i.e.s. sant vicent (sant vicent del raspeig) … · econòmic, social i polític en que es...

213
I.E.S. SANT VICENT (Sant Vicent del Raspeig) PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DIDÀCTIC DE CIÈNCIES NATURALS CURS 2.012-2013 Professorat: Amparo Calderón Plaza Juana Fernández Lerma Verònica Garcia Guijarro Elena Rodríguez Jurado José Luis Solanas Ferràndiz

Upload: tranthien

Post on 07-Oct-2018

219 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • I.E.S. SANT VICENT

    (Sant Vicent del Raspeig)

    PROGRAMACI DEL DEPARTAMENT DIDCTIC DE

    CINCIES NATURALS

    CURS 2.012-2013

    Professorat: Amparo Caldern Plaza Juana Fernndez Lerma Vernica Garcia Guijarro Elena Rodrguez Jurado Jos Luis Solanas Ferrndiz

  • NDEX 1.- ASPECTES GENERALS ............................................................................3

    1.1 PROFESSORS COMPONENTS DEL DEPARTAMENT I DOCNCIA IMPARTIDA ...4

    1.2 MATERIALS I RECURSOS DIDCTICS ...............................................5

    1.3 REUNIONS DE DEPARTAMENT........................................................5

    1.4 ACTIVITATS DE RECUPERACI DE LALUMNAT AMB AVALUACIONS SUSPESES I ASSIGNATURES PENDENTS ................................................6

    1.5 OBJECTIUS GENERALS DE LREA RELACIONATS AMB ELS OBJECTIUS DE LES ETAPES (ESO I BATXILLERAT) .......................................................7

    2. PROGRAMACI DE LES CINCIES NATURALS EN 1r DE ESO ........................ 16

    3. PROGRAMACI DE LA BIOLOGIA & GEOLOGIA EN 3r DE ESO ....................... 41

    4. PROGRAMACI DEL LABORATORI DE BIOLOGIA & GEOLOGIA EN 3r de ESO...... 62

    5. PROGRAMACI DE LA BIOLOGIA & GEOLOGIA EN 4t DE ESO (grups amb PIP) .... 68

    6. PROGRAMACI DE LA BIOLOGIA & GEOLOGIA EN 4t DE ESO (grup amb PEV) ....108

    7. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE CINCIES PER AL MN CONTEMPORANI EN EL 1r CURS DE BATXILLERAT........................................................121

    8. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE BIOLOGIA & GEOLOGIA EN EL 1r CURS DE BATXILLERAT........................................................148

    9. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE BIOLOGIA EN EL 2n CURS DE BATXILLERAT (Professora: Elena Rodrguez, grup amb PIP) ...........................172

    10. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE BIOLOGIA EN EL 2n CURS DE BATXILLERAT (Professor: Jos Luis Solanas Ferrndiz, grup amb PEV) ..............182

    11. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE BIOLOGIA HUMANA EN EL 2n CURS DE BATXILLERAT............................................................221

    12. PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE CINCIES DE LA TERRA I MEDIAMBIENTALS DEL 2n CURS DE BATXILLERAT (grups amb PEV i PIP) .........221

    13. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS PROPOSADES...............225

    14. LLENGUA VEHICULAR DENSENYAMENT ................................................226

    15. LLIBRES SUGGERITS PER AL PLA DE FOMENT DE LA LECTURA PEL DEPARTAMENT DE CINCIES NATURALS .................................................................229

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 3

    1.- ASPECTES GENERALS: JUSTIFICACI I CONTEXTUALITZACI. Ledat de lalumnat al que va dirigit lensenyament de les Cincies Naturals en lEnsenyament Secundari

    correspon a una etapa del desenvolupament del mateix en qu sol qestionar tot all que lenvolta i alhora estar interessat en el coneixement de si mateix i del seu voltant ms immediat.

    En aquesta direcci, cal plantejar les assignatures per a que siguen tils formativament i per a que els ajude a estructurar la comprensi.

    La metodologia cientfica, que propicia una actitud oberta, positiva, analtica, crtica i sempre en evoluci sens mostra aleshores com un factor a desenvolupar en el procs densenyament/aprenentatge de lalumnat.

    Per, tamb, en ser les nostres un conjunt dassignatures ntimament lligades a unes altres, tant de carcter atemporal (Fsica, Qumica, Matemtiques) com diacrnic (Geografia, Histria), intentarem establir relacions amb cadascuna daquestes mitjanant la realitzaci de treballs interdisciplinars.

    Daltra banda, all que pretenem amb aquesta programaci s la integraci de tot lalumnat, mitjanant les relacions comunicatives de laula, les quals ens han de permetre la potenciaci del treball individual i collectiu, la cooperaci grupal, la presa d'iniciatives, les actituds de solidaritat, el dileg, l'esperit crtic, etc. El procs de socialitzaci s inseparable del d'individualitzaci. Aix, doncs, caldr propiciar que l'alumnat siga cada vegada ms autnom, creatiu i crtic.

    La metodologia que seguirem ser de tipus investigatiu, en concret intentarem desenrotllar el model d'investigaci en l'aula, en el que tant per al professor com per als alumnes, la investigaci es l'encarregada de modular l'activitat de l'aula. Per tant, aquesta programaci no es pot concebre com una cosa esttica i inamovible, per assumir aquestes caracterstiques sin s'estableix algun procediment per tal de promoure'n el desenvolupament, la revisi i la seua actualitzaci permanent. Cal garantir que aquesta programaci puga sser modificada i ajustada en funci de la informaci obtinguda al llarg del curs.

    El desenvolupament d'una concepci cientfica del mn, de les cincies, ha estat un dels motors de canvi de la humanitat ms importants en els tres ltims segles. Existeix un acord unnime en el fet que aquesta importncia no sols s'ha cenyit als aspectes econmics, tcnics, etc., sin que ha abastat la prpia forma de pensar l'sser hum sobre la seua existncia i sobre la societat.

    El ciutad del segle XXI es trobar en una societat totalment impregnada del desenvolupament cientficotcnic, i tamb, amb uns problemes derivats d'aquest mateix desenvolupament. Les escoles han d'ajudar al fet que els ciutadans del prxim segle comprenguen el mn en que vivim, i preparar-los per a la vida adulta i el treball.

    Aix, doncs, l'objectiu d'aprenentatge de lrea de Cincies de la Natura (F/Q i B/G) est constitut per aspectes claus de la Fsica, Qumica, Biologia i Geologia, que sn bsics per a que lalumnat tinga una concepci del mn fsic cada vegada ms racional i ms coherent. Aix mateix, tracta tamb la manera en qu sorgeixen els coneixements cientfics i d'impacte de les Cincies en la vida quotidiana, tot fent pals la influncia del context econmic, social i poltic en que es desenvolupen - com qualsevol altra activitat humana - i abordant problemes de relleu de les relacions entre la cincia, la tcnica i la societat.

    Les Cincies de la Natura en l'Ensenyament Obligatori han de permetre que els alumnes desenvolupen la seua comprensi d'alguns dels conceptes claus d'aquestes cincies i puguen usar-los en situacions noves. Com a fruit de l'ensenyament els alumnes han d'avanar en el desenvolupament d'idees i teories amb major poder explicatiu, s a dir que engloben aspectes que inicialment apareixen sense connexi, donant aix lloc a estructures cada vegada ms complexes i coherents sobre el mn fsic. Tot aix haur d'afectar tamb la racionalitzaci del mn tecnolgic en que es troba inserit l'alumne; la comprensi de les concepcions cientfiques en les quals es basen algunes tecnologies permetr percebre, per analogia, que totes elles es basen en idees i teories desenvolupades per la cincia en resposta a problemes plantejats.

    La construcci de les Cincies de la Natura ha estat, i s, un procs continu en el qual individus i grups d'individus desenvolupen concepcions sobre els aspectes fsics del mn (que evolucionen i canvien amb el temps), tot establint, aix, progressivament i mitjanant el plantejament de problemes i la generaci i comprovaci d'idees i teories, coneixements ms fiables i coherents. Es tracta, potser, de l'rea en que millor es pot apreciar el que va a comportar la introducci de la metodologia hipottico-deductiva i matemtico-experimental com a forma de treball per a construir coneixements.

    Lalumnat tindr ocasi de desenvolupar els procediments cientfics d'investigaci i copsar la seua naturalesa temptativa, imaginativa i, al mateix temps, rigorosa. Quan el professorat palesa el carcter de creacions imaginatives de les teories cientfiques (les quals poden canviar i evolucionar amb el temps), aix com la naturalesa collectiva i social del treball cientfic (a l'igual que la seua potencialitat i les seues limitacions), est contribuint a millorar les actituds de lalumnat envers la cincia.

    Aix mateix, lalumnat ha de descobrir la influncia del desenvolupament de les Cincies en les seues vides. La relaci amb l'ambient de les Cincies constitueix un element inseparable de la prpia naturalesa d'aquestes cincies: la totalitat de les idees i teories que es desenvoluparan en aquests cursos afecten problemes de l'entorn immediat de l'alumne. Per aix un aprenentatge significatiu de les concepcions cientfiques suposa que aquestes passen a formar part de la "manera de pensar" de lalumnat, no tan sols dins del context escolar, sin fora d'ell.

    L'ensenyament de les Cincies de la Natura ha de promoure que tot lalumnat distinguisca les seues responsabilitats com a membres de la societat, donant-los oportunitats per a que exploren alguns dels problemes

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 4

    amb que senfronta la societat actual, analitzant els pros i els contres de les distintes solucions, avaluant els aspectes econmics, socials, poltics, etc., que es troben implicats en la soluci dels esmentats problemes i valorant que l'aspecte cientfic s un factor ms dels que s'han de tenir en compte en la presa de decisions. 1.1.- PROFESSORS COMPONENTS DEL DEPARTAMENT, NIVELLS I ASSIGNATURES IMPARTIDES.

    El Departament Didctic de Cincies Naturals est constitut pels membres que figuren a continuaci amb constncia dels nivells o cursos i de les assignatures on imparteixen la docncia:

    PROFESSORAT SITUACI ADMINISTRATIVA

    NIVELLS I ASSIGNATURES

    Amparo Caldern Plaza Professora titular amb destinaci definitiva.

    1r ESO. Cincies Naturals 3r ESO. Laboratori de Biologia & Geologia 4t ESO. Biologia & Geologia 2n Batxillerat. Biologia Humana. 2n Batxillerat. Cincies de la Terra i Mediambientals Alumnat amb assignatures pendents

    Juana Fernndez Lerma Professora titular amb destinaci definitiva.

    3r ESO. Biologia & Geologia 4t ESO. Treball Monogrfic 1r PCPI 2n PCPI

    Vernica Garcia Guijarro Professora titular desplaada 1r ESO. Cincies Naturals 3r ESO. Biologia & Geologia 1r Batxillerat. Cincies per Mn Contemporani Tutoria 1r Batxillerat

    Elena Rodrguez Jurado Professora titular amb destinaci definitiva.

