informa’t guils -...

INFORMA’T GUILSButlletí local · número 5 · desembre 2017

INFORMA’T GUILS

Amb ulls d'infantPàgines 3, 4 i 5

Acció govern local Pàgines 8 a 15

Els Maurell Pàgines 6 i 7

Activitats i FestesPàgines 17 a 19

Homenatge Bosom Pàgina 16

EDITORIAL - SALUTACIÓ - OPINIÓ

· 2 ·

Sempre oberts als vostres suggerimentsBenvolguts veïns,Benvolgudes veïnes,Ja tenim a les portes el 2018. Sempre en aquestes dates nadalenques i amb el canvi dány és inevitable que tots plegats fem balanç del passat i pre-sent i sobretot els bons propòsits de futur. Així, doncs, en les nostres res-ponsabilitats polítiques crec que tam-bé ha de ser així, el passat ha de servir de punt de referencia per encarar un futur amb perspectiva millor.Ha estat un 2017 molt intens en po-lítica catalana, carregat démocions, inquietuds, il·lusions, frustracions, es-perances..., en definitiva, i sigui com sigui, el que volem tots plegats és que els canvis que hi hagi siguin profitosos i millorar el nostre dia a dia.Aquesta aposta també és la que volem aconseguir des de léquip de govern municipal, continuar treballant en nous projectes de futur i que en la mesu-

ra del possible els recursos es vegin transformats en millor qualitat de vida de tots els veïns.Crec que el bon polític és aquell que sap recollir les inquietuds de la po-blació; per tant no podem caure en la temptació dánar a la nostra i fer un mal ús de la responsabilitat que ens heu encomanat tots vosaltres. És per això que us recordem que sempre es-tem oberts a qualsevol suggeriment vostre i ben segur que tots junts aca-barem sumant. Des de lájuntament us desitgem unes molt bones festes i un 2018 carregat de prosperitat.

(*) BENVINGUTS!(*) IN MEMORIAMEn aquest darrer semestre de l'any, no s'ha de lamentar la pèrdua de cap veí de Guils de Cerdanya:(dades de l'1 de juliol al 13 de desembre)

Recollim els naixements que hi ha hagut a Guils de Cerdanya aquest segon semestre de 2017:(dades de l'1 de juliol al 13 de desembre)- Nur Cubero Caseri (14-09-17)- June Cubero Caseri (14-09-17)

(*) En aquests dos apartats només hi apareixen els noms de les persones que han estat autoritzades per les respectives famílies

GUILS - SANEJA - SANT MARTÍ - GUILS FONTANERA

· 3 ·

molt present. El Tió ens havia deixat els torrons i les neules per a les festes. Era la nit de la crema del Tió sagrat. Diu la dita: "Per fer foc cal cinc troncs; un no fa foc, dos tampoc, el que fa tres l'encén, el que fa quatre el manté i el que fa cinc escalfa i fa caliu". A Saneja no s'hi feia Missa del Gall, el fred viu no convidava a sortir. La nos-tra mare carregava amb uns quants troncs el foc, perquè la Verge Maria pogués embolcallar el Nen Jesús amb els llençols escalfats.Al poble totes les famílies s'aplegaven a la sala o cuina, al lloc més calent, i es procedia feia cagar el Tió, ritual mà-gic en què una soca d'arbre blanc tria-da amb molta cura rajava durant una estoneta presents. Els nens sortien acompanyats d'un adult i sucaven el bastó en una galleda d'aigua resant un parenostre. Un cop preparat, ben farcit i abrigat amb una flassada, tornaven a la sala i cantaven: "Tió, Tió, caga Tió..." Xocolata, sucre, orellanes, figues, panses, pinyons, taronges, ametlles torrades, neules i torrons per a totes les festes... Quan aquests apareixien ja se sabia que el Tió s'havia buidat.El dia de Nadal a missa ens hi trobà-vem tots ben mudats. "Qui per Nadal res no estrena, res no val", diu la dita. Era costum estrenar alguna peça, per petita que fos. La missa era austera i glacial, i durant el període nadalenc la presidia una imatge del Jesús in-fant que nosaltres anàvem a adorar. La mainada portava a beneir el tortell que els padrins donaven als seus fi-

