IGNASI BLANCH: «És imprescindible conèixer cultures per ser un bon

dissenyador»

IgnasI Blanch (Tarragona, 1964) es va llIncencIar en Belles arTs I va crèIxer

com a dIssenyador a Berlín, on es va especIalITzar en TècnIques d’ImpressIó I gra-

vaT. coIncIdInT amB la caIguda del mur, va ser escollIT per dIssenyar al ‘mur de

Berlín’ com a únIc represenTanT espanyol. avuI ens rep al seu esTudI de la vIla

de gràcIa, on hI ha una esTanTerIa plena de fIgureTes d’anImals que l’InspIren,

per parlar de dIsseny, perIodIsme I Il·lusTracIó.

PREGUNTA. Què ha definit la seva personalitat com a dis-senyador?

RESPOSTA. Has de ser honest i tenir quelcom a dir. Cadascú té la seva gramàtica, però so-bretot importa el contingut que hi ha dintre. L’univers personal, les coses que t’agraden, els teus amics, els viatges que has fet, els llibres que llegeixes i les in-quietuds personals en general, són el que acabaran per definir el teu treball com a creatiu i com a dissenyador.

P. Què n’opina de la simplici-tat en el disseny periodístic?

R. Menys es més, carregar de discursos paral·lels no val la pena. S’ha d’anar directe al que s’explica, i amb valentia.

Ignasi Blanch, treballant al ‘Mur de Berlín’.

P. Com aconsegueix transme-tre els seus missatges?

R. Jo treballo sempre molt a partir de la meva biografia. Però no tant del que he vist sinó del que sento. Recordo molt quan era petit, els meus pares, els jocs al poble, la relació di-recta amb la natura. Tot això fa que acabi dibuixant més el nen que vaig ser que no pas els nens d’ara. Aleshores, sempre inten-to mostrar uns valors relacio-nats amb una tipologia de nen que a mi m’agrada.

Per: Sergi Molera i Manuel Arenas

Un disseny d’Ignasi Blanch.

P. Quines aptituds ha de tenir tot bon dissenyador?

R. Més que les aptituds tècni-ques és fonamental la capacitat per explicar alguna cosa, i més encara, tenir coses que explicar. Quan ets emissor és imprescin-dible viatjar, aprendre idiomes, fer vida social, conèixer cultu-res, altres països. Jo ho he fet, ho intento seguir fent, i ho reco-mano als meus alumnes. De fet, me’ls emporto a París cada any al saló del llibre, a Alemanya també, i per mi hi ha una gran diferència entre els que viatgen i els que no.

“«Hi ha una gran diferència entre els dissenyadors que viatgen i els

que no»

P. Què va significar per a vos-tè ser l’únic representant espanyol a participar al pro-jecte per dissenyar al ‘Mur de Berlín’?

R. Vaig estar vivint a Berlín prop de quatre anys, i just va coinci-dir la meva estada allà amb la caiguda del mur. La idea em va arribar a partir d’una artis-ta que es diu Christine McGlyn i que es dedicava a organit-zar esdeveniments culturals al Berlín dels 90. Eren propostes molt atrevides. El projecte ‘Est Side Gallery’ havia de ser una d’aquestes propostes, i m’hi vaig

presentar perquè estava obert a concurs públic, i sense esperar-ho gens, em van agafar. No vaig anar en cap moment amb la idea de deixar una petjada, sinó que m’ho vaig plantejar com un gra-

fiti, una cosa molt fresca. Vaig decidir fer el ‘Parlo d’amor’, que era el títol d’unes litogra-fies que estava fent: vaig decidir deixar testimoni del meu treball artístic de debò.

‘Parlo d’amor’, el disseny que Ignasi Blanch va fer al Mur de Berlín.

P. Quin missatg vol transme-tre amb ‘Parlo d’Amor’?

R. Per a mi l’amor és un tema bàsic. Per una banda l’amor efectiu de parella, però tam-bé l’amor a la cultura pròpia, a les cultures noves, a les ciutats. Per exemple a mi Berlín em va portar un canvi a la meva vida, allà vaig aprendre molt, vaig fer grans amics, i sobretot vaig créixer en molts aspectes. Quan parlava d’amor, ho feia sobretot parlant d’aquella ciutat que em va alliberar de moltes coses, i em va aclarir coses artística i professionalment.

