INFOMINER Maig - Setembre 2007 nº39 nº39 Maig - Setembre 2007 INFOMINER

fabreminerals.com

INFO

MIN

ER

But

lletí

Info

rmat

iu d

el G

rup

Min

eral

ògic

Cat

alà

INFOMINER N.39 2/2007 Maig - Setembre 2007SUMARI

En Portada .....................................................

Valverde del Camino, La Unión .................

Curs de Fotomicrografia ............................

Activitats, Fires i Excursions .......................

Fira de Castelló 2007...................................

Cinema: El Corazón de la Tierra ..............

MINERALEXPO SANTS ..............................

Edita:Grup Mineralògic CatalàC. Antoni Capmany , 67, baixos08028 BARCELONA

Direcció: Joan Roselljrosell@minercat.comCoordinació: Jordi CocaConsell de Redacció:Núria Tomàs, Josep L. Garrido,Joan Manel Ybarra, David Perez,Xavier Tomàs i Sergio Evangelio

www.minercat.comgmc@minercat.com

1

2

2

3

4

5

6

En PORTADA

Mina Preguiça: novetats ..............................

NAMIBIA: El Nou Llibre ................................

Bacteris d’un altre Món ..............................

Llibre: Minerals trobats a Suïssa ..............

Llibres: La Minería del Mercurio

en Asturias; Oro del Mundo .......................

8

9

10

10

11

LA HISTÒRIA DE LES DESCLOIZITESde Mina Preguiça. Novetats fabreminerals.com

Estrena als CinemesEL CORAZÓN DE LA TIERRAEls anglesos i els andalusosa Minas de Riotinto al s.XIXUna pel·lícula d’Antonio Cuadri basadaen la novel·la de Juan Cobos Wilkins.

Novetat EditorialNAMIBIAUn llibre que recull les belleses minerals ques’han trobat al país africà, amb Tsumeb aldavant. Una obra increíble amb excepcionalsfotografies i descripcions acurades.

Crònica de firesMINERALEXPO SANTS - BARCELONAUn any més la fira més exitosa de la nostra ciutat,amb tallers, exposicions, conferències (sic) imolts minerals, fòssils i natura.

Cròniques de FiresLa Clàssica de La Unión. Una mica

més al sud: Valverde delCamino, la fira dels intercanvis.

La Fira de Castelló.Ressenyes de Llibres

Minerals amb localitat tipusSuïssa. La Mineria del Mercuri

a Asturies

Juny: Conferència sobre laGeologia de al Serra deCollserola.A càrrec del Dr Enric Sunyer

INFOMINER Maig - Setembre 2007 nº39 nº39 Maig - Setembre 2007 INFOMINER 112

La Minería del Mercurio en Asturias. Rasgos históricos.Autors: Carlos Luque i Manuel Gutiérrez Claverol.

NOTICIES

q A. Abad. Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Undels metalls més antics que es coneixen a la Península Ibèrica,ja explotats des d’antic, és el mercuri, líquid a la temperaturaambient. Aquesta zona del nostre planeta acumula la majorpart d’aquest recurs i té el màxim exponent a Almadén, quasitot en forma de cinabri, sulfur de mercuri, de color vermellcaracterístic. El mercuri nadiu no deixa de ser una curiositat.Almadén no és, però, l’únic jaciment mercurial que hom troba.El segon en importància a España ha estat el del Principatd’Astúries. El mercuri és un metall altament contaminant inociu per a la salut; per aquest motiu es troben en regressióles seves aplicacions, cada cop menors. Almadén a horesd’ara pràcticament ha tancat. Les darreres explotacions delmercuri asturià ho feren el 1974.D’aquest fet han transcorregut més de trenta anys. Aquestabranca de la mineria asturiana és força desconeguda, en front,per exemple, de la del carbó. D’aquí l’interès i la importànciade preservar les vivències i els coneixements que el pas deltemps s’emporta. La mineria asturiana del mercuri ha tingutla gran sort de comptar amb una obra que ho recull tot (opràcticament tot), deguda a Carlos Luque i Manuel GutiérrezClaverol. Els seus autors porten més d’un quart de segled’investigació (només cal fer un cop d’ull a la bibliografia) iaquest llibre de 554 pàgines profusament il·lustrades ambfotografies, mapes, talls geològics, croquis i esquemes, ésun veritable monument d’erudició que hom no pot defugir. Quipretengui documentar-se sobre el cinabri asturià o visitar elsseus jaciments, només li caldrà consultar aquesta obra «peranar al gra». Un cop vistos, una nova lectura ajudarà a centrarles observacions i reconèixer l’admiració a aquest cos de doc-trina.El llibre, després d’uns breus preliminars, tracta sobre lahistòria de les explotacions, que es remunten al temps delsromans, si bé no és fins ben entrat el segle XIX quan es torna-ran a explotar (a excepció d’uns breu període al segle XVI).Amb alts i baixos l’explotació seguirà al llarg del segle XX finsal tancament definitiu del 1974, dalt citat. A continuació se-gueix la geologia i mineria dels jaciments. Aquests jaciments,una seixantena, es situen majoritàriament en roques paleo-zoiques de l’anomenada zona cantàbrica i uns pocs al’asturlleonesa, plegades a l’orogènia herciniana. Els jacimentsmés productius es relacionen amb fractures: Langreo MieresLena, on el cinabri es disemina en bretxes silícies i cal-càriescarboníferes; Somiedo, encaixat en carbonats càmbrics; i zonacentreoriental, en calcàries de muntanya del carbonífer.

