InformatiuButlletí núm. 45 – Gener 2012

“¡¡¡Unnim vale un euro!!!”

Banco de España - FROB

Unnim Banc Unim Caixa-O.Social

???

2 SEGONA PÀGINA

EditorialPer la JUNTA DE L'ASSOCIACIÓ

L'any 2009 celebràvem joiosos el

150è aniversari de la fundació de Caixa Sabadell. Va durar ben poc la joia doncs els remors de crisi que es començaven a sentir van esclatar de cop i han anat creixent de manera desbocada fins a dia d’avui.

En un principi es tractava d’una fusió entre tres caixes: Sabadell, Terrassa i Manlleu. Però qui ens havia de dir quan el 21 de gener del 2011 celebràvem en el Saló Modernista la tradicional festa de la Sagrada Família que tot aquest projecte no serviria de res i que el Banc d’Espanya es faria amb el control del 100% d’Unnim a través del FROB.

Repassant la premsa del passat mes d’octubre podem tornar a llegir amb sorpresa i una certa indignació les declaracions de Miguel Ángel Fernández Ordóñez (MAFO), governador del Banc d’Espanya, ben conegut per la seva animadversió envers les caixes d’estalvi, i en especial el model de caixes catalanes, amb la seva famosa frase: “Unnim vale un

euro”. Aquesta declaració, que es podia estalviar, va tirar per terra tot el treball i les il·lusions de 152 anys d’història de la nostra Caixa. La catalanitat i arrelament al territori del projecte Unnim va quedar en no res.

De poc van servir les declaracions del conseller Mas-Colell dient que se salvaria la catalanitat de les caixes intervingudes. No ens consta que la Generalitat hagi fet cap pas en defensa d’Unnim, ni tampoc pel manteniment de la seva catalanitat. Probablement no han pogut; altra feina se’ls presenta.

Tampoc les declaracions de Manuel Bustos, Alcalde de Sabadell i els alcaldes de Terrassa i Manlleu, lamentant la intervenció del Banc d’Espanya i reclamant el manteniment de l’Obra Social d’Unnim Caixa han tingut cap resultat positiu.

La situació actual és que Unnim Caixa, que es queda amb l’Obra Social, pel que

respecta a Sabadell tindrà un patrimoni històric (Edifici Modernista, Edifici “Escola Industrial”, Can Deu i algun altre...) que haurà de gestionar i optimitzar el millor que pugui per tal de generar ingressos que li permetin mantenir l’activitat de l’obra social.

I pel que fa a Unnim Banc, una vegada finalitzat el treball dels administradors del FROB i elaborat el plec de condicions entrarà en subhasta i s’ha d’esperar a veure qui en dóna més, decisió que s’ha de prendre dintre d’aquest primer trimestre del 2012.

La Junta de l’Associació de Jubilats lamenta com s’han produït tots aquests fets, que de ben segur ens comportaran problemes pel bon funcionament de la nostra associació, però ens volem mantenir ferms i units davant de tots aquests entrebancs i volem que la nostra activitat continuï viva per tal de mantenir les relacions d’amistat que s’han generat al llarg d’anys de treball i convivència. n

w

Moviments d'associats

ALTES

ANDREU BERTRAN, FRANCESC

MARCELINO NAVAS, DIEGO

PALAU MUNTADA, PERE

NAVARRO RIVAS, LLUIS

SANCHEZ MARTÍ, GERTRUDIS

SANTAMANS CAMBRA, JOAN

SANCHO FARRÉS, FREDERIC

IBAÑEZ OLIVARES, ANTONI

TORRES SAMBOLA, ENRIC

DE DIEGO PASTOR, VICENTE

LLORENS BALART, ALFRED

DEFUNCIONS

BERTRAN BAULIES, JOSEP

VARELA NOVOA, JOSEP

PUJOL GONZALEZ, SALVADOR

BARCELO FAU, JACINT

ESPECTACLES 3

LOS CLAVELES. Sarsuela en

un acte i tres quadres.Per ALFRED ASENSIO

M'han encarregat que escrigui la

meva opinió sobre l’espectacle de sarsuela de què vam gaudir el 24 de novembre passat; i passo a fer-ho amb molt de gust.

La veritat, si us sóc sincer, només amb els primers compassos de l’inici ja em vaig espantar, tot mirant de reüll la meva dóna, i dient-me: «Ui, ui, uiiii… que patirem...». A la meva sogra, gran amant de la sarsuela, la veia també amb una expressió molt seriosa, signe inequívoc de que la cosa no anava massa bé. Va passar una estona mentre el Goro i la Jacinta es defensaven com podien damunt l’escenari. Els tibis aplaudiments en acabar la primera cançó no feien augurar res de bo.

Però, amics, quan la esplèndida Rosa va entrar en escena, la cosa es va començar a animar. Una veu càlida, vibrant i ben afinada, que no destacava per la seva potència, sinó pel seu color i sonoritat.

Però hi havia més sorpreses. Quan el Fernando es va treure el barret, vaig pensar: «Ostres, aquest home, baixet, calb i escanyolit és l'antítesi d’un galant de sarsuela. Però només començà a cantar em vaig adonar del meu error. Aquell home tenia una veu portentosa, de les millors que he escoltat mai cantant sarsuela. Això em va ensenyar que no hem de tenir prejudicis amb ningú pel seu aspecte físic, perquè ens podem equivocar.

Al tercer acte, el Goro i la Jacinta van deixar palès el seu bon fer com actors còmics. Sobretot en Goro, que semblava en Michael Jackson, amb aquells passos d'intent de fugida, agafat per sa mare. També cal ressaltar les qualitats d’actriu i les taules de l’actriu que encarnava la Remedios.

D’aquesta sarsuela jo destacaria, a banda de la parella còmica, i el savoir fer de la Remedios, les dues últimes peces. “Mujeres, mariposillas locas”, cantada magistralment pel Fernando i el duet Rosa-Fernando, en “¿Por qué vuelve la cara la más hermosa de las mujeres?” En conjunt, una actuació acceptable. Si hagués de posar nota, els-hi donaria un notable.

El concert líric ja va ser figues d’un altre paner. Amb una selecció de peces sarsueleres molt acurada, de seguida els oients ens vam començar a engrescar. L'entusiasme del públic va anar in crescendo a mida que l’orquestra avançava, fins arribar a l'apoteosi final, en cantar el Fernando l’”Africana”. Aleshores l'emoció es va desbordar i les mans del públic treien fum, en gratitud a l’entrega del portentós baríton.

Cal destacar la gran actuació dels cors i l’orquestra, així com el seu director. Per aquest apartat la meva nota seria: excel·lent. n

Llibret de Luis Fernández de Sevilla i Anselmo C. Carreño. Música del mestre José Serrano.

