Gener. 1W4

_y*~»

'«.i

##mrEs l'hivern.La saba dorm dins el cor de l'arbre...però tornarà florir Ia primavera.

La vitalitat de l'experiènciabatega silenciosa dins el cor eixut dels vells...

Però brollarà de bell nou l'esperança> !a\vida esclatarà amb una forca inesgotable.

i! (Es el dibuix del pou de Can Piadós que es pot veure prop de Son Manera).

i l LAVELLESA9

lUNA ETAPA DIGNAQue ho seria de diferent Ia nostra

Plaça Major o es Pou d'Es Dau, senseaquest grup de vells que hi veim cadadia! El seu principalproblema és pas-sar el temps. Es repeteixen una i altravegada les històries de quan eren jo-ves; juguen a cartes, aprofitant-lesfins que s'espenyen de gastades.Quan els mous conversa, responen al'escomesa amb moltes ganes d'em-patar Ia xerradeta, ganes de comu-nicar-se.

Parlen de les noves generacions,van mirant i comentant els canvis quefa cada jove, cosa només possible aun poble petit com Montuïri.

Per a mi, són elprincipal factor quem 'uneix amb elpassat del meu poble.

No m'agrada fer una introduccióper a un personatge sobre els vells;trob que sembla una manca de res-pecte cap a Ia seva capacitat d'ex-pressió. No necessiten que parlin perells; ho saben fer massa bé, es deixenentendre.

EIs vells haurien no tan sols de de-manar sinó d'exigir unescòndicions

(Passa a ¡a pàg. següent)

BONA PAU compleix aquest mes

32 anys.SOLS 172,73 LITRES per metre

quadrat ha plogut durantl'anypassat.

UNA PÈRDUA de 19 homes i 5 do-nes és el resultat del balançdemogràfic.

S'INTENTA RECOBRAR i digni-ficar les beneïdes de SantAntoni.

EL NOSTRE RECTOR, ArxiprestComarcal.

PER A LA CREACIO de Ia llar deIa vellesa, Ja s'ha nomenatunagestora.

REPORTATGE

(Vedelapàg.anterior)

materials per a realitzar-se com a per-sones, en aquesta etapa de Ia sevavida.

A qua/cú Ii pot semblar una grosse-ria Ia parauía «vells» que solc empraral llarg de /es entrevistes. Però, mirantles coses amb realisme, descobrimque Ia ve/lesa és tan digne d'atenció omés que qualsevol altra etapa de Iapersona. La nostra societat consu-mista ens ha volgut fer creure que unha de fer un esforç per a mantenir-se«jove» en aparença: amb Ia moda,amb Ia música, amb Ia colònia, ambtants de productes de consum. La ve-llesa és una etapa que sols es potviure plenament, si s'accepta tal comés. Les expressions "Tercera Edat»«persones majors» resulten buides ifalses quan es converteixen en tòpicsper a endolcir Io de «vells» que potsonar aspre, però que és ben real /carregatd'admiració cap al seu seny iexperiència.

LA VELLESA, UNA ETAPA DIGNAi

Servirà per afer-hi tertúlia, però tambéserà una ajuda

EIs possibles«separatismes» s'han de superar

AMADÒPAULAPOCOVÍANDREU DE CA'N CAI

—¿Com veix això de què els vells s'or-ganitzin ?

—Maldament jo i altra gent com jo notenguem massa problemes, i en principi inos serviria per fer tertúLia més que altra!cosa, comprenc que hi ha gent necessi-tada d'ajuda, a sa qual l'Associació de lajTercera Edat els pot servir molt.

—¿Trobau que Ia gent major està ani-\mada amb el projecte ?

—A un poble petit com Montuïri, a sagent Ii costa molt sortir de ca seva, però-'per altra part hi ha persones de s'Asso-ciació que tenen moltes idees i ganes defer feina.

A L'AMO EN JOANRAMONELL ALOY «MATXO» !—¿Com va sortir Ia idea de fer uha j

Associació?

—Quan sa Comissió d'Economia de saParròquia vàrem decidir vendre ses vica-ries, poguérem pagar un deute contretjper obres i mobles, i d'es dobbers quenos quedaren, vàrem pensar d'arreglarCa S'Escolà, perquè es veUs tenguin unlloc on poder anar a passar es temps.S'hi farà una xemenia gran amb molt defoc per estar-hi en s'hivern, i en s'estiuestar a Ia fresca.

S'ha constituït una gestora per a dur Ia idea endavant

—¿Què/areu alià?—Ses dones podran fer ganxet i nol-

tros un truc o un tuti o un escambrí. Saqüestió era partir. I aviat. Per poder de-manar. Es una Llàstima que es reportatged'es Diari de MaUorca de dia 9 de de-sembre, en declaracions d'es batle, poLi-titzàs es tema, ja que ho mostrava comuna cosa originària de' s'Ajuntament,quan en reaLitat ho és de sa parròquia.