    1r ESO. Cincies Naturals 4t. ESO Biologia & Geologia 1r Batxillerat. Biologia & Geologia 2n Batxillerat. Biologia

    Jos Luis Solanas Ferrndiz Catedrtic amb destinaci definitva. Cap de Departament.

    1r ESO. Cincies Naturals 4t ESO. Biologia & Geologia 1r Batxillerat. Biologia & Geologia 2n Batxillerat. Biologia

    El nombre dhores curriculars (de docncia) assignades al Departament s de 101, distribudes en la ESO, PCPI i

    en el Batxillerat, comprenent desdoblaments dels grups de 1r de ESO, atenci a alumnes amb assignatures pendents, les hores dedicades a la prefectura de Departament, i les tutories.

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 5

    1.2 MATERIALS I RECURSOS DIDCTICS LLIBRES DE TEXT DEL DEPARTAMENT DE CINCIES NATURALS PER AL CURS 2012-2013.

    En les assignatures de Cincies Naturals de 1r de ESO, i en lassignatura de Biologia & Geologia de 3r de ESO utilitzarem com a llibres de text:

    Melndez, I. & al. Cincies de la Naturalesa 1r de ESO (2007). Editorial Voramar-Santillana. (Edicions en castell i en valenci).

    Melndez, I. & al. (2008). Biologia & Geologia de 3r de ESO. Editorial Voramar-Santillana. (Edicions en castell i en valenci).

    En lassignatura de Biologia & Geologia de 4t de ESO, utilitzarem com a llibres de text:

    Climent i Giner, D. (1999). En qu mundo vives? Biologa y Geologa de 4 de ESO. Editorial Aguaclara. Alacant (no hi ha edici en valenci). Grup amb PEV:

    Balibrea, S., A. lvarez, A. Sez, M. Reyes & J. M. Vlchez (2008). Biologa & Geologa de 4 ESO. Editorial Anaya. Grups amb PIP:

    En 1r de Batxillerat, utilitzarem com a llibres de text:

    Assignatura de Biologia & Geologia

    Plaza, C. & al. (2008). Biologa & Geologa de 1r de Batxillerat. Editorial Anaya. (Edicions en valenci i en castell)

    Assignatura de Cincies per al Mn Contemporani.

    Pedrinaci & al. (2008). Cincies per al Mn Contemporani. Editorial SM (Edicions en castell i valenci).

    En 2n de Batxillerat, utilitzarem el segent material en les diferents assignatures:

    Assignatura de Biologia Humana

    Com a text de referncia podrem utilitzar la publicaci de Biologia Humana de leditorial Tilde No obstant aix, hom treballar amb diferents textos i temes elaborats pel professorat. (La docncia simparteix indistintament en castell o en valenci)

    Assignatura de Biologia

    Plaza, C, J. Hernndez, J. Martnez, P. Castro, J. J. Martnez-Aedo, F. J. Medina (2009). Biologa Bachillerato 2. Editorial Anaya. (Grup amb docncia en castell, PIP. No hi ha edici en valenci).

    Alcam, J. & J. J. Bastero, B. Fernndez, J. Ma. Gmez, Ma. J. Mndez & J. Slcker. (2009). Biologia 2. Editorial SM. (Grup amb docncia en valenci, PEV.)

    Assignatura de Cincies de la Terra i Mediambientals.

    Calvo, D., Ma. T. Molina & J. Salvacha (2009). Cincies de la Terrra i Mediamabientals. Editorial McGraw Hill. (Edicions en castell i valenci). Tamb seran utilitzats llibres daltres editorials i materials prepararts pel professorat.

    En el nivell i cursos de PCPI seran utilitzats materials preparats pel professorat.

    ALTRES RECURSOS Aquest Departament disposa de dos equips porttils complets (ordinador porttil, can de projecci, altaveus,

    etc.) de projecci. Aquests equips poden ser traslladat a les aules amb la finalitat destendre la utilitzaci de les TIC (connexi a internet inalmbrica, exposici de treballs digitalitzats, explicacions, projeccions, etc.).

    Tamb disposem de dos retroprojectors i equips informtics per a la confecci de materials didctics (escnner, impressora, ordinador de taula, etc.).

    Finalment, disposem de la biblioteca de Departament, amb els texts del Centre ms utilitzats pel professorat.

    1.3 REUNIONS DE DEPARTAMENT Aquest Departament t fixada una reuni ordinria cada mes, a una hora compatible amb tot lhorari del

    professorat. No obstant aix, les reunions venen celebrant-se en els intervals corresponents al temps de descans de lalumnat i en dies consecutius o alterns, segons convinga. Tamb es celebrar reuni extraordinria sempre que

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 6

    algun dels membres del Departament ho demane. Daltra banda, establirem de manera obligada una reuni sempre desprs de les reunions de la Comissi de Coordinaci Pedaggica. De totes elles salar lacta corresponent amb els acords i observacions pertinents. Aquestes actes figuraran al llibre dactes del Departament.

    1.4 ACTIVITATS DE RECUPERACI DE LALUMNAT AMB AVALUACIONS SUSPESES I ASSIGNATURES PENDENTS.

    La recuperaci de les avaluacions suspeses es far segons les directrius de cada programaci dassignatura. No obstant aix, de vegades es dna el cas que els conceptes i procediments treballats durant una avaluaci samplien o continuen treballant-se durant la segent avaluaci. En aquest cas, el professorat podria optar per donar per recuperada lavaluaci anterior si lalumnat aprova la segent. En altres casos, generalment, lalumnat shaur de sotmetre a un examen de recuperaci i, opcionalment, a presentar treballs o exercicis, demanats pel professorat. Si lalumnat arriba a la fi de curs amb alguna avaluaci suspesa, desprs de no haver pogut recuperar-la, es sotmetr a la prova de suficincia, la qual, a criteri del professorat, versar sobre una part o tota de lassignatura. En tot cas, els procediments de recuperaci, seran exposats a lalumnat per tot el professorat del Departament, a comenament de curs, dacord amb el que consta en les diferents programacions.

    Pel que fa a lalumnat amb assignatures pendents de cursos anteriors, seguirem les segents pautes per a la

    seua avaluaci o recuperaci: Lalumnat que est en 2n de ESO i t les Cincies Naturals de 1r de ESO suspeses ser avaluat de

    la forma que estime oportuna el professorat que imparteix la assignatura en 2n de ESO. No obstant aix, aquest departament fixa, com a directriu general, que lalumnat que aprove les dues primeres avaluacions o lassignatura de 2n de ESOa la fi de curs, tindr lassignatura de 1r de ESO aprovada. En cas que l'alumnat arribe a setembre amb les dues assignatures suspeses, la nota de l'examen de 2n de ESO de setembre i els treballs estivals fets (quadern de lassignatura) determinar la superaci de les dues assignatures o b noms la de 1r curs.

    Amb lalumnat de 3r de ESO, passa un altre tant, per la responsabilitat de donar per superada o aprovada lassignatura de 2n de ESO (Cincies Naturals) hauria dsser compartida pel professorat dels departaments de Cincies Naturals i de Fsica & Qumica, sempre i quan la docncia de cursos anteriors haja estat compartida. Per tant, la responsabilitat davaluar aquest alumnat implica intercanviar informaci al llarg del curs i prendre una decisi conjunta entre el professorat dels Departaments de Fsica & Qumica i de Biologia & Geologia.

    Finalment, lalumnat de 4t de ESO amb lassignatura de Biologia & Geologia de 3r de ESO pendent, tindr un recull dactivitats o preexmens a la seua disposici per tal qu vagen fent-los durant el curs. Abans que acabe el curs, a la fi de maig aproximadament, aquest alumnat realitzar un examen global de recuperaci de lassignatura de 3r de ESO. Cas de no aprovar aquesta assignatura en maig-juny, en la convocatria de setembre es sotmetr a un examen similar al de maig. Aix, junt amb lacci tutoritzada del professorat encarregat de lalumnat amb assignatures pendents en aquest curs, dna satisfactriament soluci al seguiment daquest alumnat.

    Pel que fa a les assignatures de Batxillerat, durant el curs hi ha professorat encarregat del seguiment de lalumnat amb assignatures suspeses o pendents (Biologia & Geologia i Cincies per al Mn Contemporani de 1r de Batxillerat). Lacci tutoritzada daquest professorat i un examen global en el mes de maig o en el mes de setembre si s el cas, permeten donar soluci a la recuperaci daquest alumnat.

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 7

    1.6.- OBJETIVOS GENERALES DEL REA EN RELACIN CON LOS OBJETIVOS DE LAS ETAPAS (ESO Y BACHILLERATO). Sobre el rea de Ciencias Naturales en la Educacin Secundaria Obligatoria.

    El rea de Ciencias Naturales en la ESO colabora en la consecucin de los objetivos de la etapa a travs, evidentemente, de los objetivos, contenidos, metodologa y formas de evaluacin que le son propias y en las cuales se encuentran implicados los tres mbitos del conocimiento.

    Dado que los tres ltimos elementos curriculares quedan recogidos en el primero, los objetivos, una forma adecuada de sistematizar la reflexin sobre el aporte del rea de Ciencias Naturales a la ESO, consiste en ver de que manera unos objetivos, los de rea, y otros, los de etapa, se imbrincan y refuerzan, cosa que, esquemticamente, podemos observar en la tabla que presentamos ms adelante.

    Los 9 objetivos del rea y los 12 de la etapa pueden ser agrupados, a efectos de facilitar la reflexin sobre la contribucin mtua, en 3 grandes bloques relativos a:

    1. Anlisis y uso de la informacin y de los cdigos y lenguas (objetivo 1 del rea, que afecta a los a, b, k de la etapa y a todos los dems del rea).

    2. Aplicacin de la informacin y de los conocimientos, para comprender, disfrutar y valorar tanto el medio como a s mismo y para resolver problemas que se derivan de la interaccin (objetivos 2, 3, 6, 7, 8 de rea, que afectan a los b, c, d, e , f, g, i, j de etapa).

    3. Aspectos de formacin y participacin social (objetivos 4, 5, 7, 9 de rea, que afectan a los b, c, d, e, f, g, h, i, j, k de la etapa).

    Estos bloques nos servirn como eje conductor para desarrollar este apartado y, en concreto, los aspectos que, desde el rea, favorecen que el alumnado pueda conocer y apreciar el patrimonio natural y cultural y reconocerlo como propio, entendiendo la diversidad lingstica y cultural como un derecho de los pueblos y de los individuos a su identidad.