4 EXCURSIONS

Puiggraciós i la TronaPer PEPE GARCIA

El passat 16 de novembre, com cada

tercer dimecres de mes, estava programada la sortida de caminaires per fer un passeig fins la Trona, sortint-ne des del Puiggraciós.

Els dies anteriors havia plogut considerablement i, arribat el dia previst, es va considerar que no era aconsellable fer l’excursió. Donat que l’autocar i el restaurant ja estaven contractats, pràcticament la totalitat dels “habituals” i alguns debutants ja estaven a l’hora convinguda davant el restaurant Can Quico de l’Ametlla per disposar-nos a fer la primera activitat del dia: esmorzar.

Vista la previsió meteorològica, l’Organització va programar un pla B. Va establir contacte amb ajuntaments de la zona (l’Ametlla i la Garriga) per tal de fer alguna activitat alternativa a la caminada. La gestió va resultar un gran èxit.

L’Ajuntament de l’Ametlla –sense cost en temps de retallades- ens va oferir dues activitats: Visita al Centre d’Interpretació del Territori i la Ruta Raspall a l’Ametlla del Vallès.

El Centre d’Interpretació del Territori està situat a una masia restaurada a la zona de can Camp. Té un espai interior on es mostren algunes antigues eines de camp i diverses pantalles tàctils on es mostren fotografies i vídeos de la història de l’Ametlla. Un cop finalitzada l’explicació per part de la tècnica de l’ajuntament, ens van obsequiar amb una degustació de genissos, que són uns pastissets que reben els nom dels dos patrons del poble: Sant Genís de Roma (Actor) i Sant Genís d’Arlès (Notari). Aquests pastissos es poden trobar a les pastisseries del poble.

A l’exterior tenen un jardí on es poden veure i tocar herbes remeieres i llavors autòctones recuperades per oferir-les als pagesos que vulguin conrear-les. L’espai està concebut per visites d’escoles i els nens poden fer moltes activitats.

La Ruta Raspall: Manuel Joaquim Raspall, arquitecte municipal de diversos ajuntaments de la comarca del Vallès Oriental, fou un arquitecte modernista que va fer centenars de projectes d’obra nova i rehabilitació (conegut com el Modernisme d’Estiueig) a Cardedeu, el Figaró-Montmany, la Garriga, l’Ametlla i Granollers.

La guia de l’Ajuntament ens va fer una amena exposició de la vida i obra de Raspall tot mostrant-nos els edificis més significatius de l’arquitecte al poble: L’Ajuntament, el Cafè del Dr. Bassa, Can Millet (ara residència per la tercera edat i que, malgrat que era l’hora de dinar dels residents, ens varen permetre visitar

el menjador) ... i la Casa de la Punxa (Villa Lola) que no és de Raspall, però és la més fotografiada de l’Ametlla.

En resum, dues activitats que ens varen omplir el matí i permetre conèixer una mica més un poble amb molta història. Si voleu més informació podeu visitar: www.ametllavalles.cat i www.turismevalles.net

Per reposar forces ens esperava el restaurant Can Quico. El servei i el menjar molt correcte en relació qualitat-preu.

Per acabar, penso que en nom de tots, vull donar la més sincera felicitació al Jaume per la bona alternativa buscada i les gràcies a l’ajuntament de l’Ametlla per les atencions rebudes.

Ens trobem a la propera caminada... o al “pla B”, si és el cas.

Una abraçada! n

El Modernisme d'Estiueig. La Ruta Raspall

EXCURSIONS 5

El dia 11 d'octubre, dimarts, ens vam

trobar com de costum davant del tennis Sabadell, a les 7 del matí, per iniciar la marxa. La cosa no pintava bé des del principi, ja que a més de dimarts semblava que podríem ser 13, però finalment va venir una persona més i, un cop trencat el malefici, vam tenir un dia esplèndid, com no podia ser d'una altra manera.

Ens vam dirigir cap a Puigcerdà; allà es van afegir dos companys jubilats més i d’aquesta manera els 14 (que no 13) membres excursionistes vam continuar el viatge cap a França fins el llac de les Bulloses (o Bouillouses). Al voltant de les 10 del matí vam iniciar la marxa cap als peus del pic del Carlit. El camí era ple de pedres, però bastant assequible, amb un desnivell d’uns 300 metres. Bé, per ser més exactes tenim les dades d’en J. Mª Miquel:

Desnivell acumulat: 411,93m.Distància: 12,22 Km.

Altura màxima: 2.369,79 m.Altura mínima: 2.015,54 m.

% màxim de pujada i ubicació: 15,58% Km 4,72Total temps caminada: 4,41 hores.

El cas es què, detalls tècnics a part, la excursió transcorria per un camí amb unes vistes extraordinàries i amb un dia esplèndid, encara que amb algunes ràfegues de vent que no van impedir que anéssim quasi com a ple estiu.

El paisatge està ple de llacs a qual més bonic. Els indicadors anunciaven 12 per una cantonada i 9 per l’altre; jo crec que els vam veure tots i pot ser algun més i tot. Al cap d’una hora de marxa ens vam parar a esmorzar al costat d’un dels llacs, a 2160 m. d’altitud.

Els que coneixen més la zona i tenen més experiència excursionista ens anaven senyalant els diferents llocs de la serralada pirinenca, que podíem contemplar des de l’altre costat al qual jo estava acostumat, es a dir des de França.

De baixada vam veure alguns animals com cavalls, vaques i algun altre que vam trobar pel camí i que estaven pasturant tranquil·lament i lliures.

Cap a dos quarts de quatre vam haver de dinar a Puigcerdà -molt bé per cert-, donat que a França són molt rigorosos amb l’horari dels àpats i no es va poder aconseguir cap excepció.

El viatge de tornada va transcórrer sense cap contratemps, després de donar una volta per Puigcerdà per acostar-nos al llac, el qual -és clar- desprès d’haver-ne vist tants, de tan grans i tan macos, ens va semblar poca cosa. Ara, això sí, aquest tenia uns quants ànecs! n

Estany de les BullosesPer CARLOS SANTOS. Fotos: A. MAJÓ

Estany de les BullosesPer CARLOS SANTOS. Fotos: A. MAJÓ

6 EXCURSIONS

Sant Llorenç SavallPer JAUME BELLMUNT. Fotos: GREGORIO DÍEZ

El tercer dimecres d'octubre es va portar

a terme la tradicional caminada pels voltants de Sant Llorenç Savall. Sortida a les 8 del matí del lloc habitual, amb autocar, recollim als companys de Castellar, i sobre les 9 hores, es reunim davant de l'Oficina de Sant Llorenç, una cinquantena de caminaires (l'Oficina estava avisada, de que no era cap manifestació d'indignats).

