1

Horitzó laboralFU LL I N FOR MATI U

D E L TR E BALL AM B SU PORT

A LE S I LLE S BALEAR S

LaTauladeTreballennúmeros 2

DIVULGACIÓ

Polítiquesactivesd’inserciólaborala

l’AdministracióPública 4

FORMACIÓCONTINUADA

EntrevistaaCarmeCalafat,

tècnicdeformació 5

NOTÍCIESD’INTERÉS 7

ELSEMPRESARIS,

ELSTREBALLADORS

IELSCOMPANYS,RESPONEN 10

PROTAGONISTES

RamónRosselló 13

NORMATIVA 15

ANY 11 · NÚMERO 21 · GENER 2010

2 3

La taula, en números

L E S D A D E S

Durant l’any 2009, la Taula TAS, a través de les entitats que la conformen, ha donat atenció personalitzada a persones amb risc d’exclusió social i persones amb discapacitat i malaltia mental fins a un total de 1.414. D’aquesta quantitat, 709 han estat inserides a la vida laboral.

La suma d’ empreses col.laboradores de tot aquest any ha estat de 461 i s’ha aconseguit la important xifra 284 contractes indefinits.

INDICADOR TOTAL 2009

Personesateses 1.414

Personesinserides 709

Contractesindefinits 284

Empresescol·laboradores 461

3

Fruitdel’interèsdelConselldeMallorcaenlespolíti-quessocials,iamblavoluntatdegarantirelsprincipisdeno-discriminacióiigualtatd’oportunitatsenl’accésalafunciópública,l’IMAS(atravésdelaSecciód’Ini-ciativesSociolaborals)duua termevaries iniciativesadreçadesalaintegraciólaboraldelespersonesambdiscapacitatal’administraciópública.En relació al Consell de Mallorca, l’any 2007 es vasignarunconvenimarcdecol·laboracióentreambdu-esentitatsenmatèriad’inserciódelcol·lectiudeper-sonesambdiscapacitat,ambunaduracióiniciald’unanyifinsa2010.S’hanafegitdosannexes:

• MantenimentdelsjardinsdelsedificisdeLaMise-ricòrdia,llardelainfànciaillardelajoventut.

• Netejadedoscentressocioculturals,tresparcsdebombersidoslocalsdestinatsatallers.

Està previst ampliar aquesta col·laboració en altresàmbitscomels referentsa tasquesd’hoteleria,con-sergeriaomantenimentd’edificis.PelquefareferènciaalpropiIMAS,actualmentcoexistei-xenvaries líniesd’actuacióper talproporcionar llocs

de treballnormalitzatsals treballadorsambdiscapa-citatintel·lectual:

• Unainstrucciódelpresidentpertalderegularl’ac-césdelespersonesambdiscapacitatal’ocupaciópúblicadel’IMAS.

• Utilitzar lacontractaciópúblicaper fomentar laco-hesiósocial,laigualtatd’oportunitatsil’ocupaciódepersones en situació desafavorida mitjançant lesclàusulessocials.L’objectiuésquelainversiópúbli-caquesuposalacontractaciódelesadministracionspúbliquespuguiimpulsar,amésdel’estrictecompli-mentdel’objectecontractual,altresobjectiusbene-ficiososperalasocietat.Iésperaixòques’hainiciatl’elaboraciód’unainstrucciódeprocedimentper in-troduiraquestesclàusulesenlescontractacions.

• DinslaplantilladelaLlard’Anciansdisposamdequa-treplaceslaboralsperapersonaldeserveisresiden-cials.AquesttreballadorssonusuarisdeCoordinado-ra-FederacióBaleardePersonesambDiscapacitat.

• Contractarcadaanyentre4i8treballadorsambdis-capacitatper taldecobrirbaixespervacancesdelpersonaldeserveisresidencialsdediversoscentres.

Polítiques actives d’inserció laboral a l’Administració Pública Actuacions de l’IMAS

D I V U L G A C I Ó

Secció Iniciatives SociolaboralsInstitutMallorquíd’AfersSocialsConselldeMallorca

4 5

• Mitjançant de subvencions SOIB-CCLL contractartrestreballadorsambdiscapacitatintel·lectualperduratermetasquesadministratives idemanteniment itreballadors,pertasquesdejardineriaimantenimentforestal.

• A través d’un acord amb l’Escola d’Hoteleria de laUIB, es contractarà per un any una persona ambdiscapacitatintel·lectualpertaldedesenvolupartas-quesd’ajudantdecuina/menjador.

• EnlaRLTde2009escontemplalacreaciódecincllocsdetreballperapersonesambdiscapacitat.

• Promourelarealitzaciódeconvenisdecol·laboracióambempresespunteresoderellevànciadelanostraComunitatAutònomapertaldepossibilitarlaigualtatd’oportunitatsil’accésalmercatdetreballordinarialespersonesambdiscapacitat.

