imatge del món

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 1

LA CONSTRUCCIÓ DE LA IMATGE DEL MÓNCentre de Recursos Educatius del Mardel Museu Marítim de Barcelona

“Si l’Oceà Atlàntic fostan extremadamentample, podríem nave-gar des d’Algèria fins ala Índia”.

Eratòstenes,segle III a.C.

“Des de la ciutat de Lisboa fins a l’Oest, la car-ta té 26 seccions de 250 milles cadascuna,gairebé un terç de la circumferència de laTerra, abans d’arribar a la magnífica ciutat deQuinsay”

Paolo Toscanelli,en una carta a Alfons Vè de Portugal, 1474

“El mateix que a la nostra part hi ha una part del mónque veiem i coneixem, també deu haver-hi a l’altra, ala occidental, un continent que no podem veure niconèixer”.

Ramon Llull, 1300 dC

Esferes armillars en ungravat del s.XVIII - MMB


LA CONCEPCIÓ DEL MÓN

La imatge que la humanitat ha tingut del món que l’envolta ha anat variant al llarg del

temps, variació que depenia de les concepcions filosòfiques i religioses que imperaven a

cada època, així com de l’exploració que s’havia fet de l’entorn. Atles, mapes, portolans,

etc, han anat recollint el procés de la construcció de la imatge del món per part dels europeus,

des de l’antiguitat fins als nostres dies.

El món a l’Època Clàssica

Molts dels filòsofs de la Grècia clàssica arribaren a la conclusió que el món havia de ser

circular i, fins i tot, en van calcular les seves dimensions. Era una concepció intuïtiva més

que no pas empírica, però alguns d’ells van ser tan precisos en els seus càlculs del diàmetre

terrestre que l’error és gairebé nul. Entre aquests filòsofs cal destacar Ptolomeu, per la

importància que adquiriran les seves teories al llarg del segle XV, tot i que van ser oblidades

als primers segles de l’Edat Mitjana.

El món a l’Edat Mitjana: els mapes TO

A mida que es va anar estenent la religió

cristiana es va anar imposant la concepció

d’un món pla i amb el seu centre situat a

Jerusalem. Un món on s’hi trobava el paradís

terrenal, la font de l’eterna joventut, unicorns

i altres éssers antropomòrfics en terres per

descobrir, delimitat per uns oceans misterio-

sos i terrorífics. Tot aquest seguit de fantasies

van tenir molta importància en els viatges

d’exploració.

Una de les concepcions geogràfiques més

acceptades argumentaven que hi ha havia

tres continents i que aquests estaven

distribuïts en forma de T: Àsia dalt, Europa a

l’esquerra i Líbia –el nom que durant molts

segles va tenir l’Àfrica- a la dreta. Es tracta

dels mapes anomenats de TO. L’O

representava l’oceà circular que envolta el

món conegut que es dividia en tres parts per

dos rius (El Don i el Nil) i el Mar Mediterrani

(la cama de la T). Es tracta d’una representació basada en criteris religiosos en comptes de

geogràfics.

La Terre repartida entre els tres fills de NoéIl·luminació atribuïda a Simon MarmionCa 1459-1463.Bibliothèque royale Albert Ier, Brusel·les


El món a l’Edat Mitjana: els portolans

No és difícil d’entendre que per a navegar calguessin un altre tipus de representació del

món més basat en la realitat, per la qual cosa paral·lelament als mapes TO varen sorgir un

altre tipus de mapes: els portolans, cartes nàutiques realitzades a partir del resseguiment de

les costes i de la voluntat de precisió en les distàncies entre terres per facilitar la navegació.

Els portolans són la representació del món conegut pels mediterranis que plasmen la

concepció de la imatge que els medievals tenien del món, amb una gran tendència a barrejar

allò real amb allò imaginari (que prové de diferents fonts, especialment de la tradició clàssica

i de la teologia Cristiana).

