història de l’empresa agujas, s.a. - udg.edu · recordo ue un dia algú de casa meva va fer unq...
TRANSCRIPT
Treball de recerca
La fàbrica de les agulles
Història de l’empresa AGUJAS, S.A.
Gerard Bayé i Turón
Dirigit per Montse Rissech
2n de Batxillerat, A IES Cassà de la Selva
Cassà de la Selva, 17 de novembre de 2003
AAGGRRAAÏÏMMEENNTTSS
A Marta Albà, arxivera de l’Arxiu Municipal de Llagostera, per la seva valuosa ajuda, indicacions i suport. Al meu pare per haver-me acompanyat durant tota la recerca i per les seves ensenyances sobre els principis bàsics de la comptabilitat i de la gestió d’una empresa. A la meva mare per haver-me recordat dia a dia que havia de tenir el treball acabat a finals de setembre. A la meva àvia per haver-me parlat una vegada, ja fa anys, d’aquesta fàbrica. A tots els antics treballadors de la fàbrica de les Agujas, S.A. per haver-me deixat entrar en els seus records i per haver-me explicat tot el que sabien.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 1
ÍÍNNDDEEXX
1 Introducció _______________________________________________________ 3
2 Documentació Mercantil _____________________________________________ 7
3 Orígens de la societat _______________________________________________ 7
3.1.1 Fundació _________________________________________________ 8
3.1.2 Ubicació __________________________________________________ 9
3.1.3 Capital Social______________________________________________ 9
3.1.4 Comentaris sobre l’estudi del llibre d’actes ______________________ 9
4 Evolució Històrica de la Plantilla ______________________________________ 11
4.1 Delimitar els anys de la mostra __________________________________ 12
4.1.1 Nombre d’homes i dones a la plantilla _________________________ 12
4.1.2 Lloc d’origen dels treballadors _______________________________ 13
4.1.3 Edat de la plantilla a cada tall històric _________________________ 14
4.1.4 L’edat al començar ________________________________________ 14
4.1.5 Anys al plegar ____________________________________________ 15
4.1.6 Categories professionals ____________________________________ 16
4.2 Sous i Salaris _________________________________________________ 17
4.2.1 Sistemes de pagament _____________________________________ 17
4.2.2 Altres assegurances________________________________________ 18
4.3 Clients i Vendes_______________________________________________ 18
4.3.1 Principals mercats_________________________________________ 18
4.3.2 Principals productes _______________________________________ 19
4.3.3 Volum de vendes__________________________________________ 21
5 Evolució Històrica de les Principals Partides del Balanç ____________________ 23
5.1 Resultats ____________________________________________________ 23
5.2 Maquinària ___________________________________________________ 25
5.3 Utensilis _____________________________________________________ 26
5.4 Terrenys ____________________________________________________ 26
5.5 Edificis ______________________________________________________ 26
5.6 Vehicles _____________________________________________________ 27
6 Comptabilitat_____________________________________________________ 28
6.1 Tresorería ___________________________________________________ 29
6.2 Capital Social_________________________________________________ 30
6.3 Préstecs_____________________________________________________ 31
La fàbrica de les agulles
Pàgina 2
7 Treball de Camp __________________________________________________ 33
7.1 Delimitar la mostra ____________________________________________ 33
7.2 Definir el tipus d’enquesta ______________________________________ 33
7.3 Definir el contingut de l’enquesta_________________________________ 34
7.4 Entrevista amb Jaume Grau ____________________________________ 38
7.5 Conclusions Buidatge Entrevistes_________________________________ 42
8 Procés productiu de les agulles ______________________________________ 49
8.1 Procés productiu durant els anys 1940-1965________________________ 49
8.2 Canvis en el procés productiu ___________________________________ 52
8.3 Composició del cost de les agulles ________________________________ 53
9 Conclusions Finals _________________________________________________ 56
9.1 Conclusions objectiu 1 “Quins motius van portar a l’empresa a... _______ 56
9.2 Conclusions objectiu 2 “Saber què havia representat per... ____________ 57
9.3 Conclusions objectiu 3 “Saber com es fabricaven les agulles”___________ 58
10 Bibliografía ______________________________________________________ 60
11 Annex __________________________________________________________ 61
La fàbrica de les agulles
Pàgina 3
11 IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ
Portava unes quantes setmanes anant de bòlit buscant sobre quin tema faria el
meu treball de recerca. No ho tenia gens clar, parlava amb la gent més propera
per tal de cercar idees. Recordo que un dia algú de casa meva va fer un
comentari sobre el tancament d’una fàbrica que portava molts anys oberta, i
que havia donat feina a molta gent. Encuriosit vaig demanar de quina empresa
parlaven, i em respongueren que era la fàbrica de les agulles, immediatament
vaig relacionar-la amb la meva àvia. Dic això perquè en moltes sobretaules
familiars recordo sempre que l’àvia acabava parlant tard o d’hora del temps que
ella va treballar a la fàbrica de les Agujas S.A.
Dies més tard, va caure a les meves mans una publicació local, el Butlletí de
Llagostera, amb un article signat per l’arxivera municipal, la Marta Albà, on feia
una breu síntesi referent a la història d’aquesta fàbrica. Fou així com em vaig
assabentar que tota la documentació de l’empresa va ser donada a l’Arxiu
Municipal de Llagostera.
Decidí fer una visita a l’Arxiu per parlar amb la Marta Albà, volia saber la seva
opinió sobre quins temes podria enfocar el meu treball. Vam parlar del tema de
la fàbrica de les agulles i va ensenyar-me el fons documental, era enorme i
estava tot apilonat i pendent de classificar, em va impressionar.
Aleshores la Marta va portar una carpeta on hi havia els expedients dels
treballadors. Instintivament vaig buscar l’expedient de l’àvia i va semblar com
que fes un salt en el temps.
La impressió de tristesa, derrota i solitud que vaig tenir en veure apilonats en
uns quants metres quadrats l’esforç de tantes persones i tants anys crec que
van ser motiu suficient per decidir-me a realitzar aquest treball.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 4
Esperonat per saber els motius que havien portat a una empresa amb una
antiguitat de més de seixanta anys a tancar en la seva activitat i que havia
donat feina a tantes persones vaig fixar-me dos objectius primordials:
“Quins motius van portar a l’empresa a tancar la seva activitat”.
“ Saber què havia representat per als treballadors i les seves famílies,
la fàbrica de les agulles”.
Per tal d’assolir els dos objectius fixats, em vaig plantejar estructurar el treball
inicialment en dues àrees. La primera àrea cobriria l’estudi i la recerca de tota la
informació empresarial. I la segona àrea comportaria la realització d’una
enquesta personalitzada a diferents treballadors de l’empresa.
Degut a la gran quantitat d’informació del fons documental, em vaig veure
obligat a dividir l’àrea 1 en diferents apartats per tal de concretar la recerca i
evitar la dispersió de documentació i de temps.
Per tal de poder treballar més còmodament i evitar haver d’anar constantment
a l’Arxiu Municipal per consultar la informació vaig decidir enregistrar totes les
consultes a un sistema informàtic. Degut a que molta de la informació tractada
és homogènia, vaig optar per emprar Microsoft Excel pel tractament de dades i
de Microsoft Word pel tractament de textes.
El volum d’informació era prou elevat i calia un sistema prou àgil que em
permetés arribar d’una manera ràpida i senzilla a conclusions. Vaig decidir
explotar les possibilitats estadístiques d’Excel, és a dir, taules dinàmiques
basades en les bases de dades generades en format XLS. Per poder utilitzar
aquest sistema vaig cercar ajuda i formació de gent experimentada en l’ús de
taules dinàmiques.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 5
Vaig decidir començar el treball efectuant un buidatge detallat dels arxius del
personal que havia treballat a l’empresa entre el període 1940-1980. Aquesta
feina va comportar moltes hores d’enregistrament al sistema informàtic que em
va permetre tenir un padró molt complert d’on hauria d’extreure molta
informació i conclusions, i al mateix temps seria la base per la segona fase,
l’enquesta als treballadors.
Vaig prosseguir efectuant el buidatge dels llibres d’inventaris de balanços,
llibres d’actes, escandalls, llistes de preus, fitxes de clients al sistema
informàtic.
Aprofitant els mesos de vacances vaig començar a realitzar les entrevistes
personalitzades, aquesta feina em va comportar moltes hores de realització i
moltes més de buidatge. Totes les entrevistes estan enregistrades amb suport
magnètic de manera que puc tenir un testimoni en viu.
A mesura que els entrevistats anaven desfilant, feien moltes aportacions sobre
el procés productiu. Em va semblar molt interessant i sobretot pel fet de que en
el fons documental no hi havia cap referència escrita sobre el mateix. Vaig
decidir a partir d’aquest moment demanar que m’expliquessin tot el que
sabessin sobre la fabricació d’agulles per tal d’incloure una nova àrea en el
treball que em permetés assolir un tercer objectiu:
“Saber com es fabricaven les agulles”.
Tota aquesta informació va acabar de prendre forma amb l’ajuda de
treballadors experimentats i gerents, on el seu valuós coneixement em van
permetre reconstruir i documentar totes les fases del procés necessari per
convertir un tros de filferro en una agulla de precisió.
La principal dificultat era el meu desconeixement en la interpretació de la
documentació comptable. Vaig haver de fer unes classes teòriques sobre els
La fàbrica de les agulles
Pàgina 6
principis comptables que em permetessin arribar amb coneixement a les
conclusions correctes. Val a dir que vaig comptar amb el suport d’un expert
comptable.
Degut al poc temps que el fons documental portava a l’Arxiu Municipal, la seva
classificació era pràcticament nul·la. Això obligava a dedicar molt temps a
revisar documentació i algunes àrees tenen limitacions degut a la impossibilitat
de destinar més temps a la recerca.
