HOQUEI SALA

1. HISTÒRIA:

La pràctica de l'hochey sala data de principis del segle XX. La

impossibilitat de paracticar joquei sobre herba durant els mesos

d'hivern en els camps amb fang i gelats va provocar que

diferents clubs s'entrenaren i jugaren en un lloc cobert.

Durant els primers anys es va practicar de moltes maneres: es

jugava sobre fusta, ciment o formigó, i amb porteries de

grandària divers- Amb el temps, la Federació Internacional de

Joquei (FIH) va unificar les regles i es van disputar els primers

campionats i lligues, tant en categoria femenina com masculina.

En l'actualitat, l'hoquei sala es practica sovint en escoles i

instituts, ja que les dimensions del seu terreny de joc són les

mateixes que les d'un camp de handbol o futbol sala.

2.- EL TERRENY DE JOC

Les mesures

Les mesures poden estar entre els 18 i els 22 metres d'ample i

entre 36 i 44 metres de llarg, en hoquei sala el camp és igual al

de handbol (20x40m) i és de ciment, terratzo o parquet. En el

camp es dibuixen la línia central i les línies d'àrea de porteria.

Dins d'esta i a 7m l'esbossa de penal stroke, sobre l'esbossa de

fons i a 6m de la porteria hi ha dos marques per al penal córner

(una a cada costat de la portería).

3.- EL MATERIAL EN HOQUEI:

(a)El Stick: instrument que permet al jugador entrar en

contacte amb la bola. És de fusta i està compost per dos parts

fonamentals:

-El mànec: secció circular en la seua part superior on es produïx

l'agafe de les mans. Les seues dos parts són empunyadura i

canya.

- La pala: part més pròxima a la bola, és més ampla i presenta una

curvatura en l'extrem. Apreciem dos superfícies: una plana i una

redona.

(b)La bola: és esfèrica i té unes dimensions una mica majors que

una pilota de tennis. És de plàstic. amb una superfície llisa i

posseeix un pes que permet jugar-la pel sòl. La bola no es pot

jugar: - amb la cara corba de l'estic - amb un balanceig

excessivament ampli de l'estic - amb cap part del cos, a excepció

del *porterodentro de l'àrea de porteria - alta, a excepció dels

llançaments, des de l'àrea de porteria

(c)Posició bàsica del jugador. La posició “bàsica” del jugador

que es troba en possessió de la bola serà: Posició del

cosequilibrada sobre els peus; agarri de l'estic amb les dues

mans (l'esquerra sempre en l'empunyadura),amb la cara plana de

la pala cap a la bola.

(d)Empunyadura bàsica. No existeix diferència entre drets i

esquerrans, sent els seus principals característiques: mans

separades, sent la ma esquerra la que es col·loca en la part

superior, agarrant el mànec, i la dreta per sota d'aquesta, en el

naixement de la canya, a manera d'acompanyament, per ajudar a

realitzar el mig gir que permet el control i colpegí de revés.

4.- JUGADORS I MATERIALS

Són 6 jugadors ( 5 més el porter) que componen cada equip,

limitant el nombre de canvis a realitzar, aquests es realitzarà

sempre quan la bola estiga fora dels límits del camp. L'estic és

aconsellable que s'adapti a l'alçada del jugador, el més adequat

per a cadascú és aquell que arribi, en posició vertical, a l'altura

de la cintura. El porter anirà equipat amb guants, casc, guardes i

estic .

No està permès el contacte entre jugadors com a càrregues o

embranzides. Tampoc està permesa la protecció del mòbil, de

manera que un jugador amb la bola no pot interposar el seu cos

entre aquesta i l'adversari. Se sanciona quan el defensor fa

intenció de jugar la bola.

5.- TÈCNICA DE L'HOQUEI SALA.

A. DESPLAÇAMENTS.

Es tracta de tenir un domini sobre la bola per part del jugador

de tal manera que li permeti realitzar canvis d'adreça i de ritme

mantenint el control del mòbil. S'utilitzen dues tècniques:

1. La CONDUCCIÓ de la bola, que té les següents

característiques: ●Empunyadura bàsica ●L'estic es creua per

davant del cos entre 45 i 60 graus. ●La bola haurà d'estar

situada davant dels peus, lleugerament a la dreta d'aquests,

facilitant el trasllat de la mateixa (no convé sobrepassar-la). ●El

contacte amb la bola ha de ser continu, com si fos pegada a la

cara plana del pal.

●Orientarem la cara plana de l'estic cap a on desitgem

desplaçar-nos.

2.El CONTROL, es tracta de desplaçar la bola per mitjà de suaus

embranzides alternatives amb l'estic en posició de dret i de

revés, amb el que la bola ja no va “pegada” a la cara plana com en

la conducció. Les seves característiques són: ●Mateix agarri de

l'estic que per a la conducció. ●El recorregut de la bola és de

dreta a esquerra i amb trajectòria obliqua cap a davant, sempre

amb embranzides de dret a revés o de revés a dret

(permanentment amb cara plana). ●L'estic canvia la seva posició

original o bàsica de dret a la de revés, fent-ho girar amb la ma

esquerra 180 graus i deixant que rellisqui per dins de la mà

dreta. Tornarà a la seva posició original, de dret, realitzant el gir

amb la mà esquerra en el sentit contrari. ●El temps de pèrdua de

contacte amb la bola ha de ser el mínim possible, evitant que el

contrari la robi. ●Amb l'estic en posició de dret, la bola es juga

millor cap a l'esquerra i avanci. ●Amb la posició de revés es

provoca el joc cap a la dreta i enrere.

B.DETENCIONS DEL JUGADOR AMB BOLA.

