informe-2011 prevención tortura

INFORME ANUAL DE LAUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA 2011


Sndic de Greuges de Catalunya 1a edici: Desembre de 2011 Informe de lAutoritat Catalana de Prevenci de la Tortura Desembre 2011 Maquetaci: Sndic de Greuges Imprs sobre paper ecolgic Disseny original: America Sanchez Foto portada: Sndic de Greuges

NDEX GENERAL

I. INTRODUCCI............................................................................... 5 II. EL SNDIC DE GREUGES COM A AUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA...... 9 2.1. EL CONSELL ASSESSOR.................................................................. 13 a. Funcions del Consell................................................................... 13 b. Comunicaci al Parlament de les propostes i substitucions................................. 13 c. Sessions del Consell.................................................................... 14 d. Garanties del procediment disciplinari sancionador ........................................ 14 e. Lassistncia lletrada al detingut......................................................... 17 2.2. LEQUIP DE TREBALL.................................................................... 18 2.3. SISTEMA DE VISITES.................................................................... 18 2.4. MTODES DE TREBALL.................................................................. 19 2.5. ACTIVITATS FORMATIVES............................................................... 20 III. PRIVACI DE LLIBERTAT I ABAST DELS LLOCS OBJECTE DE VISITA.............................. 23 IV. VISITES REALITZADES ...................................................................... 29 4.1. ANLISI ESTADSTICA.................................................................. 33 4.2. PER TIPUS DE CENTRE................................................................... 35 a. Centres penitenciaris................................................................... 35 b. Unitats dhospitalitzaci................................................................ 42 c. Centres educatius de justcia juvenil..................................................... 45 d. Centres de protecci.................................................................... 46 e. Centres residencials.................................................................... 48 f. Comissaries de policia.................................................................. 49 g. Entrevistes amb persones privades de llibertat............................................ 60 V. CONCLUSIONS............................................................................. 61 VI. RECOMANACIONS......................................................................... 65

I. INTRODUCCI


7

1. IntroducciLa Convenci contra la tortura i altres penes o tractes cruels, inhumans o degradants va ser adoptada per lAssemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1984, va entrar en vigor el 26 de juny de 1987, i va passar a ser lnic instrument jurdicament vinculant en el pla universal consagrat exclusivament a leradicaci de la tortura . Anys ms tard, lAssemblea General de les Nacions Unides va adoptar, mitjanant la Resoluci 57/199, del 18 de desembre de 2002, el Protocol facultatiu de la Convenci contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, que aporta un enfocament innovador en la lluita contra la tortura, des de la perspectiva de la prevenci . Aquesta nova perspectiva que recull i plasma el Protocol es basa en la idea que com ms oberts i transparents siguin els llocs de detenci, menys abusos shi cometran . Lexperincia dentitats com ara el Comit Europeu per a la Prevenci de la Tortura (CPT) o el Comit Internacional de la Creu Roja (CICR) ha demostrat que les visites peridiques a llocs de detenci poden molt eficaces per prevenir la tortura i millorar sensiblement les condicions de detenci . Aix doncs, lenfocament preventiu del Protocol es fonamenta, duna banda, en visites regulars i peridiques de supervisi a llocs on hi ha persones privades de llibertat, dutes a terme per rgans dexperts encarregats dinspeccionar les installacions i el tractament dispensat a les persones detingudes . De laltra, el Protocol intenta establir amb lEstat part un mecanisme que fomenti una veritable collaboraci per prevenir la tortura sense procedir necessriament a una condemna pblica de lEstat per les violacions comeses . El Protocol estableix un sistema dual de prevenci que sarticula a partir dun mecanisme internacional, la tasca del qual es complementa amb la del mecanisme o mecanismes nacionals . Ambds tipus de mecanismes duen a terme visites peridiques a llocs de detenci, a fi de supervisar la situaci, proposar recomanacions i treballar de manera constructiva amb els estats per ajudar-los a millorar la situaci de les persones privades de llibertat . El mecanisme internacional s el Subcomit per a la Prevenci de la Tortura i altres tractes o penes cruels inhumanes o degradants (dara

endavant, Subcomit per a la Prevenci), rgan internacional dexperts independents, i el mecanisme nacional de prevenci consisteix en la designaci per lEstat dentitats nacionals que tamb tenen facultats per fer visites a llocs de detenci . Dacord amb larticle 17 del Protocol, poden ser un o diversos els mecanismes nacionals de prevenci . Alhora, reconeix expressament que als estats compostos els mecanismes que estableixin les entitats descentralitzades poden ser designats mecanismes nacionals de prevenci . Queda a disposici de les autoritats competents decidir si es crea un rgan nou o si, per contra, sassignen les funcions determinades pel Protocol a un rgan o entitat ja existent . De conformitat amb aquest article 17 i amb les competncies de Catalunya en la prevenci de la tortura, i tenint en compte les competncies i les funcions que lEstatut dautonomia encomana al Sndic de Greuges en lexercici de la funci de protecci i de defensa dels drets de les persones, la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Sndic de Greuges, en larticle primer, atribueix a aquesta instituci la condici dAutoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants (dara endavant Autoritat Catalana de Prevenci de la Tortura) . La mateixa Llei disposa, en larticle 69 .1, que el Sndic de Greuges actua com Autoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants en tots els espais en qu es trobin persones privades de llibertat, b siguin centres o installacions localitzats a Catalunya, b siguin mitjans de transport que transcorrin pel seu territori, si aquests espais depenen de les administracions, els organismes, els empreses i les persones a qu fa referncia larticle 78 .1 de lEstatut . Per tal que el Sndic de Greuges pugui complir les funcions que li corresponen com a Autoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura en els espais que, situats a Catalunya, siguin de titularitat estatal i coordinar lactuaci amb la de lautoritat dmbit estatal en aquesta matria, el Parlament de Catalunya ha instat el Govern de la Generalitat a fer les gestions necessries per promoure la signatura dun conveni de collaboraci amb lEstat al ms aviat possible . En aquesta lnia, tamb est pendent el conveni de collaboraci entre el Defensor del Poble (Mecanisme Nacional de Prevenci de la Tortura a escala de territori espanyol) amb lAutoritat

8

INTRODUCCI

Catalana . Si b el Defensor del Poble ha portat al Tribunal Constitucional la Llei del Sndic de Greuges pel que fa a lexistncia dun mecanisme catal de prevenci de la tortura, s voluntat de lAutoritat Catalana i del Sndic de Greuges establir relacions de cooperaci amb el Defensor del Poble i amb altres mecanismes futurs que es puguin crear arreu de lEstat espanyol . Daltra banda, ats que el Protocol facultatiu de les Nacions Unides crea, en larticle 2, un subcomit per a la prevenci, al qual, conforme a larticle 11, li correspon cooperar per a la prevenci de la tortura en general, amb els mecanismes pertinents de les Nacions Unides, i ats que larticle 75 de la Llei del Sndic estableix que el Sndic de Greuges collabora amb el Subcomit que regula larticle 2 del Protocol facultatiu, especialment en el marc del que

estableix larticle 20 .f del Protocol esmentat, el Parlament de Catalunya tamb ha instat el Govern de la Generalitat a desplegar la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Sndic de Greuges, i a acordar amb el Govern de lEstat que comuniqui oficialment al Subcomit que el Sndic actua com a Autoritat Catalana per la Prevenci de la Tortura . En el moment de la redacci daquest informe, totes aquestes qestions encara estan pendents . En compliment de larticle 74 de la Llei del Sndic, aquest s el segon informe monogrfic que es presenta sobre les actuacions efectuades com a Autoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, durant lany 2011 .

II. EL SNDIC DE GREUGES COM A AUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA

II. EL SNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA COM A AUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA2.1. EL CONSELL ASSESSOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13a. Funcions del Consell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 b. Comunicaci al Parlament de les propostes i substitucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 c. Sessions del Consell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 d. Garanties del procediment disciplinari sancionador. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14 e. L'assistncia lletrada al detingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

2.2. 2.3. 2.4. 2.5.

L'EQUIP DE TREBALL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SISTEMA DE VISITES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . MTODES DE TREBALL . . . . . . . . . . . . . . . . . . ACTIVITATS FORMATIVES . . . . . . . . . . . . . . .

. . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20


13

2.1. El Consell GeneralLarticle 77 de la Llei del Sndic crea el Consell Assessor del Sndic de Greuges per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, amb la funci dassistir i assessorar el Sndic en lexercici de les funcions que li corresponen com Autoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura.

a. Funcions del ConsellEl Reglament de lAutoritat Catalana de Prevenci de la Tortura concreta amb ms detall les funcions que t el Consell Assessor i aix, larticle 6 estableix que li corresponen les competncies segents: Formular propostes dactuaci al Sndic de Greuges, inclosa la realitzaci de visites preventives a espais concrets en qu es trobin persones privades de llibertat. Tenir coneixement de les visites que faci lEquip de Treball. El Consell Assessor pot demanar informaci complementria sobre aquestes visites. Tenir coneixement, abans que el Sndic no el presenti al Parlament, de linforme anual per poder formular-hi observacions. Proposar dos dels seus membres com a membres de lEquip de Treball del Sndic de Greuges per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants. Confeccionar i mantenir una llista de persones expertes en diferents mbits que puguin ser requerides per lEquip de Treball per acompanyarlo o assessorar-lo amb relaci a una visita. Prestar al Sndic de Greuges i a lEquip de Treball lassessorament que li sollicitin. Portar a terme les actuacions que el Sndic li encomani.

