LESGLSIA I LA CREACI DELS ESTATS LIBERALS

PENSAMENT, ENCCLIQUES I ESTAT ESPANYOL

29 DE ABRIL DE 2015 A LA PROFESSORA: ALCIA ABAD MIRA

ALUMNES DEL GRAU DHISTRIA EN LASSIGNATURA DE CONTEMPORNEA, 1er CURS ALBA MEDINA

SAMUEL CALATAYUD IVN GARCA

NDEX

1. INTRODUCCI

2. PANORMICA GENERAL A EUROPA

3. DES DE PIUS VI A LA RERUM NOVARUM

3.1. PRAENOTANDA

3.2. LA REVOLUCI FRANCESA I PIUS VI

3.3. PIUS VII I NAPOLI I

3.4. GREGORI XVI CONTRA ELS ERRORS MODERNS

3.5. SYLLABUS DE PIUS IX I EL CONCILI VATIC I

3.6. LAPERTURA DE LLE XIII AMB LA RERUM NOVARUM

3.7. RECAPITULACI

3.8. BIBLIOGRAFIA

4. LESGLSIA CATLIA I LIBERALISME A ESPANYA

4.1. POSTURA DE LESGLSIA CATLICA RESPECTE A LESTAT LIBERAL

4.2. VISI LIBERAL DE LESGLSIA I LA SEVA IMPLICACI POLTICA

4.3. DISPUTES ENTRE EL NOU ESTAT LIBERAL I LESGLSIA.

CONSTITUCIONS

4.3.1. CONFESSIONALITAT: SEPARACI DE LESGLSIA DE LMBIT ESTATAL

4.3.2. IMPLICACIONS ECONMIQUES

4.4. ACORDS DE LESTAT AMB LESGLSIA: ELS CONCORDATS

5. ANNEX

5.1. DISCURS DE JOSEF SCHTROSMAYER AL CONCILI VATIC I

1. INTRODUCCI

Amb la Revoluci Francesa (1789), i tots i cadascun dels seus antecedents, comena una

nova etapa al continent europeu en la que els ideals illustrats aniran substituint la forta

bastida feudal que encara es troba encarnada al vell continent. Aquesta revoluci, i les

segents, com s sabut de tots, son de carcter liberal i burgs, caracterstica que no

resulta balad. Resulta obvi pensar que les discussions teriques es troben redudes als

mbits elitistes, per, en la praxis, noves mentalitats comencen a introduir-se en la

societat.

Estudiarem en aquesta petita monografia com ocorren aquests esdeveniments en la gnesi

dels estats liberals i ho farem en relaci a la comunitat eclesistica1 que, tamb en aquests

moments, experimenta canvis substancials.

Dividim lestudi

en 4 grans blocs

de manera que

al primer

tractarem el

tema de

pensament, en

sentit ampli, la

seva evoluci;

de forma

especial per part

de la comunitat eclesistica, comenant amb els inicis de la problemtica, i recorrent, a

grans trets, les postures ms importants del papat en cada ocasi. En un segon apartat

veurem qu ocorre als estats europeus per passar a tractar el gros daquest treball amb el

cas de lestat espanyol i lesglsia amb les diferents constitucions, tot tenint en compte

com han incidit els canvis que es produeixen durant la construcci dels estats liberals,

amb els textos constitucionals i el pensament eclesistic des de Pius VI fins lencclica

Rerum Novarum. Sabem que si b la nostra tasca es centrar en el segle XIX, hem de

tenir en compte que, encara hui dia, aquests temes son dactualitat.

1 Parlem de comunitat eclesistica (no eclesial) en comptes dutilitzar Esglsia per diferenciar aquests conceptes.

VIETA DE BUIGLE

2. PANORMICA GENERAL A EUROPA

Des duna perspectiva clerical, la Revoluci era dolenta, pues sexemplificava en la

fisonomia antireligiosa, ja que estava emparentada amb les societats secretes que

pretendrien acabar amb lAntic Rgim.

Durant una bona part del segle XVIII es va produir en quasi tot loccident europeu, un

procs de canvis que tendia a infravalorar el paper i el poder de lEsglsia per concedir-

li aquest ltim a lestat, ja que aquest era el punt principal de les tensions entre lEsglsia

i lestat, qui estava per damunt, qui deuria aglutinar un major poder.

En Frana es va produir el gallicanisme, durant letapa encara absolutista del regnat de

Llus XVI, doctrina que rebutjava la intervenci de lautoritat papal baix un pretext dels

privilegis de lesglsia francesa, aquesta autoritat satribua al rei, qui dominava al clero.

Per tant incls abans del liberalisme, la mxima autoritat religiosa es veu qestionada des

de lautoritat estatal dalguns llocs, com en el cas francs.

El gallicanisme estava en collisi constant contra la Santa Seu, Roma, ja que era un

intent clar dintentar donar-li ms autoritat al poder reial per damunt de lesglsia, el qual

seria lorigen dels posteriors conflictes de poder entre lesglsia i lestat civil de Frana.

Aquest corrent dorigen francs, sexpandeix per molts territoris europeus com s en

Alemanya el febronianisme i en ustria es va desenvolupar el josefisme que son corrents

pareguts al gallicanisme en Frana.

Desprs del desenvolupament de la Revoluci, lEsglsia es pot dir que contemplava les

revolucions amb temor. El tractament que es feia a Europa en el tema del clergat i el culte,

donava a entendre que lorientaci del nou estat anava en contra de la religi catlica.

Durant la Revoluci Francesa es van exercir accions contra lesglsia per part dels

revolucionaris, que anaven en contra de qualsevol element que representar a la religi

en el pas. Molts edificis catlics van ser convertits en simples llocs ds com i signes

amb simbolisme religis com creus, campanes, ornamentaci religiosa etc, ocultats.

En el cas dItlia, en lany 1846 va ser elegit el papa Po X; els catlics ms aperturistes

van aplaudir aquesta elecci perqu el nou pontfex pareixia reformista i no shavia

pronunciat especialment contra el liberalisme. Encara aix es va defendre la sobirania dels

Estats Pontificis front el procs dunificaci italiana, sent altra mostra de xoc dautoritat

entre lesglsia i lestat. Aquesta poltica va fer que els nacionalistes italians consideraren

a lEsglsia Catlica com un enemic del seu nou estat. Finalment els Estats Pontificis van

ser eliminats del mapa, sent annexionats pel nou estat itali, sent lautoritat religiosa

suplantada totalment per lestatal o civil.

