hort i granja

8/17/2019 Hort i Granja.

1/28

L’Hort i la Granja

Mas Pinadella és una granja escola, amb més de vint anys de

funcionament. Els masovers es cuiden de l'hort, els animals i els camps des

de que es va tornar a posar en funcionament el mas, convertint-lo en casa

de colnies.

Es treballa l'hort i els camps per l'obtenci! de vegetals per al consum hum" i

animal, i gran part d'aquest treball es realit#a amb tracci! animal, que és

una magn$fica forma de treballar la terra, de la forma més sostenible i

agradable que ens puguem imaginar. %ambé es cuiden els animals per

l'obtenci! de productes c"rnics, l"ctics, ous, fems...

El contacte amb les dedicacions de la vida tradicional a pag&s amb

el conei(ement dels cicles dels aliments, i de la vida vegetal i animal, és, enaquestes dues activitats molt directe. 55


2/28

Els participants aprenen mentre participen en el funcionament diari

de la granja, amb l)acompanyament, orientaci! i e(plicacions dels

professionals que n'estan al c"rrec.

Entrant en l)apassionant m!n de la vida rural, es duran a terme una

s&rie de treballs de pag&s, en funci! de l'edat dels participants, aptituds i

l'&poca de l'any en que ens trobem* des de sembrar grana, plantar, cavar,

regar, ai($ com recol+lectar i fer-se una amanida amb els productes de

l)hort, que hagin recollit. onar de menjar al bestiar, recollir ous de les

gallines i fer-ne una truita, munyir les vaques i elaborar iogurt, mantega,

formatge, flams...etc.

En resum* priorit#em el tenir molt present, mitjanant la prpia

e(perimentaci!, l)origen dels aliments, la import"ncia d)aquests i la seva

qualitat, ai($ com la interrelaci! de tots els esglaons de la cadena trfica, i

de l)estreta relaci! que mantenim amb el medi, encara que visquem en

ciutats, o llocs allunyats de les fonts d)aquests aliments i mat&ries primeres

que ens permeten viure.

)/orticultura i 0amaderia s!n de les activitats que es duen a terme aMas Pinadella, les que tenen un caire més vivencial, degut als objectius

pretesos en la seva e(ecuci!, i per les caracter$stiques de les matei(es.

L'hort:

1. Introducció.

2. L'hort: importància de l'hort i generositat de la terra.

. L'orientació.

!. Les estacions de l'an" i els cultius associats a a#uestes.

5. La tracció animal.

$. %limatologia.

&. L'aigua i el reg.

. (l compost i els nutrients.). (ls principis de l'agricultura ecol*gica. 5$


3/28

1. Introducció.

1vui en dia, amb tots els avenos tecnolgics i la nostra modernitat

ens alimentem amb els matei(os vegetals i amb els matei(os animals

que els nostres avantpassats van domesticar fa més de deu mil anys,

malgrat les t&cniques de conreu hagin evolucionat molt, les mat&ries

primeres s!n les matei(es.

urant aquella &poca, al 2eol$tic, la vida nmada va passar a ser

sedent"ria amb la domesticaci! de les plantes, fent el salt més gran

que ha fet l'humanitat fins els nostres dies la revoluci! neol$tica*

l'home caador necessitava una gran superf$cie de territori per

mantenir la seva fam$lia i l'agricultor només en necessitava una o

dues.

1mb l'agricultura els éssers humans disposaven de més temps, i ai($ va

n"i(er la cultura i la religi!. Per ai(, 3agricultura4, 3cultura4 i 3culte4 5&


4/28

5. tenen el matei( origen la paraula llatina cultum, que significa

3cultivar4 i que té el seu origen a l'arrel grega col, que vol dir 3podar4,

probablement, una de les primeres t&cniques agr"ries que es van

desenvolupar.

'agricultura va ser, des de llavors i fins la revoluci! industrial, l'activitat

a partir de la qual es van desenvolupar totes les 3grans cultures4. es

religions, les festes, els calendaris, l'arquitectura, gastronomia, la

moda..., tot girava al voltant de les feines del camp.