Davant mateix de l'Oficina es troba el clàssic bar Royal on, després d'esmorzar tots plegats, varem poder degustar una excel·lent coca amb xocolata, per gentilesa del company i amfitrió Joan Calveras.

Sobre les 10 hores, amb un dia excel·lent, i davant la curiositat de la gent del poble, iniciem la caminada -primer suaument per escalfar motors- a les afores; visitem les

restes d'un antic molí en lamentable estat de conservació. Posteriorment encetem una forta pujada de mitja hora i, al ser-hi tants, el grup s'anava estirant i havíem de fer diverses parades per reagrupar-nos, mentrestant el company Goyo, igual estava al davant fent fotos, com al darrere fent de "camió escombra”.

Arribats a dalt el més fort ja estava superat i, per un camí planer, el Joan ens va portar a un mirador excepcional cap a tot el massís de la Mola i el Montcau. Val a dir que el millor patrimoni de Sant Llorenç és la seva esplèndida natura i les vistes espectaculars.

A continuació després d'alleugerir la bota del company Farrés, tot fent una volta circular, anem cap el lloc denominat Can Catafal, iniciant la baixada, tot passant a prop de la Bosqueta i de l'ermita de Sant Jaume per, finalment, arribar al lloc de sortida. Total 4 hores de xerrada amb l'un i l'altre, tot fent

camí.

A les 14 hores en punt, entràvem al restaurant "El Caliu", situat al mateix poble: Sense voler fer propaganda, hem de dir que el dinar va ser molt complert, saborós i recomanable. Després de fer una mica de sobretaula i fer el "quadre", amb molt bon ambient, ens dirigim de nou a l'autocar.

La tornada plàcida amb l'excepció d'un petit ensurt, sense conseqüències, amb un autobús de línia a Sant

Llorenç. Arribada a les 4,30 a Sabadell i a les 5 a Barcelona, satisfets per haver pogut gaudir d'aquesta entranyable jornada.

Fins la propera! n

EXCURSIONS 7

Monestir de Santa Maria de

l'EstanyPer RAMON FABREGAT. Fotos: GREGORIO DÍEZ

El passat 9 de novembre, ens varem

reunir 60 companys per fer l’excursió que resumeixo, amb ganes de animar-vos a que la gaudiu personalment.

Així, sobre les vuit del matí, va arribar puntualment l’autocar que portava als companys de Barcelona, i que després de saludar-nos i buscar els nostres seients, varem sortir en direcció a l’autopista de Manresa, on a l'àrea de servei, faríem la primera parada del dia, per esmorzar.

Val a dir, que varem animar amb la nostra presència aquella cafeteria, fins al moment molt “tranquil·la” i que la noia que estava atenent, va tenir que demanar reforços. Podem dir que tothom va quedar satisfet de les seves necessitats i això ens va permetre seguir el nostre itinerari.

Amb el bon humor corresponent, varem seguir per l’autopista fins a accedir a l'eix Transversal, i al cap d’una estoneta, arribàrem a l’Estany (Moianès - 389 hab.) i que compta entre els seus atractius amb el Monestir i claustre de Santa Maria de l’Estany, que varem visitar, atenent les explicacions que en donava una amable senyora que ens va fer de guia. Per acabar, també varem visitar l'interessant museu.

Al sortir, i a punt de marxa, encara varem tenir temps de veure un parell de carrers que semblen d’una altre

època i que ens recorden el seu passat històric. Una darrera visita al forn del poble, va fer que deixéssim endarrere l’Estany, amb un bon record.

APUNT HISTÒRIC: el Monestir de Santa Maria de l’Estany va ser fundat per canonges agustinians l’any 1080. Està format per un conjunt d’edificis, com l’església de Santa Maria, consagrada el 1133, i un seguit d’estances, dedicades a museu, que envolten una joia del romànic català. L’extraordinari interès de l’obra rau, però, en els setanta-dos capitells del conjunt, magníficament esculpits i força ben conservats.

Després de fer uns quants kilòmetres i de començar a veure vinyes, ens trobem a Santa Maria d’Horta d’Avinyó, a la masia Abadal, celler vinícola del productes Roqueta i Abadal. Es va fer la visita a les seves bodegues i al procés seguit per l'elaboració del vi, així com la seva degustació (mistela moscatell i vi ranci). Per acabar, temps per

comprar.

A continuació i desprès uns quants revolts arribàrem a Monistrol de Calders, per dinar a “El Rubell”, restaurant mític pel seu bon i abundós menjar. Fou fundat l’any 1946 i continua en la línia de la restauració tradicional. Bona prova de tot això, varen ser l’arròs a la cassola, els canelons, la vedella amb bolets, els peus de porc i els postres. Fora de programa: unes faves estofades i la tradicional poma arrebossada.

Ben dinats, una cordial sobretaula va donar pas al tradicional sorteig de fi d’excursió, amb productes de la zona visitada aquests cop: quatre botelles de vi i dues llonganisses.

Tenint el sol a punt de desaparèixer en l'horitzó, varem enfilar les últimes corbes que en deixaven de tornada a l’autopista i cap a casa.

Esperem veure’ns de nou a la propera! n

8 ACTES SOCIALS

Dinar de Nadal 2011Per LA REDACCIÓ

El dinar de

Nadal de l’associació ha estat enguany una de les millors celebracions

que recordem els que ja hi hem assistit quasi una dècada. Una acurada feina de la Junta actual i amb una especial preparació. Retrobament inicial de prejubilats recents, jubilats vells i no tant vells, i la majoria acompanyats de les seves parelles.

A l’antic auditori de la també antiga Caixa Sabadell, hi varem tenir un aperitiu ben especial: un quartet barceloní de gospel ens va obsequiar amb una dotzena de cantades, la major part de caràcter religiós, especialment espirituals negres i tot cantat en anglès. Quasi seixanta minuts que ens van passar com si res, amb una sala ben atenta davant les dues parelles de cantaires ben especials.

Els assistents a l’acte es vam adreçar a l’hotel Urpí, la majoria a peu, on teníem convocat el dinar de Nadal. Benvinguda amb cava i distribució de llocs ja prefixada, un encert per evitar posteriors problemes i començament del dinar, ja passades les 14 hores.

A l’entrada del gran saló, la Junta s’havia encarregat d’exposar les fotografies que alguns associats havien enviat, realitzades en viatges o excursions personals.