La resta, als picsd’Europa, es rela-cionen amb reompli-ments de fractures icoves, dins de cal-càries carboníferes iacompanyen a mi-nerals de plom izinc.Amb capítols espe-cials, les mines deMieres i les de Lenasón les que méspàgines ocupen enel llibre, si bé la res-ta ocupen un capítolespecial.Les explotacionseren subterràniesamb pous i galeries,amb la problemàticapròpia d’aquestes explotacions afegida la toxicitat del mercurii de vegades amb la dels minerals d’arsènic que l’acompanyen.Sobre els forns que servien per obtenir el metall líquid, enca-ra més tòxics, i la seva evolució metal·lúrgica.Del treball dels enginyers, facultatius, minaires, forners i laseva problemàtica ((...) no estaba bien visto el que los veci-nos de La Pola trabajasen en el interior de esta mina (...) sualto grado de peligrosidad medioambiental, en especial ladel polvo producido (...), se consideraba vergonzante solici-tar empleo en este tipo de trabajo, siendo sarcásticamentecalificados de «coreanos» los que acudían de otros lugares(...).Pàg. 421). De les diferents societats mineres queexplotaren el recurs. També mereix un capítol a bandal’impacte en el medi que han tingut i que encara tenen i tindranles explotacions. Al final de l’obra es pot trobar una exhaus-tiva bibliografia que ha documentat el llibre i que servirà perals que vulguin aprofundir més. Tan de bo que aquesta obraserveixi de model per a noves monografies de tema miner. Alnostre país aquest tema pot donar molt de sí.

Maravillas del Mundo. V ol. I : ORO del MUNDOAutors: V aris. Editorial Katia, Zaragoza, Esp aña, 2005. 184 pp.

q A la Història de la Humanitat han existit les edats de la Pedra i del Bronze, del Ferro ide l’Àtom. Segons els mites, l’Edat de l’Or va ser antecessora de totes elles. De fet, totaèpoca de les civilitzacions és, en si mateixa, una Edat d’Or. L’esperit de l’època, el talent,la saviesa i l’habilitat de moltes generacions es guarden en les seves obres fetes d’or. Lescúpules de les esglésies, els sepulcres, precioses sales i palaus han estat il·luminats ambla seva lluentor daurada. Amb ell s’han realçat la majestuosidad de reis i la bellesa femeni-na. Cristalls d’or nadiu de les mines i pelletes dels rius adornen museus i col·leccionsprivades. Aquest llibre està il·lustrat amb fotografies d’exemplars minerals d’or i de joiesantigues i modernes presents en els millors i més famosos museus del món i en col·leccionsprivades, algunes desconegudes fins i tot per a molts especialistes.

554 Pàgines, 300 ilustracions i fotografies.

Informació: jrosell@minercat.com

LLIBRES

LA BOLSA de INTERCAMBIOde VALVERDE DEL CAMINO (HUELVA) - 15 abril’07

q J. D. García Gavilan.- Lo mejor de esta feria de minerales es lacantidad de coleccionistas que pudimos conocer y saludar de Huelva,Sevilla, Cadiz, Badajoz, Málaga, Valladolid … y poder ver la cantidadde material bueno que traían. De Badajoz se vieron unas soberbiasepidotas de hasta 3 cm o más de una mina en activo en Badajoz,cristales bien definidos y con buen brillo sobre cuarzo, también se vióalgún cuarzo de 7 cm. de Badajoz, de unas antiguas minas, muybrillantes y trasparentes; de la zona de Burguillos del Cerro, vimosepidotas tan buenas como las que salieron hace unos años (drusasde cristales biterminados bien definidos y con mucho brillo de 1 cm.de arista), magnetitas sobresalientes, piezas desde 4x4 a 7x7 cm.con algunos cristales de hasta 2 y casi 3 cm., algunos cristales muyaéreos y con brillo, bonitos granates de hasta 3 cm., topacios azulesde más de 2 cm. algunos muy bien definidos.

Mesas de Intercambio. Javier i Teresa a la búsqueda de la «pieza».Foto Angel Acedo. http://tesaminerales.blogspot.com

FERIA DE MINERALES de LA UNIÓN (MURCIA) - 5 al 7 de ABRIL

De la zona de Andalucía se vieron cobres nativos en matriz, baritinas amarillas, covellinas, azufres, malaquitas … de Huelva,bonitas estalactitas de limonita (algunas con calcitas), cuarzos azules… de Málaga, esplendidas calcitas (con cristalesgrandes) y yesos de Cádiz, bonitas prehnitas de Sevilla (con un color verde muy intenso), un lotecito muy muy bonito depiromorfitas de Santa Eufemia de 4x4 a 5x5 cm. de las cuales creo que todos nos llevamos alguna pieza... Además se vieronunos lotes magníficos de aragonitos de Cuenca en matriz y sin ella, hemimorfitas de Toral de los Vados, calcitas deCantabria (con cristales grandes y de buena calidad), blenda de Aliva con cristales de casi 2 cm. en dolomita, piritas de más1 cm. de Puebla del Lillo y sobre todo descloizitas de Portugal, preciosas! (Baixat del fòrum de fabreminerals).