1ra, en un m!n globalit#at, es pretén que l'activitat agr"ria es

concentri en unes "rees determinades, sovint es dividei( en #ones

productores d'aliments en pa6sos pobres del tercer m!n que

produei(en a bon preu, mentre que al primer m!n, als pa6sos rics es

menja a bon preu. 7 pel cam$ van quedant milers de petits productors

incapaos d'adaptar-se a les e(ig&ncies dels mercats, oblidant que

la feina d'aquests camperols, dels nostres avantpassats, ens han

dei(at el paisatge que ara conei(em, els aliments que mengem, elsanimals que ens acompanyen i la cultura que tenim.

+rigen de l'horticultura:

Els historiadors afirmen que l'agricultura va n"i(er al Pr(im 8rient, en

una #ona coneguda com el 39&rtil :rei(ent4, situada entre els rius

%igris i Eufrates, a l'antiga Mesopot"mia, fa uns deu mil anys. Els

primers conreus que es van domesticar van ser b"sicament decereals i lleguminoses. a hiptesi més comuna ho atribuei( a

l'important aportaci! calrica d'aquests tipus de grans i a la facilitat

d'emmagat#ematge i conservaci!. %ambé hi ha qui diu que

l'agricultura va n"i(er per a produir cereals per fermentar per obtenir

begudes alcohliques com la cervesa, per és molt possible que

aquestes fossin un descobriment accidental, com va passar amb

altres tipus de fermentats com el pa o el iogurt.

5


5/28

es plantes d'horta i els fruiters sembla que van arribar més tard, les

primeres refer&ncies provenen de la ;ina, amb alguns tipus de cols i

melons. 1 1m&rica s'hi cultivaven carabasses, mongetes, patates...,

fa uns set mil anys.

1l Pr(im 8rient, bressol de l'agricultura, les primeres plantes d'horta

que s'hi van conrear van ser cebes, alls i raves.

Els fruiters no es van treballar fins l'edat de bron#e i els primers van ser

arbres de la conca mediterr"nia oliveres, figueres, vinyes, palmeres,

datileres, ametllers i magraners.

'hort familiar va ser el primer pas.


6/28

1i( que ja és gairebé histria a :atalunya, és una realitat a molts

dels pa6sos econmicament més pobres de l'>frica, >sia i 1m&rica

latina.

El cultiu de l'hort familiar ha estat durant molt de temps una costum

molt estesa en tots els pa6sos d'Europa. %ots els pagesos i una part

important d'obrers, sobretot els d'origen rural, tenien un hort per el

consum familiar d'hortalisses.

?na bona part de la poblaci! actual sembla haver decidit que és

més f"cil comprar les hortalisses al supermercat, per des de fa uns

anys assistim a un considerable augment de l'inter&s per l'horticultura

familiar. 'horticultor aficionat ha descobert r"pidament tot el que

l'agricultura els podia reportar. Primerament la certesa de tenir

hortalisses fresques i sanes, cosa dif$cil de trobar en el comer. %ambé

la seguretat de practicar una activitat sana per el cos, que treballa

de forma natural i harmoniosa, al seu propi ritme, i sana per l'esperit,

doncs l'hortol" viu amb les plantes, aprenent a con&i(er els seus

ritmes, a estimar la terra, als nostres irreemplaables servidors, els

microorganismes del sl, i les plantes de les quals obtenim el nostrealiment.

1prenem a respectar els aliments que mengem, ja que sabem el que

costa fer créi(er un enciam o una simple pastanaga. 9inalment

tornem a trobar aquell contacte amb la terra que actualment, en

major o menor grau, hem perdut.

!. L'orientació.'orientaci! més ptima és la sud, doncs és la que ens d!na més

hores de sol. Els terrenys plans o amb pendents molt suaus s!n els més

f"cils de conrear, si tenen gaire desnivell el conreu ser" molt més

complicat i per anar bé caldr" conrear en terrasses, en el cas de

desnivells mitjans les parcel+les s'hauran de disposar perpendiculars al

desnivell, seguint la direcci! de les corbes de nivell, per tal de

minimit#ar el risc d'erosi!. 'orientaci! nord de l'hort s'ha d'e(cloure.

