I aquest estiu: un tomb per les millors lectures!    PER ALS MÉS PETITS Quina capsa!, Subi i Anna. Un dia a l’escola. Pepita Subirà. El pastís és tan amunt. Susanne Strasser Violí. Òscar Villan & Antonio Rubio. La disputa. Edouard Manceau. *** Si us plau, Senyor Panda. Steve Anthony. Mare. Mariana Ruiz Johnson. L’Àlex i el hula hoop màgic. Laura Huerga & Albert Arrayás. La meva cara. Margarita del Mazo i Cecilia Moreno. El carnaval dels animals. Marianne Dubuc. Óssos. Emily Hughes *** La meva ciutat imaginada. Cristina Camarena. Un Joc. Hervé Tullet. *** (llibre joc d’art). PRIMERS LECTORS Històries de Nasrudín. Hàlil Bàrcena & Mariona Cabassa. De quin color és un petó. Rocío Bonilla. Tristània imperial, o La rebel·lió de l’alegria. Jaume Copons & Liliana Fortuny. Dracs! Susanna Peix. Gegants! Susanna Peix. Tu i jo. El conte més bonic. Elisenda Roca & Guridi. Funàmbulus. Àlex Tovar & Africa Fanlo. *** Després de la pluja. Miguel Cerro. L’autobús. Marianne Dubuc. Els cucs de terra mengen cacauets. Élisa Ghéin. Arbres. Lemniscates.*** De 7 a 9 anys Faules de sempre i altres contes d’animals. Maica Bernal i Carme Rubio. *** Respira. Inés-Castel Branco. En Pere i el bosc. Jaume Cabré i Mar Cerdà Abecedari poètic. Salvador Comelles. ***

El moment perfecte. Susanna Isern & Marco Sommà. Contes per anar a dormir. Enric Larreula. El Buit. Anna Llenas. El país de les cent paraules. Marta Mata i Carme Solé Vendrell. La màquina del temps. Meritxell Martí & Xavier Salomó *** Els fils invisibles. Montse Torrents i Matilde Portalés. Missió Trobairitz. Cinta Arasa & Ignasi Blanch. Pa sucat amb somnis. Joan Bustos. Ocellets, ocells i ocellots; guia poètica il·lustrada. Lola Casas & Òscar Julve. Inventari de contes. Joan Mitjons. *** El nen que nedava amb les piranyes. David Almond. De 11 a 13 anys El vol de l’oreneta. David Cirici. La fàbrica de petons. Joan de Déu Prats. Duna: diari d’un estiu. Muriel Villanueva. *** Kamal i els alfabetistes. Àngel Burgas. El llibre de les bèsties. Ramon Llull. Laberint. Victor Panicello. La noia de la Mitjanit. Gisela Pou. Un monstre em ve a veure. Patrick Ness. Especial Any Roald Dahl: Les bruixes. Matilda. Charlie i la fàbrica de xocolata. El Gran amic Gegant. El Fantàstic Senyor Guillot. A partir de 15 anys La mirada indiscreta. Àngel Burgas. Un fill. Alejandro Palomas. El ciutadà perfecte. Raquel Ricart. La merla blava. Maria Carme Roca. Mentida. Care Santos. Pèl de panotxa. Jules Renard. Diferent. Andreas Steinhofel. Les pereres fan la flor blanca. Gerbrand Bakker.

PER A MESTRES I PROFESSORAT

La ràbia. Lolita Bosch/Edita Amsterdam. >Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada. Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.

El carrer del mar. Joan Barrets i Mar Borrajo /Edita Piscina un petit oceà. *** >Al carrer del Mar no hi ha semàfors; la gent s’atura quan vol. El carrer enfila entre la fina línia de l’aigua i una filera de cases amb gust de sol, cel i sal. Al carrer del mar s’expliquen set-centes trenta històries a l’any; dues per dia.Sempre les mateixes 730 històries, però mai no són iguals.

(Per explicar als vostres fills i filles). El regal de mitjanit. Hong Soon-mi. / Tramuntana. >Llum i Foscor van tenir cinc fills: Alba, Matí, Migdia, Vespre i Mitjanit. Quan els cinc dormien profundament, va venir Temps i els va xiuxiuejar alguna cosa...      

 

 Educar sense cridar. Alba Castellví Miquel. Angle editorial. >”Us imagineu tractar amb les criatures sense perdre les maneres, sense aixecar la veu, sense enfadar-nos posant el crit al cel? Si ho aconseguíssim, viuríem més tranquils. A més, i això encara és més important, els fills podrien aprendre de nosaltres a regular la seva pròpia tensió en moments de contrarietat, perquè ells aprenen del que fem i no pas del que diem que cal fer.»