q J. D. García Gavilan.- Ya pasó la Semana Santa y conella la tradicional feria de La Unión (Murcia), como siempreel material predominante en los stands fué el material de lazona. Magníficas piezas de yesos, calcedonias, cerusitas,baritinas azules y blancas, esfaleritas, pirolusitas,smithsonitas, etc muy asequibles de precio en su mayoría.También se vieron algunas piezas menos frecuentes, comouna antigua fluorita de La Unión con cristales individualizadosde más de 2 cm (un precioso ejemplar) y algunascronstedtitas de 4x4 cm.Aparte del material de la zona, en los stands destacabanplatas nativas de Herrerías (Almería), baritinas tambiénalmeriense (con localidad desconocida aún), cuarzosahumados, amatistas, ortosas y albitas de Girona, se vio unlote grande de piezas de fluoritas verdes con calcita de la

Cantera Berta (cristales que rondaban el centímetro enalgunos ejemplares), esfaleritas cristalizadas de mina Troyacon cristales de hasta 1 cm, baritinas de Rumania,piromorfitas, scheelitas etc. de China, también se vieron lasnuevas descloizitas que ya Fabre presento en Tucson,algunos apatitos y arsenopiritas de Panasqueira, etc.Como novedad, me lleve una sorpresa al ver pepitas de orode Cáceres que variaban desde los 3 mm hasta alguno con9 mm. Y bueno, en la parte “maleteros” destacable se vió unprecioso lote de cobre nativos antiguos de Herrerias y algunasskutteruditas de Cala (ambas de Huelva), fluoritas con calcitasde Mina Moscona (piezas de 14x10cm) celestinasvalencianas y mucho más, pero que no llegue a ver, ya queeste año solo estuve por la mañana no me dió tiempo afijarme en más.(Baixat del fòrum de fabreminerals)

CURS DE MICROFOTOGRAFIA

q Redacció.- El passat 22 de març es va celebrar el curs de microfotografiaque havíem anunciat en l’anterior INFOMINER. L’assistència va ser nombrosa(25 persones) i es va intentar donar una visió rápida per a que els nostres sociss’animin a fer fotografies a través dels seus microscopis binoculars.En Joan Rosell va introduir la part relativa als tipus de binoculars, adaptadors,càmeres i utillatge necessari per a fer el muntatge. També es va incidir en elprogramari que hi ha disponible per a «acoblar» les imatges i aconseguirl’enfocament. En Joaquim Callén va explicar allò referit a la iluminació i preparaciódel micromineral per aconseguir la máxima qualitat fotogràfica i el contrast iresalt de les parts que volem fotografiar, així com alguns «secrets» per aconseguiruna bona foto. En Joan Astor es va centrar en la part del software i les aplicacionsque el Photoshop ofereix per corregir la imatge final. En acabar la partd’explicació -un extracte el teniu a la web- es va procedir a fer el muntatge delsistema proposat i a realitzar unes proves per veure’n els resultats.No pretenia ser un curset complet sinó una introducció i a partir d’aquí quecadascú faci les seves proves i adaptacions. Restem però a la vostra disposicióper aclarir qualsevol cosa que creieu convenient.

INFOMINER Maig - Setembre 2007 nº39 nº39 Maig - Setembre 2007 INFOMINER 310

ACTIVITATS

Nota: Per participar cal ser soci del GMC itenir les quotes al dia. El guia de lesexcursions no es responsabilitza dels danys iperjudicis derivats d’accidents que poguessinsucceïr a causa de negligències delsparticipants, éssent l’únic responsable elsoci, familiar o acompanyant. Laparticipació a les excursions implical’acceptació irrevocable d’aquestanormativa.

FIRES

Maig6 MINERALEXPO Sant Celoni

Ateneu. 10 a 20h

www.minercat.com

Bacteris d’un altre MónDescobreixen a Sudàfricabacteris que s’alimentengràcies a l’Urani

veure si hi havia microbis, de quin tipuseren, l’edat de l’aigua i la sevacomposició. Així van saber que l’aiguacontenia hidrocarburs i hidrogen que nosemblaven producte de processosbiològics, sinó de la descomposició del’aigua exposada a la radiació de l’uranide les roques.

Encara que hi ha moltes espècies debacteris diferents a la mina, les mostrespreses pels científics estan formadesper una nova espècie emparentada ambun bacteri de les fonts hidrotermals, eltipus de les Firmicutes. Les anàlisisd’ADN demostren que la colònia haromàs aïllada dels seus parents méspropers entre 25 i 3 milions d’anys,mentre que les roques en les quals viuentenen uns 2.700 milions d’anys.

Els científics ignoren com lesFirmicutes i altres espècies de bacterisque es donen en la superfície han arribatfins als 3 quilòmetres de profunditat

A la mina sudafricana, situada prop deJohannesburg, la radioactivitat de l’uraniextreu l’hidrogen de l’aigua (reducció) iforma sulfats a partir de mineralssulfurosos (oxidació). Les Firmicutess’alimenten d’aquest hidrogen i aquestssulfats, i altres bacteris es nodreixende les seves deixalles. «És possibleque comunitats com aquesta puguinsobreviure indefinidament, sempre quecontin amb els processos geològicsnecessaris per a la seva subsistència.