$,


7/28

5. Les estacions de l'an" i els cultius associats a a#uestes.

L'hort a la prima-era:

a primavera és l'estaci! més activa a l'hort, quan les plantes

comencen a sortir de la letargia hivernal es produei( una

acceleraci! considerable de tots els processos vitals. Per tant a

l'horticultor també li toca accelerar el ritme, si volem tenir l'hort a punt

i en ple rendiment.

=i som principiants, és l'&poca idnia per comenar l'hort, realit#ant

els primers bancals de prova, comenant amb les sembres i

trasplantaments de les plantes més populars. %ant en germinadors

com en plena terra, en la majoria de regions, a l'inici de primavera

podem realit#ar sembres d'enciams, pastanagues, cols, bledes,

remolat(es vermelles, naps, espinacs... En les #ones temperades i

c"lides ens atrevirem amb les mongetes de mata bai(a o els

carbassons, i a partir de mitjans d'abril sembrarem melons i s$ndries en

germinadors protegits. 7 a les #ones fredes tal com es fa a les #onesc"lides al gener i febrer, comenarem preparant germinadors per els

tom"quets, pebrots, alberg$nies que, com a solan"cies que s!n,

requerei(en unes condicions més c"lides que altres plantes menys

sensibles al fred, com els enciams, escaroles, cols...

$1


8/28

1l tractar-se d'una estaci! molt canviant vigilarem pel risc de gelades

i calors intenses, de tenir les plantes ubicades en les diferents parts de

l'hort, hivernacles, germinadors..., ets, en les condicions adequades a

aquests canvis de temps sobtats.

=i la primavera és molt salejada i calorosa potser que convingui cobrir

amb palla o restes org"niques sense llavor, el sl per tal de minimit#ar

la dessecaci! d'aquest i la nai(ena de plantes a l'ombra d'aquest

mantell org"nic, evitant la feina de desherbat posterior.

%ambé haurem d'estar atents a possibles invasions de pug!,

escarabat de la patata..., i durant primaveres plujoses els cargols i

bavoses.

@uan les tomateres i mongeteres tenen una alada d'uns ABcm.

:omenarem a preparar els tutors de canya per evitar trencaments i

embolics de les mates.

L'hort a l'estiu:


9/28

tela mosquitera per evitar l'atac d'ocells i possibles par"sits. @uan

aquestes comencin a assecar-se ser" el moment d'arrencar-les i

posar-les a cobert per tal que s'acabin d'assecar.

L'hort a la tardor:

es continues condicions clim"tiques, l'arribada dels primers freds i

l'escurament de les hores de llum, fa que la tardor sigui una &poca

de transici! per la majoria d'horts. 'activitat i el crei(ement vegetal

disminuei(en considerablement, a e(cepci! de regions més c"lides

del sur. Malgrat ai( les collites seguei(en sent variades i abundants.

1 les regions temprades encara es poden collir mongetes verdes,

tom"quets, carbassons, alberg$nies i pebrots, a demés de les

hortalisses que podem conrear tot l'any, com enciams, pastanagues,

bledes, cols, remolat(es, julivert...

a tardor també és l'&poca ideal per al conreu de coliflors i brquils,

que haurem sembrat i trasplantat a mitjans o finals d'estiu. 1 finals de

tardor a les #ones més c"lides, ja podrem comenar a menjar

escar(ofes.

L'hort a l'hi-ern:

'hivern és l'&poca que l'energia latent de la terra convida al

recolliment i a la refle(i!, podent centrar la nostra atenci! en la

regeneraci! del sl .


10/28


11/28

Les gelades:

es Gltimes gelades hivernals o pree-primaverals s!n un dels factors

més clars que limiten la possibilitat de sembres i trasplantaments a

l'aire lliure de les plantes sensibles al fred. 7 les primeres gelades de la

tardor o de l'hivern també ens determinen les dates en que podem

seguir mantenint a l'aire lliure les plantes sensibles al fred,

Htomaqueres, alberg$nies, pebrots, mongetes...I, i per tant ens

marquen les dates l$mit de possibles collites.