Crec convenient remarcar que les hores d’estudi del fons documental, el temps
dedicat a la recerca i a la introducció de dades a l’ordinador va ser molt elevat,
aproximadament unes 100 hores de feina.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 7
22 DDOOCCUUMMEENNTTAACCIIÓÓ MMEERRCCAANNTTIILL
Una de les primeres feines que em vaig proposar era localitzar els documents
que em permetessin conèixer amb exactitud quan havia estat fundada la
societat. El fet de trobar dins del fons documental els llibres d’actes de les
Juntes Generals i de les Juntes del Consell d’Administració em van permetre
constatar el que intuïa.
33 OORRÍÍGGEENNSS DDEE LLAA SSOOCCIIEETTAATT
La primera referència sobre la fàbrica de les agulles es remunta a l’any 1923
quan Otto Feuerstein va arribar a Llagostera procedent d’Alemanya. Es va
instal·lar a l’actual carrer Girona nº9 i va fundar una fàbrica destinada a la
producció d’agulles tèxtils. L’any 1936 l’empresa ja estava ubicada al carrer
Concepció. D’aquesta època no s’ha conservat documentació.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 8
En la villa de Llagostera a veinte de julio de mil novecientos cuarenta, se reúnen
los señores que constituyen el consejo directivo de esta sociedad, a los solos fines de
cumplimentar lo dispuesto en la vigente ley del Timbre, manifestando al efecto que
dan por ratificadas sus nombramientos de miembros del Consejo Directivo de la
razón social “Agujas S.A.”, consignados en la escritura de su constitución, en la
conformidad siguiente:
Presidente. D. Narciso Marfá Clivillés
Secretario. D. José Espiell Baladia
Vocal. D. Félix Capella Lopez.
Los cuales una vez posesionados de los mismos, ratifican a su vez la designación
efectuada por escritura de trece Julio del mismo año, de Administrador –Delegado
de la Sociedad, a favor de
11..11 DD.. AA RR TT UU RR OO GG AA UU DD II SS AA UU MMEE LL LL
Quien desde este momento queda posesionado en su cargo, levantándose
seguidamente la sesión.
3.1.1 Fundació
L’any 1940, Narcís Marfà, Josep Espiell i Fèlix Capella compren l’empresa i la
maquinària per 50.000 pessetes a Otto Feurestein i constitueixen la societat
Agujas S.A. Durant uns anys Otto Feurestein es manté a la direcció de
l’empresa. A continuació es transcriu l’acta de constitució:
La fàbrica de les agulles
Pàgina 9
3.1.2 Ubicació
L’any 1940 la fàbrica estava ubicada al carrer Concepció. És a l’any 1944 quan
la fàbrica es trasllada a l’edifici que ocuparia fins al seu tancament, el carrer
Constància 1-3 de Llagostera.
3.1.3 Capital Social
Fou constituïda amb un capital de 120.000 pessetes. En el transcurs de la seva
història va tenir tres ampliacions de capital. La primera al 1947 que va fixar el
capital en 1.000.000 de pessetes. L’any 1959 es va fer una segona ampliació de
3.000.000 de pessetes i la darrera es va efectuar l’any 1975 amb 500.000
pessetes més. Per tant, el capital social final va ser de 4.500.000 de pessetes.
3.1.4 Comentaris sobre l’estudi del llibre d’actes
En el transcurs del temps dedicat a la lectura del Llibre d’Actes vaig observar
que n’hi havia moltes que eren les anomenades actes “formals”, és a dir les
aprovacions dels resultats anuals. Però també en destaquen algunes que pel
seu contingut he decidit fer-ne un breu referència. Penso que es tracta d’acords
que van influir molt en el desenvolupament de la seva activitat, en resum, de la
seva història.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 10
Acta del día 18-12-1941:
“Es acordado adquirir otro horno eléctrico, además del que ya se
posee, así como una máquina taladradora y un aparatos para
muelas, para mejorar su desenvolvimiento de la fabricación, lo que
deberán cuidar de su adquisición.”
Acta del día 19-06-1942:
“Debido a la insuficiencia y pocas condiciones del local para fábrica,
de que se dispone actualmente, se acuerda gestionar el
arrendamiento de uno existente en la calle de la Constancia número
1 y 3 de esta misma villa.”
Acta del día 24-03-1943:
“Para procurar mejorar en lo posible, las agujas, que son objeto de la
fabricación de esta Sociedad, se acuerda hacer las gestiones
correspondientes para vez de lograr, alambre procedente de Suecia.”
La fàbrica de les agulles
Pàgina 11
Acta del día 15-10-1953:
“Sigue en el uso de la palabra diciendo que nada puede añadir con
respecto al resultado del Balance, ya que ninguno de los concurrentes
ignora el motivo mismo, o sea por una parte la persistente y muy
aumentada crisis en la industria de Géneros de Punto y por otra la
elevada cantidad de agujas que se viene importando de Alemania
particularmente.”
Acta del día 23-11-1950:
“Seguidamente el presidente hace uso de la palabra para exponer en
nombre del consejo, cuales han sido las causas que han motivado el
resultado del ejercicio que se comenta. De una parte la crisis acentuada
en la industria de Géneros de Punto y como consecuencia la poca
actividad de esta industria que todos conocéis, agravada por lo que a
nuestra producción se refiere por la considerable cantidad de Agujas
que se han importado del extranjero, obligándonos a forzar nuestras
ventas con sensibles descuentos al objeto de mantener una producción
que nos permita cubrir gastos, reduciendo al mínimo la pérdida
experimentada.”
44 EEVVOOLLUUCCIIÓÓ HHIISSTTÒÒRRIICCAA DDEE LLAA PPLLAANNTTIILLLLAA
La font principal d’informació d’aquest punt fou un arxiu de fitxes individuals on
hi figuraven les dades personals de cada treballador. Com que no estava segur
de la consistència d’aquest arxiu i volia saber quantes persones hi havien
treballat, vaig decidir verificar aquest arxiu amb els expedients personals. El
problema fou que el nombre d’expedients era molt inferior al nombre de fitxes,
per tant aquesta verificació va ser molt limitada. Aleshores vaig optar per
La fàbrica de les agulles
Pàgina 12
104
32
7
42
9
27
6
24
8 8 20
10
20
30
40
50
Treb
alla
dors
1940 1945 1955 1965 1975 1985
Evolució de la plantilla
Dones
Homes
demanar l’ajuda d’antics treballadors que van revisar el llistat de treballadors i
vaig afegir les possibles omissions, que no van ser gaires. Per tant sembla que
l’arxiu de fitxes individuals era força complert.
Finalment aquesta informació fou enregistrada en un sistema informàtic pel seu
tractament posterior.
44..11 DDEELLIIMMIITTAARR EELLSS AANNYYSS DDEE LLAA MMOOSSTTRRAA
Degut al llarg període de temps a tractar vaig decidir concretar el meu estudi en
una sèrie de talls històrics, en concret els anys 1945-1955-1965-1975-1985.
M’interessava conèixer el nombre d’homes i dones a la plantilla, l’edat al
començar a treballar, l’edat al plegar, el lloc d’origen, l’edat de la plantilla a
cada tall històric.
4.1.1 Nombre d’homes i dones a la plantilla
Segons s’aprecia a la figura 1.1 es pot afirmar que a la fàbrica de les agulles hi
van treballar majoritàriament sempre més dones que no pas homes, amb una
proporció molt més elevada durant les dècades 1945-1955 on el nombre de
dones arriba a les cotes més altes amb 32 i 42 dones respectivament. A partir
d’aquesta dècada comença la davallada en el nombre de persones actives que
no pararà de baixar fins a la liquidació de la societat a l’any 1982.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 13
4.1.2 Lloc d’origen dels treballadors
Segons la figura 1.2 es pot comprovar que l’origen principal dels treballadors
era del mateix poble, amb el 65% sobre el total. Dins de l’agrupació
anomenada “Pobles veïns” i degut a la multitud de pobles de la rodalia amb un
sol treballador, els he agrupat amb aquesta denominació. A continuació i tercer
amb importància, destaca els treballadors de fora del principat amb el 14% i
finalment els treballadors d’origen barceloní i de la seva província amb un 5%.
Això fa pensar que Llagostera ja va viure una immigració important.
Lloc d'origen
Pobles veïns16%
Llagostera65%
Altres14%Barcelona i
província5%
La fàbrica de les agulles
Pàgina 14
4.1.3 Edat de la plantilla a cada tall històric
En aquesta gràfica es pretén mostrar com la plantilla es va envellint. Si ens
fixem amb l’any 1945 el grup de 16 a 20 anys és el majoritari, seguit pel grup
de 21 a 25, això indica una mitjana d’edat molt jove. A partir de l’any 1955 la
mitjana ja s’ha traslladat a la franja 21 a 30, seguida per la de 41 a 45. És a
partir de 1965 quan l’edat mitjana dels treballadors ja sobrepassa els 45 anys,
seguida en importància per la de 16 a 25. Al 1975 encara es fa molt més
evident el pes dels majors de 45 anys per fer-se amb el control total a la
dècada de 1985.
Això també fa pensar que els treballadors que hi havia a la liquidació de
l’empresa tots tenien més de 45 anys, amb el conseqüent problema per trobar
feina a partir d’aquesta edat.
4.1.4 L’edat al començar
Un altre objectiu que volia obtenir era conèixer l’edat més habitual d’entrada a
l’empresa, sobretot per comparar-ho amb l’actualitat, on no és gaire habitual
incorporacions de gent de més de 40 anys per una banda, i de menys de 16 per
l’altre.
Edat treballadors en cada tall històric
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
1945 1955 1965 1975 1985
<1516 a 2021 a 2526 a 3031 a 3536 a 4041 a 45>45
Edat
Treballadors
La fàbrica de les agulles
Pàgina 15
Es pot comprovar com una edat força habitual era començar a treballar abans
dels 15 anys, encara que és l’edat compresa entre els 16 i 20 anys quan
començava més gent a treballar. A continuació les incorporacions van
disminuint progressivament.