El temps ens dirà quants més podemtrobar en l’escorça terrestre, però ésemocionant pensar que poden existir enqualsevol altre lloc del Sistema Solar».Els organismes que viuen en condicionsextremes se’ls coneix com extremòfils,i són des de fa temps objecte d’especialatenció per part dels astrobiòlegs, elscientífics que es dediquen a la recercade vida en altres móns. Parteixen d’unraonament: el més semblant a un altreplaneta a la Terra són ecosistemesextrems com el de la mina d’or deSudàfrica, el del Riu Tinto a Huelva i elde les fumaroles oceàniques.www.indiana.edu/~deeplife/index.html

q q q q q Un grup internacional de científicsha descobert, a 3 quilòmetres deprofunditat en una mina d’or sudafricana,una comunitat de bacteris que depèn del’urani radioactiu dels minerals per aconvertir molècules d’aigua en energia.La troballa, que s’anuncia en la presti-giosa revista «Science», suposa unavanç en l’estudi de la vida en condicionsextremes, com les que poden donar-seen el subsòl de móns com Mart o Euro-pa, el satèl·lit de Júpiter. «Aquestsbacteris són únics, en el més estrictesentit de la paraula», assegura Li-HungLin, ara a la Universitat Nacional deTaiwan, però que va realitzar lainvestigació a la Universitat de Princetoni la Institució Carnegie.

Quan van tenir notícies que s’havia trobatuna esquerda de la qual rajava aigua enuna mina d’or a 3 quilòmetres de lasuperfície, els autors van veurel’oportunitat d’estudiar un entornsubterrani no contaminat per l’home. Vandescendir fins al lloc i van prendremostres de l’aigua durant 54 dies per

q q q q q En aquest acurat llibre es recullen 64 espècies minerals que han estat descobertes per primera vegada a Suïssa. Siun considera la grandària del país, això representa la densitat més alta de nova espècie per unitat superficial en el món.El llibre present descriu cadascuna d’aquesta 64 espècie i un grup addicional de 23 minerals que porten el nom depersonatges suïssos. Les descripcions segueixen un esquema estricte, amb dues pàgines assignades a cada espècie,fotos en color, imatges SEM i dibuixos de cristalls que acompanyen el text. Molts dibuixos de cristalls en el llibre recon-cilien per primera vegada observacions detallades macroscòpiques dels primersinvestigadors i els resultats de modernes investigacions sobre l’estructura decristall.21x28 cm. 240 pàgines. 137 fotos en color, 95 fotografies en B&N. Tapadura. Preu: 33,50EUR+D.Env.

MINERALS FIRST DISCOVERED IN SWITZERLANDand minerals named af ter Swiss individuals

NOTICIES

EXCURSIONS - TREBALL de CAMP

13 de maigSortida a Torà i Ivorra a la recerca de celestines. Aquesta sortida estava programadaerròniament pel 6 de maig a l’anterior Infominer. Contacteu amb en Manel Moreno, tel:93.477.38.90.

2 ó 9 de junyBatea d’or al Riu Segre, a Balaguer (Segrià). Contacteu amb en Rogelio Zorrilla, tel:93.296.96.19.

29 de setembreExcursió a les mines d’El Molar (El Priorat). MInesi minerals de manganès.Telefoneu al tel: 93 477 3890 (Manolo Moreno).

Maig3 Mercadet d’intercanvi de minerals.10 Parlarem de les experiències i novetats mineralògiques de la fira

Mineralexpo Sant Celoni, celebrada el diumenge dia 6.17 CINEMA: EL CORAZON DE LA TIERRA. Si hi ha prou

quòrum anirem al cinema a Barcelona (veure noticia).24 Col·loqui sobre l’estancament i/o disminució del nombre de socis

de l’entitat i plantejament de possibles solucions envers el futur delGrup.

31 Reunió al voltant dels “Binos”. Porteu els vostres “micros”. Hemadquirit un nou i magnífic binocular que incorpora un dispositiu perpoder fer microfotografies.

Juny7 Mercadet d’intercanvi de minerals.14 Tertúlies mineralògiques.21 Tradicional Verbena Pedrera, amb coques, cava i refrescos.28 Reunió al voltant dels “Binos”.

Juliol5 Mercadet d’intercanvi de minerals12 Tertúlies mineralògiques.19 Reunió al voltant dels “Binos”.

Atenció: El local estarà tancat per vacances, des del 20 de juliolfins el dia 12 de setembre.

Setembre13 Mercadet d’intercanvi de minerals. Aprofitarem també per comen-

tar els vostres viatges i troballes de minerals de les vacances.20 Tertúlies mineralògiques.27 Reunió al voltant dels “Binos”.

Octubre4 Mercadet d’intercanvi de minerals.11 El local estarà tancat per ser el dia d’inici del Pont del 12-13-14

d’octubre.Nota: A partir d’aquesta data rebreu el proper Infominer i un parell

d’invitacions per Expominer 2007 (per valor de 12 euros).

www.elcorazondelatierra.com

CONFERÈNCIA

L’eminent geòleg Dr Enric Sunyerrealitzarà una disedrtació sobre lageologia de la Serra de Collserola. Seràdurant el mes de juny. Per confirmar datestrucar a Xavier Tomàs (93 4281815) oviistar la web www.minercat.com.

