historia d'espanya guerra civil desenvolupament

Guerra civil, desenvolupament i divisió de zones Historia d’Espanya 2º Batxillerat Florida Secundaria

Per Josep Peris, Adrià Nicolàs, Raul Solano, Alex Ramón I José Codoñer

Historia d’Espanya 2º A Batxillerat Florida Secundaria

Por Adrià Nicolàs, Josep Peris, Alex Ramón, Raul Solano i José Codoñer 1

ACTIVITAT PAU Els dos textos a analitzar son fonts primàries degut a que provenen de l’època que tracten. En aquest cas el primer text és una cridada per part del general Franco a l’exercit i a les ordres públiques. Pel que fa al segón, tracta del discurs que va fer Franco un més després de la fi de la Guerra Civil on es proclama la Dictadura. Respecte a la tipologia textual, el primer text es polític-social perquè es una cridada del general Franco per tal de incitar a la població i a les ordres públiques per recolzar la guerra. El segon text es polític degut a que es un discurs del cap d’ Estat Franco quan finalitzà la guerra en el “Desfile de La Victoria”. En ambdós casos, l’autor es individual i es Francisco Franco. El primer discurs es va transmetre mitjançant la

radio i el segon ho va fer en públic en el “Desfile de La Victoria”. Francisco Franco (1892-1975) va ser militar i polític espanyol, cap de l’Estat (1936-1975) responsable del règim autoritari que es va iniciar durant la Guerra Civil /1936-39) i que va concloure amb la mort d’ell mateix (franquisme). El propòsit de Franco, quan va fer el primer discurs, va ser conscienciar als militars i a la gent del poble de fer la

guerra mitjançant un medi de comunicació com és la radio. Per altra banda, la finalitat del segon era fer públic la proclamació de la seua dictadura en el “Desfile de la Victoria”.



El destinatari de ambdós textos va

ser la població espanyola i també, en el primer, les ordres públiques. Les idees principals dels textos son la cridada que fa el general Franco al poble i a les ordres públiques per tal de fer la guerra i donar-li rellevància a la victòria dels franquistes front als republicans, respectivament. Les idees secundaries del primer

text son que la situació de vagues i grans disputes polítiques entre els diversos partits serveixen, a Franco, per tal de fer la guerra i també altra idea secundaria d’aquest text és que Franco es recolzà en l’exercit principalment i això el afavoreix en quant a la guerra. Del segon text les idees secundaries serien que Franco vol prendre mesures per tal de “millorar” el país i que demana ajuda per part de tota la població per tal de fer aquestes mesures.

Els textos es contextualitzen en el període de “La Guerra Civil Espanyola” (1936-1939). Més concretament, el primer en l’inici de la guerra amb la sublevació militar que començà el 17 de Juliol a Ceuta i Melilla dirigida pel general Franco. El segon fa referencia a la fi de la guerra, en el “Desfile de la Victoria”, on Franco va fer un discurs en el qual li donà importància a la victòria dels franquistes. Junta de defensa nacional de Burgos: Va ser un organisme creat el 24 de juliol de 1936 a Burgos amb Miguel Cabenallas Ferrer com a president del mateix, pels militars

sublevats del colp d’estat fallit que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola, i que va assumir durant un plaç i de forma col·legiada tots els poders de l’Estat en el territori controlat pels colpistes, i conegut durant un temps com la Zona nacional o Zona sublevada. La principal funció a realitzar que es va encomanar a la Junta de Defensa va ser l’assessorament de les tropes militars front al atacs.