Anys al començar
4248
2723 23
137 8
2
0
10
20
30
40
50
60
Al començar
Ed
at
<15
16 a 20
21 a 25
26 a 30
31 a 35
36 a 40
41 a 45
46 a 50
>50
Si lliguem aquestes dades amb l’evolució de la mitjana d’edat, hom pot dir que
la gent hi començava a treballar de molt jove, evolucionava de categoria i es
feia gran a l’empresa. Evidentment parlo d’una evolució general.
4.1.5 Anys al plegar
Anys al plegar
8
25
30 29
18 18
11
7
18
0
5
10
15
20
25
30
35
Al plegar
Eda
t
<1516 a 20
21 a 25
26 a 30
31 a 3536 a 40
41 a 45
46 a 50>50
La fàbrica de les agulles
Pàgina 16
També penso que és interessant conèixer l’edat al plegar, ja que si l’edat de
sortida és anterior als 65 anys (edat de jubilació) indicaria que la gent plegava
per cercar noves feines i possiblement més diners.
4.1.6 Categories professionals
Si bé en el plantejament inicial del treball havia contemplat la possibilitat
d’estudiar amb quines categories professionals estava composada l’empresa,
l’evolució d’una mateixa persona en el transcurs dels anys implicava el seu
canvi de categoria.
No he trobat cap registre en el fons documental que suporti aquests canvis, tan
sols els rebuts de salaris dels últims anys poden servir per fer una valoració
aproximada.
La feina que suposava fer aquest punt i limitat als darrers anys no aportava
prou informació com per estudiar-lo, per això vaig decidir no fer-lo.
La fàbrica estava estructurada en tres àrees diferents: la producció en sí de
l’agulla, el centre de pincejat i l’administració. Els treballadors estaven agrupats
en categories, en aquell temps estava molt ben estructurada les categories dels
aprenents com es pot veure a la taula següent.
Categoria professional Sou per dia Sou per mes
Pinche 14 5,40 162,00
Aprendiz 1er año 5,40 162,00
Pinche 15 8,55 256,50
Aprendiz 2º año 8,80 264,00
Pinche 16 10,65 319,50
Aprendiz 3er año 11,05 331,50
Pinche 17 12,90 387,00
Aprendiz 4º año 13,40 402,00
Peones ordinarios 14,50 435,00
Espec.2ª 15,90 477,00
Espec. 1ª 17,40 522,00
Mozo especialista de almacén 17,40 522,00
La fàbrica de les agulles
Pàgina 17
Oficiales 3ª 18,15 544,50
Oficiales 2ª 20,45 613,50
Oficiales 1ª 22,80 684,00
Auxiliar 571,55
Capataz especialista 616,40
Encargado 733,70
Oficial 2ª 757,85
Maestro 2ª 899,30
Oficial 1ª 911,95
Vigilante 911,95
Maestro taller 955,65
Contramaestre 955,65
Jefe 2ª 1.138,50
Idem. Ingeniero 1.285,70
Jefe taller 1.285,70
Jefe 1ª 1.304,10
Ayudante ingeniero jefe 1.564,00
Ingenieros y licenciados 1.998,70
44..22 SSOOUUSS II SSAALLAARRIISS
4.2.1 Sistemes de pagament
Volia verificar si l’empresa emprava algun sistema de pagament en espècies1.
Tinc constància d’empreses del sector tèxtil on els economats eren un sistema
molt emprat de pagament amb espècies.
De l’estudi de la documentació no he trobat cap evidència que faci pensar que
s’utilitzes aquest sistema de pagament.
El que sí vaig trobar va ser un llibre d’actes corresponent a una Comissió amb
l’única funció de gestionar el fons dels anomenats “punts”. Es tractava d’una
ajuda econòmica destinada a tots els treballadors amb càrregues familiars i el
volum amb diners que movia era prou important, ja que provenia del 15% del
sou trimestral.
1 Cobrar una part o la totalitat del salari en productes, queviures, habitatge, escoles, etc.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 18
En el Reglament de Règim Intern2 hi trobo els articles 21, 22 23 i 24 que
regulen completament el funcionament d’aquest sistema.
4.2.2 Altres assegurances
De l’estudi dels expedients dels treballadors vaig poder comprovar que era un
fet habitual que l’empresa contractés per compte del treballador una
assegurança de vida. El cost d’aquesta assegurança era descomptat del salari
del treballador i calia nomenar un beneficiari.
44..33 CCLLIIEENNTTSS II VVEENNDDEESS
Inicialment la fàbrica no tenia per objectiu comercialitzar els seus productes,
sinó que destinava tota la seva producció a subministrar agulles a les empreses
tèxtils dels seus socis fundadors. No va ser fins al cap d’uns anys, quan veient
l’excedent de producció i la qualitat del seu producte que es van decidir a
comercialitzar-lo.
Com el seu nom indica, el producte principal fou la fabricació d’agulles per a
màquines tèxtils, però va fer alguns intents de diversificar la seva producció.
Entre algun d’aquests cal destacar la fabricació d’hams de pescar, fulles de
serra3 i agulles hipodèrmiques4.
4.3.1 Principals mercats
Essencialment, el principal
mercat on anava la major part de
la seva producció era el Català.
2 Veure annex Reglament de Règim Intern.
3 Fulla metàl·lica destinada a tallar ferro
4 Agulles per xeringues mèdiques.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 19
Concretament a la comarca del Maresme i dins del Maresme destaca una
població, Mataró. L’altre comarca important és el barcelonès, amb Barcelona
capital com a principal mercat. A partir d’aquí hi ha una forta diversificació entre
moltes poblacions catalanes i en menor importància el País Valencià. També hi
ha presència a la resta de l’Estat Espanyol.
4.3.2 Principals productes
En el fons documental he pogut trobar molta informació i mostres de gairebé
tots els tipus5 d’agulles que l’empresa comercialitzava. A part de fer agulles
també destaquen productes auxiliars de la indústria tèxtil, com punxons i porta
agulles.
Però de tota la seva oferta en destaquen 4 que són els productes que tenien
més sortida. M’estic referint a les agulles Terrot, Bateria, Ketten i Cotton.
5 Veure annex tipus d’agulles
La fàbrica de les agulles
Pàgina 20
Totes aquestes agulles anaven dirigides al sector tèxtil i són les del tipus bateria
les de major consum. Les agulles tenen una vida limitada que varia en funció
de la qualitat de la mateixa i de les hores de treball.
Les grans empreses tèxtils efectuaven comandes molt grans ja que les
màquines que empraven el tipus d’agulla bateria en consumien milers
mensualment. Tingué una repercussió important en els resultats de la societat
el fet de que la indústria tèxtil va anar substituint progressivament tota la
maquinària que emprava agulles bateria per altres tipus més sofisticats.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 21
4.3.3 Volum de vendes
Les primeres vendes corresponents al 1941 van ser de 153.374,38 pessetes i va
evolucionant d’una forma irregular oscil·lant entre 130.000 a 550.000 pessetes
fins l’any 1955. És el 1956 quan arriba el primer exercici important, triplicant les
vendes de l’any anterior. Els anys 1957 i 1958 el creixement continua pujant
fins a duplicar la xifra del 1956.
Aquesta evolució ascendent es manté fins l’any 1959 i s’estabilitza els dos anys
següents. A partir de l’any 1962 es manté un increment constant en la xifra de
vendes que passa de 1.980.000 pessetes a 5.429.000 pessetes del 1972.
Agujas S.A. / Evolució històrica de les Vendes
0
1.000.000
2.000.000
3.000.000
4.000.000
5.000.000
6.000.000
1941
1943
1945
1947
1949
1951
1953
1955
1957
1959
1960
1962
1964
1966
1968
1970
1972
Any
La fàbrica de les agulles
Pàgina 22
El fet de comparar una mostra molt amplia comporta moltes dificultats en la
seva interpretació. És per això que la gràfica anterior ens permet conèixer amb
percentatge els increments o disminucions sobre l’any anterior i descobrir quins
anys van representar els creixements o disminucions més importants. Destaco
el 1956 amb un creixement del 190% i les disminucions del 1945 amb un –
30%, el 1953 amb un –30%, el 1959 + 1959-2 amb un –35% i el 1971 amb un
–20%
Agujas S.A. / Creixement històric dels Ingressos
19411942
1943
1944
1945
1946
1947
1948
19491950
1951
1952
1953
19541955
1956
1957
1958
1959
1959-2
1960
1961
1962
19631964
19651966
196719681969
1970
1971
1972
-70%-60%-50%-40%-30%-20%-10%
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%110%120%130%140%150%160%170%180%190%200%210%
Ingressos
La fàbrica de les agulles
Pagina 23
55 EEVVOOLLUUCCIIÓÓ HHIISSTTÒÒRRIICCAA DDEE LLEESS PPRRIINNCCIIPPAALLSS PPAARRTTIIDDEESS DDEELL
BBAALLAANNÇÇ
Amb l’objectiu de poder conèixer quina va ser l’evolució històrica de l’empresa,
vaig cercar en el fons documental els inventaris balanços. Per sort vaig trobar
un llibre que conté els resultats des de l’any de la seva constitució, 1940, fins al
1976, any en què no hi figura cap més anotació, malgrat que sabem que
l’empresa va continuar funcionant uns quants anys més. La dificultat en obtenir
balanços posteriors i el poc temps disponible van obligar-me a centrar-me en
aquest període. A continuació i de forma gràfica presento l’evolució dels capítols
més importants del balanç i un breu comentari sobre aquests.