P. Quin és el projecte en què ha treballat que més il·lusió li ha fet fins ara?

R. Em va agradar molt fer el cartell de la nit de Santa Llú-cia l’any passat. No m’esperava que m’ho encarreguessin, i és un cartell que veu tothom, que va sortir a TV3 i que és un petit reconeixement a la feina feta al llarg dels anys. Va ser un plaer fer-lo. També em va agradar molt fer el cartell de la festa del renaixement a Tortosa, que a més va tenir un valor social, ja que vam vendre unes làmines els guanys de les quals van anar des-tinats a la compra de material escolar per a nens sense recur-sos. M’agrada fer llibres, però m’agrada més la imatge única, més que la seqüenciada. Ara, per exemple, sóc a Barcelona treballant en el Festival Nacio-nal de Poesia. M’agradaria po-der fer un projecte conjunt amb els il·lustradors que he conegut a altres països.

P. Quins han sigut els seus re-ferents durant la seva carre-ra?

R. N’hi ha molts. M’agrada molt la gent que dibuixa bé, que apli-quen bé el dibuix. D’alemanys per exemple Jutta Bauer, de la qual m’agrada molt el seu caràc-ter decidit i valent, i sobretot, la capacitat que té d’explicar coses de la vida, els seus per-sonatges són molt vitals, i amb molt d’humor. M’agrada molt la gent que te humor. També Kitty Crowther: ella transmet molt bé amb el traç la seva manera de mirar el món. Dibuixa sempre a partir del que ella viu, la seva família, el lloc on viu, i la seva situació. En general m’atrauen els artistes que són diferents al convencional.

“«Actualment, el

disseny es fa amb molta pressa

i massa poca reflexió»

P. Com veu la qualitat dels dissenys a l’actualitat?

R. És un moment en què hi ha un disseny molt comercial, molt efectista. La gent jove te mol-tíssima pressió, s’ha de buscar feina com sigui, i tothom amb molta menys formació vol fer qualsevol cosa. Això provoca que hi hagi una espècie de des-encant respecte el que repre-sentava l’esforç i l’aspecte for-matiu. Actualment hi ha molta pressa i massa poca reflexió.

Portada de ‘El gran Gatsby’, de Fitzgerald,ilustrada per Ignasi Blanch.

P. De quina manera influeix la tecnologia en aquesta «poca reflexió»?

R. La tecnologia facilita aques-tes situacions, per bé i per ma-lament. Per bé en el sentit que pots entrevistar a algú que està a la Xina per exemple. Tot és molt més fàcil. Però a partir de la tecnologia també s’empobreix el llenguatge, tothom es comu-nica d’una manera simplista sense tenir en compte aspectes formals que per a mi són molt importants.

P. Quin tipus de disseny es fa als mitjans de comunicació?

R. Quant a il·lustració s’està fent bé, i més a Catalunya. Per exemple, al ‘Catorze.cat’, un blog cultural en què hi partici-po, hi ha un perfil de gent molt jove treballant. I són persones molt ben formades, amb moltes inquietuds, crítica, i el que fan al blog ho cuiden. Aleshores, malgrat que sóc moltes vegades crític, penso que hi ha gent jove que promet molt.

Il·lustració d’Ignasi Blanch.

P. Hi ha censura al món del disseny?

R. Més que censura hi ha condi-cionants; no es pot dibuixar se-gons què. Censura no, però s’ha de ser sensible, per exemple, a l’hora de dibuixar els rols de gènere: sempre intento que no quedi en una posició inferior la dona. La censura com a tal exis-teis més en qüestions literàries.Conec el cas d’un escriptor amic, que parlava de la relació d’una dona i el seu fill, i li van dir que en el text s’insinuava que d’alguna manera existia un pare que havia anat a treballar, però que no els agradava la imatge d’una dona sola. Finalment va haver de girar una mica la his-tòria.