Autor: Philippe Roth. Ed.

Kristallografik Verlag, 2006.

Poseu «naica yeso» a www.youtube.com

INFOMINER Maig - Setembre 2007 nº39 nº39 Maig - Setembre 2007 INFOMINER 94

XX Fira de Minerals de Castelló 2007q q q q q Aurei Circulus - Redacció.- Els passats dies 24 i 25 de Febrervàrem tenir l’oportunitat d’assistir a la Fira de minerals que es fatots els anys a Castelló de la Plana.

El Grup Mineralògic va estar representat amb la secció que tenimde “recerca d’or”, que porta el nostre amic Rogelio (Aurei Circulus),fill d’aquesta ciutat.

Varen ser dos dies intensos, on tractarem d’iniciar a la gent enaquest art que és trobar or en un riu. Per una banda, exposàremuns pòsters on es feia referència als dos tipus de jaciments, elsprimaris i als secundaris, d’altra banda s’explicaven quins podenser els llocs més adients per cercar l’or en un riu, així com elsmitjans més utilitzats.

En la part pràctica passaren més de 170 persones, les qualsvaren tenir l’oportunitat de rentar sorres amb l’àbac, i extreureuna palleta d’or. Les experiències, com passa sempre que tractes

Una fira molt interessant, passada per aigua

en directe amb la gent, foren moltsucoses i el ventall d’edats en elsparticipants foren desde una nena de 3anys, fins una iaia de 93. L’afluència il’èxit estaven assegurats, ja que lespràctiques eren totalment gratuïtes. Lameteorologia no va ser tant esplèndida,ja que diumenge a la tarda va caure unxàfec inoportú, com aquells que cantaen Raimon, però que no va fer desistir ala gent de les seves obligacions.

Dalt: Guix sobre roseta. Red River Floodway,Winnipeg, Manitoba, Canada.

Col. i Foto J. Rosell

Mig: A la recerca de la pelleta d’or a laplaça Santa Clara de Castelló. Foto R. Zorrilla

Baix: Expositors i mineralogistes

PROMINERPROMINERPROYECTOS MINERALES, S.L.

C. Riera d’en Nofre, 2F, baixos08970 Sant Joan Despí

BARCELONAT. 93 477 0339F. 93 477 3456

Minerals i Fòssilsde Col.lecció i DecoracióPedreria a l’engròs

IMPORTADOR - EXPORTADOR

Descompte especial

als membres del GMC

cristall 90mm

Noves adquisicionsprocedents delBrasil...

No us les perdeu!!!

ExcepcionalsVanadinitesMibladen (6x4x3 cm)

Horari:dilluns a divendres 9-19 h

Primer dissabte de mes 9-13 h

Nova secció:El racó dels

col·leccionistesa la web

www.prominersl.com

q q q q q Presentem la segona edició deNamibia de L. Von Bezing, R. Bode iS. Jahn en colaboració amb diversosexperts. Volum de 856 pàgines!!!Gairebé 1700 fotografies, moltsmapes detallats i tapes dures. Laprimera edició d’aquest llibre foupublicada en alemany l’any 2006.Una obra superba, amb unesfotografies d’una qualitat més queexcepcional.

Ara la segona edició és en anglès.Els autors comencen el text amb 10pàgines que cobrixen les dadeshistòriques en la mineria i eldesenvolupament de moltes de leslocalitats a mitjan segle XIX. Per acada lloc o districte miner hi ha unmapa de l’àrea, acompanyat per unacompleta informació sobre l’activitatminera. Es donen les llistes deminerals coneguts per a cada mina,acompanyats per dades sobre lageologia i la mineralogia de l’àrea.

Es complementa amb magnífiquesfotografies d’espècimens minerals,amb vistes del jaciment, del terreny ifotografies històriques moltinteressants. Tsumeb i els seusminerals són descrits i il·lustrats en

NAMIBIAL. Von Bezing, R. Bode i S. Jahn.Bode Verlag (Mineralien W elt), 2007. 856 pp.

una secció especial que cobreixgairebé 200 pàgines! Es descriuenla majoria de pegmatites que handonat excepcionals gemmes, aixícom els minerals d’altres localitatstan familiars pels col·leccionistescom la mina Kombat, Rossing, Aris,Usakos, Rosh Pinah, Onganja, i lesmines diamantíferes costaneresprop de Luderitz, entre molts d’altres.

Els autors han afegit 380 pàginesamb dades i fotos que cobrixen totsels minerals coneguts de Namíbiaen ordre alfabètic. Per a cada mine-ral el nom és seguit de lacomposició química,dades generals so-bre cada mineral,descripcions decadascun delsminerals, seguit perdades de la mina ojaciment. Tambéinclouen els nousminerals trobatsrecentment enaquest país africà.

Preu:78EUR+despesesd’enviament.

Entre els minerals més destacables citar unes interessants apatites violetes de Salamanca amb minerals d’urani i quarsosfumats. El nostre soci Adrià va portar una representació de minerals de Castelló, fent incidència en els nous descobriments deXòvar (veure article revista) i noves troballes de minerals de coure.