Dacord amb aquesta previsi, el dia 28 de juliol de 2010 el Parlament va designar els seus membres. En aquesta primera sessi es va elegir Ldia Condal i Pedro Yfera, proposats pels collegis dadvocats; Mariona Creus i Miquel Vilardell, a proposta dels collegis de lmbit de la Salut; Sabina Puig, Olga Casado, Eva Labarta i Joan Merelo, a proposta de les ONG de defensa de drets humans; Santiago Redondo i Victria Camps, proposats pels centres universitaris de recerca sobre drets humans, i Jos Mara Mena i Jaume Saura, com a professionals amb experincia en la prevenci de la tortura i en el treball amb persones privades de llibertat. Durant aquest any, dos dels membres designats pel Parlament han cessat en lexercici del crrec pel qual els van nomenar, la qual cosa ha comportat que altres persones els hagin rellevat. Aix, Ldia Condal Invernn, proposada pels collegis professionals dadvocats, ha estat rellevada per Antoni Molas Casas, com a nou president del Consell de lAdvocacia Catalana; i Mariona Creus i Virgili, proposada pels collegis professionals de lmbit de la salut, ha estat rellevada per Montserrat Teixidor i Freixa, com a degana del Consell de Collegis dInfermeres i Infermers de Catalunya. Dacord amb el procediment delecci previst, caldr que el Parlament de Catalunya nomeni els dos nous membres esmentats. Tamb hi ha hagut canvis pel que fa als substituts de les persones que representen els collegis professionals, quan no puguin assistir a les sessions del Consell Assessor. En aquest sentit, el Consell Assessor i lEquip de Treball han adoptat el criteri de poder delegar fixament, en una sola persona, la seva substituci. Aquest criteri sha sotms a consulta de la Comissi del Sndic de Greuges al Parlament, que hi ha estat dacord. Igualment, i dacord amb el procediment previst, sha comunicat al Parlament el nom de les persones substitutes que assistiran a les reunions del Consell Assessor quan algun els representants dels collegis professionals respectius no pugui assistir-hi. Pel que fa a Miquel Vilardell i Tarrs, sha previst delegar en Mrius Morlans Molina, president de la Comissi de Deontologia del Collegi Oficial de Metges de Barcelona. Pel que fa a Pedro L. Yfera Sales, sha previst delegar en Jordi de la Tienda, diputat de la Junta de Govern de lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona. Finalment, pel que fa a Montserrat Teixidor i Freixa, sha previst designar com a suplent Carme Puig i Vilalta.

b. Comunicaci al Parlament de les propostes i les substitucions dels nous membresLarticle 77.3 de la Llei del Sndic disposa que els membres el Consell Assessor sn escollits pel Parlament i nomenats pel president o presidenta del Parlament per a un mandat coincident amb el del sndic o sndica de greuges". Lelecci es fa, dacord amb el procediment que estableix el Reglament del Parlament, entre les candidatures que es presentin un cop publicada la convocatria en el Butllet Oficial del Parlament de Catalunya."

14

EL SNDIC DE GREUGES COM A AUTORITAT CATALANA PER A LA PREVENCI DE LA TORTURA

c. Sessions del ConsellEl Reglament de lAutoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura i daltres Tractes i Penes Cruels, Inhumans o Degradants, en lapartat relatiu al Consell Assessor, preveu que aquest rgan es reuneixi peridicament. Aix, sha reunit un total de quatre vegades aquest 2011, una per trimestre, i les sessions sempre han estat presidides pel sndic. En algunes daquestes reunions, a banda dassistir-hi els membres de lEquip de Treball, tamb ho han fet els dos adjunts del Sndic de Greuges. En la primera reuni (14/03/11) shan presentat els esborranys dels protocols de visita a centres penitenciaris, comissaries de policia i centres psiquitrics, que han estat sotmesos al parer de tots els membres. Tamb ha tingut lloc una ponncia sobre labast dels llocs de detenci que ha de visitar lAutoritat Catalana per a la Prevenci de la Tortura i que es presentar ms endavant. En la segona reuni (09/06/11), shan fet esmenes als esborranys del protocol a comissaries. Les esmenes fan referncia als termes segents: -Dret a laccs a un advocat en tot moment que dura la situaci de privaci de llibertat Sha de substituir per: - "Dret a lassistncia lletrada del detingut des del primer moment que es produeix la detenci i durant tot el temps que transcorri la situaci de privaci de llibertat. Modificaci del segon pargraf de lapartat 6: - Temps que transcorre des de la detenci fins la comunicaci Sha de substituir per: -"Temps que transcorre des de la detenci fins que es comunica al collegi dadvocats respectiu, a fi que sigui designat un lletrat dofici o, si escau, que sinformi el lletrat designat pel detingut". Daquesta reuni, sen desprn que totes dues esmenes responen a la necessitat que sacrediti el compliment dels articles 570.4 i 767 de la Llei denjudiciament criminal (en endavant LECrim), que ordena la comunicaci immediata de la detenci al collegi dadvocats corresponent, de manera que en

quedi constncia i, en definitiva, que es pugui garantir, com ms aviat millor, que la persona privada de llibertat gaudeix de lassistncia lletrada. Tamb sexposa que hi ha una certa tendncia a confondre lassistncia lletrada al detingut amb la necessria presncia del lletrat en la seva declaraci en seu policial, i es detecta, a la prctica, que les comunicacions de les detencions es produeixen quan arriba el moment de prendre declaraci al detingut. Tal com posa en relleu la Consulta 2/2003 de la Fiscalia General de lEstat, s la detenci dun ciutad i no la diligncia de declaraci dun detingut la que imposa la necessitat constitucional de disposar dassistncia lletrada en seu policial. Aquestes consideracions han estat ratificades per les conclusions de la taula de treball sobre criteris dassistncia lletrada al detingut i la seva acomodaci a la realitat legal i jurisprudencial, organitzada per lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona (en endavant ICAB) el dia 11 de juny de 2010. Finalment, en aquesta reuni del dia 9 de juny sexposen les modificacions de la ponncia presentada sobre els centres de detenci que ha de visitar lACPT. En la penltima sessi (5 doctubre de 2011), es presenta lestudi sobre les garanties del procediment disciplinari sancionador en lmbit penitenciari. Tamb es fa un balan del seminari OPCAT & OMBUDSMAN, organitzat per lInternacional Ombudsman Institute i el lOmbudsman de Polnia. En cadascuna de les sessions, sha posat en coneixement del Consell Assessor les visites que ha efectuat lEquip de Treball, que alhora ha demanat informaci complementria sobre aquestes visites. En la darrera reuni (9 de desembre de 2011), sha discutit i aprovat aquest informe anual.

d. Garanties del procediment disciplinari sancionadorDacord amb la proposta recollida en la sessi del Consell Assessor del dia 14 de mar, sha acordat estudiar el tema de les garanties del procediment penitenciari disciplinari, amb relaci a possibilitar lexercici del dret de defensa dels interns davant dels fets que li sn imputats sobre la base de gravacions videogrfiques.


15

Aix, un dels aspectes que lEquip de Treball havia estat observant en les visites que duia a terme als centres penitenciaris s que lintern, en el marc dun procediment sancionador, no t accs a aquestes gravacions. Davant daquesta realitat, tant el Consell Assessor com lEquip de Treball van mostrar la seva preocupaci, de manera que es va acordar fer-ne un estudi amb vista a recomanar alguns canvis a les autoritats competents. Aquest apartat, doncs, recull lanlisi jurdica i les conclusions sobre aquest tema. Les propostes que es desprenen de lestudi es recullen en lapartat final daquest informe anual, dedicat a les recomanacions. Marc normatiu La legislaci penitenciaria regula una relaci jurdicament especial, conformada entre un determinat tipus dadministrats els condemnats a penes de privaci de llibertat i els preventius i les institucions penitenciaries, que han de vetllar, tant pel compliment de la restricci de llibertat que individualment imposa una sentncia penal a un particular, com per la tutela de la resta de drets fonamentals dels quals continua sent titular el mateix administrat. De fet, ser lAdministraci del centre la que controlar directament les condicions de la vida quotidiana de lintern. En exercici daquest control, lAdministraci disposa duna potestat sancionadora de carcter administratiu i revocable per via jurisdiccional. El procediment sancionador del Reglament penitenciari (ttol X, captol III) est sotms als principis generals que recullen larticle 44 de la Llei penitenciria i la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment com (ttol IX, aplicable segons disposa larticle 232.1 del Reglament penitenciari). A ms, la Sentncia 18/1981, de 8 de juny, del Tribunal Constitucional ha ests les garanties processals de larticle 24 de la Constituci espanyola a tots els procediments administratius sancionadors. Tanmateix, la defensa lletrada en via administrativa no s preceptiva (si b la doctrina no s pacfica, sobre tot quan es tracta dadministrats vulnerables) ni, per tant, tampoc ser matria dassistncia gratuta (llevat de determinats casos); no obstant aix, qualsevol intern pot demanar consulta als serveis de orientaci jurdica penitenciaria.

Justificaci de la proposta En els procediments sancionadors penitenciaris, les proves videogrfiques sn visionades en via administrativa, molt sovint quasi immediatament desprs de produir-se el supsit que obre la instrucci, normalment amb la intervenci exclusiva de la mateixa administraci del centre, que, a ms, ser la instructora de lexpedient i ser finalment qui disposar la sanci, si sescau. Certament, en la fase administrativa els interns sn informats de la investigaci i del plec de crrecs i poden fer allegacions i presentar proves per si mateixos o per mitj dun advocat, per, com ja sha dit, aquesta intervenci de ladvocat no s preceptiva. En realitat, la tutela efectiva de les garanties s a dir, la possibilitat universal darticular una defensa sota els principis de contradicci, audincia i publicitat no es produeix fins la via jurisdiccional. Desprs dun primer visionament de la prova videogrfica, la finalitzaci de lexpedient en via administrativa es deixa a lalbor del temps i dels ritmes marcats per les eficincies burocrtiques. Sobre aix, cal afegir que aquest primer visionament pot determinar ladopci de mesures cautelars i significar un agreujament immediat de les condicions de vida dels presoners. Per fonamentar en dret les decisions sancionadores, b administratives o judicials, i valorar tota prova documental ser necessari que sigui autntica. En particular, les proves videogrfiques sn susceptibles de ser manipulades per talls, distorsions o diacronies no objectives. Sobre aix, la jurisprudncia ja sha pronunciat: quan una prova de crrec sobt amb ls de mitjans tcnics, com ara les gravacions videogrfiques, la doctrina jurisprudencial ha exigit requisits perqu siguin vlides i que assegurin el control judicial sobre aquestes proves, a fi devitar-ne qualsevol possibilitat dadulteraci intencionada o accidental (STS 19/05/99). Igualment, sha estat reafirmant des de les instncies judicials que aquesta disponibilitat per a la defensa de lintern ha estat exigida pel Tribunal Constitucional (TC). El TC va atorgar lempara a un intern sancionat sobre la base duna prova videogrfica el visionament