Amb ulls d'infant

Voldria fer evocació de les blanques i glaçades festes nadalenques de quan jo era una nena de pocs anys. Ja diu la dita: "Qui no celebra el Nadal és home que molt poc val." Recordo les festes nadalenques de la meva in-fantesa, el retorn a Cerdanya, a Sane-ja, després d'un llarg trimestre a l'es-cola a Barcelona. Els meus germans i jo érem encomanats pels nostres avis materns al revisor del tren de la línia Barcelona-Puigcerdà. Plens d'il·lusió vèiem passar, per la finestra del vagó de fusta, pobles, rius, camps, boscos, sempre amb la remor de fons del tren, que semblava dir: cap a Toses, cap a Toses, cap a Toses. A l'estació de Puigcerdà el retroba-ment amb la nostra mare... No ho puc expressar amb paraules. Ella ens es-perava joiosa, acabava per uns dies la seva soledat, i amb el taxi del Cel-so arribàvem a Saneja, a casa. Ja ho diu el refrany: "Per Nadal cada ovella al seu corral, o prop del nial." Era el retrobament amb la gent de Saneja. Quins afanys! El pessebre amb el naixement ja esta-va mig muntat, i nosaltres l'acabàvem de guarnir de figures. Feia falta molsa, un riu platejat, ponts, camins vorejats amb pedres i camps de conreu plantat amb gra que s'havia de regar perquè en nasqués el blat. Cases i bestiar escampats. Nosaltres avançàvem els tres Reis d'Orient i el seu seguici dia a dia cap al portal de Betlem. La vigília de Nadal era un dia molt fa-miliar. El record de les absències era


· 4 ·

llols. Abans de rebre'l, s'havien d'age-nollar, dir un parenostre i examinar-se de doctrina. A l'àpat de Nadal dinàvem sopa de galets i carn d'olla, pollastre farcit i rostit amb llard. I de postres neules i torrons. Sempre hi havia vi ne-gre i xampany. A la sobretaula era l'ho-ra de recitar el vers que havies après a l'escola. Dalt d'una cadira, et senties molt important: era la primera parau-la dita davant d'un públic adult, íntim, silenciós, que escoltava la veu prima de l'infant. Així hom vencia la timidesa, i malgrat el neguit i la responsabilitat sempre sortia bé. Després anàvem a les cases veïnes, on continuava el re-cital del vers.La diada de Sant Esteve era el com-plement de Nadal. Aquell dia tocava canalons. Quina feinada, però que n'eren de bons! Les plates ja estaven preparades esperant l'últim toc, que era fer la beixamel i gratinar-los al forn. Un segon plat podia ser carn guisada, o un tall rodó de vedella o llom fresc

guisat amb peres i pomes. De pos-tres tornaven a sortir les neules i els torrons. La cuina de Nadal no era so-fisticada, però sí que requeria temps i dedicació. El poble de Guils celebrava i celebra per Sant Esteve la seva festa petita. Algunes cases de Saneja hi te-nien família i pujaven a festa. El jovent hi anava a ballar.Un dia especial i divertit era el 28 de desembre, els Sants Innocents. No hi havia àpats, però la mainada i els no tan petits tenien llibertat per fer bromes inofensives: penjar llufes, ninots de paper retallats a l'esquena dels gecs o a la part posterior de les faldilles. Quan el paper no era gaire freqüent a les ca-ses, les llufes eren fulles de col. El dia 31 era el dia de l'Home dels Nassos, personatge que tenia tants nassos com dies té l'any. L'Home dels Nassos pot ser tothom, però jo esta-va convençuda que tenia tres-cents seixanta-cinc nassos. Si el volies veu-re havies de llevar-te molt de matí,

Frontal d'altar de Santa Maria de Mossoll (Cerdanya). Segona meitat del s. XIII. MNAC.