El món que es representa dibuixa molt bé el Mediterrani, especialment conegut pels

mariners catalans. El nord d’Europa té una representació força distorsionada. De l’Àfrica

només se’n representa el nord, perquè el continent no va ser explorat fins els darrers anys

del S. XIV pels portuguesos. Amèrica no es coneixia i l’Àsia era la terra on s’hi ubicaven totes

les llegendes de terres llunyanes.

Un dels centres de producció de portolans més importants estava a Mallorca, que recollia

la tradició jueva (la comunitat hebrea de l’illa era molt important i, de fet, la majoria de

cartògrafs eres jueus), la musulmana, hereva d’un saber geogràfic i cartogràfic que havia

florit durant els segles anteriors en el sud i el llevant peninsular, i la cristiana, amb una

gran sed d’expansió.

Carta de Gabriel de Vallseca. 1439. MMB.


L’exploració del món en època moderna:

Raons econòmiques (comerç) més que no pas religioses o

científiques, van provocar el desplaçament dels navegants i de

l’exploració del Mediterani a altres geografies.

L’interior d’Àsia es va anar fent relativament popular a par-

tir de les expedicions comercials que Marco Polo havia realitzat

el segle XIV per la Xina, Mongòlia i el Japó, i que va reflectir en

una sèrie de relats on allò conegut i allò imaginari quedava molt difós.

Existia una històrica relació comercial entre l’Orient i Europa basada sobretot en el comerç

de les espècies, un producte molt valorat com a conservant d’aliments, com a base per

confeccionar tota mena de cosmètics, pels seus poders curatius, etc. A mitjans del segle XV,

l’Imperi Turc va tallar les rutes de subministrament d’aquests productes (fins a aquell moment,

sempre arribaven a Europa per terra), per la qual cosa s’inicià una cursa entre diferents

nacions europees -principalment la Corona de Castella i Portugal- per intentar tornar a con-

tactar amb aquest lucratiu comerç per via marítima, ja que qui ho fes en primer lloc

n’aconseguiria l’exclusivitat.

Els portuguesos van iniciar la circunnavegació del continent africà per arribar a les cos-

tes de l’Índia navegant per l’encara desconeguda costa oriental africana. Però les idees

clàssiques de l’esfericitat de la Terra havien tornat a arrelar amb força entre els científics, i

alguns van suposar que també es podria arribar al mateix lloc navegant en la direcció contrària,

és a dir, cap a Ponent.

Atles nàutic de Joan Oliva, 1592. MMB.


EL DESCOBRIMENT DEL NOU MÓN

El descobriment d’Amèrica va absolutament lligat a la

necessitat d’arribar a l’Orient per obtenir espècies, aleshores

tan valorades com el mateix or. Les espècies eren un

condiment imprescindible per a la conservació dels aliments

i a partir d’elles s’havia originat un lucratiu comerç

monopolitzat, des de la caiguda de Constantinoble, pels turcs,

que eren els que controlaven el pas cap a l’Àsia.

EI màxim afany de les diferents nacions europees era

trobar nous camins d’accés als països productors d’espècies

encetant una veritable carrera per trobar alternativesmillors.

Les exploracions marítimes i els descobriments marcaren,

així, el començament de l’Era Moderna.

Per arribar a les nacions asiàtiques hi havia dues

direccions, una cap a l’est vorejant l’Àfrica -evitant així els

dominis turcs-.. que és la que intentaven explotar els portuguesos, l’altra, tenint en compte

que ja era acceptat que la terra és rodona, en direcció a l’oest, posant en pràctica el que fins

aleshores no era més que una hipòtesi.

Un dels navegants més obsessionats en posar en pràctica la teoria que si el món era

rodó es podia arribar a les illes de les espècies navegant cap a Ponent va ser Cristòfol

Colom, un navegant d’origen genovès que durant anys havia anat recopilant informació

sobre el tema. Entre les seves obres d’estudi cal citar l“Imago Mundi”, del francès Pierre

d’Ailly, publicat cap a I’any 1480, el llibre de viatges de Marco Polo , la carta de Toscanelli...

Aquests estudis l’havien portat a suposar que el Japó es trobava a unes 2.760 milles de les

illes Canàries, quan la distància real és de 12.200 milles.