Un dinar de tres plats, postres amb cava i torrons, s’allargaria fins passades les 16 hores. Taules de deu comensals, on varem trobar a faltar alguns dels companys fixes en aquest acte, però també hi varem veure un conjunt de nous associats –molts sense dones perquè encara treballen- de la darrera fornada de prejubilats. Una taula destacava pel treball de les perruqueres, i amb només un acompanyant, el pintor Sorolla, amb nou senyores. Una taula que destacaria més endavant perquè s’endurien

una bona part dels premis dels sortejos nadalencs.

Com cada any, el company Lluís Reverter va dirigir la gran coral de tots els comensals, per cantar unes nadales que van acabar amb un cànon també nadalenc, i on el conjunt d’associats van demostrar el bon domini del cant. Un especial brindis dirigit pel president Rueda va fer aixecar a tots els comensal per desitjar unes bones festes a tothom.

Arribat el temps de parlaments i diguem-ne diversos, la Pepita Creus va obsequiar els presents amb una poesia sobre el dinar i va començar després la primera part d’una novedosa sessió de ball, protagonitzada per un artista ben especial i singular, el nostre company Alfred Asensio, qui va deixar bocabadats a tota la concurrència. Varem poder comprovar com el company Alfred domina l’art de l’escenari d’una forma molt especial tot oferint un conjunt de cançons dels nostres anys de joventut.

Mentrestant, seguia la venda de loteria, una loteria que mai toca, però que tothom adquireix amb il·lusió i també altres loteries particulars com la de la penya espanyolista de Sabadell i que sempre distribueix el Miquel Serrano.

Sobre les cinc de la tarda, van començar els sorteigs d’obsequis entregats per diferents companys associats, així com alguns productes alimentaris (pernils i altres) adquirits per la Junta. El sorteig es va allargar fins deixar sense veu el president, fent un petit descans durant el qual l’Asensio ens va tornar a obsequiar amb algunes cançons del seu interminable repertori. Amb una segona part, el president Rueda i el secretari Rovira van acabar de fer entrega (uns trenta agraciats) dels darrers obsequis, donant per acabada la jornada gastronòmica nadalenca.

Amb l’acomiadament de companys i acompanyants, tot desitjant unes bones festes i emplaçant-nos pel proper any 2012, va acabar la jornada festiva del dia 14 de desembre de 2011. n

ACTES SOCIALS 9

Dinar de NadalPoesia de PEPITA CREUS. Fotos: A. MAJÓ

Festa de Nadal

Ens trobem avui reunitsperquè s'acosta un gran dia.

Jesús neix a l'establiai ens vol a tots ben units.

D'entrada un bon concertanimat i molt formós

l'alegre Scisor Quartetque ens ha complagut a tots.

Del dinar no cal parlar-ne:com cada any, molt exquisita l'hotel Urpí ens esperaun ambient molt escollit.

El servei, una delíciaels cambrers, un encant

pendents sempre de la taulaper si li falta xampany.

El senyor Antoni Sorollaavui ens ha obsequiatamb una frase formosa

que a tots ens ha captivat.

Molt cortès ha fet un brindisamb paraules de bondat:

“Brindo pel jardí de flors que m'envolta”.Us ha agradat?

Cada dia som més colla,benvinguts els que estem aquí.

Per molts anys podem trobar-nosi de la Festa gaudir!

14 desembre 2011

L'Scisor Quartet, en plena actuació.

Imatge de l'animat dinar a l'Urpí.

Alfred Asensio va deixar bocabadada a tota la concurrència.

10 ENTREVISTA. AVUI AMB... 11

Antoni Majó i EscalonaPer MIQUEL ZAMBUDIO

Entrevistar l’Antoni Majó ha resultat ben fàcil

perquè darrere la seva aparença d’home seriós, s’amaga una persona propera en el tracte i sempre disposat a explicar anècdotes de la seva llarga i pràcticament única vida laboral realitzada en la Caixa de Sabadell. Casat amb la Rosa Vilarrubia Font, sabadellenca com ell, l’Antoni és un home que ha estat sempre dedicat a la feina bancària i especialment a l’esport. Les activitats esportives, especialment, li han permès tenir un cercle molt important d’amistats i estar ben relacionat socialment. El seu caràcter humà i social ha fet comprometre a l’Antoni també en l’àmbit sindical de la Caixa i ha estat representant sindical en diversos moments. Independentista declarat, l’Antoni és un guia excepcional per pujar a qualsevol muntanya catalana i també de molts llocs d’Europa. Actualment dedica una part del seu temps de jubilat a la família, al seu esport favorit de caminar per qualsevol tipus de muntanya i a fer funcionar la nostra associació de jubilats com a vicepresident de la Junta.

-On vas néixer?En un centre de Puericultura del carrer Illa de Sabadell, ara inexistent.

-On fas els primers estudis?A l’Escola Pia de Sabadell fins els 14 anys. Ja més gran faré els estudis de Peritatge i Professorat Mercantil a l’Escola de Comerç.

-Dedicació dels pares:El pare treballava en el sector tèxtil.

-Eren originaris de Sabadell?El pare era sabadellenc i la mare originària de l’Aragó.

-Antonio o Toni?La família em diuen Antonio i els amics em coneixen per Toni. La resta, Antoni.

-El teu primer treball:A la Caixa de Sabadell.

-Recordes el primer salari?No ho recordo. Ens donaven els diners en un petit sobre de color marró, el qual era preparat pel Blanquer i la Mercè Artigas.

-El primer cotxe?Un Seat-850 blanc.

-Quan ingresses a la Caixa i com?El meu cosí Ramon Pardell treballava a la Caixa i m’informa que volen cobrir una plaça de “botones” i em presento a l’examen amb cinc candidats més. Ingresso el mes de setembre de 1956, havent acabat de fer els 15 anys.

-Director General d’aquell any?Aleshores era Director el Martí Serracanta Freixa.

-On fas el servei militar?Gràcies als estudis, faig les Milícies a Castillejos durant dos estius. Encara guardo l’espasa i la gorra d’Alferes de Complement.

-On us caseu amb la Rosa?Com a bon sabadellenc, al Santuari de la Salut.

-Els primers companys de la Caixa:Depenia inicialment del Josep Guitart i tenia com a companys al Benet Torrecilla i el Francesc Giménez.

-Alguna anècdota per explicar d’aquella època:L’únic vehicle de la Caixa era una bicicleta i jo havia de portar les llibretes que s’obrien a quatre membres de la Junta perquè les firmessin. Un dia vaig caure de la bicicleta i les llibretes van anar a parar al mig de la Via Massagué plenes de fang. Un ensurt que per sort va acabar bé.

-Quants néts teniu?De moment només un amb dos anys, dels dos fills que tenim.

-Sempre has viscut a Sabadell?Si, encara que en llocs diferents.

-Qui cuina a casa?

