Any VI _ 1'Mm, 306 Barcelona, 12 de novembre de 1927 Preu: i0 cènts

SUPLEMENT ILLUSTRAT D'EN PATUFET

NO TOT ES PER MENJÂRper CORNET

^Í

r •

— Una cervesa vol beure? Vagi alal davant que l'hi donaran molt boni molt barata.

lia

— Mosso!.. Mosso.. una cervesa

A^bï r'i1t

— Noi, sí que és barato. Per cmnquanta cèntims cervesa i bescuit beigros.

— Aquest bescuit em sembla unemica dur. Costa de rosegar.

‚ir,,

— Oh, i per empassar-t'ho tens defer un gran esforç.

^ p

—Em beuré la cervesa perquè, — Mosso! Una altra cervesa, però —Però si allò no era un bescuttlm'ajudi a tirar-ho avall. sense bescuit, que aquest m'ha costat era un feltre per a recollir la que cau.

molt d'empassar.

Oh, i el de vostè feia ja més d'un anyque servia.

rtm, CCCVI pàg, 362 VZROLEr

El tresor dels InquesText d'en .TOAQUIM FECIT

Dibuixos d'en MTRFT

En Franci^quet Maranyes era elxic de casa seva, i com que els altresseus germans eren bastant més gransque ell, resultava ésser sempre el mi-mat. I anà creixent, amb la costum dequè els a tres ja es preocupaven detot, que ell no era bo per a res. Aixòsi; era molt eixerit i tenia cada acuditque feia trencar de riure, particular.ment a les seves ties Anastasia i Qui-

ma, que totes les gràcies li trobavena l'entremaliat Francisquet.

Vet aquí que si fins llavors als pa-res d'en Francisquet tot els havia anatbé, amb una imprudent jugada de Bar-sa tot se n'anà per terra i la famíliaMaranyes es trobà apuradíssima.

Les ties Anastasia i Quima dispo-saven d'una reduïda renda, que no elspermetia auxiliar-los, i no hi haqué

més remei que prendre una importantresolució: acordaren d'anar-se'n alPerú, a on un seu cosi havia logratprosperar a Lima i sabien que els aco-lliria cordialment.

Al vapor, naturalment, durant elsdie3 que durà la travessia, tinguerenocasió de fer algunes coneixences.Entre els nous coneguts, el que mésintimà va ésser el senyor Carmona, el

pJ_.

qual resultava un gran element perpassar l'estona, perquè sempre te-nia una història per contar. En Fran-cisquet, que era molt aficionat a es-coltar-lo, va restar mot impressionatquan el senyor Camona digué: —Però,avui no contaré cap fantasia, sinó unfet real... — I començà aquesta histò-ria: <E1 que vaig a contar s'es¿evin-

Férem algunes submersions cap a l'in-dret on Gabriel indicà i, efectivament,érem en presència d'una nau de l'èpo-ca colonial, de llavors dels virreis.Naturalment, la nostra feina era lentaperquè havíem d'aprofitar estones enquè no teníem feina al «Novak> i tam-bé havíem d'evitar cridar l'atenció.Al cap de quinze dies vaig lograr tro-

gué fa més de vuit anys, al Perú, pre-cisament a on anem. Jo era bus i aca-bava d'ésser anomenat encarregat dela colla de bussos, que treba làvem enel sal,ament del vapor =Novak>, en-fonsat prop de les illes Corcovado.De la colla de husos tenia jo espe-cial amistat i confianza amb un xicotanomenat Gabriel. La feina de salvar

bar una feixuga caixa que amb totesles precaucions logràrem pujar a daltdesapercebudament. Podeu comptarla nostra emoció!... (En Francisquetseguia el relat com si s'hi trobés.) Peròel contingut de la caixa ens decepcio-né als prímers moments.

Hi havia una ullera vella, algunsllibres de pergamí, una bossa amb

el «Novaku era llarga i complicada iper això tinguérem temps de solidifi-car la nostra amistat. Gabriel un daem confià que havia llucar entre lespenombres verdoses de l'aigua la si-lueta d'un antic vaixell de vela, i comque un hom sempre està a punt d'ima-ginar tresors perduts, tot seguit esdesplegà la nostra fantasia i cobdícia.

lr,^

T:HP \/

unes ceit monedes d'or, tot plegat elvalor d'unes sis mil pessetes, que noeren res per la nostra ambició. Tambéhi trobàrem unes medalles de la Marede Déu. En un enve op lacrat hi trobà-rem un plànol al qual de primer molment no donàrem importància, peròque un cop repassat amb més atenció

(Seguirà)

VIROLEf MM. CCCVI - J. 363

L'ALFOMSRA MA G1CA

En Mallarga ve a robar — Amb eix cordill a la portapro l'amo l'ha vist entrar. tindrà una sorpresa forta.

Amb un petit cop de peusembla una bola de neu.

°atafl — Ai ail què és això[— Ja et tinc atrapat, minyó.