Amb aquestes dades tan esperançadores com errònies es va presentar a la Cort del rei Joan

II de Portugal on el seu projecte va ser estudiat pels erudits més importants de l’època que el van

rebutjar en considerar que les dimensions l’Oceà que els presentava eren massa petites. D’altra

banda, el Rei comptava arribar, tard o d’hora, a vorejar la costa africana per arribar a l’Àsia, on

tenia implicats tots els seus interessos.

L’any 1484, Colom va abandonar Portugal i va arribar a

Castella per intentar convèncer els Reis Catòlics de finançar

aquesta empresa i, si bé en un principi la varen desestimar

perquè estaven en plena consquesta de Granada i perquè els

seus científics tampoc no veien clar el projecte, finalment a

primers del 1492 varen decidir apostar-hi.

Retrat de Cristòfol Colom

Dibuix: Antonio Calliano.MMB


La Pinta - Model de l’MMB La Niña - Model de l’MMB

La Santa María - Model de l’MMB

Els vaixells:

Per fer el viatge cap a les illes de les espècies Colom va demanar tres caravel·les, una

tipologia de veler que havien dissenyat els portuguesos especialment adequada per a

l’exploració, però només va aconseguir-ne dues. El tercer vaixell va ser una nau, un tipus

d’embarcació més gran i pesada que s’utilitzava principalment per al comerç.

Les caravel·les

Eren embarcacions molt lleugeres, amb un casc llarg i estret, que podien navegar amb

facilitat a la bolina, és a dir, cenyint la vela contra el vent. Tenien una sola coberta, amb dos

o tres pals on aparellaven veles llatines -triangulars-, que permetien una navegació ràpida,

ideal per fer reconeixements, descobertes, etc. Les dues caravel·les de l’expedició de Colom

eren la Niña, amb aparell llatí, i la Pinta, construïdes a Palos i que portaven una tripulació

d’uns 20 i 30 homes respectivament.

La nau

Era un vaixell panxut, més lent que

les caravel·les que duia tres pals: els

dos primers amb una vela quadrada i

l’últim amb vela triangular o llatina.

Portava dos castells a proa i popa per

protegir-se dels atacs.

La nau que duia Colom es deia San-

ta Maria i la seva tripulació la

composaven uns 40 homes.


Els instruments de navegació:

Al segle XV la navegació era bàsicament de cabotatge, és a dir, sense perdre de vista la

costa per tenir sempre una referència del lloc on es trobaven. Els viatges es feien entre

ports coneguts i a distàncies més o menys controlades.

Tot i això, els vaixells portaven una sèrie d’instruments per calcular la seva posició aproxi-

mada, dita per estima. Aquests instruments eren especialment necessaris quan es perdia el

punt de referència de la costa, com va passar en aquest viatge. Els més importants eren els

següents:

* L’astrolabi, la ballesteta i el quadrant. Eren instruments que determinaven l’alçada de

l’estel Polar o del Sol sobre l’horitzó, i consultant uns almanacs, permetien determinar la

latitud en que es trobava el vaixell ( la distància a que es trobava entre l’Equador i els Pols).

* El compàs marí. Permet conèixer quina és la posició del nord magnètic, i per tant,

obtenir un punt de referència per definir la posició i orientació del vaixell. El composa una

agulla magnetitzada que assenyalava sempre al nord, dins d’una capsa amb aigua.

* El rellotge de sorra. Era l’instrument que permetia conèixer el temps a bord. Es feia

servir per calcular les mesures astronòmiques, pels canvis de guàrdia (dividits en 4 hores),

etc. Els encarregats de girar-los quan arribaven al final eren els grumets.

* La sondalessa. Era un instrument utilitzat per calcular la fondària que hi havia sota el

vaixell. Estava format per una corda amb nusos distribuïts a una distància concreta,

(normalment la distància que hi ha entre els dos braços estesos, raó per la qual cada nus

correspon a una braça), i amb una peça metàl·lica en un dels extrems, que feia de pes i que

permetia conèixer el material de que estava compost el fons.