Agujas S.A. / Evolució històrica partides de balanç
0
0
0
0
0
1
1
1
1
1
1
1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976
Any
Partides de balanç
-2.000.000
-1.500.000
-1.000.000
-500.000
0
500.000
Resultats de cada any
55..11 RREESSUULLTTAATTSS
La primera partida que he analitzat, ha estat la del resultat anual. Com es pot
veure a la Fig.1 i amb base a l’escala de la dreta, hom pot comprovar que
durant les dècades dels anys 40 i 50, la societat no va obtenir beneficis
significatius, era molt habitual fer anys amb resultats de petits beneficis o
petites pèrdues. Durant la dècada dels 60 hi ha exercicis bons, com els
corresponents als anys 1962-1963-1964 però és a partir del 1965 quan es
La fàbrica de les agulles
Pagina 24
registren les pèrdues més importants fins aleshores. Aquest fet s’ha pogut
contrastar amb les persones que he entrevistat i que han confirmat que
l’entrada de la competència alemanya i la manca de maquinària competitiva,
afegit a l’escàs nivell d’automatització va deixar a la societat en una situació
molt complicada.
Durant la dècada següent, la dels 70, només registra beneficis durant tres
exercicis. L’any 1971 és particularment dur, essent el segon més dolent de tota
la seva història. No tenim cap constància escrita o verbal que expliqui el motiu
d’aquestes pèrdues.
Són els anys 1974 i 1975, els més dolents de tots. Pel que he pogut saber
aquest fet coincideix amb la incorporació d’un nou accionista majoritari que en
lloc de representar la solució per la continuïtat de l’empresa, va ser-ne el
principal responsable del seu tancament.
De la lectura dels llibres d’Actes, sobta molt que tan les actes referents al
Consell d’Administració com de la Junta General, les explicacions que els
administradors donen sobre la manca de resultats són sempre les mateixes i
que resumeixo a l’annex on de manera sintetitzada hi figuren aquestes
explicacions.
Entrada Groz-
Beckert
Agujas S.A. / Evolució històrica partides de balanç
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
3.000.000
3.500.000
4.000.000
1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976
Any
Partides de balanç
0
0
0
1
1
1
1
Resultats de cada any
Maquinaria Utensilios #N/A #N/A #N/A
Entrada de la
Groz-Beckert
La fàbrica de les agulles
Pagina 25
55..22 MMAAQQUUIINNÀÀRRIIAA
Com es pot observar en la Fig.2 durant els primers anys, la inversió en
maquinària va ser molt reduïda, en consonància amb els resultats obtinguts. És
a partir de l’any 1960, coincidint amb l’entrada al capital social de la companyia
alemanya Groz-Beckert, una de les multinacionals més importants actualment
en el mercat de la maquinària i fabricació d’agulles pel sector tèxtil, que
s’adquireix maquinària d’una manera decidida, duplicant en un any el valor de
les inversions acumulades.
La política d’inversió a partir d’aquest moment continua essent conservadora,
encara que anualment s’hi apliquen més recursos que els que la societat pot
generar i sovint li cal anar a cercar capital per poder cobrir aquestes necessitats
i d’altres. L’esforç inversor es continua durant els últims tres anys de la mostra
on s’inverteix molt en comparació als mals resultats d’aquests mateixos anys.
Es comprendrà millor quan s’analitzi les aportacions dels socis.
La fàbrica de les agulles
Pagina 26
55..33 UUTTEENNSSIILLIISS
Aquesta partida, complement de la maquinària, té una evolució similar a la
mateixa encara que el seu import és molt inferior. Sobta que en l’últim exercici,
1976, la inversió realitzada equival al doble de la inversió acumulada en
aquesta partida, 35 anys. No tinc cap evidència del motiu que va impulsar a fer
aquesta inversió tant important.
55..44 TTEERRRREENNYYSS
Les agulles realitzen la seva activitat en un local de lloguer. L’any 1958 decideix
adquirir uns terrenys a l’actual Passeig Tomàs A. Boada on preveu en un futur
construir una nova fàbrica i traslladar-s’hi. Això no es farà realitat. Al 1967 amb
la marxa de la Groz-Beckert una part del terreny s’ha de donar als alemanys.
De moment no he trobat cap evidència que justifiqui les següents inversions. És
possible que el motiu sigui purament comptable com actualitzacions del valor
del sòl.
55..55 EEDDIIFFIICCIISS
No he trobat al fons documental cap referència a que l’empresa tingués mai cap
edifici en propietat. Sempre hi va restar-hi en règim de lloguer.
Agujas S.A. / Evolució històrica partides de balanç
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
180.000
200.000
1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976
Any
Partides de balanç
0
0
0
1
1
1
1
Resultats de cada any
Vehiculos Terrenos #N/A #N/A #N/A
Sortida de la
Gorz-Beckert
La fàbrica de les agulles
Pagina 27
55..66 VVEEHHIICCLLEESS
No és fins l’any 1958-1959 que es fa la primera inversió en vehicles. L’any 1970
es donen de baixa algun vehicle. Aquesta partida no és gaire significativa i em
fa pensar en que es tractava de algun vehicle per la direcció. En cap cas no ens
constar evidència de cap vehicle industrial a nom de la societat.
La fàbrica de les agulles
Pagina 28
Agujas S.A. / Evolució històrica Ingressos i Despeses
-1.000.000
0
1.000.000
2.000.000
3.000.000
4.000.000
5.000.000
6.000.000
1941194219431944194519461947194819491950195119521953195419551956195719581959
1959-2 196
0196119621963196419651966196719681969197019711972
Any
Despeses
IngressosResultado
66 CCOOMMPPTTAABBIILLIITTAATT
Segons es veu a la gràfica anterior l’evolució dels ingressos i les despeses és
gairebé la mateixa fins l’any 1966 que les despeses comencen a ser més
elevades que els ingressos i per tant els resultats se’n ressenten i venen els
anys amb més pèrdues de la seva història.
La fàbrica de les agulles
Pagina 29
66..11 TTRREESSOORREERRÍÍAA
La liquiditat de la societat, diners al banc o a caixa, tampoc és mai gaire
important llevat de l’any 1959 amb una punta de tresoreria d’1.734.000
pessetes, que va disminuint progressivament durant 5 anys, és a dir fins al
1963 que torna a equilibrar-se amb la resta d’anys on el saldo final era inferior
a 600.000 pessetes. Això confirma el que hem vist abans, que la societat
ingressava i gastava pràcticament el mateix. Aquesta falta de diner fresc
obligava a acudir als bancs o als socis per a qualsevol nova inversió o actuació.
Agujas S.A. / Evolució històrica partides de balanç
0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1.600.000
1.800.000
2.000.000
1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976
Any
Partides de balanç
0
0
0
1
1
1
1
Resultats de cada any
Caja y Bancos #N/A #N/A #N/A #N/A
La fàbrica de les agulles
Pagina 30
66..22 CCAAPPIITTAALL SSOOCCIIAALL
La societat es constitueix amb un capital inicial de 120.000 pessetes i durant
tota la seva vida fa 3 ampliacions de capital més. Aquestes ampliacions
permeten obtenir recursos per noves inversions, absorbir les pèrdues i finançar
creixements elevats.
L’any 1947 s’efectua una ampliació fins a 1.000.000 de pessetes. L’any 1959 es
fa una segona ampliació de capital fins a 4.000.000 de pessetes i al 1975 es fa
la darrera ampliació de capital fins a 4.500.000 pessetes.
Agujas S.A. / Evolució històrica partides de balanç
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
3.000.000
3.500.000
4.000.000
4.500.000
5.000.000
1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976
Any
Partides de balanç
0
0
0
1
1
1
1
Resultats de cada any
Capital #N/A #N/A #N/A #N/A
La fàbrica de les agulles
Pagina 31
66..33 PPRRÉÉSSTTEECCSS
No és fins al 1967 que es demanen els primers préstecs, en concret aquest el
concedeixen els accionistes que aniran fent diverses aportacions en els anys
següents i en concret els 3 últims anys de la mostra, 1974-1976. Aquesta
entrada de capital junt amb els préstecs que a partir de 1971 concedeixen
diferents entitats financeres servirà per mantenir en funcionament l’empresa
que es veu incapaç de generar beneficis suficients per subsistir per ella
mateixa.
La falta de coneixement de la comptabilitat em limita molt en el moment
d’efectuar l’anàlisi de l’evolució de totes les partides incloses en aquest punt.
Per tant m’he limitat a expressar la meva opinió en funció de la lectura de les
gràfiques.
Per tal de deixar una porta oberta a un darrer anàlisi més professional he optat
per incloure el detall dels balanços de l’actiu i del passiu en un annex.
Agujas S.A. / Evolució històrica partides de balanç
0
1.000.000
2.000.000
3.000.000
4.000.000
5.000.000
6.000.000
7.000.000
8.000.000
1.941 1.944 1.947 1.950 1.953 1.956 1.959 1.961 1.964 1.967 1.970 1.973 1.976
Any
Partides de balanç
0
0
0
1
1
1
1
Resultats de cada any
Prestec accionistes Prestec bancs#N/A #N/A#N/A
La fàbrica de les agulles
Pagina 32
Tanmateix totes les fulles de càlcul creades durant el treball de camp es
trobaran en el CD que acompanya aquest treball de recerca.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 33
77 TTRREEBBAALLLL DDEE CCAAMMPP
77..11 DDEELLIIMMIITTAARR LLAA MMOOSSTTRRAA
Amb els fitxers i expedients dels treballadors vaig procedir a fer un extens
buidatge, enregistrant el nom, cognom, carrer, lloc de naixement, anys que va
estar a l’empresa, etc. Quan vaig tenir el buidatge definitivament acabat, em
vaig trobar que a la base de dades hi havia enregistrada una important
quantitat de persones, per tant, seria impossible fer una entrevista a cada una
d’aquestes persones.