16


de la qual se li havia denegat judicialment motivant que no hi havia cap ra per dubtar de la veracitat del funcionari (STC 185/07 de 10 Setembre). Per tant, s criteri jurisprudencial vinculant que lintern t dret a disposar, per a la defensa, penal o administrativa, de la prova videogrfica en cas que nhi hagi, i encara ms quan sigui prova de crrec. Els requisits perqu una filmaci videogrfica sigui considerada autntica sn: a) Control judicial de la legitimitat constitucional de la filmaci; b) Comunicaci i aportaci al procs; com ms rpida sigui aquesta aportaci, ms garanties oferir a favor de la seva autenticitat i en detriment de la seva possible manipulaci (STS 17/7/1998); c) Aportaci mitjanant els suports originals i ntegra dall que sha filmat, i e) Que estigui en tot moment a disposici de la defensa perqu, si ho estima oport, pugui sollicitar un examen pericial a lefecte de determinar-ne una manipulaci. Prenent com a exemple les cauteles que es requereixen per autenticar una actuaci judicial, assenyalem les gravacions videogrfiques dels judicis i/o les declaracions dels imputats: el secretari judicial ser sempre lrgan imparcial que donar fe de lautenticitat de les gravacions. Aquesta imparcialitat s particularment vulnerable quan la relaci jurdica s una relaci de subjecci especial, en la qual es necessita que la imparcialitat sigui sig nif icativament garantida per la vulnerabilitat a qu sexposen determinats drets fonamentals davant el domini probatori institucional. Altres relacions jurdiques entre institucions i grups vulnerables per la seva disminuc i dautonomia (menor s, discapacitat s, inter ns psiquit r ics) requereixen lespecial tutela del Ministeri Fiscal, a qui es notifica qualsevol actuaci que pugui suposar una limitaci o un risc per als drets fonamentals. En el propi mbit penitenciari, senyalem la labor inspectora dels jutges. El procediment sancionador penitenciari sinicia sense igualtat darmes respecte al domini de la prova, domini que exerceix lAdministraci del centre, que, a ms, s lautoritat executora i t objectius marcadament prioritaris, com, per exemple, labsolut respecte al principi de seguretat. El que passa en rgim tancat ser difcil de determinar sense proves objectives. I a lintern

privat de llibertat li falta autonomia suficient per designar des del primer moment la presncia dun advocat, b de lliure elecci o b del torn de ofici. En lordre civil, s la certificaci notarial o de lautoritat judicial la que atorga autenticitat a les matrius videogrfiques i els administrats en llibertat poden demanar des del primer moment ser presents als primers visionaments duna cinta, personalment o a travs dels seus representant legals. Cal subratllar que qualsevol limitaci del dret dun intern no previst en la sentncia condemnatria significa una vulneraci de larticle 25 de la Constituci espanyola. En aquest sentit, cal dir que hi ha una relaci directa entre els principis constitucionals i el ttol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. El Tribunal Constitucional, des de la Sentncia 18/1981, ha estat declarant reiteradament que les garanties processals establertes en larticle 24.2 de la Constituci sn aplicables, no noms en el procs penal, sin tamb en els procediments administratius sancionadors, habiendo precisado este Tribunal que tratndose de sanciones disciplinarias impuestas a internos penitenciarios, conjunto de garantas se aplica con especial rigor, al considerar que la sancin supone una grave restriccin de la ya restringida libertad inherente al cumplimiento de una pena". (Sentncies del Tribunal Constitucional 97/1995, 195/1995 y 39/1997). Aix doncs, seria necessria la collaboraci de lAdministraci dels Centres amb els advocats defensors, atorgant-los facilitats per lexercici de la defensa, en especial en relaci amb les sancions disciplinaries. No oblidem tampoc que els supsits sancionables poden ser constitutius de delicte, ra per la que lautenticaci del document en presncia de ladvocat ser encara ms important per determinar la validesa de la prova videogrfica en lordre penal general. Finalment, el Servei dOrientaci Jurdica (SOJ) s un servei pblic i gratut datenci personalitzada subvencionat pel Departament de Justcia, a travs de la Secretaria de Relacions amb lAdministraci de Justcia. Presten aquest servei els catorze collegis


17

dadvocats de Catalunya amb personal propi i advocats en exercici dentre els inscrits en el collegi dadvocats corresponent a la poblaci on es presta el servei. El conveni amb lICAB que actualment regula el Servei dOrientaci Jurdica Penitenciria (SOJP) es va signar el dia 24 de febrer de 2009 i disposa, en el pacte tercer, que el servei consisteix en el segent: a) Orientaci sobre el contingut de lordenament penitenciari, la classificaci en graus de tractament penitenciari, el procediment sancionador, el treball en els centres penitenciaris i els permisos, entre altres. Sembla, doncs, que a travs daquest servei dorientaci jurdica o, alternativament, del servei dassistncia al detingut seria relativament senzill articular la presncia dun advocat davant dels visionament primers de tot vdeo susceptible de ser utilitzat com a prova en un procediment sancionador penitenciari.

publicar i difondre entre els collegiats un decleg de criteris per a lassistncia lletrada al detingut, en qu es reprodueix el criteri jurisprudencial i el de la mateixa Fiscalia General de lEstat respecte del contingut material del dret a lassistncia lletrada al detingut. Daltra banda, i amb la mateixa finalitat, en data 11 de juny de 2010 lICAB va convocar una taula de treball, en la qual participen representants del mn de la judicatura i de la Fiscalia de lAudincia Provincial, per posar en com els criteris que haurien de regir en lexercici del dret a lassistncia lletrada al detingut, recollit en larticle 17.3 de la CE i desplegat en els articles 520 i concordants de la LECrim, seguint la doctrina jurisprudencial en la matria. Fruit daquest treball es conclou, a mode de sntesi, el segent: Primer. La comunicaci de la detenci de qualsevol ciutad al Collegi ha de ser immediata. Aquesta comunicaci immediata garanteix que des que la detenci es fa efectiva es produeix la designaci del professional o b la comunicaci al lletrat designat. Segon. La comunicaci de la detenci ha de consistir, almenys, a informar el collegi de la identificaci de la persona, del lloc de detenci i del fet delictiu que se li atribueix. Tercer. La informaci que sha de prestar al detingut, de forma immediata i comprensible, s sobre els fets que se li imputen, les raons que han motivat la privaci de llibertat, i tamb els drets que lassisteixen, i especialment del contingut de larticle 520.2 de la LECrim. Quart. Lefectivitat de la defensa constitueix un assessorament tcnic adequat al detingut i, per tant, no es limita al paper de fedatari del compliment estricte del que estableix larticle 520.6 de la LECrim. Cinqu. Els collegis dadvocats han dincidir en la formaci dels professionals en la interpretaci dels preceptes legals relatius al contingut material de lassistncia lletrada al detingut dacord amb la interpretaci jurisprudencial. Sis. Sacorda recavar i promoure la difusi daquestes conclusions davant la Junta de Seguretat Provincial, les Forces i els Cossos de

e. Assistncia lletrada al detingutLarticle 17.3 de la Constituci (CE) reconeix al detingut un conjunt de garanties, entre les quals es troben el dret a ser informat de manera immediata i comprensible dels seus drets i dels motius de la detenci, a no ser obligat a declarar i a lassistncia lletrada. LIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona posa en coneixement del Consell Assessor la problemtica entorn del compliment efectiu de la comunicaci immediata de la detenci al collegi dadvocats respectiu. En aquest sentit, es fa saber al Consell lincompliment de larticle 520.4 de la LECrim. Tamb sexposa al Consell que hi ha una certa tendncia a confondre lassistncia lletrada al detingut amb la necessria presncia del lletrat en la seva declaraci en seu policial, i es detecta, a la prctica, que les comunicacions de les detencions es produeixen quan arriba el moment de prendre declaraci al detingut. Per aix, ja lany 2008 la Comissi de Defensa dOfici de lICAB va prendre la iniciativa de

18


Seguretat, i la resta dinstitucions implicades. No cal dir que, tant el decleg com les conclusions esmentades, han estat traslladades a tots els membres del Consell Assessor i a lEquip de Treball, perqu en tinguessin coneixement. En concret, pel que fa a lEquip de Treball, el tema de lassistncia al detingut passar a centrar la seva atenci en les visites que es duguin a terme. Aix, en lapartat relatiu a visites realitzades, es presentaran les disfuncions que tamb shan observat en laplicaci prctica dels drets i les garanties derivats del contingut de larticle 17.3 de la CE.

part de lequip i el sndic, al seu torn, tamb va elegir Ignasi Garcia i Mar Torrecillas, que, juntament amb ell o amb la persona en qui delegus, van passar a formar part de lequip. Dacord amb el procediment previst, el Parlament va ratificar la designaci feta. Enguany lEquip de Treball ha comenat a visitar els espais en qu es troben persones privades de llibertat. La majoria de visites han estat presidides pel sndic o ladjunt o adjunta en qui ha delegat. Al final del 2011 lIgnasi Garcia Clavel, per tal dassumir noves responsabilitats en lAdministraci, ha cessat en les seves responsabilitats al Sndic de Greuges de Catalunya i, per tant, tamb com a membre de lEquip de Treball. El sndic designar en breu la persona que el substituir.