    1. Anlisis y uso de la informacin y de los cdigos y lenguas (objetivo 1 del rea, que afecta a los a, b, k de

    la etapa y a todos los dems del rea). Uno de los papeles fundamentales del trabajo cientfico consiste en la recogida, seleccin y sntesis de la

    informacin disponible, trabajo indisociable de la formulacin del problema, de la elaboracin de hiptesis, del diseo experimental, de la contrastacin de los resultados y hasta de la presentacin de stos (desde el doble punto de vista del aporte de la informacin complementaria y de la transmisin de forma organizada e inteligible).

    En este sentido, cada vez se utiliza ms en la clase de Ciencias el comentario de fuentes de informacin diversas (documentos, libros, revistas, recortes de prensa, material audiovisual y informtico, etc.) para su anlisis, crtica, discusin en grupo, elaboracin de resmenes, sntesis, conclusiones, etc.

    Se trata, no hace falta insistir, de una estrategia metodolgica muy potente y adecuada a los tiempos que vivimos, caracterizados tanto por la abundancia y calidad de la informacin como tambin por la profusin de aquello que en trminos cibernticos se denomina ruido, y frente al cual se ha de estar en disposicin de filtrar los elementos de informacin, tanto los de mbito cientfico como los de otros campos del saber, lo que nos trae indefectiblemente al anlisis del papel que desarrollan lenguas y cdigos.

    Dentro del campo de incidencia de las Ciencias de la Naturaleza no slo se puede favorecer el uso instrumental preciso de las lenguas y cdigos de mltiples formas (p. ej., al trabajar sobre textos sencillos de carcter cientfico en diferentes lenguas), sino que, por el contraio, la mejora en la competencia lingstica del alumnado repercute invariablemente en la propia eficacia de la enseanza/aprendizaje de la ciencias al incrementar sustancialmente las capacidades de comprensin y expresin, tanto oral como escrita.

    De hecho, hay diversas investigaciones al respecto: White & Welford (1988) consideran que la habilidad lingstica del alumnado tiene una influencia decisiva en la comprensin de la Ciencia y demuestran que hay una relacin directa entre las habilidades en el rea de lengua y los niveles de comprensin de la ciencias y en el rigor en la comunicacin de las ideas.

    Adems, la metodologa que se propugna incide, sobre todo en el ltimo ciclo de la etapa, en la realizacin de diferentes tipos de actividades en los que el uso del lenguaje se aborda desde mltiples tipologas, ms all de la mera lectura o elaboracin de informes de diversos tipos (descriptivos, explicativos-argumentativos, sintticos, analticos, etc.), intercanvio de conocimientos, exmenes, adaptaciones de artculos1, etc., todo ello con la exigencia de rigor y precisin que ha de caracterizar el lenguaje cientfico y que ha de ser introducido como actitud ya desde los primeros aos de la enseanza obligatoria y exigido en cierta medida a partir de la ESO.

    Adems, el alumnado ha de ser capaz de escuchar las explicaciones dadas por el profesorado y por sus compaeros y a partir de ellas, poder dar explicaciones utilizando su propio vocabulario.

    1 Por ejemplo: adaptar un tema a trminos divulgativos, extraer las ideas claves, hacer resmenes, etc. Y al revs: de un artculo popularizador de un tema cientfico que ya dominan (sacado, por ejemplo, de un peridico), pedirles que lo reelaboren en trminos divulgativos ms elevados.

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 8

    Por otra parte, la produccin de mensajes que utilizan cdigos cientficos y tcnicos puede ser abordada desde la relevancia que para las Ciencias de la Naturaleza tienen los lenguajes propios de las Ciencias, sobretodo el de las Matemticas, de las que muy a menudo toman su aparato conceptual, operativo y simblico2 para la formalizacin de teoras cientficas y la generalizacin de campos de aplicacin inicialmente restringidos.

    En el mismo sentido, el simbolismo qumico, es un cdigo que traspasa la propia disciplina para adentrarse en la Biologa y la Geologa y que puede ser utilizado, con las debidas reservas en funcin de la edad del alumnado y de su capacidad de abstraccin y formalizacin, como herramienta muy vlida para el cumplimiento de este objetivo.

    La sinergia que comentbamos anteriormente al preconizar el uso compensado de las dos lenguas oficiales de nuestra comunidad, presenta con respecto a este objetivo un valor aadido, ya que, al facilitar la extraccin de rasgos comunes (las etimologas) se facilita la aproximacin a un campo semntico especfico de la Biologa, el de la terminologa propia y el de la nomenclatura binomial linneana3.

    2 Algoritmos, sistemas de notaciones (algebraicas, p. ej.), geometra, trigonometra, representaciones grficas, etc., tienen enorme importancia en Fsica, Qumica y, cada vez ms, en Biologa (Ecologa p. ej.) y Geologa. 3 Aunque no sea objeto especfico de estudio en esta etapa, si que puede actuar, usada en dosis y casos adecuados (p. ej.: cuando acta como descriptiva con palabras de fcil reconocimento) como elemento motivador y al tiempo reforzador de la precisin terminolgica. As por ejemplo, el prefijo parvus (prvulo, pequeo) en Ulex parviflorus, la descriptiva multiplicidad floral de Erica multiflora, la semejanza morfolgica que nos indica el sufijo -oides en Fumana ericoides (hojas parecidas a las de Erica), de numerosas aplicaciones en otros casos (geoide, trapezoide, ovoide, etc.).

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 9

    CONTRIBUCIN DEL REA A LA CONSECUCIN DE LOS OBJETIVOS DE LA ETAPA

    OBJETIVOS DEL REA

    1) Comprender y expresar mensajes cientficos por medio del uso del lenguaje oral y escrito con propiedad, y, tambin otros sistemas de notacin y representacin cuando sea necesario.

    2) Aplicar los conjuntos bsicos de la Ciencias de la Naturaleza para elaborar una interpretacin cientfica de los principales fenmenos naturales, y, tambin, para analizar y valorar algunos desarrollos y aplicaciones tecnolgicas de relevancia especial.

    3) Aplicar estrategias personales coherentes con los procedimientos de la ciencia en la resolucin de problemas: identificacin de problemas, formulacin de hiptesis, planificacin y realizacin de actividades, sistematizacin, anlisis y comunicacin de resultados.

    4) Participar en la planificacin/realizacin en equipo de actividades cientficas, valorar las aportaciones propias y de los otros: mostrar una actitud flexible y de colaboracin; asumir responsabilidades en el desarrollo de las tareas.

    5) Elaborar criterios personales y razonados sobre cuestiones cientficas y tecnolgicas bsicas en nuestra poca mediante el contraste y la evaluacin de informaciones obtenidas en fuentes diversas.

    6) Utilizar los conocimientos sobre el funcionamiento del cuerpo humano para desarrollar y reforzar los hbitos de cuidado y salud corporal que propician un clima individual y social sano y saludable.

    7) Utilizar los conocimientos sobre los elementos fsicos y los seres vivos para disfrutar del medio natural, y, tambin, para proponer y valorar, y, si cabe, participar en iniciativas encaminadas a conservarlo y mejorarlo.

    8) Reconocer y valorar las aportaciones de la Ciencia para la mejora de las condiciones de existencia de los seres humanos; apreciar la formacin cientfica; emplearla en las actividades cotidianas y en la relacin con la sociedad.

    9) Valorar el conocimiento cientfico como un proceso de construccin ligado a las caractersticas y a las necesidades de la sociedad en cada momento histrico y sometido a evolucin y a revisin continua.

    OBJETIVOS DE LA ETAPA a) Comprender y producir mensajes orales y escritos con propiedad, autonoma y creatividad en valenciano, castellano y, al menos, en una lengua extranjera, de manera que los pueda utilizar para comunicarse y para organizar los pensamientos propios, y tambin para reflexionar en los procesos implicados en el uso del lenguaje y al mismo tiempo respetar las distintas formas de expresin.

    X

    b) Interpretar y producir mensajes que utilicen cdigos artsticos, cientficos y tcnicos, con la finalidad de enriquecer la comunicacin y reflexionar sobre su uso.

    X X X X

    c) Obtener y seleccionar informacin utilizando las fuentes disponibles; tratarlas de forma autnoma y crtica y trasmitirlas a los otros de manera organizada e inteligible .

    X X X X X X

    d) Elaborar estrategias de identificacin y resolucin de problemas mediante procedimientos intuitivos y de razonamiento lgico, contrastndolas y reflexionando sobre el proceso seguido.

    X X X X

    e) Formar una imagen ajustada de las propias caractersticas y posibilidades, y desarrollar actividades de forma autnoma y equilibrada mediante el esfuerzo y la superacin de las dificultades.

    X X

    f) Relacionarse con otros y participar en actividades de grupo con actitudes solidarias y tolerantes, y al mismo tiempo rechazo de cualquier tipo de discriminacin basada en diferencias personales o culturales.

    X X X X

    g) Analizar los mecanismos y valores que rigen el funcionamiento de las sociedades y en especial los derechos y los deberes de la ciudadana, y adoptar actitudes positivas hacia esta.

    X X X X

    h) Conocer las creencias, valores y actitudes bsicas de nuestra tradicin y patrimonio cultural, valorarlos crticamente y elegir las opciones que favorezcan el propio desarrollo integral.

    X X X X

    i) Analizar el funcionamiento del medio fsico-natural, valorar las repercusiones que sobre este tienen las actuaciones humanas y contribuir activamente a su defensa, conservacin y mejora.

    X X

    j) Conocer y valorar el desarrollo cinetficao y tecnolgico, y tambin las aplicaciones e incidencias en el medio fsico-natural y social.

    X X X X X X X

    k) Conocer, estimar y mejorar el patrimonio cultural; enteneder la diversidad lingstica y cultural como un derecho y una riqueza de la humanidad, y desarrollar una actitud de inters y respeto.

    X X X X

    l) Conocer y comprender el funcionamiente del propio cuerpo y de las consecuencias para la salud de los actos personales, y valorar el ejercicio fsico, la higiene, la alimentacin equilibrada y la salud.

    X X

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 10

    2. Aplicacin de la informacin y de los conocimientos para comprender, disfrutar y valorar tanto el medio como a s mismo y para resolver problemas que se derivan de la interaccin (objetivos 2, 3, 6, 7, 8 de rea, que afectan a los b, c, d, e , f, g, i, j de etapa).

    Uno de los papeles que debe asumir la escuela como principal elemento socializador en la etapa de crecimiento, es el de generar en los futuros ciudadanos actitudes y sensibilidades apropiadas ante los problemas del medio desde los puntos de vista social, cultural y natural, muchas veces inseparables.

    Aportar informacin suficiente, debatir los problemas en el aula, vehicular propuestas de actuacin accesibles a las posibilidades reales del alumnado pueden ser actividades muy adecuadas para despertar o generar conciencias individuales y colectivas de sumo inters y para preparar a los ciudadanos en la toma de decisiones y adopcin de esfuerzos y valoracin del patrimonio y la repercusin no slo natural, sino social y cultural, tan necesarias para la calidad de vida en un futuro inmediato.