En 1870 se va inaugurar en Roma el Concili Vatic I, convocat per Po IX. El transcurs

del Concili va ser agitat perqu el estallit de la guerra franco-prussiana va afectar a les

sessions i, per fi, la ocupaci de Roma per les tropes del Piamont va obligar a suspendrel

definitivament. Les expectatives creades en torn al Concili en relaci a que podria adequar

a lesglsia als canvis poltics, ideolgics i socials produts en el segle XIX es van frustrar.

3. DES DE PIUS VI FINS LA RERUM NOVARUM

3.1. PRAENOTANDA

Les idees revolucionaries, com sabem, provenen del moviment intellectual conegut com

Illustraci, els pensadors de la qual, sense participar activament de les revolucions, van

atorgar el substrat filosfic necessari per a la principal ideologia econmica i poltica al

segle XIX: el liberalisme. En una societat on les estructures de lAntic Rgim eren un fet,

el segle XVIII ser una preparaci, especialment als camps terics, dun canvi que, a

finals daquesta centria, comenar a prendre els primers passos; primerament amb el

despotisme illustrat i, amb posterioritat, desprs de les successives revolucions, amb els

estats liberals. En aquest sentit, hem de destacar autors com Montesquieu que proposa la

divisi de poders, Voltaire i lexigncia de llibertat religiosa en detriment del gran poder

del clergat o Rousseau afirma en el seu Discurs sobre lorigen de les desigualtats: haz

tu bien con el menor dao posible para otro2 i exposa que lhome s bo per natura i que

la seva font de corrupci s la societat. Denota un accentuat individualisme. Aquest

mateix autor expressa el concepte de contracte social com a mitj de transferncia de

legitimitat per part dels individus als seus governants. A ms a ms, Adam Smith, en la

mateixa lnia de pensament, on la individualitat, lautonomia i la llibertat volen prevaler

sobre labsolutisme i, en ltima instncia sobre lAntic Rgim, proposar la seva doctrina

econmica (liberalisme) que, contra la fisiocrcia i el mercantilisme, defensar els

interessos personals, eminentment de la creixent burgesia que estar al servici del mercat

regulat per loferta i la demanda i amb poca intervenci de lestat gestant. Com diem, el

liberalisme tenia una doctrina poltica i econmica; per es fonamentava en una ideologia

2ROUSSEAU, Jean-Jacques. Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres. iUniverse,

1999.

relacionada ntimament amb el pensament illustrat, constitut per una concepci

antropocntrica del mn en la que la llei divina ja no era reconeguda socialment com a

norma suprema.

Aquestes noves idees suposen igualtat davant la llei de tots els ciutadans, i, una abolici

dels privilegis i autoritat eclesistica, fet que veurem amb ms atenci posteriorment. El

mn est canviant i la comunitat cristiana ha de fer-ho. Vegem quins son els principals

passos en aquest moment de canvi i, posteriorment, quina incidncia tenen.

3.2. LA REVOLUCI FRANCESA I PIUS VI

La Revoluci Francesa (1789) s la primera en importncia i en cronologia a lambient

europeu. No anem a detenir-nos explicant els seus estadis ni el seu desenvolupament, per

volem anotar, primerament, una ancdota que ens ofereix Jos Orlandis en el cinqu

volum de Historia de la Iglesia: Es bien sabido -aunque suene a paradoja- que la

Revolucin Francesa comenz con una solemne procesin; la presidi el rey Luis XVI, y

los representantes de los tres estados, cirio en mano, acompaaron devotamente al

Santsimo Sacramento. Esto suceda el 4 de mayo de 1789, al abrirse los Estados

Generales; pero, a las pocas semanas, el decorado haba cambiado radicalmente y el

proceso revolucionario avanzaba incontenible, tanto en el orden poltico como en el

religioso. El 4 de agosto, en una memorable sesin patritica de la Asamblea Nacional,

el clero y la nobleza renunciaron a sus privilegios tradicionales. El 10 de octubre, a

propuesta de Talleyrand, entonces obispo de Autun, la Asamblea Constituyente decretaba

la secularizacin de todos los bienes eclesisticos. Estos bienes acabaron pronto en manos

particulares y constituyeron la base econmica de la nueva burguesa francesa.3

Amb tot, davant la Revoluci Francesa, Pius VI condemnar lesdeveniment en un breu

als bisbes espanyols: Tal vegada haja estat el ms terrible dels seus assalts (de linfern a

lEsglsia), el que va suscitar contra el cristianisme en la ltima revoluci de la Frana,

quan ja els impius decantaven son triomf, quan ja els seus sacrlegs llavis satreviren a

pronunciar la caiguda de lEsglsia Catlica, que imaginaren conseqentment en son

3 ORNLANDIS, Jos. Historia de la Iglesia. Iniciacin teolgica. V Tomo: La Iglesia en la Edad Contempornea. Ediciones Rialp, 2001.

frentic deliri.4 Convenut est, per, del triomf de lEsglsia, com ell planteja. No

obstant, camuflats entre els motius religiosos i piadosos, es troben els arguments poltics

pels interessos personals del poder eclesistic que, poc a poc, anir minvant mentre la

societat comena una progressiva secularitzaci.

Alguns dels bisbes francesos no van estar fidels, i Pius VI en aquest breu, exalta

lEpiscopat Espanyol en detriment del Francs, ja que al cas espanyol, encara no shavia

produt cap moviment revolucionari fora interessant: Per lEsglsia dEspaa,

esclarida amb els ms gloriosos ttols, va sobreeixir en tots els temps per la seva ntima i

filial adhesi a la Santa Seu.5

Altre moment destacat de relaci entre la Revoluci Francesa i Pius VI es la Constituci

Civil del Clergat que lAssemblea Nacional va aprovar el 1790, la qual estava cridada a

substituir el Concordat de 1516 amb la Santa Seu. En aquesta constituci es reduen i

reestructuraven el nombre de seus franceses al nombre de departaments de lEstat, i es

limitava gran manera lautoritat papal en molts camps tal i com podem llegir, per

exemple, a larticle 4t daquesta: Se prohbe a cualquier iglesia o parroquia de Francia,

y a cualquier ciudadano francs, en todos los casos y bajo cualquier pretexto, reconocer

la autoridad de un obispo ordinario o metropolitano, cuya sede sea establecida por una

potencia extranjera o por sus delegados residentes en Francia; todo ello, sin afectar a la

unidad de fe y de comunicacin que se mantendr

con la Cabeza Visible de la Iglesia Universal. El

clergat ara ha de prometre obedincia i jurar fidelitat

als poders civils de Frana, fet que dividir a la

jerarquia catlica contra la voluntat de Pius VI i del

Rei Llus XVI que, en ms duna ocasi, demanar

ajuda o la vnia al Papa per obligaci. Aquesta

disconformitat de la Santa Seu es posa de manifest,

entre altres llocs, a la Allocutio habita in Consistorio

secreto, die 9 Martii 1790, quan encara no es trobava

aprovada la Constituci Civil del Clergat.