• Ampliarlasignaturad’aquestsconvenistambéaal-tresAdministracionsPúbliques.

Caldestacartambé:

• LacontractacióperpartdelaFundacióperal’Aten-cióiSuportalaDependènciaiPromociódel’Autono-miaPersonal,depenentdelGovernBalear.

• La tasca realitzada de diversos Ajuntaments deMallorcaper taldedonaraconèixer iassessorarenmatèriadereservadeplacesiredacciódelesconvocatòries específiques d’oferta pública. Grà-cies a aquesta tasca ha contractat treballadorselsAjuntamentsd’Artà, Inca,Lloret,SantLlorenç,Santa María. , Sineu, i Villafranca. En l’actualitataquestescol·laboracionsesvanampliantaaltresajuntaments.

• Lacol·laboracióamblaUIB,hapermèslarealitzaciódequatrecontractes.

TotsaqueststreballadorssonusuarisdelProgramaER-GON, desenvolupat a l’IMAS –amb cofinançament delaConselleriadeTreball iFormació–desde laSecciód’Iniciatives Sociolaborals. En aquest programa tambéhiparticipenASPAS,Coordinadora-FederacióBaleardePersonesambDiscapacitat,GirasoliINTRESS.

“Tots aquests treballadors son usuaris del Programa ERGON. La metodologia aplicada per tal de garantir l’èxit de la integració

sociolaboral és la de Treball amb Suport.”

5

FOR MACIÓ CONTI N UADA

Perquèestanimportantquelespersonesambdisca-pacitatintel·lectualesformin?Enprimerlloc,perquèformapartdelanostramissióas-segurarquelespersonesambdiscapacitatintel·lectualtinguinelsmateixosdrets i oportunitats quequalsevolaltreciutadàieldretaformar-sen’ésun.Ensegonlloc,perquèenstrobamenunmónmoltcompetitiu,onaquellsque tenenméspossibilitatsde triomfaranivell laboralsónelsméspreparatsi,pertant,ésmoltimportantca-pacitar lespersonesalmàxim. Ientercer lloc,perònomenysimportant,perquèl’empresariquehadeciditcon-tractarunapersonaambdiscapacitatintel·lectualtinguilagarantiaqueaquelltreballadorpodràassumirambèxitlafeinaencomanada.

Quinesopcionsformativestenenactualmentelsjovesambdiscapacitatintel·lectualdelesIlles?Siparlamde jovesambDIdemenysde21anysqueacaben lasevaestada formativaalscentreseducatiussensedisposardecaptitulacióacadèmica(graduates-colar),teniml’opciódelsprogramesconegutscomPQPI(programesdequalificacióprofessional inicial) oCAPI(cursd’aprenentatgeprofessionalinicial),enelcasquesiguin impartitspercorporacions localsoentitatssen-seànimdelucre.Aquestsprogramesformenpartdelaformacióregladapostobligatòriaqueofereix laConse-

lleriad’Educacióipretenendesenvoluparcompetènciesprofessionalsquepermetinunainserciósocialilaboralsatisfactòria.D’altrabanda,elsalumnesambDIquehanobtingutelgraduat en secundària podenaccedir a programesdeformacióprofessionaldegraumitjà.Totiqueresultaunaexcepcióqueelcol·lectiudelqueparlamarribiaaccediraaquestscursos,cadavegadase’ndonenméscasos,fetqueobligaaferlesadaptacionsnecessàriesicomp-tarambpersonaldesuportquefacilitielprocésd’apre-nentatge.

Ielsadults?Peraellscomptam,entred’altres,ambcursosde for-macióocupacionalsubvencionatsperlaConselleriadeTreballiFormació.Estandirigitsapersonesambneces-sitatsformativesespecialsquepresentendificultatsperalasevainsercióprofessional.

Pensaquesónsuficients?S’hauriend’incrementar?Pensamqueésfonamentalestarmoltatentsalacon-junturasocioeconòmicadelnostreentornal’horadepla-nificarelsrecursosformatius.Vivimunasituaciódecrisisqueensportaaunincrementgradualdelestaxesd’atur;amés,enelcasconcretdelesBalearsenstrobamambunaespecialitzacióexcessivadelsectorserveisiambla

Entrevista a Carme Calafat amadip.esment

6 7

baixaqualificaciódelstreballadors.Ambtotaixòesfanecessariinvertiresforçosenelmomentdeformarelsfuturs treballadors, i això suposa incrementar l’ofertaformativaidiversificar-la.