Milícies antifranquistes: Les milícies antifranquistes, son cossos armats no pertanyents al exèrcit, que varen combatre al costat dels republicans durant la Guerra Civil Española (1936-39). Es varen formar al voltant de partits polítics i sindicats obrers, per defensar els partits locals contra les agressions de grups violents fascistes com la Falange. Varen estar compostes per militants de la Juventudes Socialistas Unificadas i de filiació majoritàriament comunista. La guerra civil esclatà amb el colp d’estat el 18 de Juliol de

1936 contra el govern del “Frente Popular”, aquest colp d’estat sòls contava amb el suport de la mitat del poble i del exèrcit: “En todas las regiones, el Ejército, la Marina y las fuerzas del orden público se lanzan a defender la patria”.Açò provocà la divisió del país en dos bàndols distints que immediatament iniciaren La guerra civil Española.

Este colp d’estat es dona per el rebuig a les mesures que el govern de la República estava prenent en quant a

problemes polítics, econòmics i sòcio-culturals. En quant als econòmics, no estaven conformes amb la reforma agrària i amb la reforma laboral. Els nacionalistes no volien una economia lliure i per això Franco va dir al “Desfile de la Victoria” que “La Victoria se malograría si... dejásemos en libertad de acción a los defensores de una economía liberal que facilitaba la explotación de los débiles por los mejor

dotados”. La situació social del moment, en quant a vagues i alçaments contra els empresaris per part dels treballadors també va ser motiu pel qual Franco s’alçà: “La situación de España es cada día que pasa más crítica; la anarquía reina



en la mayoría de sus campos y pueblos. Huelgas

revolucionarias de todo orden paralizan la vida de la nación.”

Per altra part, el bàndol nacionalista no estava d’acord en quant a la separació de la Església y el Estat i tampoc estava a favor de la reforma educativa que estava prenent part el govern. Estes causes desencadenaren en la guerra civil gracies al suport exterior de Itàlia i Alemanya als

sublevats, junt amb els assassinats del teniente José Castillo i del líder monàrquic Calvo Sotelo. La insurrecció militar es va iniciar en Melilla el 17 de juliol de 1936 i es va estendre al protectorat de Marroc. El 18 y 19 de julio, el colp es va estendre a la península i als arxipèlag. El colp triomfà en les comunitats on la dreta era forta: Castilla, Lleó, Galicia, Balears o Navarra. També en Aragó, Sevilla, Oviedo, Toledo, Granada i Córdoba, aprofitant de la sorpresa i de la lenta resposta de les forces lleials al Govern. A pesar d’això, la República va aconseguir mantenir la porció més important del territori espanyol i la fidelitat de bona part de la Guardia Civil i d’Exèrcit, sobre tota la Armada i la Aviació.



L’àrea arravatada al govern republicà era inferior a les previsions dels conspiradors, però no tan insignificant como per a fer que aquest abandonaren els seus plans. En les setmanes posteriors al 18 de juliol es va estabilitzar el front de ambdues àrees, fent comprendre als contendents la necessitat de preparar-se per a un llarg enfrontament.

Mentre que l'àrea nacionalista tenia reserves de gra, el bestiar i les mines de carbó de Castella i de Galícia i especialment tenia un exèrcit molt més preparat que la zona republicà amb regions industrials de La Manxa i l'hort d'Orient, així com l'or es reserva del Banc d'Espanya. L'exèrcit republicà es queda desarticulat perquè la majoria dels oficials es varen sublevar i el govern va dissoldre l'exèrcit que considerava de dubtós lleialtat. Pel que fa a milions d'habitants, la República contava amb superioritat "14

milions" en comparació amb 11 milions d'els sublevats. Els dos costats defensaven dues posicions oposades, per als sublevats, la "Glorioso Alzamiento Nacional", s'ha fet per "salvar d'Espanya de l'anarquia i restaurar l'ordre, a través d’una “creuada d’alliberament” contra anarquistes, comunistes, socialistes, separatistes i maçons." Mentre que l'Espanya republicana aguantaren el govern de la República, lluitaren per mantenir els "èxits" de la República i aturar l'avanç del feixisme que s'estenia per tot Europa.