Corredora de barqueta - MMB Compàs marí - MMB

Quadrant de Davis - MMB

Astrolabi - MMB

Rellotge de sorra - MMB


La travessia:

La travessia va començar el dia 3 d’agost de 1492, amb els vaixells comandats per Colom

a la Santa Maria, i els germans Martín Alonso Pinzón a la Pinta i Vicente Yáñez Pinzón a la

Niña.

Després de fer una aturada d’un mes a les Canàries per reparar alguns problemes de la

Pinta (feia aigua i havia trencat el timó), canviar les veles llatines de la Niña per unes de

quadrades, més aptes per navegar amb els elisis, i fer provisions, el 6 de setembre de 1492,

els vaixells van fer-se a la mar, rumb al desconegut. Colom va trigar 71 dies en recórrer els

7.500 quilòmetres que separen Palos de Moguer de l’illa de Guanahaní.

Els esdeveniments que van passar durant el viatge es coneixen gràcies a les anotacions

que Colom feia en el seu diari de navegació. Per exemple, se sap que Colom portava dues

comptabilitats diferents de la distancia que navegaven cada dia: una per a ell, que es

correspondria amb la que ell considerava correcta, i una altra que feia pública a la tripulació,

menor que l’anterior, que tenia com a objectiu tranquil·litzar la gent sobre la distancia

recorreguda. Curiosament, aquesta última dada era més propera a la real que la que ell

considerava encertada.

Aquarel·la de la nau Santa MariaLlorens MasdéuMMB


Terra!

La nit de l’11 al 12 d’octubre de 1492, després de 35 dies de navegació des de la sortida

de les Canàries, els guaites van veure terra. El divendres 12 d’octubre al matí, els capitans

i part de la tripulació van entrar en contacte amb els nadius de l’illa de Guanahaní, que va

ser batejada per Colom amb el nom de San Salvador.

A partir d’aquí, les naus van anar navegant d’illa en illa, tot explorant aquestes noves

terres que, automàticament, passaven a formar part de la Corona de Castella, fins arribar a

la gran illa de Cuba que Colom va batejar com a Juana, i Haití, anomenada La Española. Va

ser precisament a La Española on la nau Santa Maria va embarrancar en topar amb uns

esculls.

EI 16 de gener, la Pinta i la Niña van començar el viatge de tornada cap a Europa en

direcció nord i aprofitant els vents alisis que en aquella latitud bufaven cap a l’Est. Al contrari

del plàcid viatge que havien tingut a l’anada, el de tornada va ser una travessia molt compli-

cada amb tempestes, malalties a bord, etc. Els dos vaixells es van separar pel mal temps, i

la Niña va arribar el 17 de febrer de 1493 a les illes Açores, on va ser retinguda pels

portuguesos, i va arribar el 4 de març a Lisboa, arrossegada per les tempestes, mentre la

Pinta arribava a Baiona.

Les conseqüències del descobriment d’ Amèrica van ser molt importants per a la història

de la humanitat, no només a nivell geogràfic, sinó també culturalment i econòmica.

L’evidència que encara quedava molt del planeta habitat per conèixer va tenir molt de pes

en el decurs de la història.

Després del seu primer viatge, Colom en va fer tres més, intentant trobar alguna cosa

que confirmés que les terres que havia descobert eren les d’Orient. L’any 1506 va morir a

Valladolid sense saber que havia descobert un nou continent que poc després es coneixeria

com a Amèrica, en honor al cartògraf florentí Americo Vespucio, un dels primers a represen-

tar aquests nous territoris en els mapes amb la consciència de que es tractava d’una nova

terra.

Aquarel·la sobre l’arribada de Colom a AmèricaLlorens MasdéuMMB


LA PRIMERA VOLTA AL MÓN

Els objectius plantejats per Cristòfor Colom d’arribar a l’Orient continuaven intactes el

primer terç del segle XVI, ja que des que els turcs havien tallat el pas per terra, encara ningú

havia aconseguit arribar a les cobdiciades illes de les espècies, i entre Portugal i Espanya hi

havia una cursa per veure qui ho aconseguia abans i en prenia possessió.