P. Ha viscut vostè cap situa-ció de censura?

R. La cosa més grossa que re-cordo quant a condicionants, va ser en un projecte amb una es-criptora que havia fet un llibre del qual jo feia les il·lustracions. La història tractava d’un nen que era amic de tots dos, meu i de la escriptora. Jo vaig repre-sentar una conversa de l’infant envoltat de joguines d’animals i amb el gos del ‘Tintín’, el ‘Mi-lou’, ja que a Alex li agradava molt. En veure-ho, l’escriptora va enviar un mail a l’editor i a mi, dient que l’escena on el nen parlava amb la mare -que era molt important-, l’infant no havia de tenir res a les mans.Aleshores vaig decidir que no ho trauria, i ho vaig deixar cla-ríssim; considerava que era una cosa normal entre nen i mare, i que no molestava.

P. Si rebés un encàrrec d’un projecte que no respon a la seva manera de pensar, l’acceptaria?

R. No, ja n’he rebutjat. Vaig re-butjar una proposta d’un partit polític que comença per ‘P’, que em van demanar d’utilitzar la imatge del ‘Mur de Berlín’ per a la campanya del partit al meu poble. I vaig dir que no, hagués estat una condemna. A més, no dibuixo mai res que promocioni la violència o l’armament.

Ignasi Blanch, treballant al seu estudi.

P. Quina rellevància té, doncs, la ideologia a l’hora de dis-senyar?

R. És bàsica i això es percep. A mi pràcticament se’m nota la tendència política. I hi ha de ser, si hi ha una buidor d’ètica i de valors al final no interessa res. Tot i que s’ha perdut, l’ètica s’anirà recuperant poc a poc. Els joves que conec, que sobre-tot son els meus alumnes, són gent que pensen i que tenen un valors ètics importants.

P. Quin paper juga la il·lustració en el món perio-dístic?

R. Si la il·lustració que acom-panya el text es atractiva, farà sense dubte que te’l llegeixis amb més ganes i que tinguis in-terès per llegir-lo, però el text ha d’estar bé, s’ha de tenir co-neixement del que es parla i s’ha de proposar algun tipus de pensament o reflexió. Sinó, per

P. Segons la seva opinió, qui-na és la situació del periodis-me al país?

R. Avui dia s’escriu molt de pres-sa i massa per encàrrec. Em re-fereixo que s’encarreguen els textos a gent que no estan ha-bituats a escriure sobre aquell tema, o pitjor encara, que no llegeixen sobre la temàtica. Per mi això es molt estrany, amb la il·lustració passa el mateix. Hi ha una certa precipitació, i tot es vàlid; tothom és capaç de fer de tot, no hi ha un valor de la

molt bé que estigui la il·lustració o el disseny de la peça, si és un ‘bluf’ que no explica res, no in-teressa. Jo, personalment, si el text no emociona , no il·lusiona, no hi treballo: és poc motivant.

formació o de l’experimentació. És imprescindible tenir darrera un treball ferm i una bona for-mació. A més, també hi ha un abús a l’hora de contractar a gent molt jove a un preu molt econòmic, ja que necessiten entrar al mercat com sigui. I la gent que està al poder, quan més barat pugui pagar, millor. I això passa en el periodisme i en tots els àmbits. En el camp de la il·lustració fas 12 dibuixos i et paguen 600 euros. I en un mo-ment de sortida d’una crisi com estem, això és un gran proble-ma. És per això que deiem que l’ètica és molt important, però espero que es vagi recuperant poc a poc. Aquest moment de superficialitat s’acabarà: els jo-ves van prenent conciència cada vegada més. “

«Ara tothom és capaç de fer de tot. Hi ha

precipitació, tot és vàlid»

Acomiadem, després de molt parlar sobre disseny i periodisme,

IGNASI BLANCH, un il·lustrador amb pensament crític.

P. Gràcies per la seva amabilitat.

R. Gràcies a vosaltres.