! nº 2 • 30 juny 2019

Les nostres victòries

No t’ho pensis més! Uneix-te al Sindicat!

NúriaNo renovació després de 70 anys i reclama-ven un deute anterior

Renovació amb con-tracte 10 anys i con-donació del deute

Lourdes 56% d’apujada 90€ d’apujada i contracte de 7 anys

Jaume Apujada de 100€ Rebaixa de 30€ i contracte de 7 anys

Marilyn i Danilo Expulsió. No renovació 3 anys mantenint el lloguer

Pau Expulsió. No renovacióPrórroga de 2 anys i mig mantenint el lloguer

Eleonora Expulsió. No renovació 3 anys amb rebaixa de 50€

La propera sóc jo...

Apujada del lloguer, expulsió del barri, as-setjament de la pro-pietat...

Col·lectivament po-dem aconseguir el que ens proposem!

Llogateres La propietat demanava Hem aconseguit

! nº 2 • 30 juny 2019

Des del naixement del Sindicat hem anat repetint com un mantra “regula-ció de lloguers, regulació de lloguers”. Els suposats “experts” ens deien que això era impossible, somniar truites. Ara, el passat 26 de juny el Parlament de Catalunya ha votat un decret per regular els lloguers. Victòria? No. El decret plantejava regular, ja no els preus sinó les apujades. El decret esta-blia que el preu es pot apujar un 10% o un 15% respecte el preu de mercat. El preu de mercat? Però si el preu de mercat actual ja és insostenible! Aquest decret semblava quasi una invitació a apujar els preus un 10%. Afortunadament aquest decret s’ha tombat. Quan parlem la regulació de

lloguers per nosaltres ha de ser una eina per abaixar els preus, no per apu-jar-los. Com sempre la sortida vindrà del carrer, de les lluites. Nosaltres ja estem aplicant rebaixes a través de les nostres lluites i victòries. Parlem de dos casos, els del Jaume i l’Eleonora que han aconseguit abaixar el lloguer.El Jaume, veí de Vallcarca, viu en un pis que va ser comprat fa un any per Sun-Peak, SL. Aquesta companyia pretenia fer fora els veïns, reformar i revendre. Per aconseguir-ho van exercir tot tipus de pressions al Jau-me. Des d’obres, trucades i suborns perquè marxés. L’objectiu era clar: l’expulsió. El Jaume s’organitzà amb el Sindicat de Llogateres i el Sindicat

Abaixem lloguers! Atrevim-nos amb l’impossibleLa regulació dels lloguers ha de ser un eina per abaixar els preus

d’Habitatge de Vallcarca. Sindicats pel mig, l’empresa s’amedrenta i ja proposa renovar, però amb apujada: de 705 a 800! Però la persistència i la lluita han fet que pugui signar un nou contracte per 675€. Ni apujada ni ex-pulsió: renovació abaixant preu.L’Eleonora és un altra companya que ha aconseguit rebaixa del lloguer. Or-ganitzada amb les inquilines d’Opti-mum, a través de l’acció i la negocia-ció col·lectiva ha aconseguit renovar per 50€ menys del que pagava. Hem de trencar la lògica de la resistència contra les apujades i començar a atre-vir-nos a demanar rebaixes de preus.

El Sindicat de Vallcarca i el Sindicat de Llogateres explicant la victòria del Jaume

! nº 2 • 30 juny 2019

Lourdes vs Blackstone David contra

Goliat?

Poques coses semblen im-possibles pel Sindicat: hem aconseguit negociar amb Blackstone un nou con-tracte per sota del preu de mercat. La Lourdes es veïna de Vall d’Hebron. Al juliol de 2018, el fons voltor Blacks-tone va enviar-li el burofax oferint una renovació amb una pujada de lloguer del 56%. Lourdes es va negar a rmar el nou contracte i es va a liar al Sindicat amb la intenció de lluitar per un contracte nou amb un preu just. El coratge de la Lourdes i la seva implicació al Sindi-cat ha donat els seus fruits. Nou mesos després de plantar-se i organitzar-se, la Lourdes continuarà al seu pis durant 7 anys amb un preu assequible, sense superar el 30% dels seus ingressos.

Volem que Aquest butlletí el llegeixin milers de persones!Reparteix- lo entre les teves veïnes, copanyes de feina, familiars...

Si pots, fes algunes fotocòpies d’aquest exemplar i que la cadena continuï!

Si a casa o a la feina tens im-pressora, descarre-ga’t l’arxiu original a l’enllaç, fes-ne còpies i redistri-bueix!

David contra Goliat. Una re exió al voltant de dues victòries recents.D’una banda, després de tres anys de lluita a la IAC contra plataformes com Glovo i Deliveroo (on vaig treballar), jo i vuit companys hem guanyat el judici contra Deliveroo (fons voltor que precarit-za els treballadors i estafa milions a la seguretat so-cial). De l’altra, després d’anar al Sindicat de Llo-gateres pel cas de la meva àvia, de 93 anys, setanta anys al mateix pis i amb una execució de desno-nament imminent, el sindicat ha aconseguit la renovació del contracte.La segona victòria i més important, es deu a l’acti-visme i el voluntariat dels membres i col·laboradors del sindicat. A la Paula, l’advocada i a l’Esteve, un veterà negociador que crec –veient com s’impo-sava davant l’advocat del propietari- que va néixer sabent que la fortalesa de Goliat només era aparent. El sindicat literalment ha salvat la vida a la meva àvia: un cop d’aquesta envergadura li hagués es-tat mortal. Temps enrere, patí un ictus i un infart arran d’un disgust.La lluita entre David i Goliat no és la del dèbil contra el fort, sinó de l’aparentment dèbil con-

tra l’aparentment fort. El petit David contra el po-derós Goliat, que sap que només pot guanyar amb l’enfrontament directe.Aquestes dues victòries con rmen que els grans tinents sense escrúpols, els fons voltors que ex-ploten a través de la ube-rització i l’especulació són els aparentment forts, però no els més forts.Hem de ser conscients de què ja tenim la força necessària. El Sindicat de Llogateres i la IAC ens de-mostren que no som els dèbils. I que no ens hem d’avergonyir d’exposar les nostres desgràcies. De-nunciar la precarietat a la qual estem sotmesos, la falta d’escrúpols dels fons voltors i assenyalar-ne els culpables, és una mostra de dignitat i de valentia.Animo tothom en una si-tuació difícil a apropar-se als sindicats, a lluitar i no perdre l’esperança. Les meves victòries són les vostres i les derrotes se-ran compartides i recon-vertides en més lluita.Finalment, vull donar les gràcies a totes les perso-nes responsables d’aques-tes dues victòries; a la IAC, al Col·lectiu Ronda, al sindicat de Llogaters i especialment a l’Oleguer, la Paula i l’Esteve.

Núria Soto, portaveu de Ridersxdrets de la IAC

sindicatdellogateres.org

sindicatdellogateres@gmail.com

Dilluns i dimarts de 10h a 12 i de 16 a 18:30

693 809 646

nº 2 • 30 juny 2019 !

Després d’una llarga lluita, 10 famílies del Raval organitzades de la mà del Sin-dicat Llogateres i amb l’ajuda de tot un barri hem pogut desmantellar els plans per a buidar dues fi nques d’una multina-cional que gestiona mes de 500 milions d’euros i hem aconseguit quedar-nos a casa nostra!!!

Viuen amb els seus 3 fi lls. S’ha aconseguit allargar el

contracte 3 anys mantenint el lloguer.

Té contracte indefi nit. Anava a quedar-se sola en una fi nca plena de portes tapiades rebent pres-sions. S’ha aturat l’assetjament, s’ha arreglat l’escala i viu en una

comunitat de veïnes que es cuiden mutuament. Ara no està sola.

Viu amb una menor, pagava 650€ i s’ha aconseguit allargar 3

anys el contracte pagant 600€.

Eleonorac/ Carme 23

Helenac/ Carme 106

Danilo i Marilync/ Carme 106

Negociació col·lectiva al Raval

La nca de carrer Carme 106 fou adquirida per la Socimi Optimum Re Spain el 2015. Des de llavors la propietat es va desatendre de manera intencionada el manteniment de la nca. Du-rant mesos les veïnes vam suportar un maltrac-tament silenciós, mentre vèiem com la propie-

tat feia cas omís a les nostres queixes. No contents amb això, anava fent pròrrogues de pocs mesos en les que s’anava augmen-tant el preu de lloguer i es mantenia a les diferents famílies en una constant preca-rietat habitacional. En aquell moment, les veïnes pràcticament no ens coneixíem, només érem estranys que intercanviàvem

salutacions esquerpes en creuar-nos per l’esca-la. Va ser quan vam fer la primera assemblea de veïnes i vam decidir a liar-nos al Sindi-cat. Llavors vam començar a organitzar-nos! Enviem una carta per obrir negociacions; no ens contesten. Vam posar una denúncia per assetjament immobiliari. La propietat va arre-glar l’escala i va fer fora a la gestora de nques, però per contra van començar a enviar els te-muts burofaxos dient que no ens renovaven els contractes. Havíem de passar a l’acció! Vam embustiar les 18 nques d’Optimum a Barce-lona i les veïnes de Carme 23, es van sumar a la lluita. Ja érem dues nques! Vam decidir que-dar-nos a casa nostra consignant el lloguer. A mitjans de desembre de 2018 ocupem la seu d’Optimum mentre fèiem una roda de premsa tot donant a conèixer els seus «reputats» in-versors. Finalment vam poder obrir negocia-cions! Les veïnes vam decidir abordar aquestes negociacions de manera col·lectiva i interme-diant el Sindicat. L’única premissa que teníem

era que no s’acceptaria cap acord que no oferís una solució per a a tothom. “O to-tes o cap” repetíem a cada assemblea. Feia 8 mesos que havíem començat plegades i teníem clar que la unitat ens feia més for-tes. No acceptaríem que cap veïna quedés fora de l’acord. Les negociacions no van ser gens fàcils, l’any de lluita començava a passar-nos factura. La incertesa sumada a les denúncies ens generava molta angoixa. Afortunadament ara ens teníem les unes a les altres, ja no érem estranys sinó amics,

érem una comunitat que lluitava per una causa comuna. A més no ens sentíem sols, teníem el suport incondicional de les companyes i ami-gues del Sindicat de Llogateres, del Sindicat del Raval i d’altres entitats. Sense elles no hauríem pogut aguantar. Finalment després d’un any i mig de lluita hem pogut rmar un acord satis-factori per a tothom, en el que s’allarguen els contractes de totes les veïnes mantenint els llo-guers i ns i tot en un cas es rebaixa.