Juntament amb una antiga treballadora, la meva àvia, vam efectuar una
selecció de les persones que coneixia personalment i que crèiem que ens
podrien explicar la seva experiència. Una altre objectiu va ser mirar
d’entrevistar almenys a una persona de cada categoria. D’aquesta manera vaig
pensar d’obtenir un testimoni de primera mà de què va representar per
aquestes persones treballar a la fàbrica de les agulles.
Finalment, la selecció es va concretar efectuant entrevistes a unes 15 persones.
77..22 DDEEFFIINNIIRR EELL TTIIPPUUSS DD’’EENNQQUUEESSTTAA
Preveient que les persones que haurien de respondre l’enquesta feia molts anys
que haurien deixat de treballar a les agulles, vaig optar per realitzar una
enquesta generalitzada, simple de respondre i estructurada en tres parts. Cada
part intentava cobrir un aspecte de la relació de l’entrevistat amb l’empresa.
Aquesta enquesta la vaig fer a tots els treballadors de la mostra. El fet de tenir-
la estructurada m’hauria de permetre treballar més fàcilment en la fase de
buidatge.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 34
Durant el curs de l’entrevista vaig descobrir que unes determinades persones
tenien molts coneixements sobre el funcionament i el procés productiu de
l’empresa. Per tant, vaig decidir que una vegada havien respost l’enquesta,
m’expliquessin de forma col·loquial tots aquests coneixements.
Inicialment ja havia decidit enregistrar per mitjà d’una gravadora totes les
entrevistes. Aquest estri va ser decisiu alhora de poder separar el que realment
era important pel meu treball dels comentaris, anècdotes, records, històries i
altres aportacions, que tot i ser molt valuoses, no s’ajustaven al que estava
cercant. També vaig decidir guardar totes les cintes utilitzades durant les
entrevistes, d’aquesta manera sempre podria emprar-les per contrastar
qualsevol nova aportació.
77..33 DDEEFFIINNIIRR EELL CCOONNTTIINNGGUUTT DDEE LL’’EENNQQUUEESSTTAA
El contingut de l’enquesta es va estructura en tres parts: la primera part ens
hauria de permetre conèixer quina relació va tenir l’entrevistat amb l’empresa,
la segona part què fabricaven i de quina manera ho feien i la tercera part quina
relació va tenir l’empresa amb el treballador.
El contingut doncs de l’enquesta és el que segueix i entre parèntesi es mostra
l’objectiu que es pretén conèixer.
PART 1:
• Quina edat tenia quan va començar a treballar (Poder
contrastar la veracitat de les dades referents en aquesta persona,
obtingudes en el procés de buidatge dels arxius buidats a la base de
dades).
La fàbrica de les agulles
Pàgina 35
• Coneixia de l’existència de l’empresa o algun familiar o amic
n’hi va parlar? (Em va semblar important saber com havien iniciat
relacions laborals).
• Quina ocupació tenia dins la fàbrica? (Aquí pretenia saber
quina feina realitzava l’entrevistat i si sempre havia fet la mateixa o al
contrari havia anat canviant o ascendint de categoria).
• Quan li van fer el contracte laboral, recorda quins
documents va haver de presentar? (Es tractava de saber si es complien
uns requisits laborals mínims, què calia per començar a treballar i si
l’empresa era respectuosa en aquest punt).
• Quant temps va treballar dins l’empresa? (Contrastar la
veracitat de les dades referents en aquesta persona, obtingudes en el
procés de buidatge dels arxius buidats a la base de dades).
• Què va suposar treballar a la fàbrica de les agulles per
vostè? (Volia conèixer la opinió personal i saber si va representar un fet
important en la seva vida).
• Va treballar-hi sempre a gust? (Volia conèixer quin era
l’ambient de treball).
• L’empresa va respectar i complir els seus compromisos amb
vostè? (Es tractava d’obtenir per mitjà d’un testimoni directe si l’empresa
havia estat correcte i seriosa, cosa que no podíem obtenir de cap més
manera).
• Hi havia un bon ambient de treball amb els companys?
(Volia conèixer quina era la relació amb els companys i si hi havia
competència entre ells).
La fàbrica de les agulles
Pàgina 36
PART 2:
• Què fabricàveu? (En primer lloc saber si els treballadors
coneixien el producte que feien i en segon lloc esbrinar si havien fabricat
alguna altre cosa a part d’agulles).
• Per quins mercats? (El que pretenia saber és si l’empresa
havia fabricat agulles pels mercats tèxtils i sanitari).
• Tecnològicament, teníeu la maquinària adequada al temps?
(Es pretenia conèixer si segons l’opinió de l’entrevistat es disposava de
maquinària prou eficient per fer la feina).
• El treball era manual o automatitzat? (Saber de primera mà
si el procés productiu era manual o automàtic).
PART 3:
• L’empresa Agujas SA, pagava als empleats que tenien
família un plus, anomenat punt. Sap què eren els punts ? Qui hi tenia
dret ? Com ho fèieu per cobrar-lo ? (De la lectura d’un llibre d’actes de
una comissió especial de punts se’n desprèn que hi havia una mena de
borsa de diners que l’empresa repartia mensualment entre els seus
treballadors. Es tractava de saber si els treballadors en sabien de
l’existència d’aquesta comissió).
• Teníeu vacances? Quants dies de vacances teníeu ? Les
altres empreses també en feien de vacances? (És prou evident el que es
pretén conèixer).
• L’empresa Agujas, SA pagava millor o pitjor que altres
empreses? (L’objectiu fixat és saber si l’empresa era considerada com a
una empresa de les millors de Llagostera).
La fàbrica de les agulles
Pàgina 37
• L’empresa us tenia al corrent de la seva situació? (És prou
evident l’objectiu de la pregunta).
• Durant el temps que vostè va treballar a l’empresa, recorda
si aquesta va passar temps difícils? (Permetrà saber quina època va ser
difícil i contrastar-ho amb la documentació dels arxius).
• Coneix l’existència d’una altre empresa dins de la fàbrica de
les agulles anomenada Maria Campmany? (Durant el procés de buidatge
de les fitxes dels treballadors, en vaig trobar-ne moltes que figuraven a
nom d’aquesta dona, i no entenc quina relació tenia amb Agujas S.A. Per
tant l’objectiu és clar, conèixer la relació de Maria Campmany amb
Agujas S.A.). Segons vostè i en el temps que hi va treballar, l’empresa
Agujas SA era una empresa d’homes o dones? (Saber si l’impresió
personal dels treballadors concorda amb la informació provinent amb la
base de dades).
La fàbrica de les agulles
Pàgina 38
77..44 EENNTTRREEVVIISSTTAA AAMMBB JJAAUUMMEE GGRRAAUU //GGEERREENNTT DDEE AAGGUUJJAASS SS..AA.. DDEESS
DDEELL 11996655 AALL 11997799
Abans d’explicar la meva experiència personal voldria situar una mica l’inici de
la societat.
L’empresa Agujas S.A. en principi va ser constituïda com una societat amb la
finalitat de subministrar la seva producció exclusivament a les empreses dels
socis que la van constituir, aquest socis eren importants fabricants de la
indústria tèxtil catalana.
Amb l’arribada de l’Antoni Gaudí, en funcions de gerent, es comença una etapa
on la producció de la fàbrica és més que suficient per subministrar les
demandes de les empreses mares i es comença a vendre l’excedent de
producció a d’altres empreses del mateix sector.
Les primeres agulles que es van fabricar eren les anomenades bateries, al cap
d’uns anys es van començar a fabricar les agulles per les màquines Cotton,
destinades a la fabricació de samarretes i calçotets.
Una particularitat important és que l’empresa es fabricava les seves pròpies
màquines, va ser amb l’arribada del Sr. Oms, que es van començar a fabricar
diferents tipus de màquines, però en cap cas es va deixar de fabricar agulles
amb la maquinària antiga. Alemanya marcava la pauta pel que fa a la
construcció de maquinària tèxtil.
L’empresa va anar creixent fins al punt d’arribar a tenir 35/36 empleats,
aleshores i degut a la impossibilitat de poder comprar màquines per poder fer
els nous tipus d’agulles, es van concentrar en uns determinats tipus, cosa que
per altra banda els va permetre obtenir un bon grau de rendibilitat.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 39
Amb trenta-dos anys vaig entrar a treballar a les Agujas S.A. l’any 1965, quan
el Sr. Gaudí estava a punt de jubilar-se. Jo ja treballava en una empresa a
Santa Eugènia propietat del Sr. Marfà, un dels socis de les Agujas S.A. La meva
formació era de mecànic, per tant era conscient de les meves limitacions. Per
tant vaig haver d’assistir durant un any a classes diàries de comptabilitat per
poder aprendre a portar els llibres. Anava a l’acadèmia Mercury de Girona.
Al posar-me al capdavant de l’empresa, vaig començar a plantejar la possibilitat
de fer altres tipus d’agulla, ho vaig comentar amb el Sr. Descamps, actual
Director Tècnic i antic ajudant del Sr. Oms, que ja havia plegat. Vam arribar a
la conclusió de que les agulles de bateria tenien els dies comptats, teníem que
buscar altres productes i per això vam decidir viatjar a Suïssa, en concret a
Basilea, on es celebrava la Fira Mundial de Maquinària Tèxtil. Evidentment allà
hi vam veure la maquinària que ens feia falta a nosaltres, però aquelles
màquines valien molts diners.
Aleshores vam aprofitar els tres dies d’estada per anar estudiant i captant els
sistemes que aquelles màquines empraven, cal dir que l’ajudant del Sr.
Descamps va ser suficientment espavilat per captar idees que més endavant
podríem incorporar a la nostra fàbrica. Amb aquestes innovacions vam
aconseguir començar a fabricar diferents tipus d’agulles.