4 ZARANDA, Pedro Coleccin de los breves e instrucciones de nuestro Santo Padre Po VI, relativos a la Revolucin Francesa desde el ao 1790 hasta 1796. Tomo I, i 5 bid

A Llus XVI, Cristiansimo Rey, el Papa demana que no caiga en lerror de conduir a

Frana a una guerra de religi, per compren que les revolucions estan contra la seva

voluntat, tot i que, ell ha de firmar els decrets i altres documents resultants de la mateixa.

Tanmateix, Pius VI escriu breus a diferents seus franceses per cridar-les a lobedincia ja

que diversos bisbes i mossens juraran, forats, fidelitat a lEstat.

Volem destacar, per, el precs

breu en qu el Sant Pare es

dirigeix als bisbes de

lAssemblea Nacional que ha

decretat la mencionada

Constituci Civil del Clergat. En

aquest breu Pius VI es disculpa

pel seu primerenc silenci

respecte a aquest esdeveniment

tement que la veu de la veritat irritara encara ms a aquests homes sense reflexi.6 No

obstant, en aquest breu, citant al Concili de Sena i altres, titlla dheretgia i anatema

lAssemblea Nacional ja que recorda, a ms, diferents sentncies daltres papes o sants,

com Osio o San Atanasio, al voltant daquesta idea: el poder temporal s dels governants,

com tamb s seu el poder dels respectius imperis, etc. No s, per, daquests, el poder

espiritual o sobre lEsglsia, el qual pertany exclusivament al Sant Pare i a la jerarquia.

Aquesta disciplina no ha estat observada per lAssamblea Nacional en cap moment i, a

ms, denunca el Pare Sant en lltim breu esmentat, que les accins daquesta, per sobre,

estan fetes en nom de la llibertat. On est, doncs, eixa llibertat de poder pensar i obrar,

que la Assemblea Nacional concedeix al home social, com un dret imprescriptible de la

natura? Tal dret, no s contrari als drets del Suprem criador, a qui debem lexistncia i

tot all que posseim?7

Desprs de tota una reflexi al voltant de la llibertat, segueix amb el que considera altre

error de lAssemblea Nacional: el de labolici de la primacia i jurisdicci de la Santa

Seu8 especialment per larticle 4t que, amb anterioritat, hem mencionat.

6 bid 7 bid 8 bid

Son moltes ms les relacions que podem establir i moltes les idees concretes que podem

anar mencionant al voltant daquest papa i la Revoluci Francesa, per, amb els

esmentats, queda clara quina s la postura de lEsglsia en aquest moment respecte a les

idees lliberals que restaven poder a la Santa Seu, poder que no estaven dispostos a perdre.

Exemples concrets daquesta prdua de poder els trobem en la confiscaci dels comtats

de Venesino i Aviny durant la Revoluci Francesa. A ms la invasi napolenica a la

pennsula itlica no es va detindre

front les portes de Roma, sent aix

que un any desprs les tropes

franceses entraven en la ciutat. Els

revolucionaris italians exigiren la

renncia del poder temporal del

papa, que, en 1798 al declarar-se

la Repblica Romana, fou

apressat i deportat a Frana. En

aquests moments no podem parlar

encara duna Esglsia oberta als

canvis liberals, haurem desperar fins ms endavant, concretament i de manera especial

encara que no nica, fins lencclica Rerum Novarum (Coses Noves) de Lle XIII.

Pius VI mor en 1799 i en 1800 Napole permet el trasllat del seu cos a Roma on ser

enterrat a les grutes vaticanes.

Continuem en un segent apartat on tractarem, de manera molt concisa, lImperi

Napolenic durant el papat de Pius VII (1800-1823).

3.3.PIUS VII I NAPOLI I

Aprofitant la situaci en la qu es trobava Frana, Napoli I don un cop destat pel qual

sautoproclama Cnsul i passa a ser el governant de lEstat. En aquests moments, tamb

el Papa Pius VII accedeix al tro papal amb no poques dificultats, ja que el seu predecessor,

a qui pel seu comportament heroic va alabar en la seva primera encclica Deus Satis

(1800) a haver dautoritzar el convocament del cnclave en el principat catlic de Vencia

que es trobava en mans de ustria, que volia, alhora, que el Sant Pare establira la seua

seu en algun dels seus estats.

LA MORT DE PIUS VI - GRAVAT 1805

Pius VII no estava dispost a passar a ser una part ms del mosaic imperial de Napoli i

aix ho va fer saber en lenciclica mencionada: la permanncia de lEsglsia desprs de

la persecuci dels anys anteriors i a la que els revolucionaris varen donar per extingida,

era una proba de la asistncia permanent de lEsperit Sant a aquesta Casa de Du que es

la Esglsia, construida sobre Pere, que es Pedra de fet i no sols de nom, i contra aquesta

Casa de Du les portes de linfern no podran prevalixer encara que es trobara en un

moment difcil degut, entre altres causes, al cisma entre galicans i catlics fidels a roma

(clergues i laics). Davant aquesta situaci Pius VII trat amb Napoli qui, interessadament

i per pur pragmatisme, colabor en certa mesura. Laturament de la persecuci religiosa

per part de Napoli ser utilitzada amb lesperana de controlar la incidncia del clero en

favor de lEstat. Segons Javier Paredes, professor de la Universitat de Alcal de Henares,

en Los papas de la Edad Contempornea, el que ser emperador afirma al Consell dEstat

que qualsevol religi podra ser un element per ser utilitzat per tal de dominar els pobles:

la meua poltica s governar als hmens com la major part vol ser-ho. Ah est, crec, la

manera de reconixer la soberania del poble. Ha estat fent-me catlic com he guanyat la

guerra de la Vende, fent-me musulm com mhe assentat en Egipte, fent-me ultramont

com he guanyat els esperits en Itlia. Sigovernar un poble jueu, restabliria el temple de

Salom.