Sempre la Rosa (ho diu de forma taxativa)

-Aficions de joventut?Inicialment, activitats en el Centre Parroquial de la Puríssima. Després serien aficions esportives especialment: soci del Club de Natació on faria competicions de natació durant un temps; soci de la Joventut Atlètica de Sabadell, fent curses a peu i on arribaria a fer 3 maratons; i soci de la Unió Excursionista de Sabadell, on arrelaria l’afició més important i que encara practico, l’excursionisme, especialment a la muntanya.

-Una ciutat, a part de Sabadell?París, sempre París. Potser perquè hi vaig passar dos mesos de jove treballant i estudiant, i després hi he tornat moltes vegades.

-Algun record negatiu del pas per la Caixa:Més que negatiu, seria preocupant i em refereixo a l’afer Buxeres. Un aspecte que vaig considerar negatiu va ser la proposta del seu dia de fer una fusió amb Caixa de Barcelona i Caixa de Terrassa que no es va materialitzar.

-Algun record positiu dels anys de la Caixa?No en recordo ara cap d’especial...

-Barça o Espanyol?Del Barça, però no fanàtic del futbol. No sóc espectador de TV de futbol.

-El teu plat preferit?Un bon arròs i els peus de porc ben preparats....

-Ets religiós?Sí, encara que no sigui practicant.

-Un lloc pendent de visitar?Potser Austràlia.

-Actualment es pot jugar a la borsa?No (taxatiu).

-Llegir un llibre o anar a caminar?Anar a caminar. Sóc més lector de diari (ho comprovo perquè en porta dos a la maleta).

-Última pel·lícula que has vist?Pa Negre i em va agradar molt.

-Què guardes sobre la tauleta de nit?(S’ho pensa...): un despertador i una ràdio petita amb auriculars...

-Alguna mania:Des de fa molts anys pujo cada dia 1 de gener a la Mola amb el gos. Aquest últim any ho hem fet uns dies abans...

-Estàs a favor de la reconstrucció de la Glorieta del Passeig de Sabadell?Si es recullen firmes a favor, ho signaria.

-Havies pensat mai que podia desaparèixer la Caixa de Sabadell?No, i em dol molt. Potser és un dels disgustos més grans que he tingut amb la Caixa.

-Fer de representant sindical et va comportar algun problema laboral?No, mai. I pensa que vaig formar part ja del primer Òrgan de representació sindical de la Caixa (Sindicat Vertical) i també després del Comitè d’Empresa, ja en la democràcia.

-Aficions actuals?El muntanyisme de forma especial, tant en la UES com amb el grup de jubilats de la nostra associació. Per celebrar els 65 anys, vaig pujar al Montblanc. També col·laboro en la entitat Belles Arts de Sabadell i amb una Comunitat de Regants del Riu Ripoll, a més de la junta de l’associació de jubilats.

-Quants 3.000 has fet?Molts...ara ho estic registrant a l’ordinador. A l’Aneto hi he pujat sis vegades i altres també els he repetit en diferents ocasions, com la Pica d’Estats.

-La muntanya més alta que has pujat:El Montblanc, amb 4810 metres i algun altre de més de 4000 m.

-Última vegada que has trepitjat el Maremagnum de Barcelona?No hi he estat mai.

-Podrem anar a dinar a Can Deu aquest any?Sí, ja ho tenim demanat. El que no sé és el què ens cobraran...

-Quan et vas jubilar?L’any 1999 amb un gran grup de prejubilats...amb un conveni especial fins els 65.

-Algun suggeriment als companys de l’Associació:Ja som uns 350 socis, i m’agradaria que la junta de la entitat es reforcés amb gent nova. Que hi hagués continuïtat en les activitats, però amb renovació de la gent que la porti, amb renovació de persones i projectes, i mantenint la relació entre els companys de la Caixa de Sabadell. Pel que fa a Unnim, desitjaria que estigui en les millors mans possibles i que es respecti l’Obra social...

Molts desitjos per complir....n

Gener de 2012.

12 COSES D'ABANS...

Una operació “cafeterística”.Per MIQUEL ZAMBUDIO

Buscant en el “rebost” de documents

antics de Caixa de Sabadell, he trobat un document que, en atenció a la prescripció legal, he considerat que es podia posar en coneixement del grup de companys que ara ja formen l’Associació de jubilats. Es tracta d’un contracte –fet en castellà perquè l’Estatut s’estava desenvolupant poc a poc- que reflexa uns fets bastant inusuals que van tenir lloc en la cafeteria dels serveis centrals del carrer de Gràcia de Sabadell, fruit d’una petita discussió tinguda entre els empleats Josep Cerezo (q.e.p.d.) i Cristóbal Garrido, ara jubilat. A continuació es transcriu el document atorgat en data 23 de setembre de 1980.

“En Sabadell, a 23 de

septiembre de 1980,

COMPARECEN: De una

parte, D. José Cerezo,

mayor de edad, con

domicilio a efectos legales

en Castellar del Vallés i

laboral en Sabadell; y de

otra, D. Cristóbal Garrido,

mayor de edad, con

domicilio legal y laboral en

Sabadell.

OBRAN en su propio nombre y representación y

manifiestan expresamente seguir en plenas

condiciones físicas,mentales y emocionales y

MANIFIESTAN que a resultas de una operación

cafeterística, de cuyos detalles en este momento no

precisa aclarar, realizada en fecha 18 de julio de

1980 por los actuantes, resultó lo siguiente:

Primero.- Que D. Cristóbal Garrido hizo entrega

al encargado de la barra de la cafetería de la Caja

para el pago de 148 pesetas adeudadas, de 2

billetes de 100 pesetas de moneda de curso legal

nacional, de los cuales el otro actuante D. José

Cerezo sustrajo uno de ellos momentáneamente y

lo partió en dos mitades quedando la parte

resultante del billete recogido, en propiedad de

cada uno de ellos.

Segundo.- Que D. José Cerezo con el objeto de

satisfacer la deuda resultante de 48 pesetas del Sr.

Garrido en la caferería referida, hizo entrega al

mencionado encargado de 1 billete de 100 pesetas

del que a su vez resultó un sobrante de 52 pesetas

de las que el actuante D. Cristóbal Garrido se hizo

en su poder.

Tercero.- Que a los efectos de público

conocimiento y muy particular interés, convienen

en llegar a los siguientes

ACUERDOS:

Primero.- Cada uno de los comparecientes se

compromete a hacer entrega en esta fecha a D.

Miquel Díaz la parte del billete que obra en poder

de ellos al objeto de que uniendo las respectivas

partes, pueda hacerse uso legal y eficaz de las 100

pesetas efectivas a que corresponde el mencionado

billete de curso legal.

