infominer-3-2007

INFOMINER Octubre 2007 - Gener 2008 nº40 nº40 Octubre 2007 - Gener 2008 INFOMINER

INFO

MIN

ER

But

lletí

Info

rmat

iu d

el G

rup

Min

eral

ògic

Cat

alà

INFOMINER N.40 3/2007 Octubre 2007 - Gener 2008SUMARI

Editorial ..........................................................Asociación Aragonito Azul ...........................Diamants a l’Espai .......................................Puras de Vilafranca, Burgos. Mn ...............Activitats, Fires i Excursions .......................MINDAT - Què és? .......................................Denúncia: Els nens esclaus .......................

Edita:Grup Mineralògic CatalàC. Antoni Capmany , 67, baixos08028 BARCELONA

Direcció:Joan Rosell i Núria Tomà[email protected]@hotmail.com

Coordinació:Jordi Coca

Consell de Redacció:Josep L. Garrido, Joan ManelYbarra, David Perez, XavierTomàs i Sergio Evangelio

[email protected]

1222346

EDITORIAL

Noves Amatistes de l’Uruguay ....................La kristiansenita a Espanya .......................Concurs d’àbac ...........................................Micromineral Magazine ............................Associació Mineralògica Valenciana .....Fira: Sant Vicente de Raspeig .................L’Ambre de Cantàbria ...............................

7889

101011

ui havia dit que l’afició a la mineralogia anava de baixa? Els més pessimistes auguraven un futurincert als aficionats als minerals en vista de la disminució constant d’associats a les entitatsmineralògiques del nostre país i de l’Estat. Sembla ser que aquest efecte pot ser contrarestat per

una major difusió del món meravellós dels minerals entre les noves generacions de nens i nenes quetenim a l’escola.

Associacions com Aragonito Azul, creada sota la protecció de l’Ajuntament de Lleó, promouen desde fa un temps tallers, activitats, sortides de camp...entre la quitxalla lleonesa. Evidentment l’ajuda deles institucions públiques es fa necessària i sembla ser que fora de Catalunya aquest suport es fapalès. Els cedeixen locals, els subvencionen publicacions i cursos, els ajuden econòmicament en lacreació de laboratoris que tant serviran als aficionats consolidat com als nous «adeptes» que aniransorgint a canvi «simplement» de donar a coneixer a la societat la seva afició i coneixements. És unbon intercanvi des d’aquí els envejem, en el bon sentit de la paraula.

Sembla ser que en el nostre país, la cultura es centra només en les festes populars, els fòrums de lescultures i en els centres oficials. Munta un circ, fes una película o ves a la fira de Frankfurt i tindràssubvencions. No volem dir que aquestes activitats no mereixin ajuts, però no tot és espectacle. ElGrup Mineralògic Català no rep cap mena d’ajuda per part de cap institució governamental, niGeneralitat ni Ajuntament. Tanmateix seguim desenvolupant la nostra tasca de difusió de lamineralogia com bonament podem i seguim publicant la nostra revista Mineralogistes de Catalunya

en català, malgrat el cost econòmic que ens suposa. No cal dir que en altres comunitats autònomesaquests ajuts hi són ben presents i atorgats amb benevolència.

S’ha creat l’Associació Mineralògica Valenciana de la mà de reconeguts mineralogistesvalencians, que de ben segur amb esforç, dedicació i il·lusió la convertiran en una entitat dereferència per tothom. Associacions com la de Sant Vicente de Raspeig (www.ampsvr.org) tenenuna estreta relació amb les administracions locals la qual cosa també els permet de col·laborar ambtota mena d’activitats que amplien el rerefons cultural i científic. Podeu comptar amb nosaltres perdifondre les vostres activitats i de ben segur que molts membres del GMC estaran a les vostres files.

Difondre la mineralogia entre els més joves és el camí assenyalat per enfortir una petita part de lacultura científica d’un país, fer néixer noves vocacions per la Geologia i la Química i enfortir lesassociacions locals amb noves generacions d’associats que permetin seguir fent girar la roda de lail·lusió pels minerals.

Q

J. Rosell

INFOMINER Octubre 2007 - Gener 2008 nº40 nº40 Octubre 2007 - Gener 2008 INFOMINER 112

NOTICIES NOTES

LAS MINAS DE MANGANESODE PURAS DE VILLAFRANCA,BELORADO, BURGOS

q Diario de Burgos, 26 de desembre de 2006.- ElAyuntamiento de Belorado quiere dar un paso más en suapuesta decidida por el turismo natural y de aventura con lacreación de un centro de interpretación de las minas demanganeso que ‘pueblan’ la pedanía de Puras de Villafranca.Para llevar a cabo este ambicioso proyecto, la Corporaciónmunicipal está buscando apoyo económico de institucionescomo la Diputación y la Junta, con las que ya ha mantenidolas primeras conversaciones.Hasta que esta iniciativa sea una realidad, el Consistoriobeliforano tiene previsto abrir a principios de 2007 dosbocaminas de manganeso. La apertura ha sido posiblegracias al acondicionamiento de unos 400 metros degalerías después de que un estudio técnico garantizase suviabilidad y seguridad.Una de las bocaminas, de apenas 200 metros, muestra alvisitante el rastro visual que seguían los antiguos mineros dePuras en busca del entones preciado mineral, así como lashuellas de las vagonetas y barrenos que usaban en sutrabajo. Respecto a la otra galería, la última en la que huboactividad, se ha mejorado el acceso a la entrada y se hacolocado una pasarela para mostrar al público cómo es unaveta de manganeso. También se podrá acceder a dos pozos