    Afortunadamente en este aspecto el alumnado y la sociedad no parten de cero, sino que ya existe un emergente y progresivamente amplio pensamiento colectivo que valora cada vez ms este aspecto. Esto nos permite partir de una cierta motivacin inicial, la cual conviene utilizar para que cuaje en toma de conciencia colectiva bien asentada sobre bases slidas de credibilidad cientfica y social y evite de esa manera el doble peligro del desnimo y de la excitacin coyuntural que no deja huella.

    En el plano relativo al conocimiento de uno mismo, si uno de los grandes objetivos de la educacin es conseguir individuos ms capaces, felices y equilibrados entre ellos y su medio ambiental, nuestra rea puede aportar muchsimo. En efecto, la salud, los hbitos higinicos, el ejercicio fsico, la dieta equilibrada y el conocimiento del propio cuerpo constituyen los pilares de una vida sana tanto fsica como psquica, y es esta rea, en especial la Biologa, el marco idneo para abordar aspectos fundamentales de la salud individual y colectiva4.

    Respecto a la metodologa ms apropiada, la que gira en torno a la resolucin de problemas, quizs sea uno de los aspectos ms caractersticos y relevantes que tanto la mertodologa cientfica como la enseanza/aprendizaje de las ciencias puede aportar a los objetivos generales de la etapa.

    En efecto,, el desarrollo de estrategias de identificacin y resolucin de problemas a travs de un razonamiento lgico, contrastado y reflexivo, aparece claramente como uno de los objetivos fundamentales del rea y, al mismo tiempo, de los ms difciles de conseguir5.

    En cualquier caso, los elementos de racionalidad que aportan las Ciencias de la Naturaleza, tanto en solidez conceptual como en la coherencia de los paradigmas y teoras, tanto en la metodologa y estrategia de resolucin de problemas como en los aparatos lgico-matemticos que se usan, contribuyen en gran medida al desarrollo de los conceptos, procedimientos y actitudes coherentes con los objetivos generales del rea y de la etapa.

    3. Aspectos de formacin y participacin social (objetivos 4, 5, 7 y 9 del rea que afectan a los b, c, d, e, f, g, h, i, j, k de la etapa).

    Aunque el aprendizaje es un proceso individual que modifica la estructura cognoscitiva y relacional del aprendiz (el alumno, pero tambin el profesor), el proceso est ntimamente ligado a las condiciones en que se produce y a las relaciones que establece, no slo con el resto de los conocimientos, sino con todo aquello que interacta durante el proceso (compaeros, profesorado, medio familiar y social, etc.).

    En este sentido pues, el proceso de aprendizaje presenta un componente social nada despreciable.

    A pesar de que a menudo este aspecto se ha identificado con el rea de las Ciencias Sociales, no podemos dejar de lado la enorme importancia que la aportacin de nuestra rea puede representar para el alcance de este

    4 Afortunadamente estos aspectos van siendo rescatados e introducidos en el curriculum de la ESO, en especial los temas relacionados con la sexualidad, habitualmente marginados de la escuela pero que determinan en gran medida la salud fsica y psquica de los individuos, y frente a los cuales el alumnado, al no disponer de elementos serios de interpretacin y de accin corren el peligro de naufragar entre los tpicos, los tabs, la ignorancia y los remordimientos 5 As, cabe insistir en presentar actividades de aprendizaje (vase la unidad didctica programada en detalle) que les inciten a identificar problemas, analizar los factores influyentes, formular hiptesis, disear actividades de verificacin o falsacin, etc.

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 11

    objetivo, aportacin que se nos vuelve favorable en tanto en cuanto contribuye a ensanchar el concepto de cultura a los mbitos cientfico y tcnico.

    En efecto, no slo la metodologa propugnada para la enseanza/aprendizaje de las ciencias contiene estos elementos de interaccin, sino que el propio referente, el trabajo cientfico, es ya en la actualidad, una realidad muy alejada de las imgenes mitificadas del investigador/pensador aislado capaz de proponer interpretaciones casi acabadas del Cielo y de la Tierra.

    Hoy en da, el trabajo cientfico es eminentemente un trabajo colectivo, de interaccin permanente entre personas, grupos y sociedad (en las mltiples vertientes de demanda social, produccin de recursos, valoracin tica del producto cientfico, etc.), y de aqu el enorme inters de los enfoques ciencia-tcmnica-sociedad que se pueden y deben proponer en las diferentes unidades didcticas.

    La ciencia es una actividad cooperativa, constructiva e inconclusa6, que se inserta en un determinado contexto histrico y social, realizada por personas que abordan problemas, emiten explicaciones, discrepan entre ellos, proponen y realizan actividades de contraste, analizan los resultados y toman decisiones, comunican lo que hacen y piensan, etc. Pues bien, todo ello puede y debe formar parte, en la medida de lo posible, del proceso de aprendizaje de las ciencias.

    Esta imagen y la prctica que comporta puede favorecer en el alumnado la adopcin de valores o actitudes como la curiosidad, la creatividad, el espritu crtico, el rechazo de los prejuicios, la relatividad de las opciones, el respeto a la diversidad, que, ms all de su virtualidad cientfica, presentan indudables ventajas sociales.

    Es a menudo en esta interaccin donde surgen con crudeza prejuicios (raciales, sexuales, sociales, culturales, lingsticos, etc.) que slo la sustitucin por la potencia enriquecedora de un mtodo que combina y valora la argumentacin lgica y el respeto a la diferencia7.

    En este sentido, el rigor de la ciencia puede servir como apoyo de primer orden en la erradicacin de los prejuicios y en la afirmacin ms fundada del catlogo de derechos y deberes del ciudadano8.

    As pues, la estructura bsicamente racional de la Ciencia puede aportar una manera de hacer y actuar muy apropiada para el abordaje positivo y concitador de soluciones equilibradas en los conflictos mediante el fomento de actitudes crticas y al tiempo respetuosas.

    6 La historia de la ciencia puede servirnos como aporte diverso y de calidad en la construccin de una nueva concepcin de la ciencia, como actividad integrada, conectada y dependiente del contexto cultural (en el sentido amplio del trmino) en que se da y en relacin con el cual cobra sentido. 7 Por ello es conveniente proponer al alumnado una metodologa de trabajo y aprendizaje basadas en actividades de tipo colectivo (discusin en grupos, diseo de trabajos y reparto de las cargas, etc.), siempre con la finalidad de contrastar las ideas propias, depurar argumentos, aceptar decisiones mayoritarias, valorar el papel de la tolerancia, la discrepancia y la diversidad, asumir o solidarizarse con los acuerdos, etc. 8 De hecho, determinadaas aportaciones de la Ecologa, la Gentica, la Biologa Molecular, etc. han resultado de suma importancia en la interpretacin antropolgica y socilgica de nuestras sociedades y nos han permitido desenmascarar el papel de determinadas creencias o hbitos muy enraizados que bajo cierto aspecto socialmente sacxralizado tan slo escondan pretensiones de determinados grupos (sociales, sexuales, raciales,.etc.) de permanecer indefinidamente en una situacin de provilegio. Coherentemente con esto, es preciso fomentar una toma de conciencia de los enseantes que imparten Ciencias alrededor de ciertas desigualdades que a menudo practioca la educacin cientfica habitual, como las desigualdades de gnero. En efecto, tal y como dice Esther Rubio: Los estereotipos de gnero se aprenden en el proceso de socializacin y se transmiten de generacin en generacin; fundados en prejuicios, asignan en base a ellos, las capacidades, actitudes y comportamientos adecuados a los roles sociales de cada uno de los gneros, conformados por la presin de fuerzas sociales que definen aquello que es masculino/femenino. (Rubio, E., 1991: Desafiando los lmites de sexo/gnero en las Ciencias de la Naturaleza. Secret. de Estado de Educacin. Madrid).

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 12

    Consideraciones sobre la Biologa-Geologa en el Bachillerato. Tal y como hemos hecho en las consideraciones generales sobre el rea de Ciencias Naturales en la ESO,

    vamos a proceder a relacionar y a opinar sobre los objetivos o capacidades que la normativa (LOGSE, Decreto 174/1974 de la Generalitat Valenciana) apunta a desarrollar y conseguir en esta etapa de Bachillerato con las disciplinas de Biologa-Geologa (1er. curso) y Biologa y Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente (2 curso).

    Ahora bien, es evidente que entre el alumnado de ESO y el de Bachillerato se ha producido un cambio significativo que afecta a diversos aspectos de la personalidad, por lo que parece conveniente comentar algo al respecto.

    El alumnado de bachillerato se sita entre los 16 y los 19 aos. Ha superado la etapa de ESO, lo que implica determinados aspectos como:

    * Conoce ampliamente las Ciencias de la Naturaleza. * Se ha familiarizado con la tipologa de los contenidos (conceptos, procedimientos y actitudes). * En trminos generales debe haber superado los aspectos del pensamiento concreto inicial y avanzado y est

    desarrollando en un porcentaje significativo las estrategias del pensamiento formal, si bien no lo ha consolidado.

    * Ha desarrollado no slo capacidades de tipo cognitivo y motriz, sino que se encuentra en una etapa de enorme potencialidad para incrementar stas y perfeccionar y potenciar las afectivas, de equilibrio personal, de relacin interpersonal, comunicativas, y de insercin y actuacin social.

    Estos cuatro puntos implican la posibilidad, entre otras de plantear estrategias del pensamiento hipottico

    deductivo de cierta complejidad: identificacin de problemas en contextos propios y en contextos generales, emisin de hiptesis (ms all de la elaboracin de explicaciones posibles, como en la etapa anterior), realizacin de pequeas investigaciones partiendo o no del dominio de tcnicas, etc.

    Esta realidad debe aprovecharse en la planificacin de las programaciones de las disciplinas. En concreto debe tenerse en cuenta en la elaboracin, bsqueda y proposicin, en general, de las diferentes actividades prcticas o tericas, elaboracin de informes a partir de una bibliogaria y/o de actividades prcticas, anlisis y crtica de textos y documentos en diferentes lenguas (castellano, valenciano, ingls, francs, italiano, etc.) que establezcan relaciones Ciencia-Tcnica-Sociedad y que tengan implicaciones ticas, etc. 1. El referente normativo: la interrelacin entre las metas y los objetivos generales del bachillerato y los de las asignaturas de Biologa-Geologa y Ciencias para el Mundo Contemporneo (1r curso), Biologa, Ciencias de la Tierra y del Medio ambiente y Biologa Humana (2 curso)

    En la seccin segunda de la LOGSE se definen las metas educativas de la etapa de Bachillerato. As en su

    artculo 25-1 establece que los estudios del bachillerato permitirn una preparacin especializada de los alumnos para su incorporacin a los estudios posteriores o a la vida activa.. En el artculo 25-3 concreta lo anterior cuando afirma que el bachillerato proporcionar a los alumnos una madurez intelectual y humana, as como los conocimientos y habilidades que les permitan desempear sus funciones sociales con responsabilidad y competencia. Asimismo, les capacitar para acceder a la formacin profesional de grado superior y a los estudios universitarios.