Un dels marins convençuts de poder-ho fer era el portuguès Fernando de Magallanes,

qui amb un fort despit envers el rei de Portugal per no haver reconegut els seus mèrits

militars, es va posar a les ordres del rei d’Espanya, l’Emperador Carles, i va començar aquest

viatge de conquesta i de descobriment.

La flota, formada per 5 naus i 239 tripulants, va sortir de Sanlúcar de Barrameda l’any

1519 i molt aviat es va veure que no seria un viatge gens fàcil. El fet de ser comandats per

un estranger va provocar cert malestar entre la tripulació espanyola, traduït en intents de

motí quan arribaven a l’alçada de Brasil, i la deserció d’un dels vaixells en intentar creuar

l’estret que uneix l’Atlàntic amb el Pacífic, estret que a partir d’aquell moment portaria el

nom del navegant portuguès.

La part més dura fou la travessia de l’oceà Pacífic, quan els queviures començaven a

faltar, i l’escassetat i les malalties eliminaven molts dels tripulants dels vaixells.

En arribar a les illes Filipines, i en un intent d’evangelitzar els indígenes, Magallanes

juntament amb alguns dels seus homes van perdre la vida, i aleshores va agafar el

comandament de la flota l’espanyol Juan Sebastián Elcano, qui fou l’encarregat de fer arri-

bar als seus homes a les illes de les espècies, demostrant així que el món era rodó.

A partir d’aquest moment, en comptes de fer el viatge de tornada pel mateix camí de

l’anada, va continuar navegant cap a Ponent i, evitant els vaixells portuguesos, va arribar

per fi a Espanya l’any

1521 amb només un

vaixell, la nau Santa

Maria de la Victòria, i

12 dels 239 homes que

havien sortit tres anys

abans, però havent

demostrat el que

durant molt de temps

només se sabia

teòricament: que la

Terra era rodona.

La Santa Maria de la Victòria.

Model de l’MMB


LES EXPLORACIONS AL SEGLE XVIII

A partir de la demostració que la Terra era rodona va començar una cursa entre els

diferents països europeus per conquerir nous territoris. Així es van afegir a Espanya i Portu-

gal estats com França, Holanda i, sobretot, Anglaterra, que van començar a dotar les seves

flotes de vaixells capaços de navegar durant molt de temps amb condicions adverses.

Les tècniques de navegació es van perfeccionar, els vaixells es van fer més grans, més

veloços, amb la qual cosa podien portar més mercaderies i passatgers, més lluny i en menys

temps. Així, van néixer embarcacions com les fragates, les corbetes, els bergantins, que navegaven

molt més ràpid perquè portaven un sistema de propulsió de veles cada vegada més sofisticat i

complex. La navegació a vela va arribar al punt del seu màxim desenvolupament al segle XIX,

justament quan la navegació a vapor començava a prendre força.

Les expedicions d’exploració varen passar a mans dels estats i solien ser realitzades

per militars acompanyats d’equips científics que, una vegada conquerides les terres,

estudiaven la geografia, la flora, la fauna... i les aportacions que els nous territoris podien

fer a la vella Europa.

A aquesta època corresponen els viatges de Cook, Bougainville, Malaspina, Darwin, etc,

que van tenir gran importància no només a nivell geogràfic (es van descobrir tots els

continents, inclosos els Pols), sinó també científic (descobriment de noves espècies animals

i vegetals), cultural, social (estudis etnològics), etc.

Aquarel·la d’un vaixell de líniaLlorens MasdéuMMB


Activitats suggerides


LA TERRA ÉS PLANA O RODONA?

El primer que es necessita per conèixer el planeta és delimitar la seva mida. El segle IIa.C, Eratòstenes, director de la Biblioteca d’Alexandria, va aconseguir fer un càlcul moltacurat.

Eratòstenes es va pregunar perquè en un mateix dia i una mateixa hora, el Sol produísombra en un lloc i no ho fes en un altre ubicat més al Sud. A Syene (actual Assuàn) hi haviaun dia (el 21 de juny, solstici d’estiu) en què els raigs del Sol entraven verticalment als pousd’aigua i es reflectien al fons. En canvi, a Alexandria, aquest mateix dia, els edificis provocavenuna ombra que formava un angle de 7º respecte als elements verticals. Aquesta dada vapermetre-li calcular la mida de la Terra. Com creus que ho va fer?

