informació - elbreny.com · nueva, cedade, o carles francisoud (francisoud va ser condemnat a vuit...
TRANSCRIPT
2
informació
Les eleccions del passat 22 de maig van representar un gir generalitzat cap a la dreta a tot el territori espanyol. També a Catalunya, però és en el nostre poble on volem fixar l’atenció principal, ja que els resultats s’orienten també cap a la dreta, amb característiques especials que anirem comentant.
Proliferació de llistes
Dues característiques solen donar-se en èpoques de crisis: augment de les candidatures i tendència cap a les opcions més conservadores o fins i tot cap aquelles que presenten aspectes d’intransigència, amb ressons dictatorials. Les dues característiques s’han donat també a Sant Vicenç, dibuixant un escenari municipal que bé requereix algun comentari.
Un aspecte a destacar és la baixa participació: un 49% del cens, una xifra que segurament promourà reflexions a tots els partits.
Sis candidatures han concorregut a Sant Vicenç:
1. Convergència i Unió, que estava al govern amb sis regidors i ocupava l’alcaldia
2. Esquerra Republicana de Catalunya que amb tres regidors formava govern amb CiU
3. Partit dels Socialistes de Catalunya, que estava a l’oposició
4. Partit Popular de Catalunya, que no tenia representació a l’ajuntament
5. Plataforma d’independents per Sant Vicenç, de nova formació
6. Plataforma per Catalunya, formació d’ultradreta de la que caldrà parlar-ne més àmpliament.
La llista més votada ha estat CiU, però ha perdut un regidor. Tot i la
“ventada” que en aquests moments bufa a Catalunya a favor de CiU, la candidatura local no ha aconseguit mantenir els sis regidors que tenia,
resultat que no ha satisfet el grup. La pèrdua de vots i de regidors segurament s’ha d’atribuir a la proliferació de llistes i a que l’acció de govern durant la legislatura passada (2007-2011) no ha satisfet les expectatives que una part de l’electorat hi havia posat.
Esquerra Republicana de Catalunya manté els tres regidors que tenia, essent, dels tres partits amb tradició al nostre poble (CiU, PSC i ERC) el que millor resultat aconsegueix. Un resultat que és doblement valuós si es té en compte que la formació republicana ha rebut en el conjunt de Catalunya un càstig duríssim que ha portat a la direcció de partit a presentar la dimissió en bloc.
El Partit dels Socialistes de Catalunya, s’ha presentat amb una forta renovació de la llista, però tot i així no ha aconseguit fer front al gir generalitzat cap a la dreta i a la dispersió de vots entre les sis llistes i ha perdut un dels quatre regidors que tenia. L’alta abstenció i l’inesperat gir cap a la dreta que el govern socialista d’Espanya ha fet des del maig de 2010 han actuat en contra d’aquesta llista.
El Partit Popular de Catalunya (PPC) ha aconseguit un regidor, atribuïble a la tendència generalitzada cap a la dreta que ja hem comentat, malgrat el desconeixement del poble que va mostrar el seu cap de llista en la sessió celebrada al “Coro” el divendres dia 13 de maig.
Plataforma d’Independents per Sant Vicenç (PIS) és una formació que pot acabar sent efímera. Sorgida amb una tan probable bona intenció com escàs coneixement del mon local, no va aconseguir cap regidor, circumstància que li impedirà adquirir experiència i molt probablement determini la seva desaparició.
L’entrada de Plataforma per Catalunya (PxC) a l’ajuntament és un fet que mourà moltes reflexions, tant al nostre
poble com a aquells llocs on ha aconseguit representació, per tractar-se d’un grup d’ultradreta, defensora d’unes idees que fa un temps ningú hauria pensat que algú pogués sostenir, i menys encara, obtenir recolzament en cas de fer-ho. PxC sorgeix fa uns anys a Vic i s’ha estès cap altres poblacions. El seu fundador, Josep Anglada, és conegut per les seves vinculacions amb grups i personatges de la ultradreta i pro-nazis com Blas Piñar, Fuerza Nueva, CEDADE, o Carles Francisoud (Francisoud va ser condemnat a vuit anys i mig de presó a finals dels vuitanta per col•laborar amb del grup terrorista Milicia Catalana, que atemptava, entre altres objectius, contra llibreries catalanistes o sexològiques i cíniques mèdiques, a qui feia culpables de fomentar l’homosexualitat i la promiscuïtat).
El Nou consistori està, doncs, molt repartit. L’opció que inicialment sembla més probable és repetir el mateix pacte que ja hi havia: CiU-ERC, tot i que a ningú se li escapa que ha resultat debilitat tant pels resultats aconseguits a les urnes com pel difícil encaix aconseguit en quatre anys de govern. Altres possibles pactes son poc probables i alguns absolutament impensables. Caldrà molta cintura per part dels nous regidors i regidores per afrontar els difícils temps que s’acosten.
editorial
PACTES COMPLICATS PER A UNS HORITZONS DIFÍCILS
3
4
Seguint la tradició, l’1 de maig tingué lloc a Sant Pere de Vallhonesta l’aplec que cada any reuneix gent de totes les edats per passar un entretingut dia, envoltats d’amics, coneguts i, sobretot, la natura que enguany torna a fer goig.
Els peregrins més matiners pugen més d’hora, potser per assistir a la missa. Aquest any va sorprendre que es fes dins l’ermita, ja que no plovia ni amenaçava en fer-ho, i de fet molta gent rondinava per aquest motiu. L’explicació de Mossèn David fou que considera que no s’ha de desaprofitar el bé que tenim amb aquesta ermita i que s’ha d’utilitzar per aquesta missa, la qual cosa ens fa pensar que potser ja no es tornarà a fer a l’exterior, cosa que en opinió de molts és un dels atractius de la diada.
En acabada la missa, Mossèn David beneí els pans “panallets” i es començaren a repartir.
El dia va transcórrer entre missa, esmorzars, gegants (el Malparit i la Figa Flor) i sardanes (La Principal de Terrassa), dinars i molta alegria.
Com sempre s’ha d’agrair a la gent del Centre Excursionista el gran esforç que fan perquè aquesta festa sigui tot un èxit, tant per la cura que tenen del lloc, com per la feina de preparació de l’ermita, el bar, les parades de productes artesanals i la posterior neteja. Segons ells mateixos enguany ha estat un dels més concorreguts i satisfactoris.
Esperem que per molts anys puguem seguir gaudint d’aquest meravellós entorn, tant ben conservat pels nostres amics del centre.
