informàtica educativa -...

Informàtica educativa

Internet bàsic Anna Castelló Gistau

Montserrat Ardid Amorós

Francesc Busquets Burguera

Contingut

Tecnologies de la Informació i la Comunicació 3

Contingut

CONTINGUT ....................................................................................................... 3

INTRODUCCIÓ ................................................................................................... 5

QUÈ ÉS INTERNET?.......................................................................................... 7 Què és Internet? .....................................................................................................7 Una mica d'història..................................................................................................8 Com funciona Internet? ...........................................................................................8

CONFIGURACIÓ DE LA CONNEXIÓ DEL PC A INTERNET.......................... 11 L'equip informàtic ..................................................................................................11 Les línies de comunicació .....................................................................................12 El mòdem ..............................................................................................................13 L’encaminador o router .........................................................................................14 El proveïdor d'accés a Internet..............................................................................14 Connexió a Internet ...............................................................................................15

ELS SERVEIS D'INTERNET............................................................................. 17 Descripció breu dels diferents serveis...................................................................17 La web. Navegar per Internet................................................................................21 El correu electrònic................................................................................................33

INTERNET COM A EINA EDUCATIVA ............................................................ 43

GLOSSARI ........................................................................................................ 47

Introducció


Introducció

Aquest document és una versió simplificada del manual Aproximació a Internet amb aportacions del material web Mòdul zero: primers passos telemàtics. Tots dos materials els podeu localitzar a la web de la XTEC.

El document intenta fer una aproximació a Internet i alguns dels serveis que ofereix en els seus aspectes més bàsics. Hi ha nombrosa documentació per aprofundir en els diferents continguts. Al llarg dels temes s’hi anirà fent referència. És habitual trobar aquesta informació d’aprofundiment en pàgines web. Si sou totalment novells en això de l'Internet i no sabeu què és una "pàgina" ni què cal fer per "visitar-la", no cal que patiu: més endavant explicarem com fer-ho.

Partim de la base que els que l'utilitzareu disposeu ja de l'identificador personal per accedir a Internet mitjançant el servidor de la XTEC. Si encara no en disposeu, trobareu el formulari per sol·licitar-lo a l’adreça següent: http://www.xtec.net/at_usuari/

El món d'Internet canvia constantment. Tot i que es revisen cada inici de curs, és probable que algunes de les adreces i recursos que us presentem en aquest document hagin sofert canvis quan el llegiu.

Aquest manual comprèn continguts teòrics i pràctiques dels diferents blocs temàtics. Serà el vostre formador o formadora qui us proposarà quines heu de fer de cada tema, però també podeu seguir-les de forma autodidacta per ampliar coneixements.

Icona corresponent a l’inici d’una pràctica

Què és Internet?


Què és Internet?

Què és Internet? Podríem considerar que Internet són, de fet, tres realitats diferents:

• Des del punt de vista tecnològic, Internet és una xarxa de comunicacions que posa en contacte milions de sistemes informàtics repartits per tot el planeta. En aquesta immensa xarxa hi ha elements encarregats del transport i l'ordenació del trànsit, i altres de dedicats a la producció, l’edició i l’emmagatzematge de materials.

• Tot i que encara està en estat incipient, també podem considerar Internet com la mediateca global, on s'emmagatzemarà bona part de la producció cultural, artística i científica. La confluència de les tecnologies

audiovisuals i informàtiques segurament farà que deixem de comprar i col·leccionar llibres, revistes, diaris, discos, cintes de vídeo i altres productes culturals, per passar a “llogar-los” quan vulguem utilitzar-los.

• Però Internet és també una comunitat humana, amb milions d'usuaris que es comuniquen, cerquen informació, exposen i contraposen idees, intercanvien, consumeixen... Un tipus de model social inèdit en la història de la humanitat, on conviuen cultures, llengües, races i ideologies de tot tipus. Com en totes les societats incipients, en aquesta Icària virtual es van creant dia a dia les pautes de convivència i les estructures bàsiques d'organització.

Internet bàsic


Una mica d'història El que avui s’anomena Internet té els seus orígens en una xarxa de comunicacions militars anomenada ARPANET,1 creada als Estats Units el 1969, en plena guerra freda. Fins aleshores, les xarxes telemàtiques es basaven en un ordinador central que rebia i distribuïa tota la informació. El nucli d'aquesta estructura centralitzada era un autèntic taló d'Aquil·les, capaç de paralitzar tot el sistema si era objecte d'un atac nuclear. La nova xarxa es basava en una topologia descentralitzada, que assegurava la continuïtat de les comunicacions encara que caigués algun dels seus nuclis.

El sistema operatiu UNIX, desenvolupat a la universitat de Berkeley (Califòrnia) el 1980, incorporava les dues aportacions més significatives d'ARPANET: la transmissió de dades per paquets i la possibilitat de canviar sobre la marxa les rutes que han de seguir aquests paquets. La connexió de les xarxes d'ordinadors de les universitats i els centres de recerca, basats en el sistema UNIX, va ser l'origen del que avui és Internet.

L'any 1992, l'investigador Tim Berners-Lee desenvolupà al CERN2 un format hipertextual i hipergràfic per publicar documents a la xarxa. Aquest format, anomenat HTML,3 permet a qualsevol usuari/ària navegar per la xarxa saltant d'un document a un altre fent clics amb el ratolí, sense haver de ser un expert en protocols i sistemes operatius. Això va ser el detonant d'un procés de creixement espectacular, en el qual la xarxa ha trencat les barreres dels àmbits científics i universitaris per obrir-se a nous usos i possibilitats, on tenen cabuda pràcticament tots els àmbits de l'activitat humana.

Com funciona Internet? La xarxa està formada per milers d'ordinadors de plataformes diferents (PC, MAC, Silicon, Sun...) que es connecten entre si mitjançant enllaços molt diversos: línies telefòniques convencionals, xarxes locals, línies de fibra òptica, enllaços per ràdio, satèl·lits... En tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol4 anomenat TCP/IP, que consisteix en un sistema d'identificació de les estacions i un mètode per a la transmissió de la informació.

Cada ordinador present a la xarxa té una matrícula numèrica que l'identifica de manera única. Aquest identificador, anomenat adreça IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 números separats per un punt. Per exemple, la matrícula d'un dels ordinadors és:

213.176.161.16

L'assignació d'adreces IP pot comparar-se a la dels números telefònics: tots els telèfons d'una zona geogràfica comparteixen el mateix prefix, i en un mateix 1 ARPANET: Xarxa de l'Advanced Research Projects Agency. 2 CERN: Centre Europeu de Recerca Nuclear, localitzat a Ginebra. 3 HTML: Llenguatge hipertextual per a avisos (hypertext markup language). 4 Protocol: Conjunt de normes físiques i lògiques que fan possible la comunicació entre dos sistemes informàtics.

Què és Internet?


barri o localitat els números acostumen a començar per les mateixes xifres. En el cas de les adreces IP, hi ha també una jerarquia de xarxes i subxarxes.

Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen una adreça IP fixa, mentre que als que ho fan esporàdicament (per exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un mòdem o des d’un ordinador de la xarxa amb router o encaminador) se'ls assigna un número diferent en cada connexió.

Actualment ja existeix IP 6, consisteix en tenir 6 números separats per punts en lloc de 4.

Configuració de la connexió del PC a Internet



En primer lloc, s’han de comprovar les característiques de l’equip (ordinador, línia telefònica i mòdem o router, ADSL, etc.), abans d'instal·lar i configurar el programari que permet connectar-se a la xarxa Internet.

L'equip informàtic Per navegar amb comoditat, l'ordinador que feu servir per connectar-vos a Internet cal que sigui un Pentium, amb uns 256 Mb de memòria i espai de disc suficient per instal·lar-hi els programes (compteu un mínim de 40 Mb). Obtindreu una visualització correcta amb una pantalla de 800 x 600 píxels o superior. Per comprovar que sigui així, podeu fer la pràctica següent:

L’equip informàtic: comprovar la configuració de la pantalla

• Engegueu l’ordinador.

• Feu clic amb el botó dret damunt una zona buida de l'escriptori del Windows.

• Seleccioneu al menú de context l'opció Propietats.

• Activeu la pestanya Configuració. Comproveu o configureu els aspectes següents: al camp Colors seleccioneu Color d'alta densitat (16 bits) o Color real (de 32 bits).

• Al camp Àrea (resolució) de la pantalla configureu la mida a 800 x 600 píxels, desplaçant l’indicador amb el ratolí.

• Accepteu.

Per aprofitar al màxim les possibilitats multimèdia d’Internet, us cal una targeta de so.

Heu de disposar d’un aparell que us permeti la connexió a Internet (mòdem, etc.) i d’una línia de comunicació (línia telefònica).

Internet bàsic


Les línies de comunicació En l’actualitat, es pot disposar de diferents línies o vies que fan possible establir comunicació amb Internet.

Les línies RTC

Telefónica les anomena Red de Telefonía Conmutada. Són les línies que normalment hi ha a casa per a les trucades de veu. Cal instal·lar un mòdem per poder connectar-les a Internet. Mentre esteu fent servir la línia per connectar-vos a Internet, no podeu rebre ni fer trucades de veu, a no ser que tingueu dues línies diferents.

Les línies XDSI

La XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats) o RDSI és una xarxa de transport digital sobre línies de coure (la mateixa que hi ha a casa) que permet integrar molts serveis, tant de veu com de dades, amb un únic accés a "alta" velocitat (64 kbps + 64 kbps); suporta dues trucades simultànies, una per cada canal.

El mòdem convencional no pot funcionar en aquest tipus de línia, sinó que cal fer-ho amb una placa XDSI o un encaminador (router).

Aquest tipus de línia és la que teniu als centres, a l’aula d’informàtica, per a la connexió de l’encaminador.