    El artculo 26 plantea los objetivos de la etapa en forma de capacidades a desarrollar por el alumnado, mientras que el Decreto 74/1994 de la Generalitat Valenciana, en el currculum de las disciplinas de Biologa-Geologa (curso 1) y de Biologa y Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente (2 curso), plantea los objetivos generales o capacidades a desarrollar en estas asignaturas.

    De la misma forma que hemos hecho anteriormente con las consideraciones generales sobre el rea de Ciencias Naturales en la ESO, podemos agrupar los diferentes objetivos del Bachillerato y de las diferentes disciplinas que nos afectan en los mismos tres grandes bloques (vase la tabla que figura en las pginas siguientes):

    1. Anlisis y uso de la informacin y de los cdigos y lenguas (objetivos 3, 4, 9, 10, 13, 15, 16 y 17 del rea,

    que afectan a todos los de la etapa, pero fundamentalmente a los c, d, g). 2. Aplicacin de la informacin y de los conocimientos, para comprender, disfrutar y valorar tanto el medio

    como a s mismo y para resolver problemas que se derivan de la interaccin (objetivos 1, 2, 7, 8, 12 y 14 de rea, que afectan a los a, d, g, fundamentalmente, de la etapa).

    3. Aspectos de formacin y participacin social (objetivos 5, 6, 9, 10, 11, 18 y 19 de rea, que afectan fundamentalmente a los c, e, f de la etapa).

    No cabe aqu pues, extenderse mucho ms sobre la cuestin ya que todo lo dicho para la ESO sigue siendo

    vlido para esta etapa. No obstante, si es importante resaltar una vez ms que, a diferencia de la ESO, estamos

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 13

    delante de una etapa de enseanza no obligatoria y con un gran componente preparatorio para etapas posteriores como son los estudios de Formacin Profesional de Grado Superior y los estudios Universitarios.

    Respecto de la metodologa, la LOGSE en su artculo 27.5 establece que la metodologa didctica del bachillerato favorecer la capacidad del alumno para aprender por s mismo, para trabajar en equipo y para aplicar los mtodos apropiados en investigacin. El Decreto 174/1994 abunda en en este sentido y aade que la metodologa didctica del Bachillerato ha de favorecer la capacidad investigadora y creadora de los estudiantes y ha de formarlos tanto para el trabajo autnomo como para el trabajo en equipo.

    Estas precisiones legislativas pueden interpretarse ms concretamente de la siguiente manera: * La necesidad de que el alumnado se plantee cada vez con mayor autonoma la construccin de sus propios

    conocimientos, lo que le facultar sinrgicamente para poder acceder a nuevos conocimientos y al desarrollo de la capacidad crtica, imprescindible para el aprendizaje de la ciencia.

    * La importancia del trabajo en equipo, que no es sino la traslacin al aula del aspecto social y colectivo del trabajo cientfico.

    * La potenciacin de las tcnicas de indagacin e investigacin es consustancial y necesaria a un planteamiento moderno y actualizado de la enseanza-aprendizaje de la Biologa-Geologa, tanto ms si se considera el tipo de alumnado al que nos dirigimos.

    * Finalmente, la aplicacin y transferencia de lo aprendido a la vida real contiene en si misma un germen facilitador, puesto que el aprendizaje se hace ms funcional e instrumental, no se construye en el aire sino que tiene relevancia y significatividad en la forma en que nos manifestamos y desenvolvemos como personas inmersas en una sociedad compleja.

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 14

    CONTRIBUCIN DEL REA A LA

    CONSECUCIN DE LOS OBJETIVOS DE LA ETAPA

    OBJETIVOS

    DE LA ETAPA

    (Bachillerato)

    a) Dominar la lengua castellana y la lengua oficial de la Comunidad Autnoma

    b) Expresarse con fluidez y correccin en una lengua extranjera

    c) Analizar y valorar crticamente las realidades del mundo contemporneo y los antecedentes y factores que influyen en l.

    d) Comprender los elementos fundamentales de la investigacin y del mtodo cientfico

    e) Consolidar una madurez personal, social y moral que les permita actuar de forma responsable y autnoma

    f) Participar de forma solidaria en el desarrollo de su entorno social

    g) Dominar los conocimientos cientficos y tecnolgicos fundamentales y las habilidades bsicas propias de la modalidad escogida

    OBJETIVOS DEL REA

    Biologa-Geologa (1er curso) 1. Comprender los conceptos, las leyes, las teoras y los

    modelos ms importantes y generales de la Biologa y la Geologa, que les permitan tener una visin global y una formacin cientfica bsica y desarrollar estudios posteriores ms especficos

    X X

    2. Aplicar los conceptos, las leyes, las teoras y modelos aprendidos a situaciones reales y cotidianas

    X X X

    3. Analizar crticamente hiptesis y teoras contrapuestas, que permitan desarrollar el pensamiento crtico y valorar sus aportaciones al desarrollo de la Biologa y la Geologas

    X X X

    4. Utilizar con cierta autonoma destrezas investigativas, tanto documentales como experimentales (plantear problemas, formular hiptesis, realizar experiencias, interpretar y comunicar resultados, y utilizar fuentes de informacin), reconociendo el carcter de la ciencia como proceso cambiante y dinmico

    X X X X

    5. Desarrollar actitudes que suelen asociarse al trabajo cientfico, tales como la bsqueda de informacin exhaustiva, la capacidad crtica, la necesidad de verificacin de los hechos, el cuestionamiento de lo obvio y la apertura ante nuevas ideas

    X X X

    6. Integrar la dimensin social y tecnolgica de la Biologa y la Geologa, interesndose por las realizaciones cientficas y tecnolgicas y comprendiendo las ventajas y los problemas que su evolucin plantea a la naturaleza, al ser humano, a la sociedad y a la comunidad internacional

    X X X

    7. Comprender el sentido de las teoras y modelos biolgicos y geolgicos como una interpretacin de los fenmenos naturales, valorando su aportacin al desarrollo de estas disciplinas

    X X

    8. Explicar expresiones cientficas del lenguaje cotidiano segn los conocimientos biolgicos y geolgicos adquiridos, relacionando la experiencia diaria con la cientfica

    X X X

    Biologa9 (2 curso) 9. Comprender la naturaleza de la Biologa y sus X X X X

    9 Los tres primeros objetivos generales de la asignatura de Biologa del 2 curso, segn el Decreto 74/1994, coinciden sensiblemente con los ya expresados para la asignatura de Biologa-Geologa del curso 1. As pues, slo aadiremos los que suponen alguna novedad.

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci del Departament de Cincies Naturals. 15

    limitaciones, as como sus complejas interacciones con la tecnologa y la sociedad, valorando la necesidad de trabajar para lograr unas mejora de las condiciones de vida actuales

    (Continuacin)

    OBJETIVOS

    DE LA ETAPA

    (Bachillerato)

    a) Dominar la lengua castellana y la lengua oficial de la Comunidad Autnoma

    b) Expresarse con fluidez y correccin en una lengua extranjera

    c) Analizar y valorar crticamente las realidades del mundo contemporneo y los antecedentes y factores que influyen en l.

    d) Comprender los elementos fundamentales de la investigacin y del mtodo cientfico

    e) Consolidar una madurez personal, social y moral que les permita actuar de forma responsable y autnoma

    f) Participar de forma solidaria en el desarrollo de su entorno social

    g) Dominar los conocimientos cientficos y tecnolgicos fundamentales y las habilidades bsicas propias de la modalidad escogida

    10. Valorar la informacin procedente de diferentes fuentes para formarse una opinin propia, que les permita expresarse crticamente sobre problemas actuales relacionados con la Biologa

    X X X X X

    11. Comprender que el desarrollo de la Biologa supone un proceso cambiante y dinmico, mostrando una actitud flexible y abierta frente a opiniones diversas.

    X X

    Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente (2 curso)

    12. Comprender el funcionamiento de los sistemas terrestres as como las interacciones existentes entre ellos, pudiendo explicar las repercusiones mundiales de algunos hechos aparentemente locales.

    X

    13. Analizar las causas que dan lugar a riesgos naturales y conocer alguna mediad para prevenir y reducir los mismos.

    X X

    14. Conocer la existencia de lmites para la explotacin de algunos recursos, valorando la necesidad de adaptar el uso a las necesidades de renovacin.

    X X

    15. Evaluar la rentabilidad global de la explotacin de los recursos naturales, incluyendo sus posibles utilidades y impactos provocados.

    X

    16. Investigar los problemas ambientales, utilizando mtodos cientficos, sociolgicos e histricos, recogiendo datos de diversas fuentes, analizndolos y elaborando conclusiones, proponiendo alternativas y realizando un informe final.

    X X

    17. Utilizar tcnicas variadas para abordar problemas ambientales de tipo qumico, biolgico, geolgico y estadstico

    X

    18. Tomar conciencia de que la naturaleza tiene sus lmites y de que para asegurar la supervivencia no hay que dominar la naturaleza, sino aprovecharla respetando sus leyes.

    X X X

    19. Mostrar actitudes para proteger el medio ambiente escolar, familiar y local, criticando razonadamente medidas que sean inadecuadas y apoyando las propuestas que ayuden a mejorarlo.

    X X

  • CURS 2.012-2.013

    I.E.S. SANT VICENT

    DEPARTAMENT DIDCTIC DE

    CINCIES NATURALS

    PROGRAMACI DE LASSIGNATURA DE CINCIES NATURALS EN 1r DE ESO

    Professorat: Amparo Caldern Plaza Vernica Garcia Guijarro Elena Rodrguez Jurado Jos Luis Solanas Ferrndiz

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 17

    INTRODUCCI: JUSTIFICACI I CONTEXTUALITZACI En les programacions de lESO, haurem de partir sempre, segons la nostra consideraci del procs

    densenyament-aprenentatge, duna concepci dels continguts conceptuals com a mitjans i no com a fins en si mateix. Aix, facilitar una major flexibilitat en la selecci dels mateixos, en la seua seqenciaci al llarg del curs i etapa i en la seua necessria adaptabilitat a les diferncies individuals dun alumnat, evidentment heterogeni, en aquesta etapa obligatria del sistema educatiu. Amb els processos de construcci del pensament a travs dels procediments, es generen conceptes, actituds i valors capaos dincorporar-se als propis esquemes vitals. Pensem, doncs, que en aquesta etapa s molt ms important ladquisici dhbits i actituds, que la memoritzaci pura i simple, moltes vegades gens comprensiva, dels continguts conceptuals. METODOLOGIA

    Entenem que el procs densenyament-aprenentatge ha de complir els segents requisits:

    _ Partir del nivell de desenvolupament de lalumnat i dels seus aprenentatges previs.

