0 Les dades de PIB i dels seus components estan corregides d’estacionalitat. 1 Inclou les

institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars. 2 Inclou la variació d’existències. 3

Inclou el saldo amb l’estranger i amb la resta d’Espanya. 4 Aportació al creixement del PIB, en

punts percentuals. 5 Dades nominals. 6 Dades corregides de calendari. 7 Inclou els serveis de

lloguer. 8 Mateix període de l’any anterior. 9 Acumulat fins al 26 de juliol

25

Fonts estadístiques

BdE: Banc d’Espanya

CCOC: Cambra oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya

DEC: Departament d’Economia i Coneixement (de la Generalitat de Catalunya)

DGD: Direcció General de Duanes

DTG: Direcció de Treball de la Generalitat

EIA: Energy Information Administration

Idescat: Institut d’Estadística de Catalunya

INE: Institut Nacional d’Estadística

MFOM: Ministeri de Foment

Seg. Social: Seguretat Social

SEPE: Servei públic d’ocupació estatal

26

5. Notes metodològiques

Indicadors sintètics d’activitat econòmica de Catalunya: Les variables que s’utilitzen per a la construcció dels indicadors sintètics d’activitat econòmica de Catalunya són les següents: Índex de producció industrial total, béns de consum, béns d’equipament Indicador de clima industrial total, béns d’inversió Producció i consum de ciment Producció de vehicles total i vehicles industrials Matriculació total de vehicles, turismes i vehicles industrials Exportacions Importacions Índex de vendes en grans superfícies Transport aeri de passatgers Tonatge de registre brut ports Pernoctacions en establiments hotelers Projectes d’habitatges visats Licitació oficial d’obres Índex de preus de consum Índex de preus industrials Afiliats a la Seguretat Social total, construcció, química, comerç, transport i comunicacions Col·locacions registrades Atur registrat total, indústria, construcció i serveis Indicador de Confiança Empresarial Harmonitzat (ICEH): Es construeix a partir de la Confiança empresarial (CE), definida com la mitjana geomètrica entre la Situació i les Expectatives de la marxa dels negocis, convenientment normalitzada. CE = √((Situació+200)*(Expectatives+200)) – 200 Per tant, la CE pot fluctuar entre els valors -100 i +100. A partir d'aquesta, es calcula un índex utilitzant com a base la CE del primer trimestre del 2012. ICEH = ((CE+200)/(CE període base +200)) * 100 Per a més detall, vegeu el següent link: http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=7&id=0903

informe de conjuntura 2on trimestre 2012

Business