y al lavadero de mineral. Las actuaciones que permitiránrealizar las visitas interpretativas, que serán adjudicadas auna empresa mediante concurso público, se han llevado acabo gracias a líneas de ayudas al hábitat minero queconvoca la Junta de Castilla y León. La apertura de las dosgalerías subterráneas forma parte de una iniciativa muchomás ambiciosa en la que trabaja desde hace meses elAyuntamiento de Belorado. Para poder redactar este pro-yecto, el alcalde beliforano ha mantenido contactos coninstituciones como la Junta de Castilla y León y la Diputa-ción, que se encuentran estudiando la iniciativa. El objetivofinal del Consistorio que preside Del Barco es que crear uncentro de interpretación de las minas aprovechando lasingularidad de las que ‘pueblan’ el paisaje de Puras deVillafranca, ya que son manganeso. «Hemos pedidovagonetas, farolillos… También queremos abrir otrasposibilidades culturales recuperando elementos etnográficospropios de las minas o de la vida cotidiana del pueblo, comoel caso de un antiguo molino utilizado en su época paragenerar energía eléctrica», explica el regidor.Por otro lado, el alcalde de Belorado destacó el incrementodel número de visitantes ha registrado la Cueva deFuentemolinos. Sobre este recurso turístico Del Barcoavanza que se quiere mejorar el acceso de entrada a lacueva con la colocación de unas escaleras.

q Pablo Cantero & Jonathan Carral.- Con una antigüedadde entre 94 y 100 millones de años, el ámbar es una resinafósil que procede de las coníferas araucarias delMesozoico, del Cretácico Cenomaniense Inferior.

La línea de litoral de la cornisa cantábrica es rica en la pre-sencia de “lo que flota en el mar” pues eso significa la pala-bra ámbar en su lengua original, el árabe. A lo largo de lacosta más próxima a la capital de Cantabria, Santander, sehan registrado y datado profusas muestras de ámbar rojodel Eoceno Ilerdense (48/55 millones de años), sobre todoen la Isla de La Virgen del Mar, patrona de la ciudad. Sinembargo unos kilómetros más hacia el Oeste, en el vecinomunicipio de Miengo, en el pueblecito de Cuchía, encontra-remos un ámbar, también rojo, aún más antiguo, el cual nostraslada a los bosques de hace cien millones de años, don-de las araucarias eran la vegetación dominante y dabancobijo y sustento a cientos de especies de insectos, hoyaún desconocidas en su gran mayoría.

Esta resina (ver pàg. 8) presenta un grado de coloraciónmuy intenso, rojizo, de opaco a translucido. Es de natura-leza quebradiza, su dureza en la escala de Mohs fluctúaentre el 2 y el 3, por ser amorfo es isótropo con un índicede refracción constante y bajo, su brillo es resinoso. Pocoutilizado en joyería por su fragilidad pero muy apreciado porsus inclusiones, para estudios paleo entomológicos.

La cantera de Cuchía, una cantera de caliza agotada, conuna extensión de ciento treinta hectáreas, donde se en-cuentra el yacimiento, está situada detrás del campo defútbol municipal, se trata ésta de la entrada Este, iremosavanzando por una pista que recorre los estratos más altosde la pared norte y bajando secciones de terreno hacia loshumedales, es la mas recomendable por dejar el cochecercano, las entradas Norte (por la playa) o Sur (por la anti-gua planta de producción) son de recorrido mas largo( sobretodo si pesa la mochila a la vuelta). No existe entrada Oes-te ya que ésta es un curso fluvial que desemboca un pocomas adelante en la playa.

Tras agotarse la piedra caliza quedaron al descubierto lascalcarenitas con orbitolinas y margas del cretácico, en losniveles inferiores encontramos restos paleontológicos mari-nos, ostreidos, moluscos, cefalópodos y bivalvos, todosmuy abundantes y algunas piezas de un tamaño y conser-vación realmente importantes. Es en los niveles inmediata-mente superiores donde las inclusiones de ámbar en lasmargas, se acompañan de arsenopiritas y piritas, cuya oxi-

dación marca claramente el reguero de su presencia en lapared. Estas muestras de resina cretácica son escasas yprecisan de un equipo de trepa o descenso para acceder asu posición (raramente encontraremos algún resto en losderrumbes a pie de pista).

Actualmente, esta cantera ha pasado a ser propiedad delGobierno de Cantabria, el cual ha acometido la reformamedioambiental de la instalación, pasando a convertirse enun parque ecológico-cultural protegido y apoyado. Esta re-forma ha comenzado con un relleno general de los estratoscretácicos, inaccesibles ya para el aficionado a lamineralogía, los cuales servirán de base para la red viaria(sendas verdes) y los pabellones de la futura ciudad delCine y las Artes, un proyecto esperanzador de cara a larecuperación de un espacio natural en plena línea costera,muy castigado hasta ahora por la extracción y distribuciónininterrumpida de calizas.

Referencias Bibliográficas:-Mapa geológico de Cantabria. IGME. Alejandro Robador,Nemesio Heredia, Jorge Marquinez y Luis Rodríguez.-Presencia de ámbar local en los niveles auriñacienses decueva Morín y El Pendo. Museo de Altamira. Monografías Nº 20-2005. Esteban Álvarez, Enrique Peñalver, Xavier Delclos.-Como identificar el ámbar. Biblioteca de joyería.Raulybarra.com- 130 Hectáreas de cantera en Cuchía reconvertidas en parquedunar y de servicios. El Diario Montañés 23/5/2007 Hemerote-ca.