Les línies ADSL

L’ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line, “línia digital asimètrica d'abonat”) permet transmissions digitals sobre línies de coure, pot rebre informació a una velocitat que oscil·la des d'1,5 Mb/s fins a 9 Mb/s i enviar des de 16 kbps fins a 640 kbps, utilitzant el fil de coure que hi ha a casa o al centre. Precisa un mòdem ADSL específic.

El cable

Aquest sistema utilitza una xarxa pròpia de cable de fibra òptica que permet transmissions digitals d’alta velocitat (30 Mb/s en teoria). Integra múltiples serveis: veu, Internet i TV, que poden utilitzar-se simultàniament. La connexió a Internet és permanent. Les dades circulen per autèntiques “autopistes de la informació” de banda ampla. Precisa un mòdem-cable específic.

Microones a través d’antena parabòlica

És un sistema de comunicacions punt-multipunt (un emissor - diversos receptors), que permet oferir serveis d'accés de banda ampla utilitzant un radioenllaç. Les dades “viatgen per l’aire” en forma de microones i són



captades pel receptor mitjançant una antena parabòlica. Integra múltiples serveis: veu, Internet, TV...

El mòdem Com ja deveu saber, la informació que maneguen els ordinadors és sempre de tipus digital, i podria expressar-se mitjançant una sèrie d'uns i zeros. Les línies telefòniques, en canvi, operen mitjançant oscil·lacions de la tensió elèctrica entre dos fils, que es corresponen amb les vibracions de l'aire provocades per les ones de so. Aquest tipus d'informació s'anomena analògica. La diferència entre la transmissió d'informació analògica i la digital és que la primera es basa en els canvis d'una variable al llarg del temps, que pot prendre qualsevol valor, i en la segona només es permeten dos tipus de senyals: 0 o 1, cert o fals, sí o no.

El mòdem és l'aparell que s'encarrega de convertir el flux de dades digitals que entra o surt de l’ordinador en una ona analògica capaç de ser transmesa per una línia telefònica convencional. El seu nom ve de la contracció de les expressions modulador (conversor de dades a so, que en anglès s’anomena modulator) i desmodulador (conversor de so a dades, que en anglès s’anomena demodulator), i són les dues funcions que realitza. Evidentment, en una comunicació d'aquest tipus sempre hi ha d'haver dos mòdems, un a cada costat de la línia telefònica.

La capacitat de transmissió de dades entre els diferents punts de les xarxes informàtiques s'anomena amplada de banda, i es mesura en el nombre de bits per segon5 que poden arribar a transmetre's per la línia. Podríeu comparar l'amplada de banda amb el nombre de carrils d'una autopista o amb el diàmetre d'una canonada.

Els mòdems que hi ha al mercat són capaços d'aconseguir una amplada de banda de 56 kbps.

La velocitat màxima depèn també de la qualitat de la línia telefònica: és difícil obtenir una connexió òptima si la instal·lació de l'endoll de connexió és deficient, o si us dóna servei una centraleta antiga. En aquest darrer cas, us aconsellem sol·licitar a Telefónica el canvi a una línia digital.6

Gairebé tots els mòdems que hi ha actualment al mercat poden actuar també com a aparells de fax (s'anomenen mòdem-fax).

5 bps: Forma abreujada de bits per segon. Normalment, l'amplada de banda es mesura en múltiples d'aquesta unitat: els kbps són els quilobits (1.024 bits o 128 caràcters) per segon, i els Mbps són els megabits (1.048.576 bits o 131.070 caràcters) per segon. 6 En moltes zones operen alhora centraletes analògiques (antigues) i digitals (modernes). Telefónica us ha de canviar la línia analògica per una de digital si sol·liciteu algun servei opcional, com la desviació de trucades o la trucada en espera. Aquests serveis tenen un petit recàrrec en la quota mensual, però poden ser cancel·lats més endavant si no us interessa utilitzar-los. El canvi de línia acostuma a comportar també la modificació del número de telèfon.

Internet bàsic


Atenent al tipus de connexió, el mòdem pot ser intern, si es tracta d'una placa instal·lada dins de l'ordinador, o extern, si és un aparell independent. Els mòdems externs són una mica més cars que els interns, però presenten alguns avantatges: és més senzill connectar-los a ordinadors diferents, perquè tenen un interruptor i indicadors lluminosos, i també ofereixen més seguretat contra els llamps que poden entrar per les línies telefòniques, especialment a les zones on el cablatge telefònic no està soterrat. En els models interns, la caiguda d'un llamp a la línia acostuma a suposar la destrucció de tot l'ordinador, mentre que en els externs el més probable és que només es cremi el mòdem. En tot cas, és recomanable desconnectar el cable de la línia telefònica quan no el feu servir.

Per configurar l'accés a Internet, és important conèixer a quin port de comunicacions s’ha connectat el mòdem. Normalment serà COM1 o COM2 (aquest és el que porten alguns programaris per defecte), en el cas dels mòdems externs, i COM3 o COM4 per als interns.

L’encaminador o router Quan va ser necessari fer connexions entre xarxes remotes, van aparèixer uns elements anomenats routers (encaminadors).

Un encaminador és maquinari preparat especialment per gestionar els enllaços entre xarxes utilitzant qualsevol de les línies de transport disponibles. En aquest cas, comentarem els encaminadors que treballen sobre línies XDSI.

Els encaminadors XDSI permeten connectar les xarxes locals (dels centres) a Internet a través d’un servidor d’Internet (XTEC) de forma òptima. El seu maquinari ha estat dissenyat per treballar de forma eficient i no és gens estrany trobar equips que incorporen processadors de 32 bit només per fer aquesta feina.

El proveïdor d'accés a Internet Per establir la connexió heu de disposar d'un proveïdor d'accés a Internet que accepti la vostra trucada telefònica. Hi ha diverses empreses que ofereixen aquest servei, però aquí ens centrarem en l'accés mitjançant la XTEC.7

Per accedir a la XTEC:

• Els usuaris particulars podeu fer la connexió a Internet a través dels nodes d'InfoVía Plus locals o al número genèric per tot Catalunya, el 908 200 270.

En trucar al node d’InfoVía Plus, us atendrà directament un mòdem de Telefónica, que posarà en contacte el vostre ordinador amb el servidor de la XTEC. Cal indicar el nom d'usuari/ària (identificador@xtec) i la clau d'accés abans de fer la trucada, ja que serà el servidor InfoVía Plus el que s'encarregarà de passar aquesta informació al de la XTEC. El gran avantatge d'utilitzar el

7 XTEC: Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. És el nom que reben els serveis telemàtics oferts pel Programa d'informàtica educativa del Departament d'Ensenyament.



servei InfoVía Plus és que el cost sempre és equivalent al d'una trucada local, independentment del lloc on us trobeu.

En aquest esquema s'explica el procediment d'accés:

Ordinador local Mòdem

INFOVÍA PLUS

altres serveis d'InfoVía

Servei XTEC

Mòdems d'InfoVía

Serveis Internet del PIE (XTEC)

Altres servidors d'Internet

Node d’InfoVía Plus

Connexió a Internet

Configuració del mòdem

Actualment, es poden trobar diversos sistemes operatius en els ordinadors personals o dels centres. A cada PC és possible trobar algun d’aquests sistemes: el Windows XP, el Windows 2000, el Windows Millennium, el Windows 95/98, el Windows NT i les diferents versions de cadascun, sense comptar amb qualsevol de les diferents distribucions del Linux (SuSE, Mandrake, Red Hat, Debian, Fedora...).

Seria molt llarg proporcionar en aquest manual la informació necessària per configurar un mòdem en tots els possibles sistemes operatius. Per aquesta raó, us recomanem que accediu a un ordinador amb connexió a Internet i visiteu la secció de la web de la XTEC on s’ofereix aquesta informació amb tot detall.

Podeu trobar la configuració detallada pas a pas a la web de la XTEC, a la secció d’atenció a l’usuari/ària, concretament a l’adreça: http://www.xtec.net/at_usuari/guies.htm

Els serveis d'Internet



Ara ve la part més interessant: “Sembla que el meu ordinador ja pot connectar-se, però... per a què serveix tot això?”.

Dins d'Internet hi ha ordinadors dedicats a tasques diverses. En aquest apartat veureu alguns dels serveis més utilitzats d'Internet: el correu electrònic (e-mail), la teranyina de documents (web), les xerrades (chats), penjar arxius i baixar-los (FTP), els taulers d'anuncis (news), la videoconferència, i altres serveis.

Descripció breu dels diferents serveis Correu - Aquest és un dels primers serveis que es van posar en marxa a Internet, i permet intercanviar missatges entre els usuaris de la xarxa. Els missatges acostumen a ser textuals, però també poden incorporar gràfics, sons, programes, documents... El seu funcionament és molt simple:

• A la xarxa hi ha uns ordinadors que actuen com a servidors de correu. La seva funció és enviar, rebre i guardar els missatges fins que els reculli el seu destinatari.

• Tots els usuaris d'Internet tenen una bústia, que és el magatzem on el servidor guarda els missatges rebuts.

• Els usuaris tenen també una adreça de correu electrònic, que és el seu identificador públic a Internet, i serveix per localitzar la seva bústia quan algú els vol enviar un missatge.

• Per enviar els missatges o recollir-los de la bústia, cal fer servir un programa "client" de correu.

• Els usuaris s'han de connectar regularment amb el seu servidor de correu, per comprovar si han rebut missatges i recollir-los. Pot semblar una cosa molt òbvia, però els servidors no "truquen" a l'usuari/ària ni tenen cap manera d'avisar-lo quan els arriba algun missatge.

• Quan un usuari/ària consulta el seu correu, el servidor li passa els missatges i els esborra de la bústia.

Hi ha també la modalitat de correu web, del qual parlem més endavant.