Quinseria,enlíniesgenerals,elmodelmésadequatdeformacióperapersonesambDI?Sobretotunmodelflexible,quepermetiferlesadapta-cionsquelespersonesambnecessitatsformativeses-pecialsrequereixen.Perexemple,adaptacionspelquefaaladuradadelaformació,lametodologiaoeltipusdetasquesqueésimportantaprendre.Unmodelqueofereixiunaformaciómoltlligadaalmónlaboral, és a dir, una formació quees realitzi semprequesiguipossibleenentornslaboralsreals.Unmodeldeformacióquefomentiprincipalmentl’ad-quisició ielmantenimentdeactitudspositives,hàbitssociolaboralsbàsics icomunsaqualsevol treballador,independentmentdelllocdefeinaqueespuguiocuparenelfutur.Unmodeldeformacióqueformielsalumnesenaque-llescompetènciespròpiesdelaprofessióquehanes-collitiafavoreixilasevaindependènciapersonalisocial.Si planificam un model de formació que tingui encompte tots aquets aspectes probablement dotaremlespersonesambdiscapacitatintel·lectualdelsrecur-sosnecessarisperpoderduratermelasevainserciólaboralambmajorsprobabilitatsd’èxit.

Engeneral,lespersonestenenclarquinaformacióvo-lenferoelscostadecidir-se?Cadavegadaésmésfreqüentcomptarambmésjo-vesalsnostresserveis.Sónpersonesqueacabende

sortirdel’escolaamblaidea,sovintpocrealista,d’in-corporar-se immediatamentalmón laboral iaixídis-posard’unsingressos.Considerenquejatenenl’edatpercomençaraferfeina,ielscostamoltacceptarqueencaranoestanpreparatsperaaquestanovaetapa.Tambéobservamsovintcomaquestespersonesso-len tenirunespreferènciesprofessionalsquenoescorresponenamblessevescapacitatsactuals:sabenquèvoleniquèelsagradariaferperònoesplantegensiestanrealmentpreparatsperdesenvoluparaques-tatascaniquèpodrienferperpreparar-se.Enaquestsentitcalferunafeina,percertgensfàcil,d’adequarlessevesexpectativesipreferènciesprofessionalsala realitat. Si ho aconseguim és més probable quelesexperiències laborals tinguincontinuïtat iespu-gui assolir més ràpidament l’estabilitat laboral; encascontrari,solserhabitualqueaquestespersonescomencin a tenir experiències laborals a diferentsàmbits, decurtadurada i ambunfinalnogaire sa-tisfactorioqueadoptinunaactitudpassivaesperantqueundiaqualcútoquialaportadecasevaambunafeinaderegal.

Capaonopinaques’hauriend’invertirelsesforçosambvistaalfutur?Perunbanda,insistescqueésmoltimportantaugmen-taridiversificarl’ofertaformativaexistent,iencaramoltmés,entempsdecrisicoml’actual.I,perl’altra,resultaimprescindibleseguirfomentantelsvincles de col·laboració entre les entitats i les admi-nistracionspúbliquesperpossibilitarunmajorconeixe-menticomprensiódelesnecessitatsipoderoferirlesrespostesmésadequades.

FOR MACIÓ CONTI N UADA

7

N O T Í C I E S D ’ I N T E R É S

LasignaturadelConvenide laMesa deTreball ambSuportesvaferelpassat9dejuliolalaseudelaCon-selleriadeTreballiFormació,durantunactealqualvarenassistirelsrepresentatsdeles16entitatsquesignarenelConveni,diferents treballadors iungrannombredemitjansdecomunicació.Firmatpercincadministracionspúbliquesionzeentitatssenseànimdelucre,elConvenitél’abastterritorialdelesIllesBalearsjaquehiestanrepresentadesMallorca,MenorcaiEivissa.S’establirenlesfuncions,lesobligaci-onsdelesparts, l’organitzacióifuncionamenti lasevavigència.Dinsl’apartatd’obligacions,lesadministracionsescompro-metenaferaportacionseconòmiquesperquèlaMesapu-guiduratermelessevesfuncions,amésde:

• Editarundípticdedifusiódeltreballambsuport.• Duratermecursosdeformacióperelstreballadorsque

participenalsprojectesdeTAS.• MantenirlabasededadesdelaMesa.• Editarquestarevistadedivulgació.

En finalitzar la signatura els periodistes vàrem fer nom-brosespreguntestantanivellmetodològiccomanivelldequantificaciódelespersonesiempresarisqueesbenefici-endeltreballambsuport.

DurantaquestanyidesdelaMesas’haseguitapostantperlaformacióilamilloracontínuadelstècnicsdelesdiferentsentitats,ambl’objectiudedotar-losd’habilitatsieinespermillorarlasevatascadiària,aixícomperen-riquirlapràcticaprofessionaldeltreballambsuportambpersonesambdiscapacitat.S’handuitatermeduesjornadesdeformació:lesprime-res,durantelmesdemaig,quesotaeltítoldeJornadesNormativaLaboral:RevisióiActualització,esrealitzarenaMallorca,aMenorcaiaEivissa,ambl’objectiud’infor-marsobreelscanvisques’hanproduïtsobreaspectesde contractació de persones amb discapacitat i sobreprestacions.Lessegones, lesVIIIJornadesdeReflexió,realitzadesaPalmadurantelsdies3 i4dedesembre idirigidesenguanyatreballarl’adquisiciód’habilitatsperpotenciarlescompetènciesemocionalsenlapràcticaprofessionalentreballambsuport.Enambduesescomptàambunaltíndexdeparticipació.