Volem felicitar a la gent del Grup Geoda de Castelló per mantenir viva aquesta agradable i interessant fira. Esperem tornar arepetir aquesta experiència l’any vinent si a Déu plau.

INFOMINER Maig - Setembre 2007 nº39 nº39 Maig - Setembre 2007 INFOMINER 5

q q q q q El 1888 una companyia anglesapropietària de les llegendàries mines decoure de Riotinto, explota cruelment alsseus treballadors entre els quals abundennens a partir dels 10 anys, mentre elsadministradors anglesos s’enriqueixensense que ningú amenaci la sevahegemonia. Un dia irromp a la zona unforaster que ve de Cuba nomenatMaximiliano Tornet i es fa ressò d’aquestestremendes injustícies. Maximilianoaconsegueix unir als miners i camperolsde la comarca en una vaga pacífica com aprotesta per la devastació de la terra il’explotació de les gents. L’eliminació deles “teleras”, mètode de calcinació a l’airelliure que contamina i omplena de fums dediòxid de sofre tota la comarca, és la prin-cipal reivindicació de les gents, com s’haviafet des de feia dècades gracies a les lleisd’altres països d’Europa, entre elles les deGran Bretanya.

Uns dies després, tropes de l’exèrcitespanyol sota el comandament del capitàNazario Infante, pagades per la RiotintoMining Co., obren foc contra els miners icamperols i sufoquen violentament larebel·lió amb molts morts. Les autoritatsfan desaparèixer els cossos delsmanifestants morts i ferits, esborrant ambaixò qualsevol rastre de la massacre. Lapoblació queda abandona al seu dolor i nitan sols se li permet enterrar els seus

El Corazón de la Tierra.Una película sobre la vida a les Mines de Riotinto al s. XIX

difunts. Aquells fets es converteixenen la memòria dels habitants de lazona com “El año de los tiros”. Ins-pirada en el best-seller “El Corazónde la Tierra” de Juan Cobos Wilkins.Una película amb unes imatgesimpressionants del que debia ser laCorta Atalaya a finals del s. XIX i lavida entorn de l’explotació a cel obertmés gran d’Europa. Una vida dura ipenosa que contrasta amb el profitque en treuen els anglesos. 81 anysvan estar explotant les mines, finsel 1954. Si hi ha prou quòrum, i no latreuen de la cartellera, podríem anar-la a veure a la tarda (Diagonal Mar,20h, 90 min) del dijous 17 de maig.

Per a mésinformaciópodeu trucar al656648499,passar pellocal o béenviar un e-maila l’adreça deJoan Rosell(portada).

Epidotade Aguablanca, Badajoz

Foto Angel Acedo Col. Teresa Bejarano.

Descloizita,Mina Preguiça, PortugalFoto Angel Acedo Col. TeresaBejarano.

Hermoso topacio de la Mina San Nicolás,Valle de la Serena, BadajozEjemplar tal y como apareció en una escombrerade la mina. Puede apreciarse el intenso estriado quepresenta en una de las caras del prisma. Foto AngelAcedo. Col. Teresa Bejarano. http://tesaminerales.blogspot.com

http://javierminerales.blogspot.com

8

q q q q q Fermín.- Todo comienza un dia a finales delmes de marzo del año 2006 en el que sentadofrente al ordenador investigando en el mindatsobre minerales de Portugal tropiezo con unasfotografías con imagenes de willemitas,plattneritas, piromorfita, cerusita, smithsonita,hemimorfita, descloizita, calcita, aragonito ehidrozincita, la mayoría en microcristales excep-to los tres últimos. Todo era reciente del 2005 yla mina estaba cerca de Huelva a 10 km de lafrontera, se lo comento a Francisco Javier, ami-go y compañero de aventuras, y está de acuer-do en que puede ser interesante visitarla. El vein-ticinco de Abril tenemos una oportunidad para iry la aprovechamos. A las 12.00 salimos haciaSobral de Adiça con la única información: el nom-bre de la mina Preguiça. Una vez en el pueblopreguntamos por la mina en español y nos res-ponden muy amablemente en portugués. Nos per-dimos entre olivares, pero un angel de la guardacon forma de campesino le indica a Javier dondeestá la mina, a lo lejos en la sierra de Preguiça yJavier «ojo de halcón» la otea en elhorizonte.Milagro!!! A las 16:30 arrivamos a la mina,después de intuir el camino entre varias fincasde toros bravos y asustados cada vez que veía-mos esos estiletes sobre las cabezas de losanimales. Lo primero, visitar las escombreras,estaban en lo alto del cerro y vimos willemita ycerusita muy deterioradas , localizamos un pozoy una galería que va persiguiendo el mineral ynosotros la imitamos llegando donde estaba lapiromorfita con cristales en forma de lazo y co-gimos algunas muestras de hidrocincita (?),willemita, calcita, cerusita, plattnerita y ara-gonito. Ya atardeciendo regresamos pensandoen volver.Unos días después retornó Javier con Paco ytrajeron calcita variada, hidrozincita... Detrásfuimos mi vecino Jose Luis y yo, y obtuvimosmaterial parecido, pero visitamos la zona inferiorde la mina y en una de las galerías había unagujero reciente de un metro de diámetro en elque cogimos algunas muestras de descloizitacomo las del mindat, inferiores los cristales almilimetro y muy sucias.Seguimos escrutando la zona superior durante

varias excursiones más hasta que, el 13 de Junio, Javier, Manolo (un compañero de trabajo quevino como principiante ese día se aficionó) y yo investigamos a fondo las galerías de abajo paraacabar encontrando las geodas con las descloizitas estalactíticas.También esa jornada halla-mos la geoda de hidrozincita y calcita en una galería muy próxima. En ese tiempo, abrimos conJose Luis un par de geodas pequeñas con enrejados estalactíticos, pero en el único lugar quequedaba por abrir apareció la ultima geoda más grande y con abundantes piezas de todasclases con calcita, alguna estalactítica, placas con plattnerita, de éstas sólo pocos ejemplares.