2.2. L'Equip de TreballLarticle 76 de la Llei del Sndic preveu la creaci dun Equip de Treball dedicat a dur a terme visites peridiques als llocs on es troben persones privades de llibertat en compliment del manament que recull el Protocol facultatiu. Larticle 6 del Reglament de lACPT estableix que corresponen a lEquip de Treball les competncies segents: Programar, definir i planificar les visites que shan de dur a terme. Visitar els espais en qu es trobin persones privades de llibertat i entrevistar-se confidencialment amb aquestes persones. Elaborar un informe desprs de cada visita que inclogui propostes i recomanacions adreades a les autoritats competents. Reunir-se amb els funcionaris responsables dels llocs de detenci per informar-los del que han trobat en les seves visites. Fer el seguiment de les recomanacions que es facin i de les mesures que calgui adoptar, i contactar amb les autoritats competents, a fi dassegurar-ne el compliment. Redactar linforme anual que es presenti davant el Parlament. Elaborar informes temtics sobre aspectes observats en les seves visites i fer-ne difusi. Dissenyar manuals i protocols dactuaci. Consultar el Consell Assessor en tot all que consideri necessari per exercir les seves funcions. Informar el Consell Assessor de les visites que es duguin a terme. Seleccionar els experts i els intrprets que el puguin acompanyar, si escau, en les visites, atenent els principis de professionalitat, dobjectivitat i dindependncia, i tamb les possibles incompatibilitats. El 30 de setembre de 2010, el Consell Assessor va elegir Eva Labarta i Jos Mara Mena per formar

2.3. Sistema de visitesLes visites als centres i els llocs de detenci shan desenvolupat dacord amb uns protocols dactuaci basats en criteris internacionals, elaborats pel Sndic de Greuges i lEquip de Treball, amb lassessorament del Consell Assessor. Aquests protocols sn un marc de referncia per dur a terme les visites perqu concreten les qestions principals que cal examinar en funci del tipus de lloc que sha dinspeccionar. No condicionen, doncs, la visita perqu no es tracta demplenar qestionaris ni dexaminar tots els aspectes dun centre de detenci, que sn molts, sin tan sols els elements que poden resultar dinters des de la perspectiva de la prevenci. LEquip de Treball ha elaborat peridicament, amb lassessorament del Consell Assessor, un programa de treball temptatiu, que ha incls els centres i els llocs de detenci que es podrien visitar, i tamb els objectius de cada visita. Sha procurat que la tipologia de centres i llocs de detenci objecte de visita sigui diversa i que abasti tota la geografia catalana. Tanmateix, aquest primer any les visites shan centrat principalment en la provncia de Barcelona. Sha tingut accs a totes les installacions i serveis dels llocs que sha volgut visitar. En cap moment, sha limitat o impedit laccs lEquip de Treball, ni tan sols per raons de seguretat. Tamb sha tingut accs a tota la informaci i a les dades que shan requerit. Les visites shan fet sense previ avs i durant el


19

dia. Tamb han comptat amb tots els membres de lEquip de Treball. En algun cas, quan el sndic no hi ha pogut anar, ha delegat en ladjunt o ladjunta als infants. Quan sha visitat algun centre de menors o de justcia juvenil, lEquip de Treball sha fet acompanyar per ladjunta dels infants, com a professional experta en aquesta rea. Les visites no sempre shan fet de la mateixa manera. En alguns casos sha comenat la visita amb una conversa inicial entre lEquip de Treball i el comandament responsable. En daltres, aquesta conversa ha tingut lloc al final de la visita. En tots els casos, sha facilitat a lEquip de Treball la documentaci i la informaci que els ha estat requerida. Lelecci de les persones amb les quals shan entrevistat els membres de lEquip de Treball sha fet, en la majoria de casos, de manera aleatria i a partir dunes llistes que shan facilitat. En algun centre, sha parlat amb persones que han estat proposades pel mateix personal de lestabliment. Les entrevistes shan fet sense cap tipus de formulari o qestionari. La composici dels grups que entrevistaven era de dues persones i respectava la distribuci de la variable gnere.

sha indicat anteriorment, lIllustre Collegi dAdvocats de Barcelona va fer unes esmenes en un dels apartats del protocol de comissaries, les quals van ser incorporades oportunament. En concret, fins ara se nhan creat tres: un per a comissaries de policia, un per a centres penitenciaris i un altre per a centres psiquitrics. Els aspectes que cal examinar i que es recullen en aquests protocols sn extensibles a la resta de centres objecte de visita. En funci del tipus i les caracterstiques del centre, i tamb de lobjectiu de la visita, es posa ms mfasi en unes qestions que en daltres. Per aix, es compta tamb amb lassessorament dexperts en la matria. A continuaci, es presenten, sense nim dexhaustivitat, alguns dels punts en qu sestructuren aquests protocols i, dins daquests, les variables quantitatives i qualitatives que contenen. Centres penitenciaris: Informaci general de lestabliment (estat general de les dependncies, capacitat mxima del centre, ocupaci real, mduls sobreocupats). Condicions dhabitabilitat (estat de conservaci de les celles, metres quadrats, illuminaci, ventilaci, climatitzaci, estat del mobiliari). Ingrs en lestabliment (mesures dhigiene que sadopten, temps mitj destada, protocol de prevenci de sucidis, intrpret, etc.). Relacions amb lexterior (estat de locutoris de comunicacions, estat de les habitacions habilitades, informaci que es proporciona, etc.). Informaci, queixes i recursos (informaci que sentrega als interns, llenges publicades, sistema datenci de queixes pel director del centre). Higiene i alimentaci (tipus de dietes, composici dels lots higinics, freqncia del canvi de la roba de llit, aliments dins les celles, etc). Assistncia sanitria (personal facultatiu i no facultatiu, servei de gurdia el cap de setmana, habitaci dallament sanitari, Departament dInfermeria i de Psiquiatria, etc.) Seguretat interior (cmeres de seguretat, sistema de gravaci, cartells informatius, identificaci de funcionaris, registres i escorcolls, etc.). Mitjans coercitius (tipus, lloc de custdia, supsits daplicaci, registre en fitxa de lintern, temps mxim daplicaci, control del metge, comunicaci JVP, etc.). Rgim disciplinari (sanci dallament en cella, presncia dadvocat, dret de lintern a visualitzar imatges, etc.). Rgim de vida tancat (installacions, formaci especfica, protocol del departament, installacions,

2.4. Mtodes de treballShan elaborat i aprovat uns protocols dactuaci que tenen com a objectiu servir de guia en les visites que dur a terme peridicament lEquip de Treball de lACPT. Aquests protocols sn de mxims perqu recullen una llista exhaustiva de totes les qestions que es poden examinar als centres de detenci i que sn rellevants per prevenir possibles maltractaments, tractes inhumans o degradants. Ls que es fa daquests protocols s intern i, en qualsevol cas, no ha de condicionar el tipus de visita que es dugui a terme. Cal remarcar que s una eina de treball per als membres de lEquip i, per tant, no se nha fet una distribuci. No obstant aix, sha mostrat a tots els experts en el tema que han manifestat que tenen un inters especial en el seu contingut. En un primer moment, es van presentar davant el Consell Assessor els esborranys de protocols, a fi que cadascun dels membres efectus les esmenes que considers oportunes. Tal com ha

20


funcionaris que hi treballen, etc.). Personal (nombre, presncia personal femen, rtio de professionals intern, accessibilitat del director, etc.). Comissaries de policia: Installacions (estat i conservaci de les celles, capacitat i dimensi, ventilaci i illuminaci, climatitzaci, aigua corrent, dutxes). Mesures de protecci (roba i llit, higiene personal, alimentaci). Ingrs de persones detingudes (protocol dactuaci, criteri dubicaci dels detinguts, procediments amb detinguts difcils, servei de traducci i interpretaci). La vigilncia (installaci cmeres, ubicaci i abast, cartells informatius, funcionament i control, sistema de custdia, vigilncia directe, mesures de contenci i subjecci). Custdia de detinguts (protocol dactuaci, custdia detinguts amb problemes de toxicomania o trastorn mental, protocol de prevenci risc de sucidis, estada del detingut). Drets del detingut (dret a lassistncia lletrada, a ser examinat per un metge de lelecci prpia, a notificar a un familiar o persona lelecci de la detenci). Rgim dels incomunicats (protocol dactuaci) Procediment de queixes (detinguts, familiars o amics, queixes ms freqents). Centres psiquitrics: Unitats o serveis (aguts, subaguts, de patologia dual). Treballadors (nombre, distribuci, capacitaci, pla de formaci intern). Places (lliures, ocupades, llista despera). Situaci jurdica dels malalts ingressats (incapacitats, ingressos voluntaris involuntaris, per ordre judicial penal). Installacions (tipus dhabitacions, condicions materials, equipaments, roba). Serveis (manutenci, atenci psicolgica, social i psiquitrica). Rgim i activitats (contactes amb la famlia, amb el mn exterior, comunicaci telefnica, distribuci de diners, activitats de recreaci). Administraci del temps (temps destada obligatori a lhabitaci, temps per dia dedicat a lliure disposici, sortida a espais a laire lliure, llibertat per accedir a les habitacions). Pacients (patologia, distribuci per categories, temps mitj destada, relacions entre pacients, risc de sucidi). Mesures de subjecci (subjecci mecnica, allament, subjecci qumica).

Terpia electrocompulsiva (supsits daplicaci, freqncia, incidncia per pacient, limitacions, contraindicacions, control previ per la comissi clnica). Normes de funcionament intern (reglament intern, protocols dadmissi, disponibilitat lingstica, pla demergncia i evacuaci). Mesures de seguretat (cmeres, tipus de personal de seguretat, protocol dactuaci en cas de fuga, reixes, control dels espais a laire lliure) Drets i deures del pacient (coneixement pels usuaris, pels familiars, avaluaci de la carta de drets i deures). Procediment de queixes (usuaris, familiars, denncies contra el personal sanitari, sistema datenci i avaluaci de queixes). Serveis dinspecci (nombre dinspeccions efectuades, motiu, ltima visita rebuda). Control jurisdiccional (internaments).

2.5. Activitats formativesEnguany, sha volgut aprofundir en lestudi dun tema nou com ara ls de les subjeccions en la gent gran, en tant que en aquest mbit hi ha diferents drets fonamentals que poden resultar afectats des dun punt de vista jurdic, com ara el dret a la llibertat, a la dignitat personal, a lautodeterminaci, a la integritat fsica i a quedar exempt de tractes inhumans o degradants. Segons estudis recents, Espanya s el pas amb ls de subjeccions ms alt en gent gran i malalts dAlzheimer del mn occidentalitzat. En aquest context, s important ls racional que es faci daquestes subjeccions, sobretot en centres residencials de gent gran, perqu un s abusiu o sense la prescripci facultativa i la supervisi adequades pot comportar un maltractament a la persona. En aquest sentit, un membre de lEquip de Treball ha assistit a les II Jornades Internacionals sobre ls de Subjeccions en Gent Gran Dependent, celebrades a Pamplona els dies 17 i 18 de mar de 2011, i a la jornada s de subjeccions en Centres Residencials per Persones Grans, organitzada pel Diputado del Comn a Santa Cruz de Tenerife, el dia 30 de novembre de 2011. En aquestes jornades sha abordat el tema de les subjeccions des dun enfocament jurdic, dels drets humans i medicocientfic. Com a Autoritat Catalana de Prevenci de la Tortura s important tenir en compte que s una prctica generalitzada i que hi ha un 39% de les persones residents


21

sotmeses a immobilitzacions. Per aquest motiu, amb vista a les visites que es duguin a terme, el tema de les subjeccions ha de ser un dels aspectes que sha dexaminar. Tamb cal assenyalar que els dies 13 i 14 de setembre a Varsvia es va organitzar el seminari OPCAT & OMBUDSMAN, organitzat per lInstitut Internacional de lOmbudsman (IOI-Europe) i lOmbudsman de Polnia. El seminari va comptar amb la presncia dexperts internacionals: Zbigniew Lasocik, del Subcomit de Prevenci de la Tortura (SPT); Mauro Palma, del Comit Europeu de Prevenci de la Tor, i Barbara Bernath, de lAPT, que van participar en cadascuna de les diverses taules rodones que van tenir lloc. A banda, altres ombudsman van presentar la seva experincia com a mecanismes nacionals de prevenci de la tortura o b presentaren alguna

ponncia relacionada amb el paper de les seves oficines en la prevenci de la tortura. En la jornada es va abordar el paper dels ombudsman com a mecanisme nacionals de prevenci de la tortura (mandat, estructura, classes); la metodologia i la manera de dur a terme les visites (preparaci, la visita en si mateixa, el rol dels experts i els llocs objecte de visita), i tamb el seguiment daquestes visites (cooperaci amb lSPT, recomanacions). Va quedar destacat el Consell Assessor de lACPT perqu cap altra instituci amb funcionament de mecanisme nacional de prevenci de la tortura lha creat. Tamb es va posar de manifest que encara queden molts estats per ratificar lOPCAT o posar en marxa el mecanisme.