El ÁMBAR del CANTÁBRICO. Una gema del pasadoUNA JOIA A L’ESPAI. Diamantq Redacció.- L’Estrella d’Àfrica, el diamant més gran de laTerra, que avui en dia brilla al centre de la creu de la coronabritànica, que pesa 530 quirats (107,5 g), i que fou tallat deldiamant més gran del planeta amb els seus 3100 quirats(uns 630 g) en brut, ja no és el més gran. Els científics handescobert en la constatació Centauro, a uns 50 anys llumsdel nostre planeta, un diamant que té mil bilions de bilionsde quirats. Aquesta estrella de carbó cristal·litzat, algunavegada va ser tan brillant com el Sol però a perdre la sevallum i després es va encongir. Tècnicament aquest diamantrep el nom de BPM 37093 i és una “enana blanca”cristal·litzada. Una “enana blanca” és l’ardent nucli d’unaestrella que queda després de que l’estrella es consumeixtot el seu combustible nuclear i mor. Està feta gran partd’ella de carbó. Mesura exactament 4.023 km. de diàmetre.Els astrònoms van decidir anomenar-la “Lucy” fent al·lusió ala cançó The Beattles “Lucy in the sky with diamonds” (Lucyal cel amb diamants). La van po-der estudiar perquè “Lucy” no tansols és radiant sinó que emetpulsacions constats com si fosun gegantesc “gong”. Al mesuraraquestes emissions es va poderestudiar el seu interior de lamateixa manera que un sismògrafpermet estudiar l’interior de laTerra pels geòlegs. Els astrònomsprediuen que el nostre Sol ésconvertirà en una “enana blanca”dintre de 5.000 milions d’anys.

LLIBRE en MEMÒRIAd’en JOAQUIM MOLLFULLEDA BORRELL

q Redacció.- El Museu d’Arenys de Mar en recordança del nostre presidenthonorífic Joaquim Mollfulleda i Borrell ha editat un llibret on es fa memòria dediferents vivències que els autors van tenir amb en Joaquim.El treball es va presentar el 29 d’abril al Museu d’Arenys.Podeu demanar-lo a:[email protected]://museu.arenysdemar.org

LA NUEVA ASOCIACIÓN LEONESA:ARAGONITO AZUL

q Aragonito Azul.- En una època en la qual comença a daorar-se prioritat al medi ambient, i en una comarca en què un mineral,un carbó, ha estat la base de la riquesa creada. ha nascut unaassossiació mineralògica que sota la denominació «Aragonito Azul»vol potenciar el respecte al medi ambient, el coneixement i elcol·leccionisme mineralògic i marcar pautes a seguir per a laconservació del medi ambient, especialment en excurcions denatura. Aragonito Azul va nèixer a finals del 2005 i actualmentcompta amb unavintena de socis.Ens explica un delsseus fundadors,Juan Manuel Rin-cónRivero, al seuobjectiu és donar aconèixer aquest móndels minerals demanera sencilla,educativa i lúdica,sense oblidar elcamp científic i tènic.A part de la col·lecciósistemàtica que tenen previst muntar a la seva seu, dedicaran unapartat especial a les roques i minerals de la comarca. Es crearàun grup d’investigació permanent que s’encarregarà de l’estudi iconservació de la sala museu. La seva visió educativa també té encompte als discapacitats sensorials utilitzant minerals per a serreconeguts amb altres sentits. Tal com diu Juan Manuel: _El vercomo un niño de 10 o 12 años empieza a diferenciar una calcitade un cuarzo a visu es suficiente para que sepamos que detrásde nosotros alguien tomará el relevo del museo en un futuro.Molts ànims.Contacte: [email protected]


?310

ACTIVITATS

Nota: Per participar cal ser soci del GMC itenir les quotes al dia. El guia de lesexcursions no es responsabilitza dels danys iperjudicis derivats d’accidents que poguessinsucceïr a causa de negligències delsparticipants, éssent l’únic responsable elsoci, familiar o acompanyant. Laparticipació a les excursions implical’acceptació irrevocable d’aquestanormativa.

FIRES

Setembre21-23 San Vicente de Raspeig , a la

Casa de CulturaOctubre19-21 Bilbao , al Recinte Ferial Barakaldo2 al 4 MINERALIENTAGE MUNCHEN, us

esperem a l’estand.Novembre2 al 4 URRETXU9 - 11 EXPOMINER17 i 18 HOTELEXPO a València

Desembre14 al 16 EXPONATURA a l’HOTELCONVENCIÓN, Madrid

www.minercat.com

NOTICIES

EXCURSIONS - TREBALL de CAMP

20 d’octubre – Sortida a Malpàs (Lleida) a la recerca de Prenhita i altres silicats.Contacteu amb en Manel Moreno, tel: 93.477.38.90.

3 de novembre – Sortida a Bonmatí a buscar carbonats i sulfurs de coure, plom i zinc.Contacteu amb en Jordi Coca, tel: 93.330.71.72.

1 de desembre – Sortida al Montseny a la recerca de silicats i quars. Contacteu amben Manel Moreno, tel: 93.477.38.90.

12 ò 13 de gener – Sortida a la mina Atrevida de Vimbodí (Tarragona) a la recerca desulfurs. Com ja és tradicional es faràun dinar de germanor al restaurantde l’Espluga de Francolí, davant delMonestir de Poblet. Contacteu ambn’Eugeni Bareche, tel: 93.455.69.13.

CONFERÈNCIES

L’eminent geòleg Dr Enric Sunyerrealitzarà una disertació sobre la geologiade la Serra de Collserola.Per confirmar assistència trucar a XavierTomàs (93 4281815).

ASSEMBLEAGENERALA les 19.30 hrs. en primeraconvocatòria i a les 20.00 hrs. ensegona i amb el següent ordre deldia: Presentació de l’estat deComptes de l’any 2007, renovaciódels càrrecs de la Junta Directiva,presentació i aprovació, si s’escau,dels pressupostos per al 2008 ifinalment torn de precs i preguntes.

Octubre11 El local estarà tancat perquè és la vigília del Pont dels dies 12, 13 i

14 d’octubre.18 I Conferència a càrrec de l’eminent geòleg Dr. Enric

Sunyer, sobre la Geologia de la Serra de Collserola. Cal queconfirmeu l’assistència al tel. 93.428.18.15.

25 II conferència a càrrec de l’eminent geòleg Dr. Enric Sunyer,sobre la Geologia de la Serra de Collserola. Cal que confirmeul’assistència al tel. 93.428.18.15. Prepararem una o duesexcursions didàctiques a l’anomenat indret.

