Descripció sonora • Imaginar una excursió a la muntanya, un dia d’estiu en el que hi ha una tempesta curta. • Recordar i reviure els sons que podem sentir a la muntanya, inclosos els de la tempesta. • Elaborar una seqüència sonora en tres parts: abans, durant i després de la tempesta. • Assignar cada so a un alumne, que el pot fer amb instruments, objectes o sons corporals (percussió, veu, etc.) • Escriure un guió – partitura de l’acció on s’especifiqui: Ambient de cada una des les tres parts i sons que s’escolten (soroll d’un riu, un gos, ocells, trons, pluja, vent, etc.), qui els fa i com els fa; durada aproximada de cada part; consigna sonora que marca la transició entre una part i l’altra; forma de començar i d’acabar. • Interpretació de la composició, diverses vegades, fins que el resultat sigui satisfactori. Durada aproximada: 20 minuts.

Orientacions És molt important fixar les consignes de forma clara, escrites en un paper d’embalar o a la pissarra, de forma que tothom sàpiga a quina part de la composició es troba; el més pràctic és designar una persona que marqui cada un dels canvis amb un so o una acció determinada (que toqui tres cops seguits el seu instrument, que faci un senyal amb la mà o que canti un so que destaqui sobre el conjunt). Qualsevol cosa que s’acordi ha de ser prou clara i diferenciada del conjunt perquè tothom ho pugui seguir; és important recrear l’ambient, el clima anímic que ens produeix l’evocació de la situació; es un exercici de creació i sobretot, d’imaginació i fantasia: cal deixar-se portar i traduir als sons la seva càrrega emocional.

Expressió musical d’un dibuix Demanem als alumnes que dibuixin un

lloc que coneguin o que s’estiguin imaginant en aquell moment i que els agradi molt. Cal pensar en tots els detalls.

Un cop tots han fet el dibuix demanem a cada alumne que expliqui una mica on és aquest lloc, quina relació hi té, etc. Un cop l’alumne ha explicat el seu dibuix el posem en un lloc visible, en el centre del grup, i cada persona busca un instrument que tingui un so relacionat amb el color i la forma del dibuix.

El grup fa una música improvisada per a cada dibuix, buscant que la música expliqui l’ambient del lloc. Un director dóna la consigna de respirar tots a una (la “inspiració”) per començar a tocar i per acabar busquem la sensació de final. Durada aproximada: 55 minuts.

Orientacions Aquesta activitat es pot dividir en dues sessions si cal; es tracta de reflectir al

màxim la “personalitat” del dibuix i els alumnes han de fer un esforç per captar-la i traduir-la a música i això demana una actitud d’observació, interiorització i percepció afectiva, motiu pel qual no sempre és fàcil de portar a terme amb concentració, però intentarem no donar pautes massa complicades i deixar que els alumnes expressin musicalment allò que els suggereix cada dibuix.

13. Interpretació de partitures pròpies (activitat d’avaluació) • Cada alumne porta escrita una partitura gràfica, descriptiva o no, amb fotocòpies per que tots la puguin tocar. • S’interpreten totes i cada una de les obres, dirigides pel seu autor, qui s’encarrega de distribuir les parts instrumentals, donar les instruccions i les entrades i corregir allò que no s’ajusta a les seves indicacions o a la seva idea.

Comentari de cada obra: intenció de l’autor, resultat final, adequació dels codis o símbols gràfics a la idea, comparació del resultat final amb la idea sonora prèvia de l’autor, etc. Autocrítica i avaluació per part de l’autor Durada aproximada: 2 hores Orientacions Aquesta activitat es pot dividir en dues sessions i la seva durada total dependrà en tot cas del número d’alumnes, donat que cada un ha de presentar una obra. L’activitat és avaluativa perquè a través d’ella podem observar de forma individual una sèrie d’aspectes com ara: grau d’inventiva i imaginació mostrat en la partitura; capacitat de plasmar una idea musical; actitud davant el grup a l’hora de dirigir l’obra; facilitat per expressar les idees, musicalment i verbal; implicació en el procés de creació i d’execució; capacitat de crítica envers la pròpia obra; preocupació estètica a l’hora de crear amb sons.

Improvisació rítmica en forma de rondó • Inventem una frase rítmica i l’escrivim a la pissarra. • Fem una roda d’improvisació en la qual s’alterni (tal com hem fel a l’activitat 22) la frase apresa amb una d’inventada; la frase apresa la fa tot el grup i la improvisació serà individual.

Improvisació individual sobre un tema • Triem una cançó rítmica (per exemple John Brown) i un cop els alumnes han après el seu ritme fem rodes d’improvisació individual, a partir de les idees de la cançó; la resta del grup marca el pols.

Improvisació sobre l’escala Major • Demanem als alumnes que inventin petites frases, primer amb tres notes de l’escala (1 2 3).

• Demanem als alumnes que inventin frasesde 4 compassos, ara amb les cinc primeres notes de l’escala. • Demanem als alumnes que inventin frases de 8 compassos amb totes les notes de l’escala.

Improvisació tipus pregunta – resposta • El professor canta una frase en forma de pregunta i tria visualment un alumne que farà la resposta. • Dividim el grup en parelles; el membre A canta una pregunta i el B li respon; després es canvien els papers. • Cal usar l’escala Major.

Creació d’una melodia a partir d’un text • Donem algunes estrofes d’un poema. Cada alumne en tria una i prepara una melodia. • Fem una roda en al que cada alumne canta la seva estrofa amb la melodia que ha preparat. La resta del grup l’acompanya

picant el pols i fent obstinats instrumentals

Improvisació melòdica sobre un tema • Cantem una cançó que sàpiguen els alumnes (pot ser una que ja haguem treballat rítmicament); expliquem diferents canvis que podem fer a partir d’una idea rítmica o melòdica.• Fem una roda d’improvisació individual sobre la cançó, de forma que quedi establert que cada tres solos tots cantarem el tema i després continuarem fent solos tres cops més.

Creació d’obstinats per acompanyar una cançó• Els alumnes canten una cançó que coneguin. • Busquen els acords que van bé per acompanyar-la. • Busquen una idea rítmica d’un o dos compassos (obstinat).

• Adapten la idea rítmica a un obstinat melòdic que estigui que es vagi adaptant als diferents acords, • Una part del grup canta la cançó i una altra part l’acompanya amb els obstinats melòdics.