L’empresa no tenia pèrdues però tampoc beneficis suficients que ens
permetessin estalviar i poder invertir en la compra de maquinària nova. Tal i
com havia predit els fabricants tèxtils van substituir les màquines de bateria per
màquines més modernes.
En aquell temps jo estava en contacte permanent amb els nostres agents
comercials, cercant feina per les agulles del tipus Cotton, les més corrents en el
mercat tèxtil i en les que nosaltres érem especialistes. Penseu que en una
màquina Cotton hi anaven cinc o sis mil agulles, i feien de deu a dotze metres
La fàbrica de les agulles
Pàgina 40
de llargada. Aquests contactes donen els seus fruits i en conseqüència teníem
un increment important de facturació i per tant, molta feina.
Vam aconseguir vendes amb clients molt importants i la principal competència
nostra, la societat alemanya Groz-Beckert, que aleshores posseïa una
participació minoritària de les Agujas S.A. va reaccionar de manera que se’ns va
prohibir treballar amb unes determinades empreses.
Per tant la Groz-Beckert en descobrir que érem capaços de fer-los la
competència va proposar als accionistes anar a una ampliació de capital, cosa
que sabien que no s’acceptaria, ja que els socis nacionals perdrien el control
absolut de la societat. L’augment de capital era necessari per construir una
fàbrica nova, ja teníem els terrenys en propietat, molt a prop de la fàbrica. El
fet de no tirar endavant l’ampliació de capital va provocar que cada soci es
quedés amb una part del terreny i sobte que els alemanys es quedessin amb la
part més gran.
Una altre reacció de la Groz-Beckert en trencar relacions amb les Agujas S.A.,
va ser anar a tots els nostres clients i oferir agulles més barates i de més
qualitat. Els nostres clients més importants tenien un consum mensual de més
de trenta mil agulles.
Si no n’hi havia prou amb la competència alemanya després es van introduir al
mercat tèxtil els japonesos, fent ofertes en funció de la quantitat d’agulles
comprades, fet que suposava que les venien a meitat de preu.
Evidentment nosaltres no podíem competir amb aquesta política de preus i per
això vaig reunir als socis a Mataró, on vaig plantejar que teníem dues sortides,
una era fer una ampliació de capital per invertir en la compra de maquinària
nova, i l’altra era tancar l’empresa.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 41
Una màquina moderna de fer “becs” triplicava la nostra producció. També vaig
exposar que si Agujas S.A. deixava de treballar hi hauria moltes empreses
tèxtils que no tindrien proveïdor d’agulles, cap altra empresa espanyola feia la
classe d’agulles que aquestes empreses necessitaven i amb les petites
quantitats que demanaven.
La negativa de las societat d’ampliar el capital va portar-me a reunir a Igualada
als nostres principals clients, on els vaig exposar que al preu que veníem les
agulles no ens deixava prou marge per tirar l’empresa endavant. La resposta
dels clients fou evasiva, dient que ja en parlaríem al cap d’un temps.
La situació no millorava, ens teníem que conformar en servir les comandes de
petites sèries que la competència no volia servir, fins que un bon dia ens vam
veure obligats a tancar l’empresa.
Havíem arribat al punt que el Sr. Descamps i jo, que teníem una petita
participació de la societat, pagàvem la factura de l’electricitat de la nostra
butxaca, també vam anar a pidolar als bancs per tal de trobar diners per pagar
les nòmines dels treballadors.
Però tancar una societat no és una cosa immediata, és un procés llarg i
desagradable, s’han de fer un mínim de coses. Aleshores els accionistes
principals, en veure que l’empresa no era rentable, decideixen posar-la a la
venda.
Fou un contractista gironí, el Sr. Sitja, aleshores President dels Contractistes
d’Obres, que per motius polítics decideix adquirir la societat. Inicialment li vam
exposar la necessitat d’invertir per poder tornar a competir i obtenir beneficis.
Però fou tot tel contrari, el Sr. Sitja va treure de les Agujas S.A. el poc que li
quedava, evidentment era la seva empresa i podia fer-ne el que volgués, però
un empresari té que vetllar per la salut de las seva empresa i em consta que
aquest senyor no ho va fer.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 42
Finalment Agujas S.A. van tancar, el procés com ja comentava va ser llarg i es
va acabar als jutjats, on per sorpresa de tots els treballadors, el Sr. Sitja va
declarar que es veia obligat a tancar l’empresa perquè els empleats no
treballaven. Això com podeu suposar ens va indignar a tots.
77..55 CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS BBUUIIDDAATTGGEE EENNTTRREEVVIISSTTEESS
Un dels objectius que em vaig proposar obtenir amb la realització d’aquesta
enquesta era conèixer de manera directe i personal què havia representat per a
elles el fet d’haver treballat a la fàbrica de les agulles. A mesura que anava
avançant en la realització de l’enquesta, vaig començar a obtenir informació
molt valuosa sobre el procés productiu emprat en la fabricació d’agulles,
informació que per altre banda no figura en el fons documental que la societat
va cedir a l’Arxiu Municipal de Llagostera.
En vistes d’això, vaig decidir demanar com a final de l’enquesta generalitzada,
que cada persona m’expliqués què en coneixia del procés productiu. També tinc
que dir que els entrevistats, solien explicar part d’aquest procés, sense que jo
els ho demanés.
Al mateix temps vaig plantejar-me incloure una nova àrea on explico
detalladament i gràficament cada una de les fases de producció.
Cal dir que va costar molt que la gent s’ajustés al guió establert, tenien
possiblement per motiu de la seva edat, molta tendència a explicar les seves
vivències i no sempre relacionades amb la fàbrica de les agulles.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 43
PART 1:
Una de les primeres conclusions que hom pot obtenir mirant els resultats és
que els treballadors generalment començaven a treballar-hi a una edat molt
primerenca, entre 14 i 18 anys. Evidentment, sempre hi ha excepcions, també
hi ha molts treballadors que comencen a treballar-hi a una edat més avançada,
és a dir que no va ser la seva primera feina.
Un fet habitual que he pogut constatar és que molts treballadors van estar
vinculats a l’empresa per períodes molt llargs de temps, entre 10 i 30 anys.
Molts dels entrevistats es van assabentar per mitjà d’amics o familiars, que ja hi
treballaven o bé que ja en coneixien l’existència d’aquesta, per anar-hi a
demanar feina. Per tant puc dir que a nivell local era una empresa molt
coneguda.
Si bé molta gent hi va anar a cercar feina, en ocasions va ser la pròpia empresa
qui va cercar treballadors.
Al delimitar la mostra de l’enquesta vaig intentar que els diferents llocs de
treball estiguessin representats, intentant obtenir testimoni d’un mecànic, d’un
gerent, d’una pincejadora, etc. Ha estat impossible treure alguna conclusió
sobre les categories professionals en què estava estructurada la fàbrica, només
coneixem els diferents llocs de treball. Era habitual que una persona començava
com a aprenent i evolucionava de categoria en funció de la seva capacitat.
Aquesta evolució no està registrada enlloc.
Durant el buidatge del padró de treballadors, vaig trobar un arxiu amb els
expedients personals de molts treballadors. N’hi havia molts que contenien un
tríptic que l’empresa demanava a l’interessat i sense el qual no podia treballar.
Per això vaig decidir incloure dins l’enquesta si recordaven d’haver presentat
La fàbrica de les agulles
Pàgina 44
alguna documentació. Sobta que la majoria de les respostes són negatives, la
gent no recorda haver presentat cap document.
He localitzat un reglament de règim intern on s’explica de manera molt precisa
la documentació que tots els treballadors tenien que aportar per poder
començar a treballar.
Es dona molt el cas que durant les primeres dècades de funcionament de
l’empresa, quan les dones es casaven estaven obligades a plegar. Aleshores
rebien una indemnització. Aquesta peculiaritat deixa d’existir a partir de la
dècada dels setanta.
Arribo a la conclusió de que treballar a la fàbrica de les agulles no va tenir res
de excepcional. Era una empresa com qualsevol altra. Però també és cert que
en d’altres aspectes era una empresa avançada al seu temps. Per exemple, ja
gaudien d’un període de vacances, feien la setmana anglesa (treballar de dilluns
a divendres i dissabte només pel matí), i recuperaven hores durant la setmana
per poder fer tots els ponts.
Aquests aspectes socials no eren gens habituals en aquell temps, al menys a
Llagostera. El fet de que els fundadors de l’empresa fossin del Maresme, va
influir molt. Recordem que les revoltes obreres de començament de segle als
sectors tèxtils van fer avançar molt en aquest aspecte, encara que possiblement
només l’àrea de Barcelona i les seves zones més pròximes.
Tothom coincideix en què l’empresa va ser una societat molt seriosa i
respectuosa amb els seus treballadors. Llevat dels últims anys, on les dificultats
econòmiques van obligar-la a incomplir les seves obligacions.
La gent sempre s’hi va sentir molt a gust, també coincideixen en què l’ambient
de treball i la relació amb els companys era molt bona, fins i tot organitzaven
sortides a la platja i a festes majors.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 45
Possiblement i degut al bon ambient de treball, ressalta molt la figura del
Senyor Gaudí (un dels gerents de l’empresa), on tothom coincideix en dir que
era un personatge extremadament introvertit, rigorós, exigent i poc apreciat
entre els treballadors.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 46
PART 2:
Durant tota la seva existència, l’empresa es va dedicar essencialment a la
fabricació d’agulles per la indústria del gènere de punt. Encara que va fer uns
quants intents per introduir-se en altres mercats. Entre els més importants he
constatat l’intent de fabricar agulles hipodèrmiques, hams de pescar i serretes
per ampolles de vidre.
Gairebé tots els entrevistats coincideixen en que la maquinària era l’adequada a
l’època. Però les entrevistes fetes a uns dels antics gerents, persones amb molt
més coneixement de la societat, contradiuen aquesta opinió generalitzada.