Jornades de formació

Conveni de la Mesa

8 9

LaEUSEestàformadaactualmentper19entitatsrepre-sentativesdel treballambsuportquees faa19nacio-nalitatsd’Europa.LaAESE(AsociaciónEspañoladeEm-pleoconApoyo)ésl’entitatquerepresentaaEspanyaenaquestaorganitzacióiformapartdelConselldeDirecciódelaEUSE,desqueesvafundaren1993.Elsdarrerspaïsosques’hanincorporathanestatSuïssaiWales,ies-tanalesportesAndorraiRússia,dospaïsosbendiferents,sobretotperlessevesdimensions,peròambdósmoltinte-ressatspeltreballambsuportiambunapràcticacreixent.L’activitat quedesplegaen l’actualitat elConsell deDi-recció de la EUSE està centrada principalment en elstreballsquegeneraelprogramaLEONARDO.LaEUSEs’haproposatconstruiruna“caixad’eineseuropeaperaltreballambsuport”.Enlaprimerapart,queconstade10documentsbàsics,jaacabada,laEUSEestableixlasevaposturasobreelscomponentsclaudeltreballambsuport.Lasegonapartestaràformadaper5guiespràctiques,ques’esperaajudinalsprofessionalsdequalsevolpaísd’Europaaaplicarcorrectamentlametodologiadeltre-ballambsuportalllargdetotelprocésiencadaunade les fasesqueconformenaquestsistemad’inclusiólaboral.Les5guiessón:1aLaimplicaciódelclient;2aElperfilprofessional;3aLa recercad’ocupació;4aElsuportdins i foradel llocde treball i5aLesqualitatsd’unbonpreparadorlaboral.Latercerapartconsistiràenfabricarunsmaterialsútilsperalaformacióihomologaciódelspreparadorslabo-ralseuropeus.

D’altrabanda,s’estàfentunesforçsuplementariperre-activarelgrupdetreballdelsudd’Europa(ambnombro-ses dificultats), integrat pels representants de Grècia,Itàlia,PortugaliEspanya.QuantalfuturdelaEUSE,destacalaparticipaciódelacomissióEuropeaenelfinançamentdedosprojectes:Un, la realitzaciód’unestudieuropeusobreel treballambsuportilainclusiólaboralenelsistemaregulardetreball.Aquest estudi analitzarà, entre d’altres coses,la situació del treball amb suport a sis països de laUnióEuropea.Elsegonésungranprojectedetrans-ferència aRússiadel coneixement i experiència queté Europa sobre el treball amb suport, per contribuira la seva implantació i desenvolupament. En aquestprojectelaAESEtindràunpaperprotagonista,jaqueellaéslaquehapresentatlasol·licitudaladelegacióenMoscúdelaComissióEuropea.La EUSE compta amb l’escocés Mike Evans com apresident,dedicatencos iànimaa l’exercicidelseucàrrecihasabutobtenirfinançamentperposaratre-ballarelConselldeDireccióenprojectestècnicsquesiguinútilsperaldesenvolupamentdeltreballambsu-portaEuropa,encoherènciaamblamissióilesfunci-onsquetélaEUSE.Les IllesBalearsnosónaliensa laAESE,diverssosprofessionals i d’entitats són membres i, cada vega-damés,formenpartdelmovimenteuropeudeltreballambsuport.

El treball de la EUSE

9

ElPalauEuskaldunadeBilbaova acollir els dies 5 i 6 de fe-brer el IX Simposi de Treballamb Suport, sota el lema “Tre-balladors sí, persones també”.Al certamen es varem presen-tar les principals novetats enrelació amb la inserció laborali durant dos dies s’hi va par-lar de planificació centrada enla persona, itineraris individu-als, projectes vitals i, sobre-tot, de la presa de decisions.Uspresentamunresumdelesconclusions:eltreballésundretfonamentaldelapersona,perònoqualsevoltre-ballésvàlid.Ésnecessarimillorarlestaxesdepersonesamb discapacitat en ocupació ordinària i equiparar-lesamblesd’ocupacióprotegida.Lamillorahadesernonomésanivelldequantitatsinótambé de qualitat, tenint en compte, d’una banda, lespossibilitats de promoció professional dels treballadorsamb discapacitat i, per l’altra, mesurant els resultatsque l’ocupació té en la qualitat de vida del treballador.Esdestacatambélaimportànciadeveurenonomésl’im-

pactequelainserciólaboraltéenlapersonailasevafamí-lia,sinótambéenl’àmbitsocicomunitari.Eninvestigacionsrecentss’hanpresentatresultatsonlespuntuacionsmésaltesencompetitivitatiproductivitatlestenenelstreballa-dorsambdiscapacitat,almateixtempsques’obtenenlesmésbaixesenpertinençasocialiintegracióenlacomunitat.Paral·lelament,ésimportanttenirencompteelpaperdelscentresespecialsd’ocupacióeneltrànsitdelsseustre-balladors capa l’ocupacióordinària, sent conscientsdeles dificultats de conscienciació de permetre l’accés alsistemaordinari.