Montse Solà
el poble
APLEC DE VALLHONESTA
5
el poble
Una vegada més com cada any, es va celebrar el concert nocturn a l’Ermita de Sant Pere de Vallhonesta, aquest acte esta promogut per “Viu el Parc”, coincidint amb la setmana després, de l’Aplec de Vallhonesta.
Aquest esdeveniment es realitza anualment, a no ser que hi hagi alguna força major que ho impedeixi. Enguany el concert anava encaminat a la música de taberna, interpretada per en Josep Andújar, compositor i intèrpret creador d’un estil propi, que amb la seva música intimista ens va transmetre petites i senzilles cròniques quotidianes que han format part de la seva vida.
Andújar, fill de Sant Feliu de Guíxols, porta un llarg bagatge en la seva carrera artística, i ha fet infinitat de treballs, tots ells relacionats amb la
música i els mitjans de comunicació: radio, música de pel•lícules, etc. La seva veu d’una àmplia tessitura i una ironia que el caracteritza, tant ens va cantar una balada, com un blues, com un tango o una rumba,.... en definitiva, que l’actuació va ser molt completa i el públic assistent va gaudir-la de valent.
Llàstima que el temps no va acompanyar però tot i així va començar a ploure quan la gent ja estava aixopluc, i el concert encara va tenir més caliu.
En acabar l’actuació, com cada any, els membres del Centre Excursionista ens van oferir la tradicional xocolata desfeta amb coca i cava, cosa que normalment es feia a fora, però que per culpa del mal temps es va haver de fer a l’interior de l’ermita.
A l’hora de baixar, degut al fort xàfec que queia, la gent que va pujar a peu es va haver de repartir entre els cotxes per baixar.
Voldria des d’aquestes ratlles, donar las gràcies a l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet per la seva organització, i com no, a L’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i al nostre Centre Excursionista.
Josep Chertó
CONCERT NOCTURN A VALLHONESTA
6
el poble
Diumenge 15 de maig ha tingut lloc al Teatre Societat Coral l’Estrella, l’obra “Taller de Fantasia” a càrrec del grup teatral “Amb nou n’hi ha prou”, sota la direcció de la gran Isabel Giralt.
Us en presentem unes fotos.
David Junyent
Plaça Progrés, núm. 8 - 08224 TERRASSA - Tel. 93 780 15 59 - Fax 93 733 61 34 e-mail: [email protected]
TALLER DE FANTASIA
Envia els teus correus a:
7
el poble
El passat divendres 13 de maig es va celebrar el primer debat d’alcaldables de Sant Vicenç de Castellet organitzat per Sant Vicenç decideix. Un debat a cinc per l’absència del alcaldable de la Plataforma per Catalunya es va celebrar amb una correcció que no s’havia vist abans al plens municipals. L’organització va preveure 6 preguntes a contestar en un minut però després de la primera pregunta es va veure que no era suficient temps per explicar-lo de manera que la gent ho entengués, per tant es va ampliar a 90 segons. Les preguntes van ser: Com preveuen crear treball, Si faran retallades, Com seran les subvencions a les entitats del poble, Com tractaran l’emigració, Què faran amb els impostos i Què destacaríeu del vostre programa. Finalment es van incloure una sèrie de preguntes fetes pel mateix públic: principal motiu per presentar-se, el tema preferent en la acció de govern, què passa amb l’escola
de música i l’escola bressol, biblioteca i piscina coberta, quina dedicació ha de tenir l’alcalde i finalment per quins motius us hauríem de escollir a vosaltres i no a la resta de candidats.
RESULTATS ELECTORALS
Els resultats electoral ens donen com a resultat un baixada del 5 % de la participació, un augment substantiu del vot nul i del vot en blanc, i una baixada considerable del vot cap als tres partits que fins ara tenien representació a l’ajuntament, CIU perd uns 300 vots i un regidor, PSC perd 300 vots i un regidor, ERC perd uns 100 vots mantenint els mateixos regidors l’entrada a l’ajuntament del PP amb un augment de 60 vots i l’entrada fulminant de la Plataforma per Catalunya amb 332 vots i un regidor, quedant sense representació la Plataforma independent de Sant Vicenç amb 180 vots.
Durant tot el matí del passat dia 6 de maig, carrers i places de Sant Vicenç es van convertir en escenaris per explicar contes. Totes les escoles del municipi, l’institut, la biblioteca i l’escola de música han participat en una activitat organitzada conjuntament, sota el paraigua del Pla Educatiu d’Entorn del Bages sud.
Pares i mares, mestres, professors i alumnat han estat narradors d’històries de tota mena. La coral de l’Institut Castellet i alumnes de l’escola de música hi han afegit la part musical. A l’ambient habitual dels carrers en un dia de mercat, s’hi han afegit corrues de nens i nenes que sortien de les escoles per participar de la festa.
Aquesta ha estat la segona edició d’una marató de contes que va néixer l’any passat amb voluntat de continuïtat.
Els autèntics protagonistes de la marató han estat el munt de persones
que voluntàriament hi han participat com a presentadors, narradors, músics i organitzadors.
P.E.E. del Bages Sud
DEBAT ALCALDABLES
LA SEGONA MARATÓ DE CONTES OMPLE DE NENS I NENES ELS CARRERS DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
CASA CALLIS
RESTAURACIÓ I PINTURACLASSES PER A ADULTS I NENS
C/ Mestre Aubert, 608295 Sant Vicenç de Castellet
93 833 09 00 / 619 99 43 16
8
el poble
Després de les eleccions del passat 22 de maig i guanyar-les Convergència i Unió amb un 30,7 % de vots, es podria tornar a editar un pacte de govern amb ERC. CiU ha obtingut cinc regidors (el 2007 en va obtenir sis) i ERC ha mantingut els tres que ja tenia. El PSC també ha perdut un regidor i passa de tenir quatre a tenir-ne tres i podria tornar a quedar a l’oposició. Si hi hagués un pacte entre ERC i CiU, Joan Torres seria el nou alcalde.
Cal destacar la incorporació d’un nou regidor del PP, que durant el mandat passat no tenia representació, però el més sorprenent ha sigut l’entrada a l’ajuntament d’un regidor de Plataforma per Catalunya amb prop d’un 10% dels vots.
Regidors – Sant Vicenç de Castellet 2011
CIU PODRIA TORNAR A PACTAR AMB ERC A L’AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
w w w . e l b r e n y . c o me n v i a e l s t e u s c o r r e u s a
9
el pobleCIU PODRIA TORNAR A PACTAR AMB ERC A L’AJUNTAMENT
DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
10
el poble
El dijous dia 19 de maig, a la biblioteca popular Salvador Vives i Casajuana es va fer la presentació del llibre “Una crònica sentimental: Sant Vicenç de Castellet”. Es tracta d’un recull d’articles que l’Antolina havia publicat a la nostra revista local El Breny en els que evoca
i descriu moments i circumstàncies de la seva infància avui ja desapareguts.