Web - Les sigles WWW (World Wide Web: "la teranyina mundial"), W3 o WEB corresponen al servei més popular i utilitzat d'Internet. Consisteix en la

Internet bàsic


publicació de documents que poden estar formats per text, gràfics, sons, animacions i altres recursos multimèdia. Aquests documents són de tipus hipertextual i hipergràfic. Això vol dir que hi ha determinades paraules o imatges que són enllaços cap a altres documents de la xarxa. N'hi ha prou amb un clic de ratolí damunt aquestes paraules o imatges per "saltar" a una pàgina diferent. El format en què es presenten aquests documents s'anomena HTML.

Xat - El servei IRC (Internet Relay Chat: "transmissió de converses per Internet"), és semblant a la "banda ciutadana" dels radioaficionats: mitjançant un programa client heu de connectar-vos a un servidor, on podreu escollir més de 3.000 canals diferents per "parlar". Les intervencions normalment encara es fan per escrit, però cada vegada hi ha més programes que permeten la transmissió oral. Cada canal té un identificador diferent i tracta un tema determinat. Les intervencions es transmeten en temps real, mitjançant xarxes com Undernet, que connecta servidors de tot el món. També hi ha servidors que organitzen tertúlies sobre un tema específic amb la presència de convidats (escriptors, artistes, polítics, científics...). Actualment, molts dels portals o pàgines d'entrada a Internet disposen del servei de xat.

Els serveis d’Internet: un xat a través d’un navegador


• Obriu un navegador.

• A la barra d’adreces escriviu l’adreça que us portarà a un xat, per exemple el de Terra, o qualsevol altre que conegueu. www.terra.es

• Aneu a l’apartat Chat (a la part de l’esquerra de la pantalla o portal d’entrada). Aquesta part del web acostuma a canviar sovint d’aspecte i distribució.

• Seleccioneu un canal o categoria de la llista, per exemple Música, o qualsevol altre que decidiu, però entreu tots al mateix.

• Escriviu un nom o nick o àlies (el vostre o un de fals), i entreu fent clic a Entrar. L’aplicació triga una mica a carregar-se.



• Entreu a una de les sales disponibles. Cal que escolliu un logo i un color. Veureu la llista d’usuaris connectats en aquell moment i diverses seccions de la pantalla: per escriure, per veure el que els altres han escrit, per canviar de canal, etc.

• Per participar, heu d’escriure el text a la zona d’escriptura i prémer el botó Enviar.

• Quan vulgueu acabar, tanqueu el canal.

• Altres adreces per fer xats són: www.ozu.es, www.ya.com i moltes altres. L’edu365 també disposa d’un xat senzill: www.edu365.com

Llistes - Les llistes de distribució són un sistema per mantenir en contacte grups d'usuaris que estan interessats en un tema determinat. Els servidors que s'encarreguen de mantenir-les envien una còpia de tots els missatges rebuts a tots els usuaris que hi estan subscrits. Hi ha dos tipus de llistes de distribució: les "moderades", on hi ha un coordinador/a que s'encarrega de llegir els missatges i pot decidir excloure aquells que consideri que no s'avenen amb el tema de la llista, i les "no moderades", que distribueixen de manera automàtica tots els missatges que se'ls envia sense que ningú els revisi. En totes les llistes de distribució hi intervenen dues adreces:

• Una és l'adreça de la llista pròpiament dita. Els missatges que arriben a aquesta adreça s'envien a tots els altres subscriptors.

• L'altra és l'adreça de control, i s'utilitza per donar-se d'alta o de baixa de la llista, consultar quins altres membres hi ha subscrits o demanar ajuda. Acostuma a començar amb el text "majordomo" o "listserv", que és el nom dels programes que gestionen les llistes. És convenient apuntar-se aquestes dues adreces en el moment de donar-se d'alta a una llista de correu i no confondre-les.

FTP - Les sigles FTP (File Transfer Protocol, “protocol de transferència de fitxers") fan referència a un servei que permet desar i emportar-se fitxers del disc dur d'un ordinador remot. Els servidors públics d'FTP són grans llibreries on podeu trobar tot tipus de programes i fitxers. Hi ha dos nivells d'utilització de l'FTP:

• Per rebre fitxers podeu utilitzar el Firefox. Proveu d'escriure a la línia d'URL l'adreça ftp.upc.es i podreu navegar pels directoris del servidor FTP de la Universitat Politècnica de Catalunya. Observeu que a cada pantalla hi ha directoris i fitxers: si feu clic en un directori, passareu a visualitzar-ne el contingut; i si ho feu en un nom de fitxer, el programa us proposarà executar-lo o copiar-lo al vostre disc dur (us recomanem aquesta segona opció). Les descripcions del contingut de cada directori acostumen a trobar-se en fitxers amb l'extensió .TXT. Aquesta interfície no és molt amable, i per això molts servidors FTP ofereixen un accés alternatiu des de pàgines web, on es

Internet bàsic


pot presentar més clarament la informació de cada fitxer. Des del punt de vista de l'usuari/ària que vol rebre un fitxer, és indiferent que el servidor sigui FTP o web: tots dos es comporten de la mateixa manera, i sovint els enllaços de les pàgines web apunten directament a servidors FTP.

• Per enviar els vostres propis fitxers cap a un servidor FTP, necessiteu un programa "client" especial, i el permís de l'administrador del sistema per poder accedir-hi. Els usuaris que publiquen les seves pàgines web en un servidor utilitzen normalment l'FTP per fer-les-hi arribar.

News - El servei anomenat News funciona d'una manera similar a com ho fan els taulers d'anuncis: qualsevol ciutadà de la xarxa pot penjar un avís, intervenir en un debat, expressar una opinió, comunicar una notícia... El seu missatge queda "penjat" en un tauler i pot ser llegit per altres usuaris interessats en el tema. Passat un temps, els missatges caduquen i són eliminats del tauler. Hi ha dos nivells de funcionament d'aquest servei:

• Els taulers d'anuncis propis d'una empresa o institució, que resideixen en un únic ordinador. Només els usuaris que tinguin accés a aquest ordinador poden consultar i participar en els grups d'informació o discussió. Moltes universitats i grans empreses utilitzen aquest sistema per mantenir informats els membres de la seva comunitat.

• Els fòrums d'Usenet, que resideixen en múltiples ordinadors alhora, connectats entre si i actuant com a "miralls" els uns dels altres. Actualment hi ha més de 6.000 grups de discussió, dedicats als temes més diversos. La diferència amb el sistema anterior és que si, per exemple, participeu en un grup des d'un servidor de Catalunya, s'envia automàticament una còpia dels missatges que hi envieu a tots els altres servidors de la xarxa, i pot ser llegida des de qualsevol racó del planeta.

El format dels missatges és similar al del correu electrònic. La diferència fonamental és que ningú no s'encarrega d'enviar-vos els missatges a la vostra bústia, sinó que heu d'accedir voluntàriament al tauler per llegir les intervencions o enviar-ne de pròpies. Els diferents grups de discussió s'identifiquen mitjançant noms compostos, separats per punts. Per exemple, el grup anomenat rec.music.beatles és del tipus recreatiu i tracta temes de música, concretament sobre els Beatles.

Videoconferència - Tot i que, ara per ara, el seu funcionament es troba limitat per l'amplada de banda amb què s’accedeix a Internet, aquests serveis amenacen de revolucionar el sistema de comunicació interpersonal per via telefònica. Els serveis d'àudio són els més factibles amb la velocitat que ens ofereixen els mòdems. Per transmetre senyal de vídeo amb qualitat és recomanable una connexió XDSI o superior.



NetMeeting - L'Internet Explorer en català incorpora aquest programa. Permet intercanviar missatges escrits, gràfics, fitxers, àudio i videoconferència entre usuaris. La comunicació pot ser d'un a un, o formant grups d'usuaris (d'una manera semblant a l'IRC). També disposa d'una "pissarra virtual" on tots els participants en una reunió poden dibuixar o escriure. Els usuaris es troben en servidors anomenats ULS.8 La funció del servidor és només presentar una llista amb la gent que està connectada en aquell moment. És un producte de distribució gratuïta.

La web. Navegar per Internet

Instal·lar un navegador

El navegador d’Internet és un programa que permet veure la informació de les pàgines web. Permet carregar pàgines que incloguin text, imatges, sons, vídeos, animacions, etc. Mitjançant el navegador podeu copiar a l’ordinador qualsevol d’aquests elements multimèdia. També permeten la descàrrega de fitxers. Els més coneguts són el Firefox de Mozilla i el Microsoft Internet Explorer.

Cada cert temps, aquests programes treuen una versió nova que incorpora més utilitats. Si les característiques del vostre l’ordinador ho permeten, convé usar sempre aquestes versions actualitzades. De moment són gratuïtes i fàcils de trobar. De vegades, una mateixa pàgina es veu de forma una mica diferent segons el navegador que feu servir.

Les icones representatives d'aquests programes són aquestes:

• Mozilla Firefox

• Internet Explorer

Si no teniu cap navegador instal·lat, podeu trobar-los a:

El CD-ROM de materials de formació

A les seus web de les empreses Mozilla (castellà i català) http://www.mozilla.org

http://www.softcatala.org/projectes/mozilla) i Microsoft (Internet Explorer, la darrera versió únicament en castellà http://www.microsoft.com/windows/ie_intl/es/default.mspx). Des d’aquestes adreces obtindreu les darreres versions.

8 ULS: User Location Service. Servei de localització d'usuaris.

Internet bàsic


La descàrrega dels programes des de les seus web és un procés bastant llarg si no és que teniu una connexió ràpida. La millor opció és aconseguir el programa des d'un CD. Sigui d’on sigui que els recupereu, la instal·lació és senzilla i acostuma a estar automatitzada o molt ben guiada. Cal executar l'arxiu d'instal·lació i anar avançant segons proposa l'assistent.

Una vegada instal·lats, els navegadors s'executen des de | Programes, o des de les icones de l'escriptori de treball, o des de la barra d'eines.

