historia de mis calles de francisco gonzález ledesma
DESCRIPTION
Guia de lectura on s'explica breument l'obra i la biografia de l'autorTRANSCRIPT
FFRRAANNCCIISSCCOO GGOONNZZÁÁLLEEZZ
LLEEDDEESSMMAA
HHiissttoorriiaa ddee mmiiss ccaalllleess DDiimmaarrttss ,, 2277 dd’’ooccttuubbrree aa lleess 1199..0000hh
MÉNDEZ, UNA PINZELLADASSSS SSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
Novel·la darrera novel·la González Ledesma ha fet gran el nom d’un dels seus
personatges, l’Inspector Méndez. Aquest inspector va sorgir al 1983 després de que
altres detectius com ara Pepe Carvalho creat per Manuel Vázquez Montalbán es fessin
famosos.
L’Inspector Méndez és un personatge intel·ligent, audaç, lector compulsiu i amant
del conyac. És escèptic i creu més en la llei del carrer que en la dels tribunals. Va
començar les seves aventures utilitzant mètodes franquistes i poc a poc es va anar
democratitzant. És comprensiu amb l’indefens i per sobre de tot creu en la llibertat, la
justícia i la pietat. A través d’ell podem conèixer amb una mirada crítica les zones més
grises i obscures de la realitat social de la Barcelona d’aquell temps com eren el Barri
Xinès i el Paral·lel.
En els darrers anys González Ledesma ha publicat un parell de novel·les, Méndez
(2006) i Una novela de barrio (2007), en les que Ricardo Méndez, el vell i cansat
inspector continua treballant als carrers de Barcelona i ens mostra la seva perspectiva
de la justícia a l’España moderna. En la seva forma particular d’actuar, Méndez es
caracteritza pel seu costat humà i per deixar fugir tants delinqüents com aconsegueix
detenir.
ALTRES OBRES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A BIBLIOTECA BELLVITGESSS:
Una novela de barrio No hay que morir dos veces
Sombras viejas Las calles de nuestros padres
El Baix Penedès
BIBLIOTECA BELLVITGE
Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet
Tel. 93 264 15 72
Correu electrònic: [email protected]
L’AUTORWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWWW L’OBRA L’OBRASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
Francisco González Ledesma (1927) va néixer a Barcelona al barri del Poble Sec.
Periodista, guionista i novel·lista especialitzat en el gènere policíac, és considerat un
dels principals impulsors de la novel·la negra de tall social a Espanya. Amb quinze anys
comença a redactar guions d’històries de superherois (El inspector Dan, Doctor Niebla,
etc.). Aquesta feina li permet pagar-se la carrera de dret que finalitza al 1950. A partir
d’aquest moment combina la creació literària amb la feina al despatx d’un advocat i
inicia els estudis de periodisme. La feina d’advocat li reporta moltes satisfaccions però el
règim polític que aplica una justícia bastant parcial acabarà amb la seva vocació jurista.
Al 1948 guanya el Premio Internacional de Novela amb Sombras viejas que no
serà publicada per la censura franquista, fet que es torna a repetir amb Los Napoleones
(1977). Entra a treballar a l’editorial Bruguera on comença una carrera prolífica de
quinze anys escrivint novel·les populars d’acció, oest i policíaques amb les que amenitza
l’oci dels treballadors. Abandona l’advocacia i es dedica al periodisme on desprès dels
seus inicis en el Correo Catalán arriba a la Vanguardia.
A Expediente Barcelona (1983) apareix per primera vegada l’inspector Ricardo Méndez,
personatge emblemàtic que protagonitzarà una sèrie de novel·les i que juntament amb
Historia de mis calles és un relat autobiogràfic on l’autor
repassa tota la seva vida i on els veritables protagonistes
són els carrers de Barcelona.
Comença, com és lògic, explicant la seva infància al barri
de Poble Sec. Ens narra les seves vivències infantils amb la seva
família i els veïns de l’escala on vivien. Parla de les seves dues
mares (Glòria i la seva tieta Victòria) i dels seus dos pares
(Francisco i el seu tiet Austregesilio). Ho fa sempre amb un gran
sentit de l’humor i amb molta passió.
Al barri obrer on vivien “la pobreza era la hermana mayor” i com l’autor descriu
“los niños no llevaban zapatos y nunca comían postre, porque era para el padre”.
Explica l’emocionant supervivència en temps de guerra i com la ciutat de
Barcelona va passar a mans dels “altres” a partir del 27 de gener del 1939. Llavors
segons ell, van arribar els nous rics sense escrúpols, falangistes, aprofitats i mercaders
de la fam.
Llegim amb humor com no va poder accedir a la carrera militar per que havia de
pagar 6.000 ptes. que no tenia i per això va decidir estudiar dret.
La seva època a l’Editorial Bruguera on exercia d’advocat de la casa i de la família
no és menys interessant. Com tampoc ho és el llarg temps que va treballar per la
Vanguardia com a periodista.
Un capítol molt interessant és en el que explica la seva vivència amb el Premi
Planeta. Segons Ledesma aquest premi és una atrocitat ja que un mateix jurat no es
pot llegir 400 obres i valorar-les en tant poc temps. I a més, fa afortunades a 1 o 2
persones, però les altres 398 no volen altra cosa que morir per la derrota.
En un dels darrers capítols fa una menció especial a Ricardo Méndez, el seu
personatge més conegut, un policia dels barris baixos on l’autor vivia de petit.
Durant tota la biografia l’autor demana
disculpes insistentment per parlar “tan sols”
de la seva vida. Com si aquesta no fos
suficientment interessant per ser llegida.
la ciutat de Barcelona es converteixen en el nexe central de tota l’obra de Ledesma.
Las calles de nuestros padres (1984) consagra a l’inspector Méndez, un vell policia
a prop de la jubilació i coneixedor de les misèries que hi ha als carrers de Barcelona.
Altres títols de la sèrie Méndez són Crónica sentimental en rojo (1984) amb la que
guanya el Premi Planeta, Historia de Dios en una esquina (1991), Pecado o algo parecido
(2002), Méndez (2006), Una novela de barrio (2007) i la darrera novel·la No hay que
morir dos veces (2009). Independentment d’ aquesta sèrie, Ledesma escriu altres obres
de gènere negre com 42 Kilómetros de Compasión (1986), Cine soledad (1993) i
Tiempo de venganza (2003). L’autor sota el pseudònim Enrique Moriel ha escrit La
Ciudad sin tiempo (2007) on s’endinsa en una trama histórica a la ciutat de Barcelona i
El candidato de Dios (2008) que rebel·la el costat més obscur de les eleccions
americanes. Amb Historia de mis calles (2006) l’autor narra la seva memòria personal
com a testimoni de la vida d’una ciutat al llarg de gairebé un segle.
Francisco González Ledesma ha obtingut diversos premis literaris així com
reconeixements en relació amb seva tasca com advocat i periodista.