- ^ > "'. . :.,"•*-' '•

hem creat una «Llar d'ancians» i s'hi facada «juerga» que és gros: dinar de ma-tances, festes, bunyolades, anar an esDijous Bo, etc. S'Agrupació d'es veUs ésuna cosa positiva i possible.

—Principals problemes per a dur l'As-sociació de Montuïri endavant.

—Es primer és s'econòmic. Necessi-tarà bona voluntat per part d'es veLls,

-

A MADO FRANCISCA JAUMEAMENGUAL

—¿Vós, què veis: més participaciód'homes o de dones, dins les reunions deTercera Edat?

—A ses reunions que hem fetes hi ha-via més dones que homes. I es pocs quehi havia xerraven poc. Es que ses donessom més curioses. N'hi ha que els fa ga-nes poder anar fer randa o ganxet a unlocal de reunió, o jugar a cartes. Així itot, altres pensen que sa randa ja Ia po-den fer a ca seva. Ets homes no duentant de trui.

A RAFEL SOCIES MIRALLES«VERMELL»

perquè hi haurà uns gastos inevitables deneteja, vigilància, etc.. que. malgrat po-guem aconseguir qualque subvenció,sempre es membres de s'Associació hau-ran de pagar enc que sigui una petitaquota. Amb això, s'Ajuntament hauria decol·laborar donant dobbers, perquè bonesintencions no basten. Jo trob que aUòideal seria que ses despeses es repartis-sin a parts iguals entre tres entitats: S'A-juntament, Sa Comunitat Autònoma i EsGovern Central. En definitiva, es primeranv_ costarà un poc, però Llavors sortiranes *'fruits i agafarem rodatge. Crec queanirà bé.

A MADO MAGDALENAMIRALLES ARBONA

—¿Què trobau de fer una Associa-—Avantatges d'una cosa organitzada. ció?

—N'hi ha moltes. Totes ses persones,i sa gent major també, quan s'ajuntenveuen que entre molts poden fer més co-ses. Se donen coratge un amb s'altre. Jo.he tengut s'experiència de Felanitx, on

—M'agrada molt. Tothom hauria decol·laborar una miqueta. Així, podrempassar una estona devora sa xemeneia ijugar a qualque cosa. Amb una paraula,poder passar dues hores entretingudes.

REPORTATGE

. ;-t>y<.&*, '" '<>i •

^*" í«»«à

LA VELLESA, UNA ETAPA DIGNAParròquia, Cõnsell, Ajuntament i altresentitats hi col·laboraran

Diferents persones exposen el seu punt de vista

—¿Ja heu pensat com resoldreu s'eco-nomia?

—Serà necessari posar una quota, queno sigui gaire grossa però que basti per apagar una dona que faci net cada dia, esgastos de Uum i altres coses que aniransortint.

AMB EN MIQUEL FIOLCOMPANY, CONSELLER DEL

C.I.M.

—¿Què trobes dels plans que s'hanmanifestat aquesta darrera temporadasobre Ia Tercera Edat?

—Trob que sha de tormar una gestoraque sigui apolítica i que tengui com abase els Estatuts de l'Associació.

—¿Per què no assistires a Ia reunió dedia 10 de desembre?

—Precisament perquè vaig trobar queel reportatge del D.M. de dia 9 de de-sembre estava polititzat no vaig assistir aIa reunió de Ia rectoria, per no contribuira una cosa que no anava pel camí quetocava. I ara vuU recordar, precisament,que quan vaig esser sis anys regidor decultura, vaig estimular i empènyer totainiciativa que va sortir a favor de Ia Ter-cera Edat.

—¿Què opines sobre La col·laboracióentre Parròquia i Ajuntament en aquestaqüestió?

—Pens que Ia Parròquia com a promo-tora ha de tenir tot el protagonisme dins1 Associació. I llavors hi ha d'haver col-laboracions en el terreny dels veUs, entreParròquia, Ajuntament i totes les entitatsi estaments.

—Amb això que dèieu a Ia carta alsdiaris que «el asunto en Ia pràctica yanace muerto», ¿volíeu dir que no Ii do-nàu gens d'esperança, a l'Associació?

— M s'inicia essent promotora Ia Pa-rroquia. enti tat apolítica, tindra Ia col·la-boració (ie tot el poble i amb lutur. comva naixent a Ia resta dels pobles: peroaixí rom es presentava en el reportatgeem mantenc totalment amb el mateix cri-teri: i a més. s'ha de considerar que ani-ria contra els seus mateixos estatuts.

—¿Quines possibilitats hi ha de rebreajuda del Consell?