(l -ent:

=i l'hort est" molt e(posat a l'acci! dels vents i aquests s!n forts i

constants, es convenient construir algun tipus d'abric o barrera f$sica,

com les fileres de (iprers que a l'Empord" i #ones on toca la

tramuntana atenua la seva acci!, protegint els conreus.

ol i om/ra:1quest par"metre també és molt important a tenir en comte, per

tant caldr" esbrinar quina e(tensi! estar" a l'ombra i durant quan de

temps del dia i de l'any.


12/28

a conseqD&ncia d'anys d'abocaments incontrolats d'aigDes residuals

carregades de subst"ncies residuals carregades de subst"ncies

contaminants als rius, rieres, llacs..., les estem patint ara. 2itrats,

dio(ines, metalls pesants, hormones, medicaments..., s!n alguns dels

noms relacionats amb les not$cies que, per desgr"cia, tant sovint

aparei(en quan es detecta un problema ambiental en els recursos

h$drics.

Moltes d'aquestes subst"ncies relacionades amb l'agricultura

intensiva, com els herbicides i pesticides, s!n arrossegades per l'aigua

de pluja o de reg i acumulades als mantells fre"tics. Els e(cessos de

fertilit#aci!, especialment nitrogenada, han inutilit#at moltes fonts i

pous que ens abastien d'aigua potable.

1 més d'imprescindible, l'aigua és un bé cada cop més esc"s. 1i(

ens obliga a utilit#ar-lo d'una forma responsable, evitant-ne elmalbaratament i mimant al m"(im la quantitat de la que disposem.

a major part de les plantes d'horta , e(cepte les adaptades a

condicions de sec", com l'olivera i la vinya, en necessiten en grans

quantitats, és imprescindible per a la nutrici! de les plantes. 'una

banda la necessiten per dissoldre els minerals que hi ha al sl i que les

arrels els puguin absorbir i, d'una altra, els servei( per fi(ar di(id de

carboni de l'atmosfera i transformar-lo en sucres mitjanant el procés

$$


13/28

de fotos$ntesi. ?n JKL de l'aigua que entra a una planta torna a sortir

pels estomes.

Entre les plantes d'horta n'hi ha que no necessiten gaire aigua com

les s$ndries, els melons, i els alls, per la majoria no aguanten gaire bé

la sequera.

?n e(cés d'aigua també és perjudicial

• 0enta nutrients portant-los lluny de les arrels de les plantes.

• 1ugmenta la p&rdua d'estructura del sl a causa del punt

anterior.

• 1favorei( l'aparici! de malalties, especialment de fongs.

istemes de reg:

En funci! de la disponibilitat d'aigua, de temps, grand"ria de l'hort i

pressupost podem adoptar diferents sistemes de reg.

00303G( I 4(0303G( 4(L 4I(6(3 I3(7( 4( 6(G

3ipus de reg 0-antatges Incon-enients

7anual •

7nversi! bai(a• Es pot aplicar a tottipus d'hort i a totarreu. 2o cal anivellarel sl.

• Permet undesenvolupamentampli de les arrels.

•

espesa elevadadels recursos h$drics.• Es necessita invertir

temps i personal perregar. Especialmentproblem"tic durantels mesos d'estiu.

• 1favorei( l'erosi!.

0spersió • 7nstal+laci! méssen#illa que en el cas

del degoteig.• 1dmet un cert

desnivell.• Es pot fer servir de

sistema en contra lesgelades.

• :al tenir pressi!d'aigua Hsuperior al

degoteigI.• Mulla les fulles de les

plantes i afavorei( lesmalalties per fongs.

• 2o es pot aplicar enterrenys ambdesnivells forts.

4egoteig • Es pot automatit#ar.• M"(ima efici&ncia en

l'estalvi de recursos

h$drics.• imita el

• Es necessital'assessorament d'une(pert per instal+lar-

lo.• imita el


14/28


15/28


16/28

• Augment de la densitat de plantació: 'aquesta manera

aconseguir tenir més ombra, evitant que l'aigua s'evapori

r"pidament, especialment durant l'estiu.