Novembre1 El local estarà tancat per Tots Sants.8 El local estarà tancat perquè estarem preparant la nostra

participació a la Fira d’Expominer (dies 9, 10 i 11). Juntament ambl’INFOMINER us enviem dues entrades per assistir a aquestafira.

15 Canvi d’impressions sobre les novetats vistes a la passada Firad’Expominer.

22 Tertúlies mineralògiques.29 Reunió al voltant dels “Binos”. Porteu els vostres “micros” més

interessants.

Desembre6 El local estarà tancat per ser la Festa de la Constitució.13 Mercadet d’intercanvi de minerals20 Reunió al voltant dels “Binos”.Atenció: Del 21 de desembre al 9 de gener del 2008, el local estarà

tancat per Festes de Nadal i Cap d’Any.

Gener 200810 ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA.17 Mercadet d’intercanvi de minerals.24 Tertúlies mineralògiques.31 Reunió al voltant dels “Binos”. Porteu els vostres “micros” més

interessants.

Avanç Febrer 20087 Mercadet d’intercanvi de minerals.14 Tertúlies mineralògiques.

Nova AsociacióMineralògica a V alènciaq q q q q MINERESP. 24/09/2007-Estimados amigos,El pasado domingo día 23 se celebróen el Salón de Exposiciones delAyuntamiento de San Vicente delRaspeig en Alicante la asamblea deconstitución de la Sociedad V alen-ciana de Mineralogía . A pesar delas condiciones meteorológicas deeste fin de semana, al acto asistieroncerca de 70 personas. Durante algomás de hora y media se expusieronlos objetivos de esta nueva sociedad,su filosofía de trabajo y se dieron aconocer algunos de sus actuales

proyectos, posteriormente tuvo lugarun turno de ruegos y preguntas.Acabada la asamblea pudimos seguirhablando de este y otros temas enuna multitudinaria comida.Ya hemos dado este primer paso conel éxito que cabía esperar y ahoraempieza el tedioso trabajo burocráticoque nos llevará unas semanas. Enbreve pondremos toda la informaciónde interés en la página de la Asocia-ción de Mineralogía y Paleontología deSan Vicente del Raspeig(www.ampsvr.org). Nuestra siguientereunión tendrá lugar coincidiendo conla Feria de Minerales de Valencia losdías 17 y 18 de noviembre y espere-mos estar funcionando a pleno rendi-

miento después de las fiestas deNavidad.Cualquier persona interesada enhacerse socio puede ponerse encontacto con nosotros y le facilitare-mos toda la información que desee.Y por último, sabed que a partir deahora contáis con el apoyo de estanueva sociedad para cualquier cosaque necesitéis.Juan Miguel Casanova [email protected]. 963635711 (Valencia) - Manuel [email protected] tfn. 964234856(Castellón) - José Ramón [email protected] tfn. 965665720(Alicante) - Ramón Ló[email protected] tfn. 964321212 -Francisco Mayor [email protected] tlf.962809107

LA FERIA DE MINERALES DESANT VICENTE DE RASPEIG

Un mineral més dur que el diamant

q Un equip de la Universitat de l’estat de Washington i dela Universitat Wisconsin-Madison, als USA i científics de laUniversitat Ruhr de Bochum, Alemanya, han desenvolupatun material que és més resistent a la torsió que el diamant,barrejant partículestitanat de bari (BaTiO

3),

material piezoelèctricusat en microfons y enceràmiques especials, id’estany fos (Sn). Finsara el diamant eraconsiderat el materialmés dur conegut, però jaha sortit un competidorsintètic.

ENDEVINALLAMINERALOGICOPOETICAEn aquest trimestre us oferim un poema referita un mineral la solució del qual s’editarà en elsegüent número. T’animes a intentar esbrinarquin és?

Octàedre selecte,cub arestoperfecte,macla nul·lodefecte,el teu fugaç efecteencofurna un defecte:ton rovell és infecte.

q q q q q Pedro A. López.- Durante los días21, 22 y 23 de septiembre de 2007 laAsociación Mineralógica Paleontológicade San Vicente del Raspeig ha celebra-do la que es ya su IV edición de la Feriade Minerales y Fósiles. Aunque todavíano ha cumplido su mayoría de edad estaedición ha venido a demostrar que pocoa poco esta feria se va arraigando entrela población de la provincia de Alicante.La asistencia de público ha sidonumerosísima, muchísimos coleccionis-tas de la región y publico en genera. Aun-que hemos de decir que en esta oca-sión, sobre todo el sábado día 22, el tiem-po no acompaño. Aunque la feria se ce-lebra en un espacio reducido, el cual escedido por el Ayuntamiento de la locali-dad a través de su Concejalía de Cultu-ra, hemos tenido la presencia de 11 co-

merciantes españoles a los cuales esta asociación invita año tras año, no cobrándolesnada por su utilización de espacio. Sólo se les pide la donación de una pieza, mineralo fósil, para los fondos de la Asociación. De momento y, aunque hemos tenido elofrecimiento de la Sra. Alcaldesa Doña Luisa Pastor de pasar la feria a una ubicaciónmayor, creemos que debemos esperar aque esta este mas afianzada. Como entodas las ediciones anteriores la feria fueinaugurada por el Sr. Concejal de Cultura yMedio Ambiente del Ayuntamiento de SanVicente del Raspeig Don José RafaelPascual Llopis, el cual en dicho acto dijounas breves palabras dando la bienvenidaa los comerciantes presentes en esta edi-ción. Pudimos contar también con la pre-sencia de autoridades académicas de lafacultad de Ciencias de la Universidad deAlicante, las cuales están apoyando muchísimo a esta Asociación. Como ya es cos-tumbre, en la mañana del domingo 23 se celebro la tradicional mesa de intercambio dela feria a la cual, en esta edición acudieron muchísimos aficionados, tanto de fósilescomo de minerales. Este año hemos tenido también el honor de ser los anfitriones de lacreación de la Sociedad Mineralógica Valenciana. De la Feria, el mercadillo de los primerosdomingos de mes, exposición anual, exposiciones en colegios e institutos, etc. Damoscumplida información a través de nuestra pagina Web (www.ampsvr.org).