Segundo.- El actuante D. Cristóbal Garrido hará

entrega en este acto de la suma de 50 pesetas a D.

José Cerezo

con la

finalidad de

resarcirle del

pago

efectuado

por su

cuenta en la

indicada

fecha.

Tercero.-

Ambas

partes

manifiestan reconocer que la entrega respectiva de

las dos partes resultantes del billete en litigio, se

efectúa en concepto de los consiguientes perjuicios

ocasionados mutuamente por las acciones

realizadas respectivamente.

Cuarto.- Asimismo el hombre bueno requerido por

los litigantes, D. Miquel Díaz, se compromete

expresamente a destinar el importe recibido de

ambos, a saber, 100 pesetas, y en su entera

totalidad, al pago de las consumiciones –en grado

de igualdad- que por dicha suma puedan realizar,

en el acto de las entregas de efectivo antes

aludidas, los tres actuantes en este asunto, a saber:

los dos litigantes D. Cristóbal Garrido y D. José

Cerezo y el hombre bueno D. Miquel Díaz.

Y para que conste cuanto antecede y a

conformidad de todas las partes, se suscribe este

documento por triplicado ejemplar, en la fecha y

lugar al principio indicados.”n

UNA CIUTAT, UNA VILA... 13

Balaguer, una antiga capitalPer MIQUEL ZAMBUDIO

La ciutat de Balaguer és actualment la

capital de la comarca ponentina de la Noguera i fou en altres èpoques també un lloc destacat en la història del poble català. Quan els comtes d’Urgell dominaven aquesta part de Catalunya, també farien de Balaguer la seva capital. Però de tot això han passat molts anys.

Una ciutat, inicialment ilergeta, que seria dominada per romans, àrabs, francesos i per últim per castellans, es va construir en la part del costat del riu Segre que mira a ponent i allí es va anar desenvolupant, fins que ja durant els anys cinquanta del segle XX, la ciutat traspassa el riu i es comença a engrandir en la part que mira a Barcelona.

Ciutat de castells –en tindria fins a tres en la època medieval-, de mesquites (durant la dominació mora n’hi havia unes quatre) i també d’esglésies, amb el nombre important de fins a nou temples, tres d’ells actualment desapareguts.

Per fer la ruta de Barcelona a la Val d’Aran, Balaguer era abans un pas obligat, on molts passatgers paraven a dinar en algun dels seus locals gastronòmics. Durant molts anys el restaurant Cal Morell (ara una oficina bancària) destacaria entre els demés gràcies al seu “xef”, el Josep M. Morell, qui seria un cuiner singular. Actualment encara molts viatgers aprofiten la vella ruta dels Pirineus per parar a Balaguer per esmorzar, dinar o fer alguna visita cultural.

FESTES LOCALS. Les festes locals estan fixades en cada una

de les estacions. Així, en la primavera es celebra la Fira de

Maig, dedicada de forma especial als vehicles. Durant l’estiu

(juny-juliol) té lloc des de l’any 1985 la festa de la Transegre,

un recorregut amb barques construïdes de forma artesanal i

que fa el recorregut Camarasa-Gerb-Balaguer. Durant la

tardor es celebra la Festa Major, dedicada al Sant Crist de

Balaguer (9 de novembre), considerada la festa local més

important. Altres festes a destacar són les Santa Llúcia i les

de Setmana Santa, amb la Passió en el Castell Formós.

Actualment només hi ha tres hotels, els més importants l’Hotel Balaguer i l’Hotel del Sant Crist.

Altra cosa són els bars i restaurants, on podem triar entre un bon nombre d’aquests locals de diversa classe. Un dels restaurants més antics és Cal Pepito, en la Plaça Mercadal i per tapes, cal conèixer Cal Xerricló.

Llocs destacats per visitar en la ciutat, són les esglésies de Santa Maria, Sant Domènec amb els seus claustres d’estil gòtic, el santuari del Sant Crist, les restes del Castell Formós i la muralla àrab de la ciutat, amb les seves portes d’entrada, en la Botera i en el carrer Torrent. A tot això hi afegiria una visita obligada al centre antic de la ciutat, especialment la plaça Mercadal, on es celebra el Mercat setmanal més important de la comarca, així com tots els carrers que envolten aquesta plaça, una de les places porticades més grans de Catalunya.

CLIMATOLOGIA. La climatologia de la zona de Balaguer es

pot denominar extrema, tant a l’estiu com a l’hivern, afegint

en aquesta temporada la coexistència amb la boira que

caracteritza aquests pobles i que cal tenir en compte quan hi

pensem viatjar.

La importància de la producció de fruita en aquesta zona ha provocat, en part, la internacionalització de la ciutat, on diversos grups ètnics i de molts països conformen actualment una ciutat ja ben especial, on es parlen una gran diversitat de llengües. Tot això ha fet augmentar la població en els darrers anys i actualment ja ronda els 17.000 habitants.

Encara que a vegades s’escolta de frase “si vas a Balaguer, esmorza primer”, jo sempre dic als meus amics que “si vols esmorzar bé, ves a Balaguer”. I és que allà podràs tastar uns bons caragols en les seves diferents modalitats, coca de recapte de la bona, els coneguts panadons d’espinacs, les mones i tortells de Cal Moixí, i tot regat amb els excel·lents vins dels Costers del Segre (Balaguer, Baldomà, Castell del Remei, Raïmat i etc.).n

Mercat setmanal a la plaça Mercadal.

El Segre amb Sant Crist al fons.

14 LLEGIT A LA PREMSA

Refugis contra el “corralito”Per MANUEL CUBERO

El passat 6 de gener, a Johannesburg, la

directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, exministra de Finances de França, responent la pregunta "La fi de l'euro tindrà lloc el 2012?”, va dir: “No ho crec. ...” (EL PAÍS -

07/01/2012 ). Encara que després va donar arguments que cercaven inferir alguna dada mínimament optimista, el cert és que dóna la sensació que aquesta crisi econòmica té una envergadura que les febles estructures de decisió comunitàries no saben com resoldre-la. D'aquí la creixent desconfiança de la ciutadania vers la moneda única i també vers la pròpia Unió Europea.