Les finestres dels programes estan dividides en tres zones:

• Una zona d’eines amb diversos menús, botons i barra per a l’adreça web.

• La zona principal, més gran, on es visualitza el document web.

• Una línia d’estat, on es mostren indicacions sobre l’activitat del navegador.

Aquest és l'aspecte del Firefox de Mozilla: Barres d’eines

Document

Barra d’estat

Aquest és l'aspecte de l'Internet Explorer:



Barres d’eines

Document

Barra d’estat

Detall de les barres d’eines del Firefox Titol de la pàgina

Barra de menús

Barra de botons i de l’adreça web adreces desitjades

Detall de les barres d’eines de l’Explorer: Titol de la pàgina

Barra de menús

Barra de botons

Barra de l’adreça web

Els botons dels navegadors

Detall dels botons de navegació principals

Internet bàsic


Explorer Firefox

Endarrere

Passa a la pàgina que havíeu visualitzat anteriorment.

Endavant

Quan heu fet ús de la fletxa Endarrere, us permet tornar a la pàgina d'on veníeu. Si voleu tornar a una pàgina ja visitada i no la trobeu amb les fletxes, activeu el menú Vés a (Firefox) o Ver |

Ir a (Explorer).

Atura

Aquest botó podeu fer-lo servir per interrompre la recepció d'una pàgina, si triga molt a aparèixer.

Actualitza

És especialment útil si accediu a pàgines que canvien constantment. Es fa servir per provocar una nova connexió i refrescar el contingut del document amb les dades més recents.

Inici

Aquest botó porta directament a la pàgina que hagueu definit com a Inicial. Més endavant explicarem com predeterminar-la.

Cerca

Aquest botó porta a una pàgina des d'on es poden posar en marxa diferents cercadors d'informació.

Preferits

Aquest botó serveix per guardar les adreces i els títols de les pàgines que considereu més interessants. Al Firefox és al costat de la barra de l'adreça web.

Imprimeix

Serveix per imprimir la pàgina que s'està visualitzant.

Correu

Activa els programes de correu i notícies.

Navegar per Internet: augmentar o disminuir la mida de la lletra dels textos de les pàgines web



• Firefox: cal fer-ho des del menú Visualitza, opció Augmenta la lletra o Redueix la lletra (o Mida del text).

• Explorer: cal fer-ho des del menú Ver, opció Tamaño del texto.

• Configureu aquesta opció segons les vostres preferències o necessitats.



Navegar per Internet: predeterminar una pàgina d’inici



• Firefox: seleccioneu el menú Eines | Opcions, marqueu el camp Pàgina d’inici i, on diu ubicació, si ja teniu l’adreça de la XTEC (http://www.xtec.net), canvieu-la per una altra, per exemple la de Softcatalà http://www.softcatala.org o qualsevol altra adreça que vulgueu com a pàgina d'inici, per exemple la pàgina web del vostre centre si és que en teniu. Premeu el botó D'acord.

• Explorer: activeu el menú Herramientas | Opciones de Internet, obriu la pestanya General i, a l'apartat Página de inicio, on diu Dirección URL escriviu l’adreça que hagueu decidit. Premeu el botó Aceptar.

• Per comprovar el resultat d’aquesta acció, feu clic damunt la icona Inici o Inicio. Anireu a la pàgina que acabeu de predeterminar. Cada vegada que els alumnes es connectin a Internet i obrin de nou el navegador, trobaran aquesta pàgina.

• Per acabar, torneu a posar com a pàgina d’inici la que hi havia al principi.

Les adreces d'Internet

Els fitxers de les pàgines web estan allotjats en servidors amb discs durs dividits en directoris i subdirectoris, com a l'ordinador personal. Les adreces d'Internet contenen informació que permet localitzar tant el servidor com els directoris, subdirectoris i la pàgina web. A l'adreça també s'indica el protocol fet servir per interpretar la informació.

L'adreça completa d'una pàgina s'anomena URL (de l'anglès Uniform Resource Locator o localitzador estàndard de recursos). La part de l'adreça que correspon al servidor es coneix com a nom de domini. No sempre indica l'ordinador servidor, ja que organitzacions i persones particulars poden llogar un nom de domini propi. Les adreces poden ser molt llargues o molt curtes, depenent dels directoris i subdirectoris que calgui seguir fins a localitzar la pàgina.

Heu d'escriure l'adreça a l'espai destinat per fer-ho, dins la barra de l'adreça web del navegador, i prémer la tecla Intro o Enter .

Les parts que formen una adreça són:

Internet bàsic


• Protocol: http (Hypertext Transfer Protocol) convenció emprada per visualitzar la informació continguda en les pàgines web. Les darreres versions dels navegadors l'assumeixen per defecte, raó per la qual no fa falta teclejar http:// en escriure una adreça.

• Nom de domini: les paraules que el componen responen a una jerarquia. El primer nivell correspon a la darrera part del nom. Els més coneguts són .com que indica empreses comercials, .net que identifica les organitzacions relacionades amb Internet, .edu per a algunes institucions educatives universitàries, .org que agrupa organitzacions en general, i de tipus geogràfic com .es per a Espanya, .fr per a França o .uk per al Regne Unit. El segon nivell correspon a la part central del nom i fa relació al servidor o al nom de l'organització o persona. El tercer nivell correspon al principi del nom i en la gran majoria d'adreces són les conegudes www (World Wide Web), tot i que no sempre és així.

• Directori: i subdirectoris. Indiquen la ruta organitzada on s'allotja la pàgina web.

• Fitxer: nom del fitxer que conté la informació de la pàgina web. Els servidors estan configurats de tal manera que la pàgina principal es carrega per defecte, a no ser que a l'adreça se n'indiqui una altra.

Unes consideracions importants sobre les URL o adreces d'Internet:

Sempre cal escriure-les respectant les majúscules i minúscules que tinguin. Si canvieu una minúscula per una majúscula no us funcionarà. També és important no confondre els guions "-" amb el subratllat "_".

Algunes URL utilitzen la titlla "~", que no es troba present als teclats espanyols. Per escriure aquest caràcter heu d'activar l'indicador de BloqNum i, mentre manteniu premuda la tecla Alt, escriure el número 126 en el teclat numèric. Quan deixeu anar la tecla Alt us apareixerà la "~". També podeu utilitzar la combinació AltGr + 4 (el 4 del teclat de text, no el del bloc numèric), seguida d'un espai.

Com hem dit, podeu simplificar les expressions del tipus http://www.xtec .net per www.xtec. net. Els navegadors afegeixen el prefix http:// per defecte quan no s'indica un altre protocol.



Navegar per Internet: escriure adreces web



• Visiteu la pàgina web www.xtec.net /~mardid/infor_humor

Els preferits o favoritos

També anomenats Marcadores o “Bookmarks” en versions antigues de navegadors.

Navegant per la xarxa és probable que us trobeu amb pàgines que us interessin especialment. Els navegadors permeten crear i mantenir una llista amb les adreces i els títols d'aquestes pàgines que us serà molt útil si voleu tornar a visitar-les, ja que no caldrà que escriviu l'adreça cada vegada.

Navegar per Internet: els preferits o favoritos, com afegir una pàgina a la llista



• Visiteu una pàgina web, escrivint la seva adreça a la barra de les adreces web, per exemple www.gencat.net/ense o qualsevol altra.

• Firefox: accediu des del botó Adreces d’interès| Afegeix aquesta pàgina a les adreces... . Afegireu la pàgina que esteu visitant a la llista. Si més endavant voleu tornar-la a visitar, feu clic damunt la icona Preferits, localitzeu la nova adreça que heu incorporat i feu clic damunt el seu nom. S’escriurà automàticament a la barra d’adreces web. L'opció Preferits | Arxiva un preferit permet organitzar-la en carpetes. Si voleu eliminar algun preferit, cal anar a l'opció Edita els preferits...

• Explorer: per afegir a la llista de Favoritos la pàgina que esteu veient en pantalla, aneu a l’opció de la barra de menús Favoritos | Agregar a Favoritos. Explorer: Si més endavant voleu tornar-la a visitar, feu clic damunt Favoritos de la barra de menús, localitzeu la nova adreça que heu incorporat i feu clic damunt el seu nom. S’escriurà automàticament a la barra d’adreces web.

• Repetiu la pràctica amb diferents adreces.

Internet bàsic


Desar pàgines. Desar imatges. Baixar-se un fitxer

Tot el que veieu en una pàgina web (text, imatges, animacions...) pot ser emmagatzemat al vostre disc dur en fitxers independents. També s'utilitza la web per a transferir programes i documents sencers.

Navegar per Internet: desar pàgines



• Visiteu la pàgina web http://www.xtec.net /~fbusquet Quan tingueu la pàgina a la pantalla, podreu procedir a desar-la en alguna carpeta del vostre ordinador.

• Firefox: feu clic en el menú Fitxer | Anomena i desa la pàgina...

• Explorer: feu clic en el menú Archivo | Guardar como...

• En ambdós casos haureu de seleccionar la unitat i el directori on voleu desar-la.

Si sols us interessa conservar una imatge, una icona, etc. feu el següent:

Navegar per Internet: desar imatges



• Visiteu la pàgina web http://www.xtec.net /formaciotic/curstele/tc00 Quan tingueu la pàgina a la pantalla, podreu procedir a desar la imatge que vulgueu en alguna carpeta del vostre ordinador. Us proposem que deseu el “ninotet” que apareix al mig de la pàgina web.

• Firefox: feu clic amb el botó dret damunt seu i seleccioneu Anomena i desa la imatge...

• Explorer: feu clic amb el botó dret damunt seu i seleccioneu Guardar imagen como...

• En ambdós casos haureu de seleccionar la unitat i el directori on voleu desar-la dins el vostre ordinador.



