història del cabanyal

5
HISTÒRIA DEL CABANYAL. ( ABANS i DESPRES ) Abans. Este barri (Està situat a l'est de la ciutat i limita al nord amb Malva-rosa, a l'est amb el mar Mediterrani, al sud amb Grau i a l'oest amb Ayora, Illa Perduda i Beteró.") constituit durant cert temps un municipi independent, amb nom de Poble NOU de la Mar. El seu naiximent es poc conegut degut a la seua poca importancia per als extrangers, comercial i militar. Provablement se tractara d'unes construccions edificades fora dels murs de la Vil Nova del GRAU i que poc a poc foren aumentant gracies a mariners, peixcadors o llauradors que s'instalaren en esta zona. Este grup de barraques ya se coneixia amb el nom de CABANYAL, per lo menys des de 1422. La primera vista del poble mos la dona el pintor WIJNGAERDE en 1563, reflectint la presencia d'un nucleu de poblament EXTRAMUROS del Grau. L'incendi del Cabanyal-Canyamelar de 1796 va destruir gran part del barri, no obstant això es conserva un pla de la situació urbanística abans del foc, d'indubtable interés." El poblament d'esta zona es compon de nombroses barraques, una cinquantena d'alqueries, i dos esglésies, la de la Mare de Déu del Rosario i la de la Mare de Déu dels Angeles. Les files de barraques estan separades per carrers irregulars que formen eixos de comunicació nord-sud. Estes barraques pertanyien a llauradors, i sobretot, pescadors que visquen de la Pesca del bou"

Upload: rogado26

Post on 02-Aug-2015

18 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Història del cabanyal

HISTÒRIA DEL CABANYAL.

( ABANS i DESPRES )

Abans.Este barri (Està situat a l'est de la ciutat i limita al nord amb Malva-rosa, a l'est amb el mar Mediterrani, al sud amb Grau i a l'oest amb Ayora, Illa Perduda i Beteró.") constituit durant cert temps un municipi independent, amb nom de Poble NOU de la Mar. El seu naiximent es poc conegut degut a la seua poca importancia per als extrangers, comercial i militar.

Provablement se tractara d'unes construccions edificades fora dels murs de la Vil Nova del GRAU i que poc a poc foren aumentant gracies a mariners, peixcadors o llauradors que s'instalaren en esta zona.

Este grup de barraques ya se coneixia amb el nom de CABANYAL, per lo menys des de 1422. La primera vista del poble mos la dona el pintor WIJNGAERDE en 1563, reflectint la presencia d'un nucleu de poblament EXTRAMUROS del Grau.

L'incendi del Cabanyal-Canyamelar de 1796 va destruir gran part del barri, no obstant això es conserva un pla de la situació urbanística abans del foc, d'indubtable interés."

El poblament d'esta zona es compon de nombroses barraques, una cinquantena d'alqueries, i dos esglésies, la de la Mare de Déu del Rosario i la de la Mare de Déu dels Angeles. Les files de barraques estan separades per carrers irregulars que formen eixos de comunicació nord-sud. Estes barraques pertanyien a llauradors, i sobretot, pescadors que visquen de la Pesca del bou"

Page 2: Història del cabanyal

Despres.El PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior) és el nou pla urbanístic de l'Ajuntament de València, que amenaça de destruir més de 1600 vivendes i al voltant 600 edificis."

La pretensió de tendir una via de comunicacions que acostara València al mar naix a finals del segle XIX, quan el Cabanyal constituïa un municipi independent de la ciutat de València, i la seua trama ja estava constituïda.

La via de comunicació amb els Poblats Marítims -el cridat Camino/Paseo de València al Mar- havia de servir per a aproximar a la burgesia valenciana a les platges, a diferència del Camí al Grau -actual avinguda del Port-, utilitzat per al trànsit de mercaderies. En 1883 Casimiro Meseguer proposa un traçat que donaria lloc a l'actual Avinguda Blasco Ibáñez i que acabava a les vores de l'actual barri del Cabanyal, encara municipi independent. Existixen no obstant això registres d'una proposta anterior de 1865 que arribava des de la part superior de l'Albereda fins al nord del port, que no arribaria a concretar-se"

El projecte de Meseguer seria el que lloaria el polític i escriptor Valencià Vicente Blasco Ibáñez, establit en la Malva-rosa, en la seua revista El Poble en 1901:

És convenient dur a terme el projecte del bulevar des de l'antic jardí del Real als poblats marítims. València tindrà un nou passeig, un verdader carrer moderna, semblant a l'Avinguda del Parc de Bolonya a París, o la Castellana de Madrid, i la part més extrema del Cabanyal s'uniria a la ciutat per un camí més curt.

Només a partir de la Guerra Civil sorgixen les primeres propostes que impliquen la destrucció de part de la trama del Cabanyal, que van ser àmpliament contestades. Es conserva de 1953 les reclamacions de Victor Gosàlbez (fill del mestre d'obres responsable de La Llotja de Peix) en les que es fa referència a les crítiques del Col·legi d'Arquitectes en 1939... i al mateix temps critica una nova proposta

Page 3: Història del cabanyal

de prolongació que, com l'actual, escomet el Cabanyal amb un gir cap al Nord i derroca la Llotja de Peix, obra de son pare."

Posteriorment, en 1960, es tornen a produir noves reclamacions amb motiu de l'exposició al públic d'un nou projecte per a la prolongació de l'avinguda: enfront de la prevista expropiació de 1500 propietaris, es presenten 585 al·legacions tipus firmades per més de cinc afectats per al·legació. El PGOU de 1988 podria haver conclòs el tema i, de fet, en la seua versió preliminar no mencionava com a problema a solucionar la unió de València amb el mar a través del Cabanyal. Va ser l'arquitecte Alejandro Escribano qui, en la redacció de la Memòria Justificativa va introduir, amb motivacions de caràcter personal"

Açi tenim una imatge en la que podem observar el que volen fer amb el Cabanyal:

Page 4: Història del cabanyal

Açi una altra de com els senta als propirtaris de les cases que volen tirar aquesto projecte:

Rosa Paz Galisteo i Dàmaris Leon 3º ESO B