L'atac dels mercats contra els països més febles de l'Eurozona (els PIGS)1, està fent possible l'argument de què el retorn a llurs antigues monedes nacionals -encara que fos de forma transitòria- podria donar una solució nacional a allò que la Unió Europea es veu incapaç de resoldre. El cost social per a la població, però, seria altíssim: Si desaparegués l'euro a casa nostra, el corralito serà inevitable, donat que la nova pesseta seria fortament devaluada d'immediat. Veiem algunes solucions per a protegir els estalvis que ens ofereix la premsa:

EL PAÍS, RAMÓN MUÑOZ, 09/12/2011

Refugios para mantener el dinero a salvo

Fuera del circuito normal de los bancos españoles, no hay ninguna fórmula mágica para poner a resguardo el dinero ante futuras crisis del euro o medidas drásticas como el corralito. Y todas ellas tienen gastos y riesgos añadidos. Con todo, estas son algunas recetas:

Abrir una cuenta corriente en divisas. Es la más sencilla. Se puede solicitar casi en cualquier entidad. Solo hay que elegir la moneda distinta del euro (dólares, yenes, libras esterlinas son las más usuales) y cuidarse de las comisiones. El riesgo es que el euro sobreviva, haya que deshacer posiciones y se pierda por comisiones y por diferencias de cambio. Además, en caso de colapso, el Gobierno podría legislar para convertir obligatoriamente esa cuenta a pesetas.

Abrir una cuenta en un país más seguro de la eurozona. Exige en la mayor parte de los casos

1 Literalment,«PORCS» en anglès) és un acrònim

pejoratiu amb què mitjans financers anglosaxons es refereixen al grup de països del sud de la Unió Europea: Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya (Spain en anglès).

desplazarse físicamente al país (solo después se puede operar por Internet), el idioma (siempre habrá sucursales que atiendan en inglés) y se pide certificado de empadronamiento, aunque en algunas entidades son bastante comprensivos con la falta de documentación. Si se abre como no residente hay que tener en cuenta la tributación por los rendimientos que reclamará Hacienda. El peligro es que en caso de ruptura de la Eurozona los países podrían acordar entre sí restricciones para impedir la fuga de capitales hacia los Estados que permanecieran con la moneda fuerte.

Abrir una cuenta en Suiza. Aunque parezca extraño, abrir una cuenta en el país helvético puede resultar más sencillo que hacerlo en un país de la UE. Eso sí, el viaje es obligatorio porque la apertura debe ser presencial. El otro gran inconveniente es que el mantenimiento de la cuenta es muy caro, alrededor de 40 euros al mes para la más sencilla (las tarjetas de crédito aparte). Generalmente piden un saldo mínimo de entre 10.000 y 50.000 francos suizos (entre 8.100 y 40.300 euros).

Bajo el colchón o en cajas de seguridad. El dinero en efectivo no reporta intereses, así que la inflación se come parte de los ahorros. Los bancos ponen dificultades para alquilar cajas de seguridad y su alquiler oscila entre 100 y 600 euros anuales. Además, el Gobierno, como ha hecho el italiano, puede dictar normas restringiendo las operaciones en efectivo, u obligando a un registro de cajas de seguridad. Y no hay que despreciar la habilidad de los cacos para reventar puertas y cajas, por lo que habría que añadir el coste del seguro.

Invertir en oro. El oro es un valor seguro porque a diferencia de los bancos nunca quiebra. Por eso, en los últimos años ha sido un refugio ejemplar. Paradójicamente esa es la causa de su mayor riesgo. La fuerte subida de la cotización -en los últimos 10 años ha multiplicado por siete su valor y solo en lo que va de 2011 se ha revalorizado un 23%- puede derivar en que la burbuja se pinche y sufra una fuerte depreciación.

*NOTA: Actualment Unnim Banc no obre comptes en divises, segons informació obtinguda a oficines. n

Argentins fan cua per retirar els seus diners d'un banc durant

la crisi financera de 2002 . ENRIQUE MARCARIAN

(REUTERS)

LLEGIT A LA PREMSA 15

Adéu a Jacint Barceló

De la defunció del nostre estimat company Jacint Barceló es va fer ressò el Diari de Sabadell, tot lloant la seva bonhomia i discreció.

Diari de Sabadell, 3-1-2012

Les nostres excursions surten a la premsa!

L'excursió al Puiggraciós i la Trona, del grup de Caminaires, va ser notícia al Diari de l'Ametlla.(Vegeu crònica d'aquesta excursió a la pàgina 4 d'aquest Informatiu núm. 45).

Diari de l'Ametlla, nº 90-desembre 2011

16 COMPETICIONS

XXXI Intercaixes d'escacs.Burgos, 23 a 29 d'octubre 2011Text i fotos: CARLOS SANTOS

Organitzat per la vocalia d'esports

d'ACRECA, va tenir lloc el XXXI campionat d'escacs INTERCAJAS que es va celebrar a la museística i cultural ciutat de Burgos.

Aquest campionat estava envoltat en principi per un cert pessimisme, ja que estem immersos en una sèrie de canvis que afecten molt seriosament el futur de les caixes d'estalvi. No obstant això, en finalitzar aquest, hi havia un esperit d'optimisme i ganes de continuïtat.

Quedem en setè lloc, la qual cosa és satisfactòria ja que a priori el nostre objectiu era quedar davant del vuitè lloc.

Amb un equip molt minvat per les absències de la majoria dels que formen part del que seria el nostre major potencial crec que no podem queixar-nos de l'actuació dels nostres jugadors. Cosa curiosa: només un segueix en actiu, els altres som prejubilats o jubilats.

Destacaria el resultat en els dos primers

taulers, amb 3 punts de 6 possibles en el segon i 4 de 6 en el primer.

En els tres primers llocs es van situar els equips de les associacions de Cajastur (com ja ens té acostumats), la CAM (amb els dos primers taulers com a millors del campionat) i en tercer lloc i sorprenentment es va colar el simpàtic equip de Navarra (que en els primers anys d'aquest torneig -com Caixa de Pamplona- solia ocupar els últims llocs, encara que sempre rebia la major ovació).

El proper any és possible que ho organitzi L'associació de la BBK. Mentre hi hagi les associacions serà possible tirar endavant el campionat.

De presentar-se com una edició austera on amb prou feines s'havien de realitzar visites, ha resultat, amb molt, l'edició on més coses hem pogut visitar.

Així doncs, fins l'any que ve! n

L'equip de Caixa Sabadell: Eusebi Riba, Josep M ª Torner,

Joan Pomares, Carles Santos, Jaume Marrugat i Antonio

Bazán.

El grup davant de l'Arco de Santa María

OPINIÓ 17

Reflexions sobre temes

actualsPer CARLOS SANTOS

Després del resultat de les últimes

eleccions generals, veiem que el PS s'ha enfonsat i que el PP ha obtingut la majoria absoluta. El Partit socialista ja va perdre des del moment en què va posar en marxa la nefasta reforma laboral i va continuar perdent amb la reforma de les pensions.

De tota manera el que em sorprèn és el nombre de vots obtinguts gairebé set milions el PS i més de deu milions el PP: Massa vots per a uns partits que ja han demostrat governant del que són capaços. Tots dos no paren de tenir casos de corrupció que els afecten.