• Associacions de cultius: En el cas de cultius com la ceba,

que té molt poca fulla que pugui fer ombra, si combinem

la plantaci! amb altres esp&cies que tinguin més fulla,

aconseguim més superf$cie d'ombra, al igual que en el

punt anterior.

C. Pr"ctiques que disminuei(en l'evapotranspiraci! de les plantes

augmentant l'humitat relativa al voltant de les fulles

• Tanques verdes: isminuei(en la velocitat del vent i

mantenen l'humitat.

• Associacions de cultius: Es creen #ones més denses i

ombrejades al voltant de les fulles.

). (l compost i els nutrients.

a fertilitat és la capacitat que té un sl de produir. %ots els sls tenen

una fertilitat relacionada amb la seva naturalesa. 'ésser hum", per,

mitjanant l'agricultura, l'ha anat modificant al llarg dels segles per

aconseguir-ne la m"(ima producci!.

En els inicis de l'agricultura, els humans aprofitaven la fertilitat natural

del ecosistemes, treien els arbres d'un bosc i el conreaven fins que elsl s'esgotava, aquest sistema implicava un grau de nomadisme i

obligava a cada poble a disposar de grans superf$cies.

Els romans ja conei(ien el paper que e(ercien els fems en la fertilitat

del sl, i durant segles la mat&ria org"nica va constituir la base de

l'adob, i com que no n'hi havia prou, es feia sevir el guaret, que

consistia en dei(ar de treballar la terra durant un temps dei(ant-la

descansar. 1l segle ;7; un qu$mic alemany va determinar que les

&,


17/28

A. plantes s'alimentaven de nutrients minerals, b"sicament nitrogen,

fsfor i potassi. urant un segle la fertilit#aci! qu$mica i org"nica van

conviure als camps europeus. a separaci! entre agricultura i

ramaderia i l'Gs de fertilit#ants qu$mics nitrogenats va fer que

l'aportaci! de mat&ria org"nica en els sls agr$coles s'eliminés

gairebé del tot.

El compostatge és una molt bona manera, i sen#illa de fertilit#ar el sl.

Es tracta d'imitar i d'accelerar els processos que tenen lloc en els

ecosistemes en la superf$cie del sl, on les restes vegetals i animals s!n

degradades per l'acci! de microorganismes i altres entitats

biolgiques.

?na de les vies més importants de degradaci! és la humificaci!, que

té com a resultat la producci! d'humus, f"cil de recon&i(er al sl d'un

bosc pel seu color fosc, l'estructura fibrosa i l'olor agradable.

/i ha diferents t&cniques de compostatge per totes tenen unes

caracter$stiques comunes

•

/i ha d'haver una barreja equilibrada de mat&ries primeresriques en carboni i unes altres de riques en nitrogen.

• El carboni l'aporten restes vegetals lignificades, fulles seques,

palla..., és el material estructurant.

• El nitrogen pot procedir tant de restes vegetals com animals.

• a fermentaci! de les restes s'ha de produir en pres&ncia

d'o(igen, si en falta es podrei(en i no es forma compost.

• :al un cert grau d'humitat per permetre l'activitat delsmicroorganismes.

• Es necessita un volum de material m$nim d'un metre cGbic

perqu& es produei(i el procés de compostatge.

11.(ls principis de l'agricultura ecol*gica.

'agricultura ecolgica s'entén com un sistema que no fa servir cap

producte de s$ntesi qu$mica, cap subst"ncia que comporti un risc per

&1


18/28

al medi ambient i per a la salut de les persones. Per aquest principi

ha sorgit com a conseqD&ncia d'una nova manera d'entendre la

producci! agr"ria i d'abordar-la.

/i ha uns altres principis, com el de l'autosufici&ncia, la sostenibilitat,

la biodiversitat, l'estalvi energ&tic i de recursos, el reciclatge i el

respecte per la natura, que també s'inclouen dins la definici!d'agricultura ecolgica.

=egons l'agricultura ecolgica, en un sistema agrari hi ha dos

aspectes dels quals cal tenir una cura especial el sl i la biodiversitat.

En el segDent quadre s'hi resumei(en els efectes beneficiosos sobre el

sl i la biodiversitat que e(ercei( cadascuna de les t&cniques

emprades en l'agricultura ecolgica.