· 5 ·

però malgrat tot no aconseguies veu-re'l mai, ja que et deien que tot just feia un moment havia passat, i tu sí que et quedaves amb un pam de nas! El fi d'any, amb les campanades i els raïms, no recordo que celebréssim en aquella època de finals dels cinquanta i principis dels seixanta. El dia de Cap d'Any sí que se celebrava amb missa i àpat familiar. El refrany diu: "Any nou, vida nova". Sí, era cert, s'acabava un any i se'n començava un altre, però per a mi era poc entenedor, ja que tot continuava igual, i els dies de vacan-ces s'anaven acabant. Propi d'aques-ta diada era un bon dinar casolà: ous farcits, blanqueta de vedella o moltó o pollastre rostit amb patates i naps fre-gits, i torrons i neules. Alguna vegada colistre amb mel o anís. Diu la tradició que els tres Mags d'Orient van quedar tan plens de joia per haver adorat el Nen Jesús, que quan tornaven als seus llocs d'origen van repartir entre la gent tot allò que portaven, com a mostra de bona vo-luntat. Per recordar aquest fet, cada any se'n repeteix el gest generós. La vigília de Reis era tot neguit. Es-peràvem joguines, llibres, llaminadu-res, però només si havies estat bon minyó. I quan feies repàs del teu com-portament se't plantejaven seriosos dubtes. Calia escriure una carta a Ses Majestats demanant per a tu i els teus no gaires coses, ja que n'hi havia d'ha-ver per a tothom. Havíem d'anar a dor-mir molt aviat i no moure'ns del llit per cap raó, ja que si els Reis o els patges eren destorbats, tot s'esvairia. Abans d'anar a dormir preparàvem un

petit ressopó al costat de la finestra: una tauleta amb tovalles, tres plats, tres copes, galetes, fruits secs i vi ran-ci. A terra un cove o cabàs amb herba seca, blat i un perol d'aigua perquè agafessin força ses Majestats, seguici i camells. Al matí tot estava mig con-sumit i ens trobàvem un escampall de paquets. Era el deliri, quina il·lusió! Re-cordo les nines, els llibres, plumiers, pilotes, baldufa de boix, una sansònia, llapis de colors... I mai no hi faltaven les llaminadures, els massapans i les monedes d'or i plata, i és clar, el carbó. Fèiem una exposició amb els regals rebuts, dues o tres coses per cap, i anàvem a veure els que havien deixat els Reis als altres nens. A l'hora de di-nar hi destacava el tortell de Reis: qui trobava la fava era coronat Rei. Era la darrera festa. El dia següent ca-lia fer les maletes i agafar el tren de tornada. I deixar la mare, la casa, el poble i els veïns. Més de tres hores de viatge amb el cor nuat i les llàgrimes als ulls per començar a comptar els dies dels tres llargs mesos lluny de la mare, de casa i de la meva Cerdanya. Diu el refrany i us dic jo:

"Bona casa, bona brasa, bona brasa i bon Tió, i BONES FESTES que a tothom Déu us do."

Dolors de Moxó

ENTREVISTA - LA NOSTRA GENT

· 6 ·

Els Maurell, de Guils a Saneja passant per BarcelonaEls arquitectes Francesc Maurell i Cristian Maurell, pare i fill, de 67 i 30 anys respectivament, tenen re-sidència a Saneja des de fa més de 20 anys. Hi viuen amb les se-ves famílies des que l'any 1994 el progenitor, amb poc més de 40 anys, va decidir construir-hi la se-gona residència i retornar, d'aques-ta forma, als seus orígens; ells són hereus de la nissaga dels Maurell de Guils i de Sant Martí. Els avis de Francesc Maurell, per part de pare, eren fills de Guils i de Puig-cerdà mentre que els avis materns eren nats a Prullans i a Talltendre. Les arrels cerdanes dels Maure-ll (cognom documentat pel Bisbat d’Urgell l’any 653) van ser fona-mentals, doncs, a l'hora d'elegir un indret on fer una residència allun-yada del brogit de la gran ciutat, de Barcelona, on van néixer, on viuen i treballen bona part de l'any.

"El meu pare va marxar de Cer-danya a principis dels anys 40 per guanyar-se la vida. Feia, a diferèn-cia dels seus coetanis cerdans que vivien a Barcelona, de comerciant i no de cansalader, com la majoria.

Es dedicava al comerç del cereal i també de les patates de bufet, que carregaven a Puigcerdà per ferro-carril", explica Francesc Maurell. Així, amb la vida fora de la Cer-danya, aquesta branca dels Mau-rell es va instal·lar a Barcelona. "Però jo mai no vaig perdre contac-te amb la Cerdanya. I els meus pa-res tampoc. Mai no van deixar de pensar i de parlar de la Cerdanya com la terra que tan van estimar", afirma Maurell. La prova és que els avis paterns del Francesc són enterrats a Saneja, al cementiri vell i els pares, que inicialment van ser enterrats a Barcelona, van ser portats posteriorment al cementiri nou de Saneja. "Els ho devia. De fet, moltes de les decisions que he pres, com ara enterrar-los a Sane-ja o fer-m'hi la casa, ha estat en ho-menatge a ells i als avis", explica Francesc Maurell.