Solució: L’angle de 7º és aproximadament una cinquantena part dels 360º que formen lacircumferència de la Terra. Per tant, per conèixer el tamany del món, només havia de feruna senzilla regla de tres, i comparar la distància que hi havia entre Syene i Alexandria, iextrapolar-la al tamany del món.

Per calcular la distància entre Syene i Alexandria, va enviar un grup de soldats, amb unavelocitat mitja, i el resultat final va ser de 5.000 estadis.Per tant, si per a 7º hi ha unadistància de 5.000 estadis, quina serà la distància per a 360º, és a dir, per al total de lacircumferència de la Terra?

Solució: Una senzilla regla de tres:

7º ——— 5.000 estadis360º —————— x estadis

7x = 1.800.000x = 1.800.000 : 7

x = 257.142 estadis

Aquesta distància ens ve donada en estadis. Tenint en compte que un estadi equival a1.570 metres, quin serà el tamany definitiu de la Terra en quilòmetres?

Solució: Una altra regla de tres:

1.570 metres = 0’157 quilòmetres1 estadi ————— 0’157 km

257.142 estadis ————— x km40.371 km = 1x

x = dimensió de la Terra = 40.371 km


LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI

La concepció que tenen els europeus del món que els envolta canvia a mida que els

descobriments geogràfics fan aparèixer nous territoris, que es plasmen sobre el paper o

el pergamí pels cartògrafs.

* Ordena i associa cada mapa amb el seu autor i època, segons els coneixements que

has adquirit en aquesta visita.

1. Martellus, 1489. 2. Ptolomeu, 280 a.C. 3. Fra Mauro, 1459.

4. Oliva, 1614. 5. Guthrie, 1785. 6. Vespucci, 1526.

7. Saint Denis, 1370. 8. Malte-Brünn. 1812 9. De la Cosa, 1500.

A.

F.

E.D.

C.B.

G.

I.H.

Solució: 1 – F 2 – H 3 – B 4 – I 5 – D 6 – C 7 – G 8 – A 9 - E


ELS INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ

Quan un vaixell iniciava el seu viatge, havia de saber cap a on havia de dirigir-se, i perfer-ho, necessitava saber on es trobava. Per tant, el primer que calia conèixer era laposició del vaixell sobre un mapa, és a dir, el punt exacte on es creuaven les duescoordenades que determinen un punt sobre un plànol.

* Aquestes coordenades eren la longitud i la latitud. Sabries definir que sóncadascun d’aquests conceptes?

* Els grans descobriments geogràfics van ser possibles gràcies a la invenció dedeterminats instruments de navegació. A continuació us proposem un joc d’associacióentre alguns d’aquests instruments, la seva utilitat i els seus noms.

1. Astrolabi. 2. Corredora de barqueta 3. Sondalessa4. Cronòmetre 5. Quadrant 6. Ballesteta

I. Velocitat II. Latitud III. Latitud.

IV. Latitud V. Profunditat VI. Longitud

A.

D. E. F.

C.

Solució: 1- III- B; 2- I- C; 3- V- F; 4- VI- D; 5- II- E; 6- IV- A

B.

La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona.

ELS VAIXELLS

Els vaixells dels segles corresponents al període que acabes d’estudiar van ser lesmàquines més perfeccionades i complexes del seu moment, i a més, eren un compendi detots els avenços tecnològics més importants de l’època.

Al llarg de dos-cents anys, aquests vaixells van evolucionar d’una manera radical, ivan passar de ser simples embarcacions que permetien fer un tipus de navegació decabotatge, a convertir-se en embarcacions que podien navegar mesos sense necessitatde tocar terra. Els sistemes de propulsió es van perfeccionar fins el punt que quan es vaaplicar el vapor a les embarcacions, molts d’aquests vaixells de ferro no eren ni de bontros tan ràpids com els vaixells de vela.