És necessari detenir la bola sense perdre el seu control. Per a

això cal realitzar un gir de 180º de l'estic amb la ma esquerra i

passar la pala de l'estic per a dalt de la bola, per oferir de nou la

cara plana de l'estic a la bola i detenir-la. Al mateix temps convé

avançar el peu esquerre quan el desplaçament siga avant y el dret

quan siga cap a enrere. Cal fer-ho amb energia i buscant el major

equilibri possible.

C.EL PASSE

Es realitza mitjançant una tècnica denominada push

(empènyer). Amb l'empunyadura bàsica i el cos enfront de la

bola s'empeny aquesta amb la cara plana de la pala de l'estic,

portant el pes del cos cap a el peu esquerre i continuant el

moviment de l'acompanyament del stick cap a endavant sense

sobrepassar nunca l'altura de l'espatlla. Una altra tècnica és el

slap (palmada). Es tracta d'impulsar la bola cap al company,

realitzant un arrossegament de la pala de l'estic pel sòl, previ al

contacte amb la bola.

D. LA PARADA. És el gest tècnic que utilitzarem per detenir la

bola de forma controlada en rebre una passada. Hi ha dos tipus

de parada: 1.Parada de dret: amb empunyadura bàsica baixem

l'estic fins al sòl cobrint el major espai de recepció possible.

2.Parada de revés: davant boles que li arriben al jugador a la seva

part esquerra. Amb empunyadura bàsica, el jugador deixa anar la

mà dreta i trasllada l'estic cap a la part esquerra del cos,

col·locant el bec o extrem de la pala en el sòl sense deixar anar la

mà esquerra.

6.- TÀCTICA DE L'HOQUEI SALA.

Consisteix en el conjunt de totes aquelles accions que poden

realitzar el jugador quan ataca i defensa durant un partit. Les

accions fonamentals són:

●OFENSIVA (tenim la bola): desmarcatges, atacs, contraatacs,

suports, espais lliures.

●DEFENSIVA (no tenim la bola): marcatges, replegaments,

cobertures, anticipació, pressing.

Bàsicament existeixen quatre moments en qualsevol partit:

ATAC, DEFENSA, CONTRAATAC I REPLEGAMENT. Depenent

d'una o una altra haurem de seguir els següents principis tàctics:

1.PRINCIPIS TÀCTICS DEFENSIUS:

●Recuperar la possessió de la bola.

●Impedir la progressió de l'equipo adversari.

●Protegir la porteria o zones propícies per al llançament.

2.PRINCIPIS TÀCTICS OFENSIUS:

●Conservar la possessió de la bola.

●Progressar cap a la porteria contrària.

●marcar gol

7.- INFRACCIONS MÉS HABITUALS Al REGLAMENT

a. Jugar la bola amb la part rodona de l'estic.

b. Tocar la bola amb el cos (mà, peu,…). Si una bola copeja a un

jugador de forma involuntària no serà declarada falta.

c. Jugar des del sòl, només es permet al porter.

d. Aixecar l'estic per sobre del maluc. i. Només es permet

elevar la bola en un llançament a porteria.

e. Copejar la bola amb l'estic, ni a l'estic del contrari.

f. Protegir la bola amb el cos si s'està parat: obstrucció.

g. L'arrossegament de la bola només està permès en el servei

del penal corner.

h. Les accions antiesportives, perilloses, així com la falta de

respecte als jugadors i àrbitres.

SANCIONS a favor DE L'EQUIP ATACANT

a. Cop franc en atac: La falta de l'equip defensor es produeix

fora de l'àrea, es treu d'on ha estat. Els jugadors de tots

dos equips han d'estar a 3 metres de labola, excepte el qual

va a realitzar el servei.

b. Penal córner: Quan la falta no intencionada la produeix dins

de l'àrea algun defensor.

- Els jugadors atacants:

El jugador que va a realitzar el servei ha detenir un peu

fos del terreny de joc i la resta dels atacants hauran

d’estar en el camp amb els seus estics i peus fos de l'àrea

fins que es realitzi el servei. No podrà llançar-se cap tir a

porteria fins que la bola hagi sortit de l'àrea i hagi estat

controlada per una jugadora..

- Els jugadors defensors:

Obligatòriament han de defensar el porter i tots els

jugadors de camp. Els jugadors que defensen han de

col·locar-se al costat contrari d'on es va realitzar el

servei.

c. Penal stroke:

Si la falta és voluntària dins de l'àrea.

- El jugador atacant: Llançament directe del jugador al

porter des d'una distància de 7 metres. El jugador que

llança només pot tocar la bola una vegada. - El porter:

Ha d'estar don els 2 peus trepitjant la línia de porteria

fins que el jugador atacant posi la bola en joc.

MECÀNICA DEL JOC i SERVEI

Obtenció del gol: la bola que entra en la porteria ha de ser

jugada arran de terra per algun jugador des del àrea del camp de

l'equip que defensa (encara que des de l'interior de l'àrea, y a

soles des d'aquesta zona, es pot elevar la bola).

- Servei de centre: després de cada gol, en començar el

partit o després del descans, amb un servei en qualsevol

direcció cap a un altre jugador. Tots els jugadors,

excepte el qual realitza el servei han de romandre fins

que es mogui la bola en la seva respectiva meitat de

camp.

- Servei lateral: quan salta les taules de banda, es

reprèn amb la bola sobre la línia de banda pel punt per

on va sortir i amb els contraris a una distància mínima

de 3 metres. Si va ser dins de l'àrea, es treu el més a

prop possible al punt de sortida, però fora de l'àrea.

- Servei de porteria: quan la bola surt pels fons,

impulsada per un jugador atacant o defensor de manera

involuntària. La bola es col·loca en qualsevol punt de

l'interior de l'àrea.