Aquesta estima per la terra cerda-na, per la família, pels orígens, ha estat determinant pel que fa l'apor-tació que els Maurell han volgut fer al projecte de rehabilitació del ce-mentiri vell de Saneja; han redac-

ENTREVISTA - LA NOSTRA GENT

· 7 ·

tat el projecte tècnic sense càrrec al municipi. "Ha estat un projecte especial, és clar. Hi hem posat un plus, una atenció especial. Tots els projectes són importants però, en aquest cas, hi ha l'afegit d'una obra que sents com si fos teva i on s'hi barregen sentiments", indica Maurell pare. L'estudi d'arquitectes Maurell també ha estat l'encarregat de redissenyar la nova plaça Major de Guils.

Francesc Maurell mai no ha perdut de vista la Cerdanya. De petit, ja feia estius a Cerdanya, a casa de parents i de familiars. Sempre hi ha tingut una mirada posada. Encara guarda un salconduit que necessi-

tava de petit per viatjar amb la seva mare dins del tren, quan es des-plaçava de Barcelona a Puigcerdà. Quins temps! A la pregunta de si la Cerdanya actual li agrada més que la de temps passats, Maurell destaca que la comarca ha sabut treure profit dels seus recursos i, sobretot, ha sabut trobar el seu modus vivendi en el sector turístic per créixer i desenvolupar-se, tot i que reconeix que potser no tot ha-gin estat encerts.

Jordi Pardinilla

Francesc Maurell i Cristian Maurell, en una visita al cementiri vell de Saneja, acompanyats de la historiadora local Dolors de Moxó, el regidor Vicenç de Moxó i l'alcalde de Guils de Cerdanya, Valentí Tuset.

GOVERN LOCAL

· 8 ·

L’assemblea de poble de Guils de Cerdanya, que va tenir lloc aquest passat mes de setembre al local social de Guils, va ser un èxit de convocatòria i de participació. Una cinquantena de veïns de la localitat van assistir a l’acte organitzat per l’equip de govern local, que va ser-vir per exposar els projectes duts a terme aquests últims mesos i, especialment, per presentar les ini-ciatives previstes d’ara i fins al final del mandat. En el torn obert de pa-raules els veïns van dir-hi la seva, amb propostes i suggeriments que van ser recollits pels regidors del govern.

L’acte va ser presidit per l’alcalde

de Guils de Cerdanya, Valentí Tu-set, que va estar acompanyat per la resta dels membres del govern local, els regidors Montse Ribot, Vi-cenç de Moxó i Miquel Bisbe.

L’acte va comptar també amb la participació dels arquitectes Fran-cesc i Cristian Maurell, responsa-bles dels projectes de la plaça Ma-jor de Guils i la millora del cementiri de Saneja.

La convocatòria va començar amb un repàs de les principals actua-cions que el govern municipal ha realitzat aquests primers mesos de mandat. Els regidors van ser els encarregats d’explicar, per àrees

Exitosa convocatòria de l'assemblea de poble de Guils de Cerdanya, el passat mes de setembre

GOVERN LOCAL

· 9 ·

de govern, les accions dutes a ter-me. Posteriorment, es van desta-car les iniciatives de futur previstes per aquests propers mesos, com ara la nova plaça davant de l’esglé-sia de Guils o la portada d’aigua a Puigcerdà Residencial, entre d'al-tres. Dos dels projectes més des-tacats que es volen impulsar en els propers mesos són la millora de la plaça Major de Guils de Cerdanya i la millora del cementiri de Saneja. Els responsables de l’estudi d’ar-quitectura Maurell de Barcelona, amb orígens familiars a Saneja, autors del disseny dels dos espais locals, van presentar els projec-tes. La reforma i el canvi d’usos de la plaça Major va centrar part del debat. Els veïns, majoritàriament, valoren positivament la proposta de disseny i consideren oportú fer d’aquest espai un lloc de trobada veïnal, de lleure i d’esbarjo, tot su-

primint l’aparcament de vehicles i suprimint la zona de contenidors. Amb tot, tenint en compte que hi ha alguns veïns que han mostrat les seves reticències, l’equip de go-vern s’ha compromès a continuar debatent aquest projecte que con-sidera, però, necessari i prioritari.