III. PRIVACI DE LLIBERTAT I ABAST DELS LLOCS OBJECTE DE VISITA


25

3. Privaci de llibertat i abast dels llocs objecte de visitaEn una de les sessions del Consell Assessor es va discutir sobre labast dels llocs que havia de visitar lACPT, en el sentit de fins a quin punt shavia dentrar a dependncies, com ara els geritrics, els centres sociosanitaris o els centres de menors. Si b la privaci de llibertat s clara en els casos de custdia policial, pres preventiva, sentenciats, etc. no ho s tant en els centres esmentats anteriorment. Per aquest motiu, duna banda, es va fer una consulta al Subcomit de les Nacions Unides a Ginebra i es va parlar amb el Consell dEuropa i amb el Comit de Prevenci de la Tortura a Estrasburg, que van aportar exemples daltres democrcies on tamb shavia entrat en lanlisi dels centres objecte de visita, com ara els geritrics. De laltra, alguns membres del Consell Assessor i de lEquip de Treball es van reunir posteriorment per estudiar aquest assumpte. Fruit daquest treball conjunt i de lintercanvi dinformaci amb experts internacionals en aquest tema, sha elaborat un informe sobre en quina mesura el Sndic, com a ACPT, t competncia per entrar a visitar centres de carcter sociosanitari, geritrics i centres de menors. Marc normatiu Larticle 4 de lOPCAT defineix el que sentn per persona privada de llibertat i centre de detenci, en els termes segents: 1. Cada Estat part ha de permetre les visites, de conformitat amb el present Protocol, dels mecanismes que figuren als articles 2 i 3 a qualsevol lloc sota la seva jurisdicci i control on hi hagi o hi pugui haver persones privades de llibertat, sigui per ordre duna autoritat pblica o a instigaci seva o amb el seu consentiment exprs o tcit (dara endavant denominat lloc de detenci). 2. Als efectes del present Protocol, per privaci de llibertat sentn qualsevol forma de detenci o empresonament o de custdia duna persona, per ordre duna autoritat judicial o administrativa o duna altra autoritat pblica, en instituci pblica o privada de la qual no pugui sortir lliurement. En vista daquest article es pot concloure que el Protocol no fa una llista de llocs de detenci, sin

que nofereix una definici duna gran amplitud, basada en dos eixos: la participaci per activa o per passiva duna autoritat pblica i el fet no tant de la privaci de llibertat contra la voluntat de lindividu, com que aquest no en pot sortir lliurement lliurement. De la prctica internacional que sha comenat a generar a partir daquest article, i tamb dinstruments semblants com el Conveni Europeu de la Prevenci de la tortura (1897), es pot interpretar que la llibertat per sortir dun determinat centre t a veure amb la capacitat material, no noms jurdica de lindividu, la qual cosa cal vincular tamb a la seva major o menor situaci de vulnerabilitat. Lmplia definici de larticle 4 de lOPCAT permet la mxima cobertura possible a la protecci de les persones privades de llibertat perqu no estableix una llista exhaustiva de llocs de detenci, sin que es refereix a tots els llocs de detenci. Per la seva banda, la Llei del Sndic de Greuges estableix en larticle 69.1 que el Sndic actua com ACPT en tots els espais en qu es trobin persones privades de llibertat, b siguin centres o installacions localitzats a Catalunya, b siguin mitjans de transport que transcorrin pel seu territori, si aquests espais depenen de les administracions, els organismes, les empreses i les persones a qu fa referncia larticle 78.1 de lEstatut. Com en el cas anterior, la Llei no inclou una llista exhaustiva de llocs que shagin de visitar ni una definici del que sentn per privaci de llibertat. Ats que el manament del Sndic en aquest captol es basa en les disposicions de lOPCAT, cal entendre que el seu mbit daplicaci tamb sestn al de lAutoritat i, per tant, la privaci de llibertat de la llei equival a la impossibilitat de sortir lliurement dun centre o duna installaci depenent de lAdministraci pblica. En aplicaci de les normes anteriors, larticle 3 del Reglament de lAutoritat Catalana de Prevenci de la Tortura afirma que el Sndic de Greuges actua com ACPT en tots els espais en qu es trobin persones privades de llibertat com sn: Centres penitenciaris Centres de justcia juvenil i de protecci de menors Comissaries de policia

26

PRIVACI DE LLIBERTAT I ABAST DELS LLOCS OBJECTE DE VISITA

Centres dinternament destrangers Centres psiquitrics, geritrics i sociosanitaris Mitjans de transport per al trasllat de persones privades de llibertat Casernes militars Les installacions de la policia de fronteres i les zones de trnsit en passos fronterers, ports i aeroports internacionals Qualsevol altra, dacord amb la definici de privaci de llibertat que cont larticle 4 de lOPCAT" Dacord amb el marc legal descrit anteriorment, linforme elaborat examina si els centres de protecci de menors i sociosanitaris i els geritrics responen a la idea de privaci de llibertat de lOPCAT i de la Llei del Sndic. Residncies geritriques i centres sociosanitaris Pel que fa a les residncies geritriques i els centres sociosanitaris, linforme diu que no sn conceptes ni espais sinnims. Les residncies geritriques acullen persones ms grans de seixanta-cinc anys (no hi poden ingressar persones de menys edat) per rebre les atencions bsiques de la vida diria. Aquestes residncies no poden prestar atenci mdica, excepte ladministraci oral de la medicaci prescrita pel metge de famlia; medicaci que prendrien si estiguessin a casa seva. No es poden fer cures dinfermeria ni administrar medicaci per via intramuscular o endovenosa. Els centres sociosanitaris atenen persones de qualsevol edat amb malalties crniques que generen incapacitat o dependncia o persones que pateixen una aguditzaci de la seva malaltia de base i que necessiten un perode de convalescncia prolongat en qu no disposen del suport familiar. El criteri s la malaltia crnica amb incapacitat o dependncia. Es presta atenci mdica i cures dinfermeria. El perode dingrs est limitat a sis mesos. Una alternativa sn els centres de dia, amb la mateixa finalitat, per en qu els familiars es fan crrec del pacient al final de la jornada. Les persones ingressades en una o altra tipologia de centre/residncia responen a alguna de les tipologies segents:

Persones grans amb capacitat per decidir i autonomia o dependncia per a les activitats de la vida diria. Persones grans amb deteriorament cognitiu (demncies) que, segons lestadi evolutiu, poden patir una incapacitat de fet o natural per decidir. Persones de qualsevol edat amb discapacitat psquica. Persones de qualsevol edat incapacitades jurdicament. Atesa aquesta diversitat de perfils, es conclou que es podria considerar que els centres esmentats poden ser objecte de visita per lACPT, en tant que hi resideixen persones que materialment no poden abandonar-los i el seu ingrs sha produt dacord amb la decisi duna autoritat pblica. No s el cas dels centre de dia, per s, com a mnim en part, dels centres sociosanitaris i dels geritrics. Pel que fa a la definici dels centres de menors, el grup de treball compta amb la collaboraci de ladjunta als infants del Sndic de Greuges. En aquest apartat, linforme recull el segent: La protecci de la infncia en situaci dalt risc social a Catalunya El 3 de juliol de 2010 va entrar en vigor la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia (LDOIA), que reforma el sistema de protecci de la infncia i ladolescncia. La Llei configura un sistema descentralitzat de protecci, que es fonamenta en la distinci entre les situacions de desemparament i les de risc. Sentn per situaci de risc la situaci en qu el desenvolupament i el benestar dun infant o adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstncia personal, social o familiar, sempre que per a la protecci efectiva de linfant o ladolescent no calgui la separaci del nucli familiar. (art. 102 LDOIA). Queden fora del mandat de lACPT. El desemparament, al seu torn, s la situaci dun infant o adolescent en qu li manquen els elements bsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat, sempre que per a la protecci efectiva de linfant sigui necessria la separaci del nucli familiar (article 105 LDOIA). LAdministraci de la Generalitat s qui exerceix la protecci sobre els infants i els adolescents desemparats mitjanant el departament que t