Tots dos posen el país en guerres absurdes començades amb excuses i mentides només per satisfer les ànsies de petroli, gas o venjança sobre els terroristes al més pur estil de l'oest americà, donen el vistiplau i posen les bases per ser utilitzades per avions que no faran precisament tasques humanitàries.

Iraq, Afganistan, Líbia..., francament no veig que fan les tropes allà (Afganistan), jugant-se la vida d'una forma inútil (quina enveja em dóna Suïssa, país neutral especialitzat en el negoci bancari i la fabricació de rellotges). Després vindran altres països, Síria?, l'Iran?, Corea del nord?, Veneçuela?, Cuba?

Quan penso en la quantitat de morts que hi ha per culpa de guerres inútils, absurdes, despietades, desastroses, em fa vergonya de la meva pertinença al gènere humà.

Tot el moviment de indignats no ha estat suficient per acabar amb el bipartidisme.

I passant a un altre tema actual com és el futur de les caixes d'estalvis, en la meva modesta opinió crec que per a un país són

més interessant les caixes que els bancs, però anem just en la direcció contrària.

Això de la reconversió de les caixes en bancs ha estat una altra perla que ens ha deixat l'anterior govern general, però no crec que el nou estigui per la feina d'arreglar, més aviat tot el contrari, bé segurament això ja no hi ha qui ho arregli. La solució global a la crisi és ben senzilla, control de la despesa i foment de l'estalvi, però això és més fàcil de dir que de fer, és clar que si ni la gent, ni les institucions s'haguessin endeutat per sobre de les seves possibilitats, la crisi no ens hauria afectat.

I que hem de fer nosaltres? Doncs donar les gràcies per viure al primer món i atès que no tenim la capacitat per canviar-lo, i que no ens volem complicar la vida -tot s'ha de dir-, seguir fent el que fem ara, moltes excursions, bons esmorzars, sarsuela, diversions diverses, etc. Etc. i castigar amb les eleccions al que ho faci malament.

Jo per la meva part, no penso votar mai ni al Partit Socialista, ni al Partit Popular. n

L'Informatiu invita als associats a manifestar les seves opinions o comentaris sobre el contingut de la

revista. Podeu trametre els vostres missatges a butlletices@gmail.com, o per correu a l'Associació

d'Empleats Jubilats i Pensionistes , carrer Sant Quirze núm. 40 LC, 08201 Sabadell.

Les cartes podran ser editades o abreujades per necessitats de claredat o d'espai.

El moviment d'indignats a Barcelona. Foto: EFE

18 PASSATEMPS

Jeroglífics

Sudokus

No s'ha de repetir cap xifra de l'1 al 9 en una mateixa fila, columna o sots-quadrícula de 3 x3

Mots encreuatsHORITZONTALS: 1.- Fan petons. // Sedueix. 2.-Dibuixos. // La mamà del papà.3.- Temps

lliure ben aprofitat. // Del tipus d’escola a la forma de Plató. 4.- Agafo el que vull. //

Regals de Nadal. // Nombre favorit de Neper. 5.- Part de la gramàtica. // MC2 // Crom. 6.-

Principi i fi de mes. // Anyell totalment beneficiós. // Seient del parlament. 7.- ERC li ha

donat carbasses per anar a Europa. // Au blanca i camallarga. // De tornada, venen els dels

carnestoltes. 8.- Va fer flama, les atxes per exemple. // Boira glaçada. 9.- Preposició. // Per

a ella també hi ha petards i fogueres, oi? // A l’orina. 10.- Traguem la roba. // Continent ric

en aigua i flors. // Cantonada. 11.- Com es ve al món. // Fa caixa al bingo. // Els costats del

pedaç. 12.- En excés. // Boja.

VERTICALS: 1.- Animals socials. // Fusta de qualitat. // El cor dels homes. 2.- Per

plorar. // No gaires d’elles. 3.- Capital de la Picardia francesa. // Vas còmodament cap a

terra. 4.- Alcohol mediterrani. // Tot net menys el centre. // Nan nòrdic. // Dona

pluralitat. 5.- Encara hi falta per fer. // A casa de. 6.- Gens ni gota. // Eina de

l’ATS. 7.- Conté sal. // Article salat. // Ve per l’aire. 8.- Amiga de Durruti. // És innat, el

tens o no el tens. // Pujant, els principis del gaèlic. // El nervi de la retina.9.- Les germanes

dels pares del Serrat. // Quartos. 10.- Flors de després de Pasqua. // Oví muntanyenc. //

Preposició. 11.- Diu A2 el romà que juga a enfonsar els vaixells. // Fer xup-xup. // Li ha

caigut l’agulla al pin. 12.- Pujant, torna un altre cop a terra. // Fa augmentar el seu valor.

Núm. 1

1

Un animal herbívorUn animal herbívor

O

—Aviat faré noranta anys.

Núm. 2

——Quants anys tens?Quants anys tens?

ZE ZE ZE ZE ZE ZE ZE

Núm. 3

5

——Fa temps que vius en aquest Fa temps que vius en aquest

barri?barri?

D +

Principiants Iniciats Avançats

Núm. 1 Autor: Senyor G.

PASSATEMPS 19

Escacs Per CARLOS SANTOS

Nivells principiant i aficionat.

Anuncis

TROBADES D'ESCACS

Les trobades de escacs es reprendran el 17 de gener de 2012, amb nou horari:

Dimarts no festius, a les 17 h., en el local de l'Associació a Sabadell.

Contacte: Carlos Santos, mòbil 657448176, e-mail: carlos.santos.ramos@hotmail.com

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS

JEROGLÍFICS 1: Ovella. 2:setZE. 3: Dos mesos.

SUDOKUS MOTS ENCREUATS

ESCACS

Núm. 1: 1 Rf7++ hi ha tres solucions més. Núm. 2: 1 b7++. Núm. 3: 1 Txh6+ - Rxh6; 2 Dxg7+ - Txg7; 3 Th3+ - Abandonen.

Núm. 1 - Juguen blanques:

mat en una jugada.Núm. 3 - Juguen blanques i

guanyen.Núm. 2 - Juguen blanques:

mat en una jugada.

20 LA CONTRAPORTADA

Exposició de fotografies desembre 2011. Selecció

Àngels Arnal: Fageda d'en Jordà Antoni Majó: Arribada a l’Aiguille du Midi

Emília Boix: Cancún des de l’aire Gregorio Díez: Llac

Jaume Avellaneda: Façana Josep Mª Taulé: Verd sobre gris

Antoni Rovira: Montseny Antoni Rueda: Malaïsia