q q q q q David Soler. Universitat de Girona.- Si del que es tracta ésde triar una base de dades sobre minerals a internet, aquesta éssens cap mena de dubte, Mindat.org . Mindat va néixer el Nadaldel 1993 de la mà de Jolyon Ralph, un brillant informàtic anglèsapassionat pels minerals. L’any 2000 va aparèixer la primeraversió apta per a internet i, des de llavors, s’ha convertit en elpunt de trobada inexcusable dels mineralogistes de tot el món,des del més novell aprenent fins a les màximes eminènciescientífiques o professionals. No importa el grau de coneixementsque es tingui sobre minerals: Mindat és obert a la participació detothom. Qualsevol persona amb voluntat d’aportar el seu granetde sorra pot ser col·laborador; només cal demanar-ho. Mindat téa més un àmbit global, i Jolyon ho deixa ben clar: “tant hi fa dequin racó de món siguis, fes-lo elteu racó mineralògic!”. I de debòque Mindat aconsegueix reunir, iunir, a tota la comunitatmineralogista internauta.

L’essència de Mindat.org éssenzilla. Tots els col·laboradorsaporten els seus coneixementsen nom d’un bé comú: crear LA(en majúscules) base de dadesmundial sobre minerals ilocalitats mineralògiques. Contri-buir a Mindat és gratuït, i ningú,ni el mateix creador, cobra res perla feina realitzada. Encara que,lògicament, la publicitat ajuda al sosteniment econòmic de lapàgina.

L’estructura de tota la base de dades ja és més complexa, peròaixò no vol dir que navegar per Mindat sigui difícil. En ser unaplataforma íntegrament dissenyada per a internet, moure’s perl’ampli entorn de la web és extremadament pràctic, àgil i senzill,de manera que qualsevol usuari s’hi pot immergir ràpidament. Ésuna web que t’absorbeix de seguida. L’idioma de Mindat ésl’anglès –cadascú amb el seu accent particular– però altresllengües hi tenen un petit espai, en l’àrea dels fòrums demissatges (el català, de moment encara no, però el castellà jadisposa d’un racó on “xatejar” sobre minerals).

Mindat creix cada dia, amb informació sobre minerals, noveslocalitats i fotografies aportades pels membres. A Mindat hitrobareu de tot. S’hi poden fer consultes sobre lescaracterístiques dels minerals, obtenir informació acurada delocalitats amb fotografies i explicacions detallades dels indrets, ovisualitzar galeries de fotos de minerals, segons el criteri que esdesitgi. Diversos fòrums i xats permeten conversar sobre tots elstemes imaginables relacionats amb els minerals. Fins i tot hi halloc per a l’humor, i és que entre els usuaris de Mindat impera un“bon rotllo” envejable. Un extens directori conté llistats deproveidors, museus i clubs, calendari d’esdevenimentsmineralògics, notícies, referències bibliogràfiques, llibresclàssics sobre mineralogia gratuïts, curiositats i molt més. És adir, s’hi troba tot allò que els mateixos col·laboradors hi aportende manera altruista. Els dos grans pilars que suporten el pes deMindat, minerals i localitats, contenen múltiples lligams entre

PROMINERPROMINERPROYECTOS MINERALES, S.L.

C. Riera d’en Nofre, 2F, baixos08970 Sant Joan Despí

BARCELONAT. 93 477 0339F. 93 477 3456

Minerals i Fòssilsde Col.lecció i DecoracióPedreria a l’engròs

IMPORTADOR - EXPORTADOR

Descompte especial

als membres del GMC

. Brookites i anatases del Pakistan. Panasqueira. Novetats de Brazil

No us les perdeu!!!

Apatita.

Panasqueira

Horari:dilluns a divendres 9-19 h

Primer dissabte de mes 9-13 h

ells. La informació està estretament interrelacionada a tots elsnivells, fins a tal punt que no hi ha una distinció pràctica en gransblocs d’informació en la base de dades. Això suposa un avantatgeimmens, ja que cadascú desvia l’atenció a aquells aspectes que mésli interessen, de manera ràpida i eficient.

L’usuari de Mindat, un cop registrat gratuïtament, disposa d’unperfil propi on pot fer pública la informació que vulgui sobre símateix: temàtiques d’interès sobre els minerals, nivell deconeixements, àrea geogràfica, especialitats i tot allò que creguiconvenient per donar-se a conèixer a la comunitat de Mindat. Hi hadiferents nivells d’usuari en funció de la capacitat d’accés a laintroducció i modificació de dades. La gran majoria de col·laboradorsestan autoritzats a penjar fotografies de minerals, crear noves

localitats i modificar-ne cert tipusd’informació. Més amunt en lajerarquia hi ha moderadors quevetllen per la rigorositat en lesdades, i procuren mantenir unscriteris uniformes que garanteixin lahomogeneïtat del conjunt. Unspocs usuaris formen el comitèdirectiu, del qual Jolyon Ralph,amistosament, se’n declara el “Dic-tador Benèvol de per Vida”.

Si el que es vol és consultar dadesconcretes sobre minerals, Mindatconté unes 30.000 entrades en labase de dades, que inclouen més de

4.200 espècies minerals, a més de grups, varietats, sinònims, nomsobsolets i no acceptats, etc. Aquests números augmenten dia a dia.Cada espècie es presenta en una completa fitxa amb informació so-bre formulació, classificació, localitat tipus, propietats físiques,químiques, òptiques i cristal·logràfiques, models cristal·linsinteractius, hàbits i formes, relacions amb altres espècies,terminologia en diferents llengües, referències bibliogràfiques i linksd’interès. Si amb això no n’hi ha prou, es pot obtenir un llistatordenat de totes les localitats del món on apareix l’espècie, i unagaleria de totes les fotos disponibles del mineral a Mindat.