Des de les caravel·les fins a les fragates, els vaixells van anar evolucionant ipermetent l’arribada dels europeus a tots els racons del planeta.

Però, quina va ser l’evolució d’aquests vaixells?

* Ordena cronològicament les següents embarcacions.Caravel·la Segle XVIIIFragata Segle XIIINau Segle XVIIBergantí Segle XVNavili Segle XVI

* Els vaixells de vela es diferencien entre ells pels diferents tipus de veles queaparellen. En podem trobar bàsicament de tres tipus: rectangulars, trapezoïdals itriangulars. Sabries dir els seus noms?

Rectangulars LlatinaTrapezoïdals QuadraTriangulars Cangrea

pàg. 19


Per fer el viatge que havia de convertir-lo en un personatge històric, Cristòfor Colomnecessitava quelcom fonamental: vaixells.

Al segle XV, Colom disposava de dos tipus de vaixells per fer aquest viatge: caravel·les inaus, i tot i que Colom preferia les primeres, la Corona només li va concedir dues caravel·lesi una nau.

* Relaciona les definicions amb la imatge corresponent:

La Santa Maria era una nau, una embarcació que esdedicava al comerç. Aquest era el vaixell més gran de laflota, per la qual cosa era més lent que els altres dos.Podia carregar de 80 a 100 tones. Portava tres pals, ambvela quadra en els dos primers i vela llatina (triangular) al’últim.

La Pinta era una caravel·la, amb una sola coberta ons’aparellaven tres pals i amb aparell rodó (velesquadrades). Era comandada per Martín Alonso Pinzón. Laseva tripulació estava integrada per uns 30 homes. Va serla primera en arribar a Espanya en el viatge de tornada.

* Després de llegir les definicions, per què creus que Colom volia fer el viatge amb caravel·lesi no amb naus?

La Niña era una caravel·la molt lleugera amb un casc llargi estret. Tenia una sola coberta on aparellaven veles llatines(triangulars). Era la preferida de Colom, perquè era la mésmaniobrable i marinera.Les veles llatines que portava al principi del viatge van sercanviades per unes altres de quadrades per afrontar lanavegació atlàntica quan van arribar a les illes Canàries.

pàg. 20


LES ESPÈCIES

La via per la qual arribaven les espècies a Europa va ser durant segles la via terrestre

que unia les illes de les espècies (actuals illes Moluques) amb el continent europeu. Però el

creixement de l’Imperi Turc i la caiguda de Constantinoble a les seves mans van tallar aquesta

ruta comercial, i es va obrir una nova via, maritima en aquest cas, per intentar connectar

amb aquest lucratiu comerç.

* En el següent mapa, i amb l’ajuda d’un atlas, mira de marcar els següents punts:

A - Localitza la ubicació de les illes de les espècies.

B - Assenyala el lloc on estava Constantinoble

C - Localitza, amb l’ajuda d’un atlas històric, els dominis de l’Imperi Turc cap a finals del

segle XV.

D - Amb color vermell, marca una línia que determini la ruta de les espècies per via

terrestre

E - Amb una línia de color blau, marca quina és la ruta marítima ideada pels portuguesos

per connectar amb el comerç de les espècies, alternativa a la ruta terrestre tallada pels

turcs.

* Se t’acut algun altre camí alternatiu per arribar-hi fins a les illes de les espècies, que

no sigui el que van triar els portuguesos?

pàg. 21


Com ja saps, Colom no va poder portar espècies, perquè no en va trobar. En canvi, vatrobar molts altres productes que també han tingut molta importància a Europa i a la restadel món, com per exemple la patata, que en un principi era un aliment per al bestiar iposteriorment es va convertir en un aliment de primer ordre, fins al punt que passà aanomenar-se “el pa dels pobres”.

* Sabries diferenciar d’entre tots aquests productes quins eren els que anava a buscaren Colom i quins altres van ser els que finalment va portar d’Amèrica?

Asiàtics Americans Asiàtics AmericansProducte Producte

pàg. 22

imatge del món

Education