Suggeriments veïnalsMolts veïns van aprofitar el torn de paraules per aportar idees i pro-postes. Així, entre altres preocu-pacions, els veïns van expressar la necessitat de fer una regulació diferent de la circulació pel nucli antic de Guils: carrers estrets i de doble sentit. També van demanar al govern local que s’adoptin me-sures sancionadores per als veïns que aparquin els cotxes davant de guals. Els regidors de l’equip de govern van prendre nota d’aques-tes i d'altres propostes.

GOVERN LOCAL

· 10 ·

S'ha aprovat, de forma definitiva, el projecte de reparcel·lació i urbanit-zació del barri del Golf (Pla d’Ac-tuació Urbanística PAU-GUI-7). El projecte permetrà fer una millora general a la zona amb l’adequació de l’enllumenat (l’actuació es com-pletarà amb la implantació de tec-nologia LED), es farà l’ampliació de la xarxa de clavegueram, nous carrers i es dotarà tota l’àrea urba-nitzada amb una portada d’aigües (fins ara, els propietaris s’abastien de pous particulars). “Aquesta és una obra de gran envergadura. Des de l’Ajuntament volem facili-tar el fet que els propietaris puguin condicionar i posar al dia aquesta urbanització”, ha detallat l’alcalde de Guils, Valentí Tuset.

Per desenvolupar aquesta inicia-tiva els propietaris s’han constituït en Junta de Cooperació (Associa-ció Administrativa de Cooperació de Guils de Cerdanya). Aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajun-tament, farà el seguiment dels trà-mits i de les obres que s’iniciaran un cop surti a concurs la contrac-

tació dels treballs. Els estatuts de l’ens detallen que l’objecte de l’As-sociació “és col·laborar amb l’Ajun-tament en la gestió i execució de les obres d’urbanització”. Els pro-pietaris de les parcel·les són els qui es fan càrrec de la inversió, que serà d’uns 800.000 euros. Els parcel·listes es repartiran les càrre-gues de les obres, i distribuiran els costos a partir de les dimensions de les seves propietats.

El barri del Golf abraça des de Sant Martí fins a tocar el terme de Bolvir i afecta espais a les dues bandes de la N-260. És una zona de 597.323,26 metres quadrats, dividida en parcel·les d’uns 6.000 metres quadrats. En total, l’espai concentra 71 parcel·les. La urba-nització va néixer als anys 40 i es va desenvolupar, principalment, durant els anys 60 i 70.

Aquesta intervenció és una peça més d’altres accions de millora ur-banística que Guils té previst realit-zar als propers mesos i que afecta-ran altres zones adjacents.

S'aprova el projecte de reparcel·lació i urbanització del barri del golf

GOVERN LOCAL

· 11 ·

L’Ajuntament de Guils projecta la millora i embelliment del cementiri vell del nucli de Saneja. Les obres d’ordenació d’aquest espai, el seu entorn i la il·luminació de l’església de Sant Vicenç tindrà un cost apro-ximat de 50.000 euros, segons ha explicat l’alcalde del municipi, Va-lentí Tuset.

La redacció del projecte ha anat a càrrec de l’estudi d’arquitectura Maurell de Barcelona. La família Maurell és originària de Guils i, de fet, tenen els seus avantpassats enterrats al cementiri del nucli de Saneja. Aquesta circumstància personal ha estat la causa per la qual els arquitectes hagin redactat el projecte de forma altruista.

L’alcalde Tuset ha avançat que les obres s’executaran l’any 2018 i que es farà una reunió prèvia amb els veïns del nucli per explicar-los el projecte en detall, seguint el ma-teix procés que en el seu dia es va fer en les obres de millora del ce-mentiri de Guils.

El projecte d’embelliment del ce-mentiri de Saneja compta també amb la participació de la historia-dora local, Dolors de Moxó, que ha fet un estudi exhaustiu de les fa-mílies enterrades. En un seguit de panells, que estaran instal·lats al nou accés que tindrà el cementiri, s’hi podrà llegir un recull de totes les persones que estan enterrades en aquest espai.