Per baixar-vos o descarregar un document o un programa, feu el següent:

Navegar per Internet: baixar-se un fitxer



• Escriviu la següent adreça a la barra de les adreces web www.xtec.net/recursos/clic/cat/act/mates/act66.htm

• A continuació, feu clic amb el botó esquerre del ratolí damunt la icona del disquet o damunt el fitxer pesapens.exe. A la pantalla del vostre ordinador apareixerà un quadre on s’indica que comença la descàrrega i us demana en quina unitat de disc i carpeta del vostre ordinador voleu que es copiï.

• Confirmeu i observeu com us mostra gràficament l’estat de la descàrrega. Deixeu fer. Si veieu que no avança o triga molt temps, cancel·leu i torneu a repetir el procés.

• En acabar, observeu com el fitxer es troba a la carpeta que heu indicat. Ja en podeu disposar.

• Una altra manera de fer el mateix és fer clic amb el botó dret del ratolí damunt de l'enllaç i seleccionar Guardar destino como... (Explorer) o Anomena i desa l’enllaç... (Firefox).

Molts dels materials que es troben a la web estan comprimits en format ZIP, per tal de reduir-ne el temps de descàrrega. Abans d'utilitzar-los cal que els descomprimiu al vostre disc dur utilitzant algun programa que reconegui aquest format. Si voleu informació sobre la compressió i descompressió de fitxers,

Internet bàsic


accediu a l’apartat Comprimir fitxers, trossejar, del ModulZero d’Internet a l’adreça web http://www.xtec.net /formaciotic/curstele/tc00/6comprim.htm

A Internet trobareu molts programes i utilitats que podeu descarregar lliurement. Us recomanem comprovar amb un detector de virus el contingut de tot el que descarregueu d'Internet i llegir-vos les condicions d'ús dels programes.

Cerca d'informació a la web

Localitzar la informació que ens interessa en aquesta teranyina formada per centenars de milions de documents, creixent dia a dia, no sembla una tasca fàcil. Afortunadament, hi ha uns serveis que ens poden ajudar a fer-ho.

Podríem classificar els serveis de cerca en dues categories:

• Els catàlegs organitzen la informació en arbres temàtics. Endinsant-nos en les branques d'aquests arbres podem trobar llistes d'enllaços a pàgines web on es tracta el tema que busquem. En alguns serveis fins i tot podem trobar un resum del contingut de cada un dels enllaços, i una valoració sobre la seva qualitat. Per mantenir els catàlegs cal un gran esforç humà, ja que és impossible automatitzar aquesta tasca. Les empreses que ofereixen aquests serveis es financen generalment mitjançant anuncis, que es mostren a la capçalera de cada full de cerca.

• Els cercadors "full-text" són robots que es dediquen a navegar de manera automàtica, explorant tots els racons possibles. De tot el que troben en guarden una còpia, obtenint així un "mirall" del contingut de la xarxa. Per realitzar les consultes n'hi ha prou amb indicar una paraula que sospitem que estarà present en els documents que cerquem, i el robot ens contestarà amb una llista d'enllaços a pàgines on apareix. També podem indicar més d'una paraula, o combinacions lògiques del tipus "i", "o", "no", "a prop de", etc. (consulteu la sintaxi adient per a cada cercador). Aquests serveis acostumen a localitzar molts més documents que els catàlegs, però també és més difícil concretar-hi l'àmbit de la cerca.

Alguns servidors ofereixen els dos tipus de cerca (catalogada i "full-text"), i d'altres s'especialitzen en temes molt concrets, o en documents escrits en una determinada llengua. Aquests són alguns dels cercadors més potents:

SERVEI URL Catàleg Full-text

Google

Un dels cercadors més ràpids que incorpora cerca a webs,

www.google.com x



imatges i grups de discussió.

AltaVista Servei molt ràpid i amb moltes pàgines indexades.

www.altavista.com

www.altavista.es

X

Yahoo Arbre temàtic molt complet.

www.yahoo.es X X

Excite Valoració de pàgines segons la seva qualitat.

www.excite.com X X

Image Surfer Cercador d'imatges.

gallery.yahoo.com X X

VilaWeb Catàleg de pàgines en català.

www.vilaweb.com X X

Terra Catàleg de pàgines en espanyol.

www.terra.es X X

Una altra pàgina interessant amb enllaços a diversos cercadors es troba a: http://www.grn.es/cat/localitzadors.htm

Cerca d’informació a la web: cercar en el Google (full-text)



• Escriviu la següent adreça a la barra de les adreces web www.google.com

• Si el cercador apareix en anglès, entreu a l’opció Preferences i escolliu Catalán.

• Podeu començar amb una cerca curiosa, escrivint el vostre nom i cognom a la línia de cerca. Cal prémer el botó Cerca amb Google. En un temps força breu apareixerà la relació de pàgines web on es troba el nom que heu cercat. Feu una altra cerca amb el nom de l’escola o institut.

• Feu una nova cerca amb els termes “informàtica educativa” . Si s’escriuen els termes a cercar entre cometes, obtindrem pàgines on es troba la cadena sencera, és a dir, aquelles on apareixen juntes les paraules cercades.

• Cerqueu lliurement. Proveu amb l’opció Imatges.

Internet bàsic


Cerca d’informació a la web: cercar en Vilaweb (catàleg)



• Escriviu la següent adreça a la barra de les adreces web http://vilaweb.com/nosaltres

• Accediu a la secció Ciència i ensenyament.

• Feu clic damunt Ensenyament i dins aquest, feu clic a Recursos per a escoles i professorat.

• La cerca temàtica o per catàleg ens mostra una llarga llista de pàgines web relacionades amb els recursos per a escoles i professorat. Entreu a les pàgines que us interessin i, si voleu, afegiu-les als vostres preferits.

Si voleu seguir aprofundint en les cerques, us proposem que les aprofiteu com un recurs didàctic. En la pràctica següent us proposem utilitzar els diferents cercadors per localitzar pàgines web on es tracti una temàtica determinada. En alguns casos serà més senzill utilitzar un cercador general "full-text", i en altres obtindrem millors resultats en els catàlegs temàtics o els cercadors de la web de la XTEC.

Cerca d’informació a la web: cerques diverses

• Quines obres de literatura infantil i juvenil ens poden ser útils per treballar la interculturalitat?

www.xtec.net/recursos/lit_inf/cataleg

• Quins programes d’informàtica educativa existeixen per a l’àrea de ciències socials que tractin sobre Catalunya?

www.xtec.net/cgi/programari_educatiu

• Com està en aquest moment l’estat del trànsit a Barcelona ciutat?

• Què ens ofereix el portal educatiu edu365?

• Quins materials podem fer servir per preparar una sortida a la zona volcànica de la Garrotxa?

• Hi ha algun estudi sobre el Guernica de Picasso?

• Quines notícies sobre la vostra localitat (o el vostre barri) s'han publicat darrerament a La Vanguàrdia?



• On podem trobar informació sobre Afganistan?

El correu electrònic

Les adreces de correu electrònic i la contrasenya

La Subdirecció General de Tecnologies de la Informació (SGTI) del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dóna l'oportunitat a tots els docents de tenir un identificador i així tenir l'alta als serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) dintre dels serveis d'Internet.

Aquests identificadors tenen unes característiques comunes a tots els usuaris de la XTEC. Es donen tres dades personals:

Identificador: per exemple mperez2 que normalment coincideix amb la inicial del nom i el primer cognom.

La contrasenya: per exemple mp7806 que és una dada secreta, personal i intransferible.

L'adreça de correu o e-mail: [email protected]

Les adreces de correu electrònic o e-mail consten de dues parts, separades pel símbol @ conegut com arrova.

• la part inicial, abans del signe @, fa referència a l'usuari

• la part final, després del signe @, fa referència a l'ordinador encarregat de rebre el correu

El signe @ s'escriu prement alhora les tecles AltGr + 2

Escollir un programa de correu i configurar-lo

Abans que res, heu de decidir quin programa de correu voleu fer servir. Hi ha diferents programes. Els dos navegadors més importants els porten associats.

A continuació us indiquem els més comuns.

Thunderbird de Mozilla. S’activa des de

Outlook Express de Microsoft Internet Explorer

Eudora

El més adient és fer servir un únic programa de correu. Trobareu informació sobre com configurar aquests i d’altres, a l’apartat Correu de la pàgina

Internet bàsic


d’Atenció a l’Usuari (Guies de configuració) de la web de la XTEC, a l’adreça web http://www.xtec.net/at_usuari/guies.htm

Enviar missatges

Quan tingueu instal·lat i configurat un programa de correu, ja podeu enviar i rebre missatges. Podeu enviar un mateix missatge a un destinatari o a més d'un.

Tot seguit us mostrem el funcionament dels dos programes de correu més habituals.

• Per accedir al programa de correu del Firefox: heu d'obrir el navegador i fer clic damunt la icona Bústia d'entrada, aquesta icona podeu personalitzar-la des de Visualitza | barra d’eines | personalitza sobra una finestra amb les diferents icones, cal arrastrar la icona desitjada fins a la barra d’icones del Firefox.

• En clicar aquesta icona , s’obre el programa de correu Thunderbird de Mozilla per escriure un nou missatge.

Bústia del Thunderbird de Mozilla

• Per accedir al programa de correu Outlook Express, podeu fer-ho des del navegador Internet Explorer, menú Herramientas | Correo y notícias | Nuevo mensaje.

• També podeu obrir-lo des de | Programes | Outlook Express i anar al menú Archivo | Nuevo | Mensaje de correo.



Bústia de l'Outlook Express

• Després d'haver escrit el missatge, assegurant-vos que l'adreça dels destinataris sigui correcta, cal prémer el botó Enviar o Envia.

Els missatges es poden escriure sense necessitat d'estar connectats i enviar-los més endavant, quan us vulgueu connectar. Per fer-ho, cal anar al menú Fitxer o Archivo i triar l'opció Envia més tard.