Simposi AESE

N O T Í C I E S D ’ I N T E R É S

10 11

Ramón Martínez JiménezHotel Condes de Alcudia, Hi! HotelsDirector

És l’almamater d’aquest hotel i l’empenta en el seu treball s’encomana a tot el seu personal. Amb seixanta empleats, Ramón tenia clar des del començament que la discapacitat no seria un handicap per a la seva contractació i que cada empleat és un individu amb les seves circumstàncies i procura tenir-les en compte i respectar-les. Està encantat amb la seva integració i sap que és un treballador vàlid i adaptat a l’equip. Els avantatges fiscals depenen dels tipus de contractes i reconeix que les cadenes hoteleres han de complir la seva responsabilitat social corporativa, però també té clar que això no serà només el motiu de la contractació. Poder fer que se senti valorat, important i independent econòmicament és per a ell realment el més important.

Xisco Ferrer BordoyAparthotel Mar Blau, Allsun Hotels Director

Personalment pensa que contractar persones amb discapacitat és una motivació i no solament una responsabilitat social o obligació que tenen les empreses. Els avantatges fiscals depenen dels tipus de contractes i a cadenes hoteleres, amb costs de personal tan elevats, es tenen en compte però mai són el motiu últim de contractació. Està encantat amb l’experiència, repetirà i si pogués n’augmentaria el nombre, però reconeix, per la mateixes característiques de les tasques d’hoteleria i restauració, tenir certes limitacions per oferir ocupacions. Té un somriure sincer i inculca al seu personal la màxima que diu: “S’ha de treballar amb i per a persones que passen les seves vacances, que vénen a gaudir i relaxar-se i aquests solament haurien de trobar un ambient agradable i cordial.”

Alfonso Díaz Rafón HiperCentro ManacorCap de planta i magatzem

A la nostra empresa sempre ens hem plantejat la incorporació de persones amb discapacitat des del punt de vista d’una col·laboració social, i en aquest aspecte l’experiència és positiva. El plantejament bàsic es recolza en la idea que cal canviar l’enfocament cap al treballador per així adaptar-nos a les seves circumstàncies concretes, però al mateix nivell que ens podem adaptar a les peculiaritats d’una persona sense discapacitat. El que sí és cert és que es necessita un plus afegit de compromís perquè si no els avantatges fiscals no compensen, sobretot en contractes temporals.

Juan Carlos Costoya BarreiroIberostarDirector de RH d’Espanya

La figura clau és, segons ell, la del preparador laboral i pensa que seria un salt quantitatiu i qualitatiu molt important en les contractacions si hi hagués bonificacions fiscals per a aquests. La cadena hotelera a Mallorca compleix en l’actualitat la normativa legal de contractació, si bé la seva política empresarial, impulsada pel seu director general, Aurelio Vázquez, és la d’augmentar gradualment el percentatge d’incorporacions de persones amb discapacitat. Des de l’administració de recursos humans i per a una empresa de prop de 4.500 treballadors a les illes, la fiscalitat és important però és la responsabilitat social la que respon en aquest casos. La cadena compta amb una Fundació des de maig de 2004 que impulsa projectes per als col·lectius més necessitats, i dedica una especial atenció als nins. Personalment afirma que treballar de prop amb persones discapacitades és molt enriquidor i satisfactori.

L E S E M P R E S E S R E S P O N E N

Les avantatges en la contractació

11

Toni Mayoral ManzaneroHotel Condes de Alcúdia

Toni treballa a cuina, al tren de rentatge. Amb problemes des de la infància, després de dos anys en cadira de rodes, dos anys en un hospital en plena adolescència i diverses operacions, avui, amb 27 anys, ocupar un lloc de feina com qualsevol l ‘ omple absolutament de felicitat. Va pensar quan començava que no seria capaç de realitzar normalment el que se li demanava, perquè li exigiria estar hores dret i quiet. Una vegada superada la por escènica i amb l’ajuda de la seva preparadora laboral, no solament ocupa amb dedicació i cura el seu treball sinó que afirma que no vol anar-se’n, ni tan sols de vacances. Està encantat amb l’ambient laboral, amb els seus companys, amb el director, i agraeix tots els cursets de formació que ha realitzat.