((%3( 9((I%I++ +96( (L L I L0 9I+4I(6I303 4( L( 3;%I6I%I>0L (7>604( ( L'0G6I%=L3=60 (%+LGI%0

3?cnica 9ene@icis per al s*l 9ene@icis per a la/iodi-ersitat

%ompost • En millora l'estructura.• /i aporta nutrients.• 2'augmenta els nivells

de mat&ria org"nica.

• 1favorei( eldesenvolupamentde microorganismes.

0do/s -erds • 2'eviten l'erosi!.• /i aporten nutrients.

• =!n un refugi i unaliment per a la


19/28

fauna Gtil.• 1favorei(en els

microorganismes delsl.

3re/all del s*l • Evita barrejar diferents

capes del sl o voltejar-lo.• ='en treballa Gnicament

la capa més superficial.• Procura minimit#ar

l'impacte sobrel'estructura.

• 1favorei( els

microorganismes delsl.

6otacions • Eviten fenmensd'esgotament de sls.

• 1ugmenten labiodiversitat en eltemps.

• 1ugmenten elnombre d'esp&ciesde fauna i malesherbes associadesals conreus.

0ssociacions • :ombinen sistemesradiculars que treballena fond"ries diferents.

• Eviten fenmens

d'esgotament del sls.• 2'eviten l'erosi!, ja quese'n cobrei( millor tota lasuperf$cie.

• 1ugmenten elnombre d'esp&ciesde fauna associadesals conreus.

•

1favorei(en elsmicroorganismes delsl.

3an#ues-erdes

• En frenen l'erosi!produ6da perl'escolament i el vent.

• Enriquei(en la terra ambmat&ria org"nica.

• 1ugmenten elnombre d'esp&ciesvegetals presents.

• Proporcionen refugi ialiment a la faunaGtil.

(ncoi8inaAment

• 2'evita l'erosi!.• 1juda a mantenir-hi

condicions estables detemperatura i humitat.

• 1favorei(en la vidadel sl.

arietatsaut*ctones

• =!n menys e(igents enaigua i nutrients iimpedei(en fenmensd'esgotament del sl.

• ran adaptaci!

ecolgica.

• 1ugmenten labiodiversitatgen&tica.

&


20/28

La granja:

a millor manera d'e(plotar els recursos de la terra, amb la ramaderia és,igual que amb l'agricultura, evitant les e(plotacions monoespec$fiques,

aprofitant les caracter$stiques naturals que fan que les diferents esp&cies

d'animals s'ajudin mGtuament i es complementin.

es vaques pasturen les herbes altes, de manera que després els cavalls, les

ovelles, i les oques podran pasturar les herbes bai(es. esprés els porcs

menjaran les arrels, al matei( temps que ai(ecaran la terra, preparant el

terreny per una sembra d'algun cereal, que podran menjar tots els animals,

especialment les gallines. 7gualment els porcs poden ser alimentats amb el

suero de la llet, que és el l$quid sobrant de la llet després de quallar-la per

fer formatge, o la llet de vaca també es pot utilit#ar per criar poltres o

corders que s'han quedat sense la mare o no els pot donar llet.

&!


21/28

Els rumiants Hvaques, ovelles i cabresI s!n els animals més capacitats per

convertir el seu aliment b"sic que es l'herba, en carn i llet.

Els cavalls en canvi seran aprofitats per la seva important capacitat de

convertir l'herba en energia. %ots aquests animals es repartei(en les pastures

d'una forma molt efica i beneficiant-se uns als altres.

a#ues:

/i ha quatre classes de vaques* les lleteres, les de carn, les de doble Gs i les

ordin"ries. 9a vuitanta anys a Europa i 1m&rica ten$em races magn$fiques

de vaques de doble Gs, per la selecci! gen&tica generada per les

circumst"ncies econmiques dominants les van portar a l'e(tinci!, quan

van crear races de vaques lleteres pures i vaques només per a producci!

de carn.

es vaques parei(en un vedell a l'any, i ha de fer-ho si ha de donar llet. ?na

vaca de carn només ha d'amamantar el vedell o vedells, si té bessonada,

fins que dei(en de mamar. a vaca de doble Gs pot tenir un vedell per

carn, amamantar-lo bé, i subministrar llet suficient al granger. 7 una vaca

lletera pura tindr" un vedell a l'any, el podr" amamantar tranquilament,

donar" llet de sobres al granjer, per el vedell no ser" gaire apte per a

carn.