Si, en canvi, l’interès de l’usuari és el d’aportar els seusconeixements, a Mindat tindrà les portes obertes. Es poden penjarfotografies de minerals propis, de manera que un es pot confeccio-nar, a més de la col·lecció de mostres reals, una galeria virtual del boi millor de les seves peces. Amb això s’obre una nova dimensió en elcol·leccionisme de minerals. No hi ha major orgull que veure aquellapeça que vas trobar personalment, aquella que vas adquirir en unafira, o la que vas canviar amb algú, que ara pugui ser contemplada, iapreciada, per milers de persones arreu del món. La fotografia deminerals, tots ho sabem, no és un tema senzill i, segurament, lesprimeres fotos que hi penjarem no seran res de l’altre món. Però ambel temps adquirirem pràctica, i amb l’ajut d’altres usuaris que teneninteressos comuns, segur que milloraran. Diversos fòrums i fins i totel propi manual de Mindat contenen informació interessant per ferbones fotografies i optimitzar-les per a la seva incorporació a la basede dades. I si no, es pregunta en els fòrums. Hi ha res millor querebre gratuïtament els consells directes d’alguns dels millorsfotògrafs de minerals del món?

La Base de Dades dels Mineralogistes Mindat aconsegueix reunir i unir la comunitat mineralogista internauta

Fitxa TècnicaFormat : 18x22 cmPàgines : 100 PagesBimestral (6 anuals)Abonament Europa : 58•

Per quin motiu una revistasobre micromineralogía?

Les ciències de la terra i lamineralogía en particular no sónles ciències predilectes delsdirigents de cap país. Cada copcosta més recollir, observar i

www.micromineral-magazine.comestudiar grans minerals, fins entre els científics. La Micromineralogía és una mica més agraïda a causa de la grandiverstat d’espècies que ens posa la natura a l’abast. Pel que em pogut percebre a través de la xarxa, I-Concept posa adisposició de tots una revista amb articles sobre micromineralogia, jaciments, tècniques, fotografia, consellspràctics...Per això hem editat MicroMineral Magazine.

Sommaire N°1- Les Minéraux du titane des Pyrénées- Gîtotour Pratique: Pyrénées- Géologie Générales: Gisements volcano- sédimentaires- Gîtotour Monde: La Mine de Bleida Maroc- Gîtotour Pratique: sud Ouarzazate- Prospection: Volcanisme du massif central français

Sommaire N°2- MicroWeb : Site web Beamm desk- La Mine du Couloumier, AUZAT, Ariège, Occitània- Gîtotour Pratique: Ariège- Géologie Générales: Gisement Type SEDEX- Gîtotour Monde: Le Filon de TAOUZ Maroc- Gîtotour Pratique: Région de Taouz- Prospection Minière dans le Massif Central

Sommaire N°3- MicroWeb : Mindat- Sainte Marie aux Mines, 2007- Gîtotour Pratique: Voges.- Géologie Générales: Gisements Liés au volcanisme- Gîtotour Monde: La Mine Josefa, Espagne- Gîtotour Pratique: Rodalquilar- Prospection Maroc 2005

Altres seccions: Les News, Quiz, TechniquePhoto & Matériel, Galerie de Photos,Informatique & Multimédia, La Micro à l’école,GîtoClub, Echo des clubs, Courier du lecteur,Petites annonces

NOVA REVISTA

[email protected] VITRINES per MINERALS

www.intentvitrines.com

C. Indústria 208-21008026 BARCELONATel.: 93 4564 832Fax: 93 4334 273

EXCEPCIONALS!!!Fluorites de

BerbesCol·lecció antiga

Nova secció:El racó dels

col·leccionistesa la web

www.prominersl.com

EXPOMINER’07


L’altre tipus de contribució, de les que realment donen aMindat la importància que té, és el d’addició de noveslocalitats al llistat. L’introducció d’una nova localitat és unade les millors notícies que es pot tenir a Mindat, i cada diase’n creen desenes de noves. Un cop oberta la fitxa d’unjaciment específic per part de qualsevol col·laboradorautoritzat, aquesta podrà créixer amb les aportacions que hifacin la resta de membres de la comunitat. Això inclouexplicacions sobre la situació geogràfica, la geologia, els llocsd’interès per realitzar-hi troballes, la història, lesparticularitats, etc. També, és clar, hi ha el llistat de mineralsque s’hi troben, amb indicacions específiques sobre la mane-ra en què es presenten, la raresa, l’interès i qualitat de lesmostres, o les relacions de paragènesi. També es poden incor-porar fotografies del lloc amb explicacions del que s’hi veu oqualsevol altre aspecte rellevant. Darrerament, la pàgina delocalitat s’ha millorat encara més amb la creació automàticad’una finestra que ens mostra la situació del jaciment a travésdels mapes de Google, basant-se en les coordenadesgeogràfiques introduïdes pels propis usuaris.

El benefici de les aportacions sobre localitats és més que evident, jaque tothom pot accedir lliurement a la màxima informació possibled’indrets d’arreu del món. A part de ser una molt bona eina d’ajuda al’hora de planificar sortides per a la recol·lecció de mostres, permetprecisar l’origen de tantes i tantes mostres en col·leccionsparticulars que, simplement, van acompanyades d’etiquetes exígüesi buides de contingut. A partir d’ara, podem seguir el rastre decadascuna de les nostres peces, veure el jaciment des del cel, con-sultar-ne fotografies, mapes i explicacions, veure com són lesmostres d’altres aficionats, comparar-les i compartir opinions. Endefinitiva: situar els minerals en el context que els pertoca, iaprendre, aprendre!