Respondre un missatge

Per a respondre un missatge que hem rebut, no cal escriure de nou l'adreça del remitent. Els programes de correu incorporen una funció que ho fa de forma automàtica. Quan estem llegint un missatge, l'aparença de la finestra serà com aquesta:

Thunderbird de Mozilla

Outlook Express

Internet bàsic


Fent un clic damunt l'opció Respon.... (Reply en la versió en anglès) s'obre una nova finestra per a escriure el missatge de resposta que ja porta escrita l'adreça d'aquell a qui responem.

Si el missatge que hem rebut l'havien enviat amb còpia a altres destinataris i volem respondre a tots al mateix temps, farem servir l'opció Respon tot o Responder a todos.

Reenviar un missatge

En alguna ocasió voldreu enviar un missatge a algun destinatari diferent del que us l'ha enviat. Aquesta acció s'activa prement Reenvia (Forward en la versió en anglès) que trobeu a la barra d'icones del missatge que esteu llegint. S'obre una nova finestra que conté el text íntegre del missatge. Caldrà posar l'adreça del nou destinatari.

Rebre correu nou

Per rebre els missatges que us envien cal connectar-se a Internet. Després d'identificar-vos, accedireu al servidor de correu que enviarà els missatges al vostre ordinador.

Heu de prémer la icona Recupera ( Thunderbird) o Enviar y re... (Outlook Express). Si teniu missatges pendents d'enviar, ara també podreu fer-ho.

Thunderbird Outlook Express

Adjuntar un fitxer a un missatge

Adjuntar un fitxer a un missatge (o fer un attach) vol dir incloure junt amb el missatge un fitxer o més, de contingut i tipus molt divers. En el missatge no es pot veure aquest contingut, sols es veu el nom del fitxer.

Per a fer-ho, cal tenir prèviament a punt el fitxer que voleu adjuntar. Per exemple, si l'heu d'enviar comprimit, ja haureu d'haver-ho fet abans. Heu de saber en quin lloc es troba aquest fitxer (en quina unitat de disc l'heu desat, quin és el nom de la carpeta...).

Seguidament heu de preparar un missatge nou, o tenir a punt el missatge que heu de respondre i prémer la icona del clip.



Apareixerà un quadre de diàleg perquè cerqueu i seleccioneu el fitxer que voleu adjuntar. Si manteniu premuda la tecla Ctrl podeu seleccionar més d'un fitxer.

Si el fitxer és molt gran, caldrà que el comprimiu abans d'adjuntar-lo, a fi de reduir aquesta grandària. Heu de saber que el servidor de correu de la XTEC no permet enviar missatges amb adjuncions per sobre dels 2 Mb. Si necessiteu informació sobre la compressió de fitxers, accediu a l’apartat Comprimir fitxers, trossejar, del ModulZero d’Internet a l’adreça web http://www.xtec.net /formaciotic/curstele/tc00/6comprim.htm.

Si us envien un missatge amb un fitxer adjunt, ho reconeixereu per la icona del clip que apareix junt a l'assumpte del missatge. Una vegada obert el missatge, cal fer clic damunt el fitxer i desar-lo en alguna carpeta del vostre ordinador. Si no sabeu amb certesa qui us l'envia, quin és el contingut, etc. cal passar sempre un antivirus.

Compartir el programa de correu amb més d'un usuari

És possible que més d'un usuari faci servir el mateix programa de correu en el mateix ordinador.

Cal crear un perfil (Thunderbird) o una cuenta (Outlook Express) per a cada un. Així, a l'obrir el programa de correu, ens demanarà el nom d'usuari i la contrasenya per a identificar quina bústia ha d'activar.

Trobareu informació sobre com la configuració, a l’apartat Correu de la pàgina d’Atenció a l’Usuari (Guies de configuració) de la web de la XTEC, a l’adreça web http://www.xtec.net/at_usuari/guies.htm

esmentada anteriorment.

El CorreuWeb

Existeix un altre tipus de serveis de correu basat en la web anomenat CorreuWeb o webmail. És el que ofereix la majoria de proveïdors d'accés gratuït a Internet. El principal avantatge és que permet consultar el correu sense necessitat de fer-ho des del nostre ordinador personal i no cal configurar cap programa "client" de correu. Sols cal un ordinador amb connexió a Internet que disposi d'un navegador mínimament actualitzat.

Podeu trobar aquest Servidor de Correu a la pàgina principal de la XTEC i també podeu accedir des de l’adreça http://www.xtec.net:8800/usuaris/correuweb

Us demanarà que us identifiqueu amb el vostre nom d’usuari i contrasenya:

Internet bàsic


Després de prémer el botó ENTRAR us trobareu amb la pantalla que us permet comprovar si teniu missatges nous, redactar, etc. Us recomanem que llegiu atentament l’Ajuda del programa. Conté l’explicació de les seves possibilitats, com fer-lo servir, per a què serveix cada icona, etc.

El servei de CorreuWeb s'ofereix a tots els usuaris de la XTEC: professorat, alumnat, centres i serveis.

No pretén ser un sistema alternatiu al programa de correu electrònic habitual, sinó una eina d'ús ocasional complementària que serveix per realitzar les tasques bàsiques: llegir i enviar correu.

En accedir, veureu un llistat dels missatges rebuts. Fent clic damunt el tema, podreu llegir el contingut a la part de baix de la pantalla. Aquest missatge es pot respondre, reenviar a un altre destinatari, esborrar...

Amb l’opció Redactar, podeu escriure un missatge nou.



Recordeu que el correu web sols és accessible estant connectats a Internet.

No oblideu acabar la sessió de CorreuWeb fent clic a Sortir des de qualsevol pantalla de l'aplicació i, per a més seguretat, tanqueu el navegador.

Els programes de correu electrònic habituals, anomenats programes de correu client, ofereixen més prestacions que el CorreuWeb (filtres, agenda, carpetes...). A més, és possible llegir i redactar missatges sense connexió a Internet.

Us recomanem que feu servir algun dels programes de correu client que s'ofereixen gratuïtament i que hem referenciat abans.

El correu electrònic: adjuntar un fitxer a un missatge


• Obriu el programa de correu, amb vostre perfil o cuenta d’usuari que heu creat, o obriu el Correuweb de la XTEC.

• Prepareu un missatge nou, adreçat al formador o formadora (poseu la seva adreça de correu electrònic en el camp Per-a: o Para: ).

• Al camp amb còpia Cc: poseu l’adreça d’un company o companya del grup o la vostra pròpia adreça.

• Redacteu el missatge, informant als destinataris que conté un fitxer adjunt. El fitxer serà algun document o imatge que hàgiu treballat durant el curs i que ja tindreu preparat en el vostre disquet o disc dur.

• Per adjuntar el fitxer, feu clic a la icona del clip Adjunta i cerqueu el fitxer a la carpeta on el teniu desat. Confirmeu l’acció. En tornar al missatge, veureu el nom del fitxer a la línia de les adjuncions.

• Envieu el missatge. Comproveu la recepció amb el fitxer adjunt.

Us proposem un joc per practicar més amb el correu electrònic:

El correu electrònic: endevina qui és... • Hauríeu de jugar-hi en grups de 4 o 5 persones.

• Cadascú ha de conèixer les adreces de correu electrònic dels altres jugadors.

• Penseu un personatge, real o imaginari.

Internet bàsic


• Busqueu a la web una fotografia o dibuix d'aquest personatge. La fotografia serà un fitxer GIF o JPG que haureu de guardar-vos per a més endavant.

• El joc consisteix a endevinar el personatge que han seleccionat els altres membres de l'equip: Els heu d'enviar preguntes que es puguin respondre amb SÍ o NO. Es poden posar fins a tres preguntes en cada missatge.

• Quan rebeu un missatge amb preguntes, heu d'utilitzar la funció de resposta del vostre programa de correu, escrivint "SÍ" o "NO" darrere de cada pregunta.

• Quan algú endevini el vostre personatge, heu d'enviar-li la fotografia com a annex d'un missatge de felicitació.

• Guanya el joc el primer que endevini els tres (o quatre) personatges dels altres membres del grup.

• L'objectiu del joc és familiaritzar-se amb el programa client de correu: crear missatges nous, respondre a un missatge, annexar fitxers, enviar el mateix missatge a diverses adreces...

Consells per al bon ús del correu electrònic

En el món dels internautes hi ha unes normes de cortesia que cal conèixer i respectar. És el que s'anomena netiqueta o "netiquette":

• Els missatges han d'anar sempre signats, és a dir, cal escriure el nom del remitent al final del text.

• Cal posar algun Tema o Asunto que descrigui breument el tema o motiu del missatge.

• És adient separar els textos en paràgrafs per tal de facilitar la lectura.

• No s'han d'escriure missatges sencers amb lletres en majúscula. Escriure en majúscules equival a cridar en una conversa.

• No s'ha de fer servir el correu electrònic per fer publicitat o intentar vendre algun producte. Aquests tipus de missatges són molt mal rebuts, especialment en els fòrums culturals, científics o educatius.

• En les llistes de distribució, cal intentar evitar diàlegs personals entre dos usuaris que potser no interessen a la resta. Per enviar missatges personals cal adreçar-se directament al destinatari, i no enviar els missatges a tot el grup.

• En un seguit de missatges amb preguntes i respostes successives, és necessari anar eliminant el text “antic”, o acabarem amb un missatge enorme i molt incòmode de llegir.



• Cal ser sempre molt respectuosos amb els altres usuaris, evitant insults o expressions ofensives.

• Existeixen unes combinacions de caràcters de teclat que tenen un significat especial i que permeten expressar emocions. Són les “emoticones” que tractarem més endavant.

• S'ha d'evitar seguir la veta a cartes en cadena, piràmides i altres històries per l'estil, que també es donen en el món del correu electrònic.

• A Internet conviuen diferents plataformes i sistemes operatius, en entorns lingüístics diferents, i això provoca que alguns usuaris tinguin problemes per a representar o llegir les lletres amb accents i altres caràcters com la ç o la ñ. Tingueu-ho en compte si envieu missatges a les llistes de correu.