Guils projecta la millora i embelliment del cementiri vell de Saneja

GOVERN LOCAL

· 12 ·

S'han realitzat les obres de mi-llora del carrer de Catalunya que han consistit en la renovació i so-terrament dels serveis i una nova pavimentació en la totalitat del seu tram. Les obres han permès la re-novació de tots els serveis com ara la xarxa d’aigua, la xarxa d’electrici-tat i el clavegueram totalment nou. Les obres han tingut un cost de poc més de 40.000 euros. Aques-ta intervenció forma part del pla de millora dels carrers dels nuclis de Guils. En aquest sentit, posterior-ment també es va fer la millora de l’asfaltat del carrer de Gomà, amb un pressupost d’uns 20.000 euros.

Millores de carrers

L’Ajuntament ha encarregat un es-tudi topogràfic a l’àrea de l’aparca-ment de Guils Fontanera per orde-nar aquest espai i evitar el col·lapse que es produeix alguns caps de setmana amb la presència massi-va de cotxes. L’estudi proposa la distribució dels aparcaments a la zona que, en els propers mesos, l’ajuntament farà pintar i senyalit-zar. En total surten més de 250 pla-

Estudi topogràfic de l'aparcament de Fontaneraces, de 3 per 5 metres de dimensió (places de 15 metres quadrats).

La zona d’aparcament tindrà tam-bé cinc places per a autobusos, cinc places per a persones amb discapacitat, un espai generós per a motos i cinc places més per a au-tocaravanes. Els vials interiors de la zona de l’aparcament són de 5 metres d’ample.

Guils ha instal·lat a Fontanera, a to-car del bar, quatre taules de pícnic. Les taules són de fusta tractada. A la zona de Fontanera, hi ha la pos-sibilitat de resseguir quatre circuits senyalitzats -i que a l’hivern es fan amb les raquetes de neu. A la sorti-da i a l’arribada dels recorreguts hi ha el bar - restaurant, que ha tornat a obrir aquest 1 d’agost, i les taules de pícnic. La zona de Fontanera és molt recomanable per a famílies. Hi ha diferents excursions per po-der fer, com la pista de la Llosa o la visita al refugi de Cabanella o al refugi de la Feixa pel camí de gran recorregut (GR).

Taules a Fontanera

GOVERN LOCAL

· 13 ·

El camí d’Iravals, que connecta el nucli de Saneja amb el nucli d’Ira-vals, a la Tor de Querol (Alta Cer-danya), és una via emblemàtica de Guils de Cerdanya. El camí era molt utilitzat en altres èpoques, tant per veïns francesos com catalans, ja que la drecera permet travessar la frontera per aquest indret. El seu recorregut és d’1,5 quilòmetres, aproximadament. El tram dins del terme municipal de Guils és de poc més de 400 metres i l’Ajuntament hi ha fet una actuació de millora.

Abans, però, l’Ajuntament va ha-ver de reparar el rec de Sant Pere (recull les aigües sobreres del nucli de Sant Pere de Sedret).

Les nombroses pèrdues i fuites que el conducte té al llarg del seu recorregut fa que l’aigua ocupi el camí i el faci malbé. Així, primer, l’Ajuntament va fer la millora del rec i, posteriorment, va fer l’anive-llament i condicionament del camí. “Tots hi guanyarem ja que la repa-ració del rec permet aprofitar millor l’aigua del canal ja sigui pels jar-dins o els horts de Saneja. I, tan-mateix, ens permet deixar un camí reparat que tothom podrà aprofitar per fer-hi passejades”.

Les obres tenen un cost d’uns 40.000 euros.

Condicionament del rec de Sant Pere i del camí d'Iravals

GOVERN LOCAL

· 14 ·

La gestió dels residus a la Cerdanya s'ha encarit aquests últims mesos pel tancament de l'abocador de Bellver de Cerdanya. La clausura de l'abocador ha obligat a buscar una solució per als residus comarcals. Actualment, bona part de les deixalles i dels residus de la Cerdanya són portats, des del pas-sat mes de juny, al forn incinerador d'Andorra. Així, tots els municipis de la comarca han vist com ha augmentat el cost d'aquest servei i en conseqüèn-cia, en la majoria dels casos, ha es-tat inevitable apujar la taxa municipal. Guils no s'ha pogut escapar d'aquesta realitat i en aquest sentit, en un dels darrers plens municipals -setembre del 2017- es va aprovar la modificació de l'ordenança fiscal per al 2018 rela-cionada amb la taxa de recollida d'es-combraries, que en el cas dels particu-lars va passar del 40 euros anuals als 60 euros per any. També es va aprovar la taxa per a restaurants, bars i càm-pings.