1

))11)) V -r

•

Co.

o

T baixa escales avall — Què en diu, urbà, d'eixa alfombra?amb un fort terrabastall. — Que le facilito, hombre[

t m, CCCVI ... Pàg. 364 VIEOLE'L

/ 11^ 2.

En Pi i en Boladeras, dos viatjants, esperen e1 tren En efecte.a l'estació de Vilacalmosa. El quefe els diu que té no-tícies que el tren baixa abarrotat.

!- v

Mes, en Pi, que té gran imaginació, se li acut una 1 miran de enquibir-se allà on poden.

lluminosa idea.

Els efectes comencen a fer el seu paper. La gent, luan entra el revisor, que algun xerraire l'ha previn-

"eient el rètol, va fugint poc a poc. gut, no poden menys de convidar-lo. — Sí, senyors

Quan han quedat sols celebren la gran pensada, diu en Pi; — ningú em negarà que les mostres que joviatjo no siguin explosives.

afro •

ti

M llJiÓ G3PL^j Dl^ d°OGM1C JOOAGV

l ^''I l

X IXI 71r+f6 ^9^.'

1

VIROLET

Núm. CCCVI-P. 365 '

L'oncle Joan ha viscut molt. Ha co-rregut mig món per mgr i per terra.Així és que sap moltes històries. totesinteressants i extraordinàries. Els seusnebots sempre li'n demanen.

Avui — va dir una vegada —us ex»plicaré históriesde gossos. Js recordeutots com varen ésser útils, durant laguerra gran, en la recerca de ferits.Milers de soldats deuen la vida a tanintel'ligents animals.

Ara se m'acut el cas d'un gos delsque en diuen d'aigua, que acompa-nyava el seu amo, que era cec, fins lacantonada on acostumava a captar. Elgos portava la cadireta, i un cop ins••tallats, parava el platet.

I recollien molts diners. D'aquestamanera varen viure un grapat d'anys,fins que la mort, que no deixa res perverd, va venir a buscar el vell captairei se'l va endur. El gos va cuidar moltbé el seu amo...

. durant la malaltia. Ell anava a lafarmàcia a buscar les medecines i leshi donava a l'hora justa; ell li arregla»va el llit, ventilava les habitacions,obria la porta i prenia el recados, etc.

I4W

Quan el va tenir enterrat, què vo-leu que fes la pobra bèstia? La forçadel costum es va imposar i — haguéscec o no — agafava la cadireta i el pla

-tet i cap a la cantonada falta gent.

♦.ice••• ' 9^n !^

o ,:o^, . á^11I

I el bo del cas és que els passants El gos va anar vivint d'aquesta ma» Fins que, quan a l'últim va morircontinuaven omplint-li el platet de nera un altre grapat d'anys sense que de vell, miserable, brut, i apedaçat,cèntims sense fer cabal que la cadireta se li estronqués el favor del públic, van trobar-li, entre les palles del seud'estisora — parada puntualment pel sempre arreplegant cèntims i sempre jaç, més de vint mil duros, entre mo-gos — tingués o no assegut un pobre considerat com a pobre de solemnitat. nedes i bitllets de bancl

T cim. CCCVI — pág. 366 VI R O L F r

En Pau Mandra, vagabonque està tip de rodar món

-vol dedicar-se a robarper poder-se retirarï avui ha fet bona saca:tres rellotges de butxaca.

Però un company seu l'ha visti li diu: «Noi, és ben tristque tu facis tant botíi jo no en vegi ni així.I sense cap complimentun dels rellotges li pren.

Ja ve un altre lladregoti li diu: (Quedar-.s'ho totés un acte d'egoisme.Demostra amor al proismei parteix amb mi el robat »I un rellotge li ha pispat.

Ja només rí hi queda unquan s'acosta un altre puntfilipino i lï l demana.«No vull, ni em dóna la gana!'<No? doncs ara te'l prendré[>I així mateix ho va fe.

Jeu en Pau, tot entristita vora l'Asil de Nit,car no té per a pagarels deu cèntims per entrar,i veu ven¡ en la foscorel seu primer robador.

Aquest tem que dins l'Asilhi hagi la guàrdia civil,i abans d'entrar-hi amagaal tronc d'una alzi:ia obagael rellotge que ha robatper si acàs és registrat.

Vénen els altres tambéi fan igual que el priméi en Pau que els va contemplantté una alegria tan granque es posaria a ballarmes, té seny per esperar.

Quan els lladres ja han entrat .i el seu tresor han deixatcorre vers l'alzina en Pautreu els rellotges del caui fuig corrent, exclamant:«Manoi[ quina sort més gratrl>

Però dos del sometentque l'han vist córrer rabentl'aturen i, registrat,els re]lotges li han trobat,i ara tindrà a la presóllarg temps per meditac?ó.

— Caram! Tens automòbil?— Sí, l'he fet jo mateix amb les peces que he anat trobant en deu anys per

les carreteres.(De The Passing Show)

VIROLLT Núm. CCCV — rñ,a, P. 6 ï

PLET RESOLTEn Jepet era un bon jan, tan bon

jan que tothom del poble l'enredavai l'explotava tant com podia. I, mal-grat que sempre treballava, no teniamai ni cinc cèntims, perquè tots elpagaven amb promeses, que mai noles complien.