—Aprolït ara per fer un avanç d'infor-mació del ple del diUuns, dia 2 de generdel ConseU Insular sobre l'Acció Social:Les peticions en el tema de Ia TerceraEdat s'atorguen en un 100 % a diferènciad'altres camps. La Tercera Edat és unmitjà de canah'tzar les subvencions capals pobles. Tractant-se de Montuïri,quan l'Associació tengui caràcter jurídic,tindrà també possibih'tat de participar deles subvencions del C.I.M.. ja que estracta d'ajudes institucionaützades.

—¿De quines quantitats es parla peraquestes ajudes?

—Pens demanar deu milions dins delpressupost de 1984 per a ia tercera edat.D'esser aconseguides miraríem, mitjan-çant uns projectes, com podria arribar aMontuiri una quantitat important.

A EN JOAN MIRALLESJULIÀ, BATLE

—¿Què opines de Ia politització del'Associació de Ia Tercera Edat?

—Trob que En Miquel Fiol va escriureIa carta al director de dia 22 de desem-bre, perque no va anar a Ia reunió que hiva haver dia 10, a Ia Rectoria. No estavaintormat. A Ia reunió ae dia K), jo vaigexplicar que el passat 3 havia anat a Rà-dio 80 per a una entrevista amb NaJoana Maria Roque, manifestant-li elmeu interès pel tema de Ia Tercera Edat.Quedàrem per fer una entrevista a Mon-tuïri mateix, el 7 de desembre. Amb aixòqueda clar que el reportatge no era unintent de poh'tització per part meva, jaque es tractava d"una idea prèvia. Amés, s'ha de dir que els tres partits poh'-tics de Ia vila tractaren el tema en el seuprograma. I eis sociah'stes érem els únicsque especificàvem els nostres projectes.Es un tema, per tant, que nosaltres ja te-níem ben present.

La Gestora romangué aixíconstituïda:

Rafel Socies MiraUesJoan RamoneiI AloyMiquel Moreil FontsecaBartomeuRossinyolCerdàMaria MiraHes ArbonaMagdalena MiraUes ArbonaPaula Pocoví AndreuFranciscà Jaume Amengual

—¿Quina col·laboració oferireu a l'As-; sociació de Ia Tercera Edat?

—Tindrem amb eUs Ia mateixa actitudde col·laboració que tenim amb totes lesentitats del poble. Com a tal mereix elnostre respecte i empenta.

—Projectes de l'Ajuntament de cara alservei dels vells.

—Nosaltres tenim en compte que s"haposat en marxa una gestora que té unsobjectius determinats: preparar un Uacon eis majors puguin passar el tempsagradablement; per tant, aquest és uncamp que ja quedarà cobert. Tenim pen-sat organitzar un servei a domiciU, no-més per a les persones majors més ne-cessitades. Em referesc al menjar, fer sacompra, neteja de roba i de casa. Per al-tra part, rehabih'tar un local per a menja-dor, no sols per a veUs. Això suposafeina i tenir una organització. I aquí sor-geix el problema: ja n'hi ha una en ges-tió, de Io qual n'estic molt content. PeròeUs només pretenen omph'r un buit: l'es-plai per a Ia Tercera Edat.

—¿I les altres necessitats?

—Nosaltres volem trebaUar en aquestsaltres aspectes, i per això es Ia necessà-

(Passa a Ia 4.-' pàg.)

L'ANY PASSAT K NOTICIARI LOCAL ^Cap a un Club per a Ia Tercera Edat(Ve de Ia 3.a pàg.) |

ria una segona organització, que pot sermal interpretada. Però encara diré més:si Ia gestora que fa carhí cap a l'Associa-ció decidís ampüar els seus objectius idedicar-se també als problemes de men-jador, neteja, servei domicUiari, etc. desd'aquí h' oferesc el nostre impuls i ajuda, j

j

A BARTOMEU TAULERVALÉNS, RECTOR

—¿Veus que té possibilitats de realit-\zació una organització majoritària delsvells de Montuïri ?

—Voldríem unir esforços perquè això |fos possible. Se que no resulta gens fà- '•ciL Però és qüestió de començar. I ho ¡volem fer d'una forma senziUa, i a través !d'un racó acoUidor, d'una foganya ca- ¡lenta, on s'hi puguin sentir bé tots. Quetengui una acceptació o no, ja depèn dels :mateixos interessats. Diuen que, a Mon-tuïri, tenim Ia tendència a crear unscerts «separatismes» per grups o peridees. Però crec que és ben hora desuperar-los amb decisió. Amb constàn- ¡cia, ho lograrem.

—Projectes de Ia parròquia, per a IaTercera Edat.