MINA PREGUIÇA, PORTUGAL: HIST ORIA DE UNA AVENTURA

NOUS RESULTATS (19/04/2007)Com ja molts sabeu en Jordi Fabre (www.fabreminerals.com) va adquirir la major part de lesexcelents peces que van sortir a la Mina Preguiça. Com sempre fa amb el material que ésnovedós, el va fer analitzar. Van passar pel laboratori tant les espècies que ja estavensuposadament identificades com les rareses, per asegurar un correcte etiquetatge i la possibletroballa de nous minerals. Aquesta tasca d’anàlisi ha estat feta pel Dr. Joan Viñals. La posteriorinterpretació dels mateixos ha portat a una sèrie de resultats força interessants.Pel que fa a les famoses descloizites Pb(Zn,Cu)[OH/VO4], les anàlisis van detectar la presènciad’un alt contingut en coure, però no el suficient per a classificar-les com a mottramita Pb(Cu,Zn)[OH/VO4], l’altra extrem de la sèrie. Tot i que la hidrozincit a ha estat abastament citada a lamina, i no dubtem de la seva existència, en els els exemplars estudiats on el mineral semblavaassociat a calcita i plattnerita, els resultats han indicat que eren calcita. La willemita espresenta com a petits cristalls transparents molt brillants. Pel que fa a uns exemplars del quesemblava piromorfita ha estat determinada com a mimetita i de moment encara no n’hanidentificat cap com a piromorfita. També s’ha determinat la presència de l’smithsonit a i laplattnerita recobrint calcita i de vegades inclosa dins la mateixa. Sobre alguns exemplars estrobaren uns cristalls hexagonals que, un cop analitzats, s’ha vist que eren descloizitapseudomòrfica de vanadinita. La famosa minrecordita CaZn(CO3)2 per ara no ha estat detec-tada en els espècimens que ho semblaven, molt similars als publicats a mindat, per ara noméshan estat calcites. L’aragonit no ha estat analitzat per la qual cosa no es pot garantir que hosigui. Continuarà...

Junto con las descloizitas

también se han encontrado otros

interesantes minerales. Esta

willemita tiene cristales pequeños

pero muy definidos y su color

claro contrasta con la matriz de

limonita oscura. Bajo la luz

ultravioleta el ejemplar presenta

intensa fluorescencia. Mina da

Preguiça, Sobral da Adiça,

Moura, Beja Portugal (2005-

2006).

Tamaño de la pieza:

6.7 x 3.9 x 2.4cm.

www.fabreminerals.com

ñ

I Bolsa de Intercambiode Valverde del Camino, Huelva

INFOMINER Maig - Setembre 2007 nº39 nº39 Maig - Setembre 2007 INFOMINER

NOU ÈXIT!!!

7

ELS ESPECIALISTES ENMINERALS DEL MARROC

6

q q q q q Jordi Fabre - Extracte del fórum fabreminerals.- Des dela mateixa Fira escric la meva petita crònica per parlar delsminerals. En aquesta Fira, igual que a Tucson, dues espèciesminerals han destacat com novetats: les descloizitas portu-gueses i les rhodonitas peruanes. Hem fotografiat la millorrhodonita que hem vist a la Fira i que estava en l’estand deMarie Louise Navarro i hem fet una foto de l’estand de LuísMiguel que és qui ha portat més rhodonitas. Nosaltres hemportat també unes quantes, com ja comentem en la nostracrònica de Tucson 2007.

q q q q q Miguel Calvo - Extracto del fórum fabreminerals.- Proce-dente de la Feria de Sants he incorporado a una colecciónespañola (la mía), comprándosela a Jordi Fabre, una maclade rutilo, bastante decente para la localidad, que había sali-do de España temporalmente para formar parte de la colec-ción de un tal J. Chadel, a quien no tengo el gusto de cono-cer.La Feria de Sants, heredera de la fecha de la de Sant Celoni,se está consolidando como una feria de referencia, quizás lasegunda en España después de EXPOMINER. Estaban pre-sentes la práctica totalidad de los comerciantes de alto ni-vel, con piezas “frescas” de Tucson, muchos comerciantes“habituales” y, lo que la distingue particularmente, varios afi-cionados que ponen en circulación materiales de mineralogíade España a precios muy razonables. Una de las principalesnovedades (casi novedad absoluta, dado que se presentaronpor primera vez en Tucson hace unas semanas) han sido lasdescloizitas de la mina de Preguiça, en Sobral da Adiça,Portugal, presentes en el puesto de Jordi Fabre.