Per restablir la pau interior de Frana, desprs de la victria de Marengo, va comenar les

negociacions per a la firma dun nou concordat amb Pius VII que en aquest mateix any

preng possessi de la Ciutat Eterna entregada pels napolitans. Les intencions de Napoli

encaixaven en la petici que feu el papa en la seva primera encclica comprenguen els

prnceps i els caps destat que res pot contribuir ms al be i a la glria de les nacions que

deixar a lEsglsia vivir baix ses propies lleis, en la llibertat de sa divina constituci. Amb

la firma del Concordat (1801) lEsglsia firmava per primera vegada un acord amb un

Estat sorgit de la revoluci, fet que posava de manifest que lEsglsia no estava

necessariament vinculada a ningun rgim poltic i que el seu objectiu no era altre que la

salus animarum (la salvaci de les nimes) i, amb aquest, la seua prpia salvaci front a

les noves formes. Aix, el papa reconeixia la Repblica en la que es declarava el

catolicisme no com a la religi de lEstat, sino com la de la majoria dels francesos, alhora

que renunciava de reclamar els bens eclesistics que havien estat venuts durant la

Revoluci. Bonapart es va comprometre a assegurar la subsistncia del clero. Bonapart

va cessar als bisbes constitucionals per alhora de proposar-ne de nous, utilitz 12

daquests, fet que el papa va haver dadmetre fins, al menys, la coronaci imperial de

Napoli. En qualsevol cas, la renovaci de lepiscopat francs va diluir les tendncies

galicanes, d les que estaven afectat no solament els bisbes constitucionals, sino tamb els

legitimistes.

Pronte sorgiren queixes

contra el concordat i

Napoli decid publicar de

forma unilateral un altre en

el que la religio debia

subordinar-se a lestat ja

que en la consideraci de

Bonapart sols es tractava

dun fenomen sociolgic i,

per tant, susceptible de ser

controlat polticament. Les protestes de Pius VII no serviren de res. Amb posterioritat

Napoli deman que el papa estigus present en la seva coronaci imperial, cosa a la que

no es va poder negar aquest encara que no seria el papa qui coronaria, sino que es tractaria

duna autocoronaci, tal i com mostra el quadre de Louis David.

El papa es nega a participar amb el bloqueig a Anglaterra que proposava Napoli per tal

de afonar-la econmicament per no poder conquerirla. Lemperador shavia proclamat

sant (festivitat 15 dAgost, Verge de lAssumpci) i havia produit el Catecisme Imperial.

Les tensions estaven creixent i el detonat resulta quan li demana a la Santa Seu que

expulse a tots els ciutadants la naci dels quals

estiguera en guerra contra Frana. El papa es nega i

es capturat presoner i al 1809 els estats pontificis son

incorporats a limperi. Amb una bula excomulga,

Pius VII, a tot el que es comporte violentament

contra Roma.

Amb el temps, Pius VII aconseguix que Napoli

firme la devoluci dels Estats Papals i el seu

alliberament, accelerat per la Batalla de Waterloo

que perd en 1815. La Europa de la Restauraci no

sembla agradar del tot al papa que en 1816, mitjanant un motu propi, atorga una nova

CAPTIVITAT DE PIUS VII

AUTOCORONACI IMPERIAL DE NAPOLI (LOUIS DAVID) EL PAPA SOLS BENEX

divisi administrativa dels Estats Pontificis en 17 circumscripcions, unificades legislativa

i judicial, quedant abolits els usos de lAntic Rgim, com els drets senyorials, la tortura,

o els privilegis individuals, de famlies, etc.

Passem ara al pontificat de Gregori XVI com a papa de la Restauraci que, contra catlics

liberals, i contra els errors moderns escriur un conjunt de enccliques i altres tipologies

textuals per condemnarlos.

3.4.GREGORI XVI CONTRA ELS ERRORS MODERNS

Sense menysprear la importncia del seu predecessor Pius VIII (1929-1930) que en el

context de la Restauraci va coronar a Lluis XVIII com a Rei de Frana, va perseguir les

societats secretes, ..., ens centrarem en el propi Gregori XVI (1831-1846) per la seva

importncia en producci de enccliques i textos pontificis clarament contra les

revolucions i els canvis sorgits per aquestes.

Amb lencclica Mirari Vos, Gregori XVI condemna tots els mals actuals, com son la

creixent secularitzaci, el menyspreu per la doctrina i la llei divina aix com per la

sacralitat ritual. Els exemples en qu sencarnen aquestes dolncies son resumides pel

Sant Pare en aquests temes: celibat clerical, matrimoni cristi i lindiferentisme religis,

llibertat dimpremta, llibertat de conscincia i la revellia contra el poder. El celibat, que

s mesura disciplinar, est en tela de judici per part del clergat que demana a autoritats

temporals labolici daquesta. Gregori XVI els acusa de llibertins i desclaus del plaer

carnal en detriment de la dignitat que ostenten; per aix exhorta als seus germans en el

ministeri a conservar ntegra la fe i ser fidels vigilants daquesta. Altre tema en tela de

judici es la indissolubilitat del matrimoni a ulls de Du, apellant a la tradici de

lEsglsia, al seu predecessor i als cnons dels diferents concilis. Causa de molts mals de

lEsglsia, afirma en aquest document, s lindiferentisme religis promogut en nom de

la llibertat que ensenya que pot aconseguir-se la salvaci a travs de qualsevol religi

sempre que en aquesta hi haja rectitud i honradesa en les costums. No es facen illusions

perqu estiguen batejats, a aquests els respon Sant Agust, que no perd sa forma el

sarment quan est separat de la vinya: per per a qu li serveix tal forma si ja no viu de

larrel?9 Amb aquesta sentncia vol fer entendre que no per ser batejats saconsegueix de

9 In ps. Contra par. Donat

qualsevol manera la salvaci: condici sine qua non s la comuni amb la Ctedra de

Sant Pere.

Pel que fa al tema de la llibertat dimpremta, desprs dhaver-hi condemnat la lectura de

llibres filosfics com la Crtica de la Ra Pura de Kant, afirma que mai ha estat

suficientment condemnada si per tal llibertat sentn el dret de donar a llum tota classe

descrits. En aquest moment, multitud de pamflets i altres mitjans de comunicaci de

carcter anticlerical veuen la llum i aquests esdeveniments alteren gran manera

lestabilitat de les estructures eclesistiques de lpoca. Per tant, fa menci, entre altres,

al Concili de Trento (sess. 18 i 25) que llisten un conjunt de llibres prohibits per evitar

mal als fidels.