Aquests articles van despertar molt interès entre els nostres lectors i es va creure que seria interessant reunir-los en un llibre. Finalment ha sortit ja publicat i se’n va fer presentació pública. La presentació va anar a càrrec de la cap de redacció del Breny, Montse
Solà que va manifestar la satisfacció de la revista i va introduir la intervenció de David Sanz, professor i col•laborador de la revista, qui va posar de relleu el valor documental de l’obra, atesa la poca bibliografia local elaborada a Sant Vicenç, a la vegada que en va
destacar l’absència de pretensió historicista de l’autora. Amb un estil amè i fluid, l’Antolina aconsegueix, segons David Sanz, descriure amb precisió llocs, objectes i circumstàncies que el temps s’ha emportat, i ho fa amb afecte, però sense caure en enyorances de idíl•lics o somniats temps perduts, amb una especial habilitat perquè amb
pocs detalls, a ningú se li escapi la presència de les dificultats i també del drama.
En el llibre, escrit en primera persona, hi conviu, en un difícil equilibri, la descripció minuciosa dels records amb la mirada de l’autora, la nena que els viu, sense que aquesta ocupi mai el lloc principal ni en sigui l’eix de la narració.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D’ANTOLINA VILASECA
AQUESTA OFERTA INCLOU:- Matricula + Examen teòric - 10 classes pràctiques - Examen pràctic
OFERTA CARNET DE CONDUIR
TRUCA I T’INFORMAREM
AUTO-ESCOLA GESTIÓ
795€
SERVEI DE REPARACIÓ DE TOT TIPUS DE CALÇAT
10
El Pla Educatiu d’Entorn del Bages Sud (PEE) és un projecte que ja té uns quants anys de vida i té entre els seus objectius promoure la cohesió social a través de l’educació intercultural, l’equitat i l’ús de la llengua catalana; millorar el vincle entre les famílies, les escoles, les entitats culturals i entorn; i enfortir les xarxes educatives i la participació en activitats de lleure. Per a més informació del PEE podeu consultar el web http://www.peebagessud.cat/
Al llarg d’aquests darrers anys, s’han anat realitzant diferents activitats amb el segell del PEE del Bages Sud. Aquest
curs, una de les activitats més destacades i que promou els objectius esmentats del PEE és la posada en marxa del projecte Itineraris pel Bages Sud. Hi participen totes les escoles de la zona i consisteix en l’elaboració per part dels grups-classe participants d’itineraris, urbans o naturals, pel seu municipi. Aquests itineraris, que estan penjats al web del projecte -http://www.xtec.cat/~egimeno1/webpee/-, s’intercanvien; és a dir, cada escola elabora el seu i fa de receptor d’un altre grup i va a fer l’itinerari de l’altre escola. En aquest projecte hi estan implicats més de 500 alumnes dels
centres escolars del Bages Sud; una vintena de mestres i professors que han format un grup de treball que ha estat treballant durant tot el curs, per a preparar els 17 itineraris que es duran a terme.
El passat 25 de maig, els alumnes de 5è de l’escola FEDAC Mare de Déu del Roser van rebre els alumnes de 6è de l’escola Jaume Balmes de Castellbell i van fer plegats l’itinerari des de la plaça de l’ajuntament de Sant Vicenç de Castellet fins a Vallhonesta. Van gaudir d’un calorós dia de convivència i d’aprenentatge. Membres del Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet van fer-los una didàctica i amena xerrada perquè uns i altres coneguessin una mica millor l’ermita de Sant Pere i el seu entorn.
Enric Gimeno
11
el poble
ALUMNES DE CASTELLBELL VISITEN VALLHONESTA
GUANYADOR DEL PASTÍS DE
CAN POSTRES
El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja mensualment, és la Josep Bach Casanovas amb el número de soci 316. El guanyador agraciat, haurà de passar per la Bibliote-ca de Sant Vicenç a retirar el val que l’acrediti. Després es posarà en contacte amb Can Postres per recollir el premi.
12
el poble
MARTÍ GIRONELL - “L’ARQUEÒLEG”El dimarts dia 17 de maig a las 7 de la
tarda a la nostre Biblioteca, l’autor Martí Gironell, va fer la presentació del seu darrer llibre: “l’Arqueòleg”.
Varem tenir el privilegi de gaudir de la seva presència degut a que en el lliurament del premis Roc Boronat, organitzat per la O.N.C.E., li van retre homenatge per la publicació del seu llibre, publicant “l’Arqueòleg” en format d’audiollibre, sistema fet per escoltar i també en Braile, format per invidents. Per amenitzar l’acte varen ser convidats el Grup Eumelia, que varen aprofitar l’acte final per fer la xerradeta amb en Martí, cosa que aprofità la directora del grup en Montse Casas per convidar-lo a fer-ne també la presentació a Sant Vicenç, a la qual cosa va accedir gratament com a invitació.
Una estona abans de començar la presentació del seu llibre, l’autor ja estava enfeinat fent dedicatòries i signant el seu “Arqueòleg”.
El llibre esta basat amb en Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat i les seves
vicissituds cap allà l’any 1910, quan va començar emprenent viatge cap a Mesopotàmia i Terra Santa amb la finalitat de contrastar les Sagrades Escriptures.
El viatge converteix al pare Ubach en una espècie d’Indiana Jones català, degut a les mil peripècies que passa. Per fi, “l’Arqueòleg”, torna a Montserrat i el somni d’aconseguir l’anomenada Bíblia de Montserrat i l’important Museu de l’Orient Bíblic, que conté peces de gran valor tant històric com arqueològic, es fan realitat, encara que molt desconegut per molta gent ja que només es pot visitar demanant dia i hora.
Desprès de la tertúlia d’en Martí Gironell em va convèncer per llegir el seu famós llibre de qui en Martí, ens va explicar diferents anècdotes que res tenen a veure amb el seu llibre.
La seva gran simpatia i naturalitat va captivar al públic assistent.
Alfons.
El santvicentí Ramon López de Mántaras, ha estat guardonat per l’associació Americana d’Intel•ligència Artificial i la revista AI Magazine, amb el prestigiós premi Robert S. Engelmore Award 2011. Actualment el Ramon de 59 anys, viu a Sant Cugat del Vallès i és el director de l’Institut d’Investigació en Intel•ligència Artificial del CSIC a Bellaterra.