Cal dir que hi ha municipis de la Cer-danya que fan recollida orgànica. Aquests residus són portats a l'abo-cador de Montferrer (Alt Urgell). Tam-bé hi ha part de les deixalles que els

veïns hem sabut classificar i dipositar als contenidors corresponents; parlem del vidre, del paper, del cartró o dels plàstics, que van a parar a plantes es-pecials de Catalunya. Aquests residus no van a Andorra. La resta, sí. I és en aquest sentit que els veïns tenen una responsabilitat directa sobre el cost del tractament dels residus. "Als veïns encara ens costa molt reciclar. No hi ha consciència del problema mediam-biental que generem les persones amb els residus. Però, a banda de la incidència que té el poc reciclatge al nostre entorn, hi ha l'encariment de la gestió. A Andorra s'hi paga per quilos de brossa i residus que es cremen. Si a les deixalles que es recullen dels contenidors hi ha de tot, sense reci-clar, vol dir que estem pagant més di-ners dels que hauríem de pagar. I això va en detriment de les butxaques de tots els veïns. Siguem curosos i reci-clem més i alhora estalviarem diners", afirma l'alcalde de Guils, Valentí Tuset. Val a dir, a més, que els tipus de gra-vamen que fixa la Generalitat de Cata-lunya per la deposició o la incineració dels residus s'incrementa cada any, fins a l'any 2020.

L'encariment de la taxa d'escombraries, per què?

GOVERN LOCAL

· 15 ·

Guils de Cerdanya disposa d'una nova pista poliesportiva ubicada al pati contigu de l’edifici consistorial. Les obres van adequar primer l’es-pai i es van eliminar algunes humi-tats del terreny. Posteriorment, s’hi va instal·lar la pista -és de plaques de formigó-, amb porteries de fut-bol i cistelles de bàsquet. També

Nova pista poliesportiva

serà possible aprofitar la pista per fer-hi esports amb xarxa, com ara voleibol. La pista farà 18 metres de llarg per 10 d’ample.

La renovació d’aquest equipament esportiu ha suposat una inversió d’uns 27.000 euros.

Davant la preocupació del veïnat de la urbanització del Roc Foradat per la velocitat amb la qual circu-laven alguns conductors amb els seus vehicles per aquesta àrea, l’Ajuntament va instal·lar, ara fa unes setmanes, unes illes reduc-tores al carrer principal que tra-vessa aquesta zona urbanitzada. En total s'hi van col·locar tres illes -espais triangulars, lleugerament elevats sobre el paviment uns 15 centímetres, amb un dels seus vèr-texs ocupant pràcticament un dels dos carrils de circulació del carrer. Cadascuna d’aquestes illes té dos espais triangulars, separats uns metres l’un de l’altre i ubicats en els dos sentits de la marxa, la qual cosa escanya la calçada i impedeix que circulin dos vehicles a la vega-da per aquest punt.

Actuació al Roc Foradat

HOMENATGE

· 16 ·

L’exposició “Josep Bosom, esco-lapi i fotògraf”, que encara es pot veure aquests dies (oberta fins al 12 de gener) a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, ha estat molt ben rebu-da. L'exposició està formada per una seixantena d’imatges, la ma-joria reproduccions dels negatius. També hi ha fotografies originals de l’artista i que són fàcils de re-conèixer; són les de gran format i acolorides per l’autor.Les fotografies exposades daten dels anys 60 i 70 i tenen l’escola Pia, per un costat, i els pobles i els paisatges de Cerdanya, per una al-

tra banda, com a grans eixos temà-tics i que, en definitiva, ho van ser de la seva obra.