Alcúdia.Mallorca

Antonio Efrain ZamoraAparthotel Mar Blau N’Antonio treballa a cuina, al tren de rentatge. Li va costar un poc adaptar-se. Primer perquè el seu audiòfon augmentava considerablement el renou, que habitualment ja hi ha, darrere d’una sala de menjador que alberga unes 500 persones. En no dur-lo havia de mirar, prestar molta atenció per llegir bé els llavis i interpretar correctament les indicacions dels seus caps o companys. A més, havia d’aprendre a realitzar el treball. Però tot això va quedar enrere. En aquest segon any està encantat amb el treball, amb els seus companys i caps, amb el sou i amb la responsabilitat que té. N’Antonio només té 23 anys, és d’origen equatorià, si bé resideix a l’illa des dels 8, i és, en aquests moments, el cap de família.

CalaMillor,SanLlorençdesCardassar.Mallorca

Victorio Ruiz RibasHiperCentro Manacor

En Victorio du ja quatre anys a l’empresa i està molt content. S’encarrega de reposar material i sobretot, com que és fort, les begudes i coses feixugues. Mai ha tingut cap problema i nota que el tracten com un company més. Fins i tot surt a sopar amb ells i sempre estan de broma (sobretot amb les al·lotes). Abans de treballar aquí va tenir diversos contractes curts en altres empreses. El fet que ni sabés que passaria quan acabassin feia que se sentís molt intranquil. Ara tot és molt diferent: sent que té una responsabilitat, però també la tranquil·litat, per a ell i la seva família, d’entregar un sou mensual a casa.

SantAntonidePortmany.Eivissa

Manuel Espinas NevadoIberostar Club Cala Barca

En Manuel té 21 anys, aquesta és la seva tercera temporada en aquest aparthotel de Portopetro i sembla tenir les coses molt clares. La seva feina consisteix a recollir tots els tassons que els clients van deixant per les diferents zones d’exterior i d’interior d’hotel, i fins i tot a la platja. Treballa des de les deu i mitja del matí fins a les set de l’horabaixa. El primer any li va resultar dur perquè li costava fer les seves tasques correctament, el renyaven i a més no coneixia gaire gent. Ara tot ha canviat: té un munt d’amics, ha après certes frases en diferents idiomes, ha conegut molta gent i diu que vol demanar un augment de sou (quan l’hotel aconsegueixi una estrella més) i jubilar-s’hi. Quan acaba la temporada en Manuel s’entristeix una mica ja que el seu treball és per a ell molt més que una ocupació.

CalaMondragó,Santanyí.Mallorca

E L S T R E B A L L A D O R S R E S P O N E N

El procés d’adaptació

12 13

Belén Prieto JiménezHotel Condes de Alcudia

Amb molta experiència acumulada i coneixedora del ritme que el sector turístic en plena temporada imposa, reconeix que quan li varen dir que entraria a treballar una persona amb discapacitat tenia certs dubtes de la seva continuïtat. Després d’un any de feina, Belén, 2a cap de cuina, afirma amb rotunditat que ha superat amb un deu les seves expectatives i que en Toni realitza el seu treball a la perfecció, que pren iniciatives, que és molt amable i sempre està disposat a ajudar els altres, sigui quina sigui la tasca. Diu que darrere d’aquesta aparença de persona discreta i seriosa s’amaga un nin que els fa riure mentre les mans no paren de preparar plats. Ha aprés amb ell a sensibilitzar-se per un altre tipus de problemes i diu que esà molt agraïda per això

Esmeralda Morales PiñeroAparthotel Mar Blau

Du tretze anys treballant a l’illa i nou per a la cadena Allsun. És la 2a cap de restaurant i té al seu càrrec vuit empleats, però sempre ha estat un més entre ells. De fet, tots formen part d’aquesta gran família que durant un munt de mesos comparteix el dia sencer. N’Antonio també. Valora la seva puntualitat, la seva responsabilitat i professionalitat en realitzar totes les feines que li encomanen i la seva dedicació. No ha tingut mai cap problema, encara que li encantaria que fos molt menys susceptible als seus comentaris. Pensa que té molt de caràcter però també pensa que per a ell és un avantatge.

Araceli Roldán Sánchez HiperCentro Manacor

La relació amb en Victorio ha estat bona sempre. Ella també es reposadora i, a més, caixera. Al principi potser hi havia algunes objeccions però quan n’Araceli el va conèixer realment tots els dubtes varen desaparèixer. Durant una temporada va tenir algun problema amb temes d’higiene personal però es varen solucionar parlant amb ell de tu a tu i amb sinceritat. Segons n’Araceli és una persona molt bona de dur, és molt complidor i aporta a l’empresa alegria i humor; a més, mai té una paraula dolenta i tracta sempre els companys amb molta educació. Des del principi va ser un més i estan molt contents amb ell.