El Ramon va estudiar Enginyeria Electrònica a la Universitat de Mondragón, màster i el doctorat en Física a Tolosa, màster en Intel•ligència Artificial a Berkeley i doctorat en infor-màtica a la UPC de Barcelona. Laboralment , va treballar un any a Mondragón, un any de catedràtic a la
Universitat de Paris VI, Facultat d’Informàtica de la UPC i al CSIC com a investigador, on treballa actualment. En grans trets, la seva feina s’ha basat en el camp de la música creada per or-dinador i en el camp de la robòtica.
A més d’aquest premi, sens dubte el més prestigiós, López de Mántaras ha-bia estat guardonat amb el premi Bages de Cultura, el premi Ciutat de Barcelona per la seva tesi doctoral, l’European Artificial Intelligence Research Award per la publicació d’un article i amb el de l’Associació Internacional d’Informàtica Musical pel seu treball, entre d’altres premis.
RAMON LÓPEZ DE MÁNTARAS GUARDONAT AMB UN PRESTIGIÓS PREMI
13
El mestre Francesc Vila i Gimferrer, per tots nosaltres el Sr. Vila. Quina persona!!!
Gran músic, gran compositor, gran pedagog, gran arranjador, gran mestre,...
una persona que ha deixat una gran petjada musical a tot el país i en especial a la nostra entitat, l’Associació Musical Castellet.
Tot va començar a mitjans dels anys 80, quan el Sr. Vila va començar a col•laborar amb la nostra entitat i va anar posant en pràctica tot el seu mètode d’ensenyament musical basat amb el sistema Orff Schulwerk, format per instruments de so determinat i indeterminat (xilòfons, metal•lòfons,...). Però va ser el 1987, quan l’entitat tenia un bon grup de joves amb ganes de fer música i de treballar, que va crear el Conjunt Instrumental Juvenil Disset i Escaig, un altre dels molts fills que ell ha deixat pel camí.
El conjunt va començar a treballar amb els instruments orff i amb d’altres que s’anaven incorporant (bandúrries, teclats, violins,...), i ell va començar a fer un gran treball d’arranjament de
peces conegudes i d’altres de collita pròpia per poder tenir un conjunt instrumental, amb la base de l’orff, però que pogués interpretar qualsevol tipus de peça.
Ells van treballar molt i són moltes les experiències que aquells joves van poder viure amb el Sr. Vila, una persona gran, però que davant d’aquells joves era un mestre que el què volia era formar joves vinculats i responsables en l’esperit i el treball amb l’entitat i la música. I així va ser. Tots aquells joves van poder fer molts concerts i molts viatges, sempre sota la batuta insistent del Sr. Vila.
Per raons de la vida ell ho va haver d’anar deixant, però el fill ha seguit creixent i segueix gaudint d’aquella llavor que va plantar. El Sr. Vila deixa una entitat amb un conjunt instrumental
basat en el respecte i el treball amb la música i els joves, un treball difícil, però important.
El Disset i Escaig i tota l’entitat, d’ahir, d’avui i de sempre, vol donar les gràcies per aquesta feina constant i disciplinar que ell va fer. A part, l’entitat també gaudeix d’un gran arxiu amb un importantíssim nombre de partitures arranjades i composades per ell mateix, un valor únic i inoblidable.
Moltes gràcies Sr. Vila, per ser el pare del Conjunt Instrumental Juvenil Disset i Escaig.
Associació Musical Castellet
entitats
EL RECORD DEL SR. VILA
14
El diumenge 8 de maig, la gent de la nostra Penya Blaugrana, va organitzar una gran festa per rebre al famós
“Llucià”, el capdavanter del equip de TV. Barça, que van venir al nostre poble per gravar “Quina Penya”.
De bon matí, va començar la gravació davant del local de la nostre Penya,
-més engalanat que mai-, ja que amb la façana acabada de pintar, es va guarnir amb una sèrie de globus de color, blau-grana, que va quedar d’allò més espectacular.
L’activitat es va desenvolupar al local de baix, que també estava ple de globus per la quitxalla, i demés regals col•locats estratègicament sota els
arbres de la Plaça Clavé. En Vicenç Forns va preparar la seva barbacoa i el públic va començar a arribar per fer una bona rebuda al equip de TV. Barça.
Cap a dos quarts d’onze, va començar la gravació amb el nostre President en Josep Gomáriz com a protagonista. Mentrestant al local de dalt la gent menjava l’entrepà de botifarra preparada pel Vicenç.
També varen visitar la nostra església parroquial i la moreneta restaurada, (pagada per la Penya). Al baixar, en
“Llucià” i el cap gros d’en Vicentó varen tenir una trobada cara a cara asseguts amigablement als bancs de la Plaça Farmacèutics Gelabert i a algun que altre indret del nostre poble.
Desprès del dinar de germanor i davant de la font del Monument del 25 Aniversari de la Penya, en Manel Alonso va contestar totes les preguntes que en “Llucià” li va fer. En acabar l’acte es varen acomiadar i cap a Barcelona , a veure a l’important patit del Barça-Espanyol.
El reportatge es passarà per TV. Barça cap a primers o finals de mes, no ho sabem amb exactitud, de totes maneres la Penya ja avisarà.
Com sempre la Penya FENT POBLE i FENT BARÇA!
Alfons
entitatsVISITA DEL LLUCIÀ PER GRAVAR “QUINA PENYA”
entitats
15
El passat 15 de maig , l’Associació cul-tural i gastronòmica Ceps i Manduca de Sant Vicenç de Castellet, va celebrar la 9ena. trobada d’intercanvi de plaques de cava amb un èxit rotund.
Com cada any es va editar una placa de col·leccionisme d’edició limitada amb una imatge relacionada amb la nostra població i en aquesta ocasió va ser la Masia de “La Serra”. Es varen em-botellar 460 ampolles i gairebé es va-ren esgotar totes.Tot i així, si algú la vol, encara en queden algunes.
Es va començar a les 9 del matí amb un esmorzar popular, on es varen servir 150 botifarres. Durant tota la jornada, cada mitja hora es varen fer unes rifes d’ampolles cedides per les caves Artium, i a les 12 en presència de les autoritats locals, es va oficialitzar la nova placa Artium-La Serra, amb un brindis. L’organització fa una valoració molt positiva de la trobada, on durant
tot el matí varen passar unes 600 per-sones. Si algú ens vol trobar per com-prar l’ ampolla o la copa gravada esta-
rem el dissabte dia 4 de juny a la Fira del Vapor.
9a TROBADA D’INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVA
16
cartes a el Breny
Sóc de l’opinió que, el fet de poder decidir en alguns fets i circumstàncies de la nostra vida, hauria de ser un dret adquirit i irrenunciable pels essers humans, i més quan pot afectar a la nostra salut.