La guerra finalment va esclatar el 18 de juliol de 1936 i va

durar fins març de 1937, el desenvolupament de la guerra va tenir tres fases principalment, la primera fase durar 8 mesos, va començar amb l'entrada de l'exèrcit en la península i va acabar amb l'últim intent del exercit sublevat de controlar Madrid a la batalla de Guadalajara.

En la primera fase la República va desmantellar l'exèrcit per a posteriorment reorganitzar-lo en patrulles de voluntaris i sense un

comandament unificat, mentre que les tropes franquistes, entrenades a l'Àfrica, penetraven a través de l'estret de Gibraltar. La segona part de la primera fase comprèn un conjunt de batalles per a control Madrid i va acabar després d'una ofensiva rebutjada per la ciutat de Madrid el 7 de novembre pels insurgents

La segona etapa dura fins la batalla del riu Ebre quan la República va ser gairebé derrotat, mentre que al principi les dues forces estaven anivellades, la primera derrota Republicana important era la conquesta de la cornisa cantàbrica per Franco (abril-octubre 1937). Uns mesos més tard va començar la batalla de Terol, on inicialment els Republicans van tenir avantatja, encara que un trimestre després, Franco la reconquista i en abril s'obre camí cap al Mediterrània per el nord de l'Ebre, començant i aïllar el territori republicà. Finalment la batalla de l'Ebre (26 de juliol - 15 de novembre de 1938) en el qual hi eren ferotges

les batalles i on el bàndol republicà finalment va patir una gran derrota. La part final de la guerra és la més curta i en el qual hi ha menys guerrera activitat (15 de novembre de 1938 – 28 de març de 1939), acaba amb la descomposició política



interna de la República i conclou amb el colp d'estat del

coronel Casado a Madrid, contra el govern de Negrín i les últimes ofensives a l'Espanya del Nord, finalment es crea la Llei de Responsabilitats Polítiques amb la finalitat d'evitar continuar la guerra o participació d'Europa en el conflicte. Les tropes de Franco finalment va aconseguir entrar a Madrid el 28 de març. Pel que respecta a la evolució política de les dues zones

durant “La Guerra civil” en la zona republicana es va establir al 1936 un govern d’unitat presidit pel socialista Largo Caballero. La missió d’aquest govern era mantenir el control de la situació i fer front al problema que plantejava la guerra. En el bàndol republicà es varen enfrontar dos moviments

ideològics que varen ser promoguts per la CNT-FAI i POUM per una banda, proclamant la revolució i la guerra a la mateixa vegada i per altra banda el PSOE i el PCE que pensaven que el primer era la guerra i després la revolució. La crisi que va sorgir a maig de 1937 va provocar la dimissió de Largo Caballero i va sorgir un nou govern presidit per Negrín recolçat pel PSOE i PCE. En el bàndol nacionalista predominava un govern provisional al principi de la guerra que estava format per la Junta de Defensa Nacional que el seu funcionament es

basava en estructurar als moviments militars. Es van dissoldre tots el partits i es van suprimir totes les llibertats en les parts nacionalistes.



En quant a les reformes republicanes es van dissoldre

també i es va tornar els dominis agraris als seus propietaris. També es varen implantar totes les mesures feixistes. Principalment seguia el model feixista Italià i Alemà. A la fi de la guerra es va imposar la Dictadura que va acabar amb el govern republicà com el model provisional al territori republicà. Per concloure el tema que hem

estat analitzant podem observar que l'etapa que vetllem reflectida és la Guerra Civil de 1936-1939, que va sorgir desprès de la 2a República . Primerament podem dir que, la Guerra Civil , va ser un conflicte social, polític i militar que va desencadenar en Espanya desprès de fracassar el colp d’ estat de 17 i 18 de Juliol de 1936 a Melilla,

portada a cap per una part del exèrcit contra el govern vigent de la 2a República i que es declararia per acabada l’ 1 d’ Abril de 1939. La característica més important d'aquest període podem dir que van ser clarament les graus conseqüències que van sofrir dins del nostre país, unes conseqüències que van marcar en gran mesura la història posterior de España, excepcionalment dramàtiques i duraderes. L’historia d’Espanya va canviar a partir de 1975 amb la mort del general Franco, va entrar al poder Joan Carles de