27

atribuda aquesta competncia, la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA). Larticle 120 de la Llei estableix la tipologia de mesures que es poden adoptar en cas de desemparament: a) Lacolliment familiar simple per una persona o una famlia que pugui suplir, temporalment, el nucli familiar natural de linfant o ladolescent. b) Lacolliment familiar permanent. c) Lacolliment familiar en unitat convivencial dacci educativa. d) Lacolliment en centre pblic o concertat. e) Lacolliment preadoptiu. f) Les mesures de transici a la vida adulta i a lautonomia personal. g) Qualsevol altra mesura de tipus assistencial, educatiu o teraputic aconsellable, dacord amb les circumstncies de linfant o ladolescent. En principi, noms les situacions de desemparament que impliquin lingrs en un centre (lletres d i, eventualment, g de lapartat anterior) serien susceptibles de ser objecte datenci per part de lAutoritat. En aquest sentit, la LDOIA no representa novetats directes sobre la mesura dacolliment en centre, per la qual cosa continua vigent la normativa anterior, com ara el Reglament de protecci dels infants i de ladopci (Decret 2/1997, de 7 de gener). En lactualitat, sn mesures institucional les segents: de protecci

natural de linfant durant el temps que persisteixen les dificultats socials i fins a la majoria dedat com a mxim. Centre dacci educativa intensiva (CRAEI). Com a tipologia especfica dins els centres residencials dacci educativa, es preveu la possibilitat dutilitzar centres amb sistemes deducaci intensiva per a joves de dotze a divuit anys amb problemes de conducta i dadaptaci al CRAE o a la famlia acollidora i que requereixen ms contenci. La LDOIA, en larticle 133, regula les caracterstiques dels CRAEI i incorpora una menci expressa pel que fa a les prctiques de contenci, que inclouen (amb restriccions) usos de sales, mesures de contenci i allament fsic dels joves, subministrament de psicofrmacs, etc. Places residencials, pbliques o concertades, en centres de lICASS per a infants i adolescents amb discapacitat. Servei destinat a lacolliment dinfants i adolescents (0-18) amb discapacitat severa i en situaci de desemparament i tutela per part de la DGAIA, en substituci de la famlia natural de linfant, durant el temps que persisteixen les dificultats socials. Tamb cal considerar les places concertades per la DGAIA en centres teraputics de carcter privat, amb inspecci i autoritzaci del Departament de Salut (com a Font Fregona o Mas Pons), per a poblaci menor dedat amb problemes psquics i/o daddicci a estupefaents. Centres de primera acollida. Centres tancats que atenen les necessitats de la poblaci estrangera menor dedat que arriba a Catalunya sense referents familiars. Conclusions Primera. Es pot considerar que els centres geritrics i sociosanitaris poden ser objecte de visita per lACPT, en tant que hi resideixen persones que materialment no poden abandonarlos i el seu ingrs sha produt dacord amb la decisi duna autoritat pblica. No s el cas dels centre de dia, per s, com a mnim en part, dels centres sociosanitaris i dels geritrics. Tot i que en cap cas es pot parlar duna privaci de llibertat en el sentit jurdic del terme, s que hi ha una impossibilitat o dificultat material greu per abandonar les dependncies del centre en el cas de les tres darreres categories de persones, cosa que, sumada a la vulnerabilitat daquestes persones, fa que compleixin el primer requisit del

Centre de Justcia Juvenil. No shi fa cap referncia en aquest dictamen perqu, pel seu carcter tancat (penitenciari), entren sens cap mena de dubte en el manament de lAutoritat. Centre dacolliment (CA). Sn centres residencials per a latenci immediata i transitria de linfant i adolescent de zero a divuit anys que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre es realitza el diagnstic de la situaci i es determina la mesura que cal aplicar. Lobjectiu s elaborar diagnstics i prestar atenci immediata en situacions durgncia i proposar mesures datenci als menors, que hi estan ingressats durant un termini molt breu. Centre residencial dacci educativa (CRAE). Sn serveis destinats a lacolliment dinfants i adolescents (0-18) en substituci de la famlia

28

PRIVACI DE LLIBERTAT I ABAST DELS LLOCS OBJECTE DE VISITA

Protocol. Respecte de la intervenci, activa o passiva, duna autoritat pblica, hi ha persones incapacitades jurdicament, lingrs de les quals el decideix el tutor nomenat pel jutge. No han de ser totes ni la majoria de les persones ingressades en algun daquests centres, per aix s suficient per justificar que es visiti el centre com a tal. Naturalment, lAutoritat Catalana de Prevenci de la Tortura hauria de prioritzar els centres geritrics i sociosanitaris en qu se spiga que hi ha un nombre ms alt de persones que no han pogut decidir autnomament sobre el seu ingrs. Segona. Tamb sn susceptibles de ser visitats per lACPT els centres de lICASS, els centres teraputics amb places concertades per la DGAIA, els centres de primera acollida de menors estrangers i els CRAEI altament contenidors. Tamb ho podrien ser els centres dacolliment, per b que el carcter transitori de lestada del menor no ho fa prioritari. En la majoria de casos, lingrs en un centre residencial es fa per derivaci de la mateixa Administraci o b per ordre judicial. Sn molts

pocs els casos en qu ingressen menors a sollicitud dels pares o tutors. Pel que fa a la privaci de llibertat, els CRAE sn centres oberts, on les niques limitacions dentrada i sortida dels menors acollits estan marcades per les seves necessitats educatives i de protecci, dacord amb les normes generals de funcionament. Com sha pogut veure, hi viuen nois i adolescents menors dedat i sofereix com una alternativa a la famlia. Els CRAEI comparteixen aquestes caracterstiques, per alguns acullen poblaci amb unes condicions de conducta que determinen que es posi molt laccent en la disciplina i el control, i disposen fins i tot de celles dallament, a banda daltres mesures de contenci que ja shan esmentat. La resta de centres descrits, s a dir, els centres residencials de lICASS, amb independncia de la seva titularitat pblica o privada, els centres teraputics amb places concertades per la DGAIA, i els de primera acollida de menors no acompanyats estrangers, compleixen, sens dubte, el requisit de no permetre la lliure sortida dels menors.

IV. VISITES REALITZADES

IV. VISITES REALITZADES

4.1. ANLISI ESTADSTICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 4.2. PER TIPUS DE CENTRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35a. Centres penitenciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35 b. Unitats d'hospitalitzaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42 c. Centres educatius de justcia juvenil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45 d. Centres de protecci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46 e. Centres residencials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48 f. Comissaries de policia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49 g. Entrevistes amb persones privades de llibertat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60


33

4.1. Anlisi estadstica Visites realitzades per tipologia de centre

Centres penitenciaris Comissaries de policia Centres de justcia juvenil Centres de protecci de menors Centres de discapacitats Total

6 8 1 1 1 17

35,29% 47,06% 5,88% 5,88% 5,88% 100,00%

6% 6%

6%

35%

47%

Proporci de centres penitenciaris visitats respecte dels no visitats

Centres penitenciaris visitats Centres penitenciaris no visitats Total

6 16 22

27% 73% 100,00%

27%

73%

34

VISITES REALITZADES

Proporci de la poblaci reclusa als centres penitenciaris visitats respecte dels no visitatsPoblaci reclusa als centres visitats Poblaci reclusa als centres no visitats Total 4.233 6.368 10.601 40% 60% 100,00%

40%

60%

Sha considerat oport incloure, a tall dexemple, les taules i les xifres de la proporci de la poblaci reclusa als centres visitats per constatar que, malgrat que la proporci de centres visitada sigui del 27%, la poblaci reclusa en aquests centres s el 40% del total de poblaci reclusa a Catalunya. No s sobrer matisar que el total de la poblaci reclusa no s coincident amb el total de poblaci entrevistada; aix doncs, s en lexplicaci de cada visita realitzada als diferents equipaments en qu detalla el nombre dentrevistes realitzades. Les xifres indiquen que durant el primer any de posada en funcionament del Mecanisme de Prevenci de la Tortura a Catalunya hi ha hagut una diversificaci dels centres visitats (cinc tipologies diferents de centres), per amb una incidncia ms alta pel que fa a les comissaries de policia i els centres penitenciaris.


35

4.2. Per tipus de centrea. Centres penitenciarisCentre penitenciari de dones (12/01/2011)Centre Data Nom de les persones que fan la visita Municipi Centre Penitenciari de Dones (CP Dones) 12 de gener de 2011 Rafael Rib, Judith Macaya, Jos Mara Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas Barcelona

Aquesta unitat, si b est ubicada al mateix centre penitenciari, est separada de la resta dinstallacions i serveis. En aquesta unitat s preferible parlar dhabitacions i no de celles, perqu a diferncia del que passa amb la resta del centre, les habitacions (12 en total) no es tanquen a la nit. La dimensi daquestes habitacions es considera adequada perqu sigui ocupada per una mare amb els seus fills. En cas que el nivell docupaci sigui ms alt, la direcci del centre t en compte ledat dels nadons a lhora de distribuir les unitats familiars. La unitat tamb disposa de la resta de serveis per poder fer-hi vida: dutxes, cuina, aula polivalent, lestat global dels quals s correcte. A la planta de dalt de la unitat de mares hi ha un espai habilitat perqu funcioni com a llar dinfants, amb elements de joc i entreteniment. La direcci del centre evita que la unitat arribi a la seva capacitat mxima, estimada en 22 internes, perqu en aquest supsit sinforma que la situaci esdevindria inaguantable. Unitat de preventives El principal problema que sobserva s el nombre dinternes que han de compartir cella, que en alguns casos pot arribar a vuit. Les celles sn de dimensions petites, amb lliteres, un armari per a cadascuna delles, i una taula i una cadira per compartir. Les celles estan dotades dun vter interior, allat de la resta de la cella per una petita porta. Els lavabos i les dutxes sn externs. La ventilaci de les celles es pot considerar adequada, ats que totes tenen una finestra que es pot obrir. Tanmateix, les dimensions redudes de la cella i la manca daire condicionat pot provocar, a lestiu, que les condicions de vida a linterior no siguin les ms ptimes. Aix explica que les internes passin gran part del dia fora de la cella, ocupades en activitats de formaci i ocupacionals. En aquestes celles, la neteja la fan les mateixes internes i shan de mantenir netes de forma permanent per assegurar uns mnims. La illuminaci existent s natural i artificial.

Poblaci 341 reclusa Poblaci entrevistada 3 durant la visita Unitat de mares, unitat de rees preventives, infermeria, unitat visitades polivalent, Departament Especial

El CP Dones s un centre que es va inaugurar lany 1981 i s especfic per a dones. Tamb t una gran part que s secci oberta, destinada al compliment de les penes privatives de llibertat en rgim obert (homes i dones). El centre disposa de mduls de rgim ordinari, departament especial i de sancionades, unitat de mares, unitat dinternes preventives, unitat polivalent i dinfermeria. Tamb disposa daltres serveis com ara menjadors, cuina, installacions esportives i de lleure, tallers productius, bugaderia, cafeteria i economat. El centre est concebut per albergar-hi principalment internes preventives per tamb hi ha internes penades. s un centre que t un problema objectiu de manca despai, la qual cosa explica que els espais que t sn molt polivalents. Malgrat la manca despai, el centre t poca problemtica de convivncia perqu disposa dun programa docupaci per a les internes de set hores al dia, ms mig hora de pati al mat i mig hora ms a la tarda. Unitat de mares En aquest departament, tan sols hi romanen preses les internes, preventives o penades, que tenen fills que no hagin arribat als tres anys dedat.