El metge de capçalera ens “l’imposa” la Seguretat Social, difícil de canviar si algun ciutadà vol fer-ho, l’especialista tant del mateix; ho assumim perquè és el sistema i així un llarg etcètera.
La cosa canvia quan volem fer-nos associats a alguna mútua privada, dic canvia perquè la majoria d’aquestes mútues tenen un quadre mèdic força ampli i podem triar el que més ens agradi.
També escollim l’entitat asseguradora pel nostre vehicle pel preu, avantatges, proximitat, etc., fins aquí tot correcte, però arriba el moment o circumstància concreta que NO ens deixen triar, altre cop...
M’explicaré:
Quan algú ha patit un accident de trànsit, òbviament acudeix a l’hospital més pròxim al seu domicili per ser atesos d’urgència. És a partir d’aquí, quan ens prenen el dret a decidir, em refereixo a les següents visites de control de seguiment de l’evolució del procés i sobretot quan el metge ens pauta Rehabilitació Funcional. És en aquest punt, on el que escriu aquestes ratlles, voldria fer-se prou entenedor i informar-vos que teniu tot el DRET a decidir i triar on voleu anar perquè us apliquin el tractament escaient per la vostra patologia. Si cal dir, que no tenim un ventall d’opcions però si més no en tenim més d’una, i també matisar-vos que NO podeu triar qualsevol centre, i com que les normes són les que són, heu d’escollir-ne un que estigui donat d’alta al conveni UNESPA.
A tots els santvicentins i ciutadans que tinguin la seva residència al Bages
Sud, tingueu l’absoluta certesa i seguretat que no us cal desplaçar-vos a Manresa per fer rehabilitació si heu patit un accident de trànsit, encara que en algun moment us vulguin fer creure el contrari, i us diguin que vostè aquí aquest i sinó perdrà el dret a podre seguir sent visitat pel metge, “NO ÉS CERT”, insisteixo, podeu triar el Centre de Rehabilitació (que compleixi el requisit esmentat), i perquè aquesta informació us sigui del tot creïble, consulteu la vostra companyia asseguradora, no us pot dir el contrari.
Per acabar, dir-vos que si teniu algun dubte, no tingueu inconvenient i us poseu en contacte amb el que signa i rubrica aquest escrit, que la seva sana intenció és que els ciutadans estiguin ben informats i puguin decidir, número de mòbil: 626408150.
PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR
Pere Escribano
PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR
16 17
cartes a el BrenyQUE DÉU ENS AGAFI CONFESSATS
Hola, em dic Dolors Botines i el passat divendres dia 20 de maig vaig assistir a un míting electoral, catalogat coma
“xocolatada i final de campanya”, que es realitzava a la sala d’actes de l’Ajuntament. Cosa que no entenc perquè segons tinc entès, aquests actes no es poden realitzar en cap dependència municipal. Ens haurem d’assabentar perquè segons qui té accés a tot el que demana, sigui o no sigui legal.
Crec que en tota la meva vida mai havia assistit a un acte tan denigrant i xenòfob. Quina vergonya! Jo hi vaig assistir perquè, com a santvicentina que sóc, volia assabentar-me de les propostes electorals d’aquest
“personatge” i realment no em va decebre perquè ja en els seus pamflets es donava a conèixer. Tot l’acte va estar fet en castellà menys la presentació del mateix, que va ser en català i en castellà.
Quan es va donar per finalitzar aquest acte, va demanar si algú volia fer alguna pregunta. Se li va demanar que quan ell fos alcalde, si les guarderies serien gratuïtes. Ell va respondre que sí, però només per a la gent del país. També se li va demanar que si quan algú no tingués feina, l’ajuntament es faria càrrec dels seus lloguers. També va respondre que sí, però també només per a la gent d’aquí. Segons paraules textuals: “no a los moros, como hasta ahora”.
Veient tot aquest seguit de preguntes, jo em vaig aixecar i li vaig demanar quant de temps feia que vivia al poble, ja que jo no l’havia vist mai i crec que una persona que vol ser alcaldable ha de tenir un mínim de coneixement del municipi. Aquest personatge, el primer que va fer, com que va veure que no era de la seva “claca”, va ser dir-me que m’identifiqués. Jo em vaig negar ja que fins aleshores ningú ho havia fet. No li va agradar gens, però jo vaig continuar amb la meva pregunta que va
ser demanar-li que com era que si ell parlava tan malament dels immigrants perquè no s’integraven, ell fes tota la seva al•legació en castellà. Jo ho hagué entès si fos bilingüe, doncs amb la xenofòbia que el va caracteritzar durant tot el discurs, el mínim que podia fer era demostrar que ell s’havia integrat.
Aquesta carta és per assabentar a tothom que després d’aquesta pregunta, la Sra. Cantón (més coneguda per
“Sandalietes”) va venir cap a mi. Per cert, aquesta senyora és la tercera de la llista que encapçala aquest senyor. La Sra. Cantón es trobava a la sala amb una bata d’estar per casa (me la imagino anant a la Diputació per qualsevol gestió guarnida com sol anar sempre i amb la facilitat de paraula que la caracteritza).
Penso que els santvicentins no és aquesta imatge que volem que ens representi. Tampoc entenc que una persona que va tant a missa, pot rebutjar a algú quan la vertadera fe cristiana explica que tots som iguals davant de Déu. O no és això el que predica l’Evangeli? Perquè si no és això el que li prediquen, és que vostè no va al lloc adient per entendre la religió o bé el pastor que l’orienta no és l’adequat.
Tornant a la pregunta que vaig fer envers la llengua, tota la sala (unes 42 persones) es va posar a cridar dient algunes persones que feia més de 40 anys que vivien a Sant Vicenç i que mai
havien parlat en català. Davant d’aquest fet, jo em pregunto: aquestes persones tenen dret a rebut la immigració perquè diuen que no s’integren? Després de tot aquest rebombori causat per fer una pregunta amb el to més correcte i respectuós, no se’m va contestar.
Ara passaré a comentar l’actitud de la ja esmentada Sra. Cantón. Com si li hagués vingut un atac de bogeria va venir cap a mi violentant-me i volent-me fer fora de la sala a la qual cosa jo m’hi vaig negar. Li vaig dir que si no sabia que estaven fent un acte democràtic i que sense faltar al respecte, tothom tenia dret a preguntar. Aquesta persona va quedar retratada amb la seva actitud. Que Déu ens agafi confessats si hem de tenir representants així pel poble, encara que no dubto gens del seny dels santvicentins.