    _ Assegurar la construcci daprenentatges significatius a travs de la mobilitzaci dels seus coneixements previs i de la memoritzaci comprensiva.

    _ Possibilitar que lalumnat realitze aprenentatges significatius per si sol.

    _ Afavorir situacions en qu lalumnat haja dactualitzar els seus coneixements.

    _ Proporcionar situacions daprenentatge que tinguen sentit per a lalumnat, a fi de qu resulten motivadores.

    En coherncia amb all que hem exposat, els principis que orienten la nostra prctica educativa sn els

    segents:

    J Metodologia activa Suposa atendre aspectes ntimament relacionats, referits al clima de participaci i integraci de lalumnat en el procs daprenentatge:

    o Integraci activa de lalumnat en la dinmica general de laula i en ladquisici i configuraci dels

    aprenentatges.

    o Participaci en el disseny i desenvolupament del procs densenyament-aprenentatge.

    J Motivaci Considerem fonamental partir dels interessos, demandes, necessitats i expectatives de lalumnat. Tamb ser important arbitrar dinmiques que fomenten el treball en grup.

    J Atenci a la diversitat de lalumnat

    La nostra intervenci educativa amb lalumnat assumeix com un dels seus principis bsics tenir en compte els seus diferents ritmes daprenentatge, aix com els seus distints interessos i motivacions.

    J Avaluaci del procs educatiu

    Lavaluaci es concep duna forma holstica, s a dir, analitza tots els aspectes del procs educatiu i permet la retroalimentaci, laportaci dinformacions precises que permeten reestructurar lactivitat en el seu conjunt.

    La metodologia ha de ser una metodologia investigativa, tant per al professorat com per a lalumnat. Ens hi haurem de plantejar situacions problemtiques obertes, que generen inters i que puguen ser identificades com a tals, estudiar aquestes situacions prenent decisions de com delimitar els problemes trobats, i treballar amb els nous coneixements en una ampla varietat de situacions, afavorint Aixa, finalment, els processos de sntesi i delaboraci dinformes.

    Lalumnat tindr com a llibre de referncia el text de 1r de ESO de leditorial Voramar-Santillana. No obstant

    aix, s preferible una certa varietat i organitzar lensenyament recolzant-se en un banc de documents, amb diversos suports (llibres, premsa, cassettes, udio, vdeo, documents informtics, etc.), ben seleccionats i ordenats pel professorat amb relaci a lobjectiu que es persegueix i als continguts que lalumnat ha daprendre. s important que el material usat a classe estiga ben organitzat, ordenat i amb una presentaci digna. Per aix, sha de tenir cura de la qualitat de les fotocpies i dels documents impressos.

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 18

    En lmbit del saber cientfic, on lexperimentaci s la clau dels avanos en el coneixement, adquireixen una considerable importncia els procediments que constitueixen el germen del mtode cientfic, que s la forma dadquirir coneixement en Cincies. Aquest valor especial de les tcniques, destreses i experincies ha de transmetres a lalumnat perqu coneguen alguns dels mtodes habituals de lactivitat cientfica. Aquests procediments es basen en:

    - Organitzaci i registre de la informaci. - Realitzaci dexperiments senzills. - Interpretaci de dades, grfics i esquemes. - Resoluci de problemes. - Observaci qualitativa dssers vius o fenmens naturals. - Explicaci i descripci de fenmens. - Formulaci dhiptesi. - Maneig dinstruments.

    Les actituds es presenten tenint en compte que lESO s una etapa que coincideix amb profunds canvis fsics

    i psquics en lalumnat. Aquesta peculiaritat afavoreix el desenvolupament dactituds relatives a lautoestima i a la relaci amb els altres, aix com dels hbits de salut i higiene. Sens dubte sn tamb de gran importncia en Biologia i Geologia les actituds relacionades amb el respecte i la conservaci del medi ambient.

    Fra desitjable i molt til, sempre que siga possible, que lalumnat realitzara classes prctiques i eixides segons el tema tractat en cada moment per tal de reforar els continguts treballats.

    CONTINGUTS Els continguts relacionats a continuaci sajusten al projecte de lEditorial Voramar-Santillana i fan

    referncia al text dIgnacio Melndez & al. (2007. Cincies de la Naturalesa 1 ESO, tant en la versi valenciana com en la castellana)

    UNITAT 1. LUNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

    OBJECTIUS

    1. Conixer com s i com es va originar lUnivers i els seus principals components.

    2. Aprendre a manejar les enormes distncies de lUnivers i a fer-hi clculs senzills.

    3. Familiaritzar-se amb els components del Sistema Solar, les seues caracterstiques i els seus moviments.

    4. Desenvolupar inters i capacitat dobservaci del cel nocturn, i reconixer-hi diversos objectes.

    5. Adquirir habilitats per a comparar les dimensions del Sol i dels planetes amb objectes quotidians.

    6. Comprendre les teories cientfiques del coneixement astronmic i la seua evoluci histrica.

    CONTINGUTS

    Conceptes

    Concepci, components i origen de lUnivers. (Objectiu 1)

    Mides i distncies en lUnivers. (Objectiu 2)

    El Sistema Solar, astres que el componen, caracterstiques dels planetes, moviments dels astres. (Objectiu 3)

    Coneixement astronmic i evoluci histrica. (Objectiu 6)

    Procediments, destreses i habilitats

    Interpretaci desquemes i imatges del Sistema Solar, els seus components, les seues caracterstiques i els seus moviments. (Objectiu 3)

    Aplicaci de coneixements matemtics per a resoldre problemes senzills de clcul. (Objectius 2 i 5)

    Aplicaci de coneixements a lobservaci del cel. (Objectiu 4)

    Interpretaci de textos cientfics.

    Actituds

    Valorar les aportacions cientfiques al coneixement de lUnivers. (Objectiu 6)

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 19

    Prendre conscincia de les enormes distncies de lUnivers i que el nostre planeta tan sols ns un ms dels milions que probablement hi ha. (Objectiu 2)

    Mostrar inters per reconixer objectes en el cel nocturn. (Objectiu 4)

    CRITERIS DAVALUACI

    a) Identificar i definir els principals components de lUnivers, descriuren les caracterstiques i explicar-ne lorigen. (Objectiu 1)

    b) Explicar per qu hem dutilitzar unitats de mesura especials per a especificar les distncies en lUnivers, quines sn i a qu equivalen. (Objectiu 2)

    c) Resoldre problemes senzills sobre distncies en lUnivers. (Objectiu 2)

    d) Fer clculs per distingir les mides relatives dels components de lUnivers. (Objectiu 5)

    e) Descriure el Sistema Solar, fer-ne un esquema i localitzar-lo en lUnivers, identificant-ne els components i explicant-ne les caracterstiques de cada un. (Objectiu 4)

    f) Explicar arguments que justifiquen les teories cientfiques en el coneixement astronmic i la seua evoluci histrica (geocentrisme vs. heliocentrisme). (Objectiu 6)

    g) Conixer com utilitzar un mapa del cel per a localitzar algunes de les constellacions ms importants i enumerar alguns dels objectes o astres visibles en lUnivers a primera vista i com hi poden ser reconeguts. (Objectiu 4)

    COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN

    Coneixement i interacci amb el mn fsic

    En la secci A FONS, El que veiem en el cel nocturn, pg. 16, proposem un exercici dobservaci de dues constellacions rellevants: lssa Major i lssa Menor.

    En UNA ANLISI CIENTFICA, La superfcie de la Lluna, pg. 19, es demana una interpretaci cientfica sobre lorigen dels crters de la Lluna.

    Comunicaci lingstica

    Les activitats 1 i 15 del llibre, que remeten a lannex Conceptes clau, fomenten la recerca dinformaci.

    En EL RAC DE LA LECTURA, hi ha un fragment de LUnivers en una closca de nou, dIsaac Asimov, i una breu biografia de lautor, i tots dos representen un clar exemple de la necessria comuni entre cincia i comunicaci lingstica.

    Matemtica

    La secci Cincia a les teues mans, Mides i distncies en lUnivers, pg. 17, destaca la utilitzaci de destreses matemtiques per a la comprensi i interpretaci de la naturalesa.

    Tractament de la informaci i competncia digital

    En NO HO DEIXES PASSAR, es donen adreces dInternet en les quals desenvolupar aptituds de recerca dinformaci.

    Social i ciutadana

    En COMPRENC EL QUE LLIG, lexercici 43 planteja una reflexi sobre les afeccions neurolgiques i els seus efectes en la intelligncia dels individus. Aquesta qesti ens pot ajudar a discutir a propsit de quines sn les caracterstiques humanes que realment ens qualifiquen com a persones.

    Autonomia i iniciativa personal

    La secci A FONS, Un missatge de pau cap a les estrelles, pg. 15, s un exercici dautoconscincia, en qu es poden expressar somnis i interessos personals de manera absolutament lliure.

    UNITAT 2. EL PLANETA TERRA.

    OBJECTIUS 1 Conixer les caracterstiques que diferencien el nostre planeta dels altres planetes rocosos.

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 20

    2 Aprendre les formes de relleu caracterstiques dels continents i dels fons ocenics.

    3 Comprendre la relaci que hi ha entre el moviment orbital de la Terra, la inclinaci del seu eix de rotaci i la successi de les estacions.

    4 Estudiar els processos que ocorren a causa dels moviments de la Lluna: les fases lunars, les marees i els eclipsis.

    5 Conixer les capes que componen el planeta Terra, la composici i la importncia que tenen.

    6 Aprendre a obtindre informaci analitzant un text cientfic.

    CONTINGUTS

    Conceptes

    La Terra: caracterstiques, moviments i formes de relleu. (Objectius 1 i 2)

    Les estacions i les seues causes. (Objectiu 3)

    La Terra i la Lluna: fases lunars, eclipsis i marees. (Objectiu 4)

    Capes de la Terra: geosfera, hidrosfera, atmosfera i biosfera. (Objectiu 5)

    Procediments, destreses i habilitats

    Elaboraci de models grfics senzills.

    Anlisi de textos cientfics. (Objectiu 6)

    Observaci i interpretaci dimatges i esquemes de distinta naturalesa i escala.

    Actituds

    Valorar el nostre planeta per les seues caracterstiques niques en el Sistema Solar.

    Mostrar inters per explicar fenmens com les estacions, les fases lunars o la successi dels dies i les nits.