José López GarcíaIberostar Club Cala Barca

En José, conegut com Pepe, du molt temps treballant en hoteleria i ara ocupa el càrrec de 2n cap de bar i restaurant a l’hotel. Des que en Manuel va començar ha estat el seu cap directe i reconeix tenir amb ell des del principi un feeling especial. Valora la seva puntualitat, la implicació i el compromís amb la tasca que realitza. El tracta com un més dels seus empleats i li crida l’atenció si és necessari, conscient dels perjudicis dels excessos de confiança. En plena temporada hi pot haver a l’hotel prop de 2.500 clients i mai han tingut cap problema. Des que va arribar en Manuel reconeix que és especialment rendible en tots els temes relacionats amb la integració de persones discapacitades.

Les seves experiències

E L S C O M P A N Y S R E S P O N E N

13

Com va accedir a les primeres informacions de lesexperiènciesd’inserció laboralmitjançantelmodeldeSupportedEmployment?Pot resultarestrany,peròno famésde20anysquenohihaviaexperiènciesdeSupportedEmployment.al’Estatespanyol ianivelleuropeuhihaviaunaexpe-riència, ladeSantMichel’sHouseaDublín,ambdosanysd’experiència.Des del Centre per a la Promoció i Educació Social(CIPRES)delConselldeMallorcaestàvemcercantnovesestratègiesenl’atenciódelespersonesambdiscapacitatintel·lectualadientsalesnovesdemandesdelapoblació.Afinalsdelsanys80hihaviaunapartdelcol·lectiudepersones amb discapacitat intel·lectual que havien de-senvolupatlasevaetapaescolaralaescolaordinària.Enaquellaèpocaestreballavaambelconceptedenorma-lització.Lasocietathaviaevolucionat ihavianormalitzatl’ensenyamentde lapoblacióambdiscapacitat,perònoteniaprevistcaptipusdeserveiperquans’acabàsl’etapaescolar.Aquest joves i lesseves famílieshaviendeciditquevolienuntipusdevidatansemblantcomfospossibleal que tenien la restadegermans, parents, amics i, engeneral,larestadepoblaciósensediscapacitat.ElConsellInsulardeMallorcaelquepreteniaeracrearuns serveis que realment donassin resposta al desig

d’aquesta part del col·lectiu. Teníem notícies que alsEUAdesdefeiauns10anysestavendesenvolupantelmodel deSupportedEmployment. Vàremsol·licitardocumentació a la Universitat de Virgínia Common-nwealth,pioneraenelsestudisd’aquestmodel,ivàremcomençaraestudiar lametodologia i lespossibilitatsd’adaptacióa lanostra realitat.També féremestadesaSaintMichael’sHouse i iniciàremunabona relacióambelpersonaldel’organitzaciópercomplementarlainformacióprovinentdelsEUA.

P R O TA G O N I S T E S

Ramón Rosselló, preparador laboral i social de l’IMASEquip impulsor de TAS

14 15

Pensava, aleshores,queeraunmodeladequatperalespersonesambdiscapacitatintel·lectual?Enunprimermoment, durant la fased’estudi delmo-del,totl’equipvaexperimentarunagranemoció.Uncopdissenyatelnostreprojecte,l’any1991,pensàremqueeraunmodelidealperdonarrespostaalesnovesne-cessitatsdelcol·lectiu.Seguramentunapartdel’èxitdelaimplantaciódelmodelvaserelgranentusiasmequeteníemtotselsmembresqueformàveml’equip.

Comvaren ser els inicis i quineseren les seves fun-cionsenlesprimeresexperiènciesd’inserciólaboral?Amésdedesenvoluparelprograma,vàremviureunaetapad’aprenentatge,d’estudi,d’experimentació,d’anà-lisi d’estratègies i de valoració dels resultats inicials.Tambéfomentàremmoltaactivitat: visites,orientació isuportperajudar lesprime-resorganitzacionseuropeesquetreballarenambelmodeldeSupportedEmployment,ia larealitzaciódel ISimposiInternacional.Laintroducciód’aquestame-todologiavasuposaruncan-vienelsmodelsd’atencióalespersonesambdiscapaci-tatintel·lectual.ElmodeldeSupportedEmployment,amésdepreveurelesnecessitatsdelespersonesambDItambévapreveurelesnecessitatsdelempresarisioferia els serveis necessaris per cobrir les sevesne-cessitats.Dinsaquestàmbit,lesmevesprincipalsfun-cionserenlesdeprepararirealitzarlapresentaciódelprogramaal’empresariimantenir-hiuncanaldecomu-nicació.Teniaunadoble tasca:d’unabanda ladifusiódelprograma i, de l’altra, la recercade llocsde feinaadients.