• També us recomanem que us rellegiu un parell de vegades els missatges abans d'enviar-los: els textos breus, concisos i ben redactats fan de bon llegir!

Com podreu veure, la majoria d'aquestes "normes" es poden resumir en una de sola: aplicar el sentit comú, el respecte i la tolerància. També us volem donar un parell de consells referents a la seguretat:

• No respongueu mai a cap missatge on us demanin la vostra contrasenya o dades personals, encara que qui l'enviï digui ser l'administrador del sistema.

• Passeu sempre per un detector de virus els materials que us arribin adjunts a un missatge de correu electrònic. Els virus poden "encomanar-se" tant si són fitxers executables (.COM, .EXE, .BAT, .PIF, .DLL...) com documents d'algunes aplicacions (.DOC, .XLS, .SAM...).

Per saber més...

Utilitzeu l'Ajuda dels programes, que trobareu al final de la barra de menús. Aporten molta informació. La del Nestcape és especialment bona.

Les Emoticones o Smileys. Són petites cares o altres dibuixos que simulen expressions d'emoció o sentiments. Ajuden a entendre el sentit d'alguns textos o comentaris. Aquí en teniu alguns. Per veure'ls, cal girar el cap 90º portant l'orella esquerra cap a l'espatlla esquerra:

:-) Somric :-P Trec la llengua

:-)) Somric molt :-O Badallo

:-( Estic trist 8-) Porto ulleres

;-) Pico l'ullet >-{ Estic enfadat/da

:~( Estic deprimit @-`-,------- T'envio una rosa

Internet bàsic


Aquests es poden veure sense girar el cap:

*^_^* Sóc feliç @^_^@ Em ruboritzo

T_T Ploro ^_^; Suo de nervis

Internet com a eina educativa



L'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació comportarà molt probablement canvis profunds en la manera d'entendre l'acció educativa, tant en l'aspecte de transmissió de coneixements com en els de socialització i construcció de valors humans. Els alumnes d'avui hauran d'enfrontar-se amb un món on serà important dominar un conjunt de destreses informacionals bàsiques, i amb un entorn social i cultural basat en noves formes de participació, creació i comunicació.

Tots sabem, però, que els canvis triguen a aparèixer i consolidar-se en el sistema educatiu, que acostuma a mostrar una forta inèrcia conservadora en els seus plantejaments organitzatius i metodològics, i més encara quan aquests canvis requereixen una forta inversió en recursos tècnics i formació del professorat.

En el procés de contínua "reconversió", "actualització" o "reciclatge" on ens trobem (trieu el mot que més us agradi), és fàcil caure en la fascinació pels aspectes purament procedimentals o tècnics, menystenint les consideracions de fons sobre l'adequació de l'acció pedagògica a aquesta nova manera d'accedir a la informació, comunicar-se i participar. La seva aplicació racional i efectiva a l'aula només serà possible si parteix d'una reflexió sobre objectius pedagògics i estratègies didàctiques que ens permetin assolir-los, i això segur que és molt més complex que aprendre a connectar un mòdem i utilitzar quatre programes.

La mediateca global

Un dels objectius bàsics de la nova ordenació del sistema educatiu és potenciar les destreses de cerca i anàlisi de la informació. Internet ens ofereix muntanyes d'informació en brut, a l'engròs, i els mecanismes per accedir-hi són cada dia més senzills i ràpids. És important, doncs, que els alumnes aprenguin a valorar-la críticament, a contrastar fonts diferents i seleccionar quins són els aspectes realment significatius de la informació trobada.

Propostes d'activitat del tipus "anem a veure que hi ha a Internet sobre..." poden desembocar en un col·lapse informatiu per sobredosi (segurament ja heu experimentat aquesta sensació!). La navegació a l'atzar pot ser una experiència apassionant, i probablement ens durà a llocs on ni sospitàvem caure, però difícilment ens ajudarà a localitzar una informació concreta.

És important, doncs, treballar les diferents modalitats i serveis de cerca per tal de filtrar-la cap allò que realment ens interessi conèixer, i complementar l'enunciat inicial amb altres com "quantes opinions diferents hi ha sobre...?",

Internet bàsic


"on hem trobat la informació més clarament presentada?" o "quins són els punts clau de la informació que hem trobat?".

Ja comentàvem al principi d'aquest document que la confluència de les tecnologies audiovisuals i informàtiques probablement portaran Internet (o com es digui el que n'acabi sorgint) cap a la gran "mediateca global", on serà present una bona part de la creació cultural i artística de la humanitat. Davant d'aquest immens potencial es fa més necessària que mai una selecció crítica dels continguts a partir dels interessos propis.

D'altra banda, és important no perdre de vista que ens trobem davant d'un fenomen propi de les societats industrialitzades del primer món. Hi ha àmplies "zones d'ombra" d'Internet al planeta, precisament on viu la major part de la població mundial.

Tot plegat planteja un seguit de dubtes i incerteses: com es garantirà el control democràtic del contingut i l'accés a la informació? podran sobreviure les cultures minoritàries en la "vila global"? ajudarà la xarxa a la cooperació per al desenvolupament, o acabarà aixecant noves barreres entre el sud i el nord? Si us interessen aquestes reflexions, feu una passejada pel servidor de Pangea: http://www.pangea.org

Instrument de comunicació

Però Internet no és només una gran biblioteca. També és un potent instrument de comunicació i una comunitat virtual on educadors i alumnes podem participar activament.

En aquest sentit, Internet esdevé una eina molt útil per a treballar la interculturalitat, la cooperació, la solidaritat i la tolerància basats en el coneixement mutu. La millor manera de vèncer els recels envers races i cultures diferents a la pròpia és aproximant-s'hi i coneixent-les, i Internet pot fer possible aquesta aproximació.

Hi ha ja algunes experiències de treball cooperatiu i intercanvi d'opinions i materials creats pels alumnes: teledebats sobre una obra literària amb la participació de l'autor/a, intercanvi de correspondència amb alumnes d'altres llengües i cultures, jocs on participen diverses escoles, intercanvi de peces musicals... A la secció "Activitats dels centres" de la web de la XTEC (www.xtec.net) trobareu informació sobre aquestes experiències, i al "Punt de trobada" podreu entrar en contacte amb altres centres interessats a fer-ne de noves.

Un altre tipus d'activitat interessant és la creació d'una pàgina web pròpia del centre, amb informació sobre les activitats que es duen a terme i on els alumnes puguin exposar creacions pròpies.



Eina per a l'educador/a

Internet pot ajudar-nos en la nostra tasca docent en diferents aspectes:

Podem trobar-hi gran quantitat de recursos educatius (programes d'ordinador, materials curriculars, dades estadístiques, mapes, imatges, publicacions...). Com que estan en suport informàtic, són més fàcilment adaptables a les nostres necessitats específiques que les impreses en paper. A les seccions "Recursos educatius" i "Àrees temàtiques" de la web de la XTEC hi trobareu un bon punt de partida.

L'intercanvi d'idees i el contrast d'opinions, mitjançant les llistes de distribució de correu electrònic i els grups de news, ajuda a trencar l'aïllament, resoldre dubtes, localitzar recursos i, sobretot, compartir inquietuds amb companys i companyes de tot el món que s'enfronten amb problemes similars als nostres.

La creació del portal educatiu edu365.com (http://www.edu365.com), amplia les possibilitats educatives del món d’Internet, permetent a l’alumnat disposar d’un entorn de treball personal (escriptori), accedir al seu correu electrònic, fer consultes a experts en una matèria determinada, veure les mini unitats didàctiques, i moltes altres possibilitats.

Glossari


Glossari

En aquesta secció trobareu un glossari relacionat amb Internet. Veureu paraules i sigles que no han aparegut al llarg del manual, però que són d’ús freqüent en el món internauta.

A B C D E F

G H I

J K L M N O P

Q R S

T U V W X Y Z

ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line o "línia digital asimètrica d'abonat"): És un sistema asimètric de transmissió de dades sobre línies telefòniques convencionals, pot arribar a velocitats de 1,5 i 6 Megabits per segon en un sentit i entre 16 i 576 Kb en l’altre sentit.

Ample de Banda: Aquest terme s’utilitza per indicar la màxima quantitat d'informació simultània que pot transferir una xarxa.

ATM (Asyncronus Transmision Mode o "mode de transmissió asíncrona"): Sistema de transmissió de dades utilitzat en banda ampla per aprofitar al màxim la capacitat de la línia. Es tracta d’un sistema de commutació de paquets que suporta velocitats de fins a 1,2 Gbps. AVI: Format de vídeo digital per Windows, amb so incorporat.

Backup: Còpia de seguretat de fitxers o programes.

Bases de dades: Sistema d'emmagatzemament de dades molt flexible, que permet utilitzar la informació segons criteris diversos. (Un exemple de motor de bases de dades és l’Access.)

Baudi: Unitat de mesura. Número de vegades que un senyal canvia en 1 sg.

Bios: Conjunt de procediments bàsics per al funcionament del ordinador, es troben allotjats en la memòria ROM.

Buffer: Memòria intermèdia que utilitzen els perifèrics d’un ordinador, per exemple, una impressora.

Bus: Canal per on circulen les dades dins de l'ordinador, comunicant els diferents components de la placa mare. Poden ser de 16, 32, 64, 128 bits, corresponent a la capacitat de transferència d’informació.

Byte: 8 bits formen 1 byte, és la unitat bàsica d'informació amb la qual funcionen els PC. 1024 bytes= 1 Kbyte i 1024 K=1 Mb (mega)

Catxé o Cau: Memòria localitzada entre el processador i la memòria per accelerar els intercanvis de dades.

Internet bàsic


CD (Compact Disc o "disc compacte"): Disc òptic de 12 cm de diàmetre que permet l'emmagatzematge d'informació digital, per exemple, música.