—Ho vaig exposar a una carta del«Diario de Mallorca». Crec que una ve-gada creat el club per als veLls, Ia ma-teixa Comissió voldrà animar Ia cosa pera una Associació més formal i jurídica.També estam ben disposats per a un tre- jbaU de conjunt amb l'Ajuntament decara a enUestir un menjador, i que Ia jmateixa Associació de Tercera Edat pu- •gui organitzar activitats culturals, excur- !sions i altres. Igualment volem sol-ucitar !assessoria i també subvencions del Con- IseU Insular de MaUorca i d'altres |entitats. I

—¿Creus que hi ha hagut intents de ,politització, en aquest assumpte?

—Almanco ho ha parescut. Sembla ,que, des de distintes tendències, s'ha •volgut aprofitar l'oportunitat d'una, re- |unió, on de fet compareguerem més de ¡35 persones, per a fer Ia «pròpia» !política.

i

—¿Hi afegiries res més?\

—VuU repetir una altra vegada que es- itic d'acord en tot esforç pràctic per a jservir el poble, sense ànsies de protago-nisme.

JAUME CLOQUELL GOMOA

FETS QUE MES HAN SOBRESORTITDE L'ANYPASSAT

v^v

Molta gent va criticar diferents cai-res, sobretot socials i polítics. En icanvi les activitats culturals i recreati-ves generalment han satisfet a uns ialtres.

—oOo—S'ha alabat Ia tasca il'e'xpansió del

club d'esplai: els nins poden gaudir i ,els seus pares n'estan contents.

—oOo—L'equip de futbol s'ha mantingut

dins Ia categoria, mentre els aficionatsvoldrien una millora. Però altres es-ports, com l'atletisme, han proporciontcampions a Montuïri, com és el cas den'Antònia Tous.

—oOo—La creació d'una aula de preescolar

pel setembre, donà molt que xerrar iconfongué certes famílies de bona fe.

—oOo—El grup d'Acció Social organitzà ex-

cursions a diferents punts de l'Illa: ve-lls i joves hi participaren amb il·lusió.

—oOo—L'avinguda d'Es Dau, sense els pins

que Ia caracteritzaven, ja no té l'am-bient natural d'altre temps: els arra-bassaren en contra del parer de molts.

—oOo—Amb motiu de Ies eleccions munici-

pals, els partits polítics intentarenatreure molts de vots mentre difonienllurs programes i llistes electorals,però crearen dins el poble un ambientexcessivament polititzat.

—oOo—L'elecció de dos montuïrers per a for-

mar part de Ia Comunitat Autònomafou una notícia que creà satisfacció:En Joan Verger és Vicepresident delConsell Insular i En Miquel Fiol, Presi-dent de Ia Comissió d'Acció Social. AIa foto veim al President de Ia dita Co-munitat a Ia visita que a l'estiu feu aMontuïri.

—oOo—Tres batles han regit Montuïri al

llarg de 1983:En Francesc Trobat, 4 mesos i 3 set-

manes.En Miquel Cardell, 5 mesos i 1 set-

mana.En Joan Miralles, Z mesos.

—oOo—EIs camps de Montuïri necessiten ai-

gua i durant 1983 plogué poc: sols172,73 litres ¿quan serà que podremfruir d'aigua abastament?

—oOo—Dins de l'activitat cultural, tal volta

sia el pare Martorell el personatgemontuïrer qui mereix esser més desta-cat de l'any passat.

Onofre Arbona!

1983 ha estat un any moltinquiet per a Ia majoriadels montuïrers

MUJLORES AL COLLEGID'E.G.B. PER VALOR

DE 4 MOJONS

El Ministeri d'Educació i Ciència faràprest una important miUora a l'edifici delcol·legi d'E.G.B. «Joan Mas i Verd». Esdescloscaran les rajoles dels passadissos,es posarà una protecció contra Ia humi-tat i s enrajolaran de beil nou els corre-dors dels dos pisos.

Les obres estan contractades per su-bhasta.

ASFALTAT DE CARRERS

Lina bona mLLk>ra es va reaützar, el mesde desembre. Foren asfaltats quasi doskilometres de carrers i carretera interiora càrrec d'una brigada del Ministeri d'O-bres PúbBques i Urbanisme. Es el troçque va des del carrer Joan Alcover pas-sant per Gaspar Oh'ver, Ramon LIuU iacaba en el creuer de les carreteres deManacor i Porreres.

EL PARE MARTORELLCONTEVUA ESSENT NOTÍCIA

El nostre paisà pare Antoni MartoreilIa un any que es troba a MaUorca. Viu aSant Francesc de Palma on continua Iaseva tasca de trebaU i estudi de Ia mú-sica religiosa. Acaba de publicar unaobra que compren 538 cançons.

Ha arribat, fa poc. de Roma. on ha di-rigit un curs de música reUgiosa per aresponsables de parròquies. Aprofitarenles seves Uiçons més de 300 alumnes,entre eUs algun Provincial.