Deixa font de lindiferentisme (religis) mana aquella absurda i errnia sentncia, o

millor dit, bogeria, que afirma i defn a tot i per a tots la llibertat de conscincia afirma

en aquesta mateixa encclica. Cert s que la divisi dopinions debilita qualsevol

associaci, i ms en aquests temps en que lautoritat eclesistica es troba en declivi.

Daquestes llibertats naixen les revellies contra el poder, poder que, segons la

interpretaci de Gregori XVI, naix del mateix Du, i qui no es sotmet, es condemna a si

mateix. Aquesta tesi ja ha estat abandonada per part de molta poblaci que ja compren,

amb el temps, que el poder temporal emana del poble segons els ideals illustrats i lliberals

contra els quals lluita vehementment aquest papa. Proposa com a remei la mateixa paraula

de Du i exhorta als prnceps i caps destat a treballar al costat de lEsglsia per frenar el

que ell considera labocament dels estats a labisme. Amb tot, aquest papa fou el primer

en esclarir, doctrinalment, el concepte de llibertat

front al que utilitzaven els liberals.

Menci especial cal fer al mossn francs Lamennais.

Aquest s un catlic lliberal progressista que, com

altres, s director dun peridic (lAvenir) i escriu

llibres destacats, entre els quals trobem Paroles dun

croyant condemnat explcitament per aquest mateix

papa en lencclica Singulari nos. Una sentncia

daquest llibre de Lamennais resa: hem cregut

sufocar la llibertat, i el seu bufit ha eixugat nostre

poder fins les seves arrels...elegiu vosaltres als que

vos governen, als que vos manen que feu a o no feu

all altre, als que posen a contribuci vostres bens, vostra indstria, vostre treball? I, si

no sou vosaltres, com sou lliures? Aquest tipus de declaracions, juntament amb la

publicitat i la llibertat de premsa, son els mals dels quals es queixa el Sant Pare. Podem

entreveure com aquestes idees revolucionries van calant en la societat i en la mentalitat

destrats socials ms pobres, ja que, aquest llibre veu la llum en la dcada dels 30, en un

moment on triomfa el liberalisme doctrinari.

La condemna daquest llibre resa aix: Por lo cual, despus de haber odo a algunos

Venerables Hermanos Nuestros, cardenales de la Santa Romana Iglesia, por nuestra

propia determinacin, de ciencia cierta y con la plenitud de la potestad apostlica

reprobamos, condenamos y queremos y decretamos que por reprobado y condenado se

tenga perpetuamente el mencionado libro cuyo ttulo es: "Paroles d'un croyant", por el

cual, abusando impamente de la palabra de Dios, son corrompidos los pueblos para que

disuelvan los vnculos de todo orden pblico, quebranten ambas autoridades, susciten,

pronuncien y fortalezcan las sediciones, tumultos y rebeliones en los imperios, libro que

contiene por lo tanto proposiciones respectivamente falsas, calumniosas, temerarias,

inducentes a la anarqua, contrarias a la palabra de Dios, impas, escandalosas, errneas

y ya condenadas por la Iglesia sobre todo contra los valdenses, wiclefitas, husitas, y otros

gneros similares de herejes.10

3.5.SYLLABUS DE PIUS IX I EL CONCILI VATIC I

En aquest apartat solament reproduirem amb un enlla textualment

totes i cadascuna de les sentncies condemnades per aquest papa sobre

els errors moderns, mentre que, a lexposici en seleccionarem les ms

importants. No volem allargar ms la tasca ja que, en qestions

fonamentals, aquestes sentncies no diuen res nou al voltant del tema

que tractem.

Sentncies:http://www.statveritas.com.ar/Magisterio%20de%20la%20Iglesia/SYLLAB

US_ERRORUM.pdf

En efecte aquesta encclica condemna la moderna civilitzaci; ara b, en aquesta

proposta es fa referncia a una declaraci de Pius IX de 1861 en la que alguns entenien

per moderna civilitzaci, com era la legislaci contra els convents o la burla al clero. I,

10 Gregori XVI, Mirari nos

PIUS IX

clarament, la condemna de Pius XI no es referia a simples especulacions intellectuals,

sin a realitats ben concretes que, com en el cas espanyol, havien arribat fins lassassinat

collectiu de frares entre eles anys 1834 i 1835. Per altra part, abans que Pius XI,

determinats liberals ja havien proclamat la incompatibilitat entre la doctrina de lEsglsia

i el liberalisme, s a dir, entre el sentit cristi de vida i la moderna civilitzaci que ells

mateixa representaven. Vegem un exemple del que esmentem que, encara que espanyol,

no deixa de ser repetit en lEuropa daquests moments. Tant en la prempsa com en els

discursos parlamentaris es poden trobar moltes declaracions com las del progressista

Pascual Madoz sobre que els convents son incompatibles amb les llums del segle11 En

aquest mateix llibre, desprs de raonaments recolzats en lestadstica, Madoz arriba a

varies conclusions; la primera aix de contundent: suprimir, sens dubte, tots els

convents. Doncs be, aquest mode de comprendre la moderna civilitzaci era realment

lobjecte de les condemnes de Pius IX. En conclusi, el magisteri de Pius IX, segons

Javier Paredes en Los papas de la Edad Contempornea, no va estar condicionat per

interessos humans o temporals; tots els seus escrits tenen com propsit aquest triple

objectiu: la glria de Du, la defensa de lEsglsia i el be dels hmens.

Pel que fa al Concili Vatic I (1869-1870) ens centrarem en dos pilars fonamentals: el

dogma de la infallibilitat pontifcia i la lluita contra el racionalisme. En tot el context que

hem treballat, context dinestabilitat, de canvi i transici, de lluita, de divisi... sentn,

al menys humanament (poltica i teolgicament tamb), la declaraci solemne daquesta

infallibilitat que t com a primer objectiu acabar finalment amb el gallicanisme sorgit

com hem vist anteriorment i reunificar, al menys espiritualment, a tota lEsglsia. Daltra

banda, aquest concili parla per primera vegada de forma clara i magisterial sobre la relaci

entre la ra i la fe, ja que el teisme i altres corrents racionalistes a nivell filosfic havien

creat, durant tots aquests ltims anys, nous deus filosfics que ja no tenien massa relaci

amb el Du cristi. Si b es va resoldre aprovar el dogma de la infallibilitat, no tots els

venerables germans ho acceptaren. Recomanem amb molta vehemncia la lectura del

discurs del cardenal Josef Schtrosmayer que adjuntem als annexos.