CD-ROM (Compact Disc Read Only Memory o "disc compacte de memòria de sols lectura"): Disc compacte d'emmagatzematge de dades, d'una capacitat aproximada de 660 Mb,

Cercador: Eina que permet buscar dades de dues maneres diferents: escrivint una paraula o nom referencial de la informació i enviant-se l’ordre de cerca, o consultant un menú d’àrees temàtiques de webs classificats.

Chat: Veure Xat.

Chip: Veure Xip.

Ciberespai: Paraula, més literària que informàtica, que s’aplica a l’espai que abasten totes les xarxes del món, tant si estan connectades entre elles con si no ho estan.

Compressió: Sistema que consisteix en reduir el volum d’un fitxer amb ajuda de programes com el WinZip.

Cookie: Bocí de dades que envia el programa servidor de HTTP al navegador WWW. Normalment es tracta d’informació que el client necessita. Cada cop hi ha més cookies amb contingut publicitari.

Correu electrònic (e-mail): Sistema de comunicació pel qual s’intercanvien missatges a través d’una xarxa; és ràpid, econòmic i s’hi poden adjuntar fitxers.

CorreuWeb: Modalitat de correu electrònic exclusivament a través de la web. No requereix instal·lació ni configuració en el propi ordinador i pot ser utilitzat des de qualsevol ordinador connectat a Internet.

CPU (o "unitat central de procés"): Components bàsics del PC, placa mare, microporcessador, unitats de disc, etc. ubicats normalment en una caixa metàl·lica vertical (torre o semitorre) o horitzontal (consola).

Digitalització: Procés que permet convertir a llenguatge de l’ordinador (bits) qualsevol tipus d’informació gràfica, vídeo o àudio.

DNS (Domain Name Server o "servidor de noms de dominis"): S’anomenen així als ordinadors que es dediquen a traduir els noms dels ordinadors a les seves adreces numèriques. Tradueixen tant noms a adreces IP com a la inversa.

Domini: Part d’una adreça o nom d’un ordinador que indica el propietari a qui pertany i el nom de la tasca que realitza. Les diferents parts del nom d’un ordinador s’escriuen separades per punts (www.xtec.net ) es tracta d’un ordinador que es dedica a servei web, que es diu de nom XTEC i que es troba en territori espanyol.

Domini públic: En aquest glossari, fa referència a programes de lliure difusió (veure shareware i freeware).

Dúplex: Capacitat per rebre i transmetre informació. Existeixen dues modalitats: Half-duplex quan rep i transmet alternativament i Full-duplex quan pot fer ambdues coses simultàniament.

DVD (Digital Versatil Disc): Discs digitals similars als CD que aconsegueixen emmagatzemar 17 Gb.

Glossari


Enllaç (Link): Punt de connexió cap a informació remota. En l’argot dels internautes, la paraula lincar s’utilitza per a definir el salt d’una URL a una altra per mitjà de l’hipertext.

Explorer: Nom comú del programa Microsoft Internet Explorer. Es tracta d’un conegut programa navegador del WWW.

Formatar: Donar format o estructura a un disc.

Frame: Estructura de subfinestres o marcs en una pàgina web.

Freeware: Programa de lliure difusió, gratuït.

FTP (File Transfer Protocol o "protocol de transferència de fitxers"): nom del protocol estàndard per a la transferència de fitxers a Internet. Permet a l’usuari accedir a fitxers (programes, aplicacions informàtiques, documents i gràfics) i transferir-ne d’un altre sistema que es troba a la xarxa.

Full de càlcul: Aplicació formada per cel·les on es poden introduir dades, associar fórmules matemàtiques i realitzar càlculs. Exemple: Excel

Gateway: Porta d’accés o passarel·la. Dispositiu que permet connectar entre sí dues o més xarxes, normalment de diferent protocol, o bé un servidor a una xarxa.

GIF: Format estàndard de fitxers gràfics fins a 256 colors.

Hipermèdia: Unió de les tècniques multimèdia i l’ús dels enllaços. Un document hipermèdia té enllaços que estableixen connexions amb objectes multimèdia.

Hipertext: Sistema d’organització i consulta de la informació de manera no lineal. La informació (textual, gràfica, vídeo, àudio...) es relaciona mitjançant nusos conceptuals que estan interconnectats en forma de xarxa; així s’hi accedeix “saltant” pels conceptes a la manera d’una associació d’idees.

HomePage: És la pàgina o porta principal de qualsevol Web

Hot Line: Servei telefònic, normalment gratuït, d’atenció als usuaris.

HTML (Hyper Text Markup Language): Llenguatge de programació utilitzat per escriure documents per a pàgines Web.

HTTP (Hyper Text Transport Protocol o "protocol de transferència d’hipertext"): Protocol genèric, utilitzat des del 1990, necessari per a distribuir i fer servir sistemes d’informació hipermèdia.

Internauta: Usuari d’Internet, també anomenat cibernauta.

Internet: Xarxa de xarxes que interconnecta ordinadors de diferents arquitectures i diferents sistemes operatius, permetent tenir accés a una enorme quantitat d’informació hipermèdia.

Intranet: Xarxes privades d’ordinadors (la xarxa d’un centre) que utilitzen els recursos i la tecnologia pròpia d’Internet, com és el protocol TCP/IP

Internet bàsic


IP: Adreça en forma numèrica, generalment de 4 valors separats per punts, que cada ordinador té de manera única per identificar-se a la xarxa Internet. Per exemple un dels ordinadors té 213.176.161.16

Quan connectem a Internet el nostre servidor (XTEC) ens assigna una IP.

IRC (Internet Relay Chat): Transmissió de converses per Internet.

JPG: Format estàndard de fitxers gràfics fins a 16 milions de colors.

LAN: Xarxa d’àrea local

Llista de distribució de correu: Grup d’usuaris de correu electrònic que comparteixen informacions sobre un mateix tema, rebent i enviant missatges a les persones que s’han subscrit a una llista determinada, de forma automàtica.

Mòdem: Fusió de les paraules modulador-demodulador. El mòdem és un aparell que uneix l'ordinador amb una línia telefònica i permet a l'usuari accedir, amb el programari adient, a Internet i comunicar-se amb altres ordinadors.

Mozilla: Nom comercial d’un programa navegador del W W W.

Multimèdia: Producte digital i interactiu que reuneix diversos mitjans de comunicació (imatge, text, so, vídeo, dibuix i animació).

Navegador: Programes que permeten accedir a la xarxa Internet W W W.

Firefox: Nom comercial d’un programa navegador del W W W.

News Groups (o "grups de notícies"): Servei d’Internet que permet, mitjançant el correu electrònic, l’intercanvi d’informació i la discussió entre un grup d’usuaris sobre un tema determinat. Són missatges amb un remitent, però sense cap destinatari concret, que es difonen per totes les màquines connectades a la xarxa. Són autèntiques tertúlies internacionals a través de la xarxa i un sistema fàcil per a localitzar a Internet col·legues de professió, d’estudis o d’interessos comuns.

Protocol: Conjunt de normes físiques i lògiques que fan possible la comunicació entre dos sistemes informàtics.

Router (“encaminador”): Aparell que serveix per a connectar una xarxa d’ordinadors local (d’una aula d’informàtica, per exemple) a la xarxa Internet. Fa la connexió a Internet automàticament quan un usuari fa anar un programa com ara un navegador o el correu electrònic, que requereixen la connexió.

Servidor (“Host” o proveïdor d’informació): Ordinador central que permet als usuaris comunicar-se amb altres sistemes centrals d’una xarxa i connecta l’usuari final a Internet.

Shareware: Programes de lliure difusió. Els autors demanen una petita quantitat de diners després d'un període de prova.

Glossari


Tallafocs - Firewall: Qualsevol programa que protegeix una xarxa d’un accés extern.

TCP (Transport Control Protocol o "protocol per al control del transport"): Protocol de transmissió d’informació per “paquets” a través de la xarxa Internet.

TCP/IP (Transmision Control Protocol/Internet Protocol): És el protocol de comunicacions més estés i utilitzat en Internet i en les intranets d’escoles i empreses.

TLD (Top Level Domain o "domini de nivell superior"): És la darrera part del nom d’un ordinador. Generalment indica l’emplaçament geogràfic (.es per Espanya, .fr per França, .ct per Catalunya, sol·licitat però no concedit, .org per a organitzacions no governamentals, .com per a les comercials, .edu per a les educatives, .net per a les grans xarxes, .etc.)

ULS (User Location Service): Servei de localització d’usuaris

URL (Uniform Resource Locator o "localitzador uniforme de recursos"): Nom que reben les adreces que identifiquen les pàgines del W W W.

Web: Pàgina Web, cadascun dels documents d’hipertext que presenten els servidors.

WWW (World Wide Web o "teranyina a escala mundial": Àrea en què és possible navegar amb el sistema HTTP. És doncs, una subàrea d’Internet. Consisteix en un sistema hipermèdia mundial d’Intercanvi d’informació i recursos informàtics, que utilitza com a vincle els documents d’hipertext.

Xarxa: Conjunt d’ordinadors interconnectats que comparteixen recursos i s’intercanvien informació.

Xat: Conversació, generalment escrita, que es manté en directe entre dos o més usuaris connectats a Internet.

XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats): Línia telefònica que permet realitzar a la vegada dues trucades simultànies, dos ordinadors o un telèfon i un ordinador. Cada trucada pot anar a 64 Kb. Cal utilitzar telèfons digitals i per a la connexió a Internet, routers o targetes-mòdem especials, el fax també ha de ser digital.

Xip: Circuit integral encapsat.

XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya): És el nom que reben els serveis telemàtics oferts pel PIE (Programa d’Informàtica Educativa del Departament d’Ensenyament, actualment SGTI Subdirecció General de Tecnologies de la Informació).

informàtica educativa -...

Documents