Borbó, que amb Adolfo Suarez van fer possible un Estat democràtic, amb una nova Constitució que seria aprovada en 1978. El Sistema Liberal va ser uns dels primers passos per tal d’anar aconseguint aquesta democràcia. Aquesta democràcia estava protegida per una Constitució, on l'Estat es podia organitzar en dos tipus de govern totalment



diferents , com eren la monarquia parlamentària o una

república. També podíem apreciar en la Constitució, la divisió de poders en diferents institució que hi havien; Poder legislatiu residia en les mans del Parlament o les Corts, el poder executiu es trobava en el Govern i per últim el poder judicial tenia correspondència en els Tribunals de Justícia. Amb aquesta separació va haver un grau major d’ imparcialitat , justícia i així mateix d’ objectivitat. Tot seguit, en el Sistema Liberal, podem dir que les Corts no eren solament consultives, sinó que la sobirania, ja nacional o popular, es podia compartir entre el monarca o Cap de l’ Estat i les Corts, sobre les que recau el poder de

la nació. En aquesta Constitució s’afixen drets individuals i col·lectius de tots els ciutadans i l’ igualtat davant la llei de tots els ciutadans. Gràcies al Sistema Liberal, el cos electoral es va ampliar en funció de la voluntat del govern, provocant una participació més gran de barons en les eleccions. Cap a l'Antic Règim, el model d'Estat practicat era un model , de monarquia absoluta, en que tots els poders de l’Estat (legislatiu, executiu i judicial) residien en el rei. La societat era teocèntrica, es a dir, una doctrina on el rei era el centre

de tot l’univers, aquesta raó acceptava la teoria de l'origen diví del poder, on es reflectia que per el rei sols havia responia dels seus actes davant de Déu. Tot i això, les institucions existents , tenien un paper solament consultiu, com les Corts, que elles tenien un objectiu d’ orientació cap al rei, però al fi i al cap, el rei era qui prenia totes les decisions. En l’ època , la situació política que hi havia, va dur a una nul.la participació dels súbdits, donat que el monarca tenia una actuació per tal de guanyar beneficis per a ell mateixa, sense prestar atenció a l’ opinió del poble, encara que foren

els tercer estament, el menys beneficiat. Anteriorment a la República, Miguel Primo de Rivera, amb el suport del Rei Alfons XIII, va establir, una dictadura pròpia , amb certs aspectes que tenien algunes semblances amb l’ Antic Règim i també característiques paregudes al franquisme. Es més, José Antonio, el fill de Primo de Rivera, es va posar al càrrec d’un partit polític anomenat



‘Falange Espanyola' que amb la mort de aquest, es va

convertir en l’únic partit establert durant la dictadura Franquista, que a més a més, es va canviar el nom, la FET de les JONS. Respecte a les reformes polítiques que es varen implantar durant la 2a República van ser eliminades a causa de la victòria del bàndol nacional en la Guerra Civil i també del posterior règim Franquista. En els anys de postguerra ,la fam i l'extrema necessitat que va afectar la majoria de la població espanyola, van ser trets característics, mentre que una minoria es tenia un benefici de la política econòmica intervencionista del règim de l’època. Encara que el

protagonisme va tornar a recaure en el sector militar, la situació de penúria general va reflectir l'ambient que es va viure en els antics règims autoritaris i absolutistes, pròpia de l'Antic Règim. Com a causa de la fi de la dictadura i l’ aprovada Constitució de 1978, es va instaurar a Espanya, un Sistema Democràtic. Aquest període, fou el més llarg de democràcia sorgit en Espanya en tota la història.

historia d'espanya guerra civil desenvolupament

Documents