11 MADOZ, Pascual i PAREDES, J. 1805-1870, libertad y progreso en la monarqua isabelina.

Pamplona, 1982.

3.6.LAPERTURA DE LLE XIII AMB RERUM NOVARUM

Lle XIII va tancar una difcil etapa i en va obrir altra

nova de manera especial amb la primera encclica

social, que, de manera revolucionria, tractava les

revolucions passades i els moments coetanis,

especialment, el tema de lluita de classes que emanava

del fort capitalisme i liberalisme creixent. Des

daquesta encclica, shan escrit moltes altres que enfonsen les seves arrels en aquesta

primera, molt sovint, fent memria de lefemride daquesta doctrina social nova i

renovadora.

Entn que la vessant econmica del capitalisme ja ha derivat de la primera vessant, la

poltica i ideolgica. Amb ella, shan agreujat les diferncies de classe entre rics i pobres.

Ja en aquest moment, i amb magistral tacte, Lle XIII tracta de suavitzar aquestes

diferncies sense eliminar completament la propietat privada, per s posant lmits morals

a aquesta. LEsglsia ja no va contra el liberalisme, tampoc accepta el liberalisme

doctrinari i immoral; ara comena contra el marxisme. No obstant, la mentalitat ha canviat

molt, la secularitzaci ha crescut rpidament i el mn comena un nou rumb que arriba

fins els nostres dies, salvant, lgicament, les diferncies existents, que, daltra banda, no

en son tantes.

3.7.RECAPITULACI

Resulta imprescindible, ara, recapitular sobre totes aquestes coses que hem esmentat.

Resulta evident que lEsglsia ha patit des del comenament canvis estructurals

substancials. En el cas que ens correspon, lEsglsia, com la resta de la societat que es

trobava immersa en lAntic Rgim, ha sortit daquest amb ms o menys dificultats o

voluntat. Si en un primer moment condemnava enrgicament i holsticament tot canvi

proposat per la filosofia illustrada i el liberalisme, ha acabat per cedir o, millor dit,

comprendre aquest progrs.

En la construcci dels estats liberals, lEsglsia t una gran responsabilitat evidenciada

en les crtiques i impediments que ha oposat, o en la fora renovadora que ha atorgat

desprs. No obstant, no podem parlar duna unitat respecte a aquests temes, ja que, al s

de la mateixa, hi trobem diverses formes dentendre una mateixa realitat, que,

dialcticament, han anat compenetrant-se i comprenent-se fins trobar equilibris ms o

menys estables, tot i que per aconseguir-ho, no sols els jerarques, sin, la poblaci ha patit

gran manera. No podem pensar que la voluntat de no abandonar lAntic Rgim s prpia

dels jerarques de lEsglsia en quant tals, sin que s prpia daquell que tenint unes

facilitats, uns poders, etc, no vol abandonar-los en favor del b com.

Acabem aquest apartat devoluci de

pensament en lEsglsia Catlica en el

context de la creaci de les idees

liberals i els seus estats per donar pas

als esdeveniments o trets ms

importants daquest moment histric

que ara encarnem en la pennsula

ibrica.

3.8.BIBLIOGRAFIA

MADOZ, Pascual i PAREDES, J. 1805-1870, libertad y progreso en la monarqua

isabelina. Pamplona, 1982.

ORNLANDIS, Jos. Historia de la Iglesia. Iniciacin teolgica. V Tomo: La Iglesia en

la Edad Contempornea. Ediciones Rialp, 2001.

ZARANDA, Pedro Coleccin de los breves e instrucciones de nuestro Santo Padre Po

VI, relativos a la Revolucin Francesa desde el ao 1790 hasta 1796. Tomo I, i

LEN, X. I. I. I. Encclica Rerum novarum. Librera Editorial Vaticana, Ciudad del

Vaticano, 1891, p. 99-107.

ROUSSEAU, Jean-Jacques. Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los

hombres. iUniverse, 1999.

http://www.paralibros.com/tm190/p19-soc/drrelca09.htm

PO, I. X. Syllabus errorum. 1864.

PO, I. X. Quanta cura. Carta encclica de SS Po IX sobre los principales errores de la

poca, 2006, vol. 8, p. 1830-1950.

DE LAMENNAIS, Flicit Robert. Palabras de un creyente. Librera de Rosa, 1834.

GRGORIO, XVI. Enc. Singulari Nos.

http://blocs.xtec.cat/xguerrero/2009/12/20/la-constitucion-civil-del-clero-aprobada-por-

la-asamblea-nacional-12-julio-de-1790/

http://www.mercaba.org/Rialp/C/catolicismo_liberal.htm

http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=ucm.5324261726;view=2up;seq=288;size=125

SUMMA ANTIMODERNISTA: http://www.dfists.ua.es/~gil/summa-

antimodernista.pdf

CONCILI VATIC II: http://bloc.mabosch.info/wp-

content/uploads/2012/09/3.7.4.5%20CONCILIO%20VATICANO%20I.pdf

GREGORIO, X. V. I. Mirari vos. Doctrina pontificia, coleccin de encclicas y cartas

pontificias, 1944.

TORIBIO, Jos Manuel Cuenca. La Iglesia espaola ante la revolucin liberal. Ediciones

Rialp, 1971.

REDONDO, Gonzalo. La Iglesia en el mundo contemporneo. Ediciones Universidad de

Navarra, 1979.

ZANOTTI, Gabriel J. Doctrina Social de la Iglesia y Liberalismo: Antagonismo o

Malentendido?. 2008.

4. ESGLSIA CATLICA I LIBERALISME A ESPANYA

4.1. POSTURA DE LESGLSIA CATLICA RESPECTE A LESTAT LIBERAL

El punt de vista ms acceptat per part dels estudiosos no sols a nivell europeu sin tamb

en lexemple dEspanya, s que lEsglsia mant cert temor i menyspreu vers el

liberalisme, sent lestament eclesistic un poders enemic reaccionari en contra de la

consolidaci del liberalisme i de la formaci dun estat civil independent del poder

religis; un suport de poders tradicionals i autrquics, els quals es mantenien entre altres

per aquest sector eclesistic protegit per lautocrcia absolutista.