Fins que, malgrat la seva pacièn-cia, en Jepet decidí anar-se'n del po-ble. Però tomi' La ciutat era lluny, ellno tenia diners per pagar el tren i peranar-hi a peu, almenys necessitava al»guns queviures pel camí.

Per fi, li se:P..b!a trobar una solu-ció. Es presentà a l'hostal i demanà al'hostaler al qual havia fet molts ser-veis, que li donés alguna cosa permenjar pel camí.

—J així que tingu i. diners us hopagaré, ja sabeu que sóc fiat — afegí.

L'hostaler, rondinant, prengué dela cuina mitja dotzena d'ous durs i liels donà, dient:

— Bé, no te'n descuidis ara, eh?— No tingueu por. Adéu-siau.Mercès a aquella magre minestra,

en Jepet pogué arribar a la ciutat, icom que era bon treballador i robust,aviat trohà feína de camàlic.

Treballà de ferm durant un any, ipogué comprar un carro amb un ca-vall i treballar pel seu compte.

Al cap de tres anys havia estalviatun centenar d'unces, i decidí tornaral poble i comprar algunes terres perviure-hi.

Fins aleshores no havia pensat mésen e. deute que tenia amb l'hostaler,mes tan bon punt arribà al poble, espresentà a l'hostal a pagar-lo.

— I perdoneu que us hagi fet espe«rar tant, però com que no sé escriure,no us podia enviar els diners. Ja emdireu quant us dec.

— Espera't un moment, que et faréel comte.

L'hostaler havia olorat que en Jepetduia diners i yo la fer-se'n la sevapart.

Al cap d'una estona de calcular lipresentà un compte fabulos.

— Mira, em deus quinze cents du-ros — li digué.

En Jepet quedà com qui veu vi-sions.

—Mitja dotzena d'ous, quinzecents duros?

— Es clar, homes Has trigat tresanys a pagar, doncs, els comptes só.iben clars. Aquests sis ous, tornats po»llets, al primer any haurien estat sisgal fines, al segon any n'haurien pogutésser, fent una llocada cada una, se-tanta dues, i al tercer any, de !a ma-teixa manera, més de vuitcentes.Doncs a pagar!

— No vulll això és usura!— Ja ho veurem què hi dirà el jut-

ge, perquè et citaré.En Jepet se n'anà tot preocupa',

tement un plet que li prengués el di-ner guanyat amb tanta feina. Al cap

Pierre d'Os, estudiant el menú:— Recorda si m'agrada la llagosta,

mosso?(De Thp Passin,ó Show

de poc, trobà el seu amic en Pau i licontà què Ii passava.

— No t'amoïnis, quan et citin acá'l jutge, vés-hi tranquil que ja vin-dré jo a fer-te d'advocat.

En Jepet es va tranquil'tzar un vic.Arribà el dia assenyalat per a jutjarl'assumpte, i ell i l'hosta'er es presen-taren davant el jutge, però en Pau novenia. En Jepet ja començava a per-dre la seva confiança, i demanà al jut-ge que esperés un quart per veure sivenia en Pau. Per fi, arribà aquest, totsuat, verme l i esbufegant.

— Dispensi, senyor jutge, que arri-bi tard, però És que demà he de sem-brar les patates i ara les estava bu-llint. Per això vinc tan acalorat.

— Per sembrar patates les bulliu?— Sí, senyor jutge.— I qui ha vist mai que d'una pa-

tata bullida en nasqués cap p'ante!— 1 qui ha vist mai que d'un ou dur

en sortís cap gallina!Veus aquí com en Jepet guanyà la

seva causa.

El Director de la prèsó, després defer un sermonet el pres que anava aésser posat en lliber,at, acabà:

— Vejara, doncs, si us porteu bé ino heu de tornar per aquí.

— Senyor director — féu l'home,commogut; — ningú que escolti a vostèuna vegada, tindrà ganes de tornar.

Gran concurs d' móres xinesques

N. 636 — Lluis Carboneil N.° 667 — Anna Matas N.° 6138 Magda Vinyes N.° G69 — Otília MarroigRedacció .adminis tració: Cardenal Casaáas. h

hnpremra; Carrer da :ríuacanar,. 2 1, Lacart.>

rm. CCCVI-p, 368 VIR0LET

Noves aventures d'en Baliga 1 en BalagaEs molt desanimadortrobar aigua cercant or.

Troben un llibre als Encantsque promet tresors molt grans.

— Mira, bèsties enterrades;— Són fòssils? — Són costellades.

Seguint ses indicacionsse'n van a explorar turons.

//4 ^

\ti\\Fan profunda excavacióper tal de troba un filó.

En Balaga, fent forat,una dèu d'aigua ha trobat.

Passa l'cmo del terrenyi els engega un seriós reny.

1 r \ (tr _I I ^N

I amb empenta violent L'amo crida entusiasmat I als Saurís els paga béraja un cabdal imponent — La secada s'ha acabat[ donant-los dina i diné.