    CRITERIS DAVALUACI

    Descriure les caracterstiques fsiques de la Terra. (Objectiu 1)

    Elaborar esquemes grfics senzills dels moviments de la Terra, el Sol i la Lluna. (Objectius 3 i 4)

    Justificar alguns fenmens naturals a travs de la interpretaci dels moviments relatius de la Terra i la Lluna: estacions, dia i nit, fases de la lluna, marees, etc. (Objectius 3 i 4)

    Elaborar esquema de linterior de la Terra, anomenant-ne i descrivint-ne les diferents capes. (Objectiu 5)

    Descriure les capes visibles de la Terra: atmosfera, hidrosfera i biosfera. (Objectiu 5)

    Descriure el relleu dels continents i els fons ocenics. (Objectiu 2)

    Obtindre informaci dun text cientfic. (Objectiu 6)

    COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN

    Coneixement i interacci amb el mn fsic

    En la secci CINCIA A LES TEUES MANS, Recerca dinformaci, pg. 35, es treballa lanlisi dun text cientfic mitjanant la identificaci de paraules clau, com magma o columna magmtica, per a la recerca dinformaci cientfica.

    UNA ANLISI CIENTFICA, La rigidesa del mantell, pg. 37, s una guia per a identificar els pressupsits, els fets i els raonaments que sostenen la conclusi que el mantell flueix.

    Comunicaci lingstica

    Les activitats 8 i 20 ens remeten a lannex Conceptes clau en busca dinformaci. La secci Cincia a les teues mans, Recerca dinformaci, pg. 35, proporciona una guia completa per a la

    comprensi dun text, exercitant algunes de les destreses necessries amb aquest fi. Tant el relat de lentrada, com el text dEL RAC DE LA LECTURA, requereixen de la comprensi lectora

    per a poder respondre a les qestions que shi plantegen a propsit dambds textos.

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 21

    Social i ciutadana

    La secci A FONS, El calendari i els moviments de la Terra, pg. 34, mostra una revisi histrica de les diferents maneres de dividir el temps, aix com la seua arbitrarietat ajustada a les necessitats i creences de cada poble i poca. Ofereix una visi de la pluralitat de plantejaments per a un mateix fi, i la validesa de tots ells.

    Cultural i artstica

    Les activitats 13 i 44 requereixen lexercitaci de destreses plstiques per a la realitzaci desquemes que representen fenmens naturals.

    Aprendre a aprendre

    La secci CINCIA A LES TEUES MANS actua com una guia per a laprenentatge autnom.

    UNITAT 3. ELS SSERS VIUS

    OBJECTIUS 1. Aprendre les caracterstiques que defineixen un sser viu.

    2. Conixer les principals substncies qumiques que componen els ssers vius.

    3. Conixer lestructura de les cllules, els seus tipus i les seues funcions.

    4. Distingir entre cllules animals i vegetals.

    5. Diferenciar els organismes unicellulars dels pluricellulars, aix com els nivells dorganitzaci daquests ltims.

    6. Estudiar les caracterstiques dels cinc regnes dssers vius.

    7. Conixer qu s una espcie i com sanomena cientficament.

    8. Aprendre els passos per a utilitzar un microscopi i fer preparacions per observar-les.

    CONTINGUTS

    Conceptes Els ssers vius, caracterstiques, funcions vitals i composici. (Objectius 1 i 2)

    La cllula, estructura, tipus i funcions. (Objectiu 3)

    Cllules eucariotes animals i vegetals. (Objectiu 4)

    Nivells dorganitzaci dels ssers vius. (Objectiu 5)

    Els cinc regnes. (Objectiu 6)

    Les espcies i la seua nomenclatura. (Objectiu 7)

    La biodiversitat i la seua conservaci.

    Procediments, destreses i habilitats

    Interpretaci de textos cientfics.

    Observaci i interpretaci de fotografies, dibuixos i esquemes.

    Aplicaci de criteris per a la classificaci de diversos ssers vius.

    Utilitzaci del microscopi en una investigaci cientfica. (Objectiu 8)

    s de la lupa binocular com a tcnica dobservaci dssers vius per a la seua classificaci.

    Classificaci dels ssers vius aplicant un criteri cientfic.

    Actituds

    Desenvolupar una actitud dinters per conixer i conservar la gran diversitat de la vida a la Terra.

    CRITERIS DAVALUACI

    Explicar qu s un sser viu i en qu consisteixen les funcions vitals que els diferencien de la matria inerta. (Objectiu 1)

    Conixer les substncies qumiques que componen els ssers vius i explicar-ne la funci. (Objectiu 2)

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 22

    Reconixer que la cllula s la unitat mnima de vida, conixer la seua organitzaci cellular i diferenciar entre cllula procariota i eucariota. (Objectiu 3)

    Diferenciar entre una cllula vegetal i una altra danimal. (Objectiu 4)

    Diferenciar un organisme unicellular dun pluricellular i explicar els nivells dorganitzaci dun organisme pluricellular. (Objectiu 5)

    Definir els cinc regnes per les seues caracterstiques ms bsiques i les que els diferencien daltres regnes. (Objectiu 6)

    Identificar i classificar ssers vius utilitzant claus senzilles i tcniques dobservaci. (Objectiu 6)

    Definir el concepte despcie i comprendre la classificaci dels ssers vius i la nomenclatura binomial utilitzada. (Objectiu 7)

    COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN

    Coneixement i interacci amb el mn fsic

    La secci Cincia a les teues mans, Les cllules i ls del microscopi, pg. 53, desenvolupa una experincia senzilla que, amb lobjectiu de comprendre el significat dhiptesi, proporciona una guia de treball per aprendre a reconixer els trets clau duna investigaci cientfica.

    Comunicaci lingstica

    Les activitats 1 i 6 remeten a lannex Conceptes clau, per a cercar la informaci necessria que permeta la comprensi total del text.

    La secci A FONS, El microscopi, pg. 52, s un text instructiu. Aquest tipus de textos dirigeixen una activitat cap a un fi. Aquest fi no s possible si no nhi ha una comprensi total del contingut, des del punt de vista lingstic.

    La secci UNA ANLISI CIENTFICA, Les colnies de diatomees, pg. 55, dirigeix a ladquisici de nous coneixements a travs de les habilitats de comprensi lectora.

    Com sempre, COMPRENC EL QUE LLIG t com a objectiu la comprensi lectora, i inclou una pregunta, la 56, que exigeix del lector no sols la comprensi del text sin la valoraci del contingut i la forma.

    Tractament de la informaci i competncia digital

    Les pgines dinternet suggerides en NO HO DEIXES PASSAR ofereixen la possibilitat dexercitar les habilitats per al maneig de noves tecnologies, aix com laprenentatge autnom.

    Cultural i artstica

    Les activitats 29 i 51 requereixen ls de destreses artstiques per a la representaci precisa delements de la naturalesa.

    Aprendre a aprendre

    La secci A FONS descriu tots els passos necessaris per a portar a terme una observaci al microscopi de manera autodidacta.

    UNITAT 4. ELS ANIMALS VERTEBRATS

    OBJECTIUS

    1 Conixer les caracterstiques comunes a tots els animals.

    2 Aprendre a diferenciar els animals vertebrats dels invertebrats.

    3 Reconixer les caracterstiques principals de cada grup de vertebrats, les seues funcions vitals i les adaptacions al medi en qu viuen.

    4 Conixer la classificaci de la nostra espcie i els seus orgens.

    5 Aprendre els passos per a realitzar un esquema cientfic.

    CONTINGUTS

    Conceptes

    Caracterstiques del regne animal i diferncia entre vertebrats i invertebrats. (Objectius 1 i 2)

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 23

    Animals vertebrats: definici, caracterstiques comunes i classificaci. (Objectiu 3)

    Els cinc grups de vertebrats: com sn, com viuen, caracterstiques especfiques i subgrups. (Objectiu 3)

    Lespcie humana: caracterstiques, classificaci i origen. (Objectiu 4)

    Procediments, destreses i habilitats

    Observaci i interpretaci dimatges, mostres, fotografies i dibuixos. (Objectius 1, 2, 3 i 4)

    Anlisi i interpretaci desquemes anatmics per a comparar els diferents grups de vertebrats. (Objectius 1, 2 i 3)

    Aplicaci de diversos criteris per a classificar els vertebrats. (Objectius 3 i 4)

    Elaboraci desquemes cientfics. (Objectiu 5)

    Actituds

    Apreciar la diversitat dels vertebrats i mostrar una actitud favorable a la seua protecci i conservaci.

    Valorar la diversitat en lespcie humana, comprenent que som una espcie ms dels vertebrats que habiten el nostre planeta. (Objectiu 4)

    CRITERIS DAVALUACI

    Descriure les caracterstiques del regne animal i diferenciar entre un animal vertebrat i un invertebrat. (Objectius 1 i 2)

    Reconixer i descriure les caracterstiques destructura, organitzaci i funci dels distints grups de vertebrats que serveixen per a identificar-los i classificar-los a partir de fotografies i dibuixos. (Objectiu 3)

    Classificar vertebrats utilitzant claus senzilles i tcniques dobservaci. (Objectiu 3)

    Explicar en quin grup danimals es classifica lespcie humana, enumerar-ne les caracterstiques diferenciadores i conixer-ne lorigen. (Objectiu 4)

    Definir un esquema cientfic i descriure els passos necessaris per a elaborar-ne un. (Objectiu 5)

    COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN

    Coneixement i interacci amb el mn fsic

    La secci UNA ANLISI CIENTFICA, Ous docells i ous de rptils, pg. 71, proposa una srie de qestions que requereixen una explicaci dels fenmens descrits de forma cientfica, aplicant els coneixements ja adquirits en la unitat a una situaci semblant. Comunicaci lingstica

    Les activitats 3, 6, 10 i 13 requereixen la recerca dinformaci en lannex Conceptes clau del llibre. La secci A FONS, Classificaci de lespcie humana, pg. 68, mostra una manera diferent de presentar la

    informaci. s convenient detindres en aquesta secci per extraure el mxim de partit a lanlisi dels esquemes que shi mostren, insistint en tots els elements que el formen i els seus significats (barres, quadres, guions...). Cultural i artstica

    La secci Cincia a les teues mans, Realitzaci dun esquema cientfic, pg. 69, explica quines caracterstiques ha de reunir un esquema cientfic. En portar-lo a terme amb el peix de lexemple, prenem conscincia de la importncia de disposar de determinades habilitats artstiques per a poder complir amb els requisits establits. Autonomia i iniciativa personal

    En EL RAC DE LA LECTURA, el text Viure entre ximpanzs, de Jane Goodall, ens permet reflexionar sobre lorigen dels sentiments i la necessitat dafecte dels ssers humans.

    Aquestes observacions ens ajuden a comprendre les nostres necessitats emocionals, entenent que formen part de la nostra vida i afavoreixen el nostre desenvolupament com a persones. Competncia social i ciutadana

    A partir de la reflexi portada a terme en EL RAC DE LA LECTURA sobre la necessitat personal de rebre afecte, hem de completar aqueixa reflexi per a traslladar el nostre afecte cap a la resta dels ssers humans, i facilitar aix el nostre creixement com a membres solidaris de la societat.