Atèsquequansorgeixunaalternativainnovadorasemprehihaveusdiscrepants,quinescrítiquesesfeienaleshores?Com que actualment hi ha moltes persones i pràc-ticament totes les organitzacions que treballen ambcol·lectiusambdiscapacitatutilitzen i tenenserveisdeSupportedEmployment (circumstànciaqueemfasentirmoltsatisfet),novullrecordardetallsdelesnombrosesicontundentscrítiquesqueensvarenferalsinicis.

Des de les primeres experiències fins a l’actualitatl’empresariat està més conscienciat sobre la igualtatd’oportunitatsenl’accésdelespersonesambdiscapa-citatalmónlaboral?L’expressió“igualtatd’oportunitats“ésméspròpiadelsser-veissocialsquedelmónempresarial.L’empresarielquevolestrobaruntreballadorquerealitzi lestasquesqueli

encomani, que li sigui ren-dibledesdelpuntdevistaeconòmic, quenoocasioniexcessius problemes, quel’adaptació al lloc de feinasigui relativament ràpida ique encaixi en la dinàmi-cade la sevaorganització.I si, a més, té l’oportunitatd’ajudar una persona amb

dificultatshofaambmoltdegust.Elquesíhacanviatalllargdelsanysésqueabanshavíemdededicarmoltsd’esforçosaconvèncer l’empresariqueunapersonaambdiscapacitatssignificativespodiaserútila lasevaempresa.Ara janoésnecessariperquèveuenmoltespersonesambdiscapacitatdesenvolupantmoltsti-pusdetasquesadiferentsempreses.Però insistesc que per aconseguir l’èxit en qualsevol in-tegraciólaboralesimprescindibleoferiral’empresariunsserveisquehofacilitinipossibilitin.

“Moltes persones amb discapacitat

treballen a empreses de les Balears”

15

Horitzó Laboral. Full informatiu del treball amb suport de les Illes Balears

Edició: Mesaperalainserciólaboraldelespersonesambdiscapacitatambnecessitatdesuport

Consell de redacció:AgnèsMelià(ASPAS),NataliaReinares(INTRESS),AinaMªColl(Coordinadora),JoanMiquelFiol(SOIB),NanaFuster(IMAS),FinaPons(amadip.esment),BernatCalafatiCatalinaJuan(Ajuntament

dePalma),AssumptaTebé(Gira-sol),MiquelBauzà(EsGarrover),AndreadeLlanos(ConsellInsulardeMenorca),MateuMas(EsteldeLlevant),GloriaQuiroga(DeixallesCalvià)BoniMartinez(ISLA),CarlosLara(Conselld’Eivissa),BegoñaSeguí(FundacióMenorca)

Redacció i disseny:labodoni.com

Impressió:amadip·esment

Dipòsitlegal:PM-1773-1997

N O R M AT I V A

TIPUS DE CONTRACTE INCENTIUS

CONTRACTE INDEFINITMínim3anys

• Subvenció de3.907€jornadacompleta(reduïtproporcionalmentatempsparcial)

• Deduccióde6.000€enl’impostdesocietats

• Subvenció definsa901,52€peradaptaciódelllocdefeina,semprequeelcontractesigui

igualosuperiora12mesos

• BonificaciódelesquotesdelaSeguretatSocial:

En general

Discapacitat severa1

Donesihomes<45anys

375€/mes-4500€/any

425€/mes-5100€/any

Dones<45anys

445€/mes-5350€/any

495€/mes-5950€/any

>45anys

475€/mes-5700€/any

525€/mes-6300€/any

Atempsparciallesbonificacionsesreduiranproporcionalmentalajornadalaboral

CONTRACTE TEMPORAL DE FOMENT DE L’OCUPACIÓMínim12mesos,màxim3anys(finsaduespròrroguesde12mesoscomamínim)

• Subvenció definsa901,52€peradaptacióndelllocdefeina,semprequeelcontractesigui

igualosuperiora12mesos

• Bonificació delesquotesempresarialsdelaSeguretatSocial:

En general

Discapacitat severa2

Donesihomes<45anys

291€/mes-3500€/any

341€/mes-4100€/any

Donesihomes>45anys

341€/mes-4100€/any

391€/mes-4700€/any

Dones

391€/mes-4700€/any

441€/mes-5300€/any

Atempsparciallesbonificacionsesreduiranproporcionalmentalajornadalaboral

CONTRACTE DE FORMACIÓMínim6mesos,màxim2ó3-4anyssegonsconveni(finsaduespròrroguesde6mesoscomamínim)

• Bonificaciódel50%delaquotaempresarialdelaSeguretatSocial

• Subvenciódefinsa901,52€peradaptacióndelllocdefeina,semprequeelcontractesigui

igualasuperiora12mesos

1Personesambdiscapacitatfísicaisensorialambungraumínimdel66percent.2Personesambdiscapacitatfísicaisensorialambungraumínimdel65percent.

Contractació de persones amb discapacitat al mercat ordinari