En fi, aquesta carta és per donar a conèixer unes persones que es volen infiltrar al nostre Ajuntament i que real-ment, no els hauria d’escoltar ningú per no ser democràtics, per xenòfobs, per no tenir un mínim de modals, respecte, ni cultura per representar un poble i per no escoltar a la gent que realment vo-lem el millor pel nostre municipi.
Dolors Botines
Envia els teus correus a:
18
cartes a el Breny
Deixeu-me primer de tot que feliciti a la senyora Montse Casas, per explicar-nos perfectament el nivell d’escola de música que tenim ... i que volem seguir tenint!, perquè ens ha costat vint anys de patiments i lluites per aconseguir-ho, perquè molts dels polítics d’aquests vint anys han menyspreat la seva tasca, no ajudant-la com era merescuda. Espero i desitjo que aquests nous polítics acabats d’estrenar, estiguin a l’alçada del nivell que tenim a la nostre Escola de Música, - doncs ja tenim prou coses que els falta nivell - .
Als nous polítics (que tenen a les seves mans el futur de la nostra Escola de Música), els demanaria que llegissin molt detingudament un parell de vegades, l’encertada carta de la Sara Berdugo, alumna de l’Escola i així, poder arribar a copsar que tenir una Escola plena de nens i nenes que el seu
“hobbie”, és la música, és un gran bé. Tenim uns mestres amb una gran humanitat i professionalitat tant difícils de trobar, i alguns tan poc valorats, hi posen tot el seu saber per la seva continuïtat.
La Sara ens diu a la seva carta que ha estat en varies escoles de música de Barcelona i ens assegura que és molt difícil de trobar-hi alumnes de totes les edats motivats per la música, perquè els professors els encomanen la passió per estimar la música, i segueix recalcant-nos que és tan fascinant la feina que es fa en aquesta escola.
L’altre dia en un aula de l’escola, darrera, una porta mig oberta.... la carona d’una nena de 6 o 7 anys reflectia l’estimació que sentia per la música i tal com ens diu la Sara, a més es sentia orgullosa de ser ella i que amb la seva carona ens demostrava de que era capaç de
fer sortir ella sola, aquelles notes tan dolces del seu violí.
Sara: Jo espero que els joves i nous polítics del nostre poble, valents i amb empenta faran una visita a la nostre Escola de Música i seran capaços d’entendre perquè tu i aquella nena del violí i d’altres, la música us fa sentir dins vostre, i entendran aquesta lluita aferrissada de la nostra escola de música per ensenyar cultura, disciplina, respecte, creativitat, il•lusió, companyerisme i superació, qualitats que cada vegada costen més d’obtenir.
Esperem que amb el seu esforç i el dels nostres polítics podrem superar aquest impàs de la crisi i podrem continuar tenint UNA ESCOLA DE MÚSICA DE NIVELL QUE ES MEREIXEN ELS NOSTRES FILLS I NETS.Ànims Sara, esperem molt dels nostres nous polítics,... pel bé de Sant Vicenç.
Un enamorat de la música i del meu poble
Alfons
... VOLEM LA DEL NIVELL, QUE TENIM!!!
19
Hi havia una vegada, fa moltíssims anys, dos germans que eren pescadors. Shiro, el més gran, tenia vaixells grans, xarxes noves i una bonica casa. Jun, el petit, era pobre; les seves xarxes eren velles i, per més que treballava, no aconseguia prou per menjar.
Un matí Jun va sortir a pescar amb la seva petita barca.
Després de tot un dia de feina, no va poder pescar ni un sol peix, per això va anar a casa del seu germà i li va dir:- Shiro, he treballat tot el dia, però no he pescat ni un sol peix. Deixa’m una mica d’arròs per que poguem menjar la meva dóna i jo.El seu germà li va tancar la porta als
nassos i li va cridar:- Deixeu-me en Pau! Així aprendràs a cuidar de la teva família ....
El pobre Jun tornava molt trist a casa seva. De sobte, en un revol del camí, va trobar un ancià amb una gran barba blanca.L’ancià li va dir amb veu molt dolça:
- Jun, ets un bon home i per això he vingut a ajudar-te. Els nans posseeixen un molinet màgic, ves a buscar-los i porta’ls aquest pot de melmelada de cireres. Com que els encanta, t’ho canviaran per el molinet màgic.- I per a què serveix aquest molinet? - va preguntar Jun.- Si gires la maneta a la dreta i demanes un desig, et serà concedit. Quan vulguis que el molinet s’aturi, has de dir:
“Gràcies molinet, ja en tinc prou”. Després has de girar la maneta cap a
l’esquerra. Però mai diguis a ningú per a què serveix ni com funciona el molinet.
El jove pescador va donar les gracies a l’ancià i es va dirigir a les terres dels nans. Quan en Jun va arribar-hi tot va succeir com li havia dit l’ancià.
El rei dels nans va cridar en Jun i li va dir:-Què vols a canvi del pot de melmelada?- El molinet - va dir Jun.Després d’algunes discussions, Jun va
aconseguir fer-se amb el molinet màgic. A partir d’aquell moment va canviar la vida de Jun.
Primer li va demanar al molinet que li moles una casa nova; més tard, una barca nova, i xarxes, i menjar, i diners ...
I quan ja tenia suficient de cada cosa que demanava, girava la maneta cap a l’esquerra i deia :- Gràcies molinet, ja tinc suficient.El jove pescador es va fer molt ric i,
com que tenia bon cor, repartia aquelles riqueses entre tots els seus veïns.Quan Shiro va assabentar-se de la
riquesa del seu germà, es va posar vermell d’enveja i va córrer a visitar-lo:- Estimat germà Jun, com has aconseguit tantes riqueses?Jun recordava el que li havia dit l’ancià;
per això, no l va dir res.Des d’aquell dia el malvat Shiro va
començar a espiar el seu germà per a descobrir el seu secret.
Una nit espiava per una finestra quan va veure que Jun agafava el molinet i deia:- Molinet, mol una mica de diners. Vull repartir-los amb els pescadors que han perdut les seves barques a la tempesta.
El malvat Shiro es va amagar per a no ser descobert, va esperar a que el seu germà sortís de casa, va entrar i va robar el molinet.Després va recollir algunes coses i va
embarcar cap a terres llunyanes, pensant gaudir allà la seva fortuna.Van passar molts dies de travessa,
van patir tempestes i es va perdre part de l’equipatge i tota la sal. Un dia, Shiro va notar que el menjar estava dolç i, per això, se’n va anar a la seva cabina, va girar la maneta a la dreta i va dir:- Molinet, mol una mica de sal.El molinet va començar a moldre sal.