Cessió del fonsL’exposició ha estat possible per la cessió que l’Escola Pia va fer del fons fotogràfic Josep Bosom i Soler (Guils de Cerdanya 1910 – Alella 1997). La iniciativa es va produir l’any 2014. El fons lʼinte-gren 8.980 imatges de diferents formats, captades entre 1947 i 1997. Des del moment de lʼingrés, lʼArxiu ha fet el tractament arxivís-tic que ha consistit en instal·lar les fotografies en material de conser-vació, numerar-les, digitalitzar-les i descriure-les una per una. Avui les imatges són consultables al cerca-dor de fons i els documents de la Xarxa dʼArxius Comarcals Arxius en línia.

L'Arxiu Comarcal ret homenatge a Josep Bosom amb una exposició de les seves fotografies

ACTIVITATS - CELEBRACIONS - FESTES LOCALS

· 17 ·

La primera edició del Festival de Titelles de Guils de Cerdanya va superar de llarg les expectatives que s’havien marcat. En el cas d’algunes de les 4 sessions que s'havien programat, les sales gran i petita del local social de Guils van quedar plenes. Les famílies van gaudir d’allò més amb les actua-cions. Des de l’Ajuntament s'ha valorat molt positivament l’aposta per aquest festival i es treballa per la seva continuïtat, tot millorant di-ferents aspectes en l’organització que serà necessari polir de cara a futures edicions. En l’opinió ge-neral, tant de les famílies que van assistir-hi com de les companyies i els titellaires que hi han participat, el festival ha obtingut molt bona nota.El primer Festival de Titelles de Guils es va fer el 14 i el 15 d'agost.

Guils celebra la primera edició del Festival de Titelles

La primera edició va comptar amb la participació de titellaires i de companyies de primer nivell a Ca-talunya, com són L’Estenedor Tea-tre, Companyia Ele, Jordi Bertran i la Companyia Mercè Framis (Tea-tre d’Ombres). Tots els espectacles són gratuïts.


· 18 ·

La XXXI Trobada d'Acordionistes de Guils de Cerdanya va ser tot un èxit d'assistència i d'organització. Una trentena d'acordionistes de Cerdanya i comarques veïnes van fer gaudir un públic que va omplir de gom a gom el local social de Guils de Cerdanya. La trobada va aplegar acordionistes de Cer-danya, Alt Urgell, Andorra, Bergue-

XXXI Trobada d'Acordionistes de Guils de Cerdanya

Aplec de FontaneraMercat de Pagès

Es va celebrar l'Aplec de Fontane-ra, amb missa, sardanes i jocs per a la mainada.

El mercat va reunir una dotzena de firaires -parades diferents amb pro-ductes artesans i alimentaris.

dà, la Noguera i l'Anoia. La trobada es va fer el dissabte dia 5 d’agost, a les 22 hores, al local social de Guils de Cerdanya. A la finalització, hi hagué ball amb Duo Zarabanda.


· 19 ·

Consell de redacció: Valentí Tuset, Miquel Bisbe, Montserrat Ribot, Vicenç de Moxó

Redacció: Dolors de Moxó, Jordi Pardinilla

Fotografia de portada: Arxiu Comarcal de la Cerdanya - Josep Bosom - Pont de Sant Martí (anys 50-60)

Fotografies: Estació de Guils Fontanera, Josep Martí-nez, Ajuntament de Guils, Jordi Pardinilla

Maquetació i disseny:Jordi Pardinilla

Correcció: Manel Figuera

Impressió: Impremta Boixader

Dipòsit legal: DL: GI 1765-2016

Edita:Ajuntament de Guils de CerdanyaC/ Malet, 15 17528 - Guils de CerdanyaTelèfon: 972 880 016Fax: 972 140 450Correu : [email protected]

L'acte d'agermanament amb Guils del Cantó, que es va cele-brar a l'agost al nucli de l'Alt Urgell, va ser molt emotiu. Després d'una acollida formidable, els participants recordaran aquesta diada. L'Ajun-tament va contractar un servei d'autobús per al desplaçament que el van fer una trentena de veïns.

La trobada d'agermanament es va instaurar l'any 2016 arran de la ce-lebració del centenari del topònim oficial de Guils de Cerdanya.

Trobada d'agermanament amb Guils del Cantó

BON NADAL i un

L'Ajuntament de Guils de Cerdanya us desitja

FELIÇ 2018

informa’t guils -...

Documents