36

VISITES REALITZADES

Infermeria i unitat polivalent Les celles es destinen a ubicar-hi internes amb caracterstiques especials, sobretot des del punt de vista mdic. Tenen quatre llits i la sensaci inicial damuntegament no s comparable amb la unitat de preventives, per per les dimensions redudes de les celles shauria devitar allotjar ms de dues internes en cadascuna. La situaci desitjable seria ubicar una interna per cella, per tamb sha de valorar que hi ha casos en qu es fa aconsellable i recomanable que les celles estiguin ocupades per ms duna interna. Departament Especial El Departament Especial del centre es troba al semisoterrani. En el moment de la visita est desocupat. La sensaci de manca dutilitzaci s present en el decurs de la visita perqu hi ha presncia de fortes olors, possiblement com a conseqncia de la manca de ventilaci. Alguns dels matalassos tamb presenten mostres destar en dess. En aquest mateix departament hi ha quatre celles, una de les quals est inutilitzada, destinades a allar provisionalment les internes. Si la interna t problemes de salut mental o antecedents autoltics, els allaments es fan en una cella especfica situada al Departament dInfermeria i destinada a aquests efectes. La cella dallament no compleix les condicions mnimes dhabitabilitat en comparaci amb la resta de celles de rgim ordinari. Per tant, ls que sen faci ha de ser molt provisional i amb les garanties adequades. Pel que fa a la subjecci mecnica com a mesura de protecci, la directora informa que lnica que sha produt ha estat per problemes psiquitrics i per evitar que la interna es fes mal. Manifesten que aposten ms pel tractament farmacolgic si es troben davant la necessitat dhaver de reduir una interna. Al mateix soterrani hi ha les celles destinades a complir-hi sancions. Ats el problema general de manca despai, en particular al Departament dIngressos, sinforma lEquip de Treball que de vegades hi ubiquen internes procedents de laeroport i que ingressen al centre amb la sospita de ser portadores dalguna substncia a linterior.

Aix explica que en aquestes celles hi hagi ms dun llit. Tanmateix, no es considera recomanable que, davant la manca despais al Departament dIngressos, ingressin aquestes dones al Departament Especial en espera que evacun la substncia corresponent. Pel que fa als mitjans coercitius, es troben guardats amb clau en una habitaci del Departament Especial i, per la informaci facilitada, no sutilitzen. Centre penitenciari de joves (15/02/2011)Centre Data Nom de les persones que fan la visita Municipi Centre Penitenciari de Joves 15 de febrer de 2011 Rafael Rib, Judith Macaya, Jos Mara Mena, Eva Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas La Roca del Valls

Poblaci 362 reclusa Poblaci entrevistada 1 durant la visita Departament Especial, tallers, mdul rees de vida ordinria, locutoris i visitades Departament dIngressos

LAdministraci penitenciria sha dotat dun nou centre penitenciari per atendre la poblaci reclusa juvenil, joves dentre divuit i vint-i-un anys dedat, que representa una millora respecte de la infraestructura que ha funcionat durant molts anys, des del 1983, el Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, conegut com La Trinitat. El centre, situat al paratge natural de Quatre Camins, al municipi de la Roca del Valls, gaireb triplica la superfcie construda respecte de la vella pres de la Trinitat. Amb capacitat per a 450 persones, est compost per 4 mduls de vida ordinria, amb 46 celles dobles cadascun; 1 mdul dingressos, amb 10 celles; 1 mdul de rgim tancat i de sancionats, amb 20 i 4 celles, respectivament; 1 mdul dinfermeria central (malalties orgniques), amb 10 habitacions; 1 mdul datenci mental, amb 10 habitacions; 1 departament datenci especialitzada (DAE), amb 15 places.


37

Mdul de vida ordinria El centre disposa de quatre mduls on es desenvolupa la vida quotidiana de lintern. Cadascun sidentifica amb un nmero i un color. Linterior del mdul disposa de serveis com ara una sala destar, un pati i un menjador. Les celles presenten bona ventilaci, illuminaci natural i artificial, dos llits, mobiliari per deixar els efectes personals i dues cadires. La cella tamb est dotada del seu propi lavabo, amb vter, pica de mans i dutxa. El lavabo est separat de la resta de la cella per una cortina. La sensaci global s dhigiene i netedat. No hi ha una sala especfica destinada a fer els escorcolls, en particular els de nu integral, sin que aquests es fan a la mateixa cella on resideix lintern. Departament dIngressos La celles tenen capacitat per albergar-hi fins a dos interns. Aquest departament tamb sutilitza per ubicar-hi els interns en el rgim dels articles 75 del Reglament penitenciari (RP), de curta estada, perqu els de llarga estada es troben ingressats al Departament dInfermeria. Darrere de les portes hi ha penjada la normativa interior del funcionament del centre. Es fa lliurament a lequip dun model de trptic que es lliura a lintern quan ingressa. Sinforma lequip que est publicat en altres idiomes, per que en aquests moments noms en tenen en catal. La mitjana destada en aquest departament per als nous ingressos s dun dia. No es disposa de servei especfic dinterpretaci, per s dun mediador cultural i, en cas que no hi sigui, recorren a lajuda dalgun altre intern. Locutoris Hi ha un mdul destinat exclusivament a comunicacions. Cadascuna de les tres plantes est destinada a un tipus de comunicaci. Les condicions de les installacions sn correctes, ja que s un centre de construcci recent. Les habitacions destinades a comunicacions familiars i ntimes estan ben condicionades.

En les familiars, com que hi ha un lavabo a dins, es dna la circumstncia que aquest sacaba utilitzant per tenir comunicacions ntimes. Hi ha un sistema de gravaci oral que no sha utilitzat mai. Departament Especial Es demana consultar la quartilla del Departament per saber el nombre dinterns i la modalitat de vida en qu es troben. Es facilita rpidament. A petici de lequip, tamb es facilita una cpia de la normativa bsica del departament. El Departament disposa de dues celles destinades a allar provisionalment els interns. En una daquestes, la ds habitual, hi ha una cmera que grava les imatges. La cella presenta les caracterstiques segents: un llit enclavat al mig, un espai obert on hi ha una pica, una dutxa i un vter. Sorprn, per, la installaci de la dutxa en una cella daquest tipus, ja que sentn que lestada dels interns immobilitzats en aquest espai ha de ser la mnima. Sinforma lequip que lnic mitj coercitiu que sutilitza sn les corretges de mans i cames, visibles en el moment de la visita. Tamb sindica que el temps que roman lintern en allament provisional s el mnim imprescindible. La comunicaci de ladopci de la mesura al jutge de vigilncia penitenciria, per no es fa immediatament, sin lendem, amb la qual cosa el control judicial que es fa queda desvirtuat. La comunicaci immediata que s que es fa s a linspector de gurdia. El control que efectua el metge s immediat. Ara b, en cas que hi hagi algun incident a la nit, truquen al 061 i el metge es presenta, segons la direcci, en mitja hora. No cal dir que si es tracta duna urgncia, aquest temps es considera excessiu per prevenir algun mal major. Hi ha una altra cella tamb destinada a allaments provisionals. La impressi en entrar no s gens bona, ja que la cmera de gravaci est tapada amb un drap. Lexplicaci que es facilita a lequip s que aquesta cella no sutilitza per a la finalitat que havia estat inicialment concebuda (cella dallament provisional o de contenci, ligual que laltra). Sembla que ens alguns casos shan trobat al Departament amb un problema de manca despais i aquesta cella lhan destinat per a compliment. En cas que sigui aix, es considera

38

VISITES REALITZADES

que no compleix les condicions aptes i dignes dhabitabilitat que ha de tenir qualsevol cella, fins i tot la dun departament tancat. La mitjana de funcionaris que hi ha al Departament s un cap dunitat, dos funcionaris i un funcionari a la cabina de control. En cas que es faci una reducci, hi ha uns protocols de seguretat amb una codificaci diferent en funci del tipus dincident. Sembla que hi ha un equip especial per intervenir-hi. No shan emprat mai defenses de goma per immobilitzar i sallega que els problemes generalment els resolen parlant. No hi ha una separaci despais pel que fa a les celles destinades a albergar interns classificats en primer grau (article 93 RP i els de larticle 94 RP o larticle 10 LOGP). Tampoc no hi ha celles especfiques destinades al compliment de la sanci dallament en cella, ja que lintern compleix la sanci a la seva cella. Les celles del DERT no presenten cap element estrany que cridi latenci. Des del punt de vista despai, dhigiene i dhabitabilitat, la valoraci s adequada. El pati pels interns t cmera de seguretat. Tamb hi ha un petit lavabo, amb pica i vter. Com que s dalumini, el manteniment des del punt de vista de la neteja s molt ms difcil. En el moment de la visita, fa lefecte de deixadesa. No hi ha cap espai, per, on resguardar-se en cas dun dia de pluja. Al Departament hi ha un total de trenta cmeres de seguretat i sinforma lequip que les imatges es guarden durant un perode de sis mesos. Departament dInfermeria El centre disposa duna infermeria amb set habitacions dobles i tres individuals, preparada per atendre malalts interns amb malalties orgniques de curta o mitjana durada i urgncies bsiques. Aix mateix, disposa duna unitat de salut mental, tamb amb set habitacions dobles i tres individuals per al tractament i seguiment de patologies i problemes mentals. Compta amb el suport del Pavell Hospitalari de Terrassa per acollir els interns que requereixin ingrs hospitalari i, en lmbit de la salut mental, latenci es complementa amb la Unitat

Hospitalria Psiquitrica Penitenciria de Catalunya, ubicada al Centre Penitenciari Brians 1. El dia de la visita no hi ha cap malalt orgnic, tan sols quatre de psiquitrics. La dotaci de personal facultatiu est integrada per quatre metges equivalents al que en lmbit exterior sn els metges de famlia i dos psiquiatres, que visiten dues hores durant dos dies la setmana. Els caps de setmana i les nits es cobreixen amb metges de gurdia localitzables. Durant el cap de setmana, el metge de gurdia ha de garantir una presncia mnima de tres hores al centre. Diriament es visita lrea dIngressos i de Sancionats, per controlar lestat de salut dels nouvinguts i per valorar lestat dels sancionats i indicar la convenincia o no de la mesura disciplinria adoptada. Pel que fa als protocols diversos dactuaci, sinforma lequip que no nhi ha despecfics, llevat dels casos de possibles pandmies. En aquests casos, es poden elaborar seguint les pautes exteriors i adaptant-los, si cal, a lmbit intern del centre penitenciari. En cas de malalties infectocontagioses salla adequadament el pacient per evitar-ne el contagi. Altres Hi ha un sistema de videovigilncia arreu de lestabliment. La direcci del centre reconeix que hi ha recintes on no tenen accs les cmeres de seguretat. Han demanat que es posin cmeres a la cella dimmobilitzacions del Departament de Psiquiatria.