Quan ja en va tenir prou, Shiro va exclamar:-Deixa de moldre, ja tinc prou sal.Però el molinet seguia molent. Shiro
no sabia que havia de girar cap a l’esquerra per que s’aturés el molinet.- Deixa ja de moldre sal, maleït molinet!- cridava Shiro.Però el molinet molia i molia. Primer,
es va omplir de sal el cabina; Després, la coberta. Per últim, el vaixell no va poder suportar el pes i es va enfonsar. I com que ningú ha girat la maneta cap a l’esquerra, el molinet segueix encara molent sal en el fons del mar. I per això, diuen, l’aigua del mar té gust de sal.
el racó del conte
EL MOLINET MÀGIC
2120
veïns
Pere Escribano Pérez a Veïns. Un espai designat a persones de Sant Vicenç de Castellet.
El Pere va néixer el 30 de gener de 1952 a Sant Vicenç. Fill d’en Josep Escribano i la Consol Pérez, va ser fill únic .
El seu pare morí el 18 de març de 1987. La mare encara la té viva. Per molts anys.
—Davant de la teva presentació ja puc continuar. A la cantonada del carrer de Maria Gimferrer o de Santa Maria, si li han donat varis noms, és on vaig néixer.
El meu pare va ser sastre fins que es va morir, que no era massa vell. Una malaltia va acabar amb la seva vida. Pel què recordo, va ser un sastre molt reconegut per la seva feina. Vull dir que, ho feia bé. Ell volia que jo continués amb l’ofici i vaig estar aprenent de sastre dels 17 anys als 19. Vaig anar a Barcelona a l’Acadèmia La Confianza, que estava situada a un carreró darrera de l’Ajuntament, a la Plaça Sant Jaume.
Però la feina de l’agulla no em tenia massa satisfet. Degut a una operació al genoll, vaig estar ingressat al Centre Hospitalari de Manresa. Va ser quan es va despertar la meva vocació: volia ser metge o especialista. En fi, cosir, però no roba.
Una vegada exposat el meu interès a casa, vaig entrar a fer practiques d’infermeria a l’hospital Clínic de Barcelona durant tres anys. També vaig practicar a l’escola de la Sagrada Família de Barcelona i vaig aconseguir
el títol de Naturòpata i Terapeuta. És la que ha sigut la meva feina de sempre.
—Vol dir que estàs posant benestar a les persones que ho necessiten. A quins llocs que has treballat o treballes fen aquesta feina?
—A varis llocs. Sense concretar dates fixes, diré que he treballat fent urgències al Centre Hospitalari a Manresa durant nou anys. Estigué sis anys a l’empresa Pirelli, als serveis mèdics. He sigut monitor de gimnàstica i natació a la Piscina Municipal de Sant Vicenç, a l’Escola Menéndez Pelayo, a les Dominiques, al Niu. He gaudit fent la feina que m’agrada i encara estic en actiu a la Mutua Laboral de Malalties Professionals i Mutua Intercomarcal de Manresa. Algunes d’aquestes activitats les he fet conjuntament, vull dir que, algunes les podia fer a la tarda i les altres al matí.
—El teu estatus laboral ja quasi està exposat. Casat amb? I demes família?
—La meva dona és la Teresa Cambronero, és “manya”, de Zaragoza, però ja es considera Catalana. Ens varem conèixer quan vaig fer la mili a Zaragoza, al Cuerpo de Ingenieros, que és com es deia llavors.
El casament, el dia 1 d’agost de 1976 i tenim dos fills. La filla, la Laura, que està casada amb el Carles. Tenen una filla que es diu Carla i viuen a Manresa. El Marc, que està de parella amb la Mari, viu a Sant Joan d’Espí.
—Actualment teniu obert un Centre de Rehabilitació Funcional per posar guapes a las senyores o senyoretes. És una cosa bona per el poble?
—El varem obrir amb la intenció de fer una bona causa amb el tema, jo amb la meva feina i la Tere, que té el títol d’esteticien. A més hi tenim persones que cobreixen d’altres activitats relacionades amb el tema. De moment, anem fent qui més o menys té necessitats al seu cos de la forma que sigui.
També tenim relació amb una sèrie d’activitats que compaginen amb els accidents laborals, que encara estan ignorats per les persones necessitades amb el cas. D’aquest tema a la secció de veïns fora massa llarg d’explicar, però si el Breny em permet publicar-ho, els ho agrairé.
—Es farà la pertinent consulta a la redacció i, si es creu convenient, es farà, ja que tot el què sigui pel bé de tots, per això hi estem. A banda de tot això, tens alguna afició més?
—En primer lloc l’esport. Vaig ser uns anys porter del Club de Futbol Sant Vicenç. Vaig jugar amb el Manresa, però en qualitat de porter suplent. L’altre en sabia més que jo. També vaig jugar amb el Gimnàstic de Manresa.
Amb el Sant Vicenç hi tenia de companys, fent equip a: Min, Llovet, Franch, Reyes, Simon, Jareño, Cortina,... Que em perdonin els que no pronuncio, jo els recordo com a amics, hi siguin o no. Com a anècdota curiosa, quant tenia entre 16 i 17 anys, vaig passar per Can Barça i em varen fer unes petites proves, però no va passar res més que la il•lusió d’anar-hi.
Llavors jugàvem al futbol amb afició i per pocs calerons. Ara tot són grans fitxatges. No varem ser tan afortunats, tal vegada tampoc hauríem sigut tant bons com els d’ara. En fi, dintre de les nostres possibilitats, també ho varem passar bé, però els anys no perdonen.
Pere, tens un bon historial al teu apartat de la vida, tal vegada al teu pare li hagués fet il•lusió que continuessis amb el seu ofici, que en aquell temps tenia el seu mèrit. Actualment estaria desfasat. Està més imposat el que tens actualment. Has comentat que de petit et deien el “sastre petit”. Si fos ara, et podrien dir “El sastrecillo valiente” que és el títol d’un conte, ja que has estat molt valent a la vida. Moltes gràcies Pere, i que no decaigui tot el teu valor.
Esteve Lafont
21
cinema
MAIG 2011
Montserrat López i Miralles30.04.2011 - 38 anys
Dolores Ardevol i Martí05.05.2011 - 95 anys
Fermin Rueda i Morillas06.05.2011 - 84 anys
Antonio Visiedo i Crespo06.05.2011 - 86 anys
Carme Vila i Fité09.05.2011 - 84 anys
Mariano Naval i Amella11.05.2011 - 80 anys
Asunción Moreno i Garcia18.05.2011 - 83 anys
Franciso Clarena i Rius25.05.2011 - 92 anys
Alfred Malo i Lanaspa25.05.11 - 62 anys
Maria Cadevall i Casasampera27.05.11 - 88 anys
Miquel Casajuana i Abadal31.05.2011 - 85 anys
A Carlos Iglesias, sembla que la guerra civil, és un tema que el porta molt endins, ja que sense anar més lluny, si tirem un temps enrere ja ens va oferir una visió de la supervivència dels emigrants espanyols durant la postguerra espanyola amb la pel•lícula “Un franco, catorce pesetas”, gran film que va gaudir d’una gran acceptació en el seu moment.