El millor consell que es pot donar sobre Mindat és molt simple: calentrar-hi i submergir-s’hi. Ja veureu que us hi enganxareu de segui-da. Un nou univers mineralògic a només uns quants clics.

Apa doncs, tots a fer Mindat!

Exemple de fitxa descriptiva de mineral: aerinita.Pàgina principal de localitat amb text explicatiu, enllaços a galeries defotos de mostres i del jaciment, altres camps d’informació relacionada illistat de minerals.

PRIMERA CITAEN ESPAÑA DEKRISTIANSENITACésar Menor Salván . Centro deAstrobiología, CSIC-INTA.Pedro Prado Herrero . Centro deInvestigaciones Energéticas,Medioambientales y Tecnológicas,CIEMAT

q q q q q Baritel, 16/VIII/07.- LaKRISTIANSENITA es un rarísimosilicato de calcio, escandio y estaño defórmula Ca

2ScSn(Si

2O

7)(Si

2O

6OH).

Pertenece al grupo de los sorosilicatos(clasificacion de Strunz 9.BC.30) yaparece en la última fase hidrotermal enpegmatitas graníticas. Aprobado por laIMA en el año 2000, la kristiansenita fueobservada por el coleccionista RoyKristiansen en una muestra de lapegmatita de Heftetjern, en Noruega, ytan sólo se ha observado en estalocalidad y en una cantera de granito deBaveno (Italia).

En las canteras de granitode Cadalso de los Vidrios(Madrid) se puedeencontrar en forma decristales bien formados, detamaño milimétrico, brillovítreo, color blanco sucio,translúcido y con forma decuña característica de laespecie. Aparece encavidades de las zonas dealteración pegmatítica delgranito, en cristalesimplantados sobre cuarzoy microclina yacompañada de clorita yotros minerales deformación tardía, comopirita y kamphaugita-(Y). Al igual que esta última, la kristiansenita aparece enCadalso como cristales excepcionales a nivel mundial para la especie.Elanálisis de la muestra de Cadalso de los Vidrios se llevó a cabo medianteSEM-EDS y microanálisis en las dependencias del Centro de Astrobiología(CSIC-INTA), encontrándose que se trataba de un silicato de calcio, escandioy estaño de composición cuantitativa similar a la descrita para el material tipo.Teniendo en cuenta el hábito y el ambiente de formación, se consideróidentificada la especie.

www.amyp.orgAgrupa a entidades y particularesinteresados en el fomento de la

Mineralogía,siendo su ámbito deactuación el territorio español.

L’ambre de Cuchía

veure pàgina 11

CONCURS D’ÀBACA LA RECERCA D’ORq q q q q Redacció.- El passat dia 7 de març acasa d’un amic nostre, en Rogelio, es vafer un concurs per cercar or. Primeramentens vam reunir tots i totes aquelles per-sones que vam assistir per a què ensfessin una petita introducció de com s’had’anar a buscar or, que fa falta i com esfa. Després d’un petit esmorzar ens vamposar mans a l’obra, amb dos banyeresgrans plenes d’aigua va començar lanostra primera classe de batea. Va sermolt divertit.

Una vegada ja vam agafar saber com estenia que fer, va començar elminiconcurs. Es tractava de trobar lespartícules d’or que hi havia amagades enunes bosses de terra, les quals amb labatea les teníem que trobar en el menortens possible, si et deixaves alguna pertrobar, s’et penalitzava amb 5 segons perpartícula, dels 15 segons que tenies detemps per a trobar-les i constava de tresrondes. En la primera ronda van quedardesqualificats: Jordi Coca, David Vera,Josep i Josep Obradors i Nuria Tomás,Marçal Vera, Neus Rivera i JoaquimCallén van passar a la segona ronda. En

aquesta van quedardesqualificats JoaquimCallén i Nuria Tomásquedant en la ronda finala Marçal Vera i Neus Ri-vera.La qual cosa va quedar enprimer lloc Marçal Vera, ensegona posició Neus Ri-vera i en tercera posicióNuria Tomás.

Els assistentsa casa d’en Rogelio


DENÚNCIA

7

ELS ESPECIALISTES ENMINERALS DEL MARROC

6

Don MineralDon MineralMinerals per a Decoració i Col·leccióObjectes i Figures de Pedra Natural

Bisuteria de Pedra NaturalGemmes i Pedres Nobles

Carrer del Call, 19(al costat de la Plaça de Sant Jaume)

08002 BarcelonaTel/Fax 93 318 38 34

aaaaaPLATA arborescents d’Imiter excepcionalsaaaaaNoves PIROMORFITES marroquinesaaaaaATZURITES de Kerrouchen, KhénifraaaaaaVANADINITES de qualitat gemma de Mibladen, MideltaaaaaLots de FLUORITES de nous jaciments marroquinsaaaaaTITANITESaaaaaNovetats brasileres

Vanadinita, Mibladen (8mm xl)

Fotografies J. Rosell

Brochantita, Goulmina, Gran SaharaMarroc (rosetes 10 mm)

Col. Pasqual Sanchez

Herderita sobre xorl.Santa Rosa, Brasil ( 8 cm)

Ens veiem a

EXPOMINER 2007

q q q q q IRIN - UN Office for the Coor-dination of Humanitarian Affairs.-Mererani a la zona Nord de Tanzàniaés el principal jaciment de tanzanitadel món.

Cada dia els milers de nens arrisquenles seves vides en mines i pous malconstruïts per un plat de menjar.Malgrat els esforços per a frenaraquesta pràctica mortal, lacobdícia per aquestagemma de color blauimprecís segueix conduinta aquests nens al mónsubterrani posant en perillles seves vides.