Possiblement la poca informació disponible, ajudava a conformar-se amb el que
tenien. Penso que la postguerra es va notar molt a nivell empresarial i que les
empreses no ho van tenir gens fàcil per competir amb inferioritat de condicions.
L’opinió dels antics responsables és que la societat no va tenir mai la
maquinària adient que li permetés automatitzar el procés productiu, que fes
possible ajustar els seus costos i poder competir amb societats més grans i
tècnicament més ben preparades.
On sí coincideixen totes les opinions és en dir que el treball era eminentment
manual. Malgrat la progressiva incorporació de maquinària destinada a
automatitzar algun dels processos més manuals i per tant amb més cost.
Com exposo en l’Àrea 3 ( Procés Productiu ) per fer una agulla calen de mitjana
unes vint operacions, i d’aquestes només tres o quatre són automàtiques.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 47
PART 3:
Gairebé tots els entrevistats no coneixien l’existència dels punts6 o si la
coneixien la confonen amb les primes de producció o amb el plus familiar que
es va pagar fins ven entrada la dècada dels vuitanta. Em sorprèn aquesta
resposta ja que existeix en el fons documental suficient informació per pensar
que era una ajuda important.
En el Reglament de Règim Intern7 hi trobo els articles 21, 22 23 i 24 que
expliquen el funcionament d’aquesta ajuda i un llibre d’actes de la Comissió que
controlava aquests fons. Segons es desprèn d’aquest reglament el fons
monetari a controlar era important, parlo del 15 per 100 de la nòmina
corresponent al trimestre natural anterior.
Pel que fa les vacances les respostes coincideixen totes en dir que efectivament
gaudien d’un període anual de vacances. On no coincideixen tant és en els dies
de vacances. Encara que la resposta més habitual és de 8 a 10 dies. Depenent
de l’època en què hi van treballar, les vacances podien ser de més o menys
dies. El que puc afirmar és que Agujas S.A. era de les poques empreses de
Llagostera que concedia vacances als seus treballadors.
Penso que l’origen dels fundadors de l’empresa, el maresme, va contribuir a
aplicar un model de gestió empresarial que no era gens habitual a les contrades
gironines. Aquest model contemplava les reivindicacions obreres dels sectors
tèxtils de Catalunya que en aquest aspecte havien avançat molt.
Els horaris eren pràcticament tots diferents i és molt difícil arribar a una
conclusió. L’horari sembla que depenia del lloc de treball i podien variar mitja
hora més o menys. Els entrevistats expliquen amb orgull que ells feien la
6 Ajuda econòmica que l’empresa gestionava i distribuïa entre els seus treballadors.
7 Veure annex Reglament de Règim Intern.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 48
setmana anglesa8. També consta algun intent de fer jornada intensiva que no
va tenir continuïtat ja que comportava moltes hores seguides en una feina amb
molta concentració.
També coincideixen en que Agujas S.A. pagava uns salaris similars als de les
altres empreses. Remarquen que sempre van cobrar els seus salaris
puntualment, a excepció dels darrers anys.
La resposta és unànime quan demano si l’empresa tenia al corrent de la seva
situació als seus treballadors. Mai la societat va fer arribar informació o
explicacions sobre la seva situació.
Pel que fa a les èpoques de crisi, els entrevistats responen unànimement que
no els va faltar mai la feina, sinó tot el contrari. Tampoc em consta en la
recerca que he fet del padró de treballadors que existissin acomiadaments per
falta de feina.
Alguns treballadors saben qui era Maria Campmany. N’hi ha que diuen que
Maria Campmany era una societat paral·lela a Agujas SA, que s’encarregava de
la feina del poble i de la secció de pincejat. Una altre versió és que havia estat
constituïda per evitar pagar més impostos, sembla que les societats pagaven
més en funció dels treballadors que tenien. Uns altres diuen que Maria
Campmany era el nom de la dona del Sr. Gaudí.
Contundentment hom està d’acord en afirmar que majoritàriament a l’empresa
hi van treballar sempre moltes més dones que homes.
8 Treballar de dilluns a divendres tot el dia, i el dissabte només al matí.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 49
88 PPRROOCCÉÉSS PPRROODDUUCCTTIIUU DDEE LLEESS AAGGUULLLLEESS
Tal i com exposo a la introducció,
vaig decidir incloure aquesta àrea,
degut a la gran quantitat
d’aportacions que sobre el procés
productiu em van donar. Crec que
era important incloure aquest
apartat ja que en el fons
documental no hi ha cap referència
al respecte (almenys jo no ho he trobat)
88..11 PPRROOCCÉÉSS PPRROODDUUCCTTIIUU DDUURRAANNTT EELLSS AANNYYSS 11994400--11996655
El procés productiu de les agulles consta de les següents fases:
Ø Adreçat i tallat del filferro.
Ø Primer fressat.
Ø Ranures i molles.
Ø Segon fressat.
Ø Afilat, brunyit i igualat del filferro.
Ø Premsat per obtenir la forma definitiva de l’agulla.
Ø Becs i talons.
Ø Trempat a l’oli.
Ø Revingut.
Ø Neteja.
Ø Pincejat.
Ø Control de qualitat.
Ø Emmagatzemat en sobres i caixes.
Ø Distribució.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 50
El procés de producció en sèrie de les agulles comença amb la importació del
filferro (acer suec al carbó; primera matèria per fabricar agulles) des de
Suècia. El filferro arriba en rotllos i en grans quantitats.
El primer pas del procés és eliminar les tensions provocades al filferro pel fet
d’estar enrotllat, per això se’l passa per una màquina proveïda amb un tub de
forma ondulada que gira sobre ell mateix. Al final d’aquesta operació el filferro
surt amb una forma més o menys recte.
A continuació una segona màquina s’encarrega de tallar el filferro a la mida de
l’agulla que es vol produir, comptant al mateix temps les peces que talla.
Amb el filferro adreçat i tallat, aquest va al procés d’afilament, allà els afiladors
de manera manual i ajudats per
unes moles circulars, procedeixen a
fer punta al filferro i, aquest
comença a prendre la forma
d’agulla. Els mateixos afiladors
efectuen el brunyit de l’agulla, que
consisteix en netejar-la i abrillantar-
la.
Seguidament les agulles estan a
punt de passar per les premses, en funció del tipus d’agulla a fabricar, aquesta
fase pot comportar una o més operacions de premsat. L’operació de premsat és
realitzada habitualment per una operaria que introdueix d’una en una l’agulla
dins d’una premsa que li dóna la forma desitjada, entre les operacions fixes
podem destacar la de fer el “bec” i el “taló”. Cada operaria fa una sola operació
al moment.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 51
En aquest punt l’agulla en sí ja està acabada. Però recordem que es tracta de
filferro i per tant el seu estat actual es dèbil, cal efectuar un procés per tal de
donar-li duresa a l’agulla. Aquest procés rep el nom de trempat a l’oli.
Les agulles són col·locades manualment per una operaria en petits grups dins
d’uns recipients cilíndrics. Aquests recipients s’introdueixen dins d’un forn
elèctric a una temperatura aproximada de 830ºC i per un espai de temps
determinat, a continuació els cilindres s’introdueixen dins d’un recipient ple d’oli
calent. En acabar aquesta operació s’obté una agulla molt dura però
extremadament fràgil.
Per eliminar aquesta fragilitat cal efectuar un segon procés anomenat
“revingut”, que consisteix en introduir de nou les agulles en un segon forn a la
temperatura aproximada d’entre 250ºC a 280ºC, amb això s’aconsegueix que
l’agulla adquireixi una gran elasticitat sense perdre la seva duresa.
Evidentment en tot aquest procés, l’agulla, acumula una gran quantitat de
brutícia, i per netejar-la calen dos processos. En el primer es posen les agulles
dins un bombo giratori juntament amb petroli i pedra sílex per tal de netejar-
les. En el segon procés es barregen en un altre bombo amb panotxes de blat de
moro ben trossejades, producte importat dels EE.UU., que té la finalitat
d’eliminar la humitat agafada en el procés de trempat.
El contacte permanent d’unes agulles amb les altres, provoca deformacions en
les parts més delicades o que els becs no estiguin correctament alineats. Per
adobar aquests danys, les agulles es porten a la secció de pincejat, on unes
operaries manualment i per mitjà d’unes pinces s’encarreguen de corregir
aquestes deformacions.
Finalment les agulles passen al control de qualitat, les agulles que el superen
són enviades a la darrera secció, l’embalatge. En aquesta secció són col·locades
dins d’uns sobres especials antioxidants per evitar la seva oxidació. Aquests
La fàbrica de les agulles
Pàgina 52
sobres es col·loquen dins d’unes caixes de cartró petites ( 6 cm d’amplada x 8’5
de llargada ) quedant així a punt pel procés de distribució a la clientela.
88..22 CCAANNVVIISS EENN EELL PPRROOCCÉÉSS PPRROODDUUCCTTIIUU DDEEGGUUTT AA LL’’AAUUTTOOMMAATTIITTZZAACCIIÓÓ II
IINNCCOORRPPOORRAACCIIÓÓ DDEE NNOOVVAA MMAAQQUUIINNÀÀRRIIAA..
El procés productiu es manté pràcticament inalterable durant tot el temps que
l’empresa va funcionar com “Agujas S.A.”. En desaparèixer aquesta societat els
seus continuadors, Descamps i Mata S.A., van començar a automatitzar els
processos de fabricació.
Aquests canvis han provocat que tots els processos productius hagin variat,
llevat del trempat i revingut que es continua fent de la mateixa manera i amb
els mateixos forns, encara que amb lleugeres modificacions.
Actualment del procés de tallar l’agulla, fer el bec i el taló s’encarrega una sola
màquina, podent arribar a triplicar la producció. La fabricació d’agulles és un
procés llarg i laboriós. Avui dia el procés de fabricació s’ha automatitzat gairebé
al 100 %. Només cal vigilar el correcte funcionament de les màquines. Cal
recordar que només fa 20 anys, quan tot el procés era manual, el cost de la mà
d’obra era més del triple que en l’actualitat.