“Ispansi” (paraula soviètica que significa espanyols), és el títol de la nova pel•lícula del genial Carlos Iglesias. Lluny del seu personatge de “Manos a la obra”, sèrie televisiva que va tenir gran audiència, s’ha revelat com un dels nous directors espanyols amb gran qualificació per descriure uns personatges i una època que el van marcar, els fets viscuts van arrelats molt fermament a l’historia que va viure un seu professor d’interpretació, fets que li van quedar gravats en els seus records i a la seva nostàlgia.
La història gira entorn a l’amor que neix entre un comissari polític comunista i una falangista que descobreixen l’amor durant una època i un lloc on havien de fer front a la misèria.
Els “nens de la guerra”, van ser denominats a un grup de 3000 infants que van ser enviats a Rússia en uns moments
on els republicans van veure clarament la seva derrota davant un Franco, cofoi de poder.
La pel•lícula és un exercici d’estil que pretén fer un homenatge al cinema soviètic de la postguerra.
L’esplèndida fotografia realitzada per Tote Trenas, li dóna a la pel•lícula grans dots de realisme i plasma molt acertadament la historia d’uns personatges grisos que busquen el seu lloc en un món completament desfet per la guerra.
Josep Chertó
Director: Carlos IglesiasRepartiment: Carlos Iglesias, Esther Regina, Isabel Stoffel, Dorin Dragos, Eloisa Vargas, etc.Gènere: DramaGuió: Carlos IglesiasFotografia: Tote TrenasMúsica: Mario de Benito
ISPANSI (ESPAÑOLES)
22
el racó gastronòmic
Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.
Preparació:Netejar els musclos. Picar las cebetes, l’api i les branques de julivert. En una olla amb la mantega afegir-hi aquests ingredients i coure-ho tot junt uns cinc minuts, fins que tot plegat quedi reduït, afegir-hi la nata i salpebrar-ho. Tornar-ho a cuinar cinc minuts més fins que quedi una crema espessa.
Afegir-hi els musclos i dues branquetes de julivert picat.
Remoure, tapar i coure fins que els musclos s’obrin, i retirar-los a continuació, (treure les closques que hagin quedat buides).
Reduir la salsa durant un parell de minuts més, colar-la i servir-la en un bol apart amb els musclos decorats amb el julivert sobrant.
Josep
1’5 kg de musclos
2 cebetes petites
1 branca d’api
6 branques de julivert
1 culleradeta de mantega
50 ml de vi blanc
100 ml de nata líquida
Pebre
Sal
Ingredients (4 pers).
Receptes de primavera
MUSCLOS A LA CREMA
MARIDATGE
ERMITA D’ESPIELLS - D.O. PENEDÈSMacabeu, Xarel·lo, Parellada, Chardonay
Blanc clàssic de les bodegues Juvé&Camps, elaborat en la propietat d’Espiells a Sant Sadurní d’Anoia, La Cuscona i Mediona. A partir del most flor de les seves varietats, té una criança en ampolla de 9 mesos a les caves.
De color groc pàl•lid, amb aroma intens a fruites blanques i un fons floral. En boca és equilibrat i refrescant, amb un xic d’acidesa i untuositat.
Montse Colomer
Aquesta recepta és molt pràctica i no té massa complicació. Animeu-vos a fer-la!
23
col·laboracions
Els homes convergentsEn són de contundents.Així ens parla el Mas
Emfatitzant els maxil•lars Així ens parla el Boi Alliçonant-nos a totsI aprentant-nos el collAixí ens parla el Felip
Contundent, però humilAmb la mà al pit.I la Joana Ortega
Ens pregona i pregaPer la contundència
A Convergència.
Han guanyat les eleccionsI com a polítics pensen
Que tenen un xec en blancJa no cal escoltarEl poble ha parlat
Toca retallar als unsI als altres, rebre.
De què es queixa la gent!Si tot ho fem per ells.Irresponsables en sónSi no pensen el mateix.
Els polítics temen un EREPer la seva eficiència
Doncs, la població no entencQue vol dir ser eficient
Si la millora vol dirQue a tots no ens arribarà
I gaudir del bo i millorNo pot ser per a tots.
I si la crisi vol dirQue qui la fa no la paga
Que en els impostos Es veu quants necis
Compleixen obedients. I quants n’està de contents
De que paguin els necis.El món a l’inrevés
Qui més té més rep
Als un retallen impostos Els altres prestacions
Que no tinguem confusióTots tindran la seva part
Som una nació!
A la Plaça de CatalunyaEls joves s’apropen
I reflexionenEls partits de sobte
EnvelleixenIndigneu-vos
Un crit col•lectiu Ha aparegut,
I no són romançosArriben per quedar-se
Per sempre mésSón els ciutadansQue volen parlar
I els polítics, els cal escoltar
Però els poderososEls hi agrada més
A l’inrevésDoncs quan els polítics parlen
el poble emmudeix i la brisa se sent. Què bé!
Els poderosos diuenel vent enutjós
ja no hi és
La Plaça de CatalunyaHi ha reflexions
Hi ha sentit comúHi ha veritables ciutadans
I saben que cal bufarBufar ben fort
Que el vent enutjós Hi tornarà a ser.
Un indignat
LLIÇÓ DE CONTUNDÈNCIA
Francesc Macià, 128 - Nau B08295 SANT VICENÇ DE CASTELLETTel.: 93 833 03 06 - Fax.: 93 833 03 [email protected]
Injecció de BenzinaInjecció DieselElectricitat/ ElectrònicaEncesaPlanxa i PinturaFrens, ABS, ESPMecànica de mantenimentMecànica motorSistemes de Refrigeració
c/ Prim, 3 - Tel. 93 833 03 62SANT VICENÇ DE CASTELLET
C/Poeta Maragall 12 bxs. 08295St. Vicenç de Castellet.
INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES EN GENERAL DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS
INSTAL•LACIONS DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES.
INSTAL•LACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES
INSTAL•LACIONS ALARMES
INSTAL•LACIONS TELECOMUNICACIONS
MANTENIMENT INDUSTRIAL I AVARIES EN GENERAL.
INSTAL•LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC.
INSTAL•LACIONS D’AIRE CONDICIONAT I REFRIGERACIÓ INDUSTRIAL.
Telf: 93.833.29.29