39

Centre penitenciari Brians 1, Homes (07/06/2011)Centre Centre Penitenciari Brians 1

Data 7 de juny de 2011 Nom de les Jordi Snchez, Jos Mara Mena, Eva persones que Labarta, Ignasi Garcia i Mar Torrecillas fan la visita Municipi Sant Esteve Sesrovires Poblaci 1.514 reclusa Poblaci entrevistada 3 durant la visita rees Departament Especial i infermeria visitades

tots els espais del Departament i a respondre les preguntes que se li formulen, presenta una actitud de recel i desconfiana envers la presncia de lequip. Es visita la cella de contenci sota el procediment dimmobilitzaci mecnica (la que sutilitza quan han dimmobilitzar algun intern amb una gran alteraci de la conducta amb perill dautolesi o dagressi a altres persones). Aquesta cella presenta les caracterstiques prpies duna cella destinada a aquest efecte: un llit situat al mig de la cella, un lavabo, reixa de seguretat, polsador i una finestra que tan sols poden obrir o tancar els funcionaris de la unitat. El ms destacable s que la cella disposa de cmera de seguretat. Es pregunta al cap dunitat sobre el sistema demmagatzematge de les imatges. Crida latenci perqu manifesta que ho desconeix i que, en tot cas, remet lequip al director. Lequip tamb li fa notar que resulta sorprenent que el responsable del departament desconegui aquesta qesti. Sinspecciona tamb la cella del costat, destinada als allaments provisionals. Aquesta cella t les mateixes caracterstiques que la de contenci per sinforma que tan sols es destina a lallament. Lnica diferncia amb laltra s que no hi ha cmera de seguretat. El cap dunitat manifesta desconixer-ne els motius. A la mateixa ala sinspeccionen diverses celles on els interns fan vida ordinria en el rgim propi del Departament Especial, article 93 i 94. No hi ha distinci pel que fa a la manera de distribuir els interns. Les celles no presenten cap element destacable des del punt de vista de prevenci de la tortura. Sinforma que, pel que fa als objectes permesos, no hi ha diferncies entre 93 i 94. Les niques diferncies es produeixen a lhora de sortir al pati (no es barregen entre ells i dels del 93, tan sols en surten dos). No hi ha cmeres als passadissos del Departament. Els patis, en canvi, s que en tenen. A diferncia daltres departaments visitats, als patis no hi ha lavabo, tan sols dutxa. Tamb es visita la cella on subiquen els interns sospitosos de ser portadors dalguna substncia estupefaent. Sinforma que la vigilncia es fa a travs de la cmera de seguretat perqu no hi ha personal suficient per a la vigilncia personal. Tanmateix, arran de lentrevista que es mant amb els interns, sinforma lequip que tamb hi ha un

El Centre Penitenciari Brians 1 est situat al terme municipal de Sant Esteve de Sesrovires. De concepci modular i polivalent, t una poblaci penitenciria aproximada de 1.500 interns, entre homes i dones. El centre consta de mduls residencials de vida ordinria, a ms daltres mduls per a serveis i perfils determinats: el Departament Especial i la Infermeria. Al centre tamb hi ha el Departament de Dones Departament Especial Est situat a lextrem sud-est del centre, al qual saccedeix des del passads de distribuci de mduls. Disposa de dues ales separades entre si (a la dreta i a lesquerra, a les quals saccedeix des del vestbul) i cadascuna disposa de dues plantes, amb vuit celles cadascuna i totes amb reixat de seguretat. El Departament disposa de tres patis, un consultori mdic, un despatx de visites, una aula polivalent, leconomat, una bugaderia, una habitaci per als ordenances, sala descorcolls i una sala (antic menjador), que tamb utilitzen els ordenances com a gimns. La capacitat del Departament s de trenta-dos interns i hi ha els interns classificats en larticle 93 RP i 94 RP (F-1 o F-2), els compliments de sancions dallament en cella dinterns classificats en segon grau de tractament, els allaments provisionals del Centre i els interns sota el rgim de larticle 75 RP. Durant la visita al Departament el cap dunitat tamb acompanya lequip. A diferncia del cap de serveis, aquest va identificat amb el seu nmero. Cal assenyalar que, si b accedeix a mostrar-nos

40

VISITES REALITZADES

funcionari que hi s present (darrere del vidre), que mant una vigilncia continuada. Es mostra a lequip la sala on sefectuen els escorcolls. s una sala de dimensions redudes on tamb es practiquen els escorcolls amb nu integral. Preguntats pel nombre de funcionaris presents durant lescorcoll, sinforma lequip que dos o tres, depenent del cas. Tanmateix, els intens entrevistats assenyalen que als escorcolls practicats han comptabilitzat fins a sis funcionaris. Sobre els escorcolls que impliquen el despullament de la persona, dacord amb el que estableix la Circular 1/2008 sobre escorcolls i aplicaci de mitjans de control adequats, sha de lliurar a lintern una bata per tal que es vesteixi mentre dura lescorcoll i evitar aix la seva nuesa ms enll del temps imprescindible. En aquest sentit, es mostren a lequip les bates destinades a aquest efecte. Tanmateix, els interns entrevistats manifesten que no sels va lliurar cap bata. Respecte al nombre de funcionaris que hi treballen, sinforma lequip que ha disminut considerablement. La seva valoraci s que aquesta situaci no afecta el tractament, per s la seguretat. En total: tres funcionaris, ms el cap dunitat en torn de mat i en torn de tarda. Els caps de setmana, hi dos funcionaris, ms el cap dunitat. Es mostra a lequip lhabitaci on hi ha els equips dintervenci que es fan servir en els casos en qu saplica el protocol de seguretat al centre. Si b aquests no sn unipersonals, si que estan adaptats (per mides) als diferents funcionaris que hi ha destinats a donar aquest servei, si sescau. Aquests equips no disposen de cap tipus didentificaci. Durant el transcurs de la visita sinforma lequip que sest traslladant un intern Departament Especial per al seu allament provisional. Es demana al cap de serveis i dunitat que alguns dels membres de lequip hi siguin presents per veure com es procedeix en la intervenci esmentada. Si b dentrada no hi ha cap inconvenient, pocs minuts desprs es comunica a lequip que sha decidit que lintern sigui traslladat al Departament dInfermeria perqu shavia intentat autolesionar o hi havia risc que es pogus fer mal. Davant aquesta actuaci, la qual resulta sospitosa per a tots els membres de lequip, es demana visitar la infermeria i lintern esmentat. La sorpresa ve quan de cam cap a la infermeria el cap de serveis comunica a lequip que all no hi ha cap intern en A/P, sin que finalment es va acordar canviar-lo de mdul. Aquest fet es

comunica posteriorment al director perqu tot fa pensar que no hi havia inters que els membres de lequip fossin partcips de lactuaci dels funcionaris en aquell moment ni duna possible entrevista amb lintern. Tamb cal assenyalar que durant el cam a la infermeria sobserva que al passads hi ha un vidre a punt de trencar-se, la qual cosa es valora com a perillosa, tant per al personal que hi treballa com per als mateixos interns. Aquest fet tamb es posa en coneixement del director. Departament dInfermeria Hi ha dues ales, una per a malalts psiquitrics i laltra per a malalts orgnics. Amb una capacitat mxima de 26, cadascuna de les dues ales t un pati i una aula polivalent. Amb vides separades, cadascun fa les seves activitats prpies. Disposa de celles individuals i collectives (fins a quatre). Sinspecciona la cella especfica per practicar els allaments provisionals on subiquen els interns sota criteri mdic. Crida latenci lestat de brutcia i de manca de ventilaci de la cella. Preguntats sobre aquesta qesti, els responsables no tenen resposta. Centre penitenciari Brians 1, Dones (23/11/2011)Centre Centre Penitenciari Brians 1 (dones)

Data 23 de novembre de 2011 Nom de les Ignasi Garcia, Mar Torrecillas, Jos persones que Mara Mena i Eva Labarta fan la visita Municipi Poblaci reclusa Poblaci entrevistada durant la visita rees visitades Barcelona 329

2 Departament Especial, el pati i una de les sales de dia

El Departament de Dones de CP Brians 1 no est separat de la resta dinstallacions del centre, sin que arquitectnicament ocupa un dels mduls residencials de CP Brians 1, lantic MR-5 dhomes. Aquest mdul residencial correspon a Dones U. El perfil de les dones preses en aquest mdul s de llargues condemnes, sancionades, amb involuci conductual, entre daltres. Tamb hi ha uns altres


41

dos mduls per a perfils determinats, com ara Departament Especial i el dInfermeria. Daltra banda, davant la impossibilitat dalbergar-hi totes les dones preses, desprs de la inauguraci de Dones U, es va habilitar un altre mdul, prefabricat, conegut com a Dones II, per a internes amb un perfil ms obert: amb propostes de perms, 100.2 RP, 82 pendents de secci oberta, etc. El fet que noms hi hagi dos mduls residencials impedeix una distribuci i una classificaci interior adequada. T un nivell docupaci aproximadament. Departament Especial El primer que crida latenci s la ubicaci daquest departament: dalt de tot de Dones U. Per tant, per accedir-hi cal pujar tres plantes amb tot el que aix representa en els casos de dones que shan de separar de la resta, reduir-les en cas de necessitat, disconformes amb una eventual regressi de grau, etc. Dacord amb les llistes, en el moment de la visita hi ha catorze dones ubicades al Departament, b sancionades o regressades a primer grau. Sinforma lequip que la majoria de les internes procedeixen daltres centres i han estat traslladades a Brians 1 amb motiu de la regressi de grau. Es facilita a lequip un full informatiu, que es lliura a les prpies mateixes internes, sobre les normes de funcionament i les caracterstiques daquest rgim de vida. Aquest full est penjat a les portes de les celles. Una de les novetats del Departament s que hi ha una interna en la modalitat de vida prevista en larticle 100.2 del Reglament penitenciari. A

informe-2011 prevención tortura

Documents