    Aix mateix, en lactivitat 7 es planteja la identificaci de llenguatges utilitzats pels ssers humans, distints dels llenguatges parlats. Lestudi de la utilitat daquests llenguatges, les causes que els originen i la necessitat de la seua creaci, ens portar a comprendre una altra de les necessitats bsiques dels ssers humans: la comunicaci. La

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 24

    comunicaci s fonamental per a lexpressi de les emocions, per la qual cosa el respecte als individus que requereixen daltres llenguatges per a la seua comunicaci s un dels factors clau per a crear una societat solidria.

    UNITAT 5. ELS ANIMALS INVERTEBRATS

    OBJECTIUS

    1 Aprendre a reconixer els animals invertebrats i a distingir-los dels vertebrats.

    2 Reconixer les caracterstiques principals de cada grup dinvertebrats.

    3 Associar les diferents funcions vitals que realitzen amb les adaptacions al medi en qu viuen.

    4 Adquirir criteris per a classificar invertebrats.

    5 Comprovar la utilitat dun model experimental per a explicar observacions de la naturalesa.

    CONTINGUTS

    Conceptes

    Caracterstiques destructura, organitzaci i funci dels invertebrats. (Objectiu 1)

    Diversitat dels invertebrats: els grups ms importants i les seues caracterstiques. (Objectiu 2)

    Adaptacions al medi. (Objectiu 3)

    Procediments, destreses i habilitats

    Identificaci i descripci de fotografies, dibuixos i esquemes.

    Aplicaci de criteris per a classificar els invertebrats. (Objectiu 2)

    Elaboraci de models experimentals. (Objectiu 5)

    Realitzaci desquemes i s de la informaci del llibre per a classificar invertebrats. (Objectiu 4)

    Actituds

    Comprendre i valorar la diversitat dels invertebrats.

    Prendre conscincia de la importncia dels invertebrats en lequilibri dels ecosistemes i la necessitat de la seua conservaci.

    CRITERIS DAVALUACI

    a) Descriure la caracterstica comuna a tots els invertebrats i distingir invertebrats de vertebrats. (Objectiu 1)

    b) Descriure les caracterstiques destructura, organitzaci i funci dels distints grups dinvertebrats i les seues adaptacions. (Objectius 2 i 3)

    c) Classificar invertebrats utilitzant claus senzilles i tcniques dobservaci. (Objectiu 4)

    d) Descriure adaptacions al medi. (Objectiu 2)

    e) Comprendre la utilitat dun model experimental en lobservaci. (Objectiu 5)

    COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN

    Coneixement i interacci amb el mn fsic

    La secci Cincia a les teues mans, Elaboraci i observaci dun model experimental, pg. 85, proposa lelaboraci dun model per a simular el comportament dels sabaters a laigua. Aquest model ens permetr comprovar la hiptesi plantejada, que explicaria per qu els sabaters poden caminar sobre laigua.

    Comunicaci lingstica Les activitats 4, 8, 10, 16 i 19 fan referncia a la recerca dinformaci en lannex Conceptes clau. En lapartat EL RAC DE LA LECTURA es mostra un fragment duna obra de Gerald Durrell, en qu

    sutilitza un llenguatge literari per a descriure les observacions fetes per lautor en un ecosistema menut. Les qestions plantejades pretenen establir el parallelisme entre les figures literries i els elements naturals que shi descriuen. Matemtica

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 25

    En la secci UNA ANLISI CIENTFICA, pg. 87, es fa pals que els nmeros formen part de la realitat que descriu la naturalesa. Lactivitat 40 empra la xifra proporcionada en el text, amb lobjectiu de completar la descripci de lestructura social del rusc.

    Tractament de la informaci i competncia digital

    Lactivitat 42, del Resum, proposa un treball en qu, fent s de la iniciativa i creativitat personals, es posaran en joc diverses destreses relacionades amb la recerca i lorganitzaci de la informaci.

    Social i ciutadana

    La secci UNA ANLISI CIENTFICA, Les societats dinsectes, pg. 87, descriu les comunitats dabelles com a model dorganitzaci social.

    En aquest cas, la mateixa naturalesa ens convida a reflexionar sobre el paper que exerceixen els individus en una societat, i la seua rellevncia en el seu funcionament conjunt.

    Cultural i artstica

    En lelaboraci del model requerit per a lactivitat de la secci CINCIA A LES TEUES MANS, interv alguna cosa ms que la representaci duna situaci natural. En elaborar el model de sabater, intervenen les habilitats creatives necessries per a dissenyar un objecte que represente de forma enginyosa i til, alhora, lindividu objectiu del nostre estudi.

    UNITAT 6. LES PLANTES I ELS FONGS

    OBJECTIUS

    1 Conixer les caracterstiques prpies del regne vegetal i la seua classificaci.

    2 Reconixer els diversos rgans duna planta, a ms de la forma i la funci.

    3 Conixer les formes de nutrici i reproducci de les plantes.

    4 Conixer les caracterstiques prpies dels fongs i els seus grups principals.

    5 Aprendre els passos necessaris per a fer-ne una classificaci.

    CONTINGUTS

    Conceptes

    Les plantes, definici del regne, caracterstiques comunes i classificaci. (Objectiu 1)

    Les parts de les plantes: arrel, tija i fulles. Estructures i funcions. (Objectiu 2)

    La nutrici, la relaci i la reproducci de les plantes. (Objectiu 3)

    El regne dels fongs: caracterstiques i classificaci. (Objectiu 4)

    Observaci, mostreig i classificaci de plantes. (Objectiu 5)

    Procediments, destreses i habilitats

    Anlisi i interpretaci dillustracions i dibuixos que mostren cicles o seqncies desdeveniments.

    Descripci dels trets estructurals, organitzatius i funcionals de les plantes a partir de fotografies i dibuixos.

    Utilitzaci de claus dicotmiques per a classificar plantes.

    Actituds

    Inters per conixer la gran diversitat de les plantes i per trobar els trets comuns que defineixen el regne vegetal.

    Desenvolupament duna actitud favorable a la conservaci de la biodiversitat.

    CRITERIS DAVALUACI

    Reconixer i descriure les caracterstiques de lestructura, organitzaci i funci de les plantes per mitj de fotografies i dibuixos. (Objectiu 1)

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 26

    Classificar plantes utilitzant claus senzilles i tcniques dobservaci i identificar-ne els trets ms rellevants que expliquen la pertinena a un grup determinat. (Objectiu 1)

    Descriure els rgans i les parts duna planta i explicar-ne la funci. (Objectiu 2)

    Descriure el procs de nutrici de les plantes i explicar el paper de la fotosntesi. (Objectiu 3)

    Descriure el procs de reproducci de les angiospermes, tot explicant el paper que exerceixen les flors, els fruits i les llavors. (Objectiu 3)

    Reconixer i descriure les caracterstiques destructura, organitzaci i funci dels fongs per mitj de fotografies i dibuixos. (Objectiu 4)

    Descriure els passos per a fer-ne una classificaci. (Objectiu 5)

    COMPETNCIES QUE ES TREBALLEN

    Coneixement i interacci amb el mn fsic

    La secci CINCIA A LES TEUES MANS, Observaci, mostreig i classificaci, pg. 101, proposa lobservaci de les fulles de les plantes per a la identificaci de trets clau que permeten portar a terme una classificaci cientfica til.

    UNA ANLISI CIENTFICA, La nutrici de les plantes, pg. 103, analitza lexperiment de Van Hemont, a partir del qual shan didentificar els pressupsits cientfics i proporcionar-ne una interpretaci cientfica dels resultats.

    Comunicaci lingstica

    Les activitats 3 i 6, de recerca en lannex Conceptes clau, sn necessries per a completar la comprensi dels epgrafs.

    En EL RAC DE LA LECTURA, el text seleccionat, un fragment dEl bosc animat, requereix un pas ms en la competncia de comunicaci lingstica. Les activitats proposades van ms enll de la simple comprensi lectora, ja que algunes preguntes requereixen portar a terme una interpretaci dels recursos literaris utilitzats per lautor.

    Matemtica

    En el text introductori de la unitat sn els nmeros els que ens permeten comprendre del tot el contingut del text: la grandesa de les sequoies roges.

    Tractament de la informaci i competncia digital

    Lactivitat 47 del llibre proposa la realitzaci duna classificaci, per a la qual ser necessari recopilar la informaci que siga necessria, a ms de presentar-la usant els formats que millor lorganitzen.

    Cultural i artstica

    El fragment reprodut en EL RAC DE LA LECTURA, que pertany a lobra El bosc animat, s una bella imatge personificada de la naturalesa. Lanlisi detallada de cada una de les descripcions permet admirar lenginy de lautor, a ms de valorar la riquesa del llenguatge com una eina dexpressi artstica.

    UNITAT 7. ELS SSERS VIUS MS SENZILLS

    OBJECTIUS

    1 Identificar les caracterstiques principals dels organismes que formen el regne dels protoctists.

    2 Conixer lestructura dels bacteris, aix com la forma en qu realitzen les seues funcions vitals.

    3 Reconixer lestructura general dels virus, aix com el seu cicle dinfecci.

    4 Analitzar les causes per les quals determinats microorganismes poden ser beneficiosos o perjudicials per a la biosfera i per a les persones.

    5 Conixer algunes malalties infeccioses, la forma de contagi i el tipus de microorganisme que les causa.

    6 Entendre com funcionen les vacunes i els antibitics, i valorar la importncia del seu s controlat.

    7 Aprendre els passos per a agafar mostres i poder observar microorganismes al microscopi.

  • IES Sant Vicent (Sant Vicent del Raspeig). Departament Didctic de Cincies Naturals Curs 2.012-2.013

    Programaci de les Cincies Naturals de 1r dESO. 27

    CONTINGUTS

    Conceptes

    Caracterstiques generals del regne dels protoctists. (Objectiu 1)

    El regne de les moneres, caracterstiques principals, estructura i cicle vital. (Objectiu 2)

    Caracterstiques, estructura i cicle dinfecci dels virus. (Objectiu 3)

    Els microorganismes i el seu paper a la biosfera. (Objectiu 4)

    Les malalties infeccioses, el seu procs infectiu, prevenci i guariment. (Objectius 5 i 6)

    Procediments, destreses i habilitats

    Interpretaci i elaboraci de dibuixos esquemtics.

    Observaci i interpretaci de fotografies, imatges, dibuixos i grfics.

    Classificaci dssers vius aplicant un criteri cientfic.

    Maneig del microscopi per a reconixer i classificar ssers vius. (Objectiu 7)

    Anlisi de textos cientfics.

    Actituds

    Apreciar el valor i benefici de la majoria dels microorganismes. (Objectiu 4)

    Mostrar inters per conixer els organismes que no es veuen a sim