La maquinària que utilitzava Agujas S.A. provenia d’Alemanya, en concret de la
societat alemanya, Groz-Beckert, que havia tingut accions de Agujas, S.A.,
aquesta participació en el capital va permetre que aprofitessin la seva
maquinària antiga. Els alemanys eren els pioners en fabricació de màquines per
fabricar agulles, cosa que els permetia poder fabricar quantitats considerables
d’agulles i amb una gran qualitat final.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 53
88..33 CCOOMMPPOOSSIICCIIÓÓ DDEELL CCOOSSTT DDEE LLEESS AAGGUULLLLEESS
Durant l’estudi de la documentació comptable em vaig proposar cercar el cost
de fabricació de les agulles. Per sort vaig trobar escandalls de cost de les
principals agulles, aleshores vaig analitzar-les detalladament amb l’objectiu de
conèixer diferents dades bàsiques de tot cost:
ü El cost de la primera matèria: Depenent del tipus d’agulla,
el percentatge sobre el cost total està entre el 4,4% i el
11,55%. Això indica que el filferro no és el cost més important.
ü El cost de la transformació: Sol representar entre un 14% i
un 17% del cost total. Malgrat ésser un procés amb moltes
fases de fabricació, el seu cost no és gens elevat.
ü El cost del pincejat: Aquesta sola tasca representa d’un 10%
a un 15% del cost. Sobta que una sola fase de producció sigui
tant o més costosa que la resta de tasques de transformació.
Una possible explicació és que es tractava d’un procés
totalment manual i al mateix temps era un control final de
qualitat.
ü El cost d’amortització de maquinària: Representa una
mitjana del 10% del cost. Pel que m’he documentat és un
percentatge correcte i habitual que la maquinària sigui
amortitzada en 10 anys.
ü Despeses generals de fabricació i oficials: És la partida
més elevada del cost, al voltant del 50%. Aquí s’hi aplicaven
els costos d’administració, direcció i representació.
ü El benefici estimat: En tots els costos estimaven obtenir un
benefici del voltant del 12%. Tenint en compte un possible
descompte per pagament anticipat del 10%.
He intentat fer una breu síntesi de l’estructura del cost i representar aquests
resultats en la següent gràfica.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 54
En cap cas he pretès analitzar de manera detallada el contingut de cada un dels
apartats del cost, sinó tot el contrari. He basat les meves conclusions en funció
dels costos que he obtingut en el fons documental.
Composició del cost
Primera matèria7%
Transformació14%
Pincejat13%
Amortització10%
Despeses Generals
44%
Benefici12%
La fàbrica de les agulles
Pàgina 55
Importació d'acer Suec
Procés d'adreçament dels rotllos de
filferro
Màquina d'estirar filferro i tallar-lo a mida de l'agulla a
fabricar
Afilat i brunyit de l'agulla
Premsat 1 de l'agulla per
donar-li forma
Premsat 2 de l'agulla per
donar-li forma
Premsat 3 de l'agulla per
donar-li forma
Templat en un forn elèctric a
830 ºCRefredat a l'oli
Revingut en un forn elèctric a
280 ºC
Neteja amb bombo
giratòri, amb petroli i pedra
sílex
Neteja i polit amb bombo giratòri, amb panotxes de blat de moro
Pincejat. Verificar i arreglar les agulles
malmeses
Col·locació en sobres anti-
oxidants
Embalatge final en caixes
petites
Esquema del procés de fabricació de les agulles
Indústria Tèxtil
La fàbrica de les agulles
Pàgina 56
99 CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS FFIINNAALLSS
99..11 CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS OOBBJJEECCTTIIUU 11 ““QQUUIINNSS MMOOTTIIUUSS VVAANN PPOORRTTAARR AA
LL’’EEMMPPRREESSAA AA TTAANNCCAARR LLAA SSEEVVAA AACCTTIIVVIITTAATT””
Inicialment m’havia proposat dos objectius principals. El primer era saber quins
motius havien portat a la societat Agujas S.A., al seu tancament després de
més de quaranta anys dedicats a la fabricació d’agulles i complements per la
maquinària del sector tèxtil.
Sortosament els continuadors de l’activitat, Descamps i Mata, van donar tota la
documentació a l’Arxiu Municipal de Llagostera. Poder treballar amb aquest fons
documental ha estat una ajuda molt valuosa que m’ha permès accedir als
registres comptables i poder-ne extreure conclusions que sense aquesta
documentació no haurien estat possibles.
Motiu 1: Basant-me en l’anàlisi comparatiu de les principals partides del
balanç, que van des de la seva fundació l’any 1940 i que acaben al 1976, puc
afirmar que la societat mai va generar els recursos suficients (Beneficis) que li
permetessin disposar de maquinària moderna i automàtica per poder competir
amb igualtat de condicions amb les empreses alemanyes i japoneses.
Motiu 2: El fet d’haver de suplir aquesta manca d’automatisme per mà d’obra
en va tenir molta part de la culpa en la seva falta de competitivitat. Els
increments de plantilla de les tres primeres dècades són prou significatius. Val a
dir que l’entrada en el capital social de l’empresa alemanya del mateix sector, la
Groz-Beckert, per una banda i la incorporació d’un nou gerent l’any 1965 per
l’altre, van aportar un cert nivell d’automatització que almenys va permetre
subsistir unes dècades més.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 57
Motiu 3: L’altre factor decisiu va ser l’entrada en el mercat nacional de la
competència. Les empreses alemanyes i japoneses van rebentar el mercat amb
baixades de preus de les agulles a nivells impossibles d’igualar. Encara que no
hi ha constància documental, em van explicar que durant els anys que s’associa
amb la Groz-Beckert , aquesta prohibeix taxativament a Agujas S.A. a vendre el
seu producte als clients més importants que té en aquell moment.
Motiu 4: Per acabar, l’entrada a la societat d’un inversor majoritari aliè a
l’activitat pròpia de l’empresa es converteix en el cop de gràcia i l’aboca a la
seva liquidació. Cal dir que d’aquesta època hi ha molta documentació però
extremadament dispersa, fet que dificulta molt la recerca i que no m’ha permès
poder contrastar documentalment aquesta situació.
99..22 CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS OOBBJJEECCTTIIUU 22 ““SSAABBEERR QQUUÈÈ HHAAVVIIAA RREEPPRREESSEENNTTAATT PPEERR
AALLSS TTRREEBBAALLLLAADDOORRSS II LLEESS SSEEVVEESS FFAAMMÍÍLLIIEESS,,LLAA FFÀÀBBRRIICCAA DDEE LLEESS
AAGGUULLLLEESS””
Influït possiblement per els comentaris de la meva àvia, antiga treballadora
d’aquesta societat, tenia la percepció que Agujas S.A., havia representat molt
per a tots els seus treballadors.
Motiu 1: Les respostes obtingudes durant el treball de camp de l’enquesta
personalitzada van començar a indicar de manera global que treballar a Agujas
S.A., no havia suposat res d’excepcional. Per altra banda, hom coincideix en
alabar la seva seriositat i el seu funcionament intern. Aquests dos components
van fer que esdevingués una empresa avançada al seu temps.
Penso que el lloc de treball és un bé molt valuós per l’estabilitat d’una persona.
En més de quaranta anys d’existència hi van passar al voltant de tres-centes
persones, algunes hi van deixar tota la seva vida professional i d’altres van
sortir-ne per emprendre nous camins professionals.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 58
Motiu 2: La seva liquidació va deixar, evidentment, un mal record en la
memòria dels treballadors afectats, però crec que la societat va aconseguir
evitar durant molts d’anys aquesta fallida. Només cal mirar els resultats per
observar la valentia del capital social i de l’esforç dels seus administradors en
cercar solucions per continuar any rere any. Crec que aquests esforços no es
van valorar suficientment.
Per acabar penso que s’ha de distingir entre el record que amb el pas dels anys
hom tendeix a idealitzar i del benefici que els va suposar treballar a Agujas,
S.A. i que no va ser diferent que el d’una altre empresa.
99..33 CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS OOBBJJEECCTTIIUU 33 ““SSAABBEERR CCOOMM EESS FFAABBRRIICCAAVVEENN LLEESS
AAGGUULLLLEESS””
Tal i com exposo a la introducció vaig decidir incloure aquest objectiu per
aprofitar les valuoses aportacions dels treballadors. Durant les entrevistes que
els vaig realitzar per assolir el segon objectiu (Saber què havia representat per
als treballadors i les seves famílies la fàbrica de les agulles) sortia de manera
espontània i sense que jo ho pogués controlar tot un munt d’informació referent
a la feina que aquesta persona realitzava.
Fou durant l’entrevista realitzada a l’antic gerent, Jaume Grau, que amb el seu
profund coneixement sobre el procés productiu en la fabricació d’agulles va
acabar de decidir-me en incloure una nova àrea.
A partir d’aquí vaig començar a recercar més informació i estendrem més en les
entrevistes.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 59
Motiu 1: Crec que ha estat interessant primer perquè no hi havia cap
referència escrita sobre aquest procés en el fons documental cedit a l’Arxiu
Municipal.
Motiu 2: Perquè m’ha permès entendre millor la finalitat d’una empresa.
La fàbrica de les agulles
Pàgina 60
1100 BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFÍÍAA
ALBÀ, Marta. “Agulles a l’arxiu”, dins Arxiu Obert. Butlletí de Llagostera.
GROZ-BECKERT. http://www.gbe.groz-beckert.com/gbe/gbe_default_es.asp
consulta: 04-08-2003
Arxiu Municipal de Llagostera. Fons documental AGUJAS, S.A.