CONCURSOS DE LA FiRA

Perquè quedi per a Ia història volemassenyalar els premiats montuïrers a Iapassada fira del 27 de novembre. A ta «IMostrade Ca de Bestiar» resultaren gua-nyadors, per aquest ordre, «Kènia» d'EnJoan MiraUès; «Doga» de N'Antoni Ribasen cüsses. «Pastor» d'En Miquel Mas-caró i «Menut» d'En Miquel Bauzà en elgrup de mascles. .

En Gaspar Socies se'n va dur Ia perdiude porcelana i En Joan Bauzà, un di-ploma, a Ia «V Rifa de Sa Perdiu a Ma-Uorca».

Onze corrals montuïrers participaren aIa «IV Mostra d'OveUes». EIs de majorpuntuació correspongueren a les finques«Es Rafal» (maUorquina», Son Ribas iSon Marimon (manxega), Can Carrió(borda) i Bartomeu Ribas (corral miUorpresentat).

NOTES MUNICn*ALS

El marge per a formular reclamacionssobre Ia recoUida de fems ha quedat pro-

;rrogat fins al 31 del present gener.i A partir d'enguany no es donaran Ui-cències d'obres si les sol-Ucituds no ve-nen acompanyades del fuU del mestred'obres.

SUBVENCIONS PER ABONA PAU

Des d"aquestes pagines ens plau agrairIa subvenció de 25.00Ü pessetes que a Iafi de l'any passat en atorgà Ia ComunitatAutònoma de les Eles Balears.

També estam contents de les 10.000pessetes que rebérem de Ia Caixa dePensions. Ambdues subvencions han fetque poguéssim tancar l'any sense dèficit.

Donam les gràcies a les dues entitats.

, FAROLA A CA S'ESCOLÀ

Es notícia el que l'Ajuntaraent hagiproporcionat Ia farola que s'ha col·locadaa ca s'Escolà, damunt els graons. Així hiveuran degudament els qui per aUà pas-

;sin. però. sobretot, els veUs quan utilit-; zin com a Uar l'edifici que ara es re-'forma.

EL NOSTRE RECTOR,ARXn*REST

Ens plau donar Ia notícia de que el, nostre Rector, Bartomeu Tauler, ha estatI nomenat Arxiprest de Ia nostra comarca! eclesiàstica, Ia de Petra; si bé, peraquest motiu no es mourà de Montuïri.

Enhorabona.

ANIMADES FESTES DE NADAL

Quan escrivim aquesta informació,mati él dia de Cap d'Any, 'encara ensdura el bon record i «resaca» de Ia Nit\ eUa que el poble va poder celebrar ambanimació, alegria, música i baU a IaPlaça del Poble. Mentre anavempel ca-rrer. Ia gent ens parlava satisfeta de Libauxa sana. familiar i popular d'ahir.

Aquest fou un dels actes que Ia 'Co-missió de Cultura de l'Ajuntament, encol·laboració amb Ia Biblioteca Munici-pal. Associació de Pares. Grup de Tea-tre. Grup Jovent. Club d"Esplai. Alum-nes de l'Aula d'Educació Compensatòriai Bar Can Pieres ha organitzat per oniptorel temps Uiure i d'esplai dels dies de Na-dai. cap d'Any. Reis i Sant Antoni.

Molta assistència a les Matines ambcant de Ia Sibil·la per Mateu MoU i Ra-moneU. i excel·lent actuació de Ia CoralParroquiaU. L"hora de les 9 del vespre vafacilitar Ia concurrència de majors, pe-tits, pares, joves i tothom que volguésreunir-se després en el sopar de Ia Nitde Nadal.

Cent quaranta persones (80 pares i 60nins) es trobaren, damunt les 10.30 de anit en el menjador de l'escola. Sopar,animació, alegria, diversions a càrrec deles «girls» GuiUem LIuU i Joan Verger...convertiren una festa que fa ver gaudirde debò als nostres fiUs i als grans queens recreàvem de veure el bé que s'hopassaven els petits (i noltros també...!).

Al Uarg de Ia setmana darrera del'any, es va oferir una «Mostra de Ci-nema Infantil i Juvenil» a Ia sala de con-ferències de l'Ajuntament mitjançant unvideo i televisor. Fou 'una encertadaforma d'entretenir els al·lots durant lesvacances els quals donaren bona res-posta a l'adient programa cinematogràfic.

El dimarts 3 de gener es feren unes; projeccions i conferència sobre l'Astrono-! mia i pel dijous, a Ia nit, estava anun-iciada l'arribada dels Reis d'Orient a Iaplaça. Igualment un festival infantU a IaSaIa Mariana.