Don MineralDon MineralMinerals per a Decoració i Col·leccióObjectes i Figures de Pedra Natural

Bisuteria de Pedra NaturalGemmes i Pedres Nobles

Carrer del Call, 19(al costat de la Plaça de Sant Jaume)

08002 BarcelonaTel/Fax 93 318 38 34

aaaaaATZURITES de Kerrouchen, Khénifra

aaaaaVANADINITES de qualitat gemma de Mibladen, Midelt

aaaaaLots de FLUORITES de nous jaciments marroquins

aaaaaBROCHANTITES espectaculars

aaaaaTITANITESaaaaaNovetats brasileres

Vanadinita, Mibladen (8mm xl)

Fotografies J. Rosell

Brochantita, Goulmina, Gran SaharaMarroc (rosetes 10 mm)

Col. Pasqual Sanchez

Herderita sobre xorl.Santa Rosa, Brasil ( 8 cm)

mineralwebs.commineralwebs@telefonica.net

MINERALEXPO SANTS 2007Los ejemplares que aparecen son bastante variados, y vandesde tapices de cristales milimétricos sobre limonita a for-maciones estalactíticas de cristales monominerálicas o aso-ciados a calcita. Las placas planas parecen ser muy abun-dantes, mientras que las formaciones estalactíticas proba-blemente no lo son tanto. Como descloizita, chocan inme-diatamente con el estándar, Grootfontein, Namibia, y pier-den en la comparación, claro. Pero si eliminamos (mental-mente) esta localidad, resulta que están entre lo mejorcitoque se ha visto, al menos recientemente. Además las forma-ciones estalactíticas son el algunos casos lo suficientemen-te vistosas para formar ejemplares “de vitrina”. El descubri-miento de los ejemplares es muy reciente, y fue realizadopor coleccionistas españoles.También son muy destacables las rhodonitas de la mina SanMartín, Chiurucu, Ancash, Perú. Extraídas a finales del 2006como resultado de una operación minera de Luis MiguelFernández (que tenía ejemplares en la feria) y Teodocio Ra-mos, eran ya conocidas desde hace tiempo, pero no esta-ban disponibles prácticamente nunca. En 1989 apareció a laventa un lote en estados Unidos (uno de los ejemplares figu-ra en la portada de Mineralogical Record de marzo de 1990),pero desde entonces, no se había vuelto a hablar de ellas.Los ejemplares obtenidos están formados por cristaleslaminares o tabulares, que pueden sobrepasar de largo elcentímetro, de color rosa intenso, pero opacos. Descontan-do los ejemplares de Broken Hill, probablemente lo mejorconocido para la especie. Además se pueden citar los cris-tales de corindón de color violeta, en matriz de mica, proce-dentes de la cantera Zazafotsy, en el pueblo de Ambantraso,

región de Ihosy, Madagascar, en ejemplares visto-sos y a precios razonables, presentes un poco portodos los puestos en la feria, y las hureaulitas dela mina Cigana, en Galileia, Brasil, en el puesto deJordi Fabre.Entre los minerales españoles, pueden destacar-se los ejemplares de Prullans, una nueva localidadleridana, y especialmente la basaluminita (ofelsöbanyaíta), en el puesto de Juan Viñals, y lavolborthita de la mina Eureka, en La Plana de Mont-Ros, también en Lérida, novedad en Espa-ña, al menos en mi conocimiento (especie945, en la carrera hacia las mil) en el puestode Joan Abella. En cuanto a bibliografía,apareció como estaba previsto el númerocorrespondiente de Revista de Minerales/Mineralogistes de Catalunya/Mineral Up,con Berbes como principal protagonista,más Sils, Chóvar, Prullans, crónicas deferias e historia de la mineralogía. Con unacalidad fotográfica fuera de serie, de unosminerales también fuera de serie.Entre las actividades relacionadas con losminerales, tengo que destacar muy favo-rablemente las demostraciones de bateode oro, la “mineralogía de los sentidos” (tac-to y gusto de los minerales) o el taller lapi-dario, y muy desfavorablemente la “confe-rencia” de un supuesto “Dr”, sobre una su-puesta “Medicina Cuántica”.

q q q q q Rosa Albiol - MINERESP.- A la fira de Sants tambévam poder disfrutar dels nous exemplars de parasimplesitai bons cristalls de la poc habitual kahlerita de la minaAtrevida de Vimbodi; antigues niquelines de Carratraca (al’estand d’en Badia), el material novedós de Prullans i deXòvar a casa d’en Viñals.

RhodonitaMina San Martín, Chiurucu, Huallanca, Ancash PerúFoto fabreminerals

VITRINES per MINERALS

www.intentvitrines.com

C. Indústria 208-21008026 BARCELONATel.: 93 4564 832Fax: 93 4334 273

Tallersbinoculars,

lapidari i iniciacióals minerals

Doyleita i gibbsita. 25 cm.Baoshan, Yunnan, Xina. J. Fabre

Or. Mina Round, Mount ain Nye Co.,Nevada USA. Exposa LM FernandezBurillo. (Alçada 12cm) Foto Jordi Pi

Vesubiana.Alchur, Vall del Shigar, Pakistan.Exposa KUCERA. Ca 15 mm. Foto Joan Rosel

Ens veiem a

MINERALEXPO Sant Celoni