Aquesta visi es mant veient lexemple del sector religis en lelaboraci de la

Constituci de 1812 en les Corts de Cdiz. En lelaboraci de la primera constituci

dEspanya, del primer document legal que dotaria a Espanya del liberalisme i que podria

suposar un canvi radical deixant arrere lAntic Rgim i labsolutisme, el sector eclesistic

va participar de manera activa ja que el nombre de diputats era que formaven part del

mitj i alt clero era molt alt i si b hi havia de reaccionaris, tamb hi va haver de liberals,

per en qualsevol cas, van aconseguir que aquesta Constituci fora molt favorable als

interessos clericals aconseguint desde el principi de la seua elaboraci fets tan

significatius com que la nica religi permesa i defesa per lestat fora la catlica, quedant

les dems criminalitzades com es demostra a larticle 12. Aquest fet ja va dificultar

enormement poder separar lesfera religiosa de la poltica, de fet ho va impossibilitar i va

assentar un precedent que es donaria en les dems constitucions, incls en les ms

progressistes com la non nata del 1856 o la del 1869 (fruit de la Revoluci del 1868

tamb anomenada la Gloriosa), encara que en aquestes ltimes amb les matisacions de

que hi havia llibertat de culte, per mantenint la confessionalitat estatal.

Tamb hi va haver conflicte en la supressi drgans ja caducs de lesglsia com la

Inquisici, posant traves els sectors ms reaccionaris per destacant alguns clergues

liberals que es van manifestar en la seua contra com el destacat clergue Argelles que

posava per damunt el Tribunal Constitucional que el de la Inquisici que per a ell no

deuria tindre autoritat alguna, per tant en aquest cas lesglsia es va mostrar dividida.

Per tant podem afirmar que si b lesglsia podia tindre una divisi interna ja que hi havia

un sector ms reaccionari favorable al manteniment destructures absolutistes, tamb es

certa lexistncia dun sector liberal, aix si, liberal per que no est dispost a cedir en

laspecte confessional o dautoritat religiosa dins del nou estat liberal que es configurar

al segle XIX. De fet aquest liberalisme eclesistic es perdr progressivament, sent

destacable en la Constituci de 1812 amb personatges com lanteriorment anomenat

Argelles, el Bisbe de Mallorca durant el perode del Trienni Liberal, o nombrosos casos

de sermons revolucionaris clarament liberals durant el Trienni Liberal (mirar en la

bibliografia Sermones Revolucionarios del Trienio Liberal), s cert que aquest

liberalisme es va perdre, transformant-se lesglsia a partir de la mort de Ferran VII, en

un suport del tradicionalisme ultracatlic del Carlisme, en un suport del Govern fortament

conservador durant la Dcada Moderada etc.

4.2. VISI LIBERAL DE LESGLSIA I LA SEVA IMPLICACI POLTICA

Els liberals en Espanya, des dun primer moment van acceptar a lesglsia dins del poder

poltic, en un primer context de guerra contra linvasor francs, en lelaboraci de la

Constituci de 1812 com a element indispensable per al consens es tenen que establir

certs privilegis o poders poltics per a lEsglsia Catlica, cedint els liberals en els seus

principis per evitar conflictes interns, sent per tant tots partidaris duna unitat religiosa

com a mitj de cohesi en les Corts, oposant-se solament afrancesats o exiliats com el

diputat Blanco White, sense xit.

Posteriorment els liberals en la Constituci de 1837 de nou defendrien lunitat religiosa

nacional i en letapa moderada amb la Constituci de 1845 hi hauria un poder religis en

lmbit poltic ms evident encara. El canvi radical respecte a aquesta visi religiosa, es

va produir a partir de la Revoluci de 1868, si b la constituci de 1869 defenia la

confessionalitat estatal (encara que amb llibertat de culte pblica o privada de qualsevol

ciutad), els ms progressistes i sobretot els republicans van defendre desde un primer

moment un estat totalment aconfessional, van atacar durament el carcter catlic de la

Constituci de 1869 i van demanar repetides reformes per assegurar un estat separat de la

religi totalment, com un registre civil, la supressi de finanament a lEsglsia, o incls

la nullitat dels vots religiosos produint-se un trencament amb el que havia sigut lactitud

liberal fins al moment respecte a lEsglsia. Hi ha autors que incls defenen que durant

el Sexenni Democrtic (1868-1874) hi va haver un clar anticlericalisme, un intent

deliminar per complet a lesglsia de les institucions pbliques, ja que el seu poder poltic

com hem dit, ve donat en lmbit liberal, des de lelaboraci de la Constituci de 1812.

4.3. DISPUTES ENTRE EL NOU ESTAT LIBERAL I LESGLSIA I EL SEU

TRACTAMENT A LES CONSTITUCIONS.

4.3.1. Confessionalitat: separaci de lesglsia de lmbit estatal.

Aquest s un punt que desde els principis de les relacions entre lEstat Liberal i lEsglsia,

s fonamental i que es considera el nexe duni en el cas espanyol entre un i altra, sense

una aconfessionalitat, no es pot entendre una separaci plena destat i esglsia i no

saconsegueix en ninguna etapa de lEspanya Liberal. Incls en lEstatut de Baiona de

1808 otorgat per les forces napoleniques que ocupen Espanya, en el primer article

sespecifica la confessionalitat de lestat espanyol.

Com sha explicat anteriorment, pel context de guerra contra linvasor francs, un principi

fonamental per al consens i lunitat de les Corts i del poder poltic provisional en la

pennsula durant la guerra s lunitat religiosa i confessionalitat, per posteriorment no hi

ha ra com esta amb un rerefons poltic clar per mantindre esta confessionalitat tant en

les Constitucions de 1837, 1845, 1856 i 1869, mantenint-se aquest principi bsic que evita

la separaci estat - esglsia incls en les constitucions ms progressistes com sn les dos

ltimes anomenades anteriorment. De fet en les Constitucions de 1837 i 1845 es

mantindran llocs en el Senat per a bisbes i arquebisbes, donant a entendre aquest fet, que

limplicaci clerical dins del poder de decisi poltica del pas, es total.

Si b la Constituci de 1869 t un canvi fonamental en laspecte de la confessionalitat

estatal, no arriba a la separaci dels mbits religis i poltic, ja que si b garanteix la

llibertat de culte per a tot ciutad espanyol, encara es mant el culte catlic a nivell estatal

i en els ministres del pas.

Lnica Constituci detapa liberal o projecte de reforma total va ser el projecte de

Constituci Federal de lany 1873 per aquest projecte no va arribar a res en concret, sent

un cas paregut a la non nata del 1856.