El Grup de Teatre de Montuïri va tor-inar representar amb èxit l'obra d'En|Joan Mas «El món per un forat» a Ia SaIa'Mariana, que estava plena, el diumenge .jde Nadal. Actuaren Roser Cano, TeresaRibas, Honorat MoU, Joana Tugores, Be-

jnet Rigo, Joan Servera, Francesc Aloy i I¡Franciscà Morlà. Dirigí Honorat MoU iajudaren en el muntatge Gabriel Mira-Ues, Aina Roca, Gaspar Mas, Toni Ar-bona, Miguel Espardenyeret i Antònia

Garcias. | Q.GOMmA

ESPORTS

FUTBOL

Kesultats c<ii'respoiieiits al mes de de-sembre:

I regional

Lardarssar. () - Montuïri. uMontuiri, 1 - Alaró. 1Bunyola. .3 - Montuiri . 1Ll<>seteiise. 1 - Montui r i . 1

Juvenils

M < m t u i n . 2 - Lardassar. '2Moiituin. 1 - >iiieu. 1Montuin. 1 - >'Horta. 1

Infantils futbol-sala

Oalatüii de h*uigpunyent. 1 - Montuiri.I i

\au\a del Mi>lmar. 4 - Moiituiri. 7

Alevins

Lade Feguera. 2 - Montuiri. UMontuiri. 1 - Ferriolense. 2Vluiituiri. 2 - At. Balears. 2

CUINES ANTIGUES DE MONTUÏRI-. •'" . '-.':.;i:.'->:i"-ifi •

S'HADŒQUE...:::ï:::-í::v>':>: v ^ : - w W : - : - : : - : V ^ - : . : : ' : : • ..::.-:-....-.^v:-:v:.x-:.^w:.r^-:-A.:-:.:.>v^

...ha estat un èxit de participació aquestamostra de cinema infantil i ¡uvenil, que haorganitzat sa biblioteca municipal. En vistad'es monumental èxit que ha desbordat saseva previsió, s'ha arribat a sa conclusió defer un cicle de ficció per a totes ses femi-nistes d'es poble.

...ha arribat es temps de veda. Alerta ambsos trabucs damunt sa sala: són perillosos.

...an aquest rector nostre certs elementscontrolats d'aquest sofrit poble es varenpassar «en canti dubi» amb ell, fent creureque Io d'es centre d'es vells era idea seva(de «dichos» elements).

. —•—...hi ha unes ganetes de protagonisme dinsses classes «elevades»! Certes cartes da-munt es diaris ho demostren.

£

...manipuladors de sa veritat: vos donam escondol, per no haver aconseguit que ambsa vostra intervenció desaparegués es«S'HA DIT QUE...» Seguiu amb so vostreencabotament: si feis maldecap an es re-aactors. no lograreu.

La cuina antiga que ara presentam és Ia de Ca Na Parulla, de dins Montuiri,que està en el carrer Rei Jaume II.

Recobrem les beneïdes de Sant Antoni

Una de les tradicions més hermoses i po-pulars de Mallorca eren les Beneïdes deSant Antoni.A Montuïri tenien un especialsignificat. EIs foguerons, les carrosses, elsanimals engalanats, Ia representació de«Sant Antoni al Viu»..., donaven caràcter alnostre Sant Antoni. Desgraciadament,aquestes festes han perdut Ia brillantor quetenien per acabar en l'absurda mascaradadel darrer any.

Davant aquella manifestació de mal gustnomés i ha dues solucions: donar per aca-

...p'es informes que tenim, sa festa de Capd'Any va ser un èxit: alegria, xaranga, gentcontenta, quatre coets... Lo únic trist vaser que en aquesta festa es va notar samanca de cert sector de «veïnats» montuï-rers.

0

...sa meta de 1984 és que es «capitosts»d'aquest poble duguin a terme tot Io queprometeren que farien, durant aquest nouany. Va/a bacallà que els queda!

...sofrits lectors: Molts d'anys!

SA VEU D'ES CARRER

bades Ses Beneïdes, o, que les entitats pú-bliques ¡ntervenguin / promoguin els actestradicionals.

L'Ajuntament va discutir Ia qüestió iacordà disposar una petita aportació eco-nòmica i dirigir-se a les entitats culturalsdel poble perquè col·laborin amb l'organit-zació. La resposta ha estat positiva i l'Asso-ciació de Pares i el Club d'Esplai s'ha fetcàrrec de l'organització de les Beneïdes.

Però aixo no basta. Es precis que tots hicol·laborem. EIs qui tenen bestiar i carro,els qui tenen animals, un tractor amb re-molc; amb els amics, els fills, o cedint-lo al'organització. Que ningú es quedi de sim-ple espectador, que tots hi aportem el nos-tre gra d'arena.

Pensem que aquestes tradicions popu-lars, senzilles, són les que donen personali-tat al nostre poble. Si les deixam perdre, sino defensam els nostres costums, Ia nostracultura, d'aquí a un temps de mallorquinsnomés en tindrem el nom.