Mererani, malgrat lapobresa crítica que pateixen el seushabitants, aquesta ciutat és la font de300 milions de dòlars l’any -encaraque el 30% de les 200,000 personesque viuen o malviuen en aquest lloc,sobreviuen amb menys d’un dòlar aldia. Cada any, els milers de personesd’arreu de Tanzània emigren aaquesta zona amb l’esperança detrobar la gemma rara. El que hi trobenés un cicle infinit de pobresa. Enaquesta batalla diària desesperadaper la supervivència, els nens duen lacàrrega més pesada. Tresquilòmetres fora de la ciutat,aproximadament 30,000 minerstreballen a les profunditats de la terra,en mines de fins a 300 metres sense

regles de seguretat, o unsalari diari.

Els accidents amb ladinamita, esfondramentsde mines i inundacionshan causat centenars demorts durant els cincanys passats. Cada dia4000 miners infantils

d’entre 8 i14 anysarrisquenles sevesvides.Centenarsde pous no-declarats

suposen aproximadamentel 80 per cent de laproducció anual de tanzanite a Mererani.

Aquells miners que no poden trobar treball en els pous van a les zones aluvialsseques a cercar la tanzanita, la major part lluita per trobar-ne durant anys senseguanyar un centau.

Els venedors compren la matèria primera i la revenen a agents de borsa regionals,qui al seu torn, tallen i poleixen la gema blava, i ho venen als minoristes locals iinternacionals. La major part de la tanzanite venuda aquí és extreta per nens. Elproducte final és d’una bellesa incomparable, però poques persones saben lahistòria de misèria de la joia que porten per lluir en els millors actes socials i queels ha costat entre 5,000 i 20,000 dòlars.

Harry Mushi és el director del Programa d’Esperança pels Nens de Mererani,creat per a rehabilitar a miners infantils i famílies empobrides. En les sevespròpies paraules, Mushi lluita en una guerra.

Més informació i videos: www.irinnews.org/Report.aspx?ReportId=61004www.humanrightsblog.org/listings/archives/002827.html

TANZANIA: Gem Slaves: T anzanite’ schild labour - Els Esclaus de la T anzanit a

Volen convertir latanzanita en lapedra del nen/aque neix, extretaper nens quemoren sota terra

En una campanya de la Tanzanite Foundation (sic), anomenada «Neix per la Tanzanita», les embarassades oles que ja han donat a llum donen o es donen una joia de tanzanite amb l’enteniment explícit que pot sertransmesa de la mare a la filla. Les noies de cada generació d’una família poden tenir com herència la joia entanzanita de la seva mare. La tradició no és només per a noies primogènites, pot ser iniciada per a cada filla.Born to Be Blue, Jewelry Scene Magazine per David Federman (Reproduït sense permís)

Aquesta és la magnífica campaña de promoció que faria augmentar els beneficis de joiers, venedors,intermediaris, explotadors, deixant els nens miners com estan o bé augmentant l’esclavatge per cobrir lademanda. http://www.modernjeweler.com/print/Modern-Jeweler/Born-to-Be-Blue/1$59

If I became Presidentof Tanzania, I wouldnot allow kids to workin the mines.I would take thepeople who allowkids to work in themines and lock themup. Wilson Peter, nenminer, 12 anys.

q q q q q www.stonesemiprecious.com .- El subsuelo del departamento de Artigas estáconstituido por basaltos en un 92% de su superficie. La unidad litoestratigráficaaflorante principal es la formación Arapey, equivalente a Serra Geral, definidacomo una sucesión de coladas basálticas subaéreas de potencia individualentre 10 y 60 metros, interestratificadas con niveles de areniscas eólicas queraramente sobrepasan un metro de espesor. Las coladas de lava pertenecen alpaso de Jurásico al Cretácico. En cuanto a la mineralización se habría producidopoco después de la solidificación de la lava. Han sido reconocidas en la suce-sión global del área basáltica en el Uruguay quince coladas superpuestas, queafloran sucesivamente de E. a O. En el nivel geódico, sólo en dos de ellas sedesarrolla amatista: la tercera y quinta al derramarse para la sucesiónestratigráfica departamental. La primera de estas secuencias volcánicas ha sidointensamente explotada; la quinta, menos explotada, no es conocida con sufi-ciente precisión. De los centenares de excavaciones para exploración y explota-ción de geodas, desde el siglo pasado y hasta mediados de este siglo, sudestino exclusivo fue el de la lapidación; desde hace algunas décadas, suprincipal destino es el de la ornamentación.Destacar las àreas de explotación:«Los Catalanes» , se distingue por su gran abundancia de geodas de tamañomedio (10-50 cm), con baja densidad de material lapidable pero con granabundancia de formas exóticas y con extraordinario color violeta intenso.«Artigas» resalta la existencia de escasas pero grandes geodas de tamañosuperior a un metro y pesos entre 100 y 500 kg. La corteza es sumamenteespesa (10 cm. de promedio) y las aristas de los cristales pueden alcanzarhasta 10 centímetros.«Tres Cruces - Cuaró» : en este área también aparecen grandes geodas espa-ciadas en las que pueden encontrarse enormes cristales de profundo colorvioleta. No obstante, la intensidad de explotación ha sido menos importante queen las dos áreas anteriores y no es posible estimar frecuencias de aparición delas distintas especies y variedades.Otras canteras Santa Ana, La Bolsa, Dita...

Segons ens comenta Jordi Fabre que s’estàn explotant noves «pedreres» a larecerca de les espectaculars amatistes a nivell de col·leccionista. També estànsortint curioses calcites i algunes fluorites. Aviat en sabrem més (fotoswww.fabreminerals.com).

Cantera Catalán Grande,

Paraje Catalán Grande,

Artigas, Uruguay (11-2006)

6x5x3.4 cm

12,3x9,9x7 cm

Cantera Santinho,

Tres Cerros de Santinho,

Artigas. Uruguay (2006)

7 x 5.6 x 3.4 cm

AMATISTAS en URUGUAY

pseudomòrfosi de calcita

infominer-3-2007

Documents