4.3.2. Implicacions econmiques.

Des dun principi durant la Guerra contra linvasor francs, es va decidir que per finanar

la resistncia i per pagar el creixent deute del pas, lesglsia contribuiria com qualsevol

altre contribuent, a lo qual en un principi no va posar pegues per al poc temps van

comenar les protestes eclesistiques. Va haver conflicte entre els liberals liderats pel

clergue Argelles i els ms reaccionaris, imposant-se la primera opci i decidint eliminar

alguns privilegis eclesistics e instaurar alguns impostos per a contribuir a la guerra sent

eliminades per exemple les exempcions fiscals per propietats immobiliries de lesglsia.

Posteriorment es va acordar suprimir el delme, a canvi de que lestat Liberal mantinguera

econmicament a lEsglsia Catlica Espanyola, condici que es mantindria durant tot el

segle XIX, amb lnica excepci del ja anomenat Projecte de Constituci Federal de 1873

que va pretendre eliminar aquest manteniment econmic per que no va arribar a

concretar-se.

Entre aquestos fets que afectaran a leconomia eclesistica, destacaran sense dubte les

desamortitzacions de Mendizbal a lany 1837 i la de Pascual Madoz al 1855. Aquestes

desamortitzacions van ser un dels motius de la creixent hostilitat entre el rgim liberal i

lesglsia catlica. A ms en el primer cas, va ser un fracs econmic, ja que si b es van

vendre milers de propietats immobiliries del clero, es van rebre pocs beneficis econmics

i no es van aconseguir els objectius del rgim liberal daugmentar el nombre de propietaris

agrcoles i la seua producci per aixina produir majors rentes per a lestat, provocant

solament inestabilitat, trencament de relacions amb la Santa Seu i hostilitat clerical cap al

rgim liberal.

A pesar de la desamortitzaci de 1837, amb el Concordat amb la Santa Seu a lany 1851

les relacions van millorar de manera substancial, encara que de manera temporal, ja que

a lany 1855, Pascual Madoz reviu velles tensions entre lestat i lesglsia amb una nova

desamortitzaci encara que no tan cruenta en contra de les propietats clericals com

lanterior.

4.4. ACORDS DE LESTAT AMB LESGLSIA: CONCORDATS.

Durant la Dcada Moderada, amb un govern marcadament conservador i profundament

religis, a pesar de que lestat ja era confessional i com sha explicat abans, lEsglsia

havia aconseguit mantindres sense dubte dins de lesfera poltica i conservar bona part

del seu poder, lestat liberal espanyol va decidir firmar un tractat amb la Santa Seu a lany

1851. Aquest tipus d tractat sanomena Concordat i es clau per entendre les relacions

entre lEstat Liberal i lEsglsia Catlica, perqu lluny de separar lesfera religiosa de la

poltica com seria lgic dins dels fonaments liberals, el que fa aquest acord s ampliar els

nexes duni entre aquests mbits, fent encara ms difcil la separaci dEsglsia i dEstat

i concedint amplis reconeixements dins de laspecte institucional pblic al poder religis.

En primer lloc es reafirma ms encara la unitat religiosa que estava clara en les

Constitucions de 1812, 1837 i 1845 (sent aquesta ltima la vigent quan es firma el

Concordat). En segon lloc lestat va delegar una de les seues tasques principals de manera

parcial almenys a lEsglsia, leducaci, instaurant leducaci religiosa no sols en

collegis privats sin en la prpia escola pblica, sent aquesta una matria fonamental de

lestat i que si es volguera aconseguir una separaci plena destat i esglsia, deuria ser

intransferible. Altres avanos en aquesta separaci o intents per equilibrar la balana de

poder com havia sigut la desamortitzaci de Mendizbal, queda paralitzada per aquest

concordat, encara que les antigues propietats ja desamortitzades no van ser retornades a

lEsglsia.

I aquest acord ve donat per un clar inters poltic de lEstat espanyol que en lany 1851

encara est amb disputes dinstiques degut a les pretensions carlistes per apoderar-se del

trono que posseeix Isabel II, i amb aquesta unitat religiosa reafirmada i diferents

concessions a lEsglsia, sassegura el suport daquesta ltima i de la Santa Seu quedant

les pretensions carlistes sense un dels seus pilars fonamentals, el suport de lesglsia que

tradicionalment se lhavien donat.

4.5. BIBLIOGRAFIA I REFERNCIES WEB:

- Els propis documents legals citats i estudiats (fragments daquests) com les

Constitucions de 1812, 1837, 1845, 1856, 1869 o lEstatut Reial de 1834 i l Estatut de

Baiona de 1808.

- DOMNGUEZ, Jess. La realidad de las relaciones econmicas entre la Iglesia Catlica

y el Estado Espaol. RS Cuadernos de Realidades Sociales, nms. 65-66, 2005.

- RODRGUEZ, M del Carmen. Las relaciones Iglesia-Estado durante los siglos XVIII-

XIX. Universidad de Valladolid, 1999.

- DUFOUR, Grard. Sermones revolucionarios del Trienio liberal. Alicante, Instituto de

Cultura Juan, 1991.

- LA PARRA, Emilio. El primer liberalismo y la iglesia. Alicante, Instituto de Estudios

Juan Gil-ALBERT, 1985.

- TAPIA, Francisco Xavier. Las relaciones Iglesia-Estado durante el primer experimento

liberal en Espaa 1820-1823. Revista de estudios polticos, 1970, no 173, p. 69-90.

- GOZALO, Maximiliano Barrio. El castigo de los obispos liberales despus del Trienio:

Pedro Gonzlez Vallejo, obispo de Mallorca (1819-1825).Investigaciones histricas:

poca moderna y contempornea, 2011, no 31, p. 135-164.

- LEZAMA, Migdalia. La posicin eclesistica del arzobispo Ramn Ignacio Mndez y

las demandas liberales de Toms Lander: Dos maneras de concebir la relacin Estado-

Iglesia. En Anales de la Universidad Metropolitana. Universidad Metropolitana, 2002. p.

107-119.

- GARCA, Mara Teresa Regueiro. Liberales de 1812 y relaciones Iglesia-

Estado. Revista de Derecho Poltico, 2011, no 82.

http://www.academia.edu/11336065/Un_heterodoxo_contra_el_poder_negro_durante_e

l_Sexenio_democr%C3%A1tico._Las_s%C3%A1tiras_anticlericales_del_republicano_

Roberto_Robert