Perquè això no passi, recobrem SesBeneïdes de Sant Antoni!

Pere SampolDelegat de Cultura del'Ajuntament de Montuïri

MISCEL·LÀNIA

Situada en una de les fornicules del retaule de Sant Josep de Ia nostra Parròquia,s'hi troba aquesta talla de SantSet)astia, daurada ¡policromada.

CAVALLlSTES DE MONTUÏRII VILAFRANCADies passats, entre el dissabte i diu-

menge, els cavaUistes de Montuïri i Vila-franca reahtzàrem una excursió moltsimpàtica. Una excursió que els cavaUis-tes caUficam d'<<excursio diferent». Grà-cies al feel companycavaU, els paisatgesi fins i tot les persones semblen mésagradables, i m'atreviria a dir que dife-rents.

Molts trobaran que som un poc exage-rat, emperò és una cosa que si no es viu,no es pot comprendre. Lo que sí vos pucassegurar és que els cavaUs varen tenirel poder de fer-nos passar uns dies

agradables.Partírem un dissabte, un servidor

; muntant Na «Samba», i el bon amic Joan«Ferrerico» amb sa seva egua, Na«Murta».

Anàrem per un camí de carro en direc-ció a Vilafranca, per fer Ia trobada ambels vilafranquers. Arribàrem a sa posses-sió de Son Sant Martí, on eUs ens espe-raven, per emprendre s'excursió.

Envestírem sa sortida amb alegre- dis-tracció, muntats cadascú amb Ia seva co-rresponent cavaUeria, per dins pinars iconror, amb unes incomparables vistes.

PLUJA DE DESEMBRE

Dia 10 1,9Dia 12 10,1Dia 16 8,0Dia 17 12,5Dia20 3,2Dia21 11,6

Total 47,30

Resum pluviomètric de l'any

Va ser precisament el mes de desem-bre el més plujós de l"any passat, essentel 25 d'agost el de més caiguda d'aigüesamb 15,30 h'tres.

Durant tot l'any 1983 ha plogut un to-tal de 172,73 litres.

Fins a Ia present data, l'any més sechavia estat el l%5, amb 305,20 h'tres.Mentre que el més generós ho va ser el1976, amb 862,05 h'tres.

MELCIÜR ARBONA VERGER

L. X%*XJT

Director: ONOFREARBONA MIRALLES

fledacforencap:GABRIELGOMILAJAUME

Redactors i col·laboradors:Joan Miralles ¡ MonserratBartomeu Tauler i ValensMiquel Martorell FullanaRaimundo Arbona MassanetJaumeCloquell GomilaMaria Roscar ]MirallesAinaSooiasMirallesJoana Ramonell Sastre

Dlbylxants:Mateu Rigo BonetCatalina Sastre Pericàs

Passant per Felanitx, mos aturaremper descansar. La gent. quan mos veiapassar, mos feien més festa que si ha-

jgués passat un bon «Mercedes».Sortint de Felanitx, agafàrem Ia carre-

I tera de Sant Salvador, entre carretera.i bosc i gran varietat de vegetació, i aixíj arribàrem al Santuari.I El quilometratge de pujada és de 7|Km.. i l'altura, de 509 m. sobre el nivellde Ia mar. Larribada va ser una satisfac-ció més. EIs ermitans, ja informats de Ianostra excursió, mos prestaren totes lesfacilitats —inclús les estables— ambgran hospitalitat.

L'omponiem l'excursió, per part de Vi- .!afranca: En Tomeu «Preciós». En Biel«Petrer». En Pere «Vidalet» i N'Esteve«Molondro». Per part de Montuïri: EnJoan «Ferrerico» i En Jaume «Salat».

En preparació: excursió a S'Ermita deBétlem. JAUMERüSSlNOL «Salat»

8 ESGLÉSIA EN CAMÍ

PARLACLARI NO MALPENSISEn tota vida comunitària, s'han de tenir

en compte uns punts i 'unes actituds quesón fonamentals:

Es de primera necessitat, una comunica-ció franca i sincera. Perquè quan manca Iainformació, s'afavoreix Ia fantasia, i espresta a muntar castells imaginaris, i fins itot a crear adversaris, que no ho són tant Ien Ia realitat.

No ens podem conformar amb Ia «crí-tica». La crítica és necessària, començantper nosaltres mateixos. Però no hem decriticar mai, si no estam segurs d'estimar, isi Ia crítica no ens resulta dolorosa. I lla-vors, només fer Ia crítica, quan estam dis-posts a posar-hi les mans.

No vos fieu de notícies de segona, o ter-cera, o quarta boca. Es qüestió d'anar a lesfonts. I escoltar totes les opiniones; per-què només podem tenir un judici feel i im-parcial, si escoltam totes les parts i tenim

.̂ 5»

$y

&t'fte4Jl(r&t;,• &WAWCf '•¿'WPSX/BJE.

DEMOGRAFIAl

DESEMBRE 1983

NADtEMENTSDia 18.— MargaHda FuLlana Matas, fi-

LIa de Miquel i d'Antònia.

DEFUNCIONSÜia 1.— Mateu Cerdà Pizà, de 75

anys, casat, a. «Poeto».Dia 10.— Pau Servera Munar, de 82

cinys, vidu, «De Son Toni CoU».Dia 10.— Bartomeu MiraUes Clar, de

81 anys, í'adrí, a «Reus».Dia 18.— Jaume Gomila Garau, de 76

anys, casat, a. «De sa farinera».Dia 31.— Mateu ^astre Bauça. de 7 t f j

anys. casat. a. «PeUusco».

MATREMONIDia 10.— Pere Suner Llabrés amb i

Joana Servera Nicolau.

Resum de l'any 1983

Naixements: 11 (2 nins i 9 nines). jDefuncions: 35 (21 homes i 14 dones).Pèrdua: 24 (19 homes i 5 dones).Matrimonis: 15.

en compte tots els factors,

No ens deixem guiar mai per .aquellesfrases fetes, i que n'hi ha que diuen quesón del seny popular, quan resulten deprejudicis i de sentiments d'agressivitat,com per exemple: Pensa mal, i no erraràs.No vaigs amb so cor amb sa mà. Qui Ia fa,que Ia pagui...

Recuperar el valor del silenci, de Ia pa-raula mesurada, del gest benèvol. No veurefantasmes ni males intencions per totarreu. Creure, d'entrada, en Ia bondat decordetothom.

Pensa-ho bé. Intenta viure així. T'estal-viaràs mols dedisgusts, faràs més amics, iobriràs portes de felicitat.

25 anys enrera

Gener 1959

L'equip juvenil de futbol juga for-malment des de principis d'any i téper President a Antoni Roca, per De-legat, n'Honorat MoII, per Secretari,Bartomeu Arbona i per Tresorer, Jo-sep Mayol. Participarà en el torneigde Primavera. També es compta ambun equip infantil.

17Gener1959

Avuis'han inaugurats els nous bai-xos de pedra roja polida del retaulede Sant Antoni i Ia pedra negra del'altar; obra del escultor Serra.

Any de Lluc

MARIA I L'ECOLOGIAL'ecologia ha esdevingut una qüestió viva en els nostres temps. En dir ecolo-

gia, volem significar preocupació per Ia vida de Ia naturalesa, per Ia defensa de Ianetedat del medi, on viuen animals i plantes, i per Ia relació de l'home amb totaquest conjunt.

Es aquesta, una de les «adquisicions segures i comprovades de les cièncieshumanes actua/s», i que tenen que veure amb Maria, perquè e/la va mantenir unu/1 especialment viu i atent a les «meravelles» que Déu ha obrat en Ia creació.

Títols ecològics de Maria

La millor tradició cristiana ha recollit de les pàgines de Ia Bíblia tot un grapatde símbols plens de poesia, per a adornar Ia pobresa agraïda de Maria:

Així, se Ia compara a l'estel del matí, a Ia bellesa del sol, a Ia terra fecunda, aIa rel d'on rebrolla el Salvador, cedre del Líban, rosa misteriosa, coloma blanca...

I el mateix poble mallorquí ha relacionat les imatges de Ia Mare de Déu ambels més bells paratges de Ia nostra UIa, i ha vinculat les seves advocacions a totsels elements naturals que enrevoltaren Ia seva vida humana a través dels segles:l'albada, Ia pedra, Ia cova, lafont, l'olivera, Ia flor, el camí...

Maria, feel al Déu que parla en Ia natura

EIIa, feel a les suggerències de l'Esperit, havia de procurar que Ia naturalesaque Déu creà neta i bella, fos tractada pels homes amb respecte i delicadesa, i nofos destruïda ni empobrida, sinó compartida i fruïda per tots els homes de tots elstemps.

Així com en altres èpoques Maria fou invocada pels homes perquè els defen-sàs de les forces naturals, davant les quals se sentien impotents, ara ha de serinvocada per lanostra generació com a «defensora de Ia natura» amenaçada tangreument per tot risc de destrucció per les forces egoïstes i arrogants del pobrehome, idòlatra de si mateix d'aquest final del segle XX.

La figura de Maria, plena de Ia bellesa del Déu creador, farà créixer el nostreamor per Ia natura i el nostre goig respectuós davant Ia seva transparència. Elculte i Ia devoció de Maria cobraran una nova vitalitat, si aconseguim empeltar-hiIa sensibilitat del món d'avui per una naturalesa incontaminada i neta.

(Idees de.la carta del bisbe Teodor Ubeda,amb motiu de l'Any de Lluc)