&5


22/28

1ra bé, la meitat dels vedells probablement seran mascles, i només l'altra

meitat de les cries serviran per completar el ramat de vaques lleteres, ai($

que sempre s'haur" de sacrificar o vendre per carn com a m$nim la meitat

de les cries. =in! la poblaci! de vaques a la granja crei(eria fins no dei(ar

espai per ningG més.

es vaques s'acostumen a munyir un parell de vegades al dia, més o menys

cada dot#e hores. 2etegem la part del darrera de la vaca, de manera que

no caiguin restes de fems o brut$cia. Es renten els mugrons i les mamelles

amb aigua t&bia, com més massatge fem a les mamelles fent-ho millor, i

després ens rentem les mans acuradament i ens les assequem amb una

tovallola, se'ls d!na un menjar que els agradi, i ens asseiem al seu costat en

una cadira bai(a i s'agafa un dels mugrons de davant amb cada m".

:omprimim cap a dalt el mugr! amb el dit gros i l' $nde(, de manera que la

llet que conté no pugui pujar cap a la mamella. El sentit comG ens dir" la

fora que hem de fer al comprimir. 1 continuaci! sense dei(ar d'obstruir el

mugr! per la part superior, apretem amb la resta dels dits el mugr! de dalt

a bai( per tal d'e(treure la llet que hi conté. Es dei(a anar i es torna a repetir

l'operaci! amb un moviment r$tmic. =embla f"cil per no ho és tant, percomenar es recomanable fer-ho amb una vaca vella acostumada a ser

munyida.

Les ca/res:

En alguns pa6sos secs s'anomenen a les cabres 3creadores de desert4,

perqu& destruei( l'estrat arbustiu e(istent, impedint que cresqui més, és una

molt bona desbroadora. =i volem convertir una #ona boscosa en agr$cola,tallem els arbres i dei(em anar-hi un ramat de cabres, mantindr" tota la

vegetaci! a ratlla i preparar" el terreny perqu& els porcs puguin completar

la feina. Per una e(plotaci! petita la cabra és l'animal lleter per

e(cel+l&ncia, ja que s!n molt eficients convertint la vegetaci! e(istent en

llet i carn. a llet de cabra és tant o més bona que la de la vaca i fa un

formatge e(cel+lent. Es munyen igual que les vaques.

1 les cabres no els agrada el fred ni les pluges. 1 demés de pasturar, es

&$


23/28

mengen totes les restes de l'hort i si volem que produei(in molta llet també

els podem donar gra...

es cabres procreen tant si volem com si no, ai($ que sempre caldr"

prendre decisions al respecte. 2o obstant, una cabra que ha parit pot

donar llet durant dos o tres anys sense parir de nou.

Per altra banda es possible aprofitar la llet de la cabra per criar a moltes

altres esp&cies, les vedelles prosperen millor amb llet de cabra que amb les

de les seves prpies mares...

(ls porcs:

El porc, probablement és l'animal omn$vor per e(cel+l&ncia, i a demés

convertei( en bona carn qualsevol cultiu o producte. Posant un porc en un

inhspit prat o terra bai(a que volguem convertir en conreu, aquest el

llaurar", desarrelar" i femar", traient de la terra el que necessita per viure i

desarrotllar-se.

En una finca autosuficient no s'hauria de desaprofitar res, i els porcs ho

aprofiten quasi tot. En el cubell dels porcs hi tirem totes les restes de menjar,

inclGs la primera esbandida dels plats, amb les restes de grassa i demés

nutrients que ells aprofitaran meravellosament...

&&


24/28

E(cepte en el moment del part i després del part, les truges poden viure en

condicions molt dures, encara que ai( no vol dir que els agradi..., quan

parei(en necessiten un lloc sec, amb molta palla o falgueres, calent i sense

corrents d'aire. eneralment varies truges juntes s!n molt més felices que

una de sola, per quan parei(en han de disposar d'una cort suficientment

gran perqu& pugui moure's cmodament, i ha d'estar sola.

La matanBa: En totes les cases de pag&s es feia, i en moltes cases encara

es continua fent, la matana del porc de forma anual, es mata un porc, a

les cases grans sovint més d'un, on s'aprofita pr"cticament tot l'animal, des

de les orelles i la llengua, fins a les potes, passant per tot el que trobem

entre mig.


25/28

>ollastres i Gallines:

Els pollastres i les gallines recullen tota la grana escampada de les collites,

les llavors de les 3males herbes4. =eguei(en al porc quan aquest arranca

les arrels i es mengen cucs, larves... etc. 7 a demés al netejar de llavors el

terra mantenen les rates allunyades.

es gallines per evoluci! han adquirit l'h"bit d'escarvar el terra per buscaraliment, i poden proporcionar-se una quarta part de la seva dieta i totes les

prote6nes, si poden c!rrer pels camps i els boscos. a llum solar és també la

millor font de vitamina per les aus de corral, a l'igual que pels éssers

humans. 2ecessiten rebolcar-se pel terra per tal d'esponjar-se les plomes i

lliurar-se dels "cars. es gallines que corren en llibertat al ras es sentiran molt

bé si els proporcionem una mica de gra a l'estiu, i a l'hivern necessitaren un

suplement proteic. =i les gallines corren en llibertat, sovint es preferible tenir-les al galliner fins al migdia, doncs acostumen a posar els ous abans

d'aquest moment, i ai($ ens assegurem que els posin a cobert i els podrem

recollir amb més facilitat.

es gallines i pollastres s!n aus de bosc i convé mantindre-les allunyades de

l'hort, on podrien fer bastants desastres.

%enir un gall entre les gallines sempre és bona cosa, a demés de fer-nos de

&)


26/28

despertador pel mat$. es gallines posaran la matei(a quantitat d'ous tant si

hi ha gall com si no n'hi ha, per si tenim algun gall aquests seran f&rtils. 1

demés, si cada grup de gallines porta un gall jove que les guii i que les

reunei(i a l'aire lliure, prosperaran millor i correran menys riscos de patir

algun atac d'altres animals.

Es distingei( quan una gallina es posa lloca de la manera en que es posa a

sobre dels ous, tensa i com cloqueja quan l'ai(eques dels ous. lavors cal

ajudar-la tancant-la en una cai(a d'incubaci!, amb fora palla, perqu&

estigui calenta i cmoda, i se li posen a sota una dot#ena d'ous f&rtils, que

poden ser de qualsevol au de corral. ='ha de procurar que sempre tingui

aigua i menjar, encara que mengi molt poc, i només se la dei(ar" sortir un

cop al dia i menys de mitja hora perqu& els ous no es refredin. Els pollets

trencaran els ous 5A dies després de comenar l'incubaci! i quan aquests

tinguin uns dies dei(arem sortir a la gallina, que els guiar" per arreu i els

ensenyar" a buscar aliment. Els pollets caldr" alimentar-los amb una dieta

amb farines ben molgudes i d'alt contingut proteic.

,


27/28

+/jectius de les acti-itats d'hort i granja:

• :on&i(er el funcionament d'un hort.

• istingir els diferents productes plantats.

• 7dentificar les diferents eines emprades.

• :on&i(er els elements per iniciar i mantenir un hort.

• Nalorar el medi rural.

• Prendre consci&ncia de la prpia responsabilitat en la conservaci! i

millora del medi ambient

• 9omentar el consum d'aliments conscient i i con&i(er l'origen.

•

Educaci! del gust.• 1prendre de les dedicacions de la vida tradicional en el medi rural

com a e(emple de sostenibilitat.

• Educar en la sostenibilitat, l'estalvi de l'aigua i recursos naturals.

• 0efle(ionar sobre la producci!, distribuci! i consum dels productes,

tant d'origen vegetal com d'origen animal.

• 1favorir el treball en grup tot incidint en l